Taula de continguts
73 les relacions: Abat Oliba, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Andreu de Fleury, Arquebisbat de Narbona, Avellanet (els Masos), Batalla de Torà, Berenguer d'Elna, Berenguer Guifré, Berenguer Ramon I, Bernat I de Berga, Bernat Tallaferro, Bolquera, Canigó, Canigó (poema), Casal de Barcelona, Castell d'Ullastret, Castell de Gàver, Castell de Gospí, Castell de Pujalt, Castell de Vernet, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Pallars, Creu (Matamala), Ermengarda de Vallespir, Ermessenda de Carcassona, Gentil (Canigó), Griselda (Canigó), Guifré I, Guifré II, Guillem Guifré, Guils de Cerdanya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Hug I de Roergue, Joncet (els Masos), La Sagristia (els Masos), Liber feudorum Ceritaniae, Llívia, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llonat, Molig, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Mosset, Oceja, Odelló, Odelló de Real, ... Ampliar l'índex (23 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Guifré II de Cerdanya і Abat Oliba
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Veure Guifré II de Cerdanya і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Andreu de Fleury
va ser un monjo cristià i historiador contemporani dels moviments Pau i Treva de Déu.
Veure Guifré II de Cerdanya і Andreu de Fleury
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Veure Guifré II de Cerdanya і Arquebisbat de Narbona
Avellanet (els Masos)
Avellanet (o, antigament els Masos de l'Avellanet, i en grafies antigues Baillanet o Ballanet) és un poble de la comuna dels Masos, a la comarca nord-catalana del Conflent.
Veure Guifré II de Cerdanya і Avellanet (els Masos)
Batalla de Torà
La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.
Veure Guifré II de Cerdanya і Batalla de Torà
Berenguer d'Elna
Berenguer d'Elna o Berenguer de Cerdanya-Besalú (?, segle X— Albesa, 1003), va ser bisbe d'Elna (993-1003).
Veure Guifré II de Cerdanya і Berenguer d'Elna
Berenguer Guifré
Berenguer Guifré (?-1093) fou comte de Berga (1050) i bisbe de Girona (1050 - 1093).
Veure Guifré II de Cerdanya і Berenguer Guifré
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Veure Guifré II de Cerdanya і Berenguer Ramon I
Bernat I de Berga
Bernat I de Berga (?-1050), comte de Berga (1035-1050).
Veure Guifré II de Cerdanya і Bernat I de Berga
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Veure Guifré II de Cerdanya і Bernat Tallaferro
Bolquera
Bolquera (en francès, Bolquère) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Bolquera
Canigó
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).
Veure Guifré II de Cerdanya і Canigó
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Veure Guifré II de Cerdanya і Canigó (poema)
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Guifré II de Cerdanya і Casal de Barcelona
Castell d'Ullastret
Castell d'Ullastret és un edifici del municipi d'Ullastret que ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Guifré II de Cerdanya і Castell d'Ullastret
Castell de Gàver
Castell de Gàver és una torre del municipi d'Estaràs inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Castell de Gàver
Castell de Gospí
El Castell de Gospí és un castell del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Guifré II de Cerdanya і Castell de Gospí
Castell de Pujalt
El castell de Pujalt és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Guifré II de Cerdanya і Castell de Pujalt
Castell de Vernet
Castell de Vernet (en francès Casteil), o, simplement, Castell, és un poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Castell de Vernet
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guifré II de Cerdanya і Comtat de Berga
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guifré II de Cerdanya і Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guifré II de Cerdanya і Comtat de Cerdanya
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guifré II de Cerdanya і Comtat de Conflent
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guifré II de Cerdanya і Comtat de Pallars
Creu (Matamala)
Creu era un poble, actualment despoblat, del terme comunal de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Creu (Matamala)
Ermengarda de Vallespir
Ermengarda de Vallespir o Ermengarda d'Empúries (- 1001) es va casar amb Oliba Cabreta i, quan aquest es retirà al monestir de Montecassino, governà els comtats de Cerdanya i Besalú juntament amb els seus fills en virtut de la lleis visigòtica de la dècima marital, que li atorgava l'usdefruit dels béns del seu espòs.
Veure Guifré II de Cerdanya і Ermengarda de Vallespir
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Guifré II de Cerdanya і Ermessenda de Carcassona
Gentil (Canigó)
Canigó'' de l'any 1901 Gentil és un personatge de ficció del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer i Santaló, el qual fou publicat l'any 1886.
Veure Guifré II de Cerdanya і Gentil (Canigó)
Griselda (Canigó)
Canigó'' de l'any 1901 Griselda és un personatge de ficció del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer i Santaló, el qual fou publicat l'any 1886.
Veure Guifré II de Cerdanya і Griselda (Canigó)
Guifré I
* Guifré I o Guifré el Pilós, comte de Barcelona, d'Osona i de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i comte de Conflent (896 - 897).
Veure Guifré II de Cerdanya і Guifré I
Guifré II
* Guifré II de Barcelona (~874 - Barcelona, 911 o 914), comte de Barcelona, Girona i Osona (des de 897).
Veure Guifré II de Cerdanya і Guifré II
Guillem Guifré
Guillem Guifré (Cerdanya, ? - 24 de gener de 1075) fou bisbe d'Urgell.
Veure Guifré II de Cerdanya і Guillem Guifré
Guils de Cerdanya
Guils de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Guils de Cerdanya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Guifré II de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Hug I de Roergue
Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue (vers 1010-1053).
Veure Guifré II de Cerdanya і Hug I de Roergue
Joncet (els Masos)
Joncet, o Lloncet és un dels quatre nuclis de població que formen la comuna dels Masos, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Veure Guifré II de Cerdanya і Joncet (els Masos)
La Sagristia (els Masos)
La Sagristia, o barri de la Sagristia, o Mas de la Sagristia és un dels quatre nuclis de població que formen la comuna dels Masos, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і La Sagristia (els Masos)
Liber feudorum Ceritaniae
El Liber feudorum Ceritaniae és, com indica el seu títol llatí, un llibre (liber, de fet un chartulary) que registra els feus (feudi) dins dels comtats de Cerdanya (Ceritània), Rosselló i Conflent, i les obligacions feudals del comte i els seus vassalls.
Veure Guifré II de Cerdanya і Liber feudorum Ceritaniae
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Llívia
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Guifré II de Cerdanya і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Guifré II de Cerdanya і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Guifré II de Cerdanya і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llonat
Llonat és un dels quatre nuclis de població que formen la comuna d'els Masos, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Llonat
Molig
Molig (IPA:, oficialment en francès Molitg-les-Bains) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Molig
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Guifré II de Cerdanya і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Mosset
Mosset (IPA:, ortogràficament, igual en francès) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Veure Guifré II de Cerdanya і Mosset
Oceja
Oceja (antigament també grafiat Osseja, en francès Osséja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Oceja
Odelló
OdellóOdelló en català, Odeillo o Odelló oficialment en francès, segons el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord o Odelló de Cerdanya (o, oficialment Odeillo o Odelló en francès) és un poble de la comuna cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Odelló
Odelló de Real
Odelló de Real, o Odelló de Querramat, o de Capcir (oficialment en francès Odeillo), és un petit poble del terme comunal de Real (o Ral), a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Odelló de Real
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Veure Guifré II de Cerdanya і Oliba Cabreta
Orellà
Orellà (en francès oficialment: Oreilla) és una comuna de la subcomarca de les Garrotxes del Conflent, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Orellà
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Guifré II de Cerdanya і Pau i Treva de Déu
Pi de Conflent
Pi de Conflent (o, en francès oficialment Py) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Pi de Conflent
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Guifré II de Cerdanya і Ramon Borrell I
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Veure Guifré II de Cerdanya і Ramon I de Cerdanya
Sal·la
Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.
Veure Guifré II de Cerdanya і Sal·la
Sant Esteve de Coma
Sant Esteve de Coma és l'antiga església parroquial romànica del poble ara abandonat de Coma, del terme comunal d'Eus, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Esteve de Coma
Sant Just i Sant Pastor de Llonat
Sant Just i Sant Pastor de Llonat era l'església del poble de Llonat, del terme comunal dels Masos, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Just i Sant Pastor de Llonat
Sant Martí de Biure
Sant Martí de Biure és una església del municipi de Sagàs (Berguedà), en concret a la masia de la Sala de Biure, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Martí de Biure
Sant Martí de Riutort
Sant Martí de Riutort és l'església, antigament parroquial, del poble de Riutort, del terme comunal de Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Martí de Riutort
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Martí del Canigó
Sant Miquel de Soriguerola
Sant Miquel de Soriguerola és una església romànica situada a l'entitat de població de Soriguerola pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Miquel de Soriguerola
Sant Pau de Fenollet
Sant Pau de Fenollet (l'endònim occità és Sant Pau de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Saint-Paul-de-Fenouillet) és una vila i municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolhedés).
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Pau de Fenollet
Sant Vicenç d'Eus (segle XI)
Sant Vicenç d'Eus és l'antiga església parroquial romànica del poble d'Eus, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Sant Vicenç d'Eus (segle XI)
Santa Magdalena de Talló
Santa Magdalena —coneguda com a Santa Magdalena de Talló o de Serinyà/Cerinyà— és un llogaret que forma part del municipi de Bellver de Cerdanya.
Veure Guifré II de Cerdanya і Santa Magdalena de Talló
Santa Maria de Cornellà de Conflent
Santa Maria de Cornellà de Conflent és una església romànica situada al nucli de la població de Cornellà de Conflent, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Santa Maria de Cornellà de Conflent
Santa Maria de Formiguera
Santa Maria de Formiguera (Sainte-Nativité-Notre-Dame de Formiguères en francès) és l'església de la població del mateix nom, al Capcir.
Veure Guifré II de Cerdanya і Santa Maria de Formiguera
Santa Maria de Molig
Santa Maria de Molig és l'església parroquial romànica, del poble i comuna de Molig, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Santa Maria de Molig
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Veure Guifré II de Cerdanya і Simonia
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Veure Guifré II de Cerdanya і Torà
Torre de guaita de Portell
El castell de Portell o torre de guaita de Portell, és al capdamunt de la petita ondulació del terreny que ocupa Portell, entitat de població de Sant Ramon (La Segarra).
Veure Guifré II de Cerdanya і Torre de guaita de Portell
Vernet
Vernet (en francès Vernet-les-Bains o) és una municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Guifré II de Cerdanya і Vernet
També conegut com Guifré I de Berga.