Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Guillem I d'Aquitània

Índex Guillem I d'Aquitània

Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.

Taula de continguts

  1. 37 les relacions: Abadia de Cluny, Acfred I de Carcassona, Ademar d'Angulema, Aimar de Borbó, Alvèrnia, Armand de Clarmont, Bernat Plantapilosa, Bernó de Borgonya, Bivínides, Bosònides, Bosó d'Arle, Bosó de Provença, Comtat d'Alvèrnia, Comtat de Bourges, Comtat de Gavaldà, Comtat de Lió, Comtat de Mâcon, Comtat de Tolosa, Comtat del Llemosí, Comtat del Velai, Ducat d'Aquitània, Ebles Manzer, Ermengarda (filla de Lluís II el Jove), Guerau d'Orlhac, Guillèmides, Guillem, Guillem d'Aquitània, Guillem II d'Aquitània, Història del papat, Llista de comtes de Provença, Odó de Cluny, Orde de Cluny, Rainulf I de Poitiers, Ratbold l'Antic, Reforma gregoriana, Teodoric III d'Autun, Vescomtat de Mâcon.

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Veure Guillem I d'Aquitània і Abadia de Cluny

Acfred I de Carcassona

Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).

Veure Guillem I d'Aquitània і Acfred I de Carcassona

Ademar d'Angulema

Aimar o Ademar († 2 d'abril de 926) fou comte de Poitiers de 890 a 902 i comte d'Angulema de 916 a 926.

Veure Guillem I d'Aquitània і Ademar d'Angulema

Aimar de Borbó

Aimar de Borbó, o Aimard o Ademar, (c.894 - c.953) va ser senyor de Souvigny i l'avantpassat més remot conegut de la Casa de Borbó.

Veure Guillem I d'Aquitània і Aimar de Borbó

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Veure Guillem I d'Aquitània і Alvèrnia

Armand de Clarmont

Armand (Arimandus) apareix esmentat com a vescomte d'Alvèrnia o de Clarmont, sota l'autoritat dels comtes Bernat I (846-868), Gerard II i Guillem el Pietós (duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia el 886, mort el 916).

Veure Guillem I d'Aquitània і Armand de Clarmont

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Veure Guillem I d'Aquitània і Bernat Plantapilosa

Bernó de Borgonya

Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya va ser un monjo benedictí francès, cofundador i primer abat de Cluny.

Veure Guillem I d'Aquitània і Bernó de Borgonya

Bivínides

Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.

Veure Guillem I d'Aquitània і Bivínides

Bosònides

Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.

Veure Guillem I d'Aquitània і Bosònides

Bosó d'Arle

Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).

Veure Guillem I d'Aquitània і Bosó d'Arle

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Veure Guillem I d'Aquitània і Bosó de Provença

Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat d'Alvèrnia

Comtat de Bourges

El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Bourges

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Gavaldà

Comtat de Lió

El comtat de Lió o del Lionès fou una jurisdicció feudal de França, centrada a la ciutat de Lió, sorgida del nucli principal del ducat de Lió.

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Lió

Comtat de Mâcon

Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Mâcon

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat de Tolosa

Comtat del Llemosí

El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat del Llemosí

Comtat del Velai

El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.

Veure Guillem I d'Aquitània і Comtat del Velai

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Veure Guillem I d'Aquitània і Ducat d'Aquitània

Ebles Manzer

Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.

Veure Guillem I d'Aquitània і Ebles Manzer

Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)

Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.

Veure Guillem I d'Aquitània і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)

Guerau d'Orlhac

Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.

Veure Guillem I d'Aquitània і Guerau d'Orlhac

Guillèmides

Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.

Veure Guillem I d'Aquitània і Guillèmides

Guillem

* Guillem de Septimània.

Veure Guillem I d'Aquitània і Guillem

Guillem d'Aquitània

* Guillem I d'Aquitània «el Pietós», mort el 918, duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia; fundador de l'Abadia de Cluny.

Veure Guillem I d'Aquitània і Guillem d'Aquitània

Guillem II d'Aquitània

Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.

Veure Guillem I d'Aquitània і Guillem II d'Aquitània

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Veure Guillem I d'Aquitània і Història del papat

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Veure Guillem I d'Aquitània і Llista de comtes de Provença

Odó de Cluny

Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.

Veure Guillem I d'Aquitània і Odó de Cluny

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Veure Guillem I d'Aquitània і Orde de Cluny

Rainulf I de Poitiers

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Veure Guillem I d'Aquitània і Rainulf I de Poitiers

Ratbold l'Antic

Ratbold l'Antic o a vegades Ratbold d'Agel (+ vers 949) fou un noble borgonyó-provençal pare de Bosó II d'Arle o Bosó II de Provença i de Guillem d'Avinyó.

Veure Guillem I d'Aquitània і Ratbold l'Antic

Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

Veure Guillem I d'Aquitània і Reforma gregoriana

Teodoric III d'Autun

Thierry III o Teodoric III d'Autun († vers 826) fou un comte d'Autun del segle IX de la família dels Guillèmides, fill de Guillem de Gel·lona i de la seva segona esposa Guitburga.

Veure Guillem I d'Aquitània і Teodoric III d'Autun

Vescomtat de Mâcon

El vescomtat de Mâcon fou una jurisdicció feudal del Regne de França.

Veure Guillem I d'Aquitània і Vescomtat de Mâcon

També conegut com Guillem I el Pietós, Guillem el Pietós.