Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerres romano-perses

Índex Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

354 les relacions: Agàties, Alamans, Alep, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Ammià Marcel·lí, Anatòlia, Anatoli, Antiguitat tardana, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Aràbia, Arcadi, Ardaixir I, Armènia, Arsàcides, Artàban III de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Arzanene, Astabed, Atropatene, August (títol), Aurelià, Avidi Cassi, Azerbaidjan, Àfrica (província romana), Àsia Central, Bagdad, Bahram I, Bahram II, Bahram V, Bahram VI, Baix Imperi, Balcans, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Edessa, Batalla d'Issos (622), Batalla de Ctesifont, Batalla de Dara, Batalla de Nínive, Batalla del Yarmuk, Belisari, Bizanci, Britànnia, Calcedònia, Capadòcia, Caracal·la, Cartago, Cassi Dió, Catafracta, ..., Caucas, Cèsar (títol), Còmmode, Chronicon Paschale, Cilícia, Cizre, Constanci I Clor, Constanci II, Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Constantinoble, Cosroes I, Cosroes II, Crisi del segle III, Crist, Cristianisme, Croades, Ctesifont, Damasc, Danubi, Dara, Dècada del 350, Deci (emperador romà), Dinastia Severa, Dioclecià, Diyarbakır, Dura Europos, Dvin, Edat antiga, Edat mitjana, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Egipte (província romana), Elagàbal, Erzurum, Església Assíria Oriental, Eslaus, Eufrates, Eusebi de Cesarea, Eutropi (historiador), Exèrcit romà, Expansió de l'islam, Felip l'Àrab, Flavi Focas, Fortuna (mitologia), Fraates III de Pàrtia, Fraates IV de Pàrtia, Galeri, Gassànides, Gàl·lia, Geòrgia, Germànic, Germànics, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Gordià III, Gots, Grècia, Grec, Guerra, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerres Marcomanes, Harran, Hatra, Heftalites, Heracli, Heraclones, Herodià (historiador), Hieràpolis de Frígia, Història, Història Augusta, Homs, Huns, Iemen, Il·líria, Imatge d'Edessa, Immortals, Imperi Aquemènida, Imperi de les Gàl·lies, Imperi de Palmira, Imperi Kuixan, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Islam, Júlia Domna, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Zonaràs, Jordi de Pisídia, Jovià, Jueus, Julià l'Apòstata, Justinià (general), Justinià I, Khàzars, Kobad I, Kobad II, Lactanci, Lazika, Làkhmides, Legió I Armeníaca, Libani, Llatí, Longobards, Maniqueisme, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Aureli Car, Marc Estaci Prisc, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Maria, mare de Jesús, Maurici, Maurici (emperador), Mazdak, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Mestre dels oficis, Mestre dels soldats, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Narsès, Nèmesis, Nínive, Nisibis, Odenat, Oficial, Orient Pròxim, Ormazd IV, Osroes I de Pàrtia, Ostrogots, Palestina (província romana), Palmira, Pèrsia, Persa, Petra d'Aràbia, Prefecte del pretori, Procopi Antemi, Procopi de Cesarea, Província de Fars, Província romana de Síria, Publi Septimi Geta, Publi Ventidi Bas, Ròmul Augústul, Regne d'Axum, Regne d'Ibèria, Regne Vàndal, República Romana, Rin, Sapor I, Sapor II, Sassan, Satala, Sínode, Sòcrates Escolàstic, Senat, Septimi Sever, Sext Aureli Víctor, Sinjar, Statu quo ante bellum, Sura (Babilònia), Suren, Tbilissi, Tessalònica, Tetrarquia, Tiberi, Tigris, Tiridates III d'Armènia, Trajà, Transcaucàsia, Treball de part, Turcs, Turcs Orientals, Valent, Valerià, Veracreu, Vologès I de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Xahrbaraz, Xirin, Yezdegerd I, Yezdegerd II, Yezdegerd III, Zòsim (escriptor), Zenòbia, Zoroastrisme, 12 de desembre, 1453, 180, 192, 22 de maig, 224, 230, 232, 235, 236, 240, 241, 242, 243, 244, 252, 253, 256, 26 de juny, 261, 262, 272, 284, 287, 290, 293, 296, 297, 298, 299, 3 de novembre, 305, 306, 309, 312, 324, 330, 337, 338, 344, 346, 350, 353, 358, 359, 361, 362, 363, 369, 370, 378, 379, 387, 414, 420, 421, 422, 428, 440, 441, 442, 5 d'abril, 5 de març, 502, 503, 505, 506, 521, 522, 525, 526, 527, 529, 530, 531, 532, 540, 541, 542, 543, 548, 551, 557, 562, 57, 570, 572, 573, 574, 575, 576, 578, 579, 581, 585, 589, 590, 591, 602, 603, 610, 611, 613, 614, 619, 622, 626, 627, 628, 630, 636, 637, 642, 651. Ampliar l'índex (304 més) »

Agàties

Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.

Nou!!: Guerres romano-perses і Agàties · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Guerres romano-perses і Alamans · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Guerres romano-perses і Alep · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Guerres romano-perses і Alexandre Sever · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Guerres romano-perses і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Anatòlia · Veure més »

Anatoli

* Anatoli (llengua).

Nou!!: Guerres romano-perses і Anatoli · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Guerres romano-perses і Antiguitat tardana · Veure més »

Antioquia

Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.

Nou!!: Guerres romano-perses і Antioquia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres romano-perses і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Aràbia · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Nou!!: Guerres romano-perses і Arcadi · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Guerres romano-perses і Ardaixir I · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Armènia · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Guerres romano-perses і Arsàcides · Veure més »

Artàban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.

Nou!!: Guerres romano-perses і Artàban III de Pàrtia · Veure més »

Artàban V de Pàrtia

Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.

Nou!!: Guerres romano-perses і Artàban V de Pàrtia · Veure més »

Arzanene

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).

Nou!!: Guerres romano-perses і Arzanene · Veure més »

Astabed

Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa.

Nou!!: Guerres romano-perses і Astabed · Veure més »

Atropatene

Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.

Nou!!: Guerres romano-perses і Atropatene · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Guerres romano-perses і August (títol) · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Guerres romano-perses і Aurelià · Veure més »

Avidi Cassi

Gai Avidi Cassi (Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175.

Nou!!: Guerres romano-perses і Avidi Cassi · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Guerres romano-perses і Azerbaidjan · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Guerres romano-perses і Àsia Central · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Guerres romano-perses і Bagdad · Veure més »

Bahram I

Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.

Nou!!: Guerres romano-perses і Bahram I · Veure més »

Bahram II

Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.

Nou!!: Guerres romano-perses і Bahram II · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Guerres romano-perses і Bahram V · Veure més »

Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.

Nou!!: Guerres romano-perses і Bahram VI · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Guerres romano-perses і Baix Imperi · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Guerres romano-perses і Balcans · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).

Nou!!: Guerres romano-perses і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »

Batalla d'Edessa

La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.

Nou!!: Guerres romano-perses і Batalla d'Edessa · Veure més »

Batalla d'Issos (622)

La batalla d'Issos, també coneguda com la Tercera Batalla d'Issos, va ser un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida la tardor del 622 a prop de la ciutat d'Issos, actualment en la província de Hatay a Turquia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Batalla d'Issos (622) · Veure més »

Batalla de Ctesifont

La batalla de Ctesifont és el nom de la batalla que va tenir lloc el 29 de maig de 363 als afores de la capital persa, Ctesifont, entre els exèrcits de l'Imperi Romà comandats pel seu ''Dominus et Imperator'' Flavi Claudi Julià ''l'Apòstata'' i les de l'Imperi persa dirigides pel general Merena.

Nou!!: Guerres romano-perses і Batalla de Ctesifont · Veure més »

Batalla de Dara

La batalla de Dara va ser una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient que va tenir lloc l'any 530, dins del conflicte anomenat de la guerra d'Ibèria, que va durar de l'any 526 al 532.

