Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Alberto Montaner Frutos, Antonio Ubieto Arteta, Arbre de Sobrarbe, Cerdanya, Cesaraugusta, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Escut del País Valencià, Exaliptre, Guillermo Redondo Veintemillas, Heraldo de Aragón, Hipòtesi dels lemniscs, Institución Fernando el Católico, José Ángel Sesma Muñoz, Origen de la Senyera Reial, Senyera reial, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Teoria del Casamiento en casa.
Alberto Montaner Frutos
Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Alberto Montaner Frutos · Veure més »
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Arbre de Sobrarbe · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Cerdanya · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Cesaraugusta · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Creu d'Aïnsa · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Escut del País Valencià · Veure més »
Exaliptre
Per exaliptre (del grec ἐξάλιπτρον), es cataloguen diversos tipus de got de la ceràmica grega.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Exaliptre · Veure més »
Guillermo Redondo Veintemillas
Guillermo Redondo Veintemillas (Saragossa, 1944-2015).
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Guillermo Redondo Veintemillas · Veure més »
Heraldo de Aragón
LHeraldo de Aragón és un diari espanyol fundat a Saragossa el 1895 per Luis Montestruc Rubio.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Heraldo de Aragón · Veure més »
Hipòtesi dels lemniscs
La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Hipòtesi dels lemniscs · Veure més »
Institución Fernando el Católico
La Institución Fernando el Católico (IFC) és una entitat cultural dependent de la Diputació Provincial de Saragossa i adscrita al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a través de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Institución Fernando el Católico · Veure més »
José Ángel Sesma Muñoz
José Ángel Sesma Muñoz (Saragossa, 7 de juliol de 1946) és un historiador aragonès i Catedràtic del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa; és director del Grup d'investigació d'Història Medieval d'aquesta universitat i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і José Ángel Sesma Muñoz · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Senyera reial · Veure més »
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »
Teoria del Casamiento en casa
La Teoria del Casamiento en casa (en català: Teoria del Casament a Casa) és una teoria sobre el llinatge de Ramon Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó amb implicacions sobre el Senyal Reial formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta que es basa en la institució jurídica consuetudinària del Casament a casa.
Nou!!: Guillermo Fatás Cabeza і Teoria del Casamiento en casa · Veure més »
