Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Alemanys de Polònia, Alta Silèsia, Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia), Arquebisbat de Breslau, Bartis, Batalla de Fraustadt, Bezprym, Bisbat de Lebus, Boguslau Leszczyński, Boleslau el Pietós, Boleslau I de Polònia, Boleslau III de Polònia, Boleslau IV de Polònia, Boleslau l'Alt, Brandenburg-Prússia, Bretislau I, Campanya de Polònia, Campionats regionals polonesos de futbol, Casimir I de Polònia, Casimir III, Caterina II de Rússia, Cúlmerland, Confederació de Polònia i Lituània, Enric el Barbut, Enric el Blanc, Enric el Pelegrí, Festival de Jarocin, Frederic el Gran, Fugida i expulsió d'alemanys a Europa, Gran Ducat de Posen, Gran Ducat de Varsòvia, Gran Guerra del Nord, Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic, Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est, Història de Polònia, Insurrecció de Kościuszko, Jadwiga Łuszczewska, Kalisz, Krzysztof Opaliński, Ladislau Herman, Ladislau I de Polònia, Ladislau II de Polònia, Ladislau III de Polònia, Lequites, Leszek I el Blanc, Llista de cornamuses, Llista de monarques de Polònia, Marcin Sapa, Miecislau I de Polònia, Miecislau II Lambert, ..., Miecislau III de Polònia, Moritz Lewitt, Petita Polònia, Polans occidentals, Polònia, Polonització, Pomerània Occidental, Pomerèlia, Prússia, Premislau II, Primera partició de Polònia, Província de Posen, Rafaeł Leszczyński, Reichsgau de Wartheland, Repartiment de Polònia, República d'Ostrów, Segona Guerra del Nord, Tassilo von Heydebrand und der Lasa, Tercera partició de Polònia, Tractat de Radnot, Trzcianka, Unió Nacional Populista, Voivodat, Voivodat d'Opole, Voivodat de Łódź, Voivodat de la Gran Polònia, Zbigniew de Polònia, 1039. Ampliar l'índex (28 més) »
Alemanys de Polònia
Els Alemanys de Polònia (alemany Deutsche Minderheit in Polen) és una minoria nacional de Polònia reconeguda legalment des de 1991.
Nou!!: Gran Polònia і Alemanys de Polònia · Veure més »
Alta Silèsia
Escut d'armes històric d'Alta Silèsia. Alta Silèsia (en silesià: Gōrny Ślōnsk, en alemany silesià: Oberschläsing, en polonès: Górny Śląsk, en alemany: Oberschlesien, en txec: Horní Slezsko) és una regió històrica situada a Polònia, la República Txeca i per una petita part a Eslovàquia.
Nou!!: Gran Polònia і Alta Silèsia · Veure més »
Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia)
Anna de Bohèmia —Anna Lehnická en txec, Anna Przemyślidka en polonès— (Praga, 1204 – 26 de juny del 1265) fou duquessa de Silèsia.
Nou!!: Gran Polònia і Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia) · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: Gran Polònia і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Bartis
Els bartis (també escrit Barthi, Barthoni, Barti) fou una de les tribus de llengua prussiana que formaren part dels pagans constra els què s'organitzaren les croades bàltiques.
Nou!!: Gran Polònia і Bartis · Veure més »
Batalla de Fraustadt
El 2 de febrerjul.
Nou!!: Gran Polònia і Batalla de Fraustadt · Veure més »
Bezprym
Bezprym (986/987-1032), va ser el primer fill de Boleslau I de Polònia i una princesa hongaresa de nom desconegut antigament identificada amb Judit.
Nou!!: Gran Polònia і Bezprym · Veure més »
Bisbat de Lebus
El Bisbat de Lebus (alemany Bistum Lebus; polonès Diecezja lubuska) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana i un territori o principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Gran Polònia і Bisbat de Lebus · Veure més »
Boguslau Leszczyński
Boguslau Leszczyński (en polonès Bogusław Leszczyński) va néixer a Wiślica (Polònia) el 1614 i va morir a Varsòvia el 23 de setembre de 1659.
Nou!!: Gran Polònia і Boguslau Leszczyński · Veure més »
Boleslau el Pietós
Boleslau el Pietós – Bolesław Pobożny – (1224/27 - 14 d'abril del 1279) fou un duc de la Gran Polònia (1239-47), segons alguns historiadors (1239-41) Duc en solitari d'Ujście, Duc de Kalisz (1247-49), Duc de Gniezno (1249-50), Duc de Gniezno-Kalisz (1253-57), Duc de la Gran Polònia sencera i Poznań (1257-73), el 1261 governant sobre Ląd, regent del ducat de Masòvia, Płock i Czersk (1262-1264), governant sobre Bydgoszcz (1268-73, Duc d'Inowrocław (1271-73), i Duc de Gniezno-Kalisz de 1273 fins a la seva mort.
