Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Afanassi Ordín-Nasxokin, Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Belarús, Bohdan Khmelnitski, Boiar, Brest (Belarús), Briansk, Carles X Gustau de Suècia, Caterina II de Rússia, Confederació de Polònia i Lituània, Dniéper, Esfera d'influència, Europa, Europa de l'Est, Galítsia, Gran Ducat de Lituània, Guerres del nord, Hòmiel, Hetmanat cosac, Hrodna, Ivan Sirkò, Joan II Casimir Vasa, Kanat de Crimea, Kaunas, Kíiv, Kniaz, Konotop, Livònia, Livònia Sueca, Lublin, Ludza, Lviv, Mahiliou, Marge dret d'Ucraïna, Marge esquerre d'Ucraïna, Minsk, Municipi de Rēzekne, Nével, Pòlatsk, Pereiàslav, Pinsk, Polonès, Pskov, Róslavl, Rebel·lió de Khmelnitski, Riga, Riu Prípiat, Rivne, Rutènia, Segona Guerra del Nord, ..., Sevèria, Smolensk, Stanisław Lanckoroński, Starxinà, Tàtars, Tàtars de Crimea, Tractat d'Andrússovo, Tractat d'Oliwa, Tractat de Cardis, Tractat de Hàdiatx, Tractat de Pereiàslav, Tractat de Valiesar, Tsarat Rus, Txihirín, Ucraïna, Vélij, Vílnius, Vítsiebsk, Voivoda, Volínia, Zaporoges, Zemski Sobor. Ampliar l'índex (22 més) »
Afanassi Ordín-Nasxokin
, nom complet amb patronímic Afanassi Lavréntievitx Ordín-Nasxokin, Афанасий Лаврентьевич Ордин-Нащокин, fou un diplomàtic i polític rus.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Afanassi Ordín-Nasxokin · Veure més »
Aleix de Rússia (tsar de Rússia)
Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Aleix de Rússia (tsar de Rússia) · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Belarús · Veure més »
Bohdan Khmelnitski
Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Bohdan Khmelnitski · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Boiar · Veure més »
Brest (Belarús)
Brest, també Biérastse, Biarestse (belarús: Брэст, també Бе́расце, Бярэ́сце; rus: Берестье, Бересть, Брест, transcrit: Bieriestie, Bieriest, Briest; polonès: Brześć; ucraïnès: Берестя, Бересть, transcrit: Berèstia, Berest; jiddisch: בּריסק; hebreu: ברסט ליטובסק), històricament Brest-Litousk o Brest-Litovsk, també Brest sobre el Buh (belarús: Брэст-Літоўск, Брэст-над-Бугам, transcrit: Brest-Litousk, Brest-nad-Búham; polonès: Brześć Litewski, Brześć nad Bugiem; ucraïnès: Брест-Литовськ, transcrit: Brest-Lytovsk; rus: Брест-Литовск, transcrit: Brest-Litovsk), és una ciutat de Belarús a la frontera amb Polònia, famosa per haver-se signat allí, durant la Primera guerra mundial, el Tractat de Brest-Litovsk entre les Potències Centrals i Rússia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Brest (Belarús) · Veure més »
Briansk
Briansk (en rus Брянск) és una ciutat de Rússia, a 379 km al sud-oest de Moscou.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Briansk · Veure més »
Carles X Gustau de Suècia
Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Carles X Gustau de Suècia · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Caterina II de Rússia · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Dniéper · Veure més »
Esfera d'influència
Una esfera d'influència és una àrea o regió en la qual una organització o estat exerceix certa classe d'indirecta dominació cultural, econòmica, militar o política.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Esfera d'influència · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Europa · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Europa de l'Est · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Galítsia · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Guerres del nord
Guerres del nord és un terme utilitzat per un seguit de guerres que van tenir lloc al nord i nord-est d'Europa als segles i. Encara no s'ha inventat una nomenclatura internacionalment acceptada per a aquestes guerres.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Guerres del nord · Veure més »
Hòmiel
L'edifici de correus, antic hotel Hòmiel (en belarús i rus Гомель, transcrit Hómiel del belarús i Gómel del rus), també coneguda com a Hómel o Gómel, és la segona ciutat més important de Belarús i la capital de la província de Hómiel.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Hòmiel · Veure més »
Hetmanat cosac
LHetmanat cosac (Гетьма́нщина Hetmànsxina), oficialment conegut com la Host de Zaporíjia (Військо Запорозьке Viïsko Zaporozke; Exercitus Zaporoviensis) fou un estat cosac ucraïnès a la regió d'Ucraïna central entre 1648 i 1764 (tot i que el seu sistema administratiu-judicial va persistir fins al 1782).
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Hetmanat cosac · Veure més »
Hrodna
La plaça Batori Hrodna (també Hóradnia o Haródnia) (en belarús Гродна, Горадня o Гародня; en rus Гродно, Grodno; en polonès Grodno; en lituà Gardinas; en alemany Garten) és una ciutat de Belarús.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Hrodna · Veure més »
Ivan Sirkò
Ivan Sirkò (en ucraïnès: Іван Дмитрович Сірко, 1610–1680) va ser un líder militar cosac ucraïnès, ataman koixoví de l'amfitrió de Zaporozhian i suposat coautor de la famosa semi-llegendària Resposta dels cosacs de Zaporozhian que va inspirar una pintura important de l'artista del Ilià Repin.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Ivan Sirkò · Veure més »
Joan II Casimir Vasa
, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Joan II Casimir Vasa · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Kanat de Crimea · Veure més »
Kaunas
Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Kaunas · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Kíiv · Veure més »
Kniaz
Alexis I de Rússia) Kniaz o Knez (en rus: князь; en polonès: kniaź; en francès: knèze) (en plural: kniazos, kniazes o knezos) és una paraula eslava que designa un títol nobiliari.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Kniaz · Veure més »
Konotop
Konotop (Конотоп) és una ciutat del nord-est d'Ucraïna dins la província de Sumi.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Konotop · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Livònia · Veure més »
Livònia Sueca
La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Livònia Sueca · Veure més »
Lublin
Lublin és una ciutat de Polònia, capital del Voivodat homònim.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Lublin · Veure més »
Ludza
Ludza és un poble de Letònia situat al municipi de Ludza a l'antiga región històrica de Latgàlia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Ludza · Veure més »
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Lviv · Veure més »
Mahiliou
Mahiliou (transcripció del belarús: Магілёў) o Moguiliov (transliteració del rus: Могилёв), antigament transcrit com Moguilev, és una ciutat de la Belarús oriental, a 75 km de la frontera amb l'óblast de Smolensk, Rússia, i a 233 de la capital, Minsk.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Mahiliou · Veure més »
Marge dret d'Ucraïna
250px El Marge dret d'Ucraïna (Правобережна Україна Pravoberejna Ukrayina; Правобережная Украина Pravoberejnaya Ukraina; polonès Ukraina Prawobrzeżna), és el nom històric que rep el marge dret (Oest) del riu Dniéper, corresponent a les actuals Óblast de Volínia, Rivne, Vínnitsia, Jitòmir, Kirovohrad i Kíiv, així com parts de l'óblast de Txerkassi i de l'Óblast de Ternòpil.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Marge dret d'Ucraïna · Veure més »
Marge esquerre d'Ucraïna
Marge esquerre d'Ucraïna (groc). El Marge esquerre d'Ucraïna és el nom històric de les zones d'Ucraïna a l'esquerra (est) del riu Dniéper, que inclou les actuals Óblast de Txerníhiv, Poltava i Sumi, així com les parts orientals de Kíiv i Txerkassy.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Marge esquerre d'Ucraïna · Veure més »
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Minsk · Veure més »
Municipi de Rēzekne
El municipi de Rēzekne (en letó: Rēzeknes novads) és un dels 110 municipis de Letònia, que es troba localitzat a l'est del país bàltic, i que té com a capital la localitat de Rēzekne, tot i que és extraterritorial.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Municipi de Rēzekne · Veure més »
Nével
Nével (en rus: Невель) és una ciutat de l'óblast de Pskov, Rússia, proper al llac Nével i a 242 kilòmetres al sud-est de Pskov.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Nével · Veure més »
Pòlatsk
Plaça de la Llibertat Plànol Pòlatsk (По́лацк, По́лоцк Pólotsk, Połock) és una històrica ciutat de Belarús situada a la vora del riu Dvina occidental.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Pòlatsk · Veure més »
Pereiàslav
Pereiàslav (Переяслав, Переяслав) és una ciutat de l'Óblast de Kíiv, a Ucraïna.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Pereiàslav · Veure més »
Pinsk
Pinsk (en bielarussenc: Пінск; en ucraînès: Пінськ; en rus: Пинск) és una ciutat de Belarús, a la Província de Brest, a la vora del riu Prípiat.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Pinsk · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Polonès · Veure més »
Pskov
Pskov (Псков; en rus antic: Пльсковъ, Pleskov; en Pleskava; Pihkva; i en Pleskau) és una ciutat del nord-oest de Rússia, situada a aproximadament 20 km de la frontera amb Estònia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Pskov · Veure més »
Róslavl
Róslavl - Рoславль - és una ciutat de la província de Smolensk, a Rússia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Róslavl · Veure més »
Rebel·lió de Khmelnitski
La Rebel·lió de Khmelnitski (també coneguda com a Rebel·lió de Khmel'nyts'kyi/Chmielnicki) fou una rebel·lió dels cosacs d'Ucraïna entre els anys 1648-1657 que va esdevenir una guerra d'alliberament ucraïnesa de Polònia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Rebel·lió de Khmelnitski · Veure més »
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Riga · Veure més »
Riu Prípiat
El riu Prípiat, també transcrit de vegades com a Prypiat o Pripyat (belarús Прыпяць, Prypiać; Прип 'ять; Припять; polonès Prypeć) és un dels principals afluents del riu Dnièper, el més important per conca, que discorre generalment en direcció est a través de Belarús i Ucraïna.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Riu Prípiat · Veure més »