Nou!!: Guerres romano-perses і Batalla de Dara · Veure més »

Batalla de Nínive

La Batalla de Nínive del 627 (Ἡ μάχη τῆς Νινευί) va ser la batalla culminant de l'última guerra romano-sassànida (602-628), que va donar el cop de gràcia als sassànides i va restaurar breument les fronteres romanes en l'Orient Pròxim.

Nou!!: Guerres romano-perses і Batalla de Nínive · Veure més »

Batalla del Yarmuk

La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).

Nou!!: Guerres romano-perses і Batalla del Yarmuk · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Guerres romano-perses і Belisari · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Guerres romano-perses і Bizanci · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Guerres romano-perses і Britànnia · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Guerres romano-perses і Calcedònia · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Capadòcia · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Guerres romano-perses і Caracal·la · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cartago · Veure més »

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cassi Dió · Veure més »

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Guerres romano-perses і Catafracta · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Caucas · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cèsar (títol) · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Guerres romano-perses і Còmmode · Veure més »

Chronicon Paschale

El Chronicon Paschale ('Crònica Pasqual'), Chronicum Alexandrinum, Constantinopolitanum o Fasti Siculi és una crònica romana d'Orient del que narra els esdeveniments des de la creació d'Adam fins al regnat d'Heracli, incloent-hi anècdotes i curiositats excèntriques i des d'un punt de vista religiós.

Nou!!: Guerres romano-perses і Chronicon Paschale · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cilícia · Veure més »

Cizre

Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles  i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cizre · Veure més »

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.

Nou!!: Guerres romano-perses і Constanci I Clor · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Guerres romano-perses і Constanci II · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Nou!!: Guerres romano-perses і Constantí (usurpador) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Guerres romano-perses і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Constantinoble · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cosroes I · Veure més »

Cosroes II

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cosroes II · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Guerres romano-perses і Crisi del segle III · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Guerres romano-perses і Crist · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Guerres romano-perses і Cristianisme · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Guerres romano-perses і Croades · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Guerres romano-perses і Ctesifont · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Guerres romano-perses і Damasc · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Guerres romano-perses і Danubi · Veure més »

Dara

Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.

Nou!!: Guerres romano-perses і Dara · Veure més »

Dècada del 350

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і Dècada del 350 · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Deci (emperador romà) · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Guerres romano-perses і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Guerres romano-perses і Dioclecià · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Guerres romano-perses і Diyarbakır · Veure més »

Dura Europos

Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.

Nou!!: Guerres romano-perses і Dura Europos · Veure més »

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: Guerres romano-perses і Dvin · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Guerres romano-perses і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Guerres romano-perses і Edat mitjana · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Guerres romano-perses і Egipte · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Guerres romano-perses і Egipte (província romana) · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Guerres romano-perses і Elagàbal · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Guerres romano-perses і Erzurum · Veure més »

Església Assíria Oriental

L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.

Nou!!: Guerres romano-perses і Església Assíria Oriental · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Guerres romano-perses і Eslaus · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Guerres romano-perses і Eufrates · Veure més »

Eusebi de Cesarea

va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.

Nou!!: Guerres romano-perses і Eusebi de Cesarea · Veure més »

Eutropi (historiador)

Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.

Nou!!: Guerres romano-perses і Eutropi (historiador) · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Guerres romano-perses і Exèrcit romà · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres romano-perses і Expansió de l'islam · Veure més »

Felip l'Àrab

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Nou!!: Guerres romano-perses і Felip l'Àrab · Veure més »

Flavi Focas

Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.

Nou!!: Guerres romano-perses і Flavi Focas · Veure més »

Fortuna (mitologia)

Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.

Nou!!: Guerres romano-perses і Fortuna (mitologia) · Veure més »

Fraates III de Pàrtia

Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.

Nou!!: Guerres romano-perses і Fraates III de Pàrtia · Veure més »

Fraates IV de Pàrtia

Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.

Nou!!: Guerres romano-perses і Fraates IV de Pàrtia · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Guerres romano-perses і Galeri · Veure més »

Gassànides

Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.

