Accés més ràpid que el navegador!
285 les relacions: Administració provincial romana, Al·lòbroges, Alba Helvorium, Albí (cognomen), Alpes Graiae, Amalaric, Ambaixada romana (Gàl·lia Transalpina, 183 aC), Ambaixada romana (Gàl·lia Transalpina, 60 aC), Antiga Roma, Antoní Pius, Aqüeducte romà, Aquitània, Aram (Septimània), Arle, Arpino, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tolosa, Art antic, Ascaric, Assentament del poble got a Aquitània, Ataülf, Atanagild, Ath-Thaghr al-Alà, Aulus Corneli Cels, Avàntics, Ègica, Bagacum Nerviorum, Batalla d'Alèsia, Batalla d'Arausio, Batalla de Bibracte, Batalla de Châlons (274), Batalla de l'Arar, Batalla dels Vosges, Belenos, Bernardo de Sedirac, Bisbat d'Agde, Bitúrigs, Bodiòntics, Borvo, Caenicenses, Cambolectres, Carcassona, Castell de la Clusa, Catedral de Magalona, Catualda, Cavars, Celtes, Cementiri visigòtic d'Estagell, ..., Ceretans, Cispi Leu, Concili d'Agde, Concili d'Arle del 451, Concili de Girona (517), Concili de Narbona del 684, Consorans, Cronologia de l'antiga Roma, Deciats, Defensa de Luci Flac, Defensa de Marc Fontei, Delfinat, Desuviats, Divisió territorial de Catalunya, Ducat de Borgonya, Ducat de Narbona, Edat antiga als Països Catalans, Egèria (escriptora), Elísics, Espanya (geografia), Exèrcit visigot, Expedició de Carlemany del 778, Flavi Paulus, Forez (província), Francesos, Frejús, Gai Asini Pol·lió, Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC), Gai Furni (tribú 50 aC), Gai Leli, Gai Mari, Gai Pomptí, Gal (llengua), Gals, Gàbals, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gòtia, Gens Mànlia, Ginebra, Gneu Corneli Lèntul Clodià (militar), Gneu Mal·li Màxim, Gneu Munaci Planc, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra de Sertori, Guerres Púniques, Guifré el Pilós, Gundemar, Helvècia, Helvis, Heraclea Cacabària, Hermundurs, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània visigoda, Història d'Itàlia, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de França, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de la Vall d'Aosta, Història de les campanyes militars romanes, Història de Mallorca, Història de Mònaco, Història de Suïssa, Història del Comtat d'Urgell, Ibèria, Idali, Induciòmar (al·lòbroge), Insula Allobrogum, Itàlia romana, IV Concili de Toledo, Jordi de Vic, Juli Cèsar, Khíntila, Khindasvint, L'or de Tolosa, Laietània, Lèpid el triumvir, Língons, Legió IX Hispana, Legió V Alaudae, Legió X Gemina, Licí (llibert), Ligauns, Literatura catalana, Liuva I, Llengües de l'Imperi Romà, Llenguadoc, Llista de comtes d'Urgell, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de províncies romanes, Lodeva, Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC), Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC), Luci Corneli Sul·la, Luci Furi Purpuri, Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC), Luci Manili, Luci Manli Acidí Fulvià, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Pompeu Vopisc, Lucteri, Lugdúnum, Mallorca, Marc Antoni, Marc Considi Nonià, Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC), Marc Estaci Prisc, Marc Fonteu, Marc Juni Silà (cònsol 109 aC), Marc Juvenci Laterense, Marc Pomponi (militar), Marc Porci Cató (pretor), Marc Salvi Otó, Marc Tici el Jove, Marc Valeri Paulí, Massàlia, Michel Christol, Muralla d'Astorga, Nantuates, Narbo Martius, Narbona, Nemausus, Niciòbroges, Nimes, Notitia provinciarum et civitatum Galliae, Novempopulània, Noviodunum Biturigum, Numeri, Numeri (governador), Occitans, Oxibis, Període arrià visigot, Període cartaginès al País Valencià, Període romà a Catalunya, Període romà a Occitània, Període romà al País Valencià, Període visigòtic a Catalunya, Peregrinus, Pierre Bayle (ceramista), Pirene, Plini el Vell, Pobles preromans d'Occitània, Pompeu Trogus, Prehistòria a França, Primer Triumvirat, Primers centres de la cristiandat, Província, Provença, Publi Clodi Pulcre, Publi Terenci Varró, Publi Ventidi Bas, Quariats, Quint Cassi Longí (tribú 49 aC), Quint Salvidiè Rufus, Quint Sertori, Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC), Rústic de Narbona, Regla de sant Benet, Regne de Borgonya, Regne de Tolosa, Regne Romà, Regne Visigot, República Romana, Revolta de Paulus, Ritu hispà, Roma al segle I aC, Rorici d'Usès, Ruscino, Rutens, Santuari Federal de les Tres Gàl·lies, Sènons, Sínodes provincials visigots, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Sentis, Septimània, Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Setge de Massília, Setge de Narbona (436), Setge de Tolosa (439), Sext Pompeu Pius, Sextantio, Sexualitat a l'antiga Roma, Sisenand, Suïssa sota l'antiga Roma, Suelters, Tascons, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Teodulf d'Orleans, Tit Labiè (tribú), Tit Sexti, Tit Vasi, Tit Vini (cònsol), Titidi Labeó, Tolosa de Llenguadoc, Tolosates, Tonanci Ferriol, Tribus romanes, Trofeu dels Alps, Ucens, Umbrànics, Vamba, Vatinia de provinciis, Vàlia, Vítiza, Vercingetòrix, Vespasià, Vi del Rosselló, Via Aquitània, Vindalum, Visigots, Visigots federats, Viteric, Voconcis, Vordenses, X Concili de Toledo, XIV Concili de Toledo, XVI Concili de Toledo, XVII Concili de Toledo, 121 aC, 314, 356, 43 aC, 507, 673, 70, 711. Ampliar l'índex (235 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Administració provincial romana · Veure més »