Nou!!: Gran Polònia і Boleslau el Pietós · Veure més »
Boleslau I de Polònia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.
Nou!!: Gran Polònia і Boleslau I de Polònia · Veure més »
Boleslau III de Polònia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.
Nou!!: Gran Polònia і Boleslau III de Polònia · Veure més »
Boleslau IV de Polònia
Boleslau IV l'Arrissat. Pintat per Jan Matejko. Boleslau IV l'Arrissat (en polonès: Bolesław Kędzierzawy; 1120-1173) va ser duc de Polònia des de 1146 fins a la seva mort.
Nou!!: Gran Polònia і Boleslau IV de Polònia · Veure més »
Boleslau l'Alt
Boleslau l'Alt en un dibuix de Jan Matejko Boleslau l'Alt – – (1127 - Leśnica, 7/8 de desembre de 1201) fou Duc de Breslau—com a Boleslau I— del 1163 fins a la seva mort el 1201.
Nou!!: Gran Polònia і Boleslau l'Alt · Veure més »
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Nou!!: Gran Polònia і Brandenburg-Prússia · Veure més »
Bretislau I
Il·lustració de la Crònica de Dalimil de principis del segle XIV Bretislau I — — 1002/1005–10 de gener del 1055), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou Duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort. Bretislau segrestant la seva muller futura Judit de Schweinfurt d'un monestir, de la ''Crònica de Dalimil'' Bretislau es casà amb Judit, filla de marcgravi Enric de Schweinfurt. La Dinastia Premíslida desitjava confirmar la seva bona relació amb els Babenberg a través d'un matrimoni amb Judit el 1020. Judit era una núvia desitjable, però Oldřich només tingué un fill, Bretislav, de naixement il·legítim, per això complicà la perspectiva d'un matrimoni amb Judit nascuda d'alt llinatge. Bretislau solucionà el problema segrestant a Judit d'un monestir a Schweinfurt, tot i que mai va ser castigat per aquest crim.Herwig Wolfram, Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms, transl. Denise A. Kaiser, (The Pennsylvania State University Press, 2006), 226. Es casà amb Judit algun temps més tard. Els fills mascles dels que hi ha constància foren.
Nou!!: Gran Polònia і Bretislau I · Veure més »
Campanya de Polònia
La invasió de Polònia (1 de setembre - 6 d'octubre de 1939), també coneguda com a campanya de setembre (polonès: Kampania wrześniowa), guerra defensiva de 1939 (polonès: Wojna obronna 1939 roku) i campanya de Polònia (alemany: Überfall auf Polen, Polenfeldzug), va ser un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Gran Polònia і Campanya de Polònia · Veure més »
Campionats regionals polonesos de futbol
Els Campionats regionals polonesos de futbol son els anteriors a la creació dels campionats polonesos el 1920, no disputats en format de lliga, i de la lliga polonesa de futbol Liga Piłki Nożnej (LPN) el 1927 a Varsòvia.
Nou!!: Gran Polònia і Campionats regionals polonesos de futbol · Veure més »
Casimir I de Polònia
Casimir I pintat per Jan Matejko Casimir I el Restaurador (en polonès: Kazimierz I Odnowiciel; 25 de juliol del 1016 - 28 de novembre de 1058), va ser el duc de Polònia de la dinastia Piast i el monarca de facto del país sencer.
Nou!!: Gran Polònia і Casimir I de Polònia · Veure més »
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.
Nou!!: Gran Polònia і Casimir III · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Gran Polònia і Caterina II de Rússia · Veure més »
Cúlmerland
Cúlmerland (en polonès: ziemia chełmińska, en alemany Culmer Land o Kulmerland, en prussià antic: Kulma, en lituà: Kulmo žemė) és una regió històrica de l'actual Polònia, situada al centre del país.
Nou!!: Gran Polònia і Cúlmerland · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Gran Polònia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Enric el Barbut
Enric el Barbut pintat per Jan Matejko Enric el Barbut (en polonès Henryk Brodaty) o Enric I (cap a 1170 - 19 de març de 1238, Krosno Odrzańskie) fou duc de Wrocław, de la dinastia Piast, el 8 de desembre de 1201 i duc de Cracòvia el 1232.
Nou!!: Gran Polònia і Enric el Barbut · Veure més »
Enric el Blanc
Enric III el Blanc —Henryk III Biały — (1227/1230 – 3 de desembre? de 1266) fou Duc de Breslau de 1248 fins a la seva mort (com governant amb el seu germà).
