Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guido d'Arezzo

Índex Guido d'Arezzo

Guido d'Arezzo, Guiu d'Arezzo, Guido Aretinus, Guido da Arezzo o Guido Monaco (Arezzo, la Toscana (o potser a Codigoro o a Ferrara), 991/992 – Arezzo (o potser en el monestir di Fonte Avellana?), després de 1033) fou un teòric de la música medieval.

56 les relacions: Arezzo, Bartolomé Ramos de Pareja, Beat Guiu, Cant mossàrab, Cantor, Clau (notació musical), Criptograma musical, Dècada del 1020, Dolce stil novo, Escala musical, Francisco Secanilla, Francisco Tovar, Frieda Loebenstein, Giorgio Anselmi, Guido d'Arezzo (cràter), Guiu de Pomposa, Institut Americà de Musicologia, La mà de guido, Life, Llista de cràters de Mercuri, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Matteo Palotta, Mà guidoniana, Música cristiana, Música d'Itàlia, Música medieval, Michael Hermesdorff, Missa Scala Aretina, Missa Scala Aretina (forma musical), Monestir, Monestir de Fonte Avellana, Nota, Notació adiastemàtica, Notació musical, Notació pneumàtica gregoriana, Orde Camaldulès, Orde de Fonte Avellana, Orde de Sant Benet, Patrologia Latina, Pedro Ponce de León (monjo benedictí), Restauració de la Catedral de Mallorca, Sebastian Knüpfer, Segle XI, Sistemes de notació musical, Solange Corbin, Solfeig, Solmització, Tònic sol-fa, Tedald de Canossa, Tetragrama, ..., Tonari, Ut queant laxis, 1024, 7 de setembre, 991, 992. Ampliar l'índex (6 més) »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Arezzo · Veure més »

Bartolomé Ramos de Pareja

Bartolomé Ramos de Pareja (Baeza, Regne de Castella, 25 de gener de 1440 - ?) fou un compositor i musicòleg castellà.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Bartolomé Ramos de Pareja · Veure més »

Beat Guiu

* Beat Guiu d'Arezzo, monjo i músic del s. XI, celebrat el 7 de setembre.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Beat Guiu · Veure més »

Cant mossàrab

Es coneix com a cant mossàrab (encara que una denominació més precisa seria visigòtic o hispànic) a l'expressió musical associada a la litúrgia hispànica, pròpia de l'Església visigòtica espanyola i que perviu fins als nostres dies.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Cant mossàrab · Veure més »

Cantor

Esperit Sant que li dicta el cant gregorià En l'antiguitat i en l'edat mitjana, el cantor, també conegut com a psalmista, era el terme genèric que designava el cantor de música sagrada o profana (en grec, psaltēs).

Nou!!: Guido d'Arezzo і Cantor · Veure més »

Clau (notació musical)

Les quatre claus més comunes: 1. Clau de sol (en segona) 2. Clau de do en tercera 3. Clau de do en quarta 4. Clau de fa (en quarta) En notació musical, la clau és un signe que té la funció d'indicar l'altura de les notes escrites.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Clau (notació musical) · Veure més »

Criptograma musical

El motiu BACH: les notes ''si bemoll'', ''la'', ''do'', ''si'' natural, anomenades pel seu nom alemany, donen el cognom de Bach. Un criptograma musical és un criptograma format per una seqüència de notes musicals.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Criptograma musical · Veure més »

Dècada del 1020

Sense descripció.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Dècada del 1020 · Veure més »

Dolce stil novo

Dante, un dels estilnovistes més influents. El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Dolce stil novo · Veure més »

Escala musical

Escala de do major, ascendent i descendent. Lescala musical és una successió de sons o notes disposats segons un sistema o mode determinat.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Escala musical · Veure més »

Francisco Secanilla

Francisco Secanilla (La Cerollera, Terol, 4 de maig de 1775 - Calahorra, La Rioja, 26 de desembre de 1832) fou un compositor aragonès.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Francisco Secanilla · Veure més »