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Al·lòbroges · Veure més »
Alba Helvorium
Alba Helvorium o Alba Augusta Helvorium, documentat també en la forma Alba Helviorum, fou una ciutat fundada pels romans, capital dels helvis.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Alba Helvorium · Veure més »
Albí (cognomen)
Albí (Albinus) va ser un cognomen romà predominant, sobretot, dins la gens Postúmia, de la qual era la branca principal.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Albí (cognomen) · Veure més »
Alpes Graiae
Alpes Graiae era una província romana al començament de l'Imperi Romà, seguidament unida a la Gàl·lia Transalpina.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Alpes Graiae · Veure més »
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Amalaric · Veure més »
Ambaixada romana (Gàl·lia Transalpina, 183 aC)
El Llegat romà va enviar una ambaixada romana a la Gàl·lia Transalpina el 183 aC.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ambaixada romana (Gàl·lia Transalpina, 183 aC) · Veure més »
Ambaixada romana (Gàl·lia Transalpina, 60 aC)
El Llegat romà va enviar una ambaixada romana a la Gàl·lia Transalpina el 60 aC.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ambaixada romana (Gàl·lia Transalpina, 60 aC) · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Antiga Roma · Veure més »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Antoní Pius · Veure més »
Aqüeducte romà
Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu. Els enginyers romans van construir '''aqüeductes''', amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aqüeducte romà · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aquitània · Veure més »
Aram (Septimània)
Aram fou duc o governador de la Gal·lia Narbonesa o Septimània sota el rei Teodoric.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aram (Septimània) · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arle · Veure més »
Arpino
Arpino (escrit Arpinë en dialecte local) és un municipi de la província de Frosinone, al Laci (Itàlia).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arpino · Veure més »
Arquebisbat d'Ais de Provença
Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arquebisbat d'Arle · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »
Art antic
84-376-0194-0.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Art antic · Veure més »
Ascaric
Ascaric o Ascari, també anomenat Fascari i Astarig, va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència consagrat vers l'any 650 i mort en una data desconeguda.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ascaric · Veure més »
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ataülf · Veure més »
Atanagild
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Atanagild · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Aulus Corneli Cels
Aulus o Aule Corneli Cels (en llatí: Aulus Cornelius Celsus) (? - segle I) va ser un escriptor, un enciclopedista romà, i potser metge, que va viure probablement a la Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aulus Corneli Cels · Veure més »
Avàntics
Els avàntics (en llatí Avantici) van ser un poble gal o potser lígur que l'emperador Galba va incloure dins la Gàl·lia Narbonense, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Avàntics · Veure més »
Ègica
Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ègica · Veure més »
Bagacum Nerviorum
Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Bagacum Nerviorum · Veure més »
Batalla d'Alèsia
La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Batalla d'Alèsia · Veure més »
Batalla d'Arausio
La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Batalla d'Arausio · Veure més »
Batalla de Bibracte
La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Batalla de Bibracte · Veure més »
Batalla de Châlons (274)
La batalla de Châlons es va lliurar al febrer o març de 274 entre l'emperador romà Luci Domici Aurelià (270–275) i el seu rival, l'emperador Tètric I (271–274) de la Gàl·lia a la regió que avui dia és Châlons-en-Champagne.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Batalla de Châlons (274) · Veure més »
Batalla de l'Arar
La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Batalla de l'Arar · Veure més »
Batalla dels Vosges
La batalla dels Vosges, coneguda també com a batalla a Alsàcia o batalla de l'Ochsenfeld i lluitada l'estiu de 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Batalla dels Vosges · Veure més »
Belenos
Belenos o Belenus és un déu celta que va agafar atributs de diverses deïtats d'altres cultures.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Belenos · Veure més »
Bernardo de Sedirac
Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Bernardo de Sedirac · Veure més »
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bitúrigs
Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Bitúrigs · Veure més »
Bodiòntics
Els bodiòntics (en llatí Bodiontici) eren un poble gal que Plini el Vell situa a la Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Bodiòntics · Veure més »
Borvo
El déu Borvo (també anomenat Bormo, Bormanus, Bormanicus, Borbanus, Boruoboendua, Bandua, Vabusoa, Labbonus o Borus) era la divinitat celta dels minerals i se'l relacionava amb les capacitats sanadores i mecicinals de les fonts d'aigües borbollejants.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Borvo · Veure més »
Caenicenses
Els caenicenses eren un poble gal o potser lígur de la Gàl·lia Narbonesa que Plini el Vell diu que vivien en un oppidum latinum.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Caenicenses · Veure més »
Cambolectres
Els cambolectres (en llatí Cambolectri) eren un poble gal de la Gàl·lia Aquitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cambolectres · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Carcassona · Veure més »
Castell de la Clusa
El Castell de la Clusa és un conjunt de vestigis històrics del terme comunal de les Cluses, a la comarca nord-catalana del Vallespir.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Castell de la Clusa · Veure més »
Catedral de Magalona
La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Catedral de Magalona · Veure més »
Catualda
Catualda (Catwalda) fou un cabdill de la tribu germànica dels gotons.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Catualda · Veure més »
Cavars
Els cavars o cavares (en llatí Cavari o Cavares, en grec antic Καύαροι o Καούαροι) eren un poble celto-lígur de la Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cavars · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Celtes · Veure més »
Cementiri visigòtic d'Estagell
El cementiri visigòtic d'Estagell és un agrupament de més de dues-centes tombes datades dels segles i, que inclou elements visigòtics.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cementiri visigòtic d'Estagell · Veure més »
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ceretans · Veure més »
Cispi Leu
Cispi Leu (en llatí Cispius Laevus) va ser un militar romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cispi Leu · Veure més »
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Concili d'Agde · Veure més »
Concili d'Arle del 451
El concili d'Arle fou una reunió de bisbes gals celebrada al final del 451 a la ciutat d'Arle.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Concili d'Arle del 451 · Veure més »
Concili de Girona (517)
El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Concili de Girona (517) · Veure més »
Concili de Narbona del 684
El concili de Narbona del 684 fou una reunió de bisbes a manera de sínode de la província Narbonense o de la Septimània, al Regne de Toledo, celebrat el 684.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Concili de Narbona del 684 · Veure més »
Consorans
Els consorans (en llatí: Consorani) van ser un poble esmentat per Plini el Vell que els situa entre els pobles aquitans.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Consorans · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Deciats
Els deciats (en llatí deciates o deceates, en grec antic Δεκιῆται, però Δεκεάτιοι per Claudi Ptolemeu) eren un dels pobles lígurs de la Gàl·lia Narbonesa, a l'oest del riu Var.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Deciats · Veure més »
Defensa de Luci Flac
Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Defensa de Luci Flac · Veure més »
Defensa de Marc Fontei
Defensa de Marc Fontei (en llatí: Pro Fonteio) és un discurs del polític i escriptor romà Ciceró pronunciat l'any 69 aC (o al cap de poc temps) que sols ens ha arribat fragmentàriament i que s'engloba dins dels discursos polítics de Ciceró.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Defensa de Marc Fontei · Veure més »
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Delfinat · Veure més »
Desuviats
Els desuviats (en llatí desuviates) eren un poble gal de la Narbonesa que només es coneix per una frase de Plini el Vell que diu: "regio Anatiliorum, et intus Desuviatium Cavarumque", (el país dels anatils entre els desuviats i els cavars).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Desuviats · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Narbona
Duc de Narbona (dux Narbonensis) va ser un títol emprat en diversos moments pels senyors de Narbona, mentre que el poder directe a la ciutat el tenien els vescomtes.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ducat de Narbona · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Egèria (escriptora)
Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Egèria (escriptora) · Veure més »
Elísics
Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Elísics · Veure més »
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Espanya (geografia) · Veure més »
Exèrcit visigot
L'exèrcit visigot era una organització militar formada principalment per visigots, amb una minoria de "romans", reclutats dins la població nativa del Regne de Toledo.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Exèrcit visigot · Veure més »
Expedició de Carlemany del 778
L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »
Flavi Paulus
Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Flavi Paulus · Veure més »
Forez (província)
El Forez (pronunciació: /fɔ.ʁɛ/; en occità: Forés, en arpità: Forêz) és una regió natural i històrica francesa situada, majoritàriament, al centre de l'actual departament del Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Forez (província) · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Francesos · Veure més »
Frejús
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Frejús · Veure més »
Gai Asini Pol·lió
Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Asini Pol·lió · Veure més »
Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC)
Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC) · Veure més »
Gai Furni (tribú 50 aC)
Gai Furni (en Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Furni (tribú 50 aC) · Veure més »
Gai Leli
Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Leli · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Mari · Veure més »
Gai Pomptí
Gai Pomptí (en llatí Caius Pomptinus, però també Pomptinius, Pomtinius, Pomtinus i Pontinius) va ser un militar i magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Pomptí · Veure més »
Gal (llengua)
El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gal (llengua) · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gals · Veure més »
Gàbals
Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàbals · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Celta · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gòtia · Veure més »
Gens Mànlia
La gens Mànlia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gens Mànlia · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ginebra · Veure més »
Gneu Corneli Lèntul Clodià (militar)
Gneu Corneli Lèntul Clodià (en Cnaeus Cornelius Lentulus Clodianus) va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gneu Corneli Lèntul Clodià (militar) · Veure més »
Gneu Mal·li Màxim
Gneu Mal·li Màxim (en llatí Cnaeus Mallius Maximus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gneu Mal·li Màxim · Veure més »
Gneu Munaci Planc
Gneu Munaci Planc (en llatí Cnaeus Munatius Plancus) va ser un magistrat romà, germà de ''Lucius Munatius L. F. L. N. Plancus'' i de ''Titus Munatius Plancus Bursa''.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gneu Munaci Planc · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Guerra de Sertori · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Guerres Púniques · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Guifré el Pilós · Veure més »
Gundemar
Gundemar fou rei visigot del Regne de Toledo del 610 al 612.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gundemar · Veure més »
Helvècia
Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Helvècia · Veure més »
Helvis
Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Helvis · Veure més »
Heraclea Cacabària
Heracleia Cacabaria (en Heracleia Caccabaria, Ηράκλεια Κακκαβαρία) era una ciutat d'origen grec, a la Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Heraclea Cacabària · Veure més »
Hermundurs
Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Hermundurs · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hispània visigoda
Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Hispània visigoda · Veure més »
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història d'Itàlia · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història d'Occitània · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de Catalunya · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de França · Veure més »
Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »
Història de la Vall d'Aosta
La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de Mallorca · Veure més »
Història de Mònaco
Mònaco és actualment un principat independent.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de Mònaco · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història de Suïssa · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ibèria · Veure més »
Idali
Idali o Idaci (Barcelona?, segle VII - 689) fou bisbe de Barcelona entre el 666 i el 689.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Idali · Veure més »
Induciòmar (al·lòbroge)
Induciòmar (en llatí Induciomarus o Indutiomarus) va ser un cap gal dels al·lòbroges, un dels principals testimonis de càrrec contra Marc Fonteu quan va ser acusat l'any 69 aC de mala administració durant el seu govern de la província de la Gàl·lia Narbonense.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Induciòmar (al·lòbroge) · Veure més »
Insula Allobrogum
Insula Allobrogum era un lloc de la Gàl·lia Narbonesa on Anníbal va establir el seu quart campament després de creuar el Roine, en país dels Al·lòbroges, des on va iniciar el pas dels Alps, probablement seguint la vall de l'Isère, explica Titus Livi.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Insula Allobrogum · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Itàlia romana · Veure més »
IV Concili de Toledo
El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і IV Concili de Toledo · Veure més »
Jordi de Vic
Jordi fou bisbe de Vic des de mitjans de l'any 914 fins com a mínim l'any 947.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Jordi de Vic · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Juli Cèsar · Veure més »
Khíntila
Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Khíntila · Veure més »
Khindasvint
Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Khindasvint · Veure més »
L'or de Tolosa
volques tectòsages, en la qual es basa la crònica de L'or de Tolosa. L'Or de Tolosa (Aurum Tolosanum) és la denominació que s'utilitza per referir-se a un tresor que va capturar l'antic procònsol romà Quint Servili Cepió de l'antiga ciutat de Tolosa (actual Tolosa de Llenguadoc, Occitània), sota control de la tribu gal·la dels volques tectòsages, una facció dels quals, els Tolosates, havia fundat la ciutat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і L'or de Tolosa · Veure més »
Laietània
Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Laietània · Veure més »
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Lèpid el triumvir · Veure més »
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Língons · Veure més »
Legió IX Hispana
La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Legió IX Hispana · Veure més »
Legió V Alaudae
La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Legió V Alaudae · Veure més »
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Legió X Gemina · Veure més »
Licí (llibert)
Licí (en llatí Licinus) va ser un esclau d'origen gal de Juli Cèsar, que l'havia fet presoner de jovenet durant la guerra.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Licí (llibert) · Veure més »
Ligauns
Els ligauns (llatí: Ligaunus, en plural Ligauni) van ser un poble gal o lígur de la Gàl·lia Narbonense esmentat per Plini el Vell, veïns dels oxibis a l'oest i dels deciats a l'est, entre els rius Argenteus i Antipolis.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ligauns · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Literatura catalana · Veure més »
Liuva I
Liuva I va ser rei dels visigots entre el juny de 568 fins al 572, aproximadament.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Liuva I · Veure més »
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llenguadoc · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »
Llista de províncies romanes
Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llista de províncies romanes · Veure més »
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Lodeva · Veure més »
Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)
Luci Cassi Longí (Lucius Cassius Q. F. Q. N. Longinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC) · Veure més »
Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)
Lluci o Luci Corneli Cinna (en llatí Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) era fill de Luci Corneli Cinna.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC) · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Furi Purpuri
Luci Furi Purpuri (en llatí Lucius Furius Purpureo) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Furi Purpuri · Veure més »
Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC)
Luci Juli Cèsar (en llatí Lucius Julius Caesar) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Júlia i a la família dels Cèsar, d'origen patrici.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC) · Veure més »
Luci Manili
Luci Manili (en llatí Lucius Manilius), pertanyia a la gens Manília, d'origen plebeu.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Manili · Veure més »
Luci Manli Acidí Fulvià
Luci Manli Acidí Fulvià (en Lucius Manlius Acidinus Fulvianus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Manli Acidí Fulvià · Veure més »
Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)
Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »
Luci Pompeu Vopisc
Luci Pompeu Vopisc (en llatí Lucius Pompeius o Poppaeus Vopiscus) va ser un senador romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Luci Pompeu Vopisc · Veure més »
Lucteri
miniatura Lucteri (en llatí Lucterius) va ser un cap dels gals cadurcs.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Lucteri · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Lugdúnum · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Mallorca · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Antoni · Veure més »
Marc Considi Nonià
Marc Considi Nonià (en llatí Marcus Considius Nonianus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Considi Nonià · Veure més »
Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC)
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius Q. f. M. n. Lepidus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC) · Veure més »
Marc Estaci Prisc
Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Estaci Prisc · Veure més »
Marc Fonteu
Marc Fonteu (en llatí Marcus Fonteius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Fonteu · Veure més »
Marc Juni Silà (cònsol 109 aC)
Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà que va ser cònsol l'any 109 aC amb Quint Cecili Metel Numídic.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Juni Silà (cònsol 109 aC) · Veure més »
Marc Juvenci Laterense
Marc Juvenci Laterense (en llatí Marcus Juventius Laterensis) va ser un magistrat romà descendent per pare i mare de branques consulars.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Juvenci Laterense · Veure més »
Marc Pomponi (militar)
Marc Pomponi (en llatí Marcus Pomponius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Pomponi (militar) · Veure més »
Marc Porci Cató (pretor)
Marc Porci Cató (en llatí Marcus Porcius Cato) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Porci Cató (pretor) · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Salvi Otó · Veure més »
Marc Tici el Jove
Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Tici el Jove · Veure més »
Marc Valeri Paulí
Marc Valeri Paulí (en llatí Marcus Valerius Paulinus) va ser un noble i militar romà, amic de Vespasià abans que fos emperador.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Valeri Paulí · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Massàlia · Veure més »
Michel Christol
Michel Christol (25 d'octubre de 1942, Castèlnòu de Guers, França) és un historiador francès especialista en l'Antiguitat Romana i particularment en epigrafia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Michel Christol · Veure més »
Muralla d'Astorga
La muralla d'Astorga envolta el nucli antic de la ciutat d'Astorga, a la província de Lleó (Espanya).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Muralla d'Astorga · Veure més »
Nantuates
Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nantuates · Veure més »
Narbo Martius
Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Narbo Martius · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Narbona · Veure més »
Nemausus
Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nemausus · Veure més »
Niciòbroges
Els niciòbroges (en llatí Nitiobroges) van ser un poble gal que vivia al modern Agenès (francès Agenais).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Niciòbroges · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nimes · Veure més »
Notitia provinciarum et civitatum Galliae
La Notitia provinciarum et civitatum Galliae, o abreujat Noticia Galliarum, és un registre romà de ciutats que data dels segles IV-VI dC.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Notitia provinciarum et civitatum Galliae · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Novempopulània · Veure més »
Noviodunum Biturigum
Noviodunum Biturigum era una ciutat dels gals bitúrigs.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Noviodunum Biturigum · Veure més »
Numeri
Numeri (en llatí Numerius) era un praenomen romà poc corrent.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Numeri · Veure més »
Numeri (governador)
Numeri (en llatí Numerius) va ser un governador romà de la província Narbonense.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Numeri (governador) · Veure més »
Occitans
Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Occitans · Veure més »
Oxibis
Els oxibis (en llatí Oxybii, en grec antic Ὀξύβιοι) eren un poble lígur, que vivia a la costa de la Gàl·lia Narbonense, sense que es pugui precisar exactament.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Oxibis · Veure més »
Període arrià visigot
El període arrià visigot és aquell en què els reis i el poble visigot són arrians i va des de la fundació del Regne de Tolosa fins al 589.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Període arrià visigot · Veure més »
Període cartaginès al País Valencià
El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Període cartaginès al País Valencià · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Període romà a Catalunya · Veure més »
Període romà a Occitània
El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Període romà a Occitània · Veure més »
Període romà al País Valencià
El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Període romà al País Valencià · Veure més »
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »
Peregrinus
Peregrinus va ser un terme utilitzat a l'Imperi Romà, des del 30 aC fins al 212 per denotar una persona provincial lliure a l'imperi, però que no era un ciutadà romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Peregrinus · Veure més »
Pierre Bayle (ceramista)
Pierre Bayle (3 de juny del 1945, Aigues-Vives (Aude)- 18 de març del 2004, Besiers), va ser un ceramista i terrisser francès.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Pierre Bayle (ceramista) · Veure més »
Pirene
Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Pirene · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Plini el Vell · Veure més »
Pobles preromans d'Occitània
Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »
Pompeu Trogus
''Epitome historiarum Trogi Pompeii'' Gneu Pompeu Trogus (Gnaeus Pompēius Trogus) va ser un historiador romà d'origen gal, autor d'unes ''Historĭae Philippĭcae'' en quaranta-quatre llibres.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Pompeu Trogus · Veure més »
Prehistòria a França
Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Prehistòria a França · Veure més »
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Primer Triumvirat · Veure més »
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Primers centres de la cristiandat · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Província · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Provença · Veure més »
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Publi Clodi Pulcre · Veure més »
Publi Terenci Varró
Publi Terenci Varró (en llatí Publius Terentius Varro) va ser un poeta romà força cèlebre, anomenat Varró Atací per distingir-lo de Varró Reatí, o Marc Terenci Varró.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Publi Terenci Varró · Veure més »
Publi Ventidi Bas
Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Publi Ventidi Bas · Veure més »
Quariats
Els quariats (llatí: Quariates o Quadiates) foren un poble celta alpí esmentat a l'arc de Susa com un poble sota domini del rei Cotti.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Quariats · Veure més »
Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)
Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) era parent de Gai Cassi Longí, l'assassí de Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Quint Cassi Longí (tribú 49 aC) · Veure més »
Quint Salvidiè Rufus
Quint Salvidiè Rufus (Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Quint Salvidiè Rufus · Veure més »
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Quint Sertori · Veure més »
Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC)
Quint Servili Cepió el vell (en llatí Quintus Servilius Q. F. CN. N. Caepio) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC) · Veure més »
Rústic de Narbona
Rústic de Narbona (Marsella, Tolosa o Narbona, ca. 390 - Narbona, 461) fou monjo de l'abadia de Lérins i bisbe de Narbona de 427 a 461.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Rústic de Narbona · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Regla de sant Benet · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Regne Romà · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Regne Visigot · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і República Romana · Veure més »
Revolta de Paulus
La revolta de Paulus fou un moviment revolucionari del de la part oriental de la península Ibèrica sota domini visigot.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Revolta de Paulus · Veure més »
Ritu hispà
Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ritu hispà · Veure més »
Roma al segle I aC
El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Roma al segle I aC · Veure més »
Rorici d'Usès
Rorici (Roricius) fou bisbe d'Usès al segle VI (vers 533 a 538).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Rorici d'Usès · Veure més »
Ruscino
''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ruscino · Veure més »
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Rutens · Veure més »
Santuari Federal de les Tres Gàl·lies
Reconstrucció del Santuari federal de les Tres Gàl·lies El Santuari federal de les Tres Gàl·lies és un monument construït el 12 aC per Drus, nebot del primer emperador romà Octavi August, à Lugdúnum (Lió, França).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Santuari Federal de les Tres Gàl·lies · Veure més »
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sènons · Veure més »
Sínodes provincials visigots
Els Sínodes provincials del Regne visigot de Toledo eren reunions de bisbes de cadascuna de les províncies: Tarraconense, Narbonense, Cartaginense, Bètica, Lusitània i Galícia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sínodes provincials visigots · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sentis
Els sentis (llatí: Sentii, grec Σέντιοι), van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa esmentat per Ptolemeu, que diu que la seva capital era Dinia (moderna Dinha).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sentis · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Septimània · Veure més »
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Setge d'Arle (425) · Veure més »
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Setge d'Arle (430) · Veure més »
Setge de Massília
El Setge de Massília tingué lloc durant la primavera del 49 aC i va durar fins al setembre del mateix any, dintre del marc de la guerra civil romana que va enfrontar les faccions dels Populares, liderada per Juli Cèsar i els ''optimats'' o conservadors del Senat romà liderats per Pompeu.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Setge de Massília · Veure més »
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Setge de Narbona (436) · Veure més »
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Setge de Tolosa (439) · Veure més »
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sext Pompeu Pius · Veure més »
Sextantio
Sextantio va ser una ciutat de la Gàl·lia Narbonense.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sextantio · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Sisenand
Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sisenand · Veure més »
Suïssa sota l'antiga Roma
Els territoris que avui en dia formen Suïssa foren part de la República Romana i l'Imperi Romà durant uns sis segles, des de la conquesta gradual de la regió pels exèrcits romans a partir del fins al declivi de l'Imperi Romà d'Occident al.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Suïssa sota l'antiga Roma · Veure més »
Suelters
Els suelters (en llatí Suelteri) eren un poble gal de la Narbonense, Plini el Vell els menciona entre els pobles que consten al Trofeu dels Alps, entre els camatullici i els verrucini.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Suelters · Veure més »
Tascons
Els tascons (llatí: Tasconi) foren un poble gal a la Narbonense esmentat per Plini el vell, que haurien habitat la regió de Montauban al departament del Tarn.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tascons · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Teodulf d'Orleans · Veure més »
Tit Labiè (tribú)
Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tit Labiè (tribú) · Veure més »
Tit Sexti
Tit Sexti (en Titus Sextius) va ser un militar romà que va viure en el.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tit Sexti · Veure més »
Tit Vasi
Tit Vasi (en llatí Titus Vasius) era un militar romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tit Vasi · Veure més »
Tit Vini (cònsol)
Tit Vini (en llatí Titus Vinius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tit Vini (cònsol) · Veure més »
Titidi Labeó
Titidi Labeó (en llatí Titidius Labeo) va ser un pintor romà, cèlebre per les pintures sobre petits panels.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Titidi Labeó · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tolosates
Els tolosates (en llatí Tolosates) van ser un poble celta.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tolosates · Veure més »
Tonanci Ferriol
Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte de les Gàl·lies al.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tonanci Ferriol · Veure més »
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tribus romanes · Veure més »
Trofeu dels Alps
El Trofeu dels Alps (en llatí, Tropaeum Alpium; Monument a la victòria dels Alps), conegut també com a Trofeu d'August (en llatí, Tropaeum Augusti), és un monument romà aixecat per August en l'actual municipi de La Túrbia (departament francès dels Alps Marítims), sobre un turó de 480 m del Principat de Mònaco.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Trofeu dels Alps · Veure més »
Ucens
Els ucens (en llatí Uceni) eren un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, esmentat per Plini el Vell a la lectura que fa de les inscripcions al Trofeu dels Alps, i diu que vivien als Alps, entre els medul·les i els caturiges.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ucens · Veure més »
Umbrànics
Els umbrànics (en llatí Umbranici) van ser un poble gal o lígur de la Gàl·lia Narbonense que se sap per Plini el vell que es regien pel dret llatí (ius latii).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Umbrànics · Veure més »
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vamba · Veure més »
Vatinia de provinciis
Vatinia de provinciis va ser una llei romana, proposada pel tribú de la plebs Publi Vatini, l'any 59 aC quan eren cònsols Gai Juli Cèsar i Marc Calpurni Bíbul.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vatinia de provinciis · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vàlia · Veure més »
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vítiza · Veure més »
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vercingetòrix · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vespasià · Veure més »
Vi del Rosselló
Vinyes a Ribesaltes amb el Canigó al fons Vinyes a Sant Genís de Fontanes, al peu de l'Albera La vinya i el vi del Rosselló constitueixen una regió vinícola amb uns trets marcats i coneguts des de l'Antiguitat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vi del Rosselló · Veure més »
Via Aquitània
Mapa de les vies romanes de la Gàl·lia, amb la '''Via Aquitània''' marcada a baix en vermell La Via Aquitània (en llatí Via Aquitania) fou una de les vies romanes de la Gàl·lia, construïda a partir de l'any 14 dC per unir Narbona, capital de la província de la Gàl·lia Narbonesa, amb Tolosa i Bordeus.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Via Aquitània · Veure més »
Vindalum
Vindalum o Vindalium (en grec antic Οὐίνδαλον segons Estrabó) era una ciutat de la Gàl·lia Narbonesa on Gneu Domici Ahenobarb va derrotar els al·lòbroges el 121 aC.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vindalum · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Visigots · Veure més »
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Visigots federats · Veure més »
Viteric
Viteric (570-609) fou rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Viteric · Veure més »
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Voconcis · Veure més »
Vordenses
Els vordenses foren un poble celto-lígur de la Gàl·lia Narbonense.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Vordenses · Veure més »
X Concili de Toledo
El X Concili de Toledo fou una reunió de bisbes de les províncies del Regne de Toledo que es va celebrar l'any 656.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і X Concili de Toledo · Veure més »
XIV Concili de Toledo
El XIV Concili de Toledo fou un sínode ampliat de bisbes de la província Cartaginense, al Regne de Toledo, celebrat el 684.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і XIV Concili de Toledo · Veure més »
XVI Concili de Toledo
El XVI Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo convocada pel rei Ègica l'any 693.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і XVI Concili de Toledo · Veure més »
XVII Concili de Toledo
El XVII Concili de Toledo fou una runió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo convocats pel rei Ègica el 694.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і XVII Concili de Toledo · Veure més »
121 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 121 aC · Veure més »
314
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 314 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 356 · Veure més »
43 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 43 aC · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 507 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 673 · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 70 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 711 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Galia Transalpina, Gallia Narbonensis, Gal·lia Narbonensis, Gal·lia Narbonesa, Gàl.lia Narbonesa, Gàl·lia Braccata, Gàl·lia Narbonense, Gàl·lia Narbonensis, Gàl·lia Transalpina, Gàl•lia Narbonesa, Gàŀlia Narbonesa, Llista de llocs de la Gàl·lia Narbonesa, Narbonense, Narbonense Prima, Narbonense Secunda, Narbonensis, Narbonesa.
