Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Acadèmia platònica, Agrínion, Aromanesos, Artemó (rètor), Aulus Gel·li, Ègion, Àgora romana d'Atenes, Batalla de Filipos, Batalla de Tziral·lum, Buleuteri d'Olímpia, Caverna d'Escoteino, Ciutat estat, Clodia de provinciis, Cniva, Conquesta (desambiguació), Díolkos, Donació de Constantí, Dones a Etrúria, El sopar dels erudits, Epistulae ad familiares, Epistulae ad Quintum fratrem, Escoles gregues, Felip apòstol, Filòstrat d'Atenes, Filòstrat de Lemnos, Gai Antoni Híbrida, Gai Licini Cras, Gal·liè, Giaros, Hel·lenització, Història de Creta, Història de l'alfabet llatí, Historiografia grega, Italiotes, Jaciment arqueològic de Mesèmbria-Zona, Juli Cèsar, Koroni, Kufoníssia, Literatura grega antiga, Luci Cassi Longí (tribú 44 aC), Macedònia (Grècia), Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC), Medicina de l'antiga Grècia, Metrodor (deixeble de Sabí), Minuci Basili, Mobiliari a l'antiga Roma, Mosaics de Delos, Museu Arqueològic d'Olímpia, Narcís de Jerusalem, Paniònion, ..., Papa Anter, Papa Dionís, Papa Eusebi, Papa Higini, Parteni de Nicea, Perea Tàsica, Pisó Tessàlic, Plutarc de Queronea, Prehistòria als Balcans, Prostitució a l'antiga Grècia, Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la), Quarta Guerra Civil Romana, Regnat de Cleòpatra, Religió minoica, Sabí (metge), Stilos, Tacià, Temple d'Apol·lo Sosià, Temple d'Ares, Teorema de Menelau, Via Panatenaica, Xenofant de Tassos, 350. Ampliar l'índex (23 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Grècia romana і Acadèmia platònica · Veure més »
Agrínion
Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.
Nou!!: Grècia romana і Agrínion · Veure més »
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Nou!!: Grècia romana і Aromanesos · Veure més »
Artemó (rètor)
Artemó (en Artemon) va ser un rètor de la Grècia romana que va viure durant el començament del període imperial.
Nou!!: Grècia romana і Artemó (rètor) · Veure més »
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Nou!!: Grècia romana і Aulus Gel·li · Veure més »
Ègion
Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.
Nou!!: Grècia romana і Ègion · Veure més »
Àgora romana d'Atenes
A l'antiga Grècia, l'àgora (grec ἀγορά) era el lloc de mercat i reunió d'una ciutat.
Nou!!: Grècia romana і Àgora romana d'Atenes · Veure més »
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
Nou!!: Grècia romana і Batalla de Filipos · Veure més »
Batalla de Tziral·lum
La batalla de Tziral·lum, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324).
Nou!!: Grècia romana і Batalla de Tziral·lum · Veure més »
Buleuteri d'Olímpia
Plànol del santuari d'Olímpia. El buleuteri hi era en el núm. 31 El buleuteri d'Olímpia es trobava a la zona sud del bosc sagrat del santuari d'Olímpia, a prop al temple de Zeus Olímpic, encara que separat d'aquest pels límits del recinte de l'Altis.
Nou!!: Grècia romana і Buleuteri d'Olímpia · Veure més »
Caverna d'Escoteino
La caverna d'Escoteino (/Spilaio Skoteinoú) o cova Skotino, també coneguda com la cova d'Agia Paraskevi (o Agia Parasceví), és una dels més grans i més impressionants entre els centenars de coves de Creta.
Nou!!: Grècia romana і Caverna d'Escoteino · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Grècia romana і Ciutat estat · Veure més »
Clodia de provinciis
Clodia de provinciis va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoní i Aule Gabini, que donava als dos cònsols, que l'havien ajudat amb eficàcia en les seves conspiracions, limperium (poder) a les províncies de Macedònia, Acaia, Tessàlia, Grècia i Beòcia a Pisó, i Síria, Mesopotàmia i les terres aprop del Tigris a Gabini.
Nou!!: Grècia romana і Clodia de provinciis · Veure més »
Cniva
Cniva (Kniwa, que vol dir "ganivet") fou un cabdill got del.
