Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Adiabene, Adrormizd d'Armènia, Aixot el Gran, Aixot II Erkath, Aixot III Olormadz, Aixot IV el Valent, Aixots, Apahiunq, Armènia Sofene, Artaxes I d'Armènia, Bagratuní, Bdeashkh, Cosròides, Emirat de Manazkert, Gagik II d'Ani, Gugarq, Història d'Armènia, Joan-Sembat d'Ani, Llista de nakharark, Mamikonian, Mihrakan, Mirian de Kakhètia, Mitridates V d'Ibèria, Muixel I Mamikonian, Muskhi, Nana d'Ibèria, Nig, Persarmènia, Pharsman III d'Ibèria, Pharsman IV d'Ibèria, Qatar (desambiguació), Regne de Kars, Saurmag I d'Ibèria, Sembat I el Màrtir, Sevordiq, Sper, Taixir, Taixiratsí, Tigranes II d'Armènia, Tzorophor, Vahan I Mamikonian, Vakhtang I Cap de Llop, Varaz Bakur II d'Ibèria, Vatxe II.
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Gugarq і Adiabene · Veure més »
Adrormizd d'Armènia
Adrormizd o també Adhur-Hormidz va ser marzban d'Armènia de l'any 452 al 465.
Nou!!: Gugarq і Adrormizd d'Armènia · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Gugarq і Aixot el Gran · Veure més »
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Nou!!: Gugarq і Aixot II Erkath · Veure més »
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Nou!!: Gugarq і Aixot III Olormadz · Veure més »
Aixot IV el Valent
Aixot IV el Valent (en armeni Աշոտ Քաջ) va ser rei d'Armènia al Gugarq del 1021 al 1039 o 1040.
Nou!!: Gugarq і Aixot IV el Valent · Veure més »
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Nou!!: Gugarq і Aixots · Veure més »
Apahiunq
Apahiunq (Nig) fou un districte de la província armènia d'Airarat, a la zona propera al Llac Sevan, feu de la família Apahuní.
Nou!!: Gugarq і Apahiunq · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Gugarq і Armènia Sofene · Veure més »
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Nou!!: Gugarq і Artaxes I d'Armènia · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Gugarq і Bagratuní · Veure més »
Bdeashkh
Bdeashkh fou el títol que al regne d'Armènia van portar els governadors de fins a quatre districtes fronterers, i era equivalent a marquès.
Nou!!: Gugarq і Bdeashkh · Veure més »
Cosròides
Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.
Nou!!: Gugarq і Cosròides · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Gugarq і Emirat de Manazkert · Veure més »
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Nou!!: Gugarq і Gagik II d'Ani · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Gugarq і Gugarq · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Gugarq і Història d'Armènia · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Gugarq і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Nou!!: Gugarq і Llista de nakharark · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Gugarq і Mamikonian · Veure més »
Mihrakan
Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.
Nou!!: Gugarq і Mihrakan · Veure més »
Mirian de Kakhètia
Mirian o Mihr I de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia de la dinastia cosròida que va regnar entre 736 i 741 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.
Nou!!: Gugarq і Mirian de Kakhètia · Veure més »
Mitridates V d'Ibèria
Mitridates V o Mihrdat V d'Ibèria (en georgià: მირდატ V, llatinitzat Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 435 al 447.
Nou!!: Gugarq і Mitridates V d'Ibèria · Veure més »
Muixel I Mamikonian
Muixel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.
Nou!!: Gugarq і Muixel I Mamikonian · Veure més »
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Nou!!: Gugarq і Muskhi · Veure més »
Nana d'Ibèria
Nana (en georgià, ნანა) va ser una reina consort del Regne d'Ibèria.
Nou!!: Gugarq і Nana d'Ibèria · Veure més »
Nig
Nig fou un districte de l'Airarat a l'antiga Armènia, a la part nord-est de la província.
Nou!!: Gugarq і Nig · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Gugarq і Persarmènia · Veure més »
Pharsman III d'Ibèria
Pharsman III d'Ibèria (en georgià: ფარსმან III, P'arsman III; mort l'any 182 o 185) fou un rei d'Ibèria del segle II. Monarca d'origen discutit, el seu regnat de prop de quaranta anys és sovint oblidat en les cròniques georgianes, que no el citen més que com un dels nombrosos sobirans no tenint gaire importància en la història antiga de Geòrgia, tot i que les fonts estrangeres donen prova de relacions importants amb Roma i el seu emperador, Antoní Pius.
Nou!!: Gugarq і Pharsman III d'Ibèria · Veure més »
Pharsman IV d'Ibèria
Pharsman o Pharasman IV d'Ibèria (en georgià: ფარსმან IV, llatinitzat com Pharasmanes) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels cosròides, que va regnar del 406 al 409.
Nou!!: Gugarq і Pharsman IV d'Ibèria · Veure més »
Qatar (desambiguació)
* Gugarq o Katar, antiga província armènia.
Nou!!: Gugarq і Qatar (desambiguació) · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: Gugarq і Regne de Kars · Veure més »
Saurmag I d'Ibèria
Saurmag va ser un rei d'Ibèria que suposadament va governar durant 75 anys del 237 aC al 162 aC.
Nou!!: Gugarq і Saurmag I d'Ibèria · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Gugarq і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sevordiq
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Armènia, a l'oest de la província d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els límits del Gugarq, a l'oest, i l'Artsakh al sud.
Nou!!: Gugarq і Sevordiq · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Gugarq і Sper · Veure més »
Taixir
Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.
Nou!!: Gugarq і Taixir · Veure més »
Taixiratsí
Els Taixiratsí o Tašratsí van ser una família de nakharark d'Armènia que tenien els seus feus hereditaris situats en el districte de Taixir a l'Airarat, així com a la província de Gugarq.
Nou!!: Gugarq і Taixiratsí · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Gugarq і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tzorophor
Tzorophor o Dzoropor fou una regió del nord-est d'Armènia a l'extrem est de Gugarq, limitant per l'est i sud amb el país dels Sevordiq a la província d'Uti.
Nou!!: Gugarq і Tzorophor · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Gugarq і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Nou!!: Gugarq і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »
Varaz Bakur II d'Ibèria
Varaz Bakur II o Aspagur III (Aspacures) d'Ibèria (en georgià: ვარაზ-ბაკურ II) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar des de vers 380 a 394 seguint a Cyril Toumanoff o des de 379 a 393 segons M. F. Brosset.
Nou!!: Gugarq і Varaz Bakur II d'Ibèria · Veure més »
Vatxe II
Vatxe o Datxi II —ვაჩე II, Vatxe II, o დაჩი, Datxi, o დარჩი, Darxi, o დარჩილი, Darxil en georgià — fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 522 al 534.
Nou!!: Gugarq і Vatxe II · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djavjètia, Dzoropor, Gadjenk, Gogarene, Kajatun, Kangark, Kangarq, Klarjq, Kolbopor, Kueshapor, Mangleatspor, Marca Meskhiana, Marca Moschic, Mrul, Nigal, Shavsheth, Tashrats Sephakanutiun, Trelq, Tsunda, Tzurtav.