Rivne
Rivne (en Рівне, en Ровно, Rovno, en polonès: Równe) és una ciutat del nord-oest d'Ucraïna i la capital administrativa de l'Óblast de Rivne.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Rivne · Veure més »
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Rutènia · Veure més »
Segona Guerra del Nord
La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Segona Guerra del Nord · Veure més »
Sevèria
Sevèria o Sivèria (eslau: Сѣверія, ucraïnès: Сіверія o Сіверщина, transliterat. Siveria o Sivershchyna, rus: Северщина, Severshchina; polonès: Siewierszczyzna) és una regió històrica del nord de l'actual Ucraïna i sud-oest de Rússia, centrada a l'entorn de la ciutat de Nòvhorod-Siverski a Ucraïna.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Sevèria · Veure més »
Smolensk
Smolensk (en rus Смоле́нск, Pronúncia smɐˈlʲensk) és una ciutat de l'oest de Rússia, capital de la província de Smolensk, situada al costat del riu Dnièper.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Smolensk · Veure més »
Stanisław Lanckoroński
Stanisław Lanckoroński (c. 1597-1657) fou un magnat lituanopolonès, així com polític i comandant militar.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Stanisław Lanckoroński · Veure més »
Starxinà
Starxinà (del rus старшина) era inicialment un rang d'oficial cosac, però durant el període soviètic era emprat per designar el sotsoficial de més rang.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Starxinà · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tàtars · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tàtars de Crimea · Veure més »
Tractat d'Andrússovo
El Tractat d'Andrússovo (en polonès Rozejm andruszowski, en rus Андрусовское перемирие, en ucraïnès Андрусівське перемир'я) va ser una treva de tretze anys i mig, firmada en 1667 entre el Gran Ducat de Moscou i la Confederació de Polònia i Lituània, que estaven en guerra des de 1654 als territoris de les actuals Ucraïna i Belarús.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tractat d'Andrússovo · Veure més »
Tractat d'Oliwa
Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tractat d'Oliwa · Veure més »
Tractat de Cardis
Petita casa prop de Kärde Manor, on d'acord amb el folklore es va signar el tractat. El Tractat de Cardis va ser un acord de pau realitzat en 1661 entre el Tsarat Rus i l'Imperi suec.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tractat de Cardis · Veure més »
Tractat de Hàdiatx
República polono-lituana-rutena (1658) El tractat de Hàdiatx (en polonès: Ugoda hadziacka), va ser un tractat signat el 16 de setembre de 1658, a Hàdiatx (Hadziacz, Hadiacz, Гадяч) entre la Confederació de Polònia i Lituània representats per S. Bieniewski i K. Jewłaszewski, i els cosacs representats per l'ataman Ivan Vihovski i el starxinà (sztarszna, els majors) Iuri Nemiritx, arquitecte del tractat, i Pavlò Tetèria.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tractat de Hàdiatx · Veure més »
Tractat de Pereiàslav
El Tractat de Pereiàslav o la Rada de Pereiàslav (Переяславская рада) es va realitzar en 1654 a la ciutat ucraïnesa de Pereiàslav, i en ell hi van intervenir, d'una banda, els cosacs de la comunitat de Zaporòjia i el Tsar Aleix I de Moscòvia, de l'altra, després de la Rebel·lió de Khmelnitski.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tractat de Pereiàslav · Veure més »
Tractat de Valiesar
El Tractat de Valiesar (estonià Vallisaare vaherahu, Валиесарский договор 1658) va ser un tractat entre Rússia i Suècia, que va concloure el teatre russo-suec de la Segona Guerra del Nord.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tractat de Valiesar · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Tsarat Rus · Veure més »
Txihirín
Txihirín (Чигири́н, pronunciació AFI tʃɪɦɪˈrɪn) és una ciutat situada al districte de Txerkassi de la província de Txerkassi de la Ucraïna central.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Txihirín · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Ucraïna · Veure més »
Vélij
Vélij - Велиж - és una ciutat de la província de Smolensk, a Rússia a la riba del Dvinà Occidental a 134 km de Smolensk.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Vélij · Veure més »
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Vílnius · Veure més »
Vítsiebsk
Vítsiebsk (també anomenada Vítebsk) (en belarús Віцебск, en rus Витебск) és una ciutat del nord-est de Belarús, centre administratiu del vóblast de Vítsiebsk i del districte de Vítsiebsk.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Vítsiebsk · Veure més »
Voivoda
Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Voivoda · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Volínia · Veure més »
Zaporoges
Els cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà de Turquia Els Zaporoges foren una branca de cosacs establerts el segle XVI a Zaporòjia, prop de les cascades del Dnièper, fet del qual deriva el seu nom (zaporoges, "més enllà de les cascades del Dnièper").
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Zaporoges · Veure més »
Zemski Sobor
Serguei Ivanov El Zemski Sobor va ser el primer parlament rus del tipus dels estats feudals, als segles i. El terme traduït literalment és "Assemblea de la Terra".
Nou!!: Guerra russo-polonesa (1654-1667) і Zemski Sobor · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerra russopolonesa (1654-1667).
