Comunicació

1559 les relacions: A Contra Vent Editors, Açores, Abella de la Conca, Absolutisme espanyol, Acadèmia dels Desconfiats, Acadèmia Militar de Barcelona, Acàdia, Adrien Maurice de Noailles, Afroamericans de l'Argentina, Agostino Steffani, Agramunt, Agregacions municipals de Barcelona, Agrippina (Händel), Agustí Alcoberro i Pericay, Agustí de Copons i de Copons, Agustí Eura i Martró, Aigües, Aiora, Aixecament austriacista de Menorca, Ajuntament, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Castelló de la Plana, Ajuntament de Reus, Al Tall, Alacant, Albert Octavius t'Serclaes de Tilly, Albert Sánchez Piñol, Alcalatén, Alcanar, Alcarràs, Alcàsser de Segòvia, Alcántara (Càceres), Alcúdia, Alcoi, Alcoletge, Alella, Aleramici, Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez, Alexandre Maître de Bay, Alfondeguilla, Algemesí, Almansa, Almenar, Alzira, Amador Dalmau i Colom, Ana Agustina de Alencáster y Noroña, Andorra durant l'edat mitjana, Andorra durant l'edat moderna, Andorra durant la Revolució Francesa, ..., Andorrans, Andreu Foix, Anna de la Gran Bretanya, Anna van Westerstee Beek, Anna Waser, Annauir, Anoia, Anselm Francesc de Thurn i Taxis, Antic Règim, Anticatalanisme, Antoine de Sartine, Antoine La Preste, Antoine Sartine, Antoine-Balthazar de Longecombe, Antoni Añón i Cortiella, Antoni Compte Fort, Antoni d'Alòs i de Rius, Antoni de Clariana i de Gualbes, Antoni de Cortada, Antoni de Planella i de Cruïlles, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Estruch i Bros, Antoni Folch de Cardona, Antoni Puig i Sorribes, Antoni Simon i Tarrés, Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg, Antoni Verdaguer Llunell, Antoni Vidal i Talarn, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Antonio de Zamora, Antonio del Castillo y Chirino, Antonio del Valle, Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, Arcadi Llistar i Escrig, Ardit, Arenys de Mar, Ares del Maestrat, Ariany, Aristot, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Singapur, Arquitectura barroca, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Arthur Chichester (3r Lord Donegall), Artilleria de Catalunya, Arxiu Capitular de Lleida, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu del Regne de Mallorca, Arxiu Diocesà de Lleida, Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol, Arxiu Municipal de Pego, Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, Arxius d'Oriola, Asiento, Asiento de Negros, Úrsula Micaela Morata, Assalt a Manresa, Assassin's Creed IV: Black Flag, Assimilació cultural dels amerindis dels Estats Units, Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants, Atac a Can Navarro, Atac a la primera paral·lela, Atienza, Austriacistes, Avinguda de les Corts Valencianes, Ayerbe, Álvaro Navia Osorio y Vigil, Òpera als Països Catalans, Çò de Pascalet, Àger (nucli antic), Àliga de Cardona, Àngela Margarida Prat, Bac de Roda, Baix Albaida, Balaguer, Balsareny, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Baltasar de Saiol, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Baltasar Fontanilles, Balthasar Joseph Dubus, Baluard de Migdia, Baluard de Sant Antoni, Baluard de Sant Llorenç (Cardona), Banat de Temeswar, Bandera de Barcelona, Bandera de la Regió de Múrcia, Bandera de Santa Eulàlia, Bandera negra (símbol), Banderes de Catalunya, Banyeres de Mariola, Barcelona, Baronia de Montbui, Baronia de Torrà, Barri de Fartàritx, Barri de la Ribera, Barri del Centre (Alcoi), Barri del Coll, Basílica de Sant Pasqual, Basílica de Santa Maria de Mataró, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla d'Ekeren, Batalla d'Elixheim, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Barcelona, Batalla de Biniatap, Batalla de Blenheim, Batalla de Cadis (1702), Batalla de Calcinato, Batalla de Carpi, Batalla de Cassano (1705), Batalla de Chiari, Batalla de Cremona, Batalla de Denain, Batalla de Friedlingen, Batalla de Höchstädt, Batalla de l'11 de setembre, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de la badia de Vigo, Batalla de la Todolella, Batalla de Lleida (1642), Batalla de Luzzara, Batalla de Malplaquet, Batalla de Manresa, Batalla de Matapan, Batalla de Menorca, Batalla de Menorca (1756), Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Prats de Rei, Batalla de Ramillies, Batalla de Schellenberg, Batalla de Setla de Nunyes, Batalla de Talamanca, Batalla de Vélez-Màlaga, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalla del Convent dels Caputxins, Batalla naval de Barcelona, Batalla naval de Barcelona (1642), Batalla naval de Barcelona (1714), Batalló de la Immaculada Concepció, Batalló de la Mare de Déu de la Mercè, Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València, Batalló de la Santa Madrona, Batalló de la Santíssima Trinitat, Batalló de Sant Sever, Batalló de Santa Eulàlia, Báguena, Bétera, Bóixols, Beatus de Ferran i Sança, Belles arts, Bellvitge, Beltrán Vélez de Guevara, Benaguasil, Beneixama, Benicarló, Berbice, Berga, Berguedà, Beseit, Biar, Biblioteca Nacional d'Espanya, Binacet, Biopolítica, Blackbeard, Blanes, Blas de Lezo, Bocairent, Bombardeig d'Alacant (1705), Bonastre, Bonestarre, Born (pel·lícula), Born Centre de Cultura i Memòria, Botifarra (Mallorca), Botifler, Braç Militar de Catalunya, Brandenburg-Prússia, Breisach, Brihuega, Ca l'Antoja (Castellcir), Ca la Gaietana, Cabdet, Cadastre, Caius Parellada i Cardellach, Cal Gallissà, Cal Jaume de la Competència, Cal Rosal, Calaceit, Calaf, Calp, Camille d'Hostun de La Baume, Camisard, Camp de San Francisco (Salamanca), Can Bellsolell de la Torre, Can Dragó Vella, Can Godó (Teià), Can Matrícules (Calaf), Can Pueyo, Can Rosés (les Corts), Can Vallhonrat, Can Vivot, Cant dels maulets, Capçanes, Capità Escalaborns, Capità general d'Aragó, Capità general de Catalunya, Capità general de Mallorca, Capità general de València, Caputxins de Sarrià, Carcaixent, Cardona, Carinyena (Aragó), Carles Gassulla d'Ursino, Carles Guillem de Baden-Durlach, Carles I Alexandre de Württemberg, Carles I de Hessen-Kassel, Carles II de Castella, Carles III Gonzaga-Nevers, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos de Areizaga y Corral, Cartoixa d'Aracristi, Cartoixa de Porta Coeli, Cartoixa de Valldecrist, Cas dels catalans, Casa de Berga, Casa de Borbó (Espanya), Casa de Borbó-Parma, Casa de l'Ensenyança, Casa de Safortesa, Casa del Comú (Calafell), Casa del General Josep de Moragues, Casa Ferran-Civil, Casa Martines (Cardona), Casa natal de Rafael Casanova, Casa Padellàs, Casa pairal de Martí-Miralles, Casal d'Àustria, Cascada del Parc de la Ciutadella, Castell d'Alcarràs, Castell d'Almenar, Castell d'Alpont, Castell d'Escornalbou, Castell d'Esponellà, Castell d'Hostalric, Castell d'Oriola, Castell d'Orpí, Castell de Barberà, Castell de Barberà (Barberà de la Conca), Castell de Bellver, Castell de Benavarri, Castell de Bolbait, Castell de Cabrera (illa de Cabrera), Castell de Cardona, Castell de Castellmeià, Castell de Centelles, Castell de Cervelló, Castell de Ciutat, Castell de Clarà (Moià), Castell de Cofrents, Castell de Dénia, Castell de Despeñaperros, Castell de Falset, Castell de Farners, Castell de Flix, Castell de Gardeny, Castell de Gelida, Castell de Hohbarr, Castell de l'Alcazaiba, Castell de la Granada, Castell de la Talaia, Castell de les Sitges, Castell de Llers, Castell de Marmellar, Castell de Mons-lez-Liège, Castell de Montbui (Bigues), Castell de Montesquiu, Castell de Montgai, Castell de Montjuïc, Castell de Montsó, Castell de Peníscola, Castell de Ponts, Castell de Prades, Castell de Rodors, Castell de Salvatierra (Villena), Castell de San Julián, Castell de San Marcos, Castell de Sant Martí Sarroca, Castell de Sant Quintí, Castell de Santa Bàrbara, Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda), Castell de Tagamanent, Castell de Talamanca, Castell de València d'Àneu, Castell de Verdera, Castell de Vilafermosa, Castell de Xarafull, Castell de Xàtiva, Castell del Bou Negre, Castell del Montmell, Castell dels Moros (Cartagena), Castell-Palau dels Boïl, Castella, Castellar del Vallès, Castellà a Catalunya, Castelló (la Ribera Alta), Castelló d'Empúries, Castelló de Farfanya, Castelló de la Plana, Castellbell i el Vilar, Castellciutat, Castellfort, Castellmeià, Castellterçol, Castellví de Rosanes, Catadau, Catalan Bay, Catalanisme, Catalans, Català a la Regió de Múrcia, Català al món, Català modern, Catalunya, Catedral de Roda d'Isàvena, Catedral de València, Càller, Cens de Campoflorido, Centelles, Cervera, Cervera del Maestrat, Charles Mordaunt, Chiari, Chinchón, Chinchilla de Monte-Aragón, Cicle de l'or, Ciutadella (arquitectura), Ciutadella de Roses, Claude Abraham de Tubières de Grimoard, Claude Louis Hector de Villars, Climent de Solanell i de Foix, Climent XI, Col·legi de Cirurgia de San Carlos, Col·legi de Sant Pius V, Colonia del Sacramento, Colonització britànica d'Amèrica, Combat d'Arbúcies, Combat de Balsareny, Combat de la Creu Coberta, Combat de Navès, Combat de Torredembarra, Combat del Convent de Santa Madrona, Comes (desambiguació), Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015, Companyia d'Osona, Companyia de la Quietud, Companyia Nova de Gibraltar, Comtat d'Erill, Comtat de Gueldre, Comtat de Ribagorça, Comte de Toralla, Conclave de 1700, Conclave de 1724, Concordat de 1753, Conestable de Castella, Conferència de Cervera, Confrides, Congrés de Cambrai, Conquesta austriacista de Menorca, Conquesta de Sardenya (1717), Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell General de València, Consells de la Monarquia d'Espanya, Conspiració de Pontcallec, Constantí, Constitucions catalanes, Conveni de l'Hospitalet, Convent de Jesús (Barcelona), Convent de Sant Doménec (Oriola), Convent del Carme (Vic), Convent del Carme (Vila-real), Convent del Roser (Lleida), Coratxà, Corbera d'Ebre, Corona de Mallorca, Corona fèrria de Llombardia, Coronela de Barcelona, Corts de Barcelona (1705-1706), Corts del Regne d'Aragó, Corts Valencianes, Cos Militar de Sanitat, Crema de Manresa, Creuer Eugenio di Savoia, Crevillent, Cristòfol Vilella i Amengual, Cristóbal de Moscoso, Cristià August d'Anhalt-Zerbst, príncep d'Anhalt-Zerbst, Cristià Detlev Reventlow, Cristià II de Brandenburg-Bayreuth, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia de la història de França, Cronologia de la repressió del català, Cuberes, Cullera (Ribera Baixa), Daniel Defoe, Dècada del 1700, Dècada del 1710, Dénia, Decadència, Decrets de Nova Planta, Denain, Desembarcament de Barcelona, Desierto de Calanda, Despertador de Catalunya, Diada de Sant Jordi, Diada del 25 d'abril, Diada del 25 d'abril de 2007, Diada Nacional de Catalunya, Diego de Salinas, Diego González, Diego Leonardo Davila, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Dinastia Stuart, Diputació del General de Catalunya, Dobler, Doldellops, Dolores, Domènec Perera, Don Álvaro o la fuerza del sino, Donec perficiam, Dones pirates, Drassanes del Grau, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat de Bretanya, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Edat d'or de la pirateria, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Editorial Pòrtic, Eduard Boada Aragonès, Edward Hughes, Eivissa, El Bac de Roda, El Bedorc, El Castell de Guadalest, El Guinardó, El món neix en cada besada, El Pinell de Brai, El Raval, El·lipsoide de referència, Elda, Electorat de Baviera, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Els Prats de Rei, En guàrdia!, Encamisada de Falset, Enkenbach-Alsenborn, Enric de Hessen-Darmstadt, Ermengol Amill, Ermita de Bellvitge, Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, Ermita de Sant Cristòfol de Benassal, Ermita de Sant Pau (Sant Pere de Ribes), Ermita de Sant Roc de Benassal, Ermita de Santa Madrona (Barcelona), Ermita de Santa Quitèria d'Almassora, Ernest Frederic I de Saxònia-Hildburghausen, Escola Pia de Catalunya, Escut d'Alcanar, Escut d'Ares del Maestrat, Escut d'Espanya, Escut de la Jana, Escut de la Torre de les Maçanes, Escut de Montfort, Escut de Nules, Escut de Peníscola, Escut de Sagunt, Escut de Tibi, Escut de Xàbia, Escut de Xixona, Escut del Pinell de Brai, Església de l'Assumpció d'Ares del Maestrat, Església de l'Assumpció de Llucena, Església de la Mercé, Església de la Nativitat de Vilafermosa, Església de la Santíssima Trinitat (Canfranc), Església de les Santes Justa i Rufina (Oriola), Església de Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú), Església de Sant Bartomeu de Benicarló, Església de Sant Bartomeu de la Jana, Església de Sant Joan Baptista (Móra d'Ebre), Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Llorenç de les Arenes, Església de Sant Nicolau de Bari (Requena), Espanya, Espanyolisme, Esparreguera, Espases de cistell, Esquerra Republicana de Catalunya, Estaments, Estat Lliure de Fiume, Estat nació, Esteve Canals i Guerau, Estudi General Lul·lià, Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis, Eugeni de Savoia, Exèrcit britànic, Exèrcit de Flandes, Exèrcit de Terra espanyol, Exili austriacista, Expulsió dels moriscos, Extermini de Xàtiva, Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León, Falset, Família Salvador, Fènix (ocell), Federació Llull, Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip de Ferran i de Çacirera, Felip V d'Espanya, Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea, Feliu de Marimon i de Tort, Ferdinand de Marsin, Fernando Verdes Montenegro y Castro, Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg, Ferran VI d'Espanya, Fets de la Gleva, Fets de Sant Quintí, Figueres, Flix, Flota de la Mediterrània (Royal Navy), Font-rubí, Fontanelles (les Masies de Roda), Fonts de Barcelona, Formentera, Fort de Sant Pere Màrtir, Fort de Santa Luzia, Fort Pius, Fortalesa de la Ciutadella, Fortalesa de Sant Carles, Fortalesa de Santo António da Ponta da Mina, Fortí de la Reina, Fortí de Sant Jordi, Fortificacions de Vauban, Fortificacions modernes de Tortosa, Fossar de les Moreres, François Bidal d'Asfeld, François de Neufville de Villeroy, François-Marie de Broglie, Francès, Francesc Ametller i Perer, Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, Francesc Bernic, Francesc Borrull i Ramon, Francesc d'Amat i Planella, Francesc d'Asprer i Talric, Francesc de Berardo i Espuny, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Cortada i Sellers, Francesc de Junyent i de Vergós, Francesc de Sanç i de Miquel, Francesc Descatllar i de Tord, Francesc Dorda Germí, Francesc I de Parma, Francesc III d'Este, Francesc Lluís de Borbó-Conti (IV príncep de Conti), Francesc Salvà i Campillo, Francesc Santacruz i Artigues, Francesc Santacruz i Gener, Francesc Trullols Font de Roqueta, Francesc Vila i Lleó, Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, Francesco del Giudice, Francisco Antonio de la Portilla, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos, Francisco Caetano de Aragón, Francisco Castillo Fajardo, Francisco de María Spínola y Spínola, Francisco José Barnés y Tomás, Francisco Laso Palomino, Francisco Pío de Saboya y Moura, Francisco Ronquillo Briceño, Francisco Valero y Losa, Franjolins, Frederic I de Prússia, Frederic VII de Baden-Durlach, Fredes, Freginals, Friburg de Brisgòvia, Front exterior de la Guerra dels Catalans, Fulleda, Furs de València, Furth im Wald, Gabriel Cano de Aponte, Gabriel de Simó, Gaià, Galió San José, Gandesa, Gandia, Gaspar de Berart i de Cortada, Gaspar de Cagigal y de la Vega, Gènova, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, George Rooke, Germans Nebot, Gibraltar, Governació de València, Governació de Xixona, Governador Civil de Barcelona, Gramàtica i apologia de la llengua catalana, Gran Aliança, Gran Batuda, Gran Guerra del Nord, Gran hivern de 1709, Gregori Maians i Siscar, Guardamar del Segura, Guerau de Peguera i de Berardo, Guerra angloespanyola, Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra de l'Orella de Jenkins, Guerra de la reina Anna, Guerra de Successió, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió de Polònia, Guerra dels catalans, Guerra dels Nou Anys, Guerra Francoholandesa, Guerra mundial, Guerres durant l'Edat Moderna, Guerres franco-índies, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres otomanes a Europa, Guido Starhemberg, Guifré el Pilós, Guillem Abrí-Descatlar i Serralta, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Guillem Ramon VIII de Montcada, Guillem Rocafull i Rocabertí, Hala dels Draps, Henri de Massue, Henricus Albicastro, Herbers, Heule, Història d'Alacant, Història d'Alcoi, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història d'Extremadura, Història d'Hongria, Història d'Oriola, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Bèlgica, Història de Catalunya, Història de Gibraltar, Història de l'Aragó, Història de l'edició a Catalunya, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de La Corunya, Història de la Franja de Ponent, Història de la música catalana, Història de la mecanització de la infanteria, Història de la Regió de Múrcia, Història de les Filipines, Història de les Illes Balears, Història de Lleida, Història de Luxemburg, Història de Madrid, Història de Mallorca, Història de Montgat, Història de Palamós, Història de Peníscola, Història de Sardenya, Història de Sicília, Història de València, Història de Vila-real, Història de Villena, Història del Brasil, Història del Carib, Història del cristianisme a Espanya, Història del dret català, Història del País Valencià, Història del papat, Història del teatre català, Història dels Mossos d'Esquadra, Història dels Països Baixos, Història dels Països Catalans, Història econòmica de Catalunya, Història militar de Catalunya, Història militar del Canadà, Història política del món, Hodonímia de Barcelona, Hondarribia, Hospital (Tivissa), Hospital de Sant Llàtzer (Barcelona), Hostalric, Ibi, Ignasi Girona i Targa, Ignasi Minguella, Ignasi-Joan de Picalquers, Il più bel nome, Il·lustració, Il·lustració a Espanya, Illes Balears, Imperi Espanyol, Indult i perdó general als catalans, Irlandesos, Isidre Pou de Jafre, Isona, Itàlia espanyola, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, James Fitz-James Stuart, James Knight, James Stanhope, Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde, Jaume Caresmar i Alemany, Jaume Casellas i Genovart, Jaume de Carreras i del Portal, Jaume de Copons i de Falcó, Jaume de Cordelles i Ramanyer, Jaume Puig i Beuló, Jean Baptiste du Casse, Jean Orry, Jeroni Alemany i Moragues, Jeroni Basart i Morató, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Ballester i Zafra, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Baptista de Cortada i Sellers, Joan Baptista Reverter, Joan Compte, Joan de Gualbes i Copons, Joan de Jansà, Joan de Kies Helmont, Joan de Lanuza i d'Oms, Joan de Madrenas, Joan Ernest de Nassau-Weilburg, Joan Francesc de Verneda, Joan Gilabert Jofré, Joan Guillem d'Orange-Nassau, Joan Lacavalleria i Dulac, Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg, Joan Roca Vinent, Joan Salvador i Riera, Joan Tardà i Coma, Joan V de Portugal, Joan Vilar i Ferrer, Joaquim Vives i Ximenes, John Churchill (1r duc de Marlborough), John Leake, Jonathan Swift, Jonathan Trelawny, Jordi de Hessen-Darmstadt, Jordi de la Bastida, Jordi I de la Gran Bretanya, Joris Prosper Van Verboom, José Basilio Aramburu Atorrasagasti, José Carrillo de Albornoz, José de Armendáriz y Perurena, José Patiño Rosales, José Vallejo Iturrizarra, Josef Johann Adam de Liechtenstein, Josep Aparici i Fins, Josep Bellver i Balaguer, Josep Boneu i Pi, Josep Climent de Baviera, Josep Comes, Josep d'Aguilar i d'Alòs, Josep d'Alòs i de Ferrer, Josep de Cortada i de Bru, Josep de Peguera i de Cortit, Josep de Rúbies, Josep de Vilamala, Josep Ferran de Baviera, Josep Francesc d'Alòs i de Rius, Josep Galceran de Cartellà, Josep Grau (president), Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Juli i Fabregat, Josep Molines i Casadevall, Josep Moragues i Mas, Josep Plantí, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Josep Rifós, Josep Vicent Torres i Eiximeno, Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta, Juan de Acuña y Bejarano, Juan Miguélez de Mendaña y Osorio, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Julián Cano Thebar, Julio Alberoni, Junta Revolucionària de Reus, Konrad Rudolf, L'Aïnsa, L'Alcúdia, L'Alguer, L'Ametlla del Vallès, L'Armentera, L'Espelt, L'Onze de Setembre de 1714, La Barceloneta, La Barraca d'Aigües Vives, La Bestorre, La Bisbal d'Empordà, La Cavalleria (Manlleu), La Clef du cabinet des princes de l'Europe, La Cortada dels Llucs, La Fatarella, La Febró, La Floresta, La Freixneda, La Galera, La Garriga, La Granada, La Granota (Poblenou), La Guàrdia dels Prats, La Jana, La memòria dels Cargols, La Pobla de Benifassà, La Pobla Llarga, La Pobla Tornesa, La princesa de los Ursinos, La Roca del Vallès, La Seca (Barcelona), La Seu d'Urgell, La Seu Vella de Lleida, La Talladella, La Todolella, La Torre de les Maçanes, Lampernisse, Lancashire Fusiliers, Leo d'Ulfeldt, Leopold I de Lorena, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Les Borges del Camp, Les guerres carlines a Andorra, Les Gunyoles, Les Masies de Voltregà, Les Nou Cases, Lilla, Literatura catalana, Literatura espanyola de la Il·lustració, Literatura espanyola del Barroc, Llíria, Llei Sàlica, Lleida, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'episodis de La memòria dels Cargols, Llista de batlles de Cornellà de Llobregat, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de comtes de Barcelona, Llista de conflictes armats, Llista de governadors de Menorca, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de guerres catalanes, Llista de guerres més sagnants, Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats, Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llitera (comarca històrica), Lloctinent de Catalunya, Llorenç Tomàs i Costa, Llotja de Mar, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti), Lluís de Borbó i Farnese, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís de França (gran delfí), Lluís Guillem de Baden-Baden, Lluís I d'Espanya, Lluís Josep de Borbó, Lluís XIV de França, Lo perquè de Barcelona, Longares, Louis d'Arpajon, Louis d'Aubusson de la Feuillade, Louis de Régnier de Guerchy, Louis François de Boufflers, Luis Antonio de Belluga Moncada, Luis de Mirabal y Espínola, Luis Eugenio Meléndez, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Maó, Madrid, Madrona Clarina i Colomer, Magí Baixeres, Magí de Viles, Mambrú se fue a la guerra, Manresa, Manuel Arias y Porres, Manuel de Coloma y Escolano, Manuel de Santjust i de Pagès, Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza, Manuel Desvalls i de Vergós, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, Marçà, María Teresa Álvarez de Toledo y Haro, Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot, Mare de Déu de Bellvitge, Mare de Déu de la Bonanova, Mare de Déu de la Gleva, Maria Anna de Copons i de Armengol, Maria Anna Victòria de Savoia, Maria de Mòdena, Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria Lluïsa de Savoia, Maria Sauret, Marianna del Palatinat-Neuburg, Marie-Anne de La Trémoille, Marina Alta, Marines Reials, Marquès de la Romana, Marquès de Louville, Marquês das Minas, Marquesat d'Ariany, Marquesat de Cerdanyola, Marquesat de Ciutadilla, Marquesat de la Torre del Fangar, Marquesat de Mondéjar, Marquesat de Montferrat, Marquesat de Puerto Nuevo, Marquesat de Santiago, Marquesat de Vivot, Marquesat del Poal, Martí Zuviria, Martorell, Marxa del Setge de Cardona, Mas Guinardó, Masia fortificada Mas de Roig, Masia fortificada Mas de Tena, Masia fortificada Torre Fonso, Masia fortificada Torre Leandra, Massarrojos, Mataró, Matarranya, Mateu Hereu, Mateu Orfila i Rotger, Maulets, Maulets (1705), Maulets, el jovent independentista revolucionari, Maximiliano Francisco Fiennes, Maximilià II Manuel de Baviera, Móra d'Ebre, Múnic, Medina de Rioseco, Melchor de Abarca, Melchor de Avellaneda Sandoval y Romero, Melchor Rafael de Macanaz, Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra), Menorca, Menorca sota domini britànic, Mequinensa, Mercantilisme, Mercat del Born, Mers el-Kebir, Meteorit de Barcelona, Michel-Ange Houasse, Michel-Jean Amelot, Miguel Purroi, Milícia nacional, Mil·lenni II, Miniatura, Ministrer, Minoria nacional, Miquel Brunet (organista), Miquel de Cordelles i Ramanyer, Miquel Joan de Taverner i Rubí, Miquel Malonda i Ponç de la Parra, Miquelet, Miquelets de Catalunya, Miquelets de Girona, Mocadorada, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia d'Espanya, Monòver, Monestir de Sant Benet de Montserrat, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monistrol de Montserrat, Monopoli, Montargull (Artesa de Segre), Montblanc, Montcada i Reixac, Monte Ibérico-Corredor de Almansa, Montfort (Vinalopó Mitjà), Montgat, Montijo, Montlluís, Montornès del Vallès, Monument a Rafael Casanova, Morella, Mura, Muralles de Barcelona, Muralles de Girona, Muralles de la Vila Joiosa, Muralles i fortificacions de Tarragona, Muralles romanes de Tarragona, Murcià, Muro d'Alcoi, Museu Arqueològic de Dénia, Museu Comarcal de l'Urgell, Museu d'Història de Catalunya, Museu de Belles Arts Gravina, Museu de Soldadets de Plom l'Iber, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Musoles, Mutxamel, Nació espanyola, Nacionalisme aragonès, Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725, Nicolas Catinat, Nicolas de Fer, Nicolau Aixandri, Nicolás de Jesús Belando, Nova Barcelona, Nova França, Nucli antic de Cervera, Nules, Numismàtica, Ocaña, Ocupació anglesa de Menorca, Ocupació austriacista de Madrid, Ode for the Birthday of Queen Anne, Olivença, Olocau del Rei, Olot, Ondara, Onil, Ontinyent, Orde de Montesa, Orfeó Reusenc, Oristà, Ortafà, Osona, Oudenaarde, País Valencià, Països Catalans, Pactes de Família, Palau Dalmases, Palau de la Diputació de Lleida, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de Schleissheim, Palau del Buen Retiro, Palau dels Barons de Pinós, Palau dels Comtes de Centelles, Palau Llobera, Palau Macià, Palau Reial de Caserta, Palau Reial Major, Palma, Papenkreek, Parc de Can Dragó, Parc de la Ciutadella, Parlament de Catalunya, Partit Tory, Pasqual de Borja, Passeig de l'Esplanada (Barcelona), Patricio Laules Brian, Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi, Pau de Miró i Simó, Paul François de Lozières d'Astier, Pòinter, Pedra dels Maulets, Pedro de Vargas y Maldonado, Pedro Félix de la Croix de Chevrières, Pego, Peníscola, Penyal de Gibraltar, Perafita, Peramola, Pere Alba i Marquès, Pere Bricfeus i Terns, Pere de Padilla, Pere de Torrelles i Sentmenat, Pere I de Rússia, Pere II de Portugal, Pere Joan Barceló i Anguera, Pere Rabassa, Pere Vehils i Torrents, Pere Voltes i Bou, Pergamins municipals de Barcelona, Perpinyà, Peter Carle, Petrer, Picassent, Piemont, Pineda de Mar, Pirateria barbaresca, Pirateria marítima, Plaça de la Plana, Plaça dels Gramàtics, Poblenou, Polaco, Polvorí de Montjuïc, Pont de Carles III, Pont del Diable (Cardona), Pont romànic d'Orrit, Pont Vell d'Alfarràs, Ponts, Porrera, Porta de Quart, Portada/article gener 14, Portada/article setembre 11, Portada/efemèride abril 11, Portada/efemèride juliol 13, Portada/efemèride juny 13, Porxos del carrer Major (Gualter), Prats de Lluçanès, Príncep de Girona, Prússia, Presa austriacista de Mallorca, Presa borbònica de Mallorca, Presa de Gibraltar, Presa del castell de Gironella, President de la Generalitat Valenciana, Priego de Córdoba, Primer Congrés de Rastatt, Primer setge d'Alacant de 1706, Primera batalla naval de Tarragona, Primera Guerra Carlina, Primera potència mundial, Principat de Catalunya, Principat de Transsilvània, Pronunciament de 1841, Províncies Unides, Puebla de Sanabria, Puigcerdà, Quan el mal ve d'Almansa..., Quartell, Quàdruple Aliança, Rafael Bellveny, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Rafelguaraf, Ramillies (Bèlgica), Ramon Bordes, Ramon de Rialp i Safont, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Règim foral, Real Acuerdo, Recinte emmurallat de Camarasa, Recinte emmurallat medieval de Traiguera, Reconstrucció històrica, Recreació de la batalla d'Almansa, Reformisme borbònic, Regència d'Espartero, Regiment d'Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31, Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6, Regiment de cavalleria La Fe, Regiment de cavalleria Pere de Bricfeus, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regiment de cavalleria Sant Jordi, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de la Immaculada Concepció, Regiment de Mataró, Regiment de Nostra Senyora del Roser, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regiment de Sant Narcís, Regiment de Santa Eulàlia, Regiment Pirinenc Núm. 1, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de la Gran Bretanya, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Prússia, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de València, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Cadastre de Catalunya, Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reinaldo III d'Este, Renaixença econòmica, René de Froulay de Tessé, René Duguay-Trouin, República de Gènova, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Requena, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Retaule major de la Seu Vella de Lleida, Retrobament de l'Alguer, Revolta de les quinzenades, Revolta de Manuelinho, Revolució Gloriosa, Ricardo Wall y Devereux, Riera de Talamanca, Ripoll, Riu Cantavella, Riudoms, Robert Walpole, Rodenhuize, Roger Elliott, Rosal de la Frontera, Roses, Rotget, Royal Navy, Rubí, Sa Pobla, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagunt, Sallent, Salvador Feliu de la Penya, Salvador Lleonart, Sancho de Echevarría, Sangüesa, Sant Andreu de la Barca, Sant Andreu de Palomar, Sant Esteve de Parets, Sant Hilari Sacalm, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Joan d'Alacant, Sant Joan les Fonts, Sant Llorenç Savall, Sant Martí d'Alanzell, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Pere de Ribes, Sant Pere del Pinatar, Sant Pol de Mar, Sant Quintí (Cardona), Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní de Cuberes, Sant Salvador de Toló, Sant Salvador de Toló (antic municipi), Sant Valerià de Robers, Sant Vicenç dels Horts, Santa Anna de Claret, Santa Bàrbara, Santa Coloma de Gramenet, Santa Magdalena de Cuberes, Santa Maria d'Arenys, Santa Maria d'Igualada, Santa Maria de Jesús de Gràcia, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria del Camí, Santa Maria del Pi, Santa Marta (Colòmbia), Santuari dels Àngels, Saragossa, Sarah Churchill, Sard, Sarroca de Lleida, Sarsuela, Sàpiens, Símbols d'Elda, Símbols d'Ibi, Símbols d'Onil, Símbols de Banyeres de Mariola, Símbols valencians, Sòria, Sebastià Dalmau i Oller, Segle XVIII, Segon setge d'Alacant de 1706, Segona Germania, Segona guerra dels Cent Anys, Sentmenat, Serra de Degollats, Setaigües, Setge, Setge d'Alacant (1708-09), Setge d'Ares, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Cardona, Setge de Cardona (1711), Setge de Cardona (1713), Setge de Castellciutat (1713), Setge de Castellciutat (1714), Setge de Conca, Setge de Dénia (1707), Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Gibraltar (1727), Setge de Girona de 1711, Setge de Girona de 1712, Setge de Girona de 1809, Setge de Lilla (1708), Setge de Lleida (1707), Setge de Montsó (1642), Setge de Montsó (1643), Setge de Morella (1707), Setge de Sant Mateu, Setge de Sant Mateu (1705-1706), Setge de Tarragona (1641), Setge de Toló (1707), Setge de Torí (1706), Setge de Tortosa, Setge de Tortosa (1642), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1706), Setge de Xàtiva (1707), Sever Tomàs Auter, Sexenni de Morella, Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, Sineu, Sir George Byng, Sistema monetari castellà, Sistema monetari mallorquí, Socarrats (gentilici), Socarrats (malnom), Solsona, Sometent, Son Fortesa, Sort, Sosa (riu), Subirats, Taisnières-sur-Hon, Talamanca, Talarn, Taula de Canvi de Girona, Tírvia, Teatre Principal (Barcelona), Teatre Principal (Reus), Teresa Herrera, Terra del Foc, Terranova, Terrassa, Teulada (Marina Alta), Tiberio Carafa y Carafa Orsini, Tibi, Tomàs Llopis i Guardiola, Tomba del Soldat desconegut, Torelló, Torre Barreda, Torre Bellesguard, Torre d'en Blasco, Torre de la Manresana, Torre de la Parada, Torre de la Serra de la Petita, Torre de Peracamps, Torre de Pobla de Bellestar, Torre Major d'Alcúdia, Torre Ramona, Torreta d'Elda, Torroella de Montgrí, Tortosa, Tractat d'Altranstädt (1707), Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1698), Tractat de la Haia (1701), Tractat de la Haia (1720), Tractat de Rastatt, Tractat de Sevilla (1729), Tractat de Traventhal, Tractat de Viena, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, Tractat hispanobritànic de Madrid (1750), Tractats de la Barrera, Traiguera, Traunstein, Tremp (ciutat), Tres Comuns de Catalunya, Tribut de les Tres Vaques, Trofeu dels Alps, Turó de la Serreta, Turó de la Seu Vella, Un boig estén la capa perquè hi passi per sobre sant Francesc nen, Unico Wilhelm van Wassenaer, Universitat d'Oriola, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, Universitat de Lleida, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili, Urbanisme de Barcelona, Utrecht, Utrecht Te Deum and Jubilate, Vae Victus, València, València i la instauració borbònica, Valdelaguna, Vall d'Aran, Vall de Biar, Vall dels Alforins, Vall Sangone, Vallada, Valladolid, Vallromanes, Valls, Víctor Amadeu II de Savoia, Veïnatge civil, Vic, Vicenç Bacallar i Sanna, Victus, Vidreres, Vila-real, Vilafermosa, Vilafranca (Ports), Vilalba dels Arcs, Vilanova (genealogia), Vilanova de Bellpuig, Villena, Vinaròs, Virrei de Nàpols, Württemberg, Weil am Rhein, William Cadogan, Wolrad de Nassau-Usingen, Xàbia, Xàtiva, Xest, Xestalgar, Xiva (Foia de Bunyol), Xixona, Zarza la Mayor, Zrenjanin, Zuidlede, 10 de desembre, 11 d'abril, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 d'octubre, 12 de juny, 12 de maig, 13 d'agost, 13 de juliol, 14 d'agost, 16 de gener, 1669, 17 de novembre, 17 de setembre, 1700, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1716, 1719, 1725, 1726, 1728, 18 d'agost, 19 d'abril, 20 de juny, 20 de setembre, 2014, 2016, 21 d'agost, 22 de juny, 23 d'octubre, 23 de desembre, 23 de maig, 24 d'agost, 25 d'abril, 26 de maig, 27 de juliol, 27 de març, 28 d'octubre, 28 de desembre, 29 d'abril, 3 de setembre, 30 d'abril, 30 de juny, 4 de maig, 5 de febrer, 6 de juny, 7 de març, 7 de setembre, 9 de desembre, 9 de juliol. Ampliar l'índex (1509 més) » « Shrink índex

A Contra Vent Editors

A Contra Vent Editors és una editorial fundada per Quim Torra l'any 2008,, a GrupBarnils, 30 d'octubre de 2008 amb la intenció de fer-ne un referent del periodisme literari català –recuperant els clàssics de les hemeroteques– i de l'humor, encara que també publica obres de periodistes contemporanis.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і A Contra Vent Editors · Veure més »

Açores

Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Açores · Veure més »

Abella de la Conca

El terme municipal d'Abella de la Conca Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Abella de la Conca · Veure més »

Absolutisme espanyol

Absolutisme espanyol és una etiqueta de la historiografia i de la ciència política que s'aplica a diferents contextos històrics i polítics.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Absolutisme espanyol · Veure més »

Acadèmia dels Desconfiats

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Acadèmia Militar de Barcelona

LAcadèmia Militar de Barcelona, també coneguda per Acadèmia de Matemàtiques, es fundà el 1716, just després de la Guerra de Successió Espanyola, però no es posà en marxa fins al 1720.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Acadèmia Militar de Barcelona · Veure més »

Acàdia

Els Acadians Acàdia fou una colònia francesa que ocupava el territori que abasta tres províncies marítimes del Canadà i una petita franja de l'estat del Maine als Estats Units.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Acàdia · Veure més »

Adrien Maurice de Noailles

Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristòcrata i militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Adrien Maurice de Noailles · Veure més »

Afroamericans de l'Argentina

Els afroamericans de l'Argentina són les persones que descendeixen dels africans que van ser portats a l'actual Argentina pel comerç atlàntic d'esclaus durant els segles de la dominació espanyola del virregnat del Riu de la Plata.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Afroamericans de l'Argentina · Veure més »

Agostino Steffani

Agostino Steffani (Castelfranco Veneto, República de Venècia, 25 de juliol de 1654 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de febrer de 1728) fou un compositor italià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Agostino Steffani · Veure més »

Agramunt

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Agramunt · Veure més »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »

Agrippina (Händel)

Agrippina, HWV 6, és una opera seria en tres actes de Georg Friedrich Händel, sobre un llibret del cardenal Vincenzo Grimani que alhora era l'empresari del teatre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Agrippina (Händel) · Veure més »

Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Agustí Alcoberro i Pericay · Veure més »

Agustí de Copons i de Copons

Agustí (o Joan Agustí) de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 - ibídem, 1737), segon marquès de Moja,Muntada 2002 p. 39 fou un noble català, afecte a la causa filipista, fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Agustí de Copons i de Copons · Veure més »

Agustí Eura i Martró

Agustí Eura i Martró (Barcelona, juliol del 1684 - Ourense, 11 de desembre del 1763) va ser un eclesiàstic, prelat, escriptor i traductor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Agustí Eura i Martró · Veure més »

Aigües

Aigües és un municipi del País Valencià situat a l'extrem occidental de la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aigües · Veure més »

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aiora · Veure més »

Aixecament austriacista de Menorca

LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aixecament austriacista de Menorca · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ajuntament · Veure més »

Ajuntament de Badalona

LAjuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ajuntament de Badalona · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Ajuntament de Castelló de la Plana

LAjuntament de Castelló és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i municipi de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ajuntament de Castelló de la Plana · Veure més »

Ajuntament de Reus

LAjuntament de Reus és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ajuntament de Reus · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Al Tall · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alacant · Veure més »

Albert Octavius t'Serclaes de Tilly

Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly (castellanitzat Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly) (Brussel·les, 22 de desembre de 1646 - Barcelona, 3 de setembre de 1715) va ser un militar «flamenc» al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Albert Octavius t'Serclaes de Tilly · Veure més »

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol del 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Albert Sánchez Piñol · Veure més »

Alcalatén

Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcalatén · Veure més »

Alcanar

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcanar · Veure més »

Alcarràs

Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcarràs · Veure més »

Alcàsser de Segòvia

L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcàsser de Segòvia · Veure més »

Alcántara (Càceres)

Alcántara és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcántara (Càceres) · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcúdia · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcoi · Veure més »

Alcoletge

Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcoletge · Veure més »

Alella

Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alella · Veure més »

Aleramici

El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aleramici · Veure més »

Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez

és un comunista català d'origen aristocràtic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez · Veure més »

Alexandre Maître de Bay

Alexandre Maître de Bay, marquès de Bay (Salins, 1650 – Badajoz, 14 de novembre de 1715) va ser un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alexandre Maître de Bay · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alfondeguilla · Veure més »

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Algemesí · Veure més »

Almansa

Almansa és un municipi de la província d'Albacete.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Almansa · Veure més »

Almenar

Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Almenar · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alzira · Veure més »

Amador Dalmau i Colom

Amador Dalmau i Colom fou un comerciant català que finançà part de l'Exèrcit de Catalunya en la fase final de la Guerra de Successió espanyola, avançant enormes quantitats de diners i aixecant a costa seva el juliol de 1713 el Regiment de cavalleria La Fe, del qual seria coronel el seu fill Sebastià de Dalmau i Oller i els 200 artillers que componien l'Artilleria de Catalunya, així com l'expedició del Braç Militar i dos vaixells per la marina de Catalunya el setembre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Amador Dalmau i Colom · Veure més »

Ana Agustina de Alencáster y Noroña

Ana Agustina de Alencáster y Noroña (Madrid, 24 de setembre de 1660-31 d'agost de 1745), de nom religiós Ana Agustina de Santa Teresa, va ser una noble i religiosa espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ana Agustina de Alencáster y Noroña · Veure més »

Andorra durant l'edat mitjana

L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »

Andorra durant l'edat moderna

L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »

Andorrans

Els andorrans són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Andorrans · Veure més »

Andreu Foix

Fotografia d'una de les plaques que identifiquen el carrer dedicat a Andreu Foix al municipi de Cambrils Andreu Foix (Cambrils - Barcelona, 29 de juny de 1723) fou un eclesiàstic, ardiaca i canonge de la Seu de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Andreu Foix · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Anna van Westerstee Beek

Anna Beek nascuda com Anna van Westerstee (25 novembre 1657, La Haia - posterior a l'octubre 1717, La Haia), va ser una editora holandesa de mapes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anna van Westerstee Beek · Veure més »

Anna Waser

fou una dibuixant, pintora i gravadora suïssa del barroc.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anna Waser · Veure més »

Annauir

Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Annauir · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anoia · Veure més »

Anselm Francesc de Thurn i Taxis

Anselm Francesc de Thurn i Taxis (en alemany Anselm Franz Fürst von Thurn und Taxis) va néixer a Brussel·les el 30 de gener de 1681 i va morir a la mateixa ciutat el 8 de novembre de 1739.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anselm Francesc de Thurn i Taxis · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antic Règim · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anticatalanisme · Veure més »

Antoine de Sartine

Antoine Raymond Jean Gualbert Gabriel de Sartine, comte d'Alby, va ser un estadista francès que va exercir com a tinent general de policia de París (1759–1774) durant el regnat de Lluís XV i com a secretari d'estat per a la Marina (1774–1780) sota el rei Lluís XVI.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoine de Sartine · Veure més »

Antoine La Preste

Antoine La Preste dit Dupuy-Vauban (Dijon, Borgonya, 1659 - 1731) fou comte de Vauban i, militar francès, fill de Paul Le Prestre, cosí germà de Sébastien Le Prestre de Vauban.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoine La Preste · Veure més »

Antoine Sartine

Antoine Sartine (1681-1744), més tard conegut com Antonio de Sartine, fou un financer i administrador espanyol nascut a França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoine Sartine · Veure més »

Antoine-Balthazar de Longecombe

Antoine-Balthazar de Longecombe, marquès de Thouy o Thoy (-1716) militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoine-Balthazar de Longecombe · Veure més »

Antoni Añón i Cortiella

Antoni Añón i Cortiella (Xerta, 13 de juny del 1825 - 9 de juliol del 1919), de professió farmacèutic, va esdevenir l'iniciador ebrenc més important de la Renaixença.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Añón i Cortiella · Veure més »

Antoni Compte Fort

Antoni Compte Fort (Reus, 1686 - Vilaplana, 1769) va ser comerciant, hisendat i ciutadà honrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Compte Fort · Veure més »

Antoni d'Alòs i de Rius

Escut d'armes del primer Marquès d'Alòs, primer marquès d'Alòs, fou un militar filipista, fill de Josep d'Alòs i de Ferrer, germà de Josep Francesc d'Alòs i de Rius i de Manuel d'Alòs i de Rius canceller de la Universitat de Cervera i també oncle de Josep Gregori de Montero i d'Alòs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni d'Alòs i de Rius · Veure més »

Antoni de Clariana i de Gualbes

Antoni de Clariana i de Gualbes (?, 1683 - Barcelona, 1756) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Clariana i de Gualbes · Veure més »

Antoni de Cortada

Antoni de Cortada i Pastors (Manlleu s.XVII - Manlleu 1714) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Cortada · Veure més »

Antoni de Planella i de Cruïlles

Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688) i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Planella i de Cruïlles · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Estruch i Bros

Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 17 d'abril de 1873 - Buenos Aires, 16 de setembre de 1957) fou un dels representants més destacats de la pintura historicista a Catalunya del, tot i que amb un cert retard, però a Sabadell era més conegut per les seves obres de caràcter religiós, de gran format, fetes sobretot sota el mecenatge del senyor Francesc de Paula Ponsà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Estruch i Bros · Veure més »

Antoni Folch de Cardona

Antoni Folch de Cardona (València, 1657 - Viena, 1724), fill de Felip de Cardona i Palafox, marquès de Guadalest, i de Luisa María de Sotomayor, va ordenar-se de ben jove com a frare franciscà i va progressar ràpidament en la carrera eclesiàstica fins a ser nomenat arquebisbe de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Folch de Cardona · Veure més »

Antoni Puig i Sorribes

Antoni Puig i Sorribes (Perafita, 1666 - Pressburg, vers 1740) va ser un militar i polític català que va lluitar al bàndol austriacista durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Puig i Sorribes · Veure més »

Antoni Simon i Tarrés

Antoni Simon i Tarrés (Girona, el Gironès, 13 de juliol de 1956) és un historiador i professor universitari català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Simon i Tarrés · Veure més »

Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg

Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg -Anton Ulrich von Braunschweig-Wolfenbüttel - (Hitzacker, Alemanya, 4 d'octubre de 1633 - Salzdahlum, 27 de març de 1714) fou un príncep alemany de la casa de Welf, el segon fill del duc August de Brunsvic-Lüneburg (1579-1666) i de Dorotea d'Anhalt-Zerbst (1607-1634).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Antoni Verdaguer Llunell

Antoni Verdaguer Llunell (Madrid, 1742 - Reus, 1820) va ser un pintor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Verdaguer Llunell · Veure més »

Antoni Vidal i Talarn

fou un militar català, coronel de fusellers de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Vidal i Talarn · Veure més »

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina · Veure més »

Antonio de Zamora

Antonio de Zamora (Madrid, 1 de novembre de 1660 - Ocaña, 7 de desembre de 1727) va ser un dramaturg espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antonio de Zamora · Veure més »

Antonio del Castillo y Chirino

Antonio del Castillo y Chirino fou un militar castellà que va lluitar a favor del bàndol austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antonio del Castillo y Chirino · Veure més »

Antonio del Valle

Antonio del Valle (Flandes, —) fou un militar espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antonio del Valle · Veure més »

Antonio Ibáñez de la Riva Herrera

Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera · Veure més »

Arcadi Llistar i Escrig

Arcadi Llistar i Escrig (Onda 1843, Castelló de la Plana, segle XIX) fou un historiador valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arcadi Llistar i Escrig · Veure més »

Ardit

L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ardit · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arenys de Mar · Veure més »

Ares del Maestrat

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ares del Maestrat · Veure més »

Ariany

Ariany és un municipi mallorquí situat al centre-est de l'illa i que pertany a la comarca del Pla.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ariany · Veure més »

Aristot

Aristot (Arestothe) és una entitat de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aristot · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Singapur

L'església de Sant Pere a Malacca, construïda el 1710 a l'època del bisbe Manuel do Santo António. data.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arquebisbat de Singapur · Veure més »

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Art públic de Barcelona · Veure més »

Arthur Chichester (3r Lord Donegall)

Arthur Chichester (3r Lord Donegall) (1666 – 10 d'abril de 1706) fou un noble i militar irlandès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arthur Chichester (3r Lord Donegall) · Veure més »

Artilleria de Catalunya

L'Artilleria de Catalunya fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Artilleria de Catalunya · Veure més »

Arxiu Capitular de Lleida

LArxiu Capitular de Lleida és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia i conservació de la documentació generada per l'administració de la catedral.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiu Capitular de Lleida · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu del Regne de Mallorca

L'Arxiu del Regne de Mallorca és el principal dipòsit documental de Mallorca i les illes Balears.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiu del Regne de Mallorca · Veure més »

Arxiu Diocesà de Lleida

LArxiu Diocesà de Lleida (ADLL), és la institució que custodia el fons documental emanat de l'activitat del bisbe i la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i del fons en dipòsit.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiu Diocesà de Lleida · Veure més »

Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol

L'Arxiu Històric del Museu Romàntic Can Papiol, conté tota la documentació de la família Papiol, des del fins al, quan el cognom Torrents esdevingué el propi del llinatge familiar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol · Veure més »

Arxiu Municipal de Pego

LArxiu Municipal de Pego és l'arxiu històric situat a Pego (la Marina Alta) i que recull documents i manuscrits relatius a l'administració, història i cultura d'esta vila valenciana i de la seua gent des de l'any 1488 fins a l'actualitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiu Municipal de Pego · Veure més »

Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi

L'Arxiu de la Basílica parroquial de Santa Maria del Pi és un arxiu públic eclesial situat a la mateixa Basílica, a la plaça del Pi número 7 de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi · Veure més »

Arxius d'Oriola

Els Arxius d'Oriola acullen important documentació on es conté gran part de la història d'Oriola, de la seua antiga Governació, de l'actual província d'Alacant i de l'antic Regne de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxius d'Oriola · Veure més »

Asiento

Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Asiento · Veure més »

Asiento de Negros

Portada de la traducció anglesa del contracte Asiento signat per Gran Bretanya i Espanya el 1713 com a part del tractat d'Utrecht que va posar fi a la Guerra de Successió. El contracte atorgava drets exclusius a Gran Bretanya per vendre esclaus a les Índies espanyoles. El va ser un contracte de monopoli entre la Corona espanyola i diversos comerciants pel dret a proporcionar esclaus africans a les colònies d'Amèrica espanyola L'Imperi espanyol rarament es dedicava al tràfic transatlàntic d'esclaus directament des de la mateixa Àfrica, optant en canvi per contractar la importació a comerciants estrangers de nacions més destacades d'aquesta part del món; típicament portuguesos i genovesos, però més tard holandesos, francesos i britànics.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Asiento de Negros · Veure més »

Úrsula Micaela Morata

Úrsula Micaela Morata (Cartagena, 21 d'octubre de 1628 - Alacant, 9 de gener de 1703) va ser una religiosa de l'orde de les Clarisses Caputxines, que va fundar el convent de l'orde a Alacant.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Úrsula Micaela Morata · Veure més »

Assalt a Manresa

L'assalt a Manresa es produí el 4, 5 i 6 de setembre de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Assalt a Manresa · Veure més »

Assassin's Creed IV: Black Flag

Assassin's Creed IV: Black Flag: és un videojoc d'acció-aventura de la saga Assassin's Creed que va sortir a la venda el 29 d'octubre de 2013.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Assassin's Creed IV: Black Flag · Veure més »

Assimilació cultural dels amerindis dels Estats Units

Lassimilació cultural dels amerindis dels Estats Units fou l'esforç d'assimilació cultural fet pels Estats Units de cara a transformar la cultura ameríndia en cultura europeo-americana entre els anys 1790 a 1920.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Assimilació cultural dels amerindis dels Estats Units · Veure més »

Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants

Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants és una pintura sobre tela de grans dimensions realitzada per Antoni Viladomat entre el 1728-1750 per a una capella de l'església de Santa Maria de l'Alba, a Manresa i que actualment es pot veure al museu comarcal de la mateixa ciutat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants · Veure més »

Atac a Can Navarro

L'Atac a Can Navarro es lliurà el 19 d'octubre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Atac a Can Navarro · Veure més »

Atac a la primera paral·lela

L'Atac a la primera paral·lela es lliurà el 13 de juliol de 1714 i fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Atac a la primera paral·lela · Veure més »

Atienza

Atienza és un municipi de la província de Guadalajara a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Atienza · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Austriacistes · Veure més »

Avinguda de les Corts Valencianes

L'avinguda de les Corts Valencianes és una gran avinguda de la ciutat de València situada al nord-oest de la ciutat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Avinguda de les Corts Valencianes · Veure més »

Ayerbe

Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ayerbe · Veure més »

Álvaro Navia Osorio y Vigil

Álvaro José de Navia Osorio y Vigil de la Rúa (Puerto de Vega, 1684 - Orà, 1732) III Marquès de Santa Cruz de Marcenado i III vescomte del Puerto va ser un militar i diplomàtic espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Álvaro Navia Osorio y Vigil · Veure més »

Òpera als Països Catalans

Òpera al Liceu de Barcelona, any 2012 Lòpera als Països Catalans inclou les produccions d'òpera realitzades al territori catalanoparlant.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Òpera als Països Catalans · Veure més »

Çò de Pascalet

Çò de Pascalet és una obra de Bossòst (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Çò de Pascalet · Veure més »

Àger (nucli antic)

El nucli d'Àger és el centre antic de la vila d'Àger (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Àger (nucli antic) · Veure més »

Àliga de Cardona

L'Àliga de Cardona és una figura antropomorfa que forma part de la imatgeria de Cardona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Àliga de Cardona · Veure més »

Àngela Margarida Prat

Sor Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina per haver estat casada amb Francesc Serafí (Manresa, 26 d'octubre de 1543 - Barcelona, 24 de desembre 1608), va ser la fundadora de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Margarida la Reial, a Sarrià (1599).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Àngela Margarida Prat · Veure més »

Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bac de Roda · Veure més »

Baix Albaida

El Baix Albaida (també coneguda com a Castelló i les Ènoves) és una subcomarca de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel curs baix del riu Albaida en arribar al riu Xúquer.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baix Albaida · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Balaguer · Veure més »

Balsareny

Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Balsareny · Veure més »

Baltasar de Mendoza y Sandoval

Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V. Va mostrar simpaties amb la causa austriacista, cosa que va valer-li la destitució del càrrec d'inquisidor i el desterrament a Segòvia per part del nou monarca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baltasar de Mendoza y Sandoval · Veure més »

Baltasar de Saiol

Baltasar de Saiol, en català antic Bahasar Sayol, (Barcelona, 1656 - Monestir de Poblet, 1738) fou Abat de Poblet en tres ocasions (1716-1720), (1724-1728) i (1732-1736).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baltasar de Saiol · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Baltasar Fontanilles

Baltasar Fontanilles i Maçana (-). Prior president del Monestir de Poblet (1708-1713) i posteriorment Abat de Poblet (1720-1724).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baltasar Fontanilles · Veure més »

Balthasar Joseph Dubus

Balthasar Joseph Dubus, marquès de Dubus (també anomenat Baltasar-José de Dubus o marquès de Bus) (-1727) va ser un militar való al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrant especial protagonisme durant la campanya de Catalunya (1713-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Balthasar Joseph Dubus · Veure més »

Baluard de Migdia

El baluard de Migdia és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baluard de Migdia · Veure més »

Baluard de Sant Antoni

El Baluard de Sant Antoni és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baluard de Sant Antoni · Veure més »

Baluard de Sant Llorenç (Cardona)

El baluard de Sant Llorenç és el baluard del Castell de Cardona que es troba més proper a la vila de Cardona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baluard de Sant Llorenç (Cardona) · Veure més »

Banat de Temeswar

Banat de Temeswar o Banat de Temes ((Temeschwarer Banat, Temescher Banat) va ser una província de l'Imperi Habsburg que va existir entre el 1718 i el 1778. Estava situada al que avui dia és la regió del Banat. La província va deixar d'existir el 1778, passant a formar part del regne d'Hongria sota els Habsburg. Rep el seu nom per la ciutat deTemeswar (Timișoara), la seva capital, i per la regió de Temes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Banat de Temeswar · Veure més »

Bandera de Barcelona

La bandera oficial de Barcelona és l'ensenya que identifica l'Ajuntament de Barcelona i, per extensió, la ciutat mateix.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bandera de Barcelona · Veure més »

Bandera de la Regió de Múrcia

La bandera de la Regió de Múrcia està definida a l'article 4.1.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bandera de la Regió de Múrcia · Veure més »

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »

Bandera negra (símbol)

Novel·la històrica anticolonial xilena (1843) La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bandera negra (símbol) · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Banderes de Catalunya · Veure més »

Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Banyeres de Mariola · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Barcelona · Veure més »

Baronia de Montbui

La baronia de Montbui era una jurisdicció senyorial creada al, a favor de Fernando de Alcántara y Castellà de Soler dins de l'actual comarca del Vallès Oriental, en el seu sector nord-oest.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baronia de Montbui · Veure més »

Baronia de Torrà

La baronia de Torrà va ser creada l'any 1706 per atorgament del títol de Baró per part de l'Arxiduc Carles a Argimon Torrà, comerciant d'aiguardents i mercader de Cabanelles, en reconeixement a la feina realitzada per aquest a la causa austriacista a les comarques gironines, ja que va finançar amb els seus diners bona part de les partides austriacistes de la zona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baronia de Torrà · Veure més »

Barri de Fartàritx

El barri de Fartàritx és una barriada històrica de la ciutat de Manacor.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Barri de Fartàritx · Veure més »

Barri de la Ribera

Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Barri de la Ribera · Veure més »

Barri del Centre (Alcoi)

El barri del Centre d'Alcoi és el més antic de la ciutat; les seues ampliacions posteriors daten d'abans de 1925.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Barri del Centre (Alcoi) · Veure més »

Barri del Coll

El Coll és un barri de la ciutat de Barcelona situat a l'extrem nord-oriental del districte de Gràcia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Barri del Coll · Veure més »

Basílica de Sant Pasqual

El Santuari de Sant Pasqual Bailón, conegut popularment com El Sant,Heredia Robres Cent fites urbanes a Vila-real.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Basílica de Sant Pasqual · Veure més »

Basílica de Santa Maria de Mataró

La Basílica de santa Maria de Mataró és una església situada a Mataró (Maresme).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Basílica de Santa Maria de Mataró · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla d'Ekeren

La batalla dEkeren va ser una batalla que va tenir lloc el 30 de juny de 1703 en el marc de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Ekeren · Veure més »

Batalla d'Elixheim

La batalla d'Elixheim (18 de juliol de 1705), també coneguda com el Pas de les Línies de Brabant, fou una batalla de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Elixheim · Veure més »

Batalla d'Oudenaarde

La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Oudenaarde · Veure més »

Batalla de Barcelona

* Conquesta de Barshiluna, conquesta del Regne Franc.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Barcelona · Veure més »

Batalla de Biniatap

La batalla de Biniatap fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van derrotar els austriacistes a Menorca l'estiu de 1706.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Biniatap · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Cadis (1702) · Veure més »

Batalla de Calcinato

La batalla de Calcinato es va lliurar en el marc de la guerra de successió espanyola a la rodalia de Calcinato, Itàlia, el 19 d'abril de 1706, entre les tropes franco-espanyoles del mariscal Vendôme (41.000 homes) i les austríaques del general Reventlow (19.000 homes).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Calcinato · Veure més »

Batalla de Carpi

La batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successió Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mòdena, territori aliat de la França borbònica, quan els exèrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasió dels territoris hispànics a Itàlia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Carpi · Veure més »

Batalla de Cassano (1705)

La batalla de Cassano de 1705 es va lliurar el 16 d'agost del 1705 a Cassano d'Adda (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Cassano (1705) · Veure més »

Batalla de Chiari

La batalla de Chiari va ser lliurada l'1 de setembre del 1701 a Chiari, al front italià de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Chiari · Veure més »

Batalla de Cremona

La batalla de Cremona (o Sorpresa de Cremona) es va lliurar l'1 de febrer del 1702 a Cremona (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villeroy.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Cremona · Veure més »

Batalla de Denain

La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Denain · Veure més »

Batalla de Friedlingen

La batalla de Friedlingen (en alemany Batalla de Käferholz) es va lliurar el 14 d'octubre del 1702 a Burg Friedlingen (Marcgraviat de Baden / Sacre Imperi Germànic) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Marcgravi de Baden-Baden amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villars.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Friedlingen · Veure més »

Batalla de Höchstädt

La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Höchstädt · Veure més »

Batalla de l'11 de setembre

La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de la badia de Vigo

La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de la badia de Vigo · Veure més »

Batalla de la Todolella

La batalla de la Todolella fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de la Todolella · Veure més »

Batalla de Lleida (1642)

La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Lleida (1642) · Veure més »

Batalla de Luzzara

La batalla de Luzzara es va lliurar el 15 d'agost del 1702 a Luzzara (Ducat de Màntua) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Luzzara · Veure més »

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Malplaquet · Veure més »

Batalla de Manresa

El batalla de Manresa fou un combat lliurat el 7 de maig de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Manresa · Veure més »

Batalla de Matapan

La batalla de Matapan fou una batalla naval de la Guerra Turcoveneciana (1714-1717) ocorreguda el 19 de juliol del 1717 entre una coalició de regnes cristians i l'armada de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Matapan · Veure més »

Batalla de Menorca

* Presa de Menorca (1708), durant la guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Menorca · Veure més »

Batalla de Menorca (1756)

La batalla de Menorca va ser un conflicte bèl·lic naval i terrestre que va tenir lloc entre maig i juny de 1756 i que va enfrontar a França i Gran Bretanya pel control de l'illa de Menorca, en el Mediterrani occidental, a l'inici de la guerra dels Set Anys.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Menorca (1756) · Veure més »

Batalla de Monte de Torrero

La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »

Batalla de Montjuïc

* Batalla de Montjuïc (1641), durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Montjuïc · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Prats de Rei

La Batalla de Prats de Rei fou un dels episodis de la Guerra de Successió, que va tenir lloc al municipi anoienc d'Els Prats de Rei, entre setembre i el desembre de 1711.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Prats de Rei · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Ramillies · Veure més »

Batalla de Schellenberg

La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Schellenberg · Veure més »

Batalla de Setla de Nunyes

La batalla de Setla de Nunyes fou una de les batalles de l'alçament de la Segona Germania al Regne de València el 1693.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Setla de Nunyes · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Vélez-Màlaga

La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Vélez-Màlaga · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla del Baluard de Santa Clara

La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »

Batalla del Convent dels Caputxins

La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »

Batalla naval de Barcelona

* el 1359, durant la Guerra dels dos Peres: Batalla naval de Barcelona (1359).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla naval de Barcelona · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1642)

La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla naval de Barcelona (1642) · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1714)

La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »

Batalló de la Immaculada Concepció

El batalló de la Immaculada Concepció fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló de la Immaculada Concepció · Veure més »

Batalló de la Mare de Déu de la Mercè

El batalló de la Mare de Déu de la Mercè fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló de la Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València

El Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València va ser creat el 1594 per respondre a la feblesa de la defensa del litoral valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València · Veure més »

Batalló de la Santa Madrona

El batalló de la Santa Madrona fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló de la Santa Madrona · Veure més »

Batalló de la Santíssima Trinitat

El batalló de la Santíssima Trinitat fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló de la Santíssima Trinitat · Veure més »

Batalló de Sant Sever

El batalló de Sant Sever fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló de Sant Sever · Veure més »

Batalló de Santa Eulàlia

El batalló de Santa Eulàlia Barcelonina fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló de Santa Eulàlia · Veure més »

Báguena

Báguena és un municipi de la província de Terol situat a la comarca del Jiloca, a la vall del riu Jiloca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Báguena · Veure més »

Bétera

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bétera · Veure més »

Bóixols

El poble de Bóixols, respecte del terme d'Abella de la Conca El poble de Bóixols forma part del municipi d'Abella de la Conca, vila a la qual ha estat unit al llarg de la història, a causa de llur pertinença des d'antic a la Baronia d'Abella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bóixols · Veure més »

Beatus de Ferran i Sança

El Beatus de Ferran i Sança, també anomenat Beatus de Facund pel seu copista o Beatus de Lleó pel seu origen, és un manuscrit il·luminat que conté el comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Beatus de Ferran i Sança · Veure més »

Belles arts

Jacques-Louis David, Retrat de Madame Récamier, 1825, oli sobre tela. 173 × 243 cm Museu del Louvre, París Les belles arts o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Belles arts · Veure més »

Bellvitge

Bellvitge és un barri del municipi de l'Hospitalet de Llobregat, dins la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bellvitge · Veure més »

Beltrán Vélez de Guevara

Beltrán Manuel Manrique de Lara Velasco i Vélez de Guevara, conegut com el Duc de Nájera, va ser el capità General de l'Esquadra de Galeres d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Beltrán Vélez de Guevara · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Benaguasil · Veure més »

Beneixama

Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Beneixama · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Benicarló · Veure més »

Berbice

Berbice és una regió situada al voltant del riu Berbice a la Guaiana, que entre el 1627 i el 1815 va ser una colònia dels Països Baixos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Berbice · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Berga · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Berguedà · Veure més »

Beseit

Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Beseit · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Biar · Veure més »

Biblioteca Nacional d'Espanya

La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »

Binacet

Binacet (en aragonès Binazet, en castellà i oficialment Binaced) és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Binacet · Veure més »

Biopolítica

La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Biopolítica · Veure més »

Blackbeard

Edward Teach o Edward Thatch (c. 1680 – Lima, 22 de novembre de 1718), més conegut com a Barbanegra, era un pirata anglès molt conegut que va operar al voltant de les Índies Occidentals i la costa oriental de les colònies Nord-americanes de Gran Bretanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Blackbeard · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Blanes · Veure més »

Blas de Lezo

Blas de Lezo y Olavarrieta (3 de febrer de 1689, Pasaia - 7 de setembre de 1741, Cartagena) Fou un almirall basc espanyol recordat per a la batalla de Cartagena de Indias (1741) al virregnat de Nova Granada, on les forces imperials espanyoles sota el seu comandament van derrotar decisivament un gran Flota d'invasió britànica l'almirall Edward Vernon.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Blas de Lezo · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bocairent · Veure més »

Bombardeig d'Alacant (1705)

El Bombardeig d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van atacar Alacant en el seu camí per atacar Barcelona el 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bombardeig d'Alacant (1705) · Veure més »

Bonastre

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bonastre · Veure més »

Bonestarre

Bonestarre és un poble del Vallat d'Estaon.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bonestarre · Veure més »

Born (pel·lícula)

Born és una pel·lícula hispano-catalana del 2014 dirigida per Claudio Zulian, qui és també coautor del guió juntament amb Michel Fessler, Albert García Espuche i Neus Rodríguez Roig.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Born (pel·lícula) · Veure més »

Born Centre de Cultura i Memòria

El Born Centre de Cultura i Memòria, ubicat a l'antic Mercat del Born, és un equipament cultural que mostra la Barcelona del 1700 i els fets de 1714 en el context de la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Born Centre de Cultura i Memòria · Veure més »

Botifarra (Mallorca)

Botifarra és el nom popular que rep a Mallorca qualsevol membre de l'antiga noblesa mallorquina.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Botifarra (Mallorca) · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Botifler · Veure més »

Braç Militar de Catalunya

L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Braç Militar de Catalunya · Veure més »

Brandenburg-Prússia

Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Brandenburg-Prússia · Veure més »

Breisach

Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Breisach · Veure més »

Brihuega

Brihuega és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Brihuega · Veure més »

Ca l'Antoja (Castellcir)

Ca l'Antoja és una masia del terme municipal de Castellcir, a la comarca catalana del Moianès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ca l'Antoja (Castellcir) · Veure més »

Ca la Gaietana

Ca la Gaietana és un edifici d'Alella catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ca la Gaietana · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cabdet · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cadastre · Veure més »

Caius Parellada i Cardellach

Caius Parellada i Cardellach (Barcelona, 13 d'octubre de 1911 - 16 de juny de 2003) fou un historiador i jurista català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Caius Parellada i Cardellach · Veure més »

Cal Gallissà

Cal Gallissà és una casa del municipi de Riudoms (Baix Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cal Gallissà · Veure més »

Cal Jaume de la Competència

Cal Jaume de la Competència és una casa a la vila de Sallent (Bages) catalogada l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cal Jaume de la Competència · Veure més »

Cal Rosal

Cal Rosal és un nucli de població situat al peu del riu Llobregat, en el punt on conflueixen els termes municipals d'Avià, Berga i Olvan a la comarca del Berguedà, que va desenvolupar-se a partir d'una colònia tèxtil, i protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cal Rosal · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Calaceit · Veure més »

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Calaf · Veure més »

Calp

Calp és un municipi del País Valencià situat a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Calp · Veure més »

Camille d'Hostun de La Baume

Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard (14 de febrer de 1652 - 20 de març de 1728) fou un militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Camille d'Hostun de La Baume · Veure més »

Camisard

Pierre Antoine Labouchère, 1864. Els camisards van ser els protestants francesos (hugonots) de les regions de Cevenes i Vaunage, al sud de França, que van liderar una insurrecció contra les persecucions provocades el 1685 per l'Edicte de Fontainebleau.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Camisard · Veure més »

Camp de San Francisco (Salamanca)

El Camp de San Francisco és el parc més antic de la ciutat de Salamanca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Camp de San Francisco (Salamanca) · Veure més »

Can Bellsolell de la Torre

Can Bellsolell de la Torre és una casa a tocar del nucli d'Arenys de Munt, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Bellsolell de la Torre · Veure més »

Can Dragó Vella

Can Dragó Vella fou una masia datada al de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Dragó Vella · Veure més »

Can Godó (Teià)

Can Godó és una obra del municipi de Teià (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Godó (Teià) · Veure més »

Can Matrícules (Calaf)

Can Matrícules és una casa de Calaf (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Matrícules (Calaf) · Veure més »

Can Pueyo

Can Pueyo (popularment, però ja obsolet, Can Poio) és una casa senyorial situada al carrer homònim de Palma.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Pueyo · Veure més »

Can Rosés (les Corts)

Can Rosés és una antiga masia del barri de les Corts de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Rosés (les Corts) · Veure més »

Can Vallhonrat

Can Vallhonrat és una masia del municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Vallhonrat · Veure més »

Can Vivot

Can Vivot és un palau senyorial de tipus residencial ubicat al carrer de Savellà, a Palma.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Can Vivot · Veure més »

Cant dels maulets

El «Cant dels maulets» és una cançó del grup musical Al Tall del seu cinquè disc, Quan el mal ve d'Almansa..., publicat l'any 1979.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cant dels maulets · Veure més »

Capçanes

Capçanes és el poble i municipi més meridional de la comarca del Priorat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Capçanes · Veure més »

Capità Escalaborns

Capità Escalaborns és una pel·lícula catalana d'aventures estrenada el 1991 i dirigida per Carlos Benpar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Capità Escalaborns · Veure més »

Capità general d'Aragó

El capità general d'Aragó fou un càrrec creat en lloc del Virrei d'Aragó a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne d'Aragó i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Capità general d'Aragó · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Capità general de Catalunya · Veure més »

Capità general de Mallorca

El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Capità general de Mallorca · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Capità general de València · Veure més »

Caputxins de Sarrià

Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Caputxins de Sarrià · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carcaixent · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cardona · Veure més »

Carinyena (Aragó)

Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carinyena (Aragó) · Veure més »

Carles Gassulla d'Ursino

Vista de Morella. Dámaso Calbo y Rochina de Castro. "Historia de Cabrera". Madrid 1845 Carles Gassulla d'Ursino (Morella, 25 de maig de 1674 - Morella, 5 de març de 1745) fou un jurista, polític, dramaturg i poeta valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles Gassulla d'Ursino · Veure més »

Carles Guillem de Baden-Durlach

Carles Guillem de Baden-Durlach (en alemany Karl III. Wilhelm von Baden-Durlach) va néixer a Durlach el 17 de gener de 1679 i va morir a Karlsruhe el 12 de maig de 1738.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles Guillem de Baden-Durlach · Veure més »

Carles I Alexandre de Württemberg

Carles I Alexandre de Wurttemberg — Karl Alexander von Württemberg — (Stuttgart, 24 de gener de 1684 - Ludwigsburg, 12 de març de 1737) fou en primer lloc duc de Wurttemberg-Winnental, després comte de Montbéliard i finalment, en morir el seu cosí Eberhard Lluís, duc de Württemberg des de 1733 fins a la seva mort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles I Alexandre de Württemberg · Veure més »

Carles I de Hessen-Kassel

Carles I de Hessen-Kassel (Kassel, Sacre Imperi Romanogermànic, 3 d'agost de 1654 - ibídem, 23 de març de 1730) fou landgravi de Hessen-Kassel.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles I de Hessen-Kassel · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III Gonzaga-Nevers

Ferran Carles de Gonzaga-Nevers (Revere, 31 d'agost del 1652 - Pàdua, 5 de juliol del 1708) fou el darrer duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles III Gonzaga-Nevers · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlos de Areizaga y Corral

Carlos de Areizaga y Corral (1681, Urretxu-) militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carlos de Areizaga y Corral · Veure més »

Cartoixa d'Aracristi

La Cartoixa d'Aracristi, també Ara Christi i la Nostra Senyora d'Ara Christi, és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la planura que s'estén cap a ponent entre els dos turons que acullen el nucli urbà del Puig i les suaus pendents de la Serra Calderona, a l'Horta Nord, País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cartoixa d'Aracristi · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cas dels catalans · Veure més »

Casa de Berga

La casa de Berga fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Berga i que formava part de les Nou Cases.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa de Berga · Veure més »

Casa de Borbó (Espanya)

La Casa de Borbó, o de Borbó-Anjou, es la casa reial que regna actualment a Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa de Borbó (Espanya) · Veure més »

Casa de Borbó-Parma

Bandera del Ducat de Parma. Escut del Ducat de Parma. La casa de Borbó-Parma fou la branca borbònica espanyola que regnà de 1748 el 1859 en el ducat de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en el marge dret del riu Po a partir del Piemont.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa de Borbó-Parma · Veure més »

Casa de l'Ensenyança

La Casa de l'Ensenyança va ser construïda en Xàtiva el 1758 per disposició de l'arquebisbe Mayoral per educar xiquets pobres, igual com havia fet a la ciutat de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa de l'Ensenyança · Veure més »

Casa de Safortesa

La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa de Safortesa · Veure més »

Casa del Comú (Calafell)

La Casa del Comú o Edifici del Comú és un edifici del municipi de Calafell (Baix Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa del Comú (Calafell) · Veure més »

Casa del General Josep de Moragues

La Casa del General Josep de Moragues és una obra de Sort (Pallars Sobirà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa del General Josep de Moragues · Veure més »

Casa Ferran-Civil

La casa Ferran-Civil, també coneguda com a Palau del Correu Vell, és un edifici situat al carrer del Correu Vell, 5 del barri Gòtic de Barcelona, declarat bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa Ferran-Civil · Veure més »

Casa Martines (Cardona)

La Casa Martines és un element arquitectònic històric (s.XII) que podem trobar a la vila de Cardona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa Martines (Cardona) · Veure més »

Casa natal de Rafael Casanova

La Casa Natal Rafael Casanova és una casa-museu ubicada a Moià (Moianès), és la casa on va néixer Rafael Casanova l'any 1660.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa natal de Rafael Casanova · Veure més »

Casa Padellàs

La Casa Padellàs (a vegades mal anomenada Casa Clariana-Padellàs) és un palau del construït originalment al número 25 del carrer dels Mercaders de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa Padellàs · Veure més »

Casa pairal de Martí-Miralles

La casa pairal de Martí-Miralles és un edifici de Freginals (Montsià) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casa pairal de Martí-Miralles · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Casal d'Àustria · Veure més »

Cascada del Parc de la Ciutadella

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cascada del Parc de la Ciutadella · Veure més »

Castell d'Alcarràs

Les restes del castell d'Alcarràs es troben a l'església parroquial, (Mare de Déu de l'Assumpció d'Alcarràs), d'aquesta població que es va bastir sobre les seves ruïnes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Alcarràs · Veure més »

Castell d'Almenar

Del Castell d'Almenar es conserven restes de murs i d'una torre central quadrada que són declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Almenar · Veure més »

Castell d'Alpont

El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Alpont · Veure més »

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Escornalbou · Veure més »

Castell d'Esponellà

El castell d'Esponellà és un castell amb origen al segle XI que va tenir activitat feudal final al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Esponellà · Veure més »

Castell d'Hostalric

El Castell-Fortalesa d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval del municipi d'Hostalric (Selva).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Hostalric · Veure més »

Castell d'Oriola

El castell d'Oriola es troba a la forest de San Miguel, pròxim a la localitat del mateix nom, en la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Oriola · Veure més »

Castell d'Orpí

El Castell d'Orpí és un castell al municipi d'Orpí, comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell d'Orpí · Veure més »

Castell de Barberà

El Castell de Barberà és un castell termenat documentat el 1005 del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Barberà · Veure més »

Castell de Barberà (Barberà de la Conca)

El Castell de Barberà és un castell del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Barberà (Barberà de la Conca) · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Benavarri

El castell de Benavarri, també conegut com a Castell dels Comtes de Ribargorça, és un castell medieval que es troba en la localitat de Benavarri, pertanyent a la província d'Osca, a Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Benavarri · Veure més »

Castell de Bolbait

El castell de Bolbait s'aixeca sobre el turó als peus del qual s'estén la vila de Bolbait, quedant inclòs dins de la seua trama urbana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Bolbait · Veure més »

Castell de Cabrera (illa de Cabrera)

El Castell de Cabrera és una fortificació a l'illa de Cabrera, actualment és una sòlida mola hexagonal, lleugerament allargada, situada sobre la punta oriental de l'entrada al seu port natural, a una altitud de 72 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Cabrera (illa de Cabrera) · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Castellmeià

El Castell de Castellmeià, situat a Castellmeià, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), té el seu origen al i fou refet en part a la fi del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Castellmeià · Veure més »

Castell de Centelles

El Castell de Sant Martí, de Centelles o de Sant Esteve (situat al terme de Sant Martí de Centelles) és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Centelles · Veure més »

Castell de Cervelló

El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Cervelló · Veure més »

Castell de Ciutat

Castell des de la Ciutadella (2012) Lo Castell o Castell de Ciutat és una antiga fortalesa a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Ciutat · Veure més »

Castell de Clarà (Moià)

El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Clarà (Moià) · Veure més »

Castell de Cofrents

El Castell de Cofrents és una fortalesa construïda a 394 metres sobre el nivell del mar, la part més alta de la capital del municipi del mateix nom.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Cofrents · Veure més »

Castell de Dénia

El castell de Dénia sobremira la mar des d'un tossal enmig de la ciutat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Dénia · Veure més »

Castell de Despeñaperros

El castell de Despeñaperros, també conegut com a castell de San José, és un castell construït en el xix en el nucli antic de la ciutat espanyola de Cartagena (Regió de Múrcia).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Despeñaperros · Veure més »

Castell de Falset

Castell de Falset és un castell termenat del municipi de Falset (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Falset · Veure més »

Castell de Farners

El Castell de Farners és una construcció romànica del ubicada al terme municipal de Santa Coloma de Farners.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Farners · Veure més »

Castell de Flix

El castell de Flix és un edifici de Flix (Ribera d'Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Flix · Veure més »

Castell de Gardeny

El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Gardeny · Veure més »

Castell de Gelida

El castell de Gelida és un castell del municipi de Gelida (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Gelida · Veure més »

Castell de Hohbarr

El castell de Hohbarr (francès: Haut-Barr) és un castell medieval, construït per primera vegada l'any 1100, sobre la ciutat de Saverne, a l'actual departament francès del Bas-Rhin.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Hohbarr · Veure més »

Castell de l'Alcazaiba

El Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep, és un dels dos castells (l'altra és el Castell del Rei) que trobem dins del recinte emmurallat de el Castell de Guadalest (Marina Baixa, País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de l'Alcazaiba · Veure més »

Castell de la Granada

El castell de la Granada és situat al poble de la Granada, al cim d'una petita elevació a la part alta del poble.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de la Granada · Veure més »

Castell de la Talaia

El Castell de la Talaia o de Villena (en castellà Castillo de la Atalaya), s'alça sobre un contrafort de la serra de Sant Cristòfol o de la Vila, a la ciutat de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), pròxim a la línia de separació amb la província d'Albacete i domina l'antiga línia fronterera entre Castella i Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de la Talaia · Veure més »

Castell de les Sitges

El Castell de les Sitges és un castell d'estil romànic i gòtic del nucli de les Sitges, al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de les Sitges · Veure més »

Castell de Llers

El Castell de Llers és una fortalesa del municipi de Llers (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Llers · Veure més »

Castell de Marmellar

El castell de Marmellar és una construcció del municipi del Montmell declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Marmellar · Veure més »

Castell de Mons-lez-Liège

El castell de Mons-lez-Liège és un castell a Bèlgica, situat a Mons-lez-Liège, un nucli de Flémalle.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Mons-lez-Liège · Veure més »

Castell de Montbui (Bigues)

El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental (Catalunya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Montbui (Bigues) · Veure més »

Castell de Montesquiu

El Castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada a Osona, Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Montesquiu · Veure més »

Castell de Montgai

El castell de Montgai és un castell al nucli urbà del poble de Montgai, del municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Montgai · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Montsó · Veure més »

Castell de Peníscola

El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Peníscola · Veure més »

Castell de Ponts

El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Ponts · Veure més »

Castell de Prades

El castell de Prades era a l'extrem nord-oest de la població de Prades.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Prades · Veure més »

Castell de Rodors

El castell de Rodors era un castell romànic situat a Rodors en el terme municipal de Moià (Moianès).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Rodors · Veure més »

Castell de Salvatierra (Villena)

Planta del Castell de Salvatierra. El castell de Salvatierra, conegut popularment com El Castillico se situa sobre el replegament de la serra de la Vila, en la localitat de Villena.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Salvatierra (Villena) · Veure més »

Castell de San Julián

El castell de San Julián és un castell construït en al en el que avui és la diputació de Santa Lucia, dins del municipi espanyol de Cartagena (Regió de Múrcia).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de San Julián · Veure més »

Castell de San Marcos

El Castell de San Marcos és el fort de maçoneria més vell als Estats Units (el castell de San Felipe del Morro a San Juan de Puerto Rico és més vell).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de San Marcos · Veure més »

Castell de Sant Martí Sarroca

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »

Castell de Sant Quintí

El Castell de Sant Quintí és un edifici de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Sant Quintí · Veure més »

Castell de Santa Bàrbara

El castell de Santa Bàrbara està situat en el centre de la ciutat d'Alacant, sobre la muntanya del Benacantil, una mola rocosa de 166 m d'altitud a la vora del mar, el que li conferia un enorme valor estratègic atès que s'hi albira tota la badia d'Alacant i els seus envoltants terrestres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Santa Bàrbara · Veure més »

Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda)

El castell de Santa Bàrbara és un castell medieval situat sobre el cim d'un tossal sobre el poble de la Freixneda (Matarranya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda) · Veure més »

Castell de Tagamanent

El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Tagamanent · Veure més »

Castell de Talamanca

El Castell de Talamanca és un castell romànic situat al nucli antic de Talamanca (Bages).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Talamanca · Veure més »

Castell de València d'Àneu

El Castell de València d'Àneu, o Castell de Pallars, és un castell medieval de l'antic terme de València d'Àneu, a l'actual terme municipal d'Alt Àneu, de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de València d'Àneu · Veure més »

Castell de Verdera

El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Verdera · Veure més »

Castell de Vilafermosa

El castell de Vilafermosa és un monument històric situat a l'entrada d'aquesta població de la comarca de l'Alt Millars, País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Vilafermosa · Veure més »

Castell de Xarafull

El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Xarafull · Veure més »

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Xàtiva · Veure més »

Castell del Bou Negre

El castell del Bou Negre o de la Mola és un castell situat al terme municipal d'Argeleta, a la comarca de l'Alt Millars (País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell del Bou Negre · Veure més »

Castell del Montmell

El Castell del Montmell és una obra del municipi del Montmell (Baix Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell del Montmell · Veure més »

Castell dels Moros (Cartagena)

El castell dels Moros és un castell construït en el xviii en el que avui és el barri de Santa Llúcia, dins de la ciutat espanyola de Cartagena (Regió de Múrcia).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell dels Moros (Cartagena) · Veure més »

Castell-Palau dels Boïl

El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell-Palau dels Boïl · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castella · Veure més »

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellar del Vallès · Veure més »

Castellà a Catalunya

llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellà a Catalunya · Veure més »

Castelló (la Ribera Alta)

Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castelló d'Empúries · Veure més »

Castelló de Farfanya

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castelló de Farfanya · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellbell i el Vilar

Castellbell i el Vilar és un municipi del sud de la comarca del Bages, al límit amb el Vallès Occidental, amb capital al Borràs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellbell i el Vilar · Veure més »

Castellciutat

Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellciutat · Veure més »

Castellfort

Castellfort és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellfort · Veure més »

Castellmeià

Castellmeià o simplement Meià és un llogaret, actualment despoblat, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellmeià · Veure més »

Castellterçol

Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellterçol · Veure més »

Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellví de Rosanes · Veure més »

Catadau

Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catadau · Veure més »

Catalan Bay

Catalan Bay («la badia dels Catalans») és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda contrària del penyal on es troba la ciutat de Gibraltar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catalan Bay · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catalans · Veure més »

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »

Català al món

Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Català al món · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Català modern · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catalunya · Veure més »

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catedral de València · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Càller · Veure més »

Cens de Campoflorido

El Veïnat de Campoflorido o Veïnat General d'Espanya és el primer recompte general de població estès a tots els territoris peninsulars d'Espanya, amb l'excepció del País Basc i Navarra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cens de Campoflorido · Veure més »

Centelles

Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Centelles · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cervera · Veure més »

Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cervera del Maestrat · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Charles Mordaunt · Veure més »

Chiari

Chiari (en brescià: Ciare, pronunciat localment) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Brescia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Chiari · Veure més »

Chinchón

Chinchón és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Chinchón · Veure més »

Chinchilla de Monte-Aragón

Chinchilla de Monte-Aragón és un municipi de la província d'Albacete, en la comarca de la Manxa de Montearagón, que es troba a 15 km de la capital de la província.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Chinchilla de Monte-Aragón · Veure més »

Cicle de l'or

Morro de Itacolomi El cicle de l'or, també conegut com a cicle miner o la febre de l'or, fa referència al període de la història brasilera en què l'extracció i exportació d'or van dominar la dinàmica econòmica del Brasil colonial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cicle de l'or · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Ciutadella de Roses

La Ciutadella de Roses és una fortificació renaixentista (amb modificacions posteriors) situada al nord-oest de l'actual vila de Roses (Alt Empordà) i que domina la badia del mateix nom.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ciutadella de Roses · Veure més »

Claude Abraham de Tubières de Grimoard

Claude Abraham de Tubières de Grimoard de Pestel de Lévis (c. 1672 - 1759) va ser un líder militar francès al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Claude Abraham de Tubières de Grimoard · Veure més »

Claude Louis Hector de Villars

Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »

Climent de Solanell i de Foix

Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Climent de Solanell i de Foix · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Climent XI · Veure més »

Col·legi de Cirurgia de San Carlos

El Col·legi de Cirurgia de San Carlos va ser una institució dedicada a l'ensenyança de la cirurgia i la medicina fundada a Madrid l'any 1771 per Carles III d'Espanya a instàncies d'Antoni Gimbernat i Arbós.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Col·legi de Cirurgia de San Carlos · Veure més »

Col·legi de Sant Pius V

El Col·legi de Sant Pius V és un edifici de la ciutat de València, construït a finals del i la primera meitat del en un estil barroc, dissenyat per l'arquitecte Joan Pérez Castiel però acabat pel seu nebot Josep Mínguez.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Col·legi de Sant Pius V · Veure més »

Colonia del Sacramento

Colonia del Sacramento (del portuguès Colônia do Santíssimo Sacramento), més coneguda amb el nom de Colonia, és la capital del departament de Colonia, Uruguai.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Colonia del Sacramento · Veure més »

Colonització britànica d'Amèrica

La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Colonització britànica d'Amèrica · Veure més »

Combat d'Arbúcies

El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Combat d'Arbúcies · Veure més »

Combat de Balsareny

El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Combat de Balsareny · Veure més »

Combat de la Creu Coberta

El Combat de la Creu Coberta es lliurà el 3 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Combat de la Creu Coberta · Veure més »

Combat de Navès

El combat de Navès fou un enfrontament succeït el 19 de novembre de 1713 al poble de Navès, al nord de Cardona, entre soldats de l'exèrcit català i forces borbòniques.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Combat de Navès · Veure més »

Combat de Torredembarra

El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Combat de Torredembarra · Veure més »

Combat del Convent de Santa Madrona

El Combat del Convent de Santa Madrona es lliurà el 10 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Combat del Convent de Santa Madrona · Veure més »

Comes (desambiguació)

* Història.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Comes (desambiguació) · Veure més »

Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015

La Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015 és un grup de treball independent constituït per historiadors, lingüistes, mestres, activistes culturals i membres d'entitats molt diverses de les Balears i Pitiüses.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015 · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Companyia d'Osona · Veure més »

Companyia de la Quietud

La Companyia de la Quietud fou un cop armat secret dut a terme a la ciutat de Barcelona el 1713 en el marc de Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Companyia de la Quietud · Veure més »

Companyia Nova de Gibraltar

La Companyia Nova de Gibraltar fou una companyia comercial catalana fundada l'1 de juliol de 1709 a Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Companyia Nova de Gibraltar · Veure més »

Comtat d'Erill

El 1599 els Barons d'Erill, ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Comtat d'Erill · Veure més »

Comtat de Gueldre

Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Comtat de Gueldre · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comte de Toralla

Comte de Toralla fou un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles III el 1708, amb motiu de les celebracions per la vinguda a Barcelona de la reina Elisabet Cristina, i atorgat a Alexandre de Palau i d'Aguilar, castlà de Talarn i senyor de Fígols, que en fou l'únic titular a causa del desenllaç de la guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Comte de Toralla · Veure més »

Conclave de 1700

El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conclave de 1700 · Veure més »

Conclave de 1724

El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conclave de 1724 · Veure més »

Concordat de 1753

El concordat de 1753 va ser un tractat entre Espanya i la Santa Seu en el marc del regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Concordat de 1753 · Veure més »

Conestable de Castella

Detall de la tomba del Conestable a la Catedral de Burgos. Conestable de Castella va ser un títol de conestable creat pel rei Joan I de Castella per substituir el d'Alferes Major del Regne.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conestable de Castella · Veure més »

Conferència de Cervera

La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conferència de Cervera · Veure més »

Confrides

Confrides és una població del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Confrides · Veure més »

Congrés de Cambrai

Catedral de Notre-Dame de Cambrai El Congrés de Cambrai va ser convocat en el Tractat de la Haia de 1720, que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) provocada per la conquesta espanyola de Sardenya i del Regne de Sicília per Felip V d'Espanya, el que violava els Tractats d'Utrecht-Rastatt que havien posat fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Congrés de Cambrai · Veure més »

Conquesta austriacista de Menorca

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »

Conquesta de Sardenya (1717)

La conquesta de Sardenya, també coneguda com l'expedició de Sardenya de 1717, va tenir lloc entre els mesos d'agost i novembre de 1717 entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic, i va anar a més el succés desencadenant de la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conquesta de Sardenya (1717) · Veure més »

Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina

Felip IV, incloent els territoris cartografiats i reclamats, reclamacions marítimes ''(mare clausum)'' i altres aspectes Una part de l'actual territori de l'Argentina va ser conquerit i colonitzat per l'Imperi espanyol entre el i principis del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Consell de Cent · Veure més »

Consell General de València

El Consell General de València va ser una institució activa des de l'any 1238 a l'any 1707 encarregada del govern de la ciutat de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Consell General de València · Veure més »

Consells de la Monarquia d'Espanya

Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »

Conspiració de Pontcallec

La Conspiració de Pontcallec (en bretó Pontkaleg) esdevingué en el Ducat de Bretanya el 15 de setembre del 1718, quan un grup de 50 nobles descontents (anomenats Fréres Bretons) redactà un Acte d'Union per captar el descontentament, i que va recollir 600 signatures.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conspiració de Pontcallec · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Constantí · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Constitucions catalanes · Veure més »

Conveni de l'Hospitalet

El Conveni de l'Hospitalet fou un acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conveni de l'Hospitalet · Veure més »

Convent de Jesús (Barcelona)

El convent de Jesús, o de Santa Maria de Jesús, fou un convent de franciscans situat al pla de Barcelona fora muralles, que va existir entre els segles XV i XIX.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Convent de Jesús (Barcelona) · Veure més »

Convent de Sant Doménec (Oriola)

El convent de Sant Doménec d'Oriola, conegut també com a Col·legi del Patriarca Lloaces, Col·legi Diocesà de Sant Doménec i sobrenomenat com L'Escorial de Llevant, és un edifici monumental d'estils gòtic, renaixentista, barroc i rococó del fundat pel cardenal Lloaces a l'aleshores zona perifèrica de la ciutat d'Oriola, al sud del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Convent de Sant Doménec (Oriola) · Veure més »

Convent del Carme (Vic)

El Convent del Carme o la Mare de Déu del Carme és un antic convent barroc a la ciutat de Vic (Osona) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Convent del Carme (Vic) · Veure més »

Convent del Carme (Vila-real)

El Convent del Carme, és un convent de l'orde franciscà, datat del, situat al carrer Raval del Carmen de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Convent del Carme (Vila-real) · Veure més »

Convent del Roser (Lleida)

El convent del Roser és un edifici històric del nucli antic de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Convent del Roser (Lleida) · Veure més »

Coratxà

Coratxà és un poble situat dins el terme municipal de la Pobla de Benifassà, a la Tinença de Benifassà (el Baix Maestrat, País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Coratxà · Veure més »

Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corbera d'Ebre · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corona de Mallorca · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corts Valencianes · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Crema de Manresa

La Crema de Manresa (13 d'agost de 1713) és un incendi provocat a de la ciutat de Manresa en el marc de la Guerra dels catalans (Guerra de Successió Espanyola).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Crema de Manresa · Veure més »

Creuer Eugenio di Savoia

LEugenio di Savoia va ser un creuer lleuger de la Regia Marina italiana, pertanyent a la classe Condottieri tipus Duca d'Aosta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Creuer Eugenio di Savoia · Veure més »

Crevillent

Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Crevillent · Veure més »

Cristòfol Vilella i Amengual

Cristòfol Vilella i Amengual (Palma, 6 d'agost de 1742 - Palma, 2 de gener de 1803) fou un pintor i naturalista mallorquí del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cristòfol Vilella i Amengual · Veure més »

Cristóbal de Moscoso

Cristóbal Moscoso Montemayor, Córdoba y Eslava (? - Madrid, 27 de gener de 1749), el Comte de les Torres de Alcorrín fou un militar borbònic durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cristóbal de Moscoso · Veure més »

Cristià August d'Anhalt-Zerbst, príncep d'Anhalt-Zerbst

Cristià August d'Anhalt-Zerbst (en alemany Christian August von Anhalt-Zerbst) va néixer a Dornburg (Alemanya) el 29 de novembre de 1690 i va morir a Zerbst el 16 de març de 1747.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cristià August d'Anhalt-Zerbst, príncep d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Cristià Detlev Reventlow

Cristià Detlev Reventlow (en danès Christian Ditlev Reventlow) va néixer a Haderslev (Dinamarca) el 21 de juny de 1671 i va morir a Tølløsegård l'1 d'octubre de 1738.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cristià Detlev Reventlow · Veure més »

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cronologia de la història de França · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cuberes

Cuberes és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cuberes · Veure més »

Cullera (Ribera Baixa)

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »

Daniel Defoe

Daniel Defoe (Londres, 1660 - ibidem, 24 d'abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Daniel Defoe · Veure més »

Dècada del 1700

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dècada del 1700 · Veure més »

Dècada del 1710

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dècada del 1710 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dénia · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Denain

Denain és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Denain · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Desierto de Calanda

El Desierto de Calanda fou un convent de l'orde dels carmelites descalços d'estil barroc de grans dimensions, actualment en ruïnes, a 12 km del poble de Calanda (Espanya), al qual no és fàcil d'accedir-hi a causa de les nombroses cruïlles de camins que hi ha per arribar-hi.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Desierto de Calanda · Veure més »

Despertador de Catalunya

El Despertador de Catalunya fou un imprès de propaganda, publicat per la Diputació del General de Catalunya el 1713, durant la Guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Despertador de Catalunya · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diada del 25 d'abril

La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diada del 25 d'abril · Veure més »

Diada del 25 d'abril de 2007

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Per la diada del 25 d'abril de 2007 es van commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa (1707), i per tant, l'inici de l'ocupació del Regne de València, a mans de les tropes borbòniques (Guerra de Successió).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diada del 25 d'abril de 2007 · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diego de Salinas

Diego Esteban Gómez de Salinas y Rodríguez de Villarroel (Madrid, 3 agost 1649 - 27 de novembre de 1720) va ser l'últim governador espanyol de Gibraltar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diego de Salinas · Veure més »

Diego González

Diego González (-) militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrà un especial protagonisme durant la darrera campanya del conflicte, la Guerra dels catalans (1713-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diego González · Veure més »

Diego Leonardo Davila

El brigadier Diego Leonardo Dávila (?- 1709) va ser un militar borbònic durant la guerra de Successió a la corona espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diego Leonardo Davila · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dinastia Savoia · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dinastia Stuart · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Dobler

Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dobler · Veure més »

Doldellops

Doldellops és un monument del municipi de Valls (Alt Camp) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Doldellops · Veure més »

Dolores

Dolores és una vila i municipi situat a la part més baixa de la comarca del Baix Segura, al País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dolores · Veure més »

Domènec Perera

Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Domènec Perera · Veure més »

Don Álvaro o la fuerza del sino

Don Álvaro o la fuerza del sino és una obra de teatre del Duc de Rivas, estrenada al Teatre del Príncep de Madrid, el 22 de març de 1835.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Don Álvaro o la fuerza del sino · Veure més »

Donec perficiam

Donec perficiam (IPA) és un lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Donec perficiam · Veure més »

Dones pirates

Les pirates Anne Bonny (c. 1700-1782) i Mary Read (1690-1721). Gravat del llibre ''Història general dels pirates'', 1724 Encara que la pirateria és bàsicament una pràctica masculina, hi ha hagut dones pirates que estimen la llibertat i estan disposades a desafiar tota la humanitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dones pirates · Veure més »

Drassanes del Grau

Les drassanes del Grau de la ciutat de València (L'Horta) situades a la plaça de Juan Antonio Benlliure, són unes drassanes construïdes en el en estil gòtic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Drassanes del Grau · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Bretanya · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Savoia · Veure més »

Edat d'or de la pirateria

Maynard en l'apogeu de l'Edat daurada. Howard Pyle, ''Pirates lluiten per un tresor''. LEdat d'or de la pirateria és una denominació comuna donada a un o més sorgiments de pirateria en la història marítima durant les etapes prematures de l'edat moderna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Edat d'or de la pirateria · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Edat moderna · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Editorial Pòrtic

Editorial Pòrtic és una editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis i Marca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Editorial Pòrtic · Veure més »

Eduard Boada Aragonès

Eduard Boada i Aragonès (Tarragona, 14 de març del 1971) és un escriptor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Eduard Boada Aragonès · Veure més »

Edward Hughes

Edward Hughes (vers 1720-1794) fou un oficial de marina britànica del que va servir durant la guerra de l'orella de Jenkins, la guerra de Successió d'Espanya, la guerra dels Set Anys i la guerra d'independència dels Estats Units i va acabar la seva carrera amb grau d'almirall de la Royal Navy.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Edward Hughes · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Eivissa · Veure més »

El Bac de Roda

El Bac de Roda és una masia del municipi de les Masies de Roda (Osona) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El Bac de Roda · Veure més »

El Bedorc

El Bedorc o també El Badorc és un petit poble català al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El Bedorc · Veure més »

El Castell de Guadalest

El Castell de Guadalest és un municipi del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El Castell de Guadalest · Veure més »

El Guinardó

El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El Guinardó · Veure més »

El món neix en cada besada

El món neix en cada besada és un fotomosaic situat a la plaça d'Isidre Nonell, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El món neix en cada besada · Veure més »

El Pinell de Brai

El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El Pinell de Brai · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El Raval · Veure més »

El·lipsoide de referència

Esfera aplanada Un el·lipsoide de referència és un el·lipsoide que s'utilitza com un marc de referència en càlculs geodèsics.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і El·lipsoide de referència · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Elda · Veure més »

Electorat de Baviera

L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Electorat de Baviera · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Els Prats de Rei · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і En guàrdia! · Veure més »

Encamisada de Falset

Una imatge de la festa, amb els vestits típics i animals. La festa de l'Encamisada de Falset, que se celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Antoni Abad, consisteix en el fet que els falsetans es vesteixen amb la indumentària tradicional per sortir, amb els animals i els carros ben guarnits, a tombar per la vila.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Encamisada de Falset · Veure més »

Enkenbach-Alsenborn

Enkenbach-Alsenborn és un municipi localitzat a 11 kilòmetres a l'est de Kaiserslautern situat al Districte de Kaiserslautern, a la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Enkenbach-Alsenborn · Veure més »

Enric de Hessen-Darmstadt

Enric de Hessen-Darmstadt (en alemany, Heinrich von Hessen-Darmstadt; 1674–1741) va ser un príncep de la casa Hessen-Darmstadt, general imperial i governador de Lleida durant la guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Enric de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Ermengol Amill

Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermengol Amill · Veure més »

Ermita de Bellvitge

Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermita de Bellvitge · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola està situada a dalt del penyal de Peníscola, adossada al castell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola · Veure més »

Ermita de Sant Cristòfol de Benassal

L'ermita de Sant Cristòfol de Benassal, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un lloc de culte catalogat com Bé de Rellevància Local, amb la categoria de Monument d'interès local, amb codiː 12.02.026-005, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermita de Sant Cristòfol de Benassal · Veure més »

Ermita de Sant Pau (Sant Pere de Ribes)

Sant Pau és una ermita situada mig quilòmetre al nord del poble de Ribes, al terme municipal de Sant Pere de Ribes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermita de Sant Pau (Sant Pere de Ribes) · Veure més »

Ermita de Sant Roc de Benassal

L'ermita de Sant Roc de Benassal, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un lloc de culte catalogat com Bé de Rellevància Local, amb la categoria de Monument d'interès local, amb codiː 12.02.026-006, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermita de Sant Roc de Benassal · Veure més »

Ermita de Santa Madrona (Barcelona)

L'ermita de Santa Madrona és un edifici de la muntanya de Montjuïc declarat Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermita de Santa Madrona (Barcelona) · Veure més »

Ermita de Santa Quitèria d'Almassora

LErmita de Santa Quitèria d'Almassora (Plana Alta) s’ubica a quatre km de l'esmentat terme municipal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermita de Santa Quitèria d'Almassora · Veure més »

Ernest Frederic I de Saxònia-Hildburghausen

Ernest Frederic I de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Ernst Friedrich I von Sachsen-Hildburghausen) va néixer el 21 d'agost de 1681 a Gotha (Alemanya) i va morir a Hildburghausen el 9 de març de 1724.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ernest Frederic I de Saxònia-Hildburghausen · Veure més »

Escola Pia de Catalunya

Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escola Pia de Catalunya · Veure més »

Escut d'Alcanar

L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut d'Alcanar · Veure més »

Escut d'Ares del Maestrat

L'escut d'Ares del Maestrat és el símbol representatiu oficial d'Ares del Maestrat, municipi del País Valencià, a la comarca del l'Alt Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut d'Ares del Maestrat · Veure més »

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut d'Espanya · Veure més »

Escut de la Jana

L'escut de la Jana és un símbol representatiu oficial de la Jana, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de la Jana · Veure més »

Escut de la Torre de les Maçanes

L'escut de la Torre de les Maçanes és un símbol representatiu oficial de la Torre de les Maçanes, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de la Torre de les Maçanes · Veure més »

Escut de Montfort

L'escut de Montfort és el símbol representatiu oficial del municipi valencià de Montfort (Vinalopó Mitjà).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de Montfort · Veure més »

Escut de Nules

L'escut de Nules té el següent blasonament.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de Nules · Veure més »

Escut de Peníscola

L'escut de Peníscola és un símbol representatiu oficial de Peníscola, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de Peníscola · Veure més »

Escut de Sagunt

L'escut de Sagunt és un símbol representatiu de Sagunt, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de Sagunt · Veure més »

Escut de Tibi

L'escut de Tibi és un símbol representatiu oficial de Tibi, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de Tibi · Veure més »

Escut de Xàbia

L'escut de Xàbia és un símbol representatiu oficial de Xàbia, municipi del País Valencià, a la Marina Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de Xàbia · Veure més »

Escut de Xixona

L'escut de Xixona és el símbol representatiu de Xixona, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut de Xixona · Veure més »

Escut del Pinell de Brai

L'escut oficial del Pinell de Brai té el següent blasonament: Escut caironat: d'or, un pi arrencat de sinople; el cap quarterat: al primer, de gules, un castell d'or tancat d'atzur; al segon, d'argent, un lleó de porpra; al tercer, d'or, quatre pals de gules; al quart, de gules, una cadena d'or passada en creu, en sautor i en orla carregada en abisme d'un caboixó de sinople; gaiat curvilini a la punta i abaixat d'argent, una magrana tijada i fullada de sinople i oberta de gules; sobre el tot un escussó ovalat d'atzur amb tres flors de lis d'or i la bordura de gules.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escut del Pinell de Brai · Veure més »

Església de l'Assumpció d'Ares del Maestrat

L'Església de l'Assumpció d'Ares del Maestrat, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de l'Assumpció d'Ares del Maestrat · Veure més »

Església de l'Assumpció de Llucena

L'Església de l'Assumpció de Llucena (Alcalatén, País Valencià) és un temple catòlic del, d'estil barroc, situat a la plaça d'Espanya, i seu d'una parròquia i de l'arxiprestat de Sant Vicent Ferrer del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de l'Assumpció de Llucena · Veure més »

Església de la Mercé

L'Església parroquial de la Mercé, es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri de les Barreres, de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de la Mercé · Veure més »

Església de la Nativitat de Vilafermosa

L'Església de la Nativitat de la Mare de Déu de Vilafermosa, està situada al centre de la població, a la plaça de l'Església.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de la Nativitat de Vilafermosa · Veure més »

Església de la Santíssima Trinitat (Canfranc)

L'església de la Santíssima Trinitat és una antiga església, ara en ruïnes, situada en el municipi aragonès de Canfranc (Espanya), dedicada a la Santíssima Trinitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de la Santíssima Trinitat (Canfranc) · Veure més »

Església de les Santes Justa i Rufina (Oriola)

L'església parroquial de les Santes Justa i Rufina d'Oriola és un temple catòlic situat a la ciutat d'Oriola, Baix Segura), edificat al i amb reformes dels segles  i. Consta d'una sola nau i capelles laterals entre els contraforts; té dues portades i un campanar. En gran part el temple és de factura gòtica, encara que posseeix parts construïdes o ampliades en estil barroc. L'edifici va ser declarat Monument Historicoartístic l'1 d'abril de 1971, i va esdevindre Bé d'Interés Cultural el 1985 amb l'aprovació de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de les Santes Justa i Rufina (Oriola) · Veure més »

Església de Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú)

Lesglésia de Sant Antoni Abat és una església parroquial barroca i neoclassicista de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú) · Veure més »

Església de Sant Bartomeu de Benicarló

Lesglésia de Sant Bartomeu de Benicarló, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de Sant Bartomeu de Benicarló · Veure més »

Església de Sant Bartomeu de la Jana

L'església de Sant Bartomeu de la Jana, d'estil renaixentista, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de Sant Bartomeu de la Jana · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista (Móra d'Ebre)

Sant Joan Baptista és una església parroquial protegida com a bé cultural d'interès local al nucli urbà de la població de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), al bell mig del nucli antic de la població.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de Sant Joan Baptista (Móra d'Ebre) · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Església de Sant Llorenç de les Arenes

Sant Llorenç és l'església parroquial del poble de Sant Llorenç de les Arenes que vingué a substituir la parròquial de Sant Romanç de Cidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de Sant Llorenç de les Arenes · Veure més »

Església de Sant Nicolau de Bari (Requena)

L'església de Sant Nicolau és la més antiga de les tres esglésies existents a Requena (Província de València, Espanya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Església de Sant Nicolau de Bari (Requena) · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Espanyolisme · Veure més »

Esparreguera

Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Esparreguera · Veure més »

Espases de cistell

XVII. Juxtaposició d'una "broadsword" amb anelles primerenques amb una ''schiavona'', de "The Encyclopaedia of Sport & Games (1911)" Les espases de cistell (del anglés "basket-hilted swords") són un tipus d'espasa de l'edat moderna caracteritzada per una cassoleta en forma de cistell que protegeix la mà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Espases de cistell · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Estaments · Veure més »

Estat Lliure de Fiume

LEstat Lliure de Fiume (en croat: Slobodna Država Rijeka) fou una ciutat estat existent entre 1920 i 1924 que incloïa la ciutat homònima (ara a Croàcia i des de la fi de la II Guerra Mundial, de nom Rijeka).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Estat Lliure de Fiume · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Estat nació · Veure més »

Esteve Canals i Guerau

Esteve Canals i Guerau (Sant Vicenç de Riells - Barcelona 1756) fou un fabricant d'indianes de Barcelona Fill de Jaume Canals i Eulàlia Guerau, pagesos de Riells, el 1708 es casà a Barcelona amb Mariàngela Martí, filla de Joan Pau Martí i Font, comerciant de teles del carrer de Canvis Vells, mort l'any 1705 durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Esteve Canals i Guerau · Veure més »

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Estudi General Lul·lià · Veure més »

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis (en alemany Eugen Alexander Franz Fürst von Thurn und Taxis) va néixer a Brussel·les (Bèlgica) l'11 de gener de 1652 i va morir a Frankfurt el 21 de febrer de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Eugeni de Savoia · Veure més »

Exèrcit britànic

LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Exèrcit britànic · Veure més »

Exèrcit de Flandes

Mapa dels Països Baixos sota domini espanyol a 1579, indicant la Unió d'Utrecht (en blau) i la Unió d'Arras (en groc). Amb el nom dExèrcit de Flandes es coneix en la historiografia l'exèrcit organitzat per la branca espanyola de la dinastia dels Habsburg als Països Baixos espanyols, a partir de 1516, i que es va utilitzar per a la defensa de la sobirania de la monarquia hispànica sobre les Disset Províncies que componien els Països Baixos fins a 1713, data en què a causa de les clàusules del Tractat d'Utrecht que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola, la sobirania sobre el territori va passar a mans de la branca austríaca de la família, moment en què el territori va passar a conèixer-se com a Països Baixos austríacs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Exèrcit de Flandes · Veure més »

Exèrcit de Terra espanyol

LExèrcit de Terra és la branca terrestre de les Forces Armades d'Espanya, un dels exèrcits en activitat més antics del món, estant en servei des del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Exèrcit de Terra espanyol · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Exili austriacista · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Extermini de Xàtiva

L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històrica i jurídica, la ciutat de Xàtiva.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Extermini de Xàtiva · Veure més »

Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León

Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León (Madrid, 27 de febrer de 1635 - ibídem, 9 de juny de 1705), II marquès de Villanueva de Valdueza, VII marquès de Villafranca del Bierzo, IV duc de Fernandina, IV príncep de Montalbán, III comte de Peña Ramiro i Gran d'Espanya, va ser un militar i polític castellà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León · Veure més »

Falset

Falset és un municipi, capital de la comarca del Priorat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Falset · Veure més »

Família Salvador

Els Salvador La família Salvador va ser una nissaga d'apotecaris i naturalistes que, des del començament del i fins a mitjans del va aplegar, conservar, estudiar i –com a mínim des de mitjan segle XVIII– obrir a la curiositat d'altres estudiosos, una àmplia biblioteca i unes extenses col·leccions naturalistes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Família Salvador · Veure més »

Fènix (ocell)

''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fènix (ocell) · Veure més »

Federació Llull

La Federació Llull (Llull. Federació d'Entitats dels Països Catalans) és una organització de segon nivell, formada per tres de les principals entitats culturals dels Països Catalans: Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, mitjançant la qual coordinen el seu treball i multipliquen la capacitat d'incidència a favor de la llengua i la cultura catalanes a tot el seu territori.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Federació Llull · Veure més »

Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas

Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas (-) militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrà un especial protagonisme en la darrera campanya militar del conflicte, la Guerra dels catalans (1713-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip de Ferran i de Çacirera

Felip de Ferran i de Çacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Felip de Ferran i de Çacirera · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea (Saragossa 23 de setembre de 1670 - 1740) fou un noble valencià, IV comte de Carlet.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea · Veure més »

Feliu de Marimon i de Tort

, senyor i marquès de Cerdanyola i del castell de Sant Marçal, fou un noble català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Feliu de Marimon i de Tort · Veure més »

Ferdinand de Marsin

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ferdinand de Marsin · Veure més »

Fernando Verdes Montenegro y Castro

Fernando Verdes Montenegro y Castro Baamonde Sanjurjo y Teureiro de Lago (San Xoán de Sistallo, Galícia, 23 d'abril de 1682 - 11 d'agost de 1741) va ser un noble i polític espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fernando Verdes Montenegro y Castro · Veure més »

Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg

Ferran Albert II de Brunvic-Lüneburg (en alemany Ferdinand Albrecht II von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Bevern (Alemanya) el 29 de maig de 1680 i va morir a Salzdahlum el 2 de setembre de 1735.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Fets de la Gleva

Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fets de la Gleva · Veure més »

Fets de Sant Quintí

Els fets de Sant Quintí engloben el combat que es va esdevenir a Sant Martí Sarroca el 4 de gener de 1714 i la posterior mata-degolla i crema de Sant Quintí de Mediona el 10 de gener de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fets de Sant Quintí · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Figueres · Veure més »

Flix

Flix és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Flix · Veure més »

Flota de la Mediterrània (Royal Navy)

La Flota Mediterrània Britànica, (anglès: Mediterranean Fleet) també coneguda com l'Estació Mediterrània (Mediterranean Station), va ser una formació de la Royal Navy.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Flota de la Mediterrània (Royal Navy) · Veure més »

Font-rubí

Font-rubí és un terme municipal de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Guardiola de Font-rubí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Font-rubí · Veure més »

Fontanelles (les Masies de Roda)

Fontanelles és una masia del municipi de les Masies de Roda (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fontanelles (les Masies de Roda) · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fonts de Barcelona · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Formentera · Veure més »

Fort de Sant Pere Màrtir

El Fort de Sant Pere Màrtir és un antic fort militar situat a la muntanya de Sant Pere Màrtir.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fort de Sant Pere Màrtir · Veure més »

Fort de Santa Luzia

El Fort de Santa Luzia està situat en el cim d'un turó del mateix nom, a 500 m al sud de la fortalesa d'Elvas, a la regió de lAlentejo, en la freguesía d'Assumçao, districte de Portalegre, a Portugal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fort de Santa Luzia · Veure més »

Fort Pius

El Fort Pius o Fort Pienc fou un fort militar, actualment desaparegut.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fort Pius · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

Fortalesa de Sant Carles

La fortalesa de Sant Carles és una fortificació de la ciutat de Palma que defensa la rada de Portopí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortalesa de Sant Carles · Veure més »

Fortalesa de Santo António da Ponta da Mina

La fortalesa de Santo António da Ponta da Mina o Forte de Ponta da Mina era un fort situat al nord-est de la capital de l'illa Santo António a l'illa de Príncipe, São Tomé i Príncipe.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortalesa de Santo António da Ponta da Mina · Veure més »

Fortí de la Reina

El Fortí de la Reina és una construcció militar del bastida en ocasió de la Guerra de Successió, situada de manera estratègica en la punta del Miracle de Tarragona, controlant la línia de costa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortí de la Reina · Veure més »

Fortí de Sant Jordi

El Fortí de Sant Jordi és un baluard construït pels anglesos en el context de la Guerra de Successió, per tal de defensar la línia costanera en la zona de la platja del Miracle.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortí de Sant Jordi · Veure més »

Fortificacions de Vauban

Les fortificacions de Vauban van ser projectades a França pel marquès Sébastien Le Prestre, el marquès de Vauban (1663-1707) que va ser enginyer i arquitecte militar i que ja en els seus escrits prefigura la ideologia de la Il·lustració francesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortificacions de Vauban · Veure més »

Fortificacions modernes de Tortosa

Les fortificacions modernes de Tortosa són un seguit de muralles defensives de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortificacions modernes de Tortosa · Veure més »

Fossar de les Moreres

Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fossar de les Moreres · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

François de Neufville de Villeroy

François de Neufville de Villeroy, duc de Villeroy (7 d'abril, 1644 - 18 de juliol, de 1730), fou un militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і François de Neufville de Villeroy · Veure més »

François-Marie de Broglie

François-Marie de Broglie, 1r duc de Broglie (1671 – 1745) fou un aristòcrata i militar francès dels segles XVII i XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і François-Marie de Broglie · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francès · Veure més »

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Ametller i Perer · Veure més »

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Veure més »

Francesc Bernic

Francesc Bernic (Collbató, c. 1680 – Barcelona, 1719?) fou coronel de l'exèrcit francès del Duc de Berwick, cap d'un regiment darquebusiers de nova lleva, el mateix any de la seva mort, format al Rosselló.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Bernic · Veure més »

Francesc Borrull i Ramon

Francesc Borrull i Ramon (València, 12 d'octubre de 1695 - Sant Mateu, 5 d'agost de 1758), fou bisbe de Tortosa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Borrull i Ramon · Veure més »

Francesc d'Amat i Planella

Francesc d'Amat i Planella (+1723) fou un noble català Comte de Castellar fill de Joan d'Amat i Despalau i de Francesca de Planella i d'Erill baronessa de Castellbell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc d'Amat i Planella · Veure més »

Francesc d'Asprer i Talric

Francesc d'Asprer i Talric (Sant Joan de les Abadesses s.XVII - Barcelona 1713) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc d'Asprer i Talric · Veure més »

Francesc de Berardo i Espuny

Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc de Berardo i Espuny · Veure més »

Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »

Francesc de Cortada i Sellers

Francesc de Cortada i Sellers (Vic, segle XVII —) fou un militar austriacista, germà de Joan Baptista de Cortada i Sellers.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc de Cortada i Sellers · Veure més »

Francesc de Junyent i de Vergós

Francesc de Junyent i de Vergós (Barcelona, c. 1662 - 1735) fou un noble català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc de Junyent i de Vergós · Veure més »

Francesc de Sanç i de Miquel

Francesc de Sanç i de Miquel (Barcelona, 1667 – Viena, 1757), fou un militar austriacista català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc de Sanç i de Miquel · Veure més »

Francesc Descatllar i de Tord

Francesc Descatllar i de Tord (Berga, Segle XVII - Barcelona, 5 d'abril de 1715) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Descatllar i de Tord · Veure més »

Francesc Dorda Germí

Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Dorda Germí · Veure més »

Francesc I de Parma

Francesc Farnese o Francesc I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1678 - Piacenza 1727) fou el 7è Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1694 i 1727.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc I de Parma · Veure més »

Francesc III d'Este

Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc III d'Este · Veure més »

Francesc Lluís de Borbó-Conti (IV príncep de Conti)

Francesc Lluís de Borbó-Conti, IV príncep de Conti (París 1664 - 1709).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Lluís de Borbó-Conti (IV príncep de Conti) · Veure més »

Francesc Salvà i Campillo

Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 12 de juliol de 1751 - 13 de febrer de 1828) fou un metge, físic, meteoròleg i inventor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Salvà i Campillo · Veure més »

Francesc Santacruz i Artigues

Francesc Santacruz i Artigues (? - Sant Feliu de Codines, 20 de febrer de 1730) documentat entre els anys 1665 i 1721, fou un dels escultors més considerats del barroc català i un dels fundadors del gremi d'escultors de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Santacruz i Artigues · Veure més »

Francesc Santacruz i Gener

Francesc Santacruz i Gener (c. 1680 - any 1726) fou un escultor i enginyer militar català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Santacruz i Gener · Veure més »

Francesc Trullols Font de Roqueta

Francesc Trullols i Font de Roqueta (Mallorca, 1639 - Madrid, 1702) fou un militar mallorquí, procurador reial de Mallorca i conseller de capa i espasa del Consell d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Trullols Font de Roqueta · Veure més »

Francesc Vila i Lleó

Francesc Vila i Lleó fou un militar català que, després d'haver rebut les ordres de lliurament del castell de Montjuïc durant la Guerra de Successió Espanyola, decidí obrir els magatzems de Montjuïc i distribuir queviures entre la població per tal d'alleugerir la fam que hi havia a la Ciutat Comtal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Vila i Lleó · Veure més »

Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) és un historiador català i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesc Xavier Hernàndez Cardona · Veure més »

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau (València 1642 - 1709) fou una noble senyora pertanyent a l'aristocràcia valenciana, IV comtessa de Xestalgar i X baronessa d'Estivella, entre altres títols.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau · Veure més »

Francesco del Giudice

Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francesco del Giudice · Veure més »

Francisco Antonio de la Portilla

Francisco Antonio de la Portilla (Vejoris, Santiurde de Toranzo (Cantàbria), 1652 (?) - Barcelona, 1711), bisbe de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Antonio de la Portilla · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos

Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos (Torre de Moncorvo, Portugal, 6 d'agost de 1670 - Salamanca, Espanya, 1747),Carreras 1922 p. 77 fou un humanista, poeta i escriptor portuguès amb forts vincles amb Espanya, que fou membre de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos · Veure més »

Francisco Caetano de Aragón

Francisco Caetano de Aragón (Francesco Caetano de Aragona) fou un militar napolità del al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Caetano de Aragón · Veure més »

Francisco Castillo Fajardo

Escuts d'armes de Carles II de Castella (esq.) i Francisco Castillo Fajardo, Marquès de Villadarias (dr.), sobre un portal a les muralles reials de Ceuta. Daten de 1699, quan Francisco Castillo Fajardo era governador de Ceuta. Francisco Arias del Castillo Fajardo y Muñoz, Marquès de Villadarias (1642-1716), va ser un militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Castillo Fajardo · Veure més »

Francisco de María Spínola y Spínola

fou un aristòcrata i militar italià al servei del Regne d'Espanya, III duc de San Pedro Galatino, i de Savioneta, i príncep de Molfeta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco de María Spínola y Spínola · Veure més »

Francisco José Barnés y Tomás

Francisco José Barnés y Tomás (Llorca, Múrcia, 5 de desembre de 1833 - Sevilla, 5 de març de 1892) fou un historiador i pensador espanyol del Krausisme, pare del pedagog Domingo i de Francisco Barnés Salinas, tots dos Ministres d'Instrucció Pública durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco José Barnés y Tomás · Veure més »

Francisco Laso Palomino

Francisco Laso Palomino (Villalumbroso -) militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Laso Palomino · Veure més »

Francisco Pío de Saboya y Moura

Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Pío de Saboya y Moura · Veure més »

Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Ronquillo Briceño · Veure més »

Francisco Valero y Losa

Francisco Javier Valero y Losa (Villanueva de la Jara, Conca, 3 de desembre de 1664 - Madrid, 23 d'abril de 1720) va ser un religiós espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Valero y Losa · Veure més »

Franjolins

Els franjolins o frangencs són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques catalanoparlants històriques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Franjolins · Veure més »

Frederic I de Prússia

Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Frederic I de Prússia · Veure més »

Frederic VII de Baden-Durlach

Frederic VII de Baden-Durlach (en alemany Friedrich VII Magnus von Baden-Durlach) va néixer a Ueckermünde (Alemanya) el 23 de setembre de 1647 i va morir a Karlsburg el 25 de juny de 1709.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Frederic VII de Baden-Durlach · Veure més »

Fredes

Fredes és un poble situat al terme municipal de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat (nord del País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fredes · Veure més »

Freginals

Freginals és un municipi interior de la comarca del Montsià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Freginals · Veure més »

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Friburg de Brisgòvia · Veure més »

Front exterior de la Guerra dels Catalans

El Front exterior va el segon front de guerra durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Front exterior de la Guerra dels Catalans · Veure més »

Fulleda

Fulleda és un municipi català de la comarca de les Garrigues, situat a l'extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, al territori de la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fulleda · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Furs de València · Veure més »

Furth im Wald

Furth im Wald (txec antic, Brod nad Lesy) és una ciutat a l'Alt Palatinat, Comtat de Cham.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Furth im Wald · Veure més »

Gabriel Cano de Aponte

Gabriel Cano de Aponte (Mora (Toledo), 1665 – Santiago de Xile, 1733) fou un militar espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gabriel Cano de Aponte · Veure més »

Gabriel de Simó

Gabriel de Simó (Reus, 1685 - 1773) va ser un comerciant i ciutadà honrat català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gabriel de Simó · Veure més »

Gaià

Gaià és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gaià · Veure més »

Galió San José

El San José fou un galió espanyol de 1.200 tones i seixanta canons que va naufragar a les costes de Colòmbia l'any 1708, duia una tripulació de 600 homes i només una desena van sobreviure.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Galió San José · Veure més »

Gandesa

Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gandesa · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gandia · Veure més »

Gaspar de Berart i de Cortada

Gaspar de Berart i de Cortada (? s.XVII - ? s.XVIII) o Gaspar de Berard i Cortiada fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gaspar de Berart i de Cortada · Veure més »

Gaspar de Cagigal y de la Vega

va ser un militar castellà, capità general de Mallorca i de Castella la Nova.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gaspar de Cagigal y de la Vega · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gènova · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Generalitat Valenciana · Veure més »

George Rooke

Sir George Rooke pintura de Michael Dahl, cap a 1705. Sir George Rooke (1650- 24 de gener de 1709) va ser un almirall naval anglès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і George Rooke · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Germans Nebot · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gibraltar · Veure més »

Governació de València

Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Governació de València · Veure més »

Governació de Xixona

La Governació de Xixona va ser un ens administratiu del País Valencià, durant la primera meitat del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Governació de Xixona · Veure més »

Governador Civil de Barcelona

El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Governador Civil de Barcelona · Veure més »

Gramàtica i apologia de la llengua catalana

Gramàtica i apologia de la llengua catalana (amb l'ortografia original: Gramatica y apología de la llengua cathalana) fou una gramàtica de la llengua catalana escrita per Josep Pau Ballot i Torres entre 1810 i 1814 i editada en una data inexacta entre 1814 i 1815.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gramàtica i apologia de la llengua catalana · Veure més »

Gran Aliança

La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gran Aliança · Veure més »

Gran Batuda

Retrat del marquès de l'Ensenada, artífex de la batuda. La Gran Batuda, també coneguda com a Presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei d'Espanya Ferran VI i organitzada en secret pel marquès de l'Ensenada que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar i d'«extingir» tota l'ètnia rom del regne.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gran Batuda · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gran hivern de 1709

''Le lagon gelé en 1709'' de Gabriele Bella, mostra una llacuna que es va congelar el 1709 a Venècia (Itàlia) Gran hivern de 1709, també conegut a Anglaterra com a Great Frost i a França com a Le Grand Hiver, va ser un hivern excepcionalment fred a Europa a finals de 1708 i inicis de 1709.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gran hivern de 1709 · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerau de Peguera i de Berardo

Guerau de Peguera i de Berardo (Principat de Catalunya, ? - Pamplona, 1716) fou un militar capità de la Coronela de Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola, i primer marquès de Foix.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerau de Peguera i de Berardo · Veure més »

Guerra angloespanyola

* Guerra angloespanyola (1585–1604), tot i que amb anterioritat els exèrcits d'ambdós països estaven enfrontats en la guerra de Flandes que es desenvolupava als Països Baixos, les desavinences polítiques, econòmiques i religioses van conduir a l'enfrontament directe entre 1585 i 1604;.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra angloespanyola · Veure més »

Guerra austro-turca (1716-1718)

La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra austro-turca (1716-1718) · Veure més »

Guerra de l'Orella de Jenkins

La Guerra de l'orella de Jenkins fou un conflicte bèl·lic que va durar de 1739 a 1748, en el qual s'enfrontaren les flotes i tropes del Regne de la Gran Bretanya i del Regne d'Espanya principalment a l'àrea del Carib.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de l'Orella de Jenkins · Veure més »

Guerra de la reina Anna

La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la reina Anna · Veure més »

Guerra de Successió

* Guerra de Successió Austríaca (1740 - 1748), conflicte bèl·lic desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador Romanogermànic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió al Regne de València

La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra Francoholandesa

La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra Francoholandesa · Veure més »

Guerra mundial

Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra mundial · Veure més »

Guerres durant l'Edat Moderna

L'Edat Moderna europea va ser una època de guerra constant.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerres durant l'Edat Moderna · Veure més »

Guerres franco-índies

Les Guerres franco-índies són el conjunt de conflictes en Amèrica del Nord paral·lels a diverses guerres dinàstiques europees durant l'edat moderna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerres franco-índies · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guido Starhemberg

Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guido Starhemberg · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillem Abrí-Descatlar i Serralta

Gabriel Abrí-Descatlar i Serralta (Ciutat de Mallorca, 1649-1719), sergent major de la ciutat de Mallorca, després mestre de camp, senyor de la Bossa d'Or, cavaller de l'orde d'Alcántara, destacat austriacista mallorquí en la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guillem Abrí-Descatlar i Serralta · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Guillem Ramon VIII de Montcada

Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »

Guillem Rocafull i Rocabertí

Guillem Rocafull i Rocabertí (o Guillem (I) de Rocabertí, abans de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí; o Guillem Manuel de Rocabertí i Rocafull) (segle XVII - 1728), fou un noble amb arrelament al Principat de Catalunya i al Regne de València, XXIV Vescomte de Rocabertí, IV Marquès d'Anglesola, VI Comte de Peralada, Gran d'Espanya, III Comte d'Albatera, III Baró de Bétera, Comte de Santa Maria de Formiguera, Baró de Vilademuls, Cavaller de Calatrava.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guillem Rocafull i Rocabertí · Veure més »

Hala dels Draps

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hala dels Draps · Veure més »

Henri de Massue

Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Henri de Massue · Veure més »

Henricus Albicastro

Johann Heinrich von Weissenburg (c. 1660 - Maastrich (Països Baixos), 26 de gener de 1730), també conegut com a Giovanni Henrico Albicastro, va ser un músic i compositor aficionat de l'època barroca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Henricus Albicastro · Veure més »

Herbers

Herbers és un municipi de la comarca dels Ports, al nord-oest del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Herbers · Veure més »

Heule

Heule és un nucli de la ciutat de Kortrijk a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Heule · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Alcoi

La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Alcoi · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Extremadura

Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Extremadura · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Oriola

La història d'Oriola arriba fins a l'actualitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Oriola · Veure més »

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Badalona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Gibraltar

''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Gibraltar · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'edició a Catalunya

La història de l'edició a Catalunya explica l'evolució de la producció editorial al principat, des que el 1473 va sortir el primer llibre imprès en una impremta catalana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de l'edició a Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de La Corunya

La història de La Corunya comença amb l'evidència d'assentaments preromans com el del castre d'Elviña.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de La Corunya · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de la música catalana · Veure més »

Història de la mecanització de la infanteria

La infanteria mecanitzada i la infanteria motoritzada són les dues branques resultants de la mecanització de la infanteria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de la mecanització de la infanteria · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de les Filipines

La història de les Filipines inclou el desenvolupament de cultures humanes des de la prehistòria fins a l'Estat contemporani de les Filipines, independent des de 1898.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de les Filipines · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Lleida · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Luxemburg · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Madrid · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Montgat

En els seus orígens, Montgat fou un petit poblat ibèric.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Montgat · Veure més »

Història de Palamós

La vila de Palamós, al ben mig de la Costa Brava, és un municipi que té ben determinada la data de la seva fundació i aquest article descriu els fets més assenyalats de la seva història.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Palamós · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Peníscola · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Sicília

Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Sicília · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de València · Veure més »

Història de Vila-real

Vila-real va ser fundada per Jaume I el 1274 per assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta després de l'expulsió dels musulmans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Vila-real · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història de Villena · Veure més »

Història del Brasil

La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història del Brasil · Veure més »

Història del Carib

Evolució Política d'Amèrica Central i el Carib a partir de 1700 fins al present. La història del Carib revela el paper significatiu que la regió va jugar en les lluites colonials de les potències europees des del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història del Carib · Veure més »

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història del dret català · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història del País Valencià · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història del papat · Veure més »

Història del teatre català

Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història del teatre català · Veure més »

Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història dels Països Baixos · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història militar de Catalunya · Veure més »

Història militar del Canadà

La Història militar del Canadà abasta centenars d'anys d'esdeveniments armats dins del territori que actualment comprèn el Canadà i el paper de l'exèrcit canadenc en els conflictes militars i les forces de pau a tot el món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història militar del Canadà · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història política del món · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hondarribia

Hondarribia (topònim oficial en basc, en castellà Fuenterrabía) és un municipi de gairebé 17.000 habitants situat a l'extrem oriental de la província de Guipúscoa, a uns 20 km a l'est de la capital, Sant Sebastià, a la desembocadura del riu Bidasoa, que fa de frontera natural amb Hendaia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hondarribia · Veure més »

Hospital (Tivissa)

L'Hospital de Tivissa és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hospital (Tivissa) · Veure més »

Hospital de Sant Llàtzer (Barcelona)

L'hospital de Sant Llàtzer és un conjunt arquitectònic del Raval de Barcelona, del qual es conserva una de les ales, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C), i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hospital de Sant Llàtzer (Barcelona) · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hostalric · Veure més »

Ibi

Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ibi · Veure més »

Ignasi Girona i Targa

Ignasi Girona i Targa (Tàrrega, Urgell, 1781 - Barcelona, 1867) fou és el fundador de la Casa Girona, un conjunt d'empreses familiars que van participar en la creació d'entitats bancàries, prospeccions mineres, metal·lúrgia, inversions en assegurances, obres d'infraestructures, etc.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ignasi Girona i Targa · Veure més »

Ignasi Minguella

Ignasi Minguella (Tortosa, –) fou un polític català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ignasi Minguella · Veure més »

Ignasi-Joan de Picalquers

Ignasi-Joan de Picalquers (Manresa - 1723, Gaeta) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ignasi-Joan de Picalquers · Veure més »

Il più bel nome

Il più bel nome és una òpera en un acte, de prop de dues hores de durada, d'Antonio Caldara basada en un llibret del poeta Pietro Pariati.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Il più bel nome · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Il·lustració · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Illes Balears · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Imperi Espanyol · Veure més »

Indult i perdó general als catalans

Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general als catalans per la rebel·lió austriacista de 1705. L'Indult i perdó general als catalans va ser el Reial decret promulgat per Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general a tots els catalans per la rebel·lió austriacista de 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Indult i perdó general als catalans · Veure més »

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Irlandesos · Veure més »

Isidre Pou de Jafre

Isidre Teixidor i Pou (Jafre-Baix Empordà, 11 de desembre del 1664 - Jafre, 9 de novembre del 1722) va ser un militar dels exèrcits de Carles II, de Lluís XIV i de Felip V. Després del 1714 fou un dels principals caps de la lluita contra l'exèrcit francès de James Fitz-James Stuart, Duc de Berwick que participà en la Guerra de la Quàdruple Aliança que tingué Catalunya com a escenari.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Isidre Pou de Jafre · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Isona · Veure més »

Itàlia espanyola

Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Itàlia espanyola · Veure més »

Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola

Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart · Veure més »

James Knight

James Knight (1640? - algun lloc de la badia de Hudson, 1720 o 1721) va ser un administrador colonial, un dels directors de la Companyia de la Badia de Hudson (HBC en anglès), i explorador anglès recordat per haver desaparegut ja en la seva vellesa en una expedició per la badia de Hudson a la recerca del Pas del Nord-oest.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і James Knight · Veure més »

James Stanhope

James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і James Stanhope · Veure més »

Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde

El baró Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde (La Haia, 1672 - Rozenburg, 1723), va ser "luitenant-admiraal" d'Holanda i Frísia Occidental (1709-1711) i va participar en la major part de les accions militars de la marina holandesa durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde · Veure més »

Jaume Caresmar i Alemany

Jaume Caresmar i Alemany (Igualada, 10 d'octubre de 1717 – Barcelona, 1 de setembre de 1791) fou un historiador i eclesiàstic català, destacat membre de l'orde dels Premonstratencs i nomenat en dues ocasions abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, comarca de la Noguera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume Caresmar i Alemany · Veure més »

Jaume Casellas i Genovart

Jaume Casellas i Genovart (Valls, Alt Camp, 1690 - Toledo, 1764) fou compositor del Barroc català i mestre de capella de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume Casellas i Genovart · Veure més »

Jaume de Carreras i del Portal

Jaume de Carreras i del Portal (? 1658 - Milà 1743) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume de Carreras i del Portal · Veure més »

Jaume de Copons i de Falcó

Jaime de Copons i de Falcó (s. XVII, Barcelona - c. 1718, Barcelona) comte de Sant Martí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume de Copons i de Falcó · Veure més »

Jaume de Cordelles i Ramanyer

Jaume de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume de Cordelles i Ramanyer · Veure més »

Jaume Puig i Beuló

Jaume Puig i Beuló (abril de 1638, Perafita – 11 de setembre de 1714, Barcelona), més conegut com a Jaume Puig de Perafita, va ser un militar català amb especial protagonisme a la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume Puig i Beuló · Veure més »

Jean Baptiste du Casse

Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jean Baptiste du Casse · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jean Orry · Veure més »

Jeroni Alemany i Moragues

Jeroni Agustí Alemany i Moragues (Palma, 1693 — Madrid, 1753) va ser un jurista, escriptor i historiador mallorquí, cronista general del Regne de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jeroni Alemany i Moragues · Veure més »

Jeroni Basart i Morató

Jeroni Basart i Morató, àlies Rufo, (Sant Feliu de Guíxols, 1742 - Sant Feliu de Guíxols, 1811) va ser un corsari empordanès durant les guerres contra França i Gran Bretanya de finals del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jeroni Basart i Morató · Veure més »

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós · Veure més »

Joan Ballester i Zafra

Joan Ballester i Zafra (Palma, 1688 - 1766) va ser un militar i enginyer mallorquí, capità general de Mallorca interí durant el regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Ballester i Zafra · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan Baptista de Cortada i Sellers

Joan Baptista de Cortada i Sellers (Vic, Osona, segle XVII — Vic, Osona) fou un militar austriacista, germà de Francesc de Cortada i Sellers.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista de Cortada i Sellers · Veure més »

Joan Baptista Reverter

Joan Baptista Reverter fou un dels membres de la Junta Reial d'Estat creada temporalment per l'arxiduc Carles III quan tot just va entrar a Barcelona després del setge del 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista Reverter · Veure més »

Joan Compte

Joan Compte Torrell (Reus, 1640 - Reus, 1706) va ser un comerciant català i ciutadà honrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Compte · Veure més »

Joan de Gualbes i Copons

Joan de Gualbes i Copons, o Joan Bonaventura de Gualbes (Barcelona, 1643 - ?, 15 de desembre de 1714), també conegut, en la seva faceta literària, com el Rector de Bellesguard, fou un polític, militar i literat català, vinculat amb l'Acadèmia dels Desconfiats i amb càrrecs i actuacions destacades a finals del i principis del, especialment durant la Guerra de successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan de Gualbes i Copons · Veure més »

Joan de Jansà

Joan de Jansà i Franquesa (Vilafranca del Penedès, juny del 1676 - Viena, setembre del 1741) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan de Jansà · Veure més »

Joan de Kies Helmont

Joan de Kies Helmont (Haarlem, segle XVII - 1708) va ser un comerciant holandès establert a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan de Kies Helmont · Veure més »

Joan de Lanuza i d'Oms

Joan de Lanuza i Oms (c. 1636- 1725) fou un militar que participà en la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan de Lanuza i d'Oms · Veure més »

Joan de Madrenas

Joan de Madrenas fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan de Madrenas · Veure més »

Joan Ernest de Nassau-Weilburg

Joan Ernest de Nassau-Weilburg (en alemany Johann Ernst von Nassau-Weilburg) va néixer a Weilburg, Hessen, Alemanya, el 13 de juny de 1664 i va morir a Heidelberg el 27 de febrer de 1719.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Ernest de Nassau-Weilburg · Veure més »

Joan Francesc de Verneda

Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Francesc de Verneda · Veure més »

Joan Gilabert Jofré

Joan Gilabert Jofré (València, 24 de juny del 1350 - el Puig de Santa Maria, 18 de maig del 1417), també conegut per Pare Jofré, va ser un religiós mercedari que promogué l'erecció de lHospital dels Folls de València o Hospital dels Innocents, el primer hospital psiquiàtric del món i origen del futur Hospital General Universitari de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Gilabert Jofré · Veure més »

Joan Guillem d'Orange-Nassau

Joan Guillem d'Orange-Nassau Joan Guillem d'Orange-Nassau (Dessau, Ducat de Saxònia, 4 d'agost de 1687 - Dordrecht, 14 de juliol de 1711) fou membre de la Casa de Nassau i ostentar el títol de duc Nassau-Dietz i de Katzenbogen entre els anys 1696 i 1711.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Guillem d'Orange-Nassau · Veure més »

Joan Lacavalleria i Dulac

Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640 - 1709) fou doctor en dret i llatinista.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Lacavalleria i Dulac · Veure més »

Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg

Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg (en alemany Johann Reinhard III. von Hanau) va néixer a Rheinau (Alemanya) el 31 de juliol de 1665 i va morir a Philippsruhe el 28 de març de 1736.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg · Veure més »

Joan Roca Vinent

''Diari de Mahó'' (1776-1826) Joan Roca i Vinent (Maó, 1747 – 1826, Maó).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Roca Vinent · Veure més »

Joan Salvador i Riera

Joan Salvador i Riera (Barcelona, 1 de desembre de 1683 - Barcelona, 21 de febrer de 1726), va ser un apotecari i naturalista català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Salvador i Riera · Veure més »

Joan Tardà i Coma

és un polític i professor català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i catedràtic de llengua i literatura catalanes a l'IES Esteve Terradas.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Tardà i Coma · Veure més »

Joan V de Portugal

Joan V de Portugal dit el Magnànim (Lisboa, 22 d'octubre de 1689 - ibídem 31 de juliol de 1750) fou príncep del Brasil (1689 – 1706) i rei de Portugal (1706 – 1750).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan V de Portugal · Veure més »

Joan Vilar i Ferrer

Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Vilar i Ferrer · Veure més »

Joaquim Vives i Ximenes

Joaquim Vives i Ximenes fou un advocat i ciutadà honrat de Barcelona, nascut el 1671.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joaquim Vives i Ximenes · Veure més »

John Churchill (1r duc de Marlborough)

John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles  i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »

John Leake

Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і John Leake · Veure més »

Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jonathan Swift · Veure més »

Jonathan Trelawny

Sir Jonathan Trelawny (Pelynt (Cornualla), 24 de març de 1650 - Chelsea, 19 de juliol de 1721) fou un bisbe anglicà, 3r baronet de Trelawny, famós pel seu posicionament contra el rei a la Revolució Gloriosa, que va inspirar una cançó popular considerada l'himne de Cornualla.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jonathan Trelawny · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Jordi de la Bastida

Jordi de la Bastida fou un militar català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jordi de la Bastida · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

Joris Prosper Van Verboom

Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »

José Basilio Aramburu Atorrasagasti

fou un militar basc, tinent general dels Reials Exèrcits i capità general de Mallorca durant el regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і José Basilio Aramburu Atorrasagasti · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

José de Armendáriz y Perurena

José de Armendáriz y Perurena (Ribaforada, Navarra, 1670 - Madrid, 1740), I marqués de Castelfuerte, fou un militar i funcionari espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, fou virrei del Perú.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і José de Armendáriz y Perurena · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і José Patiño Rosales · Veure més »

José Vallejo Iturrizarra

comte de Brihuega, fou un militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і José Vallejo Iturrizarra · Veure més »

Josef Johann Adam de Liechtenstein

Josef Johann Adam de Liechtenstein (1690-1732) fou el sisè príncep de Liechtenstein i el segon sobirà d'aquest estat entre 1721 i 1732.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josef Johann Adam de Liechtenstein · Veure més »

Josep Aparici i Fins

Josep Aparici i Fins (també conegut erròniament com a J. A. i Mercader) (Caldes de Montbui, 1 de maig del 1654 - 16 de desembre del 1731) fou un funcionari reial, geògraf i mercader català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Aparici i Fins · Veure més »

Josep Bellver i Balaguer

Josep Bellver i Balaguer (Lleida 1630 - Viena 5 d'abril de 1732).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Bellver i Balaguer · Veure més »

Josep Boneu i Pi

Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Boneu i Pi · Veure més »

Josep Climent de Baviera

Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Climent de Baviera · Veure més »

Josep Comes

Josep Comes (? s.XVII - Barcelona 1714) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Comes · Veure més »

Josep d'Aguilar i d'Alòs

Josep d'Aguilar i d'Alòs (Balaguer - XVIII) fou un cavaller que tingué el càrrec de paer a Balaguer i fou un destacat defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep d'Aguilar i d'Alòs · Veure més »

Josep d'Alòs i de Ferrer

Josep d'Alòs i de Ferrer (Barcelona 1653 - 1720) fou un jurista partidari de Felip V en el conflicte de la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep d'Alòs i de Ferrer · Veure més »

Josep de Cortada i de Bru

Josep de Cortada i de Bru (Barcelona, 1683 - ? 1761) fou un polític, escriptor i aristòcrata català, baró de Maldà i Maldanell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep de Cortada i de Bru · Veure més »

Josep de Peguera i de Cortit

Josep de Peguera i de Cortit fou un militar austriacista i partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep de Peguera i de Cortit · Veure més »

Josep de Rúbies

Josep de Rúbies fou el notari que actua com a tresorer català del ducat de Cardona durant la Guerra de Successió,, 1711, el setge, 2011, E2S Production encarregat de deixar constància de les despeses i ingressos de la tresoreria durant els temps anteriors i posteriors al setge de Cardona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep de Rúbies · Veure més »

Josep de Vilamala

Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep de Vilamala · Veure més »

Josep Ferran de Baviera

Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Ferran de Baviera · Veure més »

Josep Francesc d'Alòs i de Rius

Josep Francesc d'Alòs i de Rius (Barcelona 1689 - Madrid 1757) fou un magistrat filipista, fill de Josep d'Alòs i de Ferrer i germà d'Antoni d'Alòs i de Rius.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Francesc d'Alòs i de Rius · Veure més »

Josep Galceran de Cartellà

fou Lloctinent de Mallorca (1698-1701).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Galceran de Cartellà · Veure més »

Josep Grau (president)

Josep Grau (s.XVII - S.XVIII) Doctor en dret i procurador, va ser el cent divuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1706 i 1707, durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Grau (president) · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep Juli i Fabregat

Josep Juli i Fabregat (m. 1748) va ser un mestre d'obres català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Juli i Fabregat · Veure més »

Josep Molines i Casadevall

Josep Molines i Casadevall (L'Hospitalet de Llobregat, 1645- Milà, 11 de gener de 1719), també conegut pel seu nom castellanitzat José Molines, va ser un religiós català, destacat en la seva tasca com auditor de Rota a Roma i com a representant diplomàtic de Felip V d'Espanya davant la Santa Seu.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Molines i Casadevall · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Plantí

Josep Plantí i Mateu (Barcelona, 1681 - Milà, Itàlia, 12 de març de 1743) fou un jurista català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Plantí · Veure més »

Josep Rafael Carreras i Bulbena

Josep Rafael Carreras i Bulbena (Barcelona, 23 de març de 1860 - ibídem, 2 de gener de 1931) fou un musicòleg, historiador, filòleg i compositor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Rafael Carreras i Bulbena · Veure més »

Josep Rifós

Josep Rifós fou vicari general de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Rifós · Veure més »

Josep Vicent Torres i Eiximeno

Josep Vicent Torres i Eiximeno (s. XVII, Benissa? o València? - 13 de maig de 1733, Viena?) fou un noble, polític i militar valencià, lluità durant la Guerra de Successió Espanyola en favor de Carles III l'Arxiduc en defensa dels Furs i Llibertats del Regne de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Vicent Torres i Eiximeno · Veure més »

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta (Segura, 19 d'octubre de 1683 - Madrid, 21 d'octubre de 1731/1733) va ser un polític i noble espanyol, actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Prototip de l'hidalgo rural de les províncies basques, era fill de León de Orendain Gulisasti y d'Ana María de Azpilcueta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta · Veure més »

Juan de Acuña y Bejarano

va ser un militar, polític i noble, titulat I marquès de Casa Fuerte i XXXVII Virrei de Nova Espanya, sent el segon virrei crioll, després de Lope Díez de Aux y Armendáriz.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Juan de Acuña y Bejarano · Veure més »

Juan Miguélez de Mendaña y Osorio

Juan Miguélez de Mendaña y Osorio (Cubillos del Sil, 1656 - Tortosa, 15 de desembre de 1717), fou un eclesiàstic i home d'estat espanyol, conseller de la Inquisició, president de la Chancilleria de Granada, membre del Consell de Castella i bisbe de Tortosa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Juan Miguélez de Mendaña y Osorio · Veure més »

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León · Veure més »

Julián Cano Thebar

Julián Cano Thebar o potser en català Francesc Julià Cano i Tovar/Thebar (Toledo, 1646? — 1714/1719) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra entre el 4 de juliol de 1695 i el 17 de gener de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Julián Cano Thebar · Veure més »

Julio Alberoni

Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Julio Alberoni · Veure més »

Junta Revolucionària de Reus

La Junta Revolucionària de Reus va ser l'organització revolucionària i de govern de la ciutat de Reus constituïda, com altres, en el procés revolucionari de 1868.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Junta Revolucionària de Reus · Veure més »

Konrad Rudolf

Porta dels Ferros de la catedral de València. Konrad Rudolf (?–Viena, 1732) és un escultor i arquitecte alemany.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Konrad Rudolf · Veure més »

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і L'Aïnsa · Veure més »

L'Alcúdia

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і L'Alcúdia · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і L'Alguer · Veure més »

L'Ametlla del Vallès

L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і L'Ametlla del Vallès · Veure més »

L'Armentera

L'Armentera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і L'Armentera · Veure més »

L'Espelt

L'Espelt és un nucli de població que pertany al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і L'Espelt · Veure més »

L'Onze de Setembre de 1714

L'Onze de Setembre de 1714 és un quadre del pintor català Antoni Estruch i Bros (1873-1957), realitzat l'any 1909, que es troba exposat al vestíbul de l'antiga seu de Caixa Sabadell (actual Espai Cultura de la Fundació Sabadell 1859) a Sabadell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і L'Onze de Setembre de 1714 · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Barceloneta · Veure més »

La Barraca d'Aigües Vives

La Barraca d'Aigües Vives és un llogaret de la Ribera, situat a la Vall d'Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, part al terme municipal d'Alzira i una part més petita al de Carcaixent, amb 815 habitants el 2006.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Barraca d'Aigües Vives · Veure més »

La Bestorre

La Bestorre és una muntanya de 196 metres que es troba al municipi de Monistrol de Montserrat, a la comarca catalana del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Bestorre · Veure més »

La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Bisbal d'Empordà · Veure més »

La Cavalleria (Manlleu)

La Cavalleria és una masia de Manlleu (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Cavalleria (Manlleu) · Veure més »

La Clef du cabinet des princes de l'Europe

La Clef du cabinet des princes de l'Europe ou recuëil historique & politique sur les matieres du tems fou la primera publicació periòdica de Luxemburg.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Clef du cabinet des princes de l'Europe · Veure més »

La Cortada dels Llucs

La Cortada dels Llucs és una masia de Santa Maria de Merlès (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Cortada dels Llucs · Veure més »

La Fatarella

La Fatarella és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Fatarella · Veure més »

La Febró

La Febró és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Febró · Veure més »

La Floresta

La Floresta és un municipi de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Floresta · Veure més »

La Freixneda

La Freixneda és una vila i municipi de la comarca del Matarranya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Freixneda · Veure més »

La Galera

La Galera és una vila i municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Galera · Veure més »

La Garriga

La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Garriga · Veure més »

La Granada

La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Granada · Veure més »

La Granota (Poblenou)

La Granota era un barri format a finals del segle XIX situat a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals al tram final del torrent del Bogatell a la vora del Camí Antic de València en 1651, on hi havia l'hostal de la Granota.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Granota (Poblenou) · Veure més »

La Guàrdia dels Prats

La Guàrdia dels Prats és un nucli de població del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, que antigament havia estat municipi.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Guàrdia dels Prats · Veure més »

La Jana

La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Jana · Veure més »

La memòria dels Cargols

La memòria dels Cargols és una sèrie de televisió de Dagoll Dagom, idea original d'Anna Rosa Cisquella, guió de Joan Lluís Bozzo, Lluís Arcarazo, Francesc Orteu i Eduard Cortés, dirigida per Joan Lluís Bozzo i Eduard Cortés, i produïda per Dagoll Dagom.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La memòria dels Cargols · Veure més »

La Pobla de Benifassà

La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Pobla de Benifassà · Veure més »

La Pobla Llarga

La Pobla Llarga és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Pobla Llarga · Veure més »

La Pobla Tornesa

La Pobla Tornesa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Pobla Tornesa · Veure més »

La princesa de los Ursinos

La princesa de los Ursinos és una pel·lícula històrica espanyola de 1947 dirigida per Luis Lucia i protagonitzada per Ana Mariscal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La princesa de los Ursinos · Veure més »

La Roca del Vallès

La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Roca del Vallès · Veure més »

La Seca (Barcelona)

Quarteró núm. 15 de Garriga i Roca (c. 1860) La Seca és un conjunt d'edificis als carrers dels Flassaders (40-40A), Seca (2A, 2B i 2C) i Mosques (9-11) del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Seca (Barcelona) · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

La Talladella

La Talladella o Taiadella és una masia de Castellcir (Moianès) catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Talladella · Veure més »

La Todolella

La Todolella és un municipi a la comarca dels Ports del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Todolella · Veure més »

La Torre de les Maçanes

La Torre de les Maçanes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, a la comarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Torre de les Maçanes · Veure més »

Lampernisse

Lampernisse (en flamenc occidental Lampernisse) és un nucli del municipi de Diksmuide a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lampernisse · Veure més »

Lancashire Fusiliers

Els Lancashire Fusiliers (en català: Fusellers de Lancashire) van ser un regiment d'infanteria de línia de l'Exèrcit britànic que va servir durant diversos segles i guerres, inclosa la Segona Guerra Bòer, la Primera i la Segona Guerra Mundial, i que va tenir diferents títols en els seus 280 anys d'història.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lancashire Fusiliers · Veure més »

Leo d'Ulfeldt

El comte Leo d'Ulfeldt (Copenhaguen 22 de març de 1651 - Viena 11 d'abril de 1716) fou un mariscal de camp imperial alemany que va ser virrei de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Leo d'Ulfeldt · Veure més »

Leopold I de Lorena

Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Leopold I de Lorena · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Les Borges del Camp

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Les Borges del Camp · Veure més »

Les guerres carlines a Andorra

Sota fons de les conseqüències de la Guerra de Successió Espanya i el llegat de la Revolució Francesa, Andorra s'endinsa en el conflicte que sacsejà la corona hispànica durant tot el.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Les guerres carlines a Andorra · Veure més »

Les Gunyoles

Les Gunyoles és una localitat pertanyent al municipi d'Avinyonet del Penedès, situada sobre un pujol a l'est de la carretera N-340 i a un km de la capital municipal, actualment denominada Avinyó Nou, l'altitud màxima del qual és de 350 msnm.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Les Gunyoles · Veure més »

Les Masies de Voltregà

Les Masies de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Les Masies de Voltregà · Veure més »

Les Nou Cases

Les Nou Cases és el nom que rebia el conjunt de famílies més destacades de la noblesa mallorquina.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Les Nou Cases · Veure més »

Lilla

Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lilla · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Literatura catalana · Veure més »

Literatura espanyola de la Il·lustració

Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Literatura espanyola de la Il·lustració · Veure més »

Literatura espanyola del Barroc

Velázquez (1622). La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Literatura espanyola del Barroc · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llíria · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lleida · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista d'episodis de La memòria dels Cargols

La memòria dels Cargols és una sèrie de televisió de Dagoll Dagom, idea original d'Anna Rosa Cisquella, guió de Joan Lluíz Bozzo, Lluís Arcarazo i Eduard Cortés, dirigida per Joan Lluís Bozzo i Eduard Cortés, i produïda per Dagoll Dagom.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista d'episodis de La memòria dels Cargols · Veure més »

Llista de batlles de Cornellà de Llobregat

El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de batlles de Cornellà de Llobregat · Veure més »

Llista de castells dels Països Catalans

La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de castells dels Països Catalans · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de conflictes armats

Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de conflictes armats · Veure més »

Llista de governadors de Menorca

La llista de governadors de Menorca es correspon amb el nom dels governadors coneguts dels distints dominis que va tenir l'illa durant la seva dominació que s'allarga durant bona part del i part del XIX, fins al pas definitiu al Regne d'Espanya el gener de 1802.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de governadors de Menorca · Veure més »

Llista de governadors dels Països Baixos

Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »

Llista de guerres catalanes

Els catalans, al llarg de la història, han viscut diferents conflictes bèl·lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams polítics.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de guerres catalanes · Veure més »

Llista de guerres més sagnants

Escenes de la Segona Guerra Mundial El samurai Suenaga atacat per fletxes i explosius mongols. ''Moko Shurai Ekotoba'' (蒙古襲来絵詞), c. 1293. Batalla d'Austerlitz (1805) Batalla de la Muntanya Blanca (1620) un esdeveniment de la guerra dels Trenta Anys Escenes de la guerra del Vietnam Shaka expandí el territori zulú gràcies al seu poder militar Enfrontament a Shangtang durant la Guerra Civil Xinesa Soldat iranià amb una màscara per protegir-se des atacs amb armes químiques, durant la guerra Iran-Iraq La llista de guerres més sagnants és una llista de les guerres que han generat més de 200.000 morts.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de guerres més sagnants · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats

Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701) El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola

Aquesta llista recull les poblacions de Catalunya que va cremar l'exèrcit borbó durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis d'Espanya · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de València · Veure més »

Llitera (comarca històrica)

La Llitera (Lhitèra en occità, Lythère en francès i Litera en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llitera (comarca històrica) · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llorenç Tomàs i Costa

Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llorenç Tomàs i Costa · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Alexandre de Borbó

Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Alexandre de Borbó · Veure més »

Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti)

Lluís Armand II de Borbó-Conti (en francès Louis Armand de Bourbon) va néixer al Palau de Versalles el 10 de novembre de 1695 i va morir a París el 4 de maig de 1727.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti) · Veure més »

Lluís de Borbó i Farnese

Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese (Palau del Buen Retiro, Madrid, 25 de juliol de 1727 - Arenas de San Pedro, 7 d'agost de 1785) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel Farnese.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís de Borbó i Farnese · Veure més »

Lluís de França (duc de Borgonya)

''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (duc de Borgonya) · Veure més »

Lluís de França (gran delfí)

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »

Lluís Guillem de Baden-Baden

Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís Josep de Borbó

Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Josep de Borbó · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIV de França · Veure més »

Lo perquè de Barcelona

Lo perquè de Barcelona y altras memorias de sas antiguedats, o simplement Lo perquè de Barcelona, és una obra inacabada de l'historiador barceloní Pere Serra i Postius, qui la va iniciar al 1738.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lo perquè de Barcelona · Veure més »

Longares

Longares és una població espanyola de la província de Saragossa de la comunitat d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Longares · Veure més »

Louis d'Arpajon

Louis, marquès d'Arpajon (1669-1736) militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Louis d'Arpajon · Veure més »

Louis d'Aubusson de la Feuillade

Louis d'Aubusson de la Feuillade, duc de Roannais, (1673 - 28 de gener, de 1725) fou un militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Louis d'Aubusson de la Feuillade · Veure més »

Louis de Régnier de Guerchy

Louis de Régnier (18 de maig, 1663 - 13 de febrer, 1748) fou marquès de Guerchy i un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Louis de Régnier de Guerchy · Veure més »

Louis François de Boufflers

Louis Francois de Boufflers Louis François de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Louis François de Boufflers · Veure més »

Luis Antonio de Belluga Moncada

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »

Luis de Mirabal y Espínola

Luis Félix de Mirabal y Espínola (Jerez de la Frontera, 1670 – Madrid, 1729) va ser un jurista i polític espanyol, president del Consell de Castella i principal dirigent polític del curt regnat de Lluís I d'Espanya, president del Gabinet de govern i del denominat partit espanyol, el qual va dur a terme mesures encaminades a reduir la importància dels francesos i italians presents durant l'anterior regnat de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis de Mirabal y Espínola · Veure més »

Luis Eugenio Meléndez

Luis Egidio Meléndez o Luis Eugenio Meléndez (Nàpols, 1716 – Madrid, 1780) fou un pintor espanyol d'origen italià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis Eugenio Meléndez · Veure més »

Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Veure més »

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Madrid · Veure més »

Madrona Clarina i Colomer

Madrona Clarina i Colomer (Barcelona, 1688 - 1744) fou una vídua laica, que va fer-se terciària de l'Orde de Sant Agustí i es va retirar a fer vida solitària a casa seva, a Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Madrona Clarina i Colomer · Veure més »

Magí Baixeres

Magí Baixeres (? s.XVII - Barcelona 1714) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Magí Baixeres · Veure més »

Magí de Viles

Magí de Viles Coll (Selvanera, 1671 - Nàpols, 1725) va ser un comerciant i polític català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Magí de Viles · Veure més »

Mambrú se fue a la guerra

Mambrú se fue a la guerra és una pel·lícula espanyola de 1986 dirigida per Fernando Fernán Gómez i protagonitzada per ell mateix i María Asquerino, Agustín González, Emma Cohen, Nuria Gallardo, Jorge Sanz, Carlos Cabezas i María Luisa Ponte, entre altres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mambrú se fue a la guerra · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manresa · Veure més »

Manuel Arias y Porres

Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel Arias y Porres · Veure més »

Manuel de Coloma y Escolano

Manuel de Coloma y Escolano, II marquès de Canales (Madrid, 1637 - Salamanca, 1717) home d'estat castellà, ocupà diversos càrrecs durant la darrera fase del regnat de Carles II de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel de Coloma y Escolano · Veure més »

Manuel de Santjust i de Pagès

fou bisbe de Vic entre 1710 i 1717.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel de Santjust i de Pagès · Veure més »

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza · Veure més »

Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (Pamplona, 1641 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo · Veure més »

Marçà

Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marçà · Veure més »

María Teresa Álvarez de Toledo y Haro

María Teresa Álvarez de Toledo y Haro (Madrid, 17 de desembre de 1691-22 de gener de 1755) va ser una noble espanyola, XI duquessa d'Alba de Tormes i cap de la Casa d'Alba.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і María Teresa Álvarez de Toledo y Haro · Veure més »

Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot

Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un polític i militar mallorquí que pels seus serveis a la causa borbònica durant la Guerra de Successió fou premiat amb el títol de Marquès d'Ariany.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot · Veure més »

Mare de Déu de Bellvitge

La Mare de Déu de Bellvitge és una de les marededéus trobades de Catalunya, com la del Roser, Núria o Montserrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mare de Déu de Bellvitge · Veure més »

Mare de Déu de la Bonanova

Lesglésia dels Sants Gervasi i Protasi i de la Mare de Déu de la Bonanova és un temple catòlic situat a la plaça de la Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mare de Déu de la Bonanova · Veure més »

Mare de Déu de la Gleva

Altar major de la Gleva el 1916. La Mare de Déu de la Gleva és un santuari de les Masies de Voltregà, Voltreganès (Osona).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mare de Déu de la Gleva · Veure més »

Maria Anna de Copons i de Armengol

Maria Anna de Copons i d'Armengol (1687-1757) va ser, segons Francesc de Castellví, una de les espies més famoses durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria Anna de Copons i de Armengol · Veure més »

Maria Anna Victòria de Savoia

Maria Anna Victòria, princesa de Savoia (París, 11 de setembre de 1686 - Torí, 11 d’octubre de 1763).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria Anna Victòria de Savoia · Veure més »

Maria de Mòdena

Maria de Mòdena (en italiàː Maria Beatrice Eleonora Anna Margareta Elisabeta d'Este; Mòdena, 5 d'octubre de 1658 - París, 7 de maig de 1718).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria de Mòdena · Veure més »

Maria del Pilar Maspons i Labrós

Maria del Pilar Maspons i Labrós, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907), fou una escriptora i folklorista catalana, germana de Francesc de Sales Maspons i Labrós i cunyada de Francesc Pelagi Briz.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria del Pilar Maspons i Labrós · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Maria Sauret

Maria Sauret (Lleida, s. XVII - Lleida, s. XVIII) va ser una heroïna catalana de classe burgesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria Sauret · Veure més »

Marianna del Palatinat-Neuburg

Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marianna del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Marie-Anne de La Trémoille

s) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marie-Anne de La Trémoille · Veure més »

Marina Alta

La Marina Alta és una comarca valenciana, amb capital a Dénia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marina Alta · Veure més »

Marines Reials

El Cos de Marines Reials (anglès: Royal Marine Corps) és la força d'operacions amfíbies i d'infanteria de marina, i una important força de resposta ràpida del Regne Unit.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marines Reials · Veure més »

Marquès de la Romana

Marquès de la Romana és un títol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Josep Caro Maça de Liçana i Roca el 16 de juny de 1739 pels seus mèrits en la Guerra de Successió a favor de la causa del duc d'Anjou.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquès de la Romana · Veure més »

Marquès de Louville

Carles August de Allonville, marquès de Louville (Louville-la-Chenard, 18 de maig de 1664- ibídem, 20 d'agost de 1731) fou un noble francès, tingué un destacat protagonisme en els primers tres anys del regnat de Felip V de Castella, i posteriorment al Regne de França durant la regència del duc Felip III d'Orleans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquès de Louville · Veure més »

Marquês das Minas

El Marquesat de les Mines (referint-se a les mines, al Brasil) fou creat el 2 de gener del 1608, per a Felip II de Portugal de part de D. Francesc de Sousa (cap al 1540-1611) (3r Compte del Prat).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquês das Minas · Veure més »

Marquesat d'Ariany

El Marquesat d'Ariany és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 13 de gener de 1717 a favor de Marc Antoni Cotoner i Sureda, militar i polític que va donar suport al pretendent francès durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat d'Ariany · Veure més »

Marquesat de Cerdanyola

El Marquesat de Cerdanyola és un títol nobiliari creat el 13 de setembre de 1690 pel rei Carles II a favor de Feliu de Marimon i de Tort, senyor de Cerdanyola del Vallès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de Cerdanyola · Veure més »

Marquesat de Ciutadilla

Castell de Ciutadilla, Urgell. Castell de Ciutadilla, Urgell. Escut del municipi de Ciutadilla, Urgell. El Marquesat de Ciutadilla és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 10 de juliol de 1702 a favor de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, Senyor de Ciutadilla.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de Ciutadilla · Veure més »

Marquesat de la Torre del Fangar

El Marquesat de la Torre del Fangar, dit normalment Marquesat de la Torre, és un títol nobiliari concedit a Nicolau Trullols i Dameto en diverses ocasions durant la Guerra de Successió Espanyola però no confirmat fins al 12 de març de 1728 per Felip V. D'entrada, el títol li fou concedit per Carles II gràcies a la intercessió del seu germà Francesc Trullols i Font de Roqueta, funcionari de confiança a la cort reial, però amb la mort del rei el 1700 restà pendent la signatura.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de la Torre del Fangar · Veure més »

Marquesat de Mondéjar

El marquesat de Mondéjar és un títol nobiliari espanyol, creat per Ferran V de Castella el 25 de novembre de 1512 per a Íñigo López de Mendoza i Quiñones, fill d'Íñigo López de Mendoza y Suárez de Figueroa (1415-1479), primer comte de Tendilla, i net d'Íñigo López de Mendoza y Lasso de la Vega (1398-1458), primer marquès de Santillana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de Mondéjar · Veure més »

Marquesat de Montferrat

XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de Montferrat · Veure més »

Marquesat de Puerto Nuevo

El Marquesat de Puerto Nuevo és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 8 de març de 1746 a favor de Josep Francesc d'Alòs i de Rius (Barcelona 1689 - ?).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de Puerto Nuevo · Veure més »

Marquesat de Santiago

Es coneixen amb el nom de Marquesat de Santiago diversos llocs de senyoriu jurisdiccional del concessionari, ravals de la ciutat de Huete en la diòcesi i actual província de Conca: el llogaret i parròquia d'Uterviejo (pertanyent llavors al municipi de Caracenilla, després incorporat a Huete) i l'antiga vila de Cuevas de Santiago, que en aquells dies ja era un caseriu del municipi de Mazarulleque (avui de la Vall de Altomira).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de Santiago · Veure més »

Marquesat de Vivot

El Marquesat de Vivot és un títol nobiliari concedit el 25 de maig de 1717 a Joan Sureda i Villalonga de part del rei Felip V pel seu suport en la causa felipista durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat de Vivot · Veure més »

Marquesat del Poal

El marquesat del Poal és un títol nobiliari català atorgat el 1706 per l'arxiduc Carles, rei Carles III a favor d'Antoni Desvalls i de Vergós.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquesat del Poal · Veure més »

Martí Zuviria

Martín de Zubiría y Olano (conegut popularment com a Martí Zuviria)En la documentació de l'època la grafia del seu nom i cognom presenta una gran variabilitat en funció de la font, essent escrit tant en català com en castellà: Martín de Zubiría y Olano, Martín de Zubería y Olano, Martín Suviria, Martín Zubiría, Martí Subiries, Martí Zuviria, Martín Subiria, etc.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Martí Zuviria · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Martorell · Veure més »

Marxa del Setge de Cardona

La Marxa del Setge de Cardona és una caminada de resistència no competitiva, organitzada pel Centre Excursionista de Cardona (CEC), que forma part del Circuit Català de Caminades de Resistència (CCCR) de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marxa del Setge de Cardona · Veure més »

Mas Guinardó

El Mas Guinardó és una masia barcelonina que dona nom al barri del Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mas Guinardó · Veure més »

Masia fortificada Mas de Roig

La Masia Fortificada Torre de Mas de Roig, o Torre de Mas de Roig, és un edifici agrícola i residencial fortificat, situat a uns vuit quilòmetres al nord de Vilafranca en el conegut com a Camí de la Creu, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Masia fortificada Mas de Roig · Veure més »

Masia fortificada Mas de Tena

La Masia Fortificada Torre de Mas de Tena, o Torre de Mas de Tena, és un edifici agrícola i residencial fortificat, situat en un pla conreat en el camí que uneix Villafranca amb els Mas de Roig i de Figueras de Vilafranca, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Masia fortificada Mas de Tena · Veure més »

Masia fortificada Torre Fonso

La masia fortificada Torre Fonso, també coneguda com a Torre-masia del Cid i Torre Alfonso és un edifici agrícola i residencial fortificat, situat a uns quatre quilòmetres de Vilafranca, en el camí que uneix aquesta localitat amb L'Anglesola (CV-15), a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Masia fortificada Torre Fonso · Veure més »

Masia fortificada Torre Leandra

La masia fortificada Torre Leandra, també coneguda com a Torre dels Tenens de l'Ontrader, Masia Collado, Torre Centelles, és un edifici agrícola i residencial fortificat, situat al sud-oest de Vilafranca, a la comarca de l'Alt Maestrat, al que s'arriba partint de Vilafranca pel camí de la Barranca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Masia fortificada Torre Leandra · Veure més »

Massarrojos

Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Massarrojos · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mataró · Veure més »

Matarranya

Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Matarranya · Veure més »

Mateu Hereu

Mateu Hereu (s. XVII -). Barber i conseller de Barcelona, partidari de la Casa d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mateu Hereu · Veure més »

Mateu Orfila i Rotger

Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Maó, 24 d'abril de 1787 – París, 12 de març de 1853), químic i metge menorquí nacionalitzat francès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mateu Orfila i Rotger · Veure més »

Maulets

* Maulets, partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maulets · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maulets (1705) · Veure més »

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Maulets fou una organització política juvenil independentista creada el 1988, com a joventuts del Front Patriòtic i, després, de Catalunya Lliure.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maulets, el jovent independentista revolucionari · Veure més »

Maximiliano Francisco Fiennes

Maximilien François, comte de Fiennes (-1716) militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maximiliano Francisco Fiennes · Veure més »

Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maximilià II Manuel de Baviera · Veure més »

Móra d'Ebre

Móra d'Ebre (forma oficial) o simplement Móra és una vila i municipi de Catalunya capital de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Móra d'Ebre · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Múnic · Veure més »

Medina de Rioseco

Medina de Rioseco és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Medina de Rioseco · Veure més »

Melchor de Abarca

Melchor de Abarca y Velasco (c.1680 - Girona, 1760) Baró d'Abarca, fou militar espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i lluità en la batalla de l'11 de setembre de 1714 a Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Melchor de Abarca · Veure més »

Melchor de Avellaneda Sandoval y Romero

fou un aristòcrata i militar castellà, I Marquès de Valdecañas i primer capità general de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Melchor de Avellaneda Sandoval y Romero · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra)

En les Memòries (1954), Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau evoca els orígens de les seves famílies paterna i materna (primera part), i després (en quatre parts més) relata la seva vida d'infantesa i joventut, fins als vint-i-cinc anys.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra) · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Menorca · Veure més »

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Menorca sota domini britànic · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mequinensa · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mercantilisme · Veure més »

Mercat del Born

El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mercat del Born · Veure més »

Mers el-Kebir

Vista de Mers el-Kebir Mers el-Kebir (المرسى الكبير, al-Marsā al-Kabīr) o Massalquivir és un port d'Algèria situat vora la ciutat d'Orà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mers el-Kebir · Veure més »

Meteorit de Barcelona

El meteorit de Barcelona és una condrita de tipus L6 ordinària que va caure a Terrassa el 25 de desembre de 1704.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Meteorit de Barcelona · Veure més »

Michel-Ange Houasse

Michel-Ange Houasse (París, 1680 - Arpajon, 1730) fou un pintor d'origen francès que treballà a Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Michel-Ange Houasse · Veure més »

Michel-Jean Amelot

Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Michel-Jean Amelot · Veure més »

Miguel Purroi

Miguel Purroi o Miguel Purroy (Aragó, -Segle XVIII) va ser un militar aragonès austriacista.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miguel Purroi · Veure més »

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Milícia nacional · Veure més »

Mil·lenni II

El mil·lenni de l'Era Comuna va abastar els anys des del 1001 fins al 2000.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mil·lenni II · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miniatura · Veure més »

Ministrer

Portada d'unes completes amb acompanyament de ministrils, a l'arxiu parroquial d'Olot Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles al, tot i que encara es troba esporàdicament al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ministrer · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Minoria nacional · Veure més »

Miquel Brunet (organista)

Miquel Brunet (? - Girona, 14 d'octubre de 1757) fou un organista i membre de la capella de música de la Catedral de Girona, entre els anys 1715 i 1758, any de la seva defunció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquel Brunet (organista) · Veure més »

Miquel de Cordelles i Ramanyer

Miquel de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquel de Cordelles i Ramanyer · Veure més »

Miquel Joan de Taverner i Rubí

Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) fou Canceller de Catalunya des de 1689 i bisbe de Girona des de 1699.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquel Joan de Taverner i Rubí · Veure més »

Miquel Malonda i Ponç de la Parra

Miquel Malonda i Ponç de la Parra (Binissalem, Mallorca, s. XVII-1736) fou un jurista, polític i escriptor mallorquí, partidari de Felip V en la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquel Malonda i Ponç de la Parra · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquelet · Veure més »

Miquelets de Catalunya

Miquelets de Catalunya és una associació de reconstrucció històrica centrada en la Guerra de Successió Espanyola que recrea diverses unitatas de l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714), així com nombrosos personatges d'àmbit civil del període.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquelets de Catalunya · Veure més »

Miquelets de Girona

Miquelets de Girona és una associació de reconstrucció històrica de la ciuat de Girona fundada l'any 2011.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquelets de Girona · Veure més »

Mocadorada

Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mocadorada · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monòver

Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monòver · Veure més »

Monestir de Sant Benet de Montserrat

miniatura Sant Benet de Montserrat és un monestir de monges Benedictines del municipi de Marganell (Bages).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monestir de Sant Benet de Montserrat · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monistrol de Montserrat · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monopoli · Veure més »

Montargull (Artesa de Segre)

Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montblanc · Veure més »

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montcada i Reixac · Veure més »

Monte Ibérico-Corredor de Almansa

Monte Ibérico-Corredor de Almansa és una mancomunitat de municipis del sud-est de la província d'Albacete que constituïx un pas entre la plana manxega de la Submeseta Sud i la costa valenciana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monte Ibérico-Corredor de Almansa · Veure més »

Montfort (Vinalopó Mitjà)

Montfort (en castellà i oficialment, Monforte del Cid) és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montfort (Vinalopó Mitjà) · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montgat · Veure més »

Montijo

Montijo és una vila i municipi espanyol de la província de Badajoz, a Extremadura.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montijo · Veure més »

Montlluís

Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament el Vilar d'Ovança, és una vila i comuna catalana, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montlluís · Veure més »

Montornès del Vallès

Montornès del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montornès del Vallès · Veure més »

Monument a Rafael Casanova

El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monument a Rafael Casanova · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Morella · Veure més »

Mura

Mura és un poble, cap del municipi del mateix nom, al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mura · Veure més »

Muralles de Barcelona

Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Muralles de Barcelona · Veure més »

Muralles de Girona

Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Muralles de Girona · Veure més »

Muralles de la Vila Joiosa

Les Muralles de la Vila Joiosa són un conjunt defensiu emmurallat datat al situat a la localitat de la Vila Joiosa (Marina Baixa, País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Muralles de la Vila Joiosa · Veure més »

Muralles i fortificacions de Tarragona

Les Muralles i fortificacions de Tarragona és un conjunt de Tarragona que inclou la muralla romana que encercla en gran part el nucli antic de la ciutat, així com elements singulars com el Portal de Sant Antoni construït el 1737 que dona al passeig de Sant Antoni.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Muralles i fortificacions de Tarragona · Veure més »

Muralles romanes de Tarragona

Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Muralles romanes de Tarragona · Veure més »

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Murcià · Veure més »

Muro d'Alcoi

Muro d'Alcoi (també conegut com a Muro del Comtat i popularment com a Muro) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Muro d'Alcoi · Veure més »

Museu Arqueològic de Dénia

El Museu Arqueològic de la ciutat de Dénia (Marina Alta) condueix per la història de la ciutat, des dels inicis de la seua aventura urbana, s. II aC, fins al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Museu Arqueològic de Dénia · Veure més »

Museu Comarcal de l'Urgell

El Museu Comarcal de l'Urgell es troba a Tàrrega.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Museu Comarcal de l'Urgell · Veure més »

Museu d'Història de Catalunya

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »

Museu de Belles Arts Gravina

El Museu de Belles Arts Gravina o MUBAG és un museu ubicat a la ciutat d'Alacant.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Museu de Belles Arts Gravina · Veure més »

Museu de Soldadets de Plom l'Iber

El Museu de Soldadets de Plom l'Iber s'ubica al palau dels marquesos de Malferit, una casa senyorial de finals del o principis del, al centre antic de València, al número 22 del carrer dels Cavallers de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Museu de Soldadets de Plom l'Iber · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »

Musoles

Musoles és una família nobiliària assolada a València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Musoles · Veure més »

Mutxamel

Mutxamel és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mutxamel · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nació espanyola · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725

Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 és el títol del llibre que va escriure el militar català austriacista i historiador Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 1757) on explicà els esdeveniments entre 1700 i 1725 dels fets viscuts en primera persona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 · Veure més »

Nicolas Catinat

Nicolas Catinat. Nicolas Catinat (París, 1 de setembre de 1637 - Saint-Gratien, Val-d'Oise, 22 de febrer de 1712) fou un militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nicolas Catinat · Veure més »

Nicolas de Fer

Nicolas de Fer, 1646 – 25 d'octubre de 1720, va ser un cartògraf i geògraf francès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nicolas de Fer · Veure més »

Nicolau Aixandri

Nicolau Aixandri (Llagostera, - Viena, 28 de novembre del 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nicolau Aixandri · Veure més »

Nicolás de Jesús Belando

Nicolás de Jesús Belando fou un franciscà descalç i historiador espanyol del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nicolás de Jesús Belando · Veure més »

Nova Barcelona

Nova Barcelona fou el nom d'un assentament d'exiliats austriacistes que va existir entre el 1735 i el 1738, creat després de la seva derrota a la Guerra de Successió i situat al Banat de Temesvar, a l'actual poble de Zrenjanin, a la Voivodina sèrbia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nova Barcelona · Veure més »

Nova França

''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nova França · Veure més »

Nucli antic de Cervera

El nucli antic de Cervera o centre històric, comprèn la ciutat vella, articulada pel carrer Major, des de la plaça Major fins a l'antic portal de Santa Maria i el barri de la Universitat, presidit per l'imposant edifici del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nucli antic de Cervera · Veure més »

Nules

Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nules · Veure més »

Numismàtica

Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Numismàtica · Veure més »

Ocaña

Ocaña és una població de la província de Toledo a la comunitat de Castella-La Manxa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ocaña · Veure més »

Ocupació anglesa de Menorca

Locupació anglesa a Menorca començà amb la conquesta austriacista de Menorca durant l'enfrontament entre els austriacistes i els borbònics en el marc de la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ocupació anglesa de Menorca · Veure més »

Ocupació austriacista de Madrid

Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »

Ode for the Birthday of Queen Anne

Retrat de la reina Anna per Charles Jervas Ode for the Birthday of Queen Anne (en català, Oda per a l'aniversari de la reina Anna) (HWV 74) és una cantata profana composta per Georg Friedrich Haendel sobre un llibret d'Ambrose Philips.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ode for the Birthday of Queen Anne · Veure més »

Olivença

Olivença, (en català i portuguès, en castellà i oficialment Olivenza) és una població espanyola situada a la província de Badajoz i reivindicada per Portugal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Olivença · Veure més »

Olocau del Rei

Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Olocau del Rei · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Olot · Veure més »

Ondara

La torre del Rellotge, l'única de quatre que abans conformaven el castell musulmà, és un dels símbols d'Ondara El Mercat del Prado és un referent important de la vila Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ondara · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Onil · Veure més »

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ontinyent · Veure més »

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Orde de Montesa · Veure més »

Orfeó Reusenc

L'Orfeó Reusenc és una entitat cultural de la ciutat de Reus fundada l'any 1918 dedicada, entre altres activitats, al cant coral, l’esbart, el teatre i el ball de bastons.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Orfeó Reusenc · Veure més »

Oristà

Oristà és el municipi més gran de la comarca del Lluçanès a la vall de la riera Gavarresa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Oristà · Veure més »

Ortafà

Ortafà (en francès Ortaffa), o Hortafà, forma tradicional etimològica emprada en alguns àmbits, és el poble cap del municipi del mateix nom, de 1.245 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ortafà · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Osona · Veure més »

Oudenaarde

Oudenaarde (Audenarde en francès) és una ciutat belga i un municipi de la província de Flandes Oriental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Oudenaarde · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Països Catalans · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pactes de Família · Veure més »

Palau Dalmases

El Palau Dalmases és un edifici ubicat al carrer de Montcada, 20 i dels Banys Vells, 13 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau Dalmases · Veure més »

Palau de la Diputació de Lleida

El Palau de la Diputació de Lleida és un edifici de Lleida situat a la rambla de Ferran i al carrer del Carme i acull des de 1898 la seu central de la Diputació de Lleida, govern local de la província de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau de la Diputació de Lleida · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Palau de Schleissheim

El Palau de Schleissheim és un antiga residència de la família reial bavaresa ubicada a la localitat d'Oberschleißheim, a les proximitats de Múnic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau de Schleissheim · Veure més »

Palau del Buen Retiro

El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau del Buen Retiro · Veure més »

Palau dels Barons de Pinós

El Palau dels Barons de Pinós, també anomenat Castell de Bagà,gencat.cat, és un edifici de Bagà, comarca del Berguedà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau dels Barons de Pinós · Veure més »

Palau dels Comtes de Centelles

El Palau Comtal o Cal Comte és un monument a la vila de Centelles (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau dels Comtes de Centelles · Veure més »

Palau Llobera

El Palau Llobera (també conegut com a Palau d'En Llobera, els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic de la primera meitat del, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau Llobera · Veure més »

Palau Macià

El Palau Macià o Casa Macià és una casa senyorial del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau Macià · Veure més »

Palau Reial de Caserta

El Palau Reial de Caserta (en italià Reggia di Caserta) és una residència de la família reial dels Borbons de Nàpols.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau Reial de Caserta · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau Reial Major · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palma · Veure més »

Papenkreek

El Papenkreek és un curs d'aigua fronterer que desguassa el Meulekreek i el pòlder Papenpolder entre Middelburg i Eede (Sluis), entre les fites número 352 i 354 de la frontera belgo-neerlandesa, pactada el 1843.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Papenkreek · Veure més »

Parc de Can Dragó

El Parc de Can Dragó està situat al barri de Porta al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Parc de Can Dragó · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Tory

El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Partit Tory · Veure més »

Pasqual de Borja

Pasqual de Borja-Centelles i Ponce de León, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i Comte d'Oliva (18 de març 1653—8 de desembre 1716).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pasqual de Borja · Veure més »

Passeig de l'Esplanada (Barcelona)

El Passeig de l'Esplanada, també conegut com Passeig Nou o Passeig de Sant Joan, va ser un bulevard enjardinat de Barcelona, davant de la fortalesa de la Ciutadella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Passeig de l'Esplanada (Barcelona) · Veure més »

Patricio Laules Brian

Patricio Laules (Lauwles) y Briaen Denn y Staines, també conegut como Patrick Lolles (Kilkenny, (Irlanda), 1676 - Mallorca, 19 de març de 1739) va ser un militar i diplomàtic espanyol, membre de l'Orde d'Alcántara.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Patricio Laules Brian · Veure més »

Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi

Exvot de terracota femení. La Serreta. (Alcoi, Cocentaina, Penàguila). Segle III - inicis del segle II aC Alcoi compta amb un ric patrimoni arqueològic i històric, molt d'ell inscrit en el catàleg de Béns d'Interès Cultural.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi · Veure més »

Pau de Miró i Simó

Pau de Miró i Simó (Reus, 25 de gener de 1678 - Reus, 11 d'octubre de 1741) va ser un pagès i negociant català que el 1752 va rebre el privilegi de cavaller a títol pòstum, a petició del seu fill Francesc de Miró i Roig.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pau de Miró i Simó · Veure més »

Paul François de Lozières d'Astier

Paul François de Lozières d'Astier (c.1654-1731) enginyer militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Paul François de Lozières d'Astier · Veure més »

Pòinter

El pòinter (de l'anglès to point, apuntar) és un gos de mostra originari d'Anglaterra i considerat un dels millors perdiguers, que indica la presència de la presa apuntant-la amb el cap i amb una postura corporal immòbil i tensa, normalment amb una extremitat davantera aixecada.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pòinter · Veure més »

Pedra dels Maulets

La Pedra dels Maulets és el nom popular amb què es coneix el monument als maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que està situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pedra dels Maulets · Veure més »

Pedro de Vargas y Maldonado

Pedro de Vargas Maldonado López de Carrizosa y Perea.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pedro de Vargas y Maldonado · Veure més »

Pedro Félix de la Croix de Chevrières

Pedro Félix de la Croix de Chevrières, comte de Sayve (17 de febrer de 1686 - 1775) fou un militar francès al servei de la corona espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pedro Félix de la Croix de Chevrières · Veure més »

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pego · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Peníscola · Veure més »

Penyal de Gibraltar

El penyal de Gibraltar (en anglès Rock of Gibraltar; de vegades anomenat Columna d'Hèrcules) és un penyal de pedra fill de pedra calcaria al territori d'ultramar britànic de Gibraltar que s'eleva per sobre la planura de la comarca del Campo de Gibraltar a l'extrem sud-oest d'Europa, dins la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Penyal de Gibraltar · Veure més »

Perafita

Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situada al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Perafita · Veure més »

Peramola

Peramola és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell, a la Província de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Peramola · Veure més »

Pere Alba i Marquès

Pere Alba i Marquès fou un governador polític català del ducat de Cardona, encarregat d'enviar al front els joves voluntaris de la formació paramilitar del sometent, durant el setge del Castell de Cardona, del 1711 al 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere Alba i Marquès · Veure més »

Pere Bricfeus i Terns

Pere Bricfeus i Terns (Castellterçol 1670 - Viena 1724) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere Bricfeus i Terns · Veure més »

Pere de Padilla

Pere de Padilla (Les Borges del Camp (Baix Camp) -) fou un militar català, tinent coronel del Regiment de Nostra Senyora del Roser de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere de Padilla · Veure més »

Pere de Torrelles i Sentmenat

Pere de Torrelles i Sentmenat o Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa Marquès de Torrelles, fou un polític i militar català i austriacista que, el 1713, es declarà partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere de Torrelles i Sentmenat · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere I de Rússia · Veure més »

Pere II de Portugal

Pere II de Portugal dit „el Pacífic“ (Lisboa, 26 d'abril de 1648 - Alcântara, 9 de desembre de 1706) fou regent de Portugal (1667-1683) i rei de Portugal (1683 -1706).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere II de Portugal · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Pere Rabassa

Pere Rabassa, també anomenat Pedro Rabassa, (Barcelona, 21 de setembre de 1683 - Sevilla, 1767) fou un músic i compositor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere Rabassa · Veure més »

Pere Vehils i Torrents

Pere Vehils i Torrents (Badalona, 22 de març de 1799–19 d'octubre de 1870) va ser un terratinent i polític català, alcalde de Badalona diverses vegades al.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere Vehils i Torrents · Veure més »

Pere Voltes i Bou

Pedro Voltes Bou (Reus, 1 de juliol de 1926-Barcelona, 11 de març de 2009) va ser un prolífic escriptor, historiador, advocat, economista, periodista i professor espanyol, que va publicar més de vuitanta llibres al llarg de la seva vida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere Voltes i Bou · Veure més »

Pergamins municipals de Barcelona

Pergamins municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Any 1326 La sèrie documental dita Pergamins municipals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s'anomena així per distingir-la d'altres sèries també en pergamí de l'Arxiu Històric però que tenen una filiació diferent, com els Pergamins patrimonials o els Pergamins gremials, provinents, respectivament, d'arxius aliens a la institució municipal (arxius privats i familiars) i de corporacions professionals o d'associacions assistencials vinculades a un ofici menestral.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pergamins municipals de Barcelona · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Perpinyà · Veure més »

Peter Carle

, també conegut com a Peter Carle, Peter Carless, Pedro Carle o Mylord Carle, va ser un enginyer militar francès, protestant, naturalitzat anglès, que va realitzar tota la seva carrera professional amb l'exèrcit d'Anglaterra i els seus aliats.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Peter Carle · Veure més »

Petrer

Petrer és un municipi del sud del País Valencià situat a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Petrer · Veure més »

Picassent

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Picassent · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Piemont · Veure més »

Pineda de Mar

Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pineda de Mar · Veure més »

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pirateria barbaresca · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pirateria marítima · Veure més »

Plaça de la Plana

La Plana és una plaça de la ciutat de Badalona delimitada entre el passatge homònim, l'avinguda de Sant Ignasi de Loiola i el carrer dels Arbres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Plaça de la Plana · Veure més »

Plaça dels Gramàtics

La Plaça dels Gramàtics és el nom actual d'un espai urbà pertanyent al barri antic de la ciutat de Lleida que, conjuntament amb la plaça del Dipòsit i d'altres carrers dels voltants, ocupa la part de la ciutat que actualment és el Pla de l'Aigua, que s'havia anomenat des del al XVIII Pla dels Gramàtics i, amb anterioritat, Pla del Mur com a referència als vestigis de muralla que ocupava, propers a la Porta de Boters, enderrocats a mitjan.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Plaça dels Gramàtics · Veure més »

Poblenou

El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Poblenou · Veure més »

Polaco

Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans com a col·lectiu o llur llengua.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Polaco · Veure més »

Polvorí de Montjuïc

El Polvorí de Montjuïc és un edifici construït a la muntanya de Montjuïc a la ciutat de Barcelona a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Polvorí de Montjuïc · Veure més »

Pont de Carles III

Detall del pont, cap a l'any 1867. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.L'Arxiu Ruiz Vernacci es troba a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, a Madrid. Aquesta fotografia del pont correspon al negatiu de vidre NIM: 03094. J. Laurent, a partir de l'any 1870. Negatiu de vidre conservat a Madrid, a l'arxiu Ruiz Vernacci. El Pont de Carles III era un pont d'estil neoclàssic construït per ordre de Carles III, del qual rebé el nom, sobre el riu Llobregat a l'alçada de Molins de Rei, que esdevingué clau per a la comunicació entre Barcelona i Madrid i entre les dues riberes de la part baixa del riu.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pont de Carles III · Veure més »

Pont del Diable (Cardona)

El Pont del Diable, o pont Trencat, es troba vora la vila de Cardona, sobre el riu Cardener, afluent del Llobregat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pont del Diable (Cardona) · Veure més »

Pont romànic d'Orrit

El Pont d'Orrit és un pont romànic en ruïnes situat damunt de la Noguera Ribagorçana, entre l'antic terme de Sapeira, actualment de Tremp, i Areny de Noguera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pont romànic d'Orrit · Veure més »

Pont Vell d'Alfarràs

El Pont Vell és un pont de vuit ulls, d'arcs de mig punt dels quals encara se'n conserven tres en peu, construït amb pedra picada i desbastada.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pont Vell d'Alfarràs · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ponts · Veure més »

Porrera

Porrera és una vila i municipi de la comarca del Priorat històric.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Porrera · Veure més »

Porta de Quart

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també «portal» o «portes») és un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Porta de Quart · Veure més »

Portada/article gener 14

Categoria:Articles del dia de gener de la portada 600k.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Portada/article gener 14 · Veure més »

Portada/article setembre 11

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Portada/article setembre 11 · Veure més »

Portada/efemèride abril 11

11.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Portada/efemèride abril 11 · Veure més »

Portada/efemèride juliol 13

13.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Portada/efemèride juliol 13 · Veure més »

Portada/efemèride juny 13

13.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Portada/efemèride juny 13 · Veure més »

Porxos del carrer Major (Gualter)

Els Porxos del carrer Major és un element arquitectònic del poble de Gualter, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Porxos del carrer Major (Gualter) · Veure més »

Prats de Lluçanès

Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca del Lluçanès de la qual n’és la capital.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Prats de Lluçanès · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Príncep de Girona · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Prússia · Veure més »

Presa austriacista de Mallorca

La presa austriacista de Mallorca va ser un episodi de la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc el 27 de setembre de 1706 quan el Gran i General Consell del regne de Mallorca va decidir rendir-se davant la presència al port de Palma d'una flota angloholandesa de la Gran Aliança que recolzava a Carles III en les seves pretensions d'ocupar el tron de la Monarquia Hispànica, enfront del borbó Felip V, que havia estat designat com a successor per l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II, un mes abans de la seva mort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Presa austriacista de Mallorca · Veure més »

Presa borbònica de Mallorca

La presa borbònica de Mallorca va ser l'últim episodi de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Presa borbònica de Mallorca · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Presa de Gibraltar · Veure més »

Presa del castell de Gironella

La presa del castell de Gironella va ser un atac reeixit de l'Exèrcit de Catalunya de l'interior contra les forces borbòniques que defensaven el castell de Gironella, el 1714, durant la Guerra dels catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Presa del castell de Gironella · Veure més »

President de la Generalitat Valenciana

El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Priego de Córdoba

Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Priego de Córdoba · Veure més »

Primer Congrés de Rastatt

El Primer Congrés de Rastatt, començat el novembre de 1713, es dugueren a terme negociacions entre França i Àustria per a negociar el final de la Guerra de Successió Espanyola, que culminaria amb el Tractat de Rastatt signat el 7 de març de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Primer Congrés de Rastatt · Veure més »

Primer setge d'Alacant de 1706

El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Primer setge d'Alacant de 1706 · Veure més »

Primera batalla naval de Tarragona

La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Primera potència mundial · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Principat de Transsilvània · Veure més »

Pronunciament de 1841

Maria Cristina de Borbó. El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pronunciament de 1841 · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Províncies Unides · Veure més »

Puebla de Sanabria

Puebla de Sanabria és un municipi de la província de Zamora, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Puebla de Sanabria · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Puigcerdà · Veure més »

Quan el mal ve d'Almansa...

Quan el mal ve d'Almansa... (PDI, 1979) és el títol del quart disc de llarga durada d'Al Tall i, presumiblement, el més emblemàtic de tota la seua discografia pel nombre de peces (principalment de la cantata) que formen part del repertori habitual en directe.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Quan el mal ve d'Almansa... · Veure més »

Quartell

Quartell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Quartell · Veure més »

Quàdruple Aliança

* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Quàdruple Aliança · Veure més »

Rafael Bellveny

Rafael Bellveny, (Reus) va ser un comerciant i hisendat català i alcalde de Reus.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rafael Bellveny · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael de Nebot i Font

Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rafael de Nebot i Font · Veure més »

Rafelguaraf

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rafelguaraf · Veure més »

Ramillies (Bèlgica)

Ramillies (en való Ramiêye) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ramillies (Bèlgica) · Veure més »

Ramon Bordes

Ramon Bordes (? s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ramon Bordes · Veure més »

Ramon de Rialp i Safont

Ramon de Rialp i Safont (Anglesola, ? - Viena?, entre 1741 i 1755) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ramon de Rialp i Safont · Veure més »

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »

Règim foral

Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Règim foral · Veure més »

Real Acuerdo

Retrat de Felip V d'Espanya, primer rei de la Casa de Borbó, el 1712 El Real Acuerdo és un organisme format pel plenari de l'Audiència i el Capità General, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en l'organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Real Acuerdo · Veure més »

Recinte emmurallat de Camarasa

El Recinte emmurallat de Camarasa és una obra de Camarasa (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Recinte emmurallat de Camarasa · Veure més »

Recinte emmurallat medieval de Traiguera

Les restes de la Muralla de Traiguera, a la comarca del Baix Maestrat, i la seva ampliació abaluartada del, disseminats al llarg del nucli més antic de la població, es troben catalogats, de manera genèrica, com Bé d'Interès Cultural, amb anotació ministerial R-I-51-0011155, i data d'anotació: 4 de març de 2004.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Recinte emmurallat medieval de Traiguera · Veure més »

Reconstrucció històrica

Participants en una acte de '''reconstrucció històrica''' (exèrcit austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial) es fotografien amb el monument al soldat Švejk. Sanok (Polònia), 2009 La reconstrucció històrica (o recreació històrica), en sentit genèric, és qualsevol activitat que prova de reproduir esdeveniments històrics; per exemple, és habitual de qualificar de "reconstrucció històrica" certes formes d'historiografia, així com certes novel·les, films i quadres la matèria dels quals és essencialment històrica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reconstrucció històrica · Veure més »

Recreació de la batalla d'Almansa

La recreació de la batalla d'Almansa és un esdeveniment que se celebra anualment a la ciutat d'Almansa (província d'Albacete, Espanya) amb motiu de la batalla del 25 d'abril de 1707, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Recreació de la batalla d'Almansa · Veure més »

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reformisme borbònic · Veure més »

Regència d'Espartero

General Baldomero Espartero. La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regència d'Espartero · Veure més »

Regiment d'Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats

El Regiment d'Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats fou una unitat militar de l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment d'Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31

El Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n.º 31 és una unitat de infanteria mecanitzada de l'Exèrcit de Terra Espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31 · Veure més »

Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6

El Regiment d'Infanteria Saboya núm.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6 · Veure més »

Regiment de cavalleria La Fe

El Regiment de cavalleria La Fe fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de cavalleria La Fe · Veure més »

Regiment de cavalleria Pere de Bricfeus

El Regiment de cavalleria Pere de Bricfeus, també conegut com a Brichfeus o Brigfeus, fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de cavalleria Pere de Bricfeus · Veure més »

Regiment de cavalleria Rafael Nebot

El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de cavalleria Rafael Nebot · Veure més »

Regiment de cavalleria Sant Jordi

El Regiment de cavalleria Sant Jordi fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de cavalleria Sant Jordi · Veure més »

Regiment de la Ciutat de Barcelona

El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Regiment de la Immaculada Concepció

El regiment de la Immaculada Concepció fou una unitat militar de l'exèrcit de Catalunya durant la guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Immaculada Concepció · Veure més »

Regiment de Mataró

El Regiment de Mataró fou una unitat militar austriacista durant la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de Mataró · Veure més »

Regiment de Nostra Senyora del Roser

El Regiment de Nostra Senyora del Roser fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de Nostra Senyora del Roser · Veure més »

Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »

Regiment de Sant Narcís

El Regiment de Sant Narcís fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de Sant Narcís · Veure més »

Regiment de Santa Eulàlia

El regiment de Santa Eulàlia fou una unitat militar de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de Santa Eulàlia · Veure més »

Regiment Pirinenc Núm. 1

El Regiment Pirinenc Núm.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment Pirinenc Núm. 1 · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Prússia · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reial Cadastre de Catalunya

Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Cadastre de Catalunya · Veure més »

Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa

Escut La Real Mestrança de Cavalleria de Saragossa és una institució nobiliària que ha tingut diverses funcions a la ciutat de Saragossa i que té el seu origen en el.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reinaldo III d'Este

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reinaldo III d'Este · Veure més »

Renaixença econòmica

Basílica de la Mercè. Construïda per Josep Mas i Dordal amb la façana projectada per Carles Grau, entre 1767 i el 1775. La Renaixença econòmica fa referència a la societat i l'economia de la Catalunya il·lustrada del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Renaixença econòmica · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і René de Froulay de Tessé · Veure més »

René Duguay-Trouin

'''René Duguay-Trouin''' René Duguay-Trouin (Saint Malo, 1673 - 1736) fou un corsari bretó al servei del rei de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і René Duguay-Trouin · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і República de Gènova · Veure més »

Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola

Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Requena · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Retaule major de la Seu Vella de Lleida

El retaule Major de la Seu Vella és una obra que va ser realitzada per Bartomeu Robió entre 1360 i 1362 per a presidir l'altar major de la Catedral Seu Vella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Retaule major de la Seu Vella de Lleida · Veure més »

Retrobament de l'Alguer

El Retrobament de l'Alguer és l'esdeveniment que va facilitar el restabliment de contactes culturals entre la ciutat de l'Alguer i la resta dels Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Retrobament de l'Alguer · Veure més »

Revolta de les quinzenades

La revolta de les quinzenades fou una insurrecció popular de grans dimensions contra les tropes de les Dues Corones borbòniques durant els mesos de gener i febrer de 1714, en plena guerra dels catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Revolta de les quinzenades · Veure més »

Revolta de Manuelinho

La Revolta de Manuelinho o alteracions d'Évora fou una revolta popular que va tenir lloc al sud del Regne de Portugal l'any 1635 i a conseqüència de la crisi institucional i política de l'Imperi Espanyol que el va portar a la Guerra dels Segadors i a la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Revolta de Manuelinho · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Revolució Gloriosa · Veure més »

Ricardo Wall y Devereux

Ricardo Wall y Devereux (Nantes, França, 5 de novembre de 1694 - Soto de Roma, Granada, 26 de desembre de 1777) va ser un general, diplomàtic i ministre d'origen irlandès al servei del regne d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ricardo Wall y Devereux · Veure més »

Riera de Talamanca

Riera de Talamanca és una riera de la comarca del Bages que té els seus orígens en els vessants nord-occidentals del massís del Montcau.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Riera de Talamanca · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ripoll · Veure més »

Riu Cantavella

El riu Cantavella és un afluent del riu Bergantes, i com el nom indica, neix a les proximitats de la població de Cantavella a l'Aragó, a uns 2 km, i desemboca a la població valenciana del Forcall, als Ports, al riu Bergantes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Riu Cantavella · Veure més »