Nou!!: Gran Polònia і Enric el Blanc · Veure més »
Enric el Pelegrí
Enric el Pelegrí (c. 1230 - 2 de gener del 1302) va governar efectivament el senyoriu de Mecklenburg de 1264 a 1275 i de 1299 fins a la seva mort.
Nou!!: Gran Polònia і Enric el Pelegrí · Veure més »
Festival de Jarocin
El Festival de Jarocin va ser un dels festivals europeus de música rock més grans i importants de la dècada del 1980, i el festival de música alternativa més gran dels països del Pacte de Varsòvia.
Nou!!: Gran Polònia і Festival de Jarocin · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Gran Polònia і Frederic el Gran · Veure més »
Fugida i expulsió d'alemanys a Europa
La fugida i expulsió d'alemanys a Europa es refereix a l'èxode forçat de població alemanya cap a l'Alemanya i l'Àustria actuals.
Nou!!: Gran Polònia і Fugida i expulsió d'alemanys a Europa · Veure més »
Gran Ducat de Posen
El Gran Ducat de Posen (en polonès: Wielkie Księstwo Poznańskie; en alemany: Großherzogtum Posen) va ser una província autònoma del regne de Prússia a les terres poloneses coneguda de forma comuna com la Gran Polònia entre els anys 1815 i 1848.
Nou!!: Gran Polònia і Gran Ducat de Posen · Veure més »
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Nou!!: Gran Polònia і Gran Ducat de Varsòvia · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Gran Polònia і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic
La Guerra del Regne de Polònia contra l’Orde teutònic és un conflicte armat entre el Regne de Polònia i els cavallers teutònics que va durar, amb intervals significatius, des del 1308 fins al 1521, la seva culminació va ser la Gran Guerra del 1409 al 1411 a l’època del regnat de Ladislau II Jagelló.
Nou!!: Gran Polònia і Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic · Veure més »
Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est
La presència de poblacions de parla alemanya a l'Europa Central i de l'est té les seves arrels en molts segles d'història, atès que l'arribada a l'Europa nord-oriental dels pobles germànics és fins i tot anterior a l'Imperi Romà.
Nou!!: Gran Polònia і Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est · Veure més »
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Nou!!: Gran Polònia і Història de Polònia · Veure més »
Insurrecció de Kościuszko
La insurrecció de Kościuszko fou una rebel·lió contra l'Imperi rus i el Regne de Prússia liderada per Tadeusz Kościuszko per part de la República de les Dues Nacions.
Nou!!: Gran Polònia і Insurrecció de Kościuszko · Veure més »
Jadwiga Łuszczewska
Jadwiga Łuszczewska, AFI /jadˈviɡa wuʃˈt͡ʃɛvska/ (pseudònim literari Deotyma, nascuda l'1 d'agost de 1834 a Varsòvia, morta el 23 de setembre de 1908 a la mateixa ciutat) fou una poetessa i novel·lista polonesa del romanticisme.
Nou!!: Gran Polònia і Jadwiga Łuszczewska · Veure més »
Kalisz
Kalisz (en llatí Calisia, en alemany Kalisch, en rus Калиш) és una ciutat de la Polònia central, amb 103,738 habitants (juny del 2014), capital de la regió de Kalisz.
Nou!!: Gran Polònia і Kalisz · Veure més »
Krzysztof Opaliński
Krzysztof Opaliński (Sieraków, Polònia, 21 de gener de 1611 - Włoszakowice, 6 de desembre de 1655), fou un noble polonès, polític i escriptor, fill de Pere Opalinski (1586-1624) i de Sofia Kostka (1591-1639).
Nou!!: Gran Polònia і Krzysztof Opaliński · Veure més »
Ladislau Herman
Ladislau Herman —Wodzisław Herman — (1040-1102) fou duc de Polònia com a Ladislau I, era fill de Casimir I i germà de Boleslau l'Atrevit, el seu predecessor.
Nou!!: Gran Polònia і Ladislau Herman · Veure més »
Ladislau I de Polònia
anomenat també Ladislau el Nan, de la dinastia Piast, fou el tercer fill de Casimir I de Cuiàvia.
Nou!!: Gran Polònia і Ladislau I de Polònia · Veure més »
Ladislau II de Polònia
Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.
Nou!!: Gran Polònia і Ladislau II de Polònia · Veure més »
Ladislau III de Polònia
Ladislau III el Camaprim pintat per Jan Matejko Ladislau III el Camaprim (en polonès: Władysław III Laskonogi; entre 1161 i 1167 - 3 de novembre de 1231) va ser duc de Cracòvia el 1202 i de 1228 a 1229.
Nou!!: Gran Polònia і Ladislau III de Polònia · Veure més »
Lequites
Els germans Lec i Txec, fundadors llegendaris de les terres eslaves occidentals de Lechia (Polònia) i Bohèmia a "Chronica Polonorum" (1506) per Maciej Miechowita Otó III; de d'un llibre de l'Evangeli datat el 990. Lequites (llatí: Lechites, polonès Lechici) és un nom donat a certes poblacions eslaves occidentals, incloent-hi els avantpassats dels moderns polonesos, els pomeranis històrics i els polabis, parlants de llengües del grup lequític.
Nou!!: Gran Polònia і Lequites · Veure més »
Leszek I el Blanc
Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).
Nou!!: Gran Polònia і Leszek I el Blanc · Veure més »
Llista de cornamuses
La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.
Nou!!: Gran Polònia і Llista de cornamuses · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: Gran Polònia і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Marcin Sapa
Marcin Sapa (Konin, Gran Polònia, 10 de febrer de 1976) és un ciclista polonès, professional des del 2000 al 2013.
Nou!!: Gran Polònia і Marcin Sapa · Veure més »
Miecislau I de Polònia
Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".
Nou!!: Gran Polònia і Miecislau I de Polònia · Veure més »
Miecislau II Lambert
Miecislau II Lambert (990 - 1034), (en polonès: Mieszko II Lambert), va ser duc i rei de Polònia.
Nou!!: Gran Polònia і Miecislau II Lambert · Veure més »
Miecislau III de Polònia
Miecislau III el Vell. Pintat per Jan Matejko. Miecislau III el Vell (en polonès: Mieszko III Stary; 1121? - 13 de març de 1202), de la Dinastia Piast, va ser duc de Gran Polònia (1138-1202) i duc de Polònia (1173-1202), amb interrupcions de 1177 a 1190 i de 1191 a 1198.
Nou!!: Gran Polònia і Miecislau III de Polònia · Veure més »
Moritz Lewitt
Moritz Lewitt (12 d'agost de 1863 – 1 d'abril de 1936), fou un jugador d'escacs jueu alemany.
Nou!!: Gran Polònia і Moritz Lewitt · Veure més »
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Nou!!: Gran Polònia і Petita Polònia · Veure més »
Polans occidentals
Tribus eslaves occidentals els segles IX i X. Els polans occidentals (nom que deriva del protoeslau pole, és a dir "camp" o "plana", amb el sentit de "pòlie") foren una tribu eslava occidental, part del grup lekhític, que habitava la conca del riu Varta, a la regió històrica de la Gran Polònia, al.
Nou!!: Gran Polònia і Polans occidentals · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Gran Polònia і Polònia · Veure més »
Polonització
La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.
Nou!!: Gran Polònia і Polonització · Veure més »
Pomerània Occidental
La Pomerània Occidental (en alemany Vorpommern, en polonès Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczecińskie o Pomorze Nadodrzańskie, en caixubi Zôpadnô Pòmòrskô) és una regió geogràfica i històrica de l'oest de Pomerània, repartida avui dia en territoris al nord-oest de Polònia i al nord-est d'Alemanya.
Nou!!: Gran Polònia і Pomerània Occidental · Veure més »
Pomerèlia
Pomerèlia quan era part de la Prússia Reial, (1385–1569) Pomerèlia (en alemany: Pommerellen) és una regió històrica del nord de Polònia.
Nou!!: Gran Polònia і Pomerèlia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Gran Polònia і Prússia · Veure més »
Premislau II
Premislau II –Przemysł en polonès, també escrit en llatí Premyslas, Premislaus o menys correctament – (14 d'octubre del 1257 - 8 de febrer del 1296), fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort.
Nou!!: Gran Polònia і Premislau II · Veure més »
Primera partició de Polònia
Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772.
Nou!!: Gran Polònia і Primera partició de Polònia · Veure més »
Província de Posen
La Província de Posen (Provinz Posen, polonès: Prowincja Poznańska) va ser una província del Prússia entre 1848 i 1918 i com a tal part de l'Imperi alemany de 1871 a 1918.
Nou!!: Gran Polònia і Província de Posen · Veure més »
Rafaeł Leszczyński
Rafaeł Leszczyński (en polonès Rafał Leszczyński) va néixer a Poznań (Polònia) el 1650 i va morir a Plesnica el 31 de gener de 1703.
Nou!!: Gran Polònia і Rafaeł Leszczyński · Veure més »
Reichsgau de Wartheland
El Reichsgau de Wartheland (Reichsgau Wartheland), en un principi anomenat Reichsgau de Posen (Reichsgau Posen), va ser una divisió administrativa de l'Alemanya nazi de 1939 a 1945.
Nou!!: Gran Polònia і Reichsgau de Wartheland · Veure més »
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Nou!!: Gran Polònia і Repartiment de