Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guàrdia de corps

Índex Guàrdia de corps

Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.

42 les relacions: Abdicacions de Baiona, Adelaida Ramírez y Maroto, Agustí de Miró i de Burguès, Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, Anne de Noailles, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Baiges, Antonio Aguilar y Vela, Antonio Seoane Hoyos, Arquer, Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano, Batalla d'Ontígola, Batalla de València (1808), Cancelleria del Reich, Carles IV d'Espanya, Carlos Francisco de Croix, Corps, Cuartel del Conde-Duque, Decrets de Nova Planta, Dinastia bahrita, Ducat de Sueca, Enrique Nieulant Sereis, Federico Castañón y Lorenzana, Fernando Corradi y Gómez, Fernando Gómez de Butrón, Francisco de Paula Ceballos y Vargas, Francisco Javier Ferraz y Cornel, Gaspar Fernández de Bobadilla, Guàrdia Reial, Guàrdia valona, Guerra de la Regència d'Urgell, Guillem Ramon VIII de Montcada, Jacobo de la Pezuela y Lobo, Josep Adrià Viudes i Gardoqui, Juan Corradi, Khassakiyya, Martín de los Heros y de las Bárcenas, Matança de frares a Madrid de 1834, Miguel de la Torre y Pando, Miguel Domañski Mayor, Motí d'Aranjuez, Wolfgang José Bournonville y de Ursel.

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Nou!!: Guàrdia de corps і Abdicacions de Baiona · Veure més »

Adelaida Ramírez y Maroto

va ser una pianista espanyola.

Nou!!: Guàrdia de corps і Adelaida Ramírez y Maroto · Veure més »

Agustí de Miró i de Burguès

Agustí de Miró i de Burguès (Reus, 23 d'abril de 1798 – Reus, 14 d'octubre de 1849) va ser un militar català, fill d'Agustí de Miró i de Folch i germà de Josep de Miró i de Burguès.

Nou!!: Guàrdia de corps і Agustí de Miró i de Burguès · Veure més »

Agustín Fernando Muñoz y Sánchez

Agustín Fernando Muñoz y Sánchez (Tarancón, Conca, 4 de maig de 1808 - Le Havre, Mon desir, França, 11 de setembre, 1873) fou duc de Riánsares i marit de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya).

Nou!!: Guàrdia de corps і Agustín Fernando Muñoz y Sánchez · Veure més »

Anne de Noailles

Anne de Noailles (1613 - París, 15 de febrer de 1678) era un noble francès, marquès de Montclar, comte d'Ayen, duc de Noailles, marquès de Mouchy, baró de Chambres i de Malemort.

Nou!!: Guàrdia de corps і Anne de Noailles · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Guàrdia de corps і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antoni Baiges

Antoni Baiges Miralles (Reus, 15 de juny de 1796 - Barcelona, 4 de setembre de 1843) va ser un militar liberal.

Nou!!: Guàrdia de corps і Antoni Baiges · Veure més »

Antonio Aguilar y Vela

Antonio María Aguilar y Vela (Madrid, 20 de novembre de 1820 - Madrid, 5 de juliol de 1882) va ser un astrònom espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Guàrdia de corps і Antonio Aguilar y Vela · Veure més »

Antonio Seoane Hoyos

va ser un militar i polític liberal espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.

Nou!!: Guàrdia de corps і Antonio Seoane Hoyos · Veure més »

Arquer

Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.

Nou!!: Guàrdia de corps і Arquer · Veure més »

Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano

Ángel María de Saavedra y Ramírez de Baquedano, més conegut pel seu títol nobiliari de Duc de Rivas (Còrdova, 10 de març de 1791 – Madrid, 22 de juny de 1865) va ser un escriptor, dramaturg, poeta, pintor i polític espanyol.

Nou!!: Guàrdia de corps і Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano · Veure més »

Batalla d'Ontígola

La Batalla d'Ontígola fou una batalla de la guerra del francès.

Nou!!: Guàrdia de corps і Batalla d'Ontígola · Veure més »

Batalla de València (1808)

La Batalla de València de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Guàrdia de corps і Batalla de València (1808) · Veure més »

Cancelleria del Reich

La Cancelleria del Reich, en alemany Reichskanzlei, era el nom tradicional de l'oficina del canceller d'Alemanya (Reichskanzler) durant el període del Reich Alemany (1871 – 1945).