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Riudoms · Veure més »

Robert Walpole

Robert Walpole, 1r comte d'Orford KG KB PC (Houghton (Norfolk), 26 d'agost de 1676 – Londres, 18 de març de 1745), fou un polític anglès considerat, de facto el primer que va fer de prime minister de la Gran Bretanya, a causa del domini que va exercir dins del gabinet.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Robert Walpole · Veure més »

Rodenhuize

Rodenhuize (també escrit Rodenhuyse, Rodenhuyze), traduït Casa Vermella és un llogaret desaparegut de Bèlgica a la confluència del Sassevaart i del Moervaart a l'antic municipi de Desteldonk, ara fusionat amb la ciutat de Gant.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rodenhuize · Veure més »

Roger Elliott

El General Major Roger Elliott (c. 1665 - Barnes, Surrey, Anglaterra, 16 de maig de 1714) va ser un dels primers Governadors de Gibraltar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Roger Elliott · Veure més »

Rosal de la Frontera

Rosal de la Frontera és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rosal de la Frontera · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Roses · Veure més »

Rotget

Mateu Reus "Rotget" (Mallorca, s. XVII - Ciutat de Mallorca, 15 de gener de 1729) fou un bandejat mallorquí que va tenir un paper destacat en la tradició oral mallorquina i que s'ha reflectit en diverses tradicions populars.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rotget · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Royal Navy · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rubí · Veure més »

Sa Pobla

Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sa Pobla · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sagunt · Veure més »

Sallent

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sallent · Veure més »

Salvador Feliu de la Penya

Salvador Feliu de la Penya i Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733) fou un mercader i polític català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Salvador Feliu de la Penya · Veure més »

Salvador Lleonart

Salvador Lleonart (o Salvador Lleonard) (Alella?, el Maresme, segle XVII — Alella?, el Maresme) fou organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei arxiduc Carles III (1713-14), el qual tenia encomanades funcions d'espionatge i contraespionatge, així com d'agitació i enllaç.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Salvador Lleonart · Veure més »

Sancho de Echevarría

Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, construïda per desig de Sancho de Echevarría. Sancho de Echevarría (Hondarribia, segle XVII- Vinaròs, 1714) fou un militar d'origen basc, governador militar de la vila de Peníscola durant el setge que van dur a terme les tropes de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sancho de Echevarría · Veure més »

Sangüesa

Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sangüesa · Veure més »

Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu de la Barca és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), entre Martorell, Castellbisbal, Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Andreu de la Barca · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Esteve de Parets

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Esteve de Parets · Veure més »

Sant Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Hilari Sacalm · Veure més »

Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Hipòlit de Voltregà és una vila i municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Hipòlit de Voltregà · Veure més »

Sant Joan d'Alacant

Sant Joan d'Alacant és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Joan d'Alacant · Veure més »

Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del consorci de l'Alta Garrotxa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Joan les Fonts · Veure més »

Sant Llorenç Savall

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Llorenç Savall · Veure més »

Sant Martí d'Alanzell

Sant Martí d'Alanzell és una possessió de Mallorca situada dins el terme de Vilafranca de Bonany.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Martí d'Alanzell · Veure més »

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes, o Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Pere de Ribes · Veure més »

Sant Pere del Pinatar

Sant Pere del Pinatar (en castellà: San Pedro del Pinatar) és un municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Pere del Pinatar · Veure més »

Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Pol de Mar · Veure més »

Sant Quintí (Cardona)

Sant Quintí és una muntanya de 713 metres que es troba al del veïnat de Planés (Cardona), al municipi de Cardona, a la comarca catalana del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Quintí (Cardona) · Veure més »

Sant Quintí de Mediona

Sant Quintí de Mediona és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Quintí de Mediona · Veure més »

Sant Sadurní de Cuberes

Sant Sadurní de Cuberes és una antiga església parroquial d'estil romànic situada a l'antic poble de Cuberes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Sadurní de Cuberes · Veure més »

Sant Salvador de Toló

Sant Salvador de Toló és una vila del terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Salvador de Toló · Veure més »

Sant Salvador de Toló (antic municipi)

L'antic municipi de Sant Salvador de Toló, del Pallars Jussà, és un dels tres antics municipis que foren agrupats el 1970 amb els també aleshores municipis d'Aransís i Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Salvador de Toló (antic municipi) · Veure més »

Sant Valerià de Robers

Sant Valerià és una ermita a l'oest del terme municipal de Lliçà d'Amunt, dins del recinte de la masia de Can Coscó, al peu de l'antic camí ramader de Caldes, per la Creu de Baduell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Valerià de Robers · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Santa Anna de Claret

Santa Anna de Claret és una ermita o santuari del nucli de Claret, al sud-est del municipi de Santpedor (Bages).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Anna de Claret · Veure més »

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara (antigament anomenat les Planes de la Galera i, després, les Planes de Santa Bàrbara) és una vila i municipi de la comarca del Montsià (Catalunya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Bàrbara · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Santa Magdalena de Cuberes

Santa Magdalena de Cuberes és una antiga església parroquial de l'antic poble de Cuberes, pertanyent al terme de Baix Pallars, del Pallars Sobirà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Magdalena de Cuberes · Veure més »

Santa Maria d'Arenys

Santa Maria d'Arenys és una església del municipi d'Arenys de Mar que pertany al Bisbat de Girona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria d'Arenys · Veure més »

Santa Maria d'Igualada

Santa Maria d'Igualada o l'Església Gran és una basílica del municipi d'Igualada (Anoia).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria d'Igualada · Veure més »

Santa Maria de Jesús de Gràcia

Santa Maria de Jesús és una església parroquial al barri de Gràcia de Barcelona situada al número 3 del carrer Gràcia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria de Jesús de Gràcia · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria del Camí · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Marta (Colòmbia)

Estàtua de Rodrigo de Bastidas a la catedral de '''Santa Marta''' Santa Marta (oficialment, en castellà, Distrito Turístico, Cultural e Histórico de Santa Marta) és una ciutat colombiana, capital del departament del Magdalena, a la regió del Carib, situada a la badia de Santa Marta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Marta (Colòmbia) · Veure més »

Santuari dels Àngels

El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santuari dels Àngels · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Saragossa · Veure més »

Sarah Churchill

Sarah Churchill (5 de juny del 1660 – 18 d'octubre del 1744) fou una de les persones més influents del seu temps per l'amistat que tenia amb la reina Anna de la Gran Bretanya, que escoltava els seus consells perquè li parlava amb franquesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sarah Churchill · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sard · Veure més »

Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sarroca de Lleida · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sarsuela · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens · Veure més »

Símbols d'Elda

L'escut i la bandera d'Elda són els símbols representatius d'Elda, municipi del País Valencià, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Símbols d'Elda · Veure més »

Símbols d'Ibi

L'escut i la bandera d'Ibi són els símbols representatius d'Ibi, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Símbols d'Ibi · Veure més »

Símbols d'Onil

L'escut i la bandera d'Onil són els símbols representatius oficials d'Onil, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Símbols d'Onil · Veure més »

Símbols de Banyeres de Mariola

L'escut i la bandera de Banyeres de Mariola són els símbols representatius de Banyeres de Mariola, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Símbols de Banyeres de Mariola · Veure més »

Símbols valencians

Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Símbols valencians · Veure més »

Sòria

Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sòria · Veure més »

Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,Segons, el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme. 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762) fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sebastià Dalmau i Oller · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segle XVIII · Veure més »

Segon setge d'Alacant de 1706

El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segon setge d'Alacant de 1706 · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segona Germania · Veure més »

Segona guerra dels Cent Anys

duc de Wellington i Gebhard Leberecht von Blücher derrotaren Napoleó. Aquesta es considera la batalla final de la Segona Guerra dels Cents Anys La segona guerra dels Cent Anys és una expressió que descriu tota la sèrie de conflictes militars en què s'enfrontaren al Regne de la Gran Bretanya i França des del 1688 fins al 1815.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segona guerra dels Cent Anys · Veure més »

Sentmenat

Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sentmenat · Veure més »

Serra de Degollats

La Serra de Degollats és una masia de Santa Maria de Merlès (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Serra de Degollats · Veure més »

Setaigües

Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setaigües · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge · Veure més »

Setge d'Alacant (1708-09)

A principis de 1706, Alacant era l'única ciutat del Regne de València en mans borbòniques, i la seva ocupació era d'importància estratègica, doncs el seu port tenia bones defenses i estava situat en bona posició per abastir l'exèrcit que havia d'ocupar Madrid.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge d'Alacant (1708-09) · Veure més »

Setge d'Ares

El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge d'Ares · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Cardona

* Setge de Cardona (1711), dins de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Cardona · Veure més »

Setge de Cardona (1711)

El Setge de Cardona de 1711 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Cardona (1711) · Veure més »

Setge de Cardona (1713)

El setge de Cardona es lliurà l'octubre de 1713 enfrontant les tropes borbòniques contra les tropes catalanes durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Cardona (1713) · Veure més »

Setge de Castellciutat (1713)

El setge de Castellciutat es lliurà entre el 20 i el 28 de setembre de 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Castellciutat (1713) · Veure més »

Setge de Castellciutat (1714)

El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Castellciutat (1714) · Veure més »

Setge de Conca

El setge de Conca fou una sèrie d'episodis ocorreguts en el front peninsular de la Guerra de Successió Espanyola que conduïren a una ràpida alternança de la possessió de la ciutat de Conca a finals d'estiu i principis de la tardor del 1706.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Conca · Veure més »

Setge de Dénia (1707)

El Setge de Dénia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupació del Regne de València per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Dénia (1707) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1727)

Defenses de Gibraltar de 1704 que amb lleus modificacions es van mantenir iguals en el setge de 1727. El setge a Gibraltar de 1727 va ser el segon setge dut a terme per les tropes espanyoles, després del primer setge de 1704 amb la intenció de recuperar la plaça forta de Gibraltar després que aquesta hagués estat presa el 1704 per la coalició anglo-neerlandesa durant la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Gibraltar (1727) · Veure més »

Setge de Girona de 1711

El setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successió en què els borbònics prengueren la ciutat de Girona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Girona de 1711 · Veure més »

Setge de Girona de 1712

El setge de Girona de 1712 fou el segon dels setges de la ciutat de Girona durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Girona de 1712 · Veure més »

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Girona de 1809 · Veure més »

Setge de Lilla (1708)

El setge de Lilla va tenir lloc entre el 12 d'agost i el 10 de desembre de 1708 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Lilla (1708) · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Montsó (1642)

El Setge de Montsó de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Montsó (1642) · Veure més »

Setge de Montsó (1643)

El Setge de Montsó de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Montsó (1643) · Veure més »

Setge de Morella (1707)

El Setge de Morella fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Morella (1707) · Veure més »

Setge de Sant Mateu

* Setge de Sant Mateu (1521) durant la Revolta de les Germanies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Sant Mateu · Veure més »

Setge de Sant Mateu (1705-1706)

El setge de Sant Mateu fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Sant Mateu (1705-1706) · Veure més »

Setge de Tarragona (1641)

El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »

Setge de Toló (1707)

El setge de Toló de 1707 va durar del 29 de juliol al 21 d'agost de 1707 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Toló (1707) · Veure més »

Setge de Torí (1706)

El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Torí (1706) · Veure més »

Setge de Tortosa

* 1148: Conquesta catalana de Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Tortosa · Veure més »

Setge de Tortosa (1642)

El setge de Tortosa de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Tortosa (1642) · Veure més »

Setge de Tortosa (1708)

El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1706)

El setge de Xàtiva de 1706 va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Xàtiva (1706) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Sever Tomàs Auter

Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sever Tomàs Auter · Veure més »

Sexenni de Morella

Dansa dels Teixidors. LII Sexenni (2006). El Sexenni és una festa que se celebra a Morella (els Ports, País Valencià) en honor de la Mare de Déu de Vallivana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sexenni de Morella · Veure més »

Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana

La Sindicatura de Comptes del País Valencià és l'òrgan al qual correspon el control extern econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que ho justifiquen.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Sineu

Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sineu · Veure més »

Sir George Byng

Sir George Byng KB PC (Wrotham, Kent, Anglaterra, 1663 - Londres, Regne Unit, 17 de gener de 1733) fou un militar de la marina anglesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sir George Byng · Veure més »

Sistema monetari castellà

El sistema monetari castellà es un model d'organització monetària singular dins els sistemes europeus, molt fluctuant al llarg del temps de vigència (s. XII-XIX) i fou el resultat de la confluència monetària i comptable dels sistemes musulmans (almoràvits i almohades) bimetàl·lics, amb el de tradició carolíngia, inicialment monometàl·lics, essent el més important sistema monetari europeu que no va seguir el model comptable d'aquest darrer.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sistema monetari castellà · Veure més »

Sistema monetari mallorquí

Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sistema monetari mallorquí · Veure més »

Socarrats (gentilici)

Socarrats és un popular gentilici per a referir-se els veïns i naturals de Xàtiva (la Costera), per raó d'haver estat cremada durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Socarrats (gentilici) · Veure més »

Socarrats (malnom)

Amb l'apel·latiu "socarrats" són coneguts popularment els habitants de dos poblacions del País Valencià: Xàtiva i Cocentaina.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Socarrats (malnom) · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Solsona · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sometent · Veure més »

Son Fortesa

Son Fortesa és una barriada de Palma que es troba entre les vies del tren, la carretera d'Inca, el Torrent d'en Barberà i els Hostalets.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Son Fortesa · Veure més »

Sort

Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sort · Veure més »

Sosa (riu)

La Sosa és un riu aragonès que neix a la Llitera, format per la unió de la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui concretament a la serra de la Corrodella i travessa les localitats de Peralta i Calassanç, on hi ha un afluent, Sanui i Alins, l'Almúnia de Sant Joan, Sant Esteve i Montsó, lloc on es converteix en un afluent del Cinca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sosa (riu) · Veure més »

Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Subirats · Veure més »

Taisnières-sur-Hon

Taisnières-sur-Hon és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Taisnières-sur-Hon · Veure més »

Talamanca

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Talamanca · Veure més »

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Talarn · Veure més »

Taula de Canvi de Girona

La Taula de Canvi i Comuns Dipòsits de la ciutat de Girona (1443-1778) va ser una institució econòmica encarregada de gestionar els dipòsits i girs de diners, custodiar joies i altres objectes de valor, i exercir funcions de tresoreria municipal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Taula de Canvi de Girona · Veure més »

Tírvia

Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tírvia · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Teatre Principal (Reus)

El Teatre Principal de Reus, conegut popularment com a Teatre de les Comèdies, va ser una sala d'espectacles, avui desapareguda, de Reus, (Baix Camp), situada entre el Raval de Santa Anna i el carrer de Vallroquetes, tocant a la Plaça de Catalunya, que se'n deia des de mitjans del, plaça de les Comèdies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Teatre Principal (Reus) · Veure més »

Teresa Herrera

Teresa Margarita Herrera y Pedrosa, més coneguda com a Teresa Herrera (la Corunya, 10 de novembre de 1712 - 22 d'octubre de 1791), fou una filantropa gallega, fundadora del primer hospital de la seva ciutat natal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Teresa Herrera · Veure més »

Terra del Foc

''Les Éclaireurs'', a l'arxipèlag de la Terra del Foc Mapa de l'arxipèlag La Terra del Foc (en espanyol Tierra del Fuego) és un arxipèlag de l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està separada per l'estret de Magallanes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Terra del Foc · Veure més »

Terranova

Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Terranova · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Terrassa · Veure més »

Teulada (Marina Alta)

Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Teulada (Marina Alta) · Veure més »

Tiberio Carafa y Carafa Orsini

Tiberio Carafa y Carafa Orsini (o Tiberio Carrafa) (-) militar sicilià al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tiberio Carafa y Carafa Orsini · Veure més »

Tibi

Tibi és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tibi · Veure més »

Tomàs Llopis i Guardiola

Tomàs Llopis i Guardiola (Beniarbeig, Marina Alta, 19 de juliol de 1954) és un escriptor, rapsode i catedràtic valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tomàs Llopis i Guardiola · Veure més »

Tomba del Soldat desconegut

Cerimònia a la tomba del Soldat desconegut a Moscou el 2005. La tradició de la tomba del Soldat desconegut va néixer de la Primera Guerra Mundial i es troba a nombrosos països.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tomba del Soldat desconegut · Veure més »

Torelló

Església de Sant Feliu de Torelló Torelló és una vila de Catalunya situada a la comarca d'Osona, concretament a la confluència dels rius Ges i Ter, a la Plana de Vic, també és una població de la regió (sense ús administratiu) de l'Alt Ter, concretament al centre de la regió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torelló · Veure més »

Torre Barreda

La Torre Barreda és una masia fortificada agrícola i residencial fortificat, en un pla conreat en el terme municipal de Vilafranca, encara que separat del nucli poblacional, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre Barreda · Veure més »

Torre Bellesguard

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre Bellesguard · Veure més »

Torre d'en Blasco

La masia fortificada Torre d'en Blasco, també coneguda com a Torre d'En Blasco o mas de Partiràs, és un edifici agrícola i residencial fortificat, situat al sud-oest de Vilafranca, a la comarca de l'Alt Maestrat, al que s'arriba partint de Villafranca pel camí de la Barranca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre d'en Blasco · Veure més »

Torre de la Manresana

La Torre de la Manresana és una torre de guaita situada al nucli de la Manresana al municipi dels Prats de Rei a la comarca d'Anoia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre de la Manresana · Veure més »

Torre de la Parada

La Torre de la Parada va ser un pavelló de caça que se situava als afores de Madrid, a la muntanya del Pardo (Parc regional de la conca alta del Manzanares), no lluny del Palau del Pardo.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre de la Parada · Veure més »

Torre de la Serra de la Petita

La torre de la Serra de la Petita és un fortí de Berga declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre de la Serra de la Petita · Veure més »

Torre de Peracamps

La Torre de Peracamps o Castell de Peracamps és una torre del municipi de Llobera, al Solsonès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre de Peracamps · Veure més »

Torre de Pobla de Bellestar

La Masia Fortificada de Pobla de Ballester, tal com ve denominada en la fitxa BIC de la Direcció general del patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, també coneguda com a Torre de Pobla de Bellestar, és un edifici agrícola i residencial fortificat, situat en la població coneguda com a “Pobla de Bellestar”, o llogaret de la Pobla de Sant Miquel de Vilafranca (gairebé en el límit amb la província de Terol), que antigament era coneguda com a “Riu de les truites” la qual depenia del veí Castillo de Mallo, la qual va constituir el primer assentament poblacional de Vilafranca, la carta de poblament del qual va ser atorgada per En Blasc d'Alagón, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre de Pobla de Bellestar · Veure més »

Torre Major d'Alcúdia

La Torre Major, dita també Torre del Port Major, és una torre de defensa situada a 18 msnm a la badia d'Alcúdia, entre el Port d'Alcúdia i la zona d'Alcanada.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre Major d'Alcúdia · Veure més »

Torre Ramona

La Torre Ramona, o Torre Ramon, és un edifici de Subirats (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torre Ramona · Veure més »

Torreta d'Elda

La Torreta d'Elda és una edificació defensiva medieval situada al terme del municipi d'Elda, al Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torreta d'Elda · Veure més »

Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Torroella de Montgrí · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Altranstädt (1707)

El Tractat o Convenció d'Altranstädt el signaren Carles XII de Suècia i Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic el 31 d'agost de 1707.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Altranstädt (1707) · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1698)

El Tractat de la Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1698) · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de la Haia (1720)

El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1720) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Sevilla (1729)

El Tractat de Sevilla va ser un acord signat el 9 de novembre de 1729, després de la Guerra anglo-espanyola de 1727 - 1729, entre Espanya, França i Gran Bretanya al qual es van adherir posteriorment els Països Baixos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Sevilla (1729) · Veure més »

Tractat de Traventhal

El Tractat de Traventhal fou un tractat de pau firmat durant la Gran Guerra del Nord, el 10 o 18 d'agost de 1700 entre l'Imperi Suec, el Regne de Dinamarca i Noruega i Holstein Gottorp a Traventhal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Traventhal · Veure més »

Tractat de Viena

* Tractat de Viena (1606).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tractat hispanobritànic de Madrid (1750)

El Tractat hispanobritànic de Madrid, també conegut com a Tractat d'Aquisgran, va ser un tractat comercial entre Gran Bretanya i Espanya, signat formalment el 5 d'octubre de 1750 a Madrid, Gran Bretanya renuncià al dret d'A''siento de Negros'' i del vaixell permès a canvi d'una indemnització de 100.000 lliures.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat hispanobritànic de Madrid (1750) · Veure més »

Tractats de la Barrera

Els Tractats de la Barrera van ser firmats entre el Regne Unit i la República de les Províncies Unides i entre l'Arxiducat d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractats de la Barrera · Veure més »

Traiguera

Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Traiguera · Veure més »

Traunstein

La ciutat de Traunstein és una ciutat d'Alemanya, situada a l'Alta Baviera, entre les ciutats de Múnic i Salzburg, es troba a uns 10 km al sud-est del llac Chiemsee i a 15 km al nord dels alps.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Traunstein · Veure més »

Tremp (ciutat)

La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tremp (ciutat) · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Tribut de les Tres Vaques

raça pirinenca. El Tribut de les Tres Vaques és una cerimònia que reuneix els veïns de les valls de Varetons (Bearn, França) i de Roncal (Navarra, Espanya) en el punt anomenat «Pèira Sent Martin» situat en el serral d'Ernaz el dia 13 de juliol de cada any, i durant la qual els primers lliuren tres vaques als segons.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tribut de les Tres Vaques · Veure més »

Trofeu dels Alps

El Trofeu dels Alps (en llatí, Tropaeum Alpium; Monument a la victòria dels Alps), conegut també com a Trofeu d'August (en llatí, Tropaeum Augusti), és un monument romà aixecat per August en l'actual municipi de La Túrbia (departament francès dels Alps Marítims), sobre un turó de 480 m del Principat de Mònaco.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Trofeu dels Alps · Veure més »

Turó de la Serreta

El turó de la Serreta és una elevació del terreny a la ciutat de Lleida (Segrià), que separa els barris de la Universitat i de l'Escorxador i que ha estat progressivament urbanitzat des de la fi del.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Turó de la Serreta · Veure més »

Turó de la Seu Vella

El Turó de la Seu Vella (també anomenat Turó de Lleida i a l'antiguitat Roca Sobirana) és un turó que s'aixeca al centre de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Turó de la Seu Vella · Veure més »

Un boig estén la capa perquè hi passi per sobre sant Francesc nen

Un boig estén la capa perquè hi passi per sobre sant Francesc nen és un quadre d'Antoni Viladomat pintat el 1722-1724 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Un boig estén la capa perquè hi passi per sobre sant Francesc nen · Veure més »

Unico Wilhelm van Wassenaer

Unico Wilhelm van Wassenaer (Delden, 2 de novembre de 1692 – La Haia, 9 de novembre de 1766) fou un compositor i diplomàtic holandès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Unico Wilhelm van Wassenaer · Veure més »

Universitat d'Oriola

La Universitat d'Oriola es trobava emplaçada al convent de Sant Doménec, a Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Universitat d'Oriola · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Universitat de Lleida · Veure més »

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una institució pública d'ensenyament superior amb centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca del Penedès i que té com a objectius prioritaris la docència, la recerca i la transferència del coneixement.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Universitat Rovira i Virgili · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Utrecht · Veure més »

Utrecht Te Deum and Jubilate

Utrecht Te Deum and Jubilate és el nom d'una composició coral en dues parts composta per Georg Friedrich Händel per a celebrar el Tractat de Utrecht (Pau de Utrecht) i el final de la Guerra de la Successió espanyola el 1713.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Utrecht Te Deum and Jubilate · Veure més »

Vae Victus

Vae Victus és una novel·la de ficció històrica de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol publicada l'any 2015 per l'editorial La Campana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vae Victus · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і València · Veure més »

València i la instauració borbònica

A la mort sense descendència de Carles II es va produir un conflicte dinàstic que va desembocar en la Guerra de Successió, una contesa de dimensions europees que va tindre al territori valencià un dels seus escenaris.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і València i la instauració borbònica · Veure més »

Valdelaguna

Valdelaguna és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Valdelaguna · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vall d'Aran · Veure més »

Vall de Biar

La Vall de Biar és una comarca natural i històrica del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vall de Biar · Veure més »

Vall dels Alforins

La Vall dels Alforins és un altiplà de gran producció cerealística situat a la confluència de Castella-La Manxa i el País Valencià, entre el terme municipal de Cabdet que actualment pertany a la província d'Albacete, i els de Villena, (ambdós geogràficament de l'Alt Vinalopó), La Font de la Figuera en La Costera i Fontanars dels Alforins en (La Vall d'Albaida), entre els contraforts de la Serra de Beneixama al sud i la Serra del Caporutxo i la Penya Foradada al nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vall dels Alforins · Veure més »

Vall Sangone

La Vall Sangone (en arpità Vâl Sangon) és una de les valls arpitanes del Piemont, a la part occidental de la província de Torí, traçada pel torrent Sangone.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vall Sangone · Veure més »

Vallada

Vallada és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vallada · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Valladolid · Veure més »

Vallromanes

Vallromanes és un municipi de la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Maresme, situat a 25 km del centre de Barcelona, a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vallromanes · Veure més »

Valls

Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Valls · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Veïnatge civil

El veïnatge civil és el lligam que determina la subjecció d'una persona al dret personal d'una determinada comunitat autònoma amb dret civil propi o al dret civil comú.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Veïnatge civil · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vic · Veure més »

Vicenç Bacallar i Sanna

Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vicenç Bacallar i Sanna · Veure més »

Victus

Victus és una novel·la de ficció històrica de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol publicada l'any 2012 per l'editorial La Campana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Victus · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vidreres · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vila-real · Veure més »

Vilafermosa

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vilafermosa · Veure més »

Vilafranca (Ports)

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vilafranca (Ports) · Veure més »

Vilalba dels Arcs

Vilalba dels Arcs és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vilalba dels Arcs · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Vilanova de Bellpuig

Vilanova de Bellpuig és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vilanova de Bellpuig · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Villena · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vinaròs · Veure més »

Virrei de Nàpols

Antic Regne de Nàpols. El Virregnat de Nàpols, corresponia als territoris de l'antic Regne de Nàpols, que se estenia per tot el sud d'Itàlia i l'illa de Sicília.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Virrei de Nàpols · Veure més »

Württemberg

Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Württemberg · Veure més »

Weil am Rhein

Weil am Rhein (en alt alamànic: Wiil am Rhii) és la ciutat i comú més sud-occidental d'Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Weil am Rhein · Veure més »

William Cadogan

William, 1.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і William Cadogan · Veure més »

Wolrad de Nassau-Usingen

Wolrad de Nassau-Usingen —en alemany Walrad von Nassau-Usingen i en neerlandès Walraad van Nassau-Usingen— (Roermond, 25 de febrer de 1635 - Usingen, 17 d'octubre de 1702) era un noble de la Casa de Nassau, fill del comte Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken (1590 - 1640) i de la princesa Anna Amàlia de Baden-Durlach (1595 - 1651) El 1659 el comtat de Nassau-Weilburg es va dividir en Nassau-Ottweiler per al seu germà Joan Lluís, Nassau-Saarbrücken per a Gustau Adolf, mentre que Wolrad es va quedar amb la titularitat de Nassau-Usingen convertit en un principat el 1688, essent el fundador de la línia "Usingen" de la Casa de Nassau.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Wolrad de Nassau-Usingen · Veure més »

Xàbia

Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al, i Duanes de la Mar (o el Port).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xàbia · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xàtiva · Veure més »

Xest

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xest · Veure més »

Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xestalgar · Veure més »

Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xiva (Foia de Bunyol) · Veure més »

Xixona

Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xixona · Veure més »

Zarza la Mayor

Zarza la Mayor és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Zarza la Mayor · Veure més »

Zrenjanin

Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Zrenjanin · Veure més »

Zuidlede

El Zuidlede és un riu de Flandes Oriental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Zuidlede · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 10 de desembre · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 11 d'abril · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 11 de juliol · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 11 de setembre · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 12 d'octubre · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 12 de juny · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 12 de maig · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 13 d'agost · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 13 de juliol · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 14 d'agost · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 16 de gener · Veure més »

1669

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1669 · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 17 de novembre · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 17 de setembre · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1700 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1703 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1710 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1711 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1712 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1716 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1719 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1725 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1726 · Veure més »

1728

Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1728 · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 18 d'agost · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 19 d'abril · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 20 de juny · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 20 de setembre · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 2014 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 2016 · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 21 d'agost · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 22 de juny · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 23 d'octubre · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 23 de desembre · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 23 de maig · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 24 d'agost · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 25 d'abril · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 26 de maig · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 27 de juliol · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 27 de març · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 28 d'octubre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 28 de desembre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 29 d'abril · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 3 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 30 d'abril · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 30 de juny · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 4 de maig · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 5 de febrer · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 6 de juny · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 7 de març · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 7 de setembre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 9 de desembre · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 9 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Final guerra successió, Guerra de Succesió, Guerra de Successió d'Espanya, Guerra de Successió espanyola, Guerra de la Successió, Guerra de succesió espanyola, Guerra de successió espanyola, Guerra de sucessió espanyola, Ocupació de Catalunya.