Taula de continguts
37 les relacions: Abadia de Cluny, Acfred I de Carcassona, Ademar d'Angulema, Aimar de Borbó, Alvèrnia, Armand de Clarmont, Bernat Plantapilosa, Bernó de Borgonya, Bivínides, Bosònides, Bosó d'Arle, Bosó de Provença, Comtat d'Alvèrnia, Comtat de Bourges, Comtat de Gavaldà, Comtat de Lió, Comtat de Mâcon, Comtat de Tolosa, Comtat del Llemosí, Comtat del Velai, Ducat d'Aquitània, Ebles Manzer, Ermengarda (filla de Lluís II el Jove), Guerau d'Orlhac, Guillèmides, Guillem, Guillem d'Aquitània, Guillem II d'Aquitània, Història del papat, Llista de comtes de Provença, Odó de Cluny, Orde de Cluny, Rainulf I de Poitiers, Ratbold l'Antic, Reforma gregoriana, Teodoric III d'Autun, Vescomtat de Mâcon.
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Veure Guillem I d'Aquitània і Abadia de Cluny
Acfred I de Carcassona
Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).
Veure Guillem I d'Aquitània і Acfred I de Carcassona
Ademar d'Angulema
Aimar o Ademar († 2 d'abril de 926) fou comte de Poitiers de 890 a 902 i comte d'Angulema de 916 a 926.
Veure Guillem I d'Aquitània і Ademar d'Angulema
Aimar de Borbó
Aimar de Borbó, o Aimard o Ademar, (c.894 - c.953) va ser senyor de Souvigny i l'avantpassat més remot conegut de la Casa de Borbó.
Veure Guillem I d'Aquitània і Aimar de Borbó
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Guillem I d'Aquitània і Alvèrnia
Armand de Clarmont
Armand (Arimandus) apareix esmentat com a vescomte d'Alvèrnia o de Clarmont, sota l'autoritat dels comtes Bernat I (846-868), Gerard II i Guillem el Pietós (duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia el 886, mort el 916).
Veure Guillem I d'Aquitània і Armand de Clarmont
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Veure Guillem I d'Aquitània і Bernat Plantapilosa
Bernó de Borgonya
Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya va ser un monjo benedictí francès, cofundador i primer abat de Cluny.
Veure Guillem I d'Aquitània і Bernó de Borgonya
Bivínides
Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.
Veure Guillem I d'Aquitània і Bivínides
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Veure Guillem I d'Aquitània і Bosònides
Bosó d'Arle
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Veure Guillem I d'Aquitània і Bosó d'Arle
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Veure Guillem I d'Aquitània і Bosó de Provença
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat d'Alvèrnia
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Bourges
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Gavaldà
Comtat de Lió
El comtat de Lió o del Lionès fou una jurisdicció feudal de França, centrada a la ciutat de Lió, sorgida del nucli principal del ducat de Lió.
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Lió
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Mâcon
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Tolosa
Comtat del Llemosí
El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat del Llemosí
Comtat del Velai
El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.
Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat del Velai
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Guillem I d'Aquitània і Ducat d'Aquitània
Ebles Manzer
Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.
Veure Guillem I d'Aquitània і Ebles Manzer
Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)
Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.
Veure Guillem I d'Aquitània і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)
Guerau d'Orlhac
Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.
Veure Guillem I d'Aquitània і Guerau d'Orlhac
Guillèmides
Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.
Veure Guillem I d'Aquitània і Guillèmides
Guillem
* Guillem de Septimània.
Veure Guillem I d'Aquitània і Guillem
Guillem d'Aquitània
* Guillem I d'Aquitània «el Pietós», mort el 918, duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia; fundador de l'Abadia de Cluny.
Veure Guillem I d'Aquitània і Guillem d'Aquitània
Guillem II d'Aquitània
Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.
Veure Guillem I d'Aquitània і Guillem II d'Aquitània
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Guillem I d'Aquitània і Història del papat
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Guillem I d'Aquitània і Llista de comtes de Provença
Odó de Cluny
Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.
Veure Guillem I d'Aquitània і Odó de Cluny
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Veure Guillem I d'Aquitània і Orde de Cluny
Rainulf I de Poitiers
Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.
Veure Guillem I d'Aquitània і Rainulf I de Poitiers
Ratbold l'Antic
Ratbold l'Antic o a vegades Ratbold d'Agel (+ vers 949) fou un noble borgonyó-provençal pare de Bosó II d'Arle o Bosó II de Provença i de Guillem d'Avinyó.
Veure Guillem I d'Aquitània і Ratbold l'Antic
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Veure Guillem I d'Aquitània і Reforma gregoriana
Teodoric III d'Autun
Thierry III o Teodoric III d'Autun († vers 826) fou un comte d'Autun del segle IX de la família dels Guillèmides, fill de Guillem de Gel·lona i de la seva segona esposa Guitburga.
Veure Guillem I d'Aquitània і Teodoric III d'Autun
Vescomtat de Mâcon
El vescomtat de Mâcon fou una jurisdicció feudal del Regne de França.
Veure Guillem I d'Aquitània і Vescomtat de Mâcon
També conegut com Guillem I el Pietós, Guillem el Pietós.