Nou!!: Guàrdia de corps і Cancelleria del Reich · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Guàrdia de corps і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carlos Francisco de Croix

Carlos Francisco de Croix (Lilla, 1 de gener de 1703 - València, 28 d'octubre de 1778),En l'obra de Mariño Bobillo se li dona com a data de naixement l'1 de gener de 1703, a Lille, i de defunció el 28 d'octubre de 1778, València..

Nou!!: Guàrdia de corps і Carlos Francisco de Croix · Veure més »

Corps

* Corps o Còrps, municipi al departament de la Isèra (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, França).

Nou!!: Guàrdia de corps і Corps · Veure més »

Cuartel del Conde-Duque

El cuartel del Conde-Duque és un edifici d'estil barroc xorigueresc construït a la ciutat espanyola de Madrid per l'arquitecte madrileny Pedro de Ribera, a partir de 1717.

Nou!!: Guàrdia de corps і Cuartel del Conde-Duque · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Guàrdia de corps і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: Guàrdia de corps і Dinastia bahrita · Veure més »

Ducat de Sueca

Manuel Godoy, duc de l'Alcúdia, duc de Sueca, baró de Mascalbo. Príncep de la Pau. Príncep pontifici di Basano, comte d'Évoramonte, a Portugal. María Teresa de Borbón y Vallabriga, comtessa de Chinchón, marquesa de Boadilla del Monte, primera esposa de Manuel Godoy, oli de Goya. Museu del Prado (Madrid). Carlota Luisa de Godoy y Borbón, duquessa de Sueca, marquesa de Boadilla del Monte, comtessa de Chinchón. Obra de Luis de la Cruz y Ríos. El Ducat de Sueca és un títol nobiliari de Castella, creat el 8 de març de 1804 per Carles IV d'Espanya, per al seu primer Ministre Manuel Godoy y Álvarez-Faria, a qui ja li havia concedit el ducat de l'Alcúdia, en 1792.

Nou!!: Guàrdia de corps і Ducat de Sueca · Veure més »

Enrique Nieulant Sereis

Enrique Nieulant Sereis (Gandia, 1822 - ?) fou un militar i polític valencià.

Nou!!: Guàrdia de corps і Enrique Nieulant Sereis · Veure més »

Federico Castañón y Lorenzana

fou un militar espanyol, capità general de les Illes Balears durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Guàrdia de corps і Federico Castañón y Lorenzana · Veure més »

Fernando Corradi y Gómez

Fernando (de) Corradi i Gómez (Presó de la Corona, Madrid, 10 de desembre de 1808 - Madrid, 26 de febrer de 1885), periodista, escriptor i polític espanyol.

Nou!!: Guàrdia de corps і Fernando Corradi y Gómez · Veure més »

Fernando Gómez de Butrón

Fernando Gómez de Butrón (San Cebrián de Castro, província de Zamora, 1770 - Burgos, 15 de juliol de 1852) fou un militar espanyol, Capità general de Catalunya durant el trienni liberal.

Nou!!: Guàrdia de corps і Fernando Gómez de Butrón · Veure més »

Francisco de Paula Ceballos y Vargas

Francisco de Paula Ceballos y Vargas, I marquès de Torrelavega (Torrelavega, Cantàbria, 9 d'octubre de 1814 – Madrid, 9 de març de 1883) va ser un militar espanyol amb el rang de tinent general que desenvolupà les funcions de capità general de les Províncies Basques i de Cuba, endemés de senador vitalici del Regne per la província de Santander.

Nou!!: Guàrdia de corps і Francisco de Paula Ceballos y Vargas · Veure més »

Francisco Javier Ferraz y Cornel

Francisco Javier Ferraz y Cornel (Benasc, Ribagorça), 2 de desembre de 1776 – Mutxamel, Alacantí, 12 d'octubre de 1850) va ser un militar i polític aragonès, senador i capità general de Catalunya.

Nou!!: Guàrdia de corps і Francisco Javier Ferraz y Cornel · Veure més »

Gaspar Fernández de Bobadilla

Gaspar Fernández de Bobadilla i Montenegro (La Rioja, Espanya, 1785 – Espanya, després de 1825) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra del Francès i les guerres d'independència de Xile i del Perú.

Nou!!: Guàrdia de corps і Gaspar Fernández de Bobadilla · Veure més »

Guàrdia Reial

La Guàrdia Reial és una unitat de les Forces Armades d'Espanya al servei del rei d'Espanya i formada per forces de l'Exèrcit de Terra, l'Armada, Exèrcit de l'Aire i Cossos Comuns de les FAS.

Nou!!: Guàrdia de corps і Guàrdia Reial · Veure més »

Guàrdia valona

La Guàrdia valona (en castellà Guardia valona) va ser un cos d'infanteria reclutat originalment als Països Baixos, fonamentalment a la Valònia catòlica.

Nou!!: Guàrdia de corps і Guàrdia valona · Veure més »

Guerra de la Regència d'Urgell

La Guerra de la Regència d'Urgell va ser una revolta armada de caràcter absolutista protagonitzada pels escamots reialistes partidaris de Ferran VII d'Espanya, que es va desenvolupar a l'Espanya peninsular, durant el Trienni Liberal, i que va finalitzar després de la intervenció militar de la Santa Aliança en 1823.

Nou!!: Guàrdia de corps і Guerra de la Regència d'Urgell · Veure més »

Guillem Ramon VIII de Montcada

Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.

Nou!!: Guàrdia de corps і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »

Jacobo de la Pezuela y Lobo

Jacobo de la Pezuela y Lobo (Cadis, 24 de juliol de 1811 - l'Havana, 3 d'octubre de 1882) fou un militar i historiador espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Guàrdia de corps і Jacobo de la Pezuela y Lobo · Veure més »

Josep Adrià Viudes i Gardoqui

fou un aristòcrata i polític valencià, II Marquès de Rio-Florido.

Nou!!: Guàrdia de corps і Josep Adrià Viudes i Gardoqui · Veure més »

Juan Corradi

Juan Corradi (Cortemaggiore, Piacenza, - Madrid, c. 1835) fou un escriptor, traductor i periodista espanyol d'origen italià, pare de l'escriptor, periodista i polític Fernando de Corradi.

Nou!!: Guàrdia de corps і Juan Corradi · Veure més »

Khassakiyya

Khassakiyya fou una guàrdia de corps i escorta, escollida pel sultà mameluc d'Egipte, generalment entre el cos de lliberts del sobirà regnant.

Nou!!: Guàrdia de corps і Khassakiyya · Veure més »

Martín de los Heros y de las Bárcenas

Martín María Pedro José Francisco de los Heros y de las Bárcenas (Manzaneda de la Sierra, Carranza, Encartaciones de Biscaia, 8 de novembre de 1783 – Madrid, 14 de març de 1859) va ser un polític liberal basc.

Nou!!: Guàrdia de corps і Martín de los Heros y de las Bárcenas · Veure més »

Matança de frares a Madrid de 1834

La matança de frares a Madrid de 1834 va ser un motí anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Regència de Maria Cristina de Borbó i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epidèmia de còlera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produït perquè «l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares».

Nou!!: Guàrdia de corps і Matança de frares a Madrid de 1834 · Veure més »

Miguel de la Torre y Pando

Miguel de la Torre y Pando, I Comte de Torrepando (Bernales, Karrantza, Biscaia, 1786 - Madrid, 1843), fou un militar i polític basc que va lluitar en les guerres d'independència de Veneçuela i Colòmbia com a part de l'expedició encarregada de sufocar la rebel·lió.

Nou!!: Guàrdia de corps і Miguel de la Torre y Pando · Veure més »

Miguel Domañski Mayor

Miguel Domañski Mayor (Alacant, 1813 - 1888) fou un polític alacantí, alcalde d'Alacant durant el Sexenni Democràtic.

Nou!!: Guàrdia de corps і Miguel Domañski Mayor · Veure més »

Motí d'Aranjuez

El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Nou!!: Guàrdia de corps і Motí d'Aranjuez · Veure més »

Wolfgang José Bournonville y de Ursel

Wolfgang José Bournonville y de Ursel, II comte de Flegnies, (Mons, Hainaut, 4 de desembre de 1715 - Madrid, 29 d'abril de 1784) fou un militar való al servei d'Espanya, capità general d'Aragó durant el regnat de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Guàrdia de corps і Wolfgang José Bournonville y de Ursel · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guàrdia de Corps.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »