Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gubèrnia

Índex Gubèrnia

Divisió de Rússia en vuit gubèrnies el 1708 Subdivions de l'Imperi Rus el 1914 Una gubèrnia (губе́рния, AFI /ɡʊˈbʲɛrnʲɪjə/ del rus губерна́тор gubernàtor, del llatí gubernatore i aquest al seu torn del κυβερνήτης timoner), era una subdivisió administrativa essencial de l'Imperi Rus, que normalment ha estat traduïda com a govern, governació, o província.

88 les relacions: Afanassi Ordín-Nasxokin, Akhaltsikhe, Akhtirski, Aleksandr Grin, Aleksei Konstantínovitx Tolstoi, Anna Golubkina, Anna Xabànova, Armavir (ciutat antiga), Íngria, Óblast, Bakhmut (Ucraïna), Cosacs del Kuban, Degà de la noblesa, Estat Ucraïnès, Fiódor Gladkov, Gleb Uspenski, Governació, Gran Seimas de Vílnius, Grigori Xélikhov, Gubèrnia de Bessaràbia, Gubèrnia de Iekaterinoslav, Gubèrnia de Kherson, Gubèrnia de Livònia, Gubèrnia de Tàurida, Guelendjik, Història de Belarús, Història de Lituània, Història de Sibèria, Història del Tadjikistan, Iegórievsk, Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia, Ierxov, Ievguènia Boix, Ilià Repin, Imperi Rus, Ivan Bunin, Kandava, Kazimir Malèvitx, Kíneixma, Kírovske (Crimea), Khava Volóvitx, Kokxetau, Komis, Kovrov, Làzar Kaganóvitx, Leonid Pozen, Letgàlia, Llista dels decabristes, Lotoixinó, Marge dret d'Ucraïna, ..., Mari (poble), Maria Andréieva, Mikhaïl Kalinin, Ministeri de l'Interior de Rússia, Nadejda Súslova, Nova Rússia (confederació), Novodereviànkovskaia, Novomixàstovskaia, Novopokróvskaia, Novossibirsk, Obsxina, Peredovaia, Primera partició de Polònia, Raion de Kremenets, Rússia, Reforma emancipadora del 1861 a Rússia, República Popular d'Ucraïna, Samogítia, Serguei Aksàkov, Serguei Tanéiev, Sloviansk, Smolensk, Soligàlitx, Starosxerbinóvskaia, Tkhagapx, Txekà, Ufà, Uiezd, Uspénskoie (Krasnodar), Víktor Vasnetsov, Vera Fígner, Vera Zassúlitx, Vladímir Nikítitx Kaixperov, Zaraisk, Zemstvo, 1849, 19 de novembre, 26 de febrer. Ampliar l'índex (38 més) »

Afanassi Ordín-Nasxokin

, nom complet amb patronímic Afanassi Lavréntievitx Ordín-Nasxokin, Афанасий Лаврентьевич Ордин-Нащокин, fou un diplomàtic i polític rus.

Nou!!: Gubèrnia і Afanassi Ordín-Nasxokin · Veure més »

Akhaltsikhe

Akhaltsikhe c. 1887 Akhaltsikhe (en georgià ახალციხე; en armeni Ախալցխա, transliterat Akhaltskha) és una ciutat de Geòrgia, capital històrica de la regió de Meskhètia, abans Samtskhé i Samtskhé-Saatbago, situada a la confluència entre el Kura (Mtkvari) i l'Aragvi a la vora del rierol Potskhovi.

Nou!!: Gubèrnia і Akhaltsikhe · Veure més »

Akhtirski

Akhtirski - Ахтырский - és un assentament de tipus urbà del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Akhtirski · Veure més »

Aleksandr Grin

, nom complet amb patronímic Aleksandr Stepànovitx Grin,, cognom real: Grinevski,, fou un escriptor rus, notable per les seves novel·les romàntiques i contes, principalment ambientats en un lloc fantàstic sense nom, amb un caire europeu o llatinoamericà (els admiradors de Grin sovint es refereixen a aquest lloc com a Grinlàndia).

Nou!!: Gubèrnia і Aleksandr Grin · Veure més »

Aleksei Konstantínovitx Tolstoi

El comte Aleksei Konstantínovitx Tolstoi (Алексей Константинович Толстой - Sant Petersburg, 5 de setembre de 1817 - Krasni Rog, gubèrnia de Txernígov, actual província de Briansk, 10 d'octubre de 1875) fou un escriptor, poeta i dramaturg rus.

Nou!!: Gubèrnia і Aleksei Konstantínovitx Tolstoi · Veure més »

Anna Golubkina

Anna Semiónovna Golubkina (en rus, Анна Семёновна Голубкина; Zaraisk, 16 de gener de 1864 - Moscou, 7 de setembre de 1927) va ser una escultora impressionista russa.

Nou!!: Gubèrnia і Anna Golubkina · Veure més »

Anna Xabànova

Anna Nikolàevna Xabànova, А́нна Никола́евна Шаба́нова, de vegades transliterat Anna Schabanoff (poble de Xabànovo, gubèrnia de Smolensk, Imperi Rus-25 de maig de 1932, Leningrad) fou una metgessa russa.

Nou!!: Gubèrnia і Anna Xabànova · Veure més »

Armavir (ciutat antiga)

Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.

Nou!!: Gubèrnia і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »

Íngria

Bandera d'Íngria. Mapa de parròquies luteranes d'Íngria vers el 1900. Íngria (en finès: Inkeri, en rus: Ингрия, Ingria, Ижорская земля, Ijórskaia zémlia, Ингерманландия, Inguermanlàndia, en suec: Ingermanland) és l'àrea geogràfica, situada al llarg de la costa sud del Golf de Finlàndia vorejada per llac Làdoga amb l'istme de Carèlia al nord i el riu Narva a la frontera amb Estònia a l'oest.

Nou!!: Gubèrnia і Íngria · Veure més »

Óblast

Una óblast (en rus: о́бласть, plural: о́бласти; ucraïnès: о́бласть, plural: о́бласті; en búlgar о́бласт, plural: о́бласти) és el nom que es dona a algunes entitats subestatals de Bulgària, la Federació Russa, Ucraïna i la desapareguda Unió Soviètica.

Nou!!: Gubèrnia і Óblast · Veure més »

Bakhmut (Ucraïna)

Plaça de la Llibertat Bakhmut (en ucraïnès i en rus Бахмут) és una ciutat de la província de Donetsk, Ucraïna, centre administratiu del raion de Bakhmut.

Nou!!: Gubèrnia і Bakhmut (Ucraïna) · Veure més »

Cosacs del Kuban

Bandera de la República Popular del Kuban 1919-1920 i després dels cosacs del Kuban, encara actualment; el color de rosa central fou concedit als regiments de cosacs del Kuban pels tsars. Inicialment era més fosc, però ha derivat modernament cap un rosa més pàl·lid Els cosacs del Kuban (Кубанские кaзаки, Kubànskie Kаzaki; Кубанські козаки, Kubanski Kozaki) o Kubanians (кубанцы, кубанці) són cosacs que viuen a la regió del riu Kuban de Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Cosacs del Kuban · Veure més »

Degà de la noblesa

Degà de la noblesa (predvodítel dvorianstva), càrrec electe en els òrgans de govern local i provincial de l'Imperi Rus abans de la revolució de 1917.

Nou!!: Gubèrnia і Degà de la noblesa · Veure més »

Estat Ucraïnès

LHetmanat (Гетьманат o Het'manat), també Atamanat o Estat ucraïnès (Ukrainska Derjava o Українська держава) va ser una institució política de govern ucraïnesa, amb una curta existència en la història d'Ucraïna.

Nou!!: Gubèrnia і Estat Ucraïnès · Veure més »

Fiódor Gladkov

Fiódor Vasílievitx Gladkov (en rus Фёдор Васильевич Гладков) fou un escriptor rus enquadrat dins el realisme socialista soviètic.

Nou!!: Gubèrnia і Fiódor Gladkov · Veure més »

Gleb Uspenski

Gleb Ivànovitx Uspenski (Tula, 25 d'octubre de 1843 - Sant Petersburg, 6 d'abril de 1902) fou un escriptor rus i una important figura del moviment naródnik.

Nou!!: Gubèrnia і Gleb Uspenski · Veure més »

Governació

Una governació és una circumscripció territorial de caràcter subestatal anomenada així perquè està regida per un governador.

Nou!!: Gubèrnia і Governació · Veure més »

Gran Seimas de Vílnius

Retrat de Jonas Basanavičius, president del Seimas. El Gran Seimas de Vílnius (en lituà: Didysis Vilniaus Seimas, també conegut com la Gran Assemblea de Vílnius) va ser una gran assemblea que es va celebrar del 4 a 5 desembre de 1905 a Vílnius, Lituània, aleshores part de l'Imperi Rus, inspirat sobre manera per la revolució Russa de 1905.

Nou!!: Gubèrnia і Gran Seimas de Vílnius · Veure més »

Grigori Xélikhov

Grigori Ivànovitx Xélikhov o Xélekhov (en rus, Григорий Иванович Ше́лихов o Шелехов) (Rilsk, gubèrnia de Kursk, 20 de juliol de 1747 – Irkutsk, 31 de juliol de 1795) va ser un mariner i comerciant rus, un dels primers colonitzadors de l'Alaska russa.

Nou!!: Gubèrnia і Grigori Xélikhov · Veure més »

Gubèrnia de Bessaràbia

Localització geogràfica de Bessaràbia amb les fronteres actuals d'Europa Des de 1812 al 1871, Bessaràbia va ser una província i de 1871 al 1917 una gubèrnia de l'Imperi Rus.

Nou!!: Gubèrnia і Gubèrnia de Bessaràbia · Veure més »

Gubèrnia de Iekaterinoslav

La gubèrnia de Iekaterinoslav (Екатеринославская губерния) (des de 1802) era una divisió administrativa de l'Imperi Rus.

Nou!!: Gubèrnia і Gubèrnia de Iekaterinoslav · Veure més »

Gubèrnia de Kherson

La gubèrnia de Kherson, situada en la costa septentrional del Mar Negre, va ser una gubèrnia de l'Imperi rus.

Nou!!: Gubèrnia і Gubèrnia de Kherson · Veure més »

Gubèrnia de Livònia

La gubèrnia de Livònia (Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.

Nou!!: Gubèrnia і Gubèrnia de Livònia · Veure més »

Gubèrnia de Tàurida

Mapa de la Gubèrnia de Tàurida en 1821 La gubèrnia de Tàurida (en rus Таврическая губерния, transcrit: Tavrítxeskaia gubèriya) va ser una gubèrnia (governació) de l'Imperi Rus.

Nou!!: Gubèrnia і Gubèrnia de Tàurida · Veure més »

Guelendjik

Guelendjik - Геленджик - és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Guelendjik · Veure més »

Història de Belarús

Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.

Nou!!: Gubèrnia і Història de Belarús · Veure més »

Història de Lituània

Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.

Nou!!: Gubèrnia і Història de Lituània · Veure més »

Història de Sibèria

''La conquesta de Sibèria de Iermak'', una pintura de Vasili Surikov La història de Sibèria es remunta almenys al primer mil·lenni aC amb l'aparició, al territori, d'antigues civilitzacions nòmades, com ara els escites i els xiongnu.

Nou!!: Gubèrnia і Història de Sibèria · Veure més »

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Nou!!: Gubèrnia і Història del Tadjikistan · Veure més »

Iegórievsk

Iegórievsk - Егорьевск - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Iegórievsk · Veure més »

Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia

Iekaterína Konstantínovna Breixko-Breixkóvskaia, Екатери́на Константи́новна Бре́шко-Брешко́вская, nascuda Verigo, Вериго,, Vítsiebsk, Imperi Rus-12 de setembre de 1934, Horní Počernice, prop de Praga, Txecoslovàquia, coneguda habitualment com a Catherine Breshkovsky, fou una revolucionària russa i una de les fundadores i dirigents del Partit Social-Revolucionari, així com de la seva organització de combat.

Nou!!: Gubèrnia і Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia · Veure més »

Ierxov

Ierxov - Ершов - és una ciutat de la província de Saràtov, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Ierxov · Veure més »

Ievguènia Boix

(Євгенія Богданівна (Готлібівна) Бош, Ievhènia Bohdànivna (Hòtlibivna) Boix; Евге́ния Богда́новна (Го́тлибовна) Бош) (Ievguénia Bogdànovna (Gótlibovna) Boix), transcripcions habituals Evgenia Bosh, Evgenia Bogtdanovna Bosch o Evheniya Bohdanivna Bosch.

Nou!!: Gubèrnia і Ievguènia Boix · Veure més »

Ilià Repin

Ilià Iefímovitx Repin (en rus, Илья́ Ефи́мович Ре́пин; en ucraïnès: Ілля Юхимович Рєпін) (5 d'agost del 1844, Txugúiev, Gubèrnia de Khàrkiv, Imperi Rus - 29 de setembre del 1930, Kuokkala, Finlàndia) fou un destacat pintor i escultor rus del moviment artístic Peredvíjniki.

Nou!!: Gubèrnia і Ilià Repin · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Gubèrnia і Imperi Rus · Veure més »

Ivan Bunin

, nom complet amb patronímic Ivan Alekséievitx Bunin, AFI /ɪˈvan ɐlʲɪˈksʲejɪvʲɪtɕ ˈbunʲɪn/,.

Nou!!: Gubèrnia і Ivan Bunin · Veure més »

Kandava

Kandava Kandau) (en livonià: Kāndav) és un poble del municipi homònim, del qual n'és el centre administratiu, a Letònia, està situat a uns 90 km de Riga.

Nou!!: Gubèrnia і Kandava · Veure més »

Kazimir Malèvitx

Kazimir Severínovitx Maliévitx (en rus: Казими́р Севери́нович Мале́вич) o Kazimir Severínovitx Malèvitx (en ucraïnès: Казими́р Севери́нович Мале́вич, Kazymyr Severynovytx Malèvytx) (a Kíiv // ЦГИАК Украины, ф. 1268, оп. 1, д. 26, л. 13об—14. o a un poble prop de Kíiv a la Gubèrnia de Kíiv, Ucraïna, Imperi Rus, - Leningrad, URSS, 15 de maig de 1935) va ser un teòric de l'art i pintor ucraïnès de l'Imperi rus que va néixer a Ucraïna al si d'una família ucraïnesa d'arrels poloneses.

Nou!!: Gubèrnia і Kazimir Malèvitx · Veure més »

Kíneixma

Kíneixma (en rus: Кинешма) és la segona ciutat més gran de la província d'Ivànovo (Rússia).

Nou!!: Gubèrnia і Kíneixma · Veure més »

Kírovske (Crimea)

Kírovske (fins a 1945 Islam-Terek) és un assentament de tipus urbà a l'est de Crimea.

Nou!!: Gubèrnia і Kírovske (Crimea) · Veure més »

Khava Volóvitx

Khava Vladímirovna (Vílkovna) Volóvitx, Хава Владимировна (Вильковна) Волович, fou una escriptora i actriu russa, directora de teatre de titelles i supervivent del Gulag.

Nou!!: Gubèrnia і Khava Volóvitx · Veure més »

Kokxetau

Kokxetau (Көкшетау, Kókshetaý) és una ciutat del nord del Kazakhstan capital de la província d'Akmolà.

Nou!!: Gubèrnia і Kokxetau · Veure més »

Komis

Els komis (obsolet: komi-ziriens) viuen a la República Komi, Província de Múrmansk, Khàntia-Mànsia, i Iamàlia (Rússia).

Nou!!: Gubèrnia і Komis · Veure més »

Kovrov

Kovrov (en rus Ковров) és una ciutat de la província de Vladímir, Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Kovrov · Veure més »

Làzar Kaganóvitx

Làzar Moisséievitx Kaganóvitx (Ла́зарь Моисе́евич Кагано́вич 10 de novembre de 1893 – 25 de juliol de 1991) va ser un polític i administrador soviètic i un dels principals col·laboradors de Ióssif Stalin.

Nou!!: Gubèrnia і Làzar Kaganóvitx · Veure més »

Leonid Pozen

Leonid Pozen (Obolon, Gubèrnia de Poltava, Imperi Rus, 26 de febrer de 1849- Petrograd, URSS, 8 de gener de 1921 fou un escultor rus, Itinerant i polític. Membre titular de l'Acadèmia Imperial de les Arts (1894), senador de l'Assemblea Legislativa (des de 1912). La majoria de les seves obres van ser fetes amb cera i després foses en bronze a la fàbrica K. Werfel a Sant Petersburg. Les seves primeres obres mostren la seva atracció per l'escultura animalística. El seu realisme col·loca Pozen al costat dels pintors Vasily Perov, Grigory Myasoyedov i Ivan Kramskoy. Leonid Pozen va néixer a la família d'un capità de la Guàrdia que es va retirar al poble d'Obolon, Comtat Khorolsky (ara districte de Semenov de la regió de Poltava), a la finca familiar Pozen. La formació inicial del futur escultor li arribarà a casa, de petit ja modelava en molla de pa de sègol, figures d'animals que copiava de les ceràmiques que feien els artesans de la zona. També dibuixava molt bé. A l'edat de quinze anys, va entrar al cinquè grau a l'Institut de la província de Poltava. Acabat aquest període, i donats els seus dots artístics, els seus pares van voler inscriure'l a l'Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg. Tanmateix, el jove Pozen no es va prendre seriosament les seves inclinacions artístiques i el 1867 va decidir estudiar Dret, primer a la Universitat de Khàrkov i un any més tard es va traslladar a la Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg. Es va graduar el 1872 i va començar a treballar com a assistent fiscal. Ja com advocat, Pozen va anar a servir al Ministeri de Justícia, i gairebé tot seguit va ser enviat a Poltava com a candidat per a un dels llocs de la cort de districte. Als tribunals Leonid va treballar durant més de 40 anys. En primer lloc, com a investigador del districte de Poltava, després com a conseller d'Estat, Conseller Privat, senador del Departament de Cassació Penal. Amb la seva arribada a Poltava, va reprendre els seus estudis artístics. Va començar fent còpies en guix de diferents figures, i després a poc a poc va començar a esculpir retrats d'amics i familiars, per passar a fer composicions més complexes. El 1891, L. Pozen, es va traslladar novament a Sant Petersburg. Mentre treballava en l'oficina del fiscal de la Cort de Districte de Sant Petersburg, va continuar mantenint vincles amb artistes i amb l'art. Aquest mateix any es va convertir en membre de ple dret de l'Associació dels "Ambulants", i el 1894, va ser nomenat membre de l'Acadèmia de les Arts. L. Pozen va morir el 8 de gener de 1921, està enterrat al cementiri de Smolensk, a Sant Petersburg. Després de la mort del seu marit, Maria Feodorovna va donar escultures i documents a museus d'art de Leningrad i Poltava. Magnífic llegat artístic de l'escultor que avui admirem.

Nou!!: Gubèrnia і Leonid Pozen · Veure més »

Letgàlia

Escut oficial, des de 1921 Escut històric, des de 1566 Les quatre regions administratives letonnes: Letgàlia en verd. Regió històrica a Letònia: Latgàlia en blau. Letgàlia o Latgàlia (en idioma letgalià: Latgola) és una de les quatre regions històriques i culturals de Letònia que reconeix la constitució letona.

Nou!!: Gubèrnia і Letgàlia · Veure més »

Llista dels decabristes

Aquest article enumera totes les persones que van participar en la Revolta decabrista el desembre de 1825.

Nou!!: Gubèrnia і Llista dels decabristes · Veure més »

Lotoixinó

Lotoixinó - Лотошино és un possiólok de la província de Moscou (Rússia) a la riba del riu Lob, a la conca del Volga.

Nou!!: Gubèrnia і Lotoixinó · Veure més »

Marge dret d'Ucraïna

250px El Marge dret d'Ucraïna (Правобережна Україна Pravoberejna Ukrayina; Правобережная Украина Pravoberejnaya Ukraina; polonès Ukraina Prawobrzeżna), és el nom històric que rep el marge dret (Oest) del riu Dniéper, corresponent a les actuals Óblast de Volínia, Rivne, Vínnitsia, Jitòmir, Kirovohrad i Kíiv, així com parts de l'óblast de Txerkassi i de l'Óblast de Ternòpil.

Nou!!: Gubèrnia і Marge dret d'Ucraïna · Veure més »

Mari (poble)

Mapa de la distribució dels mari el 1593 Els maris (també coneguts com a txeremissos, i çirmeş en tàtar) són un poble ugrofinès que viu als marges del Volga a la república de Marí El, Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Mari (poble) · Veure més »

Maria Andréieva

Maria Fiódorovna Andréieva, Мари́я Фёдоровна Андре́ева (1868-1953) fou el nom artístic de Maria Fiódorovna Jeliabújskaia, Мари́я Фёдоровна Желябу́жская (cognom de soltera Iurkóvskaia, Юрко́вская), actriu russa, figura pública i política, i amistançada ("muller civil") de Maksim Gorki (de 1904 a 1921).

Nou!!: Gubèrnia і Maria Andréieva · Veure més »

Mikhaïl Kalinin

Mikhaïl Ivànovitx Kalinin (rus: Михаи́л Ив́анович Кали́нин) (Gubèrnia de Tver, 1875 - Moscou, 1946) va ser un revolucionari bolxevic i un polític soviètic.

Nou!!: Gubèrnia і Mikhaïl Kalinin · Veure més »

Ministeri de l'Interior de Rússia

El Ministeri de l'Interior de la Federació de Rússia (Министерство внутреннихдел Российской Федерации Ministerstvo vnutrennikh del Rossískoi Federatsii), abreujadament MVD Rossii (МВД России), és el Ministeri de l'Interior de Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Ministeri de l'Interior de Rússia · Veure més »

Nadejda Súslova

Nadejda Prokófievna Súslova (Наде́жда Проко́фьевна Су́слова; 1 de setembre de 1843 - 20 d'abril de 1918) fou la primera dona russa a obtenir el títol de doctor en medicina, cirurgia i obstetrícia.

Nou!!: Gubèrnia і Nadejda Súslova · Veure més »

Nova Rússia (confederació)

La República Confederada de Nova Rússia (en rus: Конфедеративная республика Новороссия, Konfederatívnaia respúblika Novoróssiya), conegut simplement com a Nova Rússia fou una unió confederada que incloïa les no reconegudes repúbliques populars de Donetsk i Luhansk.

Nou!!: Gubèrnia і Nova Rússia (confederació) · Veure més »

Novodereviànkovskaia

Novodereviànkovskaia - Новодеревянковская - és una stanitsa del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Novodereviànkovskaia · Veure més »

Novomixàstovskaia

Novomixàstovskaia - Новомышастовская - és una stanitsa del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Novomixàstovskaia · Veure més »

Novopokróvskaia

Novopokróvskaia - Новопокровская és una stanitsa del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Novopokróvskaia · Veure més »

Novossibirsk

La ciutat de Novossibirsk - Новосибирск - és la tercera major aglomeració de Rússia, després de Moscou i Sant Petersburg.

Nou!!: Gubèrnia і Novossibirsk · Veure més »

Obsxina

Obsxina (общи́на AFI /ɐpˈɕːinə/, literalment: "comuna") o mir (мир, literalment: "societat" (un dels significats) o sélskoie obsxestvo (сельское общество ("comunitat rural", terme oficial als segles XIX i XX) eren comunitats de pobles camperols, a diferència de les granges individuals, o khútors, a la Rússia Imperial. El terme es deriva de la paraula общий, obsxi (comú). La gran majoria dels camperols russos van conservar les seves terres en propietat comunal dins d'una comunitat mir, que actuava com un govern del poble i una cooperativa. La terra cultivable es dividia en seccions basades en la qualitat del sòl i la distància des del poble. Cada llar tenia dret a reclamar una o més franges de cada secció en funció del nombre d'adults a la llar. El propòsit d'aquesta assignació no era tan social (a cadascú segons les seves necessitats), sinó més aviat pràctic (que cada persona pagués els seus impostos). Les franges es reassignaven periòdicament sobre la base d'un cens, per assegurar la participació equitativa de la terra. Això era executat per l'Estat, que tenia un interès en la capacitat de les llars per pagar els seus impostos.

Nou!!: Gubèrnia і Obsxina · Veure més »

Peredovaia

Peredovaia - Передовая - és una stanitsa del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Peredovaia · Veure més »

Primera partició de Polònia

Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772.

Nou!!: Gubèrnia і Primera partició de Polònia · Veure més »

Raion de Kremenets

El Raion de Kremenets és un raion (districte) a l'oblast de Ternópil a l'Ucraïna occidental.

Nou!!: Gubèrnia і Raion de Kremenets · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Gubèrnia і Rússia · Veure més »

Reforma emancipadora del 1861 a Rússia

Els mugics escolten la proclamació del Manifest de l'Emancipació el 1861 La Reforma Emancipadora de 1861 a Rússia va ser la primera i més important de les reformes liberals dutes a terme durant el govern del tsar Alexandre II de Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Reforma emancipadora del 1861 a Rússia · Veure més »

República Popular d'Ucraïna

La República Popular d'Ucraïna (Українська Народна Республіка transcrit Ukraïnska Naródnya Respúblika, abreujat УНР UNR, amb ortografia antiga Українська Народня Республіка, transcrit Ukraïnska Naródnia Respúblika) també coneguda com a República Nacional Ucraïnesa, fou una república que es va declarar en part del territori de la moderna Ucraïna després de la Revolució russa.

Nou!!: Gubèrnia і República Popular d'Ucraïna · Veure més »

Samogítia

Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.

Nou!!: Gubèrnia і Samogítia · Veure més »

Serguei Aksàkov

Serguei Timofèievitx Aksàkov (1 d'octubre de 1791 - 12 de maig de 1859) fou una figura literària del, recordat pels seus contes semiautobiogràfics de vida familiar, així com pels seus llibres de caça i pesca.

Nou!!: Gubèrnia і Serguei Aksàkov · Veure més »

Serguei Tanéiev

, nom complet amb patronímic Serguei Ivànovitx Tanéiev, Серге́й Ива́нович Тане́ев, AFI, fou un compositor, pianista, professor de composició, teòric musical i autor rus.

Nou!!: Gubèrnia і Serguei Tanéiev · Veure més »

Sloviansk

Sloviansk (Слов'янськ, Славянск) és una ciutat de l'óblast de Donetsk a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Sloviansk.

Nou!!: Gubèrnia і Sloviansk · Veure més »

Smolensk

Smolensk (en rus Смоле́нск, Pronúncia smɐˈlʲensk) és una ciutat de l'oest de Rússia, capital de la província de Smolensk, situada al costat del riu Dnièper.

Nou!!: Gubèrnia і Smolensk · Veure més »

Soligàlitx

Soligàlitx (en rus Солигалич) és una ciutat de la província de Kostromà (Rússia).

Nou!!: Gubèrnia і Soligàlitx · Veure més »

Starosxerbinóvskaia

Starosxerbinóvskaia - Старощербиновская - és una stanitsa del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Starosxerbinóvskaia · Veure més »

Tkhagapx

Tkhagapx - Тхагапш - és un aül del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Tkhagapx · Veure més »

Txekà

La Txekà (forma transcrita) o, adaptat al català, Txeca (del rus: ЧК - чрезвыча́йная коми́ссия Vserossiiskaisa txrezvitxainaia komissiia, Comissió Extraordinària) va ser la primera d'una sèrie d'organitzacions de seguretat de l'estat soviètiques.

Nou!!: Gubèrnia і Txekà · Veure més »

Ufà

Ufà (en baixkir: Өфө,; Уфа) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Baixkíria.

Nou!!: Gubèrnia і Ufà · Veure més »

Uiezd

Luiezd (уезд), escrit уѣздъ abans de la reforma ortogràfica de 1918, plural uiezdi, уезды, era una circumscripció territorial dins de l'Imperi Rus.

Nou!!: Gubèrnia і Uiezd · Veure més »

Uspénskoie (Krasnodar)

Uspénskoie - Успенское és un poble del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Uspénskoie (Krasnodar) · Veure més »

Víktor Vasnetsov

, nom complet amb patronímic Víktor Mikhàilovitx Vasnetsov, fou un pintor rus que es va especialitzar en temes mitològics i històrics.

Nou!!: Gubèrnia і Víktor Vasnetsov · Veure més »

Vera Fígner

Vera Nikolàievna Fígner (Ве́ра Никола́евна Фи́гнер, per matrimoni Filíppova, Фили́ппова; al vilatge de Nikífórovo, uiezd de Tetiúixi, gubèrnia de Kazan-15 de juny de 1942 a Moscou) fou una revolucionària russa, membre del Comitè Executiu de "Naródnaia Vólia" i més endavant eserista.

Nou!!: Gubèrnia і Vera Fígner · Veure més »

Vera Zassúlitx

Vera Ivànovna Zassúlitx (Ве́ра Ива́новна Засу́лич, gubèrnia de Smolensk, llavors Imperi Rus, -Petrograd, RSFSR, 8 de maig de 1919) fou una escriptora i revolucionària marxista russa, membre fundadora del grup Emancipació del Treball.

Nou!!: Gubèrnia і Vera Zassúlitx · Veure més »

Vladímir Nikítitx Kaixperov

Vladímir Nikítitx Kaixperov Владимир Никитич Кашперов (Txufarovo gubèrnia de Simbirsk, 1827 - Romantsevo, prop de Mojaisk, 26 de juny de 1894) fou un compositor rus del Romanticisme.

Nou!!: Gubèrnia і Vladímir Nikítitx Kaixperov · Veure més »

Zaraisk

Zaraisk - Зарайск - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Zaraisk · Veure més »

Zemstvo

Zemstvo (Земство AFI plural Zemstva земства) va ser una forma de govern local instituït durant les grans reformes liberals realitzades en l'Imperi Rus pel tsar Alexandre II de Rússia.

Nou!!: Gubèrnia і Zemstvo · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gubèrnia і 1849 · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gubèrnia і 19 de novembre · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Gubèrnia і 26 de febrer · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »