Accés més ràpid que el navegador!
143 les relacions: Aleran de Troyes, Alfons VII de Lleó, Aloer, Aprisió, Aquitània, Art romànic a Catalunya, Àrea del dolmen de Sòls de Riu, Baixa Cerdanya, Ballet, Batalla de Roncesvalls, Bel·lònides, Beowulf (pel·lícula de 2007), Berà I, Berenguer de Tolosa, Berenguer del Velai, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat II de Tolosa, Berta de Roergue, Borrell II, Brevis historia monasterii Rivipullensis, Carlemany, Carles el Calb, Casal de Barcelona, Catalans, Catalunya, Catalunya Vella, Cerdanyola del Vallès, Comarques de Catalunya, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Agde, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Beaune, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Dijon, Comtat de Girona, Comtat de Mâcon, Comtat de Melguer, Comtat de Pallars, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, ..., Concili de Thusi, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Corranda, Dàcia, Dinastia carolíngia, Ducats de França, Edat mitjana, Edat mitjana de Catalunya, Ermenguer, Ermessenda de Carcassona, Escut de Sant Joan de Vilatorrada, Espanya (geografia), Esteve d'Alvèrnia, Fèlix d'Urgell, França Occidental, Frodoí, Gausbert I d'Empúries-Rosselló, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Gerberga (reina dels Francs), Guerra civil franca, Guifré el Pilós, Guifré II de Besalú, Guillèmides, Guillem de Septimània, Guillem I d'Aquitània, Guillem I de Tolosa, Guillem II d'Aquitània, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de Dinamarca, Història de la llengua catalana, Història del Comtat d'Urgell, Hug I de Roergue, Humfrid, Isembard de Borgonya, L'Ametlla del Vallès, Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Marca Hispànica, Marques de França, Mauguòu, Odalric, Odó I de Tolosa, Odiló, Ostrogots, Otger, Palouet, Pamplona, Pòrtic de Santa Maria de Ripoll, Peralada, Pipí I d'Aquitània, Pipí II d'Aquitània, Portada/article agost 17, Primera Croada, Principat de Catalunya, Ramon Borrell I, Ramon III de Roergue, Ramon Llambard, Rampó, Regnes germànics, Revolta d'Aissó, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Revolució a l'Imperi Carolingi (830), Rostany, Sagrera, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Joan de les Abadesses, Senyoria d'Hostoles, Septimània, Setge de Làrida (800), Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Solsona, Suecs, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Taifals, Torre de sentinella, Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç, Unròquides, Vescomtat de Mâcon, (1188) Gothlandia, 11 de setembre, 790, 806, 844, 897. Ampliar l'índex (93 més) »
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Nou!!: Gòtia і Aleran de Troyes · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Gòtia і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Aloer
L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial.
Nou!!: Gòtia і Aloer · Veure més »
Aprisió
L'aprisió (del llatí apprehensio o aprisio, "apropiació") o presura és l'ocupació d'una terra erma i que no té cap propietari per tal de cultivar-la.
Nou!!: Gòtia і Aprisió · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Gòtia і Aquitània · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Gòtia і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Àrea del dolmen de Sòls de Riu
s. XI) L'Àrea del dolmen de Sòls de Riu, antigament denominat de Solsderiu, és un espai creat amb motiu de la construcció del pantà de Rialb, en territori de la Torre de Rialb, del terme municipal de la Baronia de Rialb, a la Noguera.
Nou!!: Gòtia і Àrea del dolmen de Sòls de Riu · Veure més »
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Nou!!: Gòtia і Baixa Cerdanya · Veure més »
Ballet
Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.
Nou!!: Gòtia і Ballet · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Gòtia і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Nou!!: Gòtia і Bel·lònides · Veure més »
Beowulf (pel·lícula de 2007)
Beowulf és una pel·lícula britànico-estatunidenca, feta en animació digital 3D, dirigida per Robert Zemeckis, escrita per Neil Gaiman i Roger Avary.
Nou!!: Gòtia і Beowulf (pel·lícula de 2007) · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Gòtia і Berà I · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Gòtia і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Berenguer del Velai
Berenguer fou comte del Velai en dates incertes vers el 820.
Nou!!: Gòtia і Berenguer del Velai · Veure més »
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Nou!!: Gòtia і Bernat de Gòtia · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Gòtia і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Gòtia і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Berta de Roergue
Berta de Roergue nascuda el 1030, morta vers el 1064 (no abans del 1063 i no després del 1065) fou comtessa de Roergue i senyora feudal del comtat de Gavaldà (Baix Carcí) part del Carcí, i d'Albi, i de Nimes i altres llocs de Septimània o Gòtia (1053-1065).
Nou!!: Gòtia і Berta de Roergue · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Gòtia і Borrell II · Veure més »
Brevis historia monasterii Rivipullensis
La Brevis historia monasterii Rivipullensis és una crònica que narra la història del monestir de Santa Maria de Ripoll i que fou redactada el 1147; l'arquebisbe i historiador occità Pèire de Marca l'estudià i l'anomenà d'aquesta manera.
Nou!!: Gòtia і Brevis historia monasterii Rivipullensis · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Gòtia і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Gòtia і Carles el Calb · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Gòtia і Casal de Barcelona · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Gòtia і Catalans · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Gòtia і Catalunya · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Gòtia і Catalunya Vella · Veure més »
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.
Nou!!: Gòtia і Cerdanyola del Vallès · Veure més »
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Nou!!: Gòtia і Comarques de Catalunya · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Gòtia і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat d'Agde
El comtat d'Agde fou una jurisdicció de Septimània al Llenguadoc.
Nou!!: Gòtia і Comtat d'Agde · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Gòtia і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Gòtia і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Gòtia і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Beaune
El comtat de Beaune fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Beaune · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Dijon
El comtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya centrada a la ciutat de Dijon.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Dijon · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Mâcon · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Melguer · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Gòtia і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Gòtia і Comtat del Rosselló · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Gòtia і Comtats catalans · Veure més »
Concili de Thusi
El concili de Thusi fou una reunió de bisbes de 14 províncies celebrada el 860 a Thusi a la diòcesi de Toul l'octubre i novembre del 860.
Nou!!: Gòtia і Concili de Thusi · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Gòtia і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Nou!!: Gòtia і Conquesta de Barxiluna · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Gòtia і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Gòtia і Corona d'Aragó · Veure més »
Corranda
Una corranda (Catalunya, Rosselló inclòs) o corranta, ball de córrer (Vallespir), correnta (Andorra i Rosselló), correnda (Rosselló), remenadilla (Rosselló), cantarella, (Empordà i Rosselló), cobla (català occidental i País Valencià) o follia, és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs.
Nou!!: Gòtia і Corranda · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Gòtia і Dàcia · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Gòtia і Dinastia carolíngia · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: Gòtia і Ducats de França · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Gòtia і Edat mitjana · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Gòtia і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Ermenguer
Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).
Nou!!: Gòtia і Ermenguer · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Gòtia і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut de Sant Joan de Vilatorrada
L'escut oficial de Sant Joan de Vilatorrada té el següent blasonament.
Nou!!: Gòtia і Escut de Sant Joan de Vilatorrada · Veure més »
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Nou!!: Gòtia і Espanya (geografia) · Veure més »
Esteve d'Alvèrnia
Esteve d'Alvèrnia fou un magnat notable d'Aquitània, vescomte i comte usurpador d'Alvèrnia.
Nou!!: Gòtia і Esteve d'Alvèrnia · Veure més »
Fèlix d'Urgell
Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).
Nou!!: Gòtia і Fèlix d'Urgell · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Gòtia і França Occidental · Veure més »
Frodoí
Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.
Nou!!: Gòtia і Frodoí · Veure més »
Gausbert I d'Empúries-Rosselló
Gausbert (? - 931) fou comte d'Empúries i Rosselló (915-931).
Nou!!: Gòtia і Gausbert I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.
Nou!!: Gòtia і Gerberga (filla de Guillem el Sant) · Veure més »
Gerberga (reina dels Francs)
Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.
Nou!!: Gòtia і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: Gòtia і Guerra civil franca · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Gòtia і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Besalú
Guifré II de Besalú (?-957) fou comte de Besalú (927-957).
Nou!!: Gòtia і Guifré II de Besalú · Veure més »
Guillèmides
Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.
Nou!!: Gòtia і Guillèmides · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Gòtia і Guillem de Septimània · Veure més »
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Nou!!: Gòtia і Guillem I d'Aquitània · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Gòtia і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Guillem II d'Aquitània
Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.
Nou!!: Gòtia і Guillem II d'Aquitània · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Gòtia і Història d'Espanya · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Gòtia і Història de Catalunya · Veure més »
Història de Dinamarca
La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.
Nou!!: Gòtia і Història de Dinamarca · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Gòtia і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Gòtia і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Hug I de Roergue
Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue (vers 1010-1053).
Nou!!: Gòtia і Hug I de Roergue · Veure més »
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Nou!!: Gòtia і Humfrid · Veure més »
Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.
Nou!!: Gòtia і Isembard de Borgonya · Veure més »
L'Ametlla del Vallès
L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.
Nou!!: Gòtia і L'Ametlla del Vallès · Veure més »
Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana
Els asteroides en el sistema solar. Aquesta és una llista d'asteroides el nom dels quals està relacionat amb la cultura catalana.
Nou!!: Gòtia і Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Gòtia і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Gòtia і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Gòtia і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Gòtia і Lluís el Pietós · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Gòtia і Lotari I · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Gòtia і Marca Hispànica · Veure més »
Marques de França
Llista de les Marques de França.
Nou!!: Gòtia і Marques de França · Veure més »
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Nou!!: Gòtia і Mauguòu · Veure més »
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Nou!!: Gòtia і Odalric · Veure més »
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Nou!!: Gòtia і Odó I de Tolosa · Veure més »
Odiló
Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.
Nou!!: Gòtia і Odiló · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Gòtia і Ostrogots · Veure més »
Otger
Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).
Nou!!: Gòtia і Otger · Veure més »
Palouet
Palouet és una localitat del municipi de Massoteres (la Segarra, Catalunya) de 28 habitants.
Nou!!: Gòtia і Palouet · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Gòtia і Pamplona · Veure més »
Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.
Nou!!: Gòtia і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Gòtia і Peralada · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Gòtia і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Gòtia і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Portada/article agost 17
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Nou!!: Gòtia і Portada/article agost 17 · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Gòtia і Primera Croada · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Gòtia і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Gòtia і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon III de Roergue
Ramon III de Roergue (945 - 1010) fou comte de Roergue (961-1010), sobirà feudal (marquès) en indivís de Gòtia o Septimània, i dels comtats d'Albi, Carcí i Nimes.
Nou!!: Gòtia і Ramon III de Roergue · Veure més »
Ramon Llambard
Ramon Llambard o Llombard fou un arquitecte medieval que, cap al 1175, dirigí les obres de la catedral d'Urgell.
Nou!!: Gòtia і Ramon Llambard · Veure més »
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Nou!!: Gòtia і Rampó · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Gòtia і Regnes germànics · Veure més »
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Nou!!: Gòtia і Revolta d'Aissó · Veure més »
Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.
Nou!!: Gòtia і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »
Revolució a l'Imperi Carolingi (830)
La revolució del 830 a l'Imperi Carolingi fou l'enderrocament de fet de l'emperador Lluís el Pietós pels seus tres fills del primer matrimoni, Lotari I, Pipí I d'Aquitània i Lluís el Germànic.
Nou!!: Gòtia і Revolució a l'Imperi Carolingi (830) · Veure més »
Rostany
Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.
Nou!!: Gòtia і Rostany · Veure més »
Sagrera
La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.
Nou!!: Gòtia і Sagrera · Veure més »
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Cebrià de Vallalta és un municipi que es troba a la zona interior de la comarca de Maresme, entre Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, als voltants de la Serra del Montnegre.
Nou!!: Gòtia і Sant Cebrià de Vallalta · Veure més »
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Gòtia і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Senyoria d'Hostoles
La Senyoria d'Hostoles va ser un territori al voltant d'Hostoles (la Garrotxa).
Nou!!: Gòtia і Senyoria d'Hostoles · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Gòtia і Septimània · Veure més »
Setge de Làrida (800)
El setge de Làrida del 800 va ser una campanya militar dels carolingis contra la ciutat de Lleida, que havia estat ocupada pels musulmans durant gairebé un segle.
Nou!!: Gòtia і Setge de Làrida (800) · Veure més »
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Gòtia і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »
Setge de Saraqusta de 781
El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
Nou!!: Gòtia і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Gòtia і Solsona · Veure més »
Suecs
Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.
Nou!!: Gòtia і Suecs · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Gòtia і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Taifals
Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.
Nou!!: Gòtia і Taifals · Veure més »
Torre de sentinella
Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.
Nou!!: Gòtia і Torre de sentinella · Veure més »
Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç
El trasllat de les relíquies de Sant Vicenç és un fet que va passar a la meitat del quan la cerca de relíquies de sants era corrent a Europa.
Nou!!: Gòtia і Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç · Veure més »
Unròquides
Els Unròquides o Hunròquides (Francés Unrochides; Alemany Unruochinger; Anglés Unruochings) foren una família de nobles francs que es van establir a Itàlia.
Nou!!: Gòtia і Unròquides · Veure més »
Vescomtat de Mâcon
El vescomtat de Mâcon fou una jurisdicció feudal del Regne de França.
Nou!!: Gòtia і Vescomtat de Mâcon · Veure més »
(1188) Gothlandia
(1188) Gothlandia és un asteroide descobert el 30 de setembre de 1930 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.
Nou!!: Gòtia і (1188) Gothlandia · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gòtia і 11 de setembre · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: Gòtia і 790 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Gòtia і 806 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Gòtia і 844 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Gòtia і 897 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ducat de Gòtia, Ghotia, Ghòtia, Gothia, Gotia, Gòthia, Marca de Gòtia, Marquès de Gòtia.