Nou!!: Grècia romana і Cniva · Veure més »
Conquesta (desambiguació)
Sense descripció.
Nou!!: Grècia romana і Conquesta (desambiguació) · Veure més »
Díolkos
Restes de la calçada al llarg de la qual eren arrossegats els vaixells, vora l'extrem occidental Vista de satèl·lit de l'istme de Corint i el canal de Corint; el Díolkos seguía el traçat de l'actual canal El Díolkos (en grec Δίολκος, de διά, dià, «a través de» o «a l'altre costat», i ὁλκός, holkós, «transport») va ser un camí pavimentat de l'antiga Grècia, a través del qual les embarcacions podien travessar l'istme de Corint transportades per terra, anant des del golf de Corint fins al golf Sarònic i viceversa.
Nou!!: Grècia romana і Díolkos · Veure més »
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Nou!!: Grècia romana і Donació de Constantí · Veure més »
Dones a Etrúria
Mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i ciutats notables fundades pels etruscs El rol de la dona a la societat etrusca és important en la vida quotidiana d'aquest poble, a diferència de les dones gregues i romanes.
Nou!!: Grècia romana і Dones a Etrúria · Veure més »
El sopar dels erudits
El sopar dels erudits (títol original en grec, Deipnosophistaí: deipnon, 'sopar' i sophistai, 'sofistes') és una extensa obra de recerca literària i antiquària de l'escriptor hel·lenístic Ateneu de Nàucratis, escrita a Roma a principis del.
Nou!!: Grècia romana і El sopar dels erudits · Veure més »
Epistulae ad familiares
Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.
Nou!!: Grècia romana і Epistulae ad familiares · Veure més »
Epistulae ad Quintum fratrem
Epistulae ad Quintum fratrem (en català: Cartes al seu germà Quint) és el nom donat al recull de cartes enviades per Ciceró al seu germà Quint entre els anys 60 i 54 aC, publicat segurament per Àtic en algun moment entre la mort de l'orador (43 aC) i la seva (32 aC), segons Carcopino, l'any 33 aC; i descobert per Petrarca a Verona.
Nou!!: Grècia romana і Epistulae ad Quintum fratrem · Veure més »
Escoles gregues
Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemàtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la ciència.
Nou!!: Grècia romana і Escoles gregues · Veure més »
Felip apòstol
Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.
Nou!!: Grècia romana і Felip apòstol · Veure més »
Filòstrat d'Atenes
Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.
Nou!!: Grècia romana і Filòstrat d'Atenes · Veure més »
Filòstrat de Lemnos
Filòstrat de Lemnos (Philostratus) va ser un filòsof, historiador i orador de la Grècia romana, nascut a Lemnos i que va ensenyar oratòria a Atenes.
Nou!!: Grècia romana і Filòstrat de Lemnos · Veure més »
Gai Antoni Híbrida
Gai Antoni (en Gaius Antonius M. f. C. n.) anomenat Híbrida (Hybrida, 'híbrid') perquè era, segons Plini, homo semiferus, un home monstruós.
Nou!!: Grècia romana і Gai Antoni Híbrida · Veure més »
Gai Licini Cras
Claudi Licini Cras (en llatí Claudius Licinius C. f. P. n. Crassus) va ser un magistrat romà, germà de Publius Licinius C. f. P. n. Crassus.
Nou!!: Grècia romana і Gai Licini Cras · Veure més »
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Nou!!: Grècia romana і Gal·liè · Veure més »
Giaros
Giaros (Γυάρος, Iaros; en Giura) o Gíaros (en Γύαρος, Gýaros) és una illa grega deshabitada que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Grècia romana і Giaros · Veure més »
Hel·lenització
Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Grècia romana і Hel·lenització · Veure més »
Història de Creta
frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.
Nou!!: Grècia romana і Història de Creta · Veure més »
Història de l'alfabet llatí
A la Inscripció Duenos que data del segle VI a. C. apareix la primera mostra coneguda de l'alfabet llatí. L'alfabet llatí que actualment és un dels sistemes d'escriptura dominants té un antic origen i ha sofert una llarga evolució històrica des de la seva aparició al segle VII a. C.
Nou!!: Grècia romana і Història de l'alfabet llatí · Veure més »
Historiografia grega
Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.
Nou!!: Grècia romana і Historiografia grega · Veure més »
Italiotes
Els italiotes (en grec antic Ὶταλιῶται, Italiōtai) van ser un poble preromà grecoparlant que vivia a la península Itàlica.
Nou!!: Grècia romana і Italiotes · Veure més »
Jaciment arqueològic de Mesèmbria-Zona
Ruïnes del jaciment El jaciment arqueològic de Mesèmbria-Zona és una àrea arqueològica de Grècia, situada a 20 km a l'oest d'Alexandrúpoli i Makrí, entre la platja de Petrota i Dikaella.
Nou!!: Grècia romana і Jaciment arqueològic de Mesèmbria-Zona · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Grècia romana і Juli Cèsar · Veure més »
Koroni
Koroni (Κορώνη) o Coró (Corone) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Pylos-Nestor.
Nou!!: Grècia romana і Koroni · Veure més »
Kufoníssia
Kufoníssia (Κουφονήσια, 'les illes buides') és un grup d'illes gregues del grup de les Petites Cíclades, situades al sud de l'illa de Naxos, municipi al qual pertanyen.
Nou!!: Grècia romana і Kufoníssia · Veure més »
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Nou!!: Grècia romana і Literatura grega antiga · Veure més »
Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)
Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Grècia romana і Luci Cassi Longí (tribú 44 aC) · Veure més »
Macedònia (Grècia)
Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de Tràcia, fins al riu Nestos.
Nou!!: Grècia romana і Macedònia (Grècia) · Veure més »
Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC)
Marc Fulvi Nobílior (Marcus Fulvius M. f. Ser.) va ser un magistrat romà net de Servi Fulvi Petí.
Nou!!: Grècia romana і Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC) · Veure més »
Medicina de l'antiga Grècia
480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.
Nou!!: Grècia romana і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »
Metrodor (deixeble de Sabí)
Metrodor (Metrodorus) va ser un metge de la Grècia romana, deixeble de Sabí, que va viure vers la part final del i la primera part del dC.
Nou!!: Grècia romana і Metrodor (deixeble de Sabí) · Veure més »
Minuci Basili
Minuci Basili (o potser Luci Minuci Basili) (en llatí Minucius Basilus) va ser un militar romà.
Nou!!: Grècia romana і Minuci Basili · Veure més »
Mobiliari a l'antiga Roma
Llit per ajeure-s'hi a menjar durant els àpats (''lectus triclinaris''), de metall i fusta reconstruïda, provinent d'una tomba romana (Walters Art Museum, Baltimore) No hi ha gaires mostres de mobliliari romà, ja que els mobles normalment eren fets de fusta, que és un material que no aguanta bé el pas del temps, però els més luxosos solien tenir una estructura metàl·lica, i gràcies a això són els únics que han arribat fins a nosaltres; els mobles utilitzats per les classes benestants eren elegants i poc carregats, en comparació amb els estàndards d'èpoques posteriors, per tant no tan allunyats dels gustos del mobiliari actual.
Nou!!: Grècia romana і Mobiliari a l'antiga Roma · Veure més »
Mosaics de Delos
Els mosaics de Delos són un conjunt significatiu de paviments realitzats amb la tècnica del mosaic durant el període de l'antiga Grècia que provenen de Delos, una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Nou!!: Grècia romana і Mosaics de Delos · Veure més »
Museu Arqueològic d'Olímpia
Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.
Nou!!: Grècia romana і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »
Narcís de Jerusalem
Narcís de Jerusalem (ca. 99 - ca. 216) fou un patriarca de Jerusalem, venerat com a sant per l'Església catòlica i l'Església Ortodoxa.
Nou!!: Grècia romana і Narcís de Jerusalem · Veure més »
Paniònion
El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.
Nou!!: Grècia romana і Paniònion · Veure més »
Papa Anter
Anter (Grècia,? - Roma, 236) va ser bisbe de Roma entre el 21 de novembre de 235 i el 3 de gener de 236.
Nou!!: Grècia romana і Papa Anter · Veure més »
Papa Dionís
Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.
Nou!!: Grècia romana і Papa Dionís · Veure més »
Papa Eusebi
Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.
Nou!!: Grècia romana і Papa Eusebi · Veure més »
Papa Higini
HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.
Nou!!: Grècia romana і Papa Higini · Veure més »
Parteni de Nicea
Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.
Nou!!: Grècia romana і Parteni de Nicea · Veure més »
Perea Tàsica
Les possessions continentals de Tasos, una colònia de Paros del, a la costa de Tràcia, entre els rius Nestos i Estrímon, entre el i el domini macedoni foren conegudes com a la Perea Tàsica (Θάσια Περαία).
Nou!!: Grècia romana і Perea Tàsica · Veure més »
Pisó Tessàlic
Pisó (en llatí Piso o també Piso Frugi) va ser un emperador romà, un dels anomenats trenta tirans.
Nou!!: Grècia romana і Pisó Tessàlic · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Grècia romana і Plutarc de Queronea · Veure més »
Prehistòria als Balcans
La prehistòria als Balcans o dels Balcans és el període de la història dels Balcans (l'extensa península que conforma l'Europa sud-oriental) anterior a l'aparició de l'escriptura.
Nou!!: Grècia romana і Prehistòria als Balcans · Veure més »
Prostitució a l'antiga Grècia
aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.
Nou!!: Grècia romana і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »
Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la)
Publi Corneli Sul·la (en llatí Publius Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà, nebot del dictador Luci Corneli Sul·la.
Nou!!: Grècia romana і Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la) · Veure més »
Quarta Guerra Civil Romana
La Quarta Guerra Civil Romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil de la República Romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.
Nou!!: Grècia romana і Quarta Guerra Civil Romana · Veure més »
Regnat de Cleòpatra
pp.
Nou!!: Grècia romana і Regnat de Cleòpatra · Veure més »
Religió minoica
Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.
Nou!!: Grècia romana і Religió minoica · Veure més »
Sabí (metge)
Sabí (Sabinus) va ser un metge de la Grècia romana.
Nou!!: Grècia romana і Sabí (metge) · Veure més »
Stilos
Stilos o Stylos (en grec, Στύλος) és un poblet de Grècia situat a l'illa de Creta.
Nou!!: Grècia romana і Stilos · Veure més »
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Nou!!: Grècia romana і Tacià · Veure més »
Temple d'Apol·lo Sosià
Situació en relació amb el veí Teatre de Marcel El temple d'Apol·lo Sosià, conegut també com Temple d'Apol·lo al Circo, Apol·linar i Temple d'Apol·lo Metge, és un temple romà dedicat a Apol·lo situat al Camp de Mart, prop del Teatre de Marcel i del Pòrtic d'Octàvia, a Roma.
Nou!!: Grècia romana і Temple d'Apol·lo Sosià · Veure més »
Temple d'Ares
Plànol estimat de la planta baixa original del temple d'Ares amb un altar El temple d'Ares (en grec antic: ναός τουΆρη) era un edifici que es trobava a l'àgora d'Atenes.
Nou!!: Grècia romana і Temple d'Ares · Veure més »
Teorema de Menelau
Il·lustració del teorema de Menelau.''E'', ''D'' i ''F'' estan alineats, per tant, s'ha de complir la relació que es mostra al text. Cal tenir en compte que, en aquest cas, la longitud ''BF'' pren valor negatiu. En geometria euclidiana, el teorema de Menelau, atribuït a Menelau d'Alexandria, estableix la condició suficient i necessària perquè tres punts diferents situats a cada un dels costats d'un triangle, o a les prolongacions d'aquests, estiguin alineats.
Nou!!: Grècia romana і Teorema de Menelau · Veure més »
Via Panatenaica
Plànol de l'Àgora d'Atenes: la '''Via Panatenaica''' la creua de nord-oest a sud-est La Via Panatenaica era el carrer principal de l'antiga Atenes.
Nou!!: Grècia romana і Via Panatenaica · Veure més »
Xenofant de Tassos
Xenofant de Tasos (Xenofanthus), fill de Cares, fou un escultor de la Grècia romana del temps de l'emperador Adrià.
Nou!!: Grècia romana і Xenofant de Tassos · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Grècia romana і 350 · Veure més »