Nou!!: Guerres romano-perses і Gassànides · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Guerres romano-perses і Gàl·lia · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Guerres romano-perses і Geòrgia · Veure més »

Germànic

* Etnologia: germànics, poble.

Nou!!: Guerres romano-perses і Germànic · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Guerres romano-perses і Germànics · Veure més »

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.

Nou!!: Guerres romano-perses і Gneu Domici Corbuló · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Guerres romano-perses і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gordià III

Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.

Nou!!: Guerres romano-perses і Gordià III · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Guerres romano-perses і Gots · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Guerres romano-perses і Grec · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Nou!!: Guerres romano-perses і Guerra · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Guerres romano-perses і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Nou!!: Guerres romano-perses і Guerres Marcomanes · Veure més »

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Nou!!: Guerres romano-perses і Harran · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Guerres romano-perses і Hatra · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Guerres romano-perses і Heftalites · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Guerres romano-perses і Heracli · Veure més »

Heraclones

Heracli, més conegut pel diminutiu Heraclones (en grec:, Heraclionas) fou un emperador romà d'Orient.

Nou!!: Guerres romano-perses і Heraclones · Veure més »

Herodià (historiador)

Herodià (en llatí Herodianus, en grec) va ser un historiador romà d'origen grec, que va viure durant un temps considerable a la ciutat de Roma, però sense ocupar cap càrrec públic.

Nou!!: Guerres romano-perses і Herodià (historiador) · Veure més »

Hieràpolis de Frígia

Hieràpolis (en grec antic Ἱεράπολις, 'ciutat sagrada') és una antiga ciutat grecoromana de Frígia, a la província de Denizli (Turquia).

Nou!!: Guerres romano-perses і Hieràpolis de Frígia · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Guerres romano-perses і Història · Veure més »

Història Augusta

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Nou!!: Guerres romano-perses і Història Augusta · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Guerres romano-perses і Homs · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Huns · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Guerres romano-perses і Iemen · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Guerres romano-perses і Il·líria · Veure més »

Imatge d'Edessa

D'acord amb la llegenda, el rei Abgar V d'Edessa va rebre la Imatge d'Edessa que mostra a Jesús de Natzaret La Imatge d'Edessa o Mandílion (aquest segon és un terme sobretot utilitzat en l'Església Ortodoxa) és una relíquia que consisteix en un quadrat o rectangle de tela sobre el que hi ha una imatge aqueiropoieta (que alguns sostenen que es va crear de manera miraculosa) de la cara de Jesús de Natzaret que alguns consideren que és la primera imatge icònica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imatge d'Edessa · Veure més »

Immortals

Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c. 510 abans de Crist. Els Immortals (del grec: Ἀθάνατοι), de vegades «els Deu Mil Immortals» o «Immortals Perses») va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida. Aquesta força fa la doble funció de Guàrdia Imperial i l'exèrcit de peu durant l'expansió de l'imperi persa i durant la Guerres Mèdiques. El seu nom en persa podria haver estat Anûšiya («companys»). Aquest cos d'elit només s'anomena "Immortals" a les fonts sobre la base d'Heròdot. Si bé hi ha proves de la seva existencia, des de Pèrsia no es fa menció d'aquest nom per a ells. "Probablement, l'informador d'Heròdot ha confós el nom Anûšiya ('companys') amb Anauša («Immortals»).

Nou!!: Guerres romano-perses і Immortals · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi de les Gàl·lies

LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »

Imperi de Palmira

Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi de Palmira · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Guerres romano-perses і Imperi Sassànida · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Guerres romano-perses і Islam · Veure més »

Júlia Domna

Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.

Nou!!: Guerres romano-perses і Júlia Domna · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Guerres romano-perses і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Guerres romano-perses і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Zonaràs

Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Nou!!: Guerres romano-perses і Joan Zonaràs · Veure més »

Jordi de Pisídia

Jordi de Pisídia va ser un escriptor grec.

Nou!!: Guerres romano-perses і Jordi de Pisídia · Veure més »

Jovià

Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).

Nou!!: Guerres romano-perses і Jovià · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Guerres romano-perses і Jueus · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Guerres romano-perses і Julià l'Apòstata · Veure més »

Justinià (general)

Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).

Nou!!: Guerres romano-perses і Justinià (general) · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Guerres romano-perses і Justinià I · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Guerres romano-perses і Khàzars · Veure més »

Kobad I

Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

Nou!!: Guerres romano-perses і Kobad I · Veure més »

Kobad II

Shērōē (també transcrit com Shīrūya), més conegut pel seu nom dinàstic de Kavadh II (en, Qobād o Qabād), fou rei de l'Imperi Sassànida breument el 628.

Nou!!: Guerres romano-perses і Kobad II · Veure més »

Lactanci

Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.

Nou!!: Guerres romano-perses і Lactanci · Veure més »

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Lazika · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Guerres romano-perses і Làkhmides · Veure més »

Legió I Armeníaca

La Legió I Armeníaca (Primera legió «armènia») va ser una legió romana pseudocomitatensis de finals de l'Imperi Romà, creada probablement a finals del.

Nou!!: Guerres romano-perses і Legió I Armeníaca · Veure més »

Libani

Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.

Nou!!: Guerres romano-perses і Libani · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Guerres romano-perses і Llatí · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Guerres romano-perses і Longobards · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Guerres romano-perses і Maniqueisme · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Guerres romano-perses і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Guerres romano-perses і Mar Negra · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Guerres romano-perses і Marc Antoni · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Guerres romano-perses і Marc Aureli · Veure més »

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.

Nou!!: Guerres romano-perses і Marc Aureli Car · Veure més »

Marc Estaci Prisc

Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Guerres romano-perses і Marc Estaci Prisc · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Nou!!: Guerres romano-perses і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: Guerres romano-perses і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Maurici

La República de Maurici és un estat africà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar.

Nou!!: Guerres romano-perses і Maurici · Veure més »

Maurici (emperador)

Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.

Nou!!: Guerres romano-perses і Maurici (emperador) · Veure més »

Mazdak

Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).

Nou!!: Guerres romano-perses і Mazdak · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Guerres romano-perses і Mesopotàmia · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Nou!!: Guerres romano-perses і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Mestre dels oficis

El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.

Nou!!: Guerres romano-perses і Mestre dels oficis · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Guerres romano-perses і Mestre dels soldats · Veure més »

Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.

Nou!!: Guerres romano-perses і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Nou!!: Guerres romano-perses і Narsès · Veure més »

Nèmesis

''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.

Nou!!: Guerres romano-perses і Nèmesis · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Guerres romano-perses і Nínive · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Guerres romano-perses і Nisibis · Veure més »

Odenat

Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.

Nou!!: Guerres romano-perses і Odenat · Veure més »

Oficial

Un oficial és aquell membre d'una força armada que dirigeix les operacions militars i l'organització.

Nou!!: Guerres romano-perses і Oficial · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Guerres romano-perses і Orient Pròxim · Veure més »

Ormazd IV

Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.

Nou!!: Guerres romano-perses і Ormazd IV · Veure més »

Osroes I de Pàrtia

Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.

Nou!!: Guerres romano-perses і Osroes I de Pàrtia · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Guerres romano-perses і Ostrogots · Veure més »

Palestina (província romana)

Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.

Nou!!: Guerres romano-perses і Palestina (província romana) · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Guerres romano-perses і Palmira · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Guerres romano-perses і Pèrsia · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Guerres romano-perses і Persa · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Guerres romano-perses і Petra d'Aràbia · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Guerres romano-perses і Prefecte del pretori · Veure més »

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Nou!!: Guerres romano-perses і Procopi Antemi · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Nou!!: Guerres romano-perses і Procopi de Cesarea · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Guerres romano-perses і Província de Fars · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Guerres romano-perses і Província romana de Síria · Veure més »

Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.

Nou!!: Guerres romano-perses і Publi Septimi Geta · Veure més »

Publi Ventidi Bas

Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.

Nou!!: Guerres romano-perses і Publi Ventidi Bas · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Guerres romano-perses і Ròmul Augústul · Veure més »

Regne d'Axum

Obelisc a Axum El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el.

Nou!!: Guerres romano-perses і Regne d'Axum · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Guerres romano-perses і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Nou!!: Guerres romano-perses і Regne Vàndal · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Guerres romano-perses і República Romana · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Guerres romano-perses і Rin · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sapor II · Veure més »

Sassan

Sassan II va ser rei de Fars (Pèrsia) fundador de la dinastia sassànida, que regirà l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I. Segons les cròniques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astròleg Papak II que descendia dels aquemènides, encara que ho mantenia en secret.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sassan · Veure més »

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Nou!!: Guerres romano-perses і Satala · Veure més »

Sínode

Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sínode · Veure més »

Sòcrates Escolàstic

Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sòcrates Escolàstic · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Guerres romano-perses і Senat · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Guerres romano-perses і Septimi Sever · Veure més »

Sext Aureli Víctor

Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sext Aureli Víctor · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sinjar · Veure més »

Statu quo ante bellum

Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.

Nou!!: Guerres romano-perses і Statu quo ante bellum · Veure més »

Sura (Babilònia)

EC. Bet ha-Tefutsot, Israel. Sura fou una ciutat al sud de l'antiga Babilònia, a l'oest del riu Eufrates.

Nou!!: Guerres romano-perses і Sura (Babilònia) · Veure més »

Suren

Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.

Nou!!: Guerres romano-perses і Suren · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Guerres romano-perses і Tbilissi · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Tessalònica · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Guerres romano-perses і Tetrarquia · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Guerres romano-perses і Tiberi · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Tigris · Veure més »

Tiridates III d'Armènia

Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.

Nou!!: Guerres romano-perses і Tiridates III d'Armènia · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Guerres romano-perses і Trajà · Veure més »

Transcaucàsia

Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.

Nou!!: Guerres romano-perses і Transcaucàsia · Veure més »

Treball de part

Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.

Nou!!: Guerres romano-perses і Treball de part · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Nou!!: Guerres romano-perses і Turcs · Veure més »

Turcs Orientals

kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.

Nou!!: Guerres romano-perses і Turcs Orientals · Veure més »

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Nou!!: Guerres romano-perses і Valent · Veure més »

Valerià

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Guerres romano-perses і Valerià · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Guerres romano-perses і Veracreu · Veure més »

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Nou!!: Guerres romano-perses і Vologès I de Pàrtia · Veure més »

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »

Xahrbaraz

Xarvaraz, el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.

Nou!!: Guerres romano-perses і Xahrbaraz · Veure més »

Xirin

Xirin fou una de les cinc tribus principals del Kanat de Crimea.

Nou!!: Guerres romano-perses і Xirin · Veure més »

Yezdegerd I

Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.

Nou!!: Guerres romano-perses і Yezdegerd I · Veure més »

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Nou!!: Guerres romano-perses і Yezdegerd II · Veure més »

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Nou!!: Guerres romano-perses і Yezdegerd III · Veure més »

Zòsim (escriptor)

Zòsim (en llatí Zosimus, en grec) fou un gramàtic i escriptor romà d'Orient nadiu d'Ascaló o, segons alguns autors, de Gaza.

Nou!!: Guerres romano-perses і Zòsim (escriptor) · Veure més »

Zenòbia

Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.

Nou!!: Guerres romano-perses і Zenòbia · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Guerres romano-perses і Zoroastrisme · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres romano-perses і 12 de desembre · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Guerres romano-perses і 1453 · Veure més »

180

El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 180 · Veure més »

192

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 192 · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres romano-perses і 22 de maig · Veure més »

224

El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 224 · Veure més »

230

El 230 (CCXXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 230 · Veure més »

232

El 232 fou un any de traspàs començat en diumenge segons el calendari modern, tot i que era conegut com a 985 Ab urbe condita a la seva època.

Nou!!: Guerres romano-perses і 232 · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 235 · Veure més »

236

El 236 (CCXXXVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 236 · Veure més »

240

El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 240 · Veure més »

241

El 241 (CCXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 241 · Veure més »

242

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 242 · Veure més »

243

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 243 · Veure més »

244

El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 244 · Veure més »

252

El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.

Nou!!: Guerres romano-perses і 252 · Veure més »

253

El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 253 · Veure més »

256

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 256 · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres romano-perses і 26 de juny · Veure més »

261

El 261 (CCLXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 261 · Veure més »

262

El 262 fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat antiga.

Nou!!: Guerres romano-perses і 262 · Veure més »

272

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres romano-perses і 272 · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 284 · Veure més »

287

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 287 · Veure més »

290

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 290 · Veure més »

293

El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 293 · Veure més »

296

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 296 · Veure més »

297

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 297 · Veure més »

298

El 298 va ser un any del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 298 · Veure més »

299

El 299 (CCXCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 299 · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres romano-perses і 3 de novembre · Veure més »

305

El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 305 · Veure més »

306

El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 306 · Veure més »

309

El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 309 · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 312 · Veure més »

324

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 324 · Veure més »

330

El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 330 · Veure més »

337

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres romano-perses і 337 · Veure més »

338

El 338 (CCCXXXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 338 · Veure més »

344

El 344 (CCCXLIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 344 · Veure més »

346

El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 346 · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 350 · Veure més »

353

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 353 · Veure més »

358

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 358 · Veure més »

359

En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.

Nou!!: Guerres romano-perses і 359 · Veure més »

361

El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 361 · Veure més »

362

El 362 fou un any de l'edat antiga iniciat en dimarts.

Nou!!: Guerres romano-perses і 362 · Veure més »

363

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 363 · Veure més »

369

El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 369 · Veure més »

370

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 370 · Veure més »

378

El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 378 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 379 · Veure més »

387

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 387 · Veure més »

414

El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 414 · Veure més »

420

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 420 · Veure més »

421

El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 421 · Veure més »

422

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 422 · Veure més »

428

El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 428 · Veure més »

440

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 440 · Veure més »

441

El 441 (CDXLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 441 · Veure més »

442

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 442 · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres romano-perses і 5 d'abril · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres romano-perses і 5 de març · Veure més »

502

El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 502 · Veure més »

503

El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 503 · Veure més »

505

El 505 (DV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 505 · Veure més »

506

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 506 · Veure més »

521

El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 521 · Veure més »

522

El 522 (DXXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.

Nou!!: Guerres romano-perses і 522 · Veure més »

525

El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 525 · Veure més »

526

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 526 · Veure més »

527

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 527 · Veure més »

529

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 529 · Veure més »

530

El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 530 · Veure més »

531

El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 531 · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 532 · Veure més »

540

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 540 · Veure més »

541

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 541 · Veure més »

542

El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 542 · Veure més »

543

El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 543 · Veure més »

548

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 548 · Veure més »

551

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 551 · Veure més »

557

El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 557 · Veure més »

562

El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 562 · Veure més »

57

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 57 · Veure més »

570

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 570 · Veure més »

572

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 572 · Veure més »

573

El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 573 · Veure més »

574

El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 574 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 575 · Veure més »

576

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 576 · Veure més »

578

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 578 · Veure més »

579

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 579 · Veure més »

581

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 581 · Veure més »

585

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 585 · Veure més »

589

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 589 · Veure més »

590

El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 590 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 591 · Veure més »

602

El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Nou!!: Guerres romano-perses і 602 · Veure més »

603

El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 603 · Veure més »

610

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 610 · Veure més »

611

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 611 · Veure més »

613

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 613 · Veure més »

614

El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 614 · Veure més »

619

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 619 · Veure més »

622

El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.

Nou!!: Guerres romano-perses і 622 · Veure més »

626

El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 626 · Veure més »

627

El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Guerres romano-perses і 627 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 628 · Veure més »

630

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 630 · Veure més »

636

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 636 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 637 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 642 · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Guerres romano-perses і 651 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guerres Romano-Sassànides, Guerres romano-sassànides, Guerres romanoperses.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »