Taula de continguts
42 les relacions: Abdicacions de Baiona, Adelaida Ramírez y Maroto, Agustí de Miró i de Burguès, Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, Anne de Noailles, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Baiges, Antonio Aguilar y Vela, Antonio Seoane Hoyos, Arquer, Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano, Batalla d'Ontígola, Batalla de València (1808), Cancelleria del Reich, Carles IV d'Espanya, Carlos Francisco de Croix, Corps, Cuartel del Conde-Duque, Decrets de Nova Planta, Dinastia bahrita, Ducat de Sueca, Enrique Nieulant Sereis, Federico Castañón y Lorenzana, Fernando Corradi y Gómez, Fernando Gómez de Butrón, Francisco de Paula Ceballos y Vargas, Francisco Javier Ferraz y Cornel, Gaspar Fernández de Bobadilla, Guàrdia Reial, Guàrdia valona, Guerra de la Regència d'Urgell, Guillem Ramon VIII de Montcada, Jacobo de la Pezuela y Lobo, Josep Adrià Viudes i Gardoqui, Juan Corradi, Khassakiyya, Martín de los Heros y de las Bárcenas, Matança de frares a Madrid de 1834, Miguel de la Torre y Pando, Miguel Domañski Mayor, Motí d'Aranjuez, Wolfgang José Bournonville y de Ursel.
Abdicacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.
Veure Guàrdia de corps і Abdicacions de Baiona
Adelaida Ramírez y Maroto
va ser una pianista espanyola.
Veure Guàrdia de corps і Adelaida Ramírez y Maroto
Agustí de Miró i de Burguès
Agustí de Miró i de Burguès (Reus, 23 d'abril de 1798 – Reus, 14 d'octubre de 1849) va ser un militar català, fill d'Agustí de Miró i de Folch i germà de Josep de Miró i de Burguès.
Veure Guàrdia de corps і Agustí de Miró i de Burguès
Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Agustín Fernando Muñoz y Sánchez (Tarancón, Conca, 4 de maig de 1808 - Le Havre, Mon desir, França, 11 de setembre, 1873) fou duc de Riánsares i marit de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya).
Veure Guàrdia de corps і Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Anne de Noailles
Anne de Noailles (1613 - París, 15 de febrer de 1678) era un noble francès, marquès de Montclar, comte d'Ayen, duc de Noailles, marquès de Mouchy, baró de Chambres i de Malemort.
Veure Guàrdia de corps і Anne de Noailles
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Guàrdia de corps і Anticlericalisme a Espanya
Antoni Baiges
Antoni Baiges Miralles (Reus, 15 de juny de 1796 - Barcelona, 4 de setembre de 1843) va ser un militar liberal.
Veure Guàrdia de corps і Antoni Baiges
Antonio Aguilar y Vela
Antonio María Aguilar y Vela (Madrid, 20 de novembre de 1820 - Madrid, 5 de juliol de 1882) va ser un astrònom espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Guàrdia de corps і Antonio Aguilar y Vela
Antonio Seoane Hoyos
va ser un militar i polític liberal espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.
Veure Guàrdia de corps і Antonio Seoane Hoyos
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Veure Guàrdia de corps і Arquer
Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
Ángel María de Saavedra y Ramírez de Baquedano, més conegut pel seu títol nobiliari de Duc de Rivas (Còrdova, 10 de març de 1791 – Madrid, 22 de juny de 1865) va ser un escriptor, dramaturg, poeta, pintor i polític espanyol.
Veure Guàrdia de corps і Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
Batalla d'Ontígola
La Batalla d'Ontígola fou una batalla de la guerra del francès.
Veure Guàrdia de corps і Batalla d'Ontígola
Batalla de València (1808)
La Batalla de València de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.
Veure Guàrdia de corps і Batalla de València (1808)
Cancelleria del Reich
La Cancelleria del Reich, en alemany Reichskanzlei, era el nom tradicional de l'oficina del canceller d'Alemanya (Reichskanzler) durant el període del Reich Alemany (1871 – 1945).
Veure Guàrdia de corps і Cancelleria del Reich
Carles IV d'Espanya
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
Veure Guàrdia de corps і Carles IV d'Espanya
Carlos Francisco de Croix
Carlos Francisco de Croix (Lilla, 1 de gener de 1703 - València, 28 d'octubre de 1778),En l'obra de Mariño Bobillo se li dona com a data de naixement l'1 de gener de 1703, a Lille, i de defunció el 28 d'octubre de 1778, València..
Veure Guàrdia de corps і Carlos Francisco de Croix
Corps
* Corps o Còrps, municipi al departament de la Isèra (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, França).
Veure Guàrdia de corps і Corps
Cuartel del Conde-Duque
El cuartel del Conde-Duque és un edifici d'estil barroc xorigueresc construït a la ciutat espanyola de Madrid per l'arquitecte madrileny Pedro de Ribera, a partir de 1717.
Veure Guàrdia de corps і Cuartel del Conde-Duque
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Guàrdia de corps і Decrets de Nova Planta
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Veure Guàrdia de corps і Dinastia bahrita
Ducat de Sueca
Manuel Godoy, duc de l'Alcúdia, duc de Sueca, baró de Mascalbo. Príncep de la Pau. Príncep pontifici di Basano, comte d'Évoramonte, a Portugal. María Teresa de Borbón y Vallabriga, comtessa de Chinchón, marquesa de Boadilla del Monte, primera esposa de Manuel Godoy, oli de Goya.
Veure Guàrdia de corps і Ducat de Sueca
Enrique Nieulant Sereis
Enrique Nieulant Sereis (Gandia, 1822 - ?) fou un militar i polític valencià.
Veure Guàrdia de corps і Enrique Nieulant Sereis
Federico Castañón y Lorenzana
fou un militar espanyol, capità general de les Illes Balears durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Guàrdia de corps і Federico Castañón y Lorenzana
Fernando Corradi y Gómez
Fernando (de) Corradi i Gómez (Presó de la Corona, Madrid, 10 de desembre de 1808 - Madrid, 26 de febrer de 1885), periodista, escriptor i polític espanyol.
Veure Guàrdia de corps і Fernando Corradi y Gómez
Fernando Gómez de Butrón
Fernando Gómez de Butrón (San Cebrián de Castro, província de Zamora, 1770 - Burgos, 15 de juliol de 1852) fou un militar espanyol, Capità general de Catalunya durant el trienni liberal.
Veure Guàrdia de corps і Fernando Gómez de Butrón
Francisco de Paula Ceballos y Vargas
Francisco de Paula Ceballos y Vargas, I marquès de Torrelavega (Torrelavega, Cantàbria, 9 d'octubre de 1814 – Madrid, 9 de març de 1883) va ser un militar espanyol amb el rang de tinent general que desenvolupà les funcions de capità general de les Províncies Basques i de Cuba, endemés de senador vitalici del Regne per la província de Santander.
Veure Guàrdia de corps і Francisco de Paula Ceballos y Vargas
Francisco Javier Ferraz y Cornel
Francisco Javier Ferraz y Cornel (Benasc, Ribagorça), 2 de desembre de 1776 – Mutxamel, Alacantí, 12 d'octubre de 1850) va ser un militar i polític aragonès, senador i capità general de Catalunya.
Veure Guàrdia de corps і Francisco Javier Ferraz y Cornel
Gaspar Fernández de Bobadilla
Gaspar Fernández de Bobadilla i Montenegro (La Rioja, Espanya, 1785 – Espanya, després de 1825) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra del Francès i les guerres d'independència de Xile i del Perú.
Veure Guàrdia de corps і Gaspar Fernández de Bobadilla
Guàrdia Reial
La Guàrdia Reial és una unitat de les Forces Armades d'Espanya al servei del rei d'Espanya i formada per forces de l'Exèrcit de Terra, l'Armada, Exèrcit de l'Aire i Cossos Comuns de les FAS.
Veure Guàrdia de corps і Guàrdia Reial
Guàrdia valona
La Guàrdia valona (en castellà Guardia valona) va ser un cos d'infanteria reclutat originalment als Països Baixos, fonamentalment a la Valònia catòlica.
Veure Guàrdia de corps і Guàrdia valona
Guerra de la Regència d'Urgell
La Guerra de la Regència d'Urgell va ser una revolta armada de caràcter absolutista protagonitzada pels escamots reialistes partidaris de Ferran VII d'Espanya, que es va desenvolupar a l'Espanya peninsular, durant el Trienni Liberal, i que va finalitzar després de la intervenció militar de la Santa Aliança en 1823.
Veure Guàrdia de corps і Guerra de la Regència d'Urgell
Guillem Ramon VIII de Montcada
Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.
Veure Guàrdia de corps і Guillem Ramon VIII de Montcada
Jacobo de la Pezuela y Lobo
Jacobo de la Pezuela y Lobo (Cadis, 24 de juliol de 1811 - l'Havana, 3 d'octubre de 1882) fou un militar i historiador espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Guàrdia de corps і Jacobo de la Pezuela y Lobo
Josep Adrià Viudes i Gardoqui
fou un aristòcrata i polític valencià, II Marquès de Rio-Florido.
Veure Guàrdia de corps і Josep Adrià Viudes i Gardoqui
Juan Corradi
Juan Corradi (Cortemaggiore, Piacenza, - Madrid, c. 1835) fou un escriptor, traductor i periodista espanyol d'origen italià, pare de l'escriptor, periodista i polític Fernando de Corradi.
Veure Guàrdia de corps і Juan Corradi
Khassakiyya
Khassakiyya fou una guàrdia de corps i escorta, escollida pel sultà mameluc d'Egipte, generalment entre el cos de lliberts del sobirà regnant.
Veure Guàrdia de corps і Khassakiyya
Martín de los Heros y de las Bárcenas
Martín María Pedro José Francisco de los Heros y de las Bárcenas (Manzaneda de la Sierra, Carranza, Encartaciones de Biscaia, 8 de novembre de 1783 – Madrid, 14 de març de 1859) va ser un polític liberal basc.
Veure Guàrdia de corps і Martín de los Heros y de las Bárcenas
Matança de frares a Madrid de 1834
La matança de frares a Madrid de 1834 va ser un motí anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Regència de Maria Cristina de Borbó i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epidèmia de còlera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produït perquè «l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares».
Veure Guàrdia de corps і Matança de frares a Madrid de 1834
Miguel de la Torre y Pando
Miguel de la Torre y Pando, I Comte de Torrepando (Bernales, Karrantza, Biscaia, 1786 - Madrid, 1843), fou un militar i polític basc que va lluitar en les guerres d'independència de Veneçuela i Colòmbia com a part de l'expedició encarregada de sufocar la rebel·lió.
Veure Guàrdia de corps і Miguel de la Torre y Pando
Miguel Domañski Mayor
Miguel Domañski Mayor (Alacant, 1813 - 1888) fou un polític alacantí, alcalde d'Alacant durant el Sexenni Democràtic.
Veure Guàrdia de corps і Miguel Domañski Mayor
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
Veure Guàrdia de corps і Motí d'Aranjuez
Wolfgang José Bournonville y de Ursel
Wolfgang José Bournonville y de Ursel, II comte de Flegnies, (Mons, Hainaut, 4 de desembre de 1715 - Madrid, 29 d'abril de 1784) fou un militar való al servei d'Espanya, capità general d'Aragó durant el regnat de Carles III d'Espanya.
Veure Guàrdia de corps і Wolfgang José Bournonville y de Ursel