Francisco Tovar

Portada del ''Libro de música práctica'' de Francisco Tovar (Barcelona: Joan Rosembach, 1510). Exemplar de la Biblioteca Nacional de España, sig. R/11251. Francisco Tovar (Andalusia?, segona meitat del s. XV - Granada?, 22 de maig de 1522) fou un músic i tractadista musical del e probable origen andalús, actiu a Catalunya.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Francisco Tovar · Veure més »

Frieda Loebenstein

Currículum vitae segons Christina Prauss a Networked Remembrance Hildesheim va ser professora de música alemanya-brasilera.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Frieda Loebenstein · Veure més »

Giorgio Anselmi

fou un músic, metge i astròleg italià que visqué en el segle XV.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Giorgio Anselmi · Veure més »

Guido d'Arezzo (cràter)

Guido d'Arezzo és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 58 km de diàmetre.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Guido d'Arezzo (cràter) · Veure més »

Guiu de Pomposa

Guiu de Pomposa (Casamari, prop de Ravenna, Estats Pontificis, segona meitat del s. X - Borgo San Donnino, 31 de març de 1046) fou un abat benedictí italià.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Guiu de Pomposa · Veure més »

Institut Americà de Musicologia

L'Institut Americà de Musicologia (abreujat AIM) és una organització musicològica que investiga, promou i produeix publicacions sobre música antiga.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Institut Americà de Musicologia · Veure més »

La mà de guido

La mà de guido és una editorial de música i discogràfica fundada per Llorenç Balsach i Peig l'any 1984.

Nou!!: Guido d'Arezzo і La mà de guido · Veure més »

Life

Life és una revista estatunidenca amb diverses etapes de desenvolupament.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Life · Veure més »

Llista de cràters de Mercuri

Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Mercuri.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Llista de cràters de Mercuri · Veure més »

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »

Matteo Palotta

Matteo Palotta (Palerm, (Sicília), 1680 - Viena (Àustria), 28 de març, 1758) fou un compositor sicilià conegut també, com Il Panormitano.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Matteo Palotta · Veure més »

Mà guidoniana

Mà guidoniana en un manuscrit medieval La mà guidoniana, en música medieval, fou una regla mnemotècnica, i la seua representació pictòrica o escultòrica, usada per ajudar els cantants a llegir a primera vista.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Mà guidoniana · Veure més »

Música cristiana

"Amazing Grace", un dels himnes cristians més emblemàtics del món anglòfon Amazing Grace La música cristiana és la música religiosa realitzada com a expressió del cristianisme.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Música cristiana · Veure més »

Música d'Itàlia

Al·legoria de la música La música d'Itàlia abasta un ampli espectre d'òpera i música instrumental, els estils tradicionals de cada regió del país, i un conjunt de música popular i romàntica basada tant en fonts natives com estrangeres.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Música d'Itàlia · Veure més »

Música medieval

La música medieval és la música escrita durant l'edat mitjana.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Música medieval · Veure més »

Michael Hermesdorff

Michael Hermesdorff (Trèveris, 4 de març de 1833 - 18 de gener de 1885) fou un compositor, eclesiàstic i musicòleg alemany.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Michael Hermesdorff · Veure més »

Missa Scala Aretina

La Missa Scala aretina (1702) és una composició de Francesc Valls, considerada una de les obres culminants de la música catalana barroca.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Missa Scala Aretina · Veure més »

Missa Scala Aretina (forma musical)

Una Missa Scala Aretina és un tipus de missa que utilitza com a cantus firmus les sis notes de l'escala de Guido d'Arezzo, d'on prové l'adjectiu "aretina".

Nou!!: Guido d'Arezzo і Missa Scala Aretina (forma musical) · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Monestir · Veure més »

Monestir de Fonte Avellana

El monestir de Fonte Avellana (en italià: Monastero di Fonte Avellana), dedicat a la Santa Creu, és un monestir catòlic italià que es troba als vessants de la muntanya Catria, en la comuna de Serra Sant'Abbondio, província de Pesaro i Urbino, regió de Les Marques.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Monestir de Fonte Avellana · Veure més »

Nota

El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Nota · Veure més »

Notació adiastemàtica

La notació adiastemàtica és aquella notació en què els neumes no mostren l'afinació exacta d'una nota, sinó que donen una idea aproximada del moviment melòdic, oferint per tant menys informació que la notació diastemàtica.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Notació adiastemàtica · Veure més »

Notació musical

Notació musical manuscrita de J. S. Bach La notació musical és qualsevol sistema d'escriptura utilitzat per representar gràficament una peça musical, fent possible que un intèrpret l'executi de la manera desitjada pel compositor.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Notació musical · Veure més »

Notació pneumàtica gregoriana

La notació pneumàtica gregoriana és el sistema de notació musical usat a partir del per indicar els desenvolupaments melòdics del repertori de cant de la litúrgia romana.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Notació pneumàtica gregoriana · Veure més »

Orde Camaldulès

LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Orde Camaldulès · Veure més »

Orde de Fonte Avellana

LOrde de Fonte Avellana fou un orde religiós de tipus monàstic eremític, ja que els seus membres eren eremites que feien algunes activitats en comunitat.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Orde de Fonte Avellana · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Orde de Sant Benet · Veure més »

Patrologia Latina

Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Patrologia Latina · Veure més »

Pedro Ponce de León (monjo benedictí)

Pedro Ponce de León (Sahagún, Lleó, abans de 1508 - Oña, Castella, 29 d'agost de 1584).

Nou!!: Guido d'Arezzo і Pedro Ponce de León (monjo benedictí) · Veure més »

Restauració de la Catedral de Mallorca

Interior de la Catedral de Mallorca, amb el baldaquí dissenyat per Gaudí La restauració de la Catedral de Mallorca va ser realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí entre 1903 i 1914.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Restauració de la Catedral de Mallorca · Veure més »

Sebastian Knüpfer

va ser un compositor, director i educador alemany.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Sebastian Knüpfer · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Segle XI · Veure més »

Sistemes de notació musical

Taula comparativa entre la notació llatina i la notació anglosaxona.Els sistemes de notació musical de la música occidental segueixen principalment dues normes segons el país.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Sistemes de notació musical · Veure més »

Solange Corbin

Solange Corbin de Mangoux fou una musicòloga francesa especialitzada en la música medieval.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Solange Corbin · Veure més »

Solfeig

Melodia de l'himne a Sant Joan El solfeig o solfa és la tècnica d'entonar una melodia –fent cas de l'entonació, la durada, la intensitat i el fraseig de la partitura– gesticulant la marca del compàs i pronunciant els noms de les notes musicals entonades.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Solfeig · Veure més »

Solmització

Solmització és el sistema de notació musical utilitzat a Amèrica (excepte Estats Units), Espanya, França, Itàlia i Portugal per nomenar les notes musicals mitjançant les síl·labes do, re, mi, fa, sol, la i si.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Solmització · Veure més »

Tònic sol-fa

Taula de solfeig en una aula irlandesa Tònic sol-fa (o tònic sol-fah) és una tècnica pedagògica per a ensenyar a cantar de manera visual, inventada per Sarah Ann Glover (1785–1867) de Norwich, Anglaterra, i popularitzada per John Curwen (1816-1880), qui la va adaptar a partir de sistemes musicals anteriors.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Tònic sol-fa · Veure més »

Tedald de Canossa

Tedald de Canossa (mort el 1012) va ser comte de Brescia des de 980, Mòdena, Ferrara, i Reggio des de 981, i Mantua des de 1006.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Tedald de Canossa · Veure més »

Tetragrama

El tetragrama és el conjunt de quatre línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, i tres espais sobre els quals s'escrivien els signes que servien per determinar l'altura dels sons musicals del cant gregorià.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Tetragrama · Veure més »

Tonari

Neume Tonari és un llibre litúrgic en el que es recullen antífones de l'ofici, missa, responsorials i cants entorn dels vuit modes del cant gregorià.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Tonari · Veure més »

Ut queant laxis

Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus, historiador llombard.

Nou!!: Guido d'Arezzo і Ut queant laxis · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Guido d'Arezzo і 1024 · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guido d'Arezzo і 7 de setembre · Veure més »

991

Sense descripció.

Nou!!: Guido d'Arezzo і 991 · Veure més »

992

Sense descripció.

Nou!!: Guido d'Arezzo і 992 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guido D'Arezzo, Guido Monaco, Guido d’Arezzo, Guiu d'Arezzo.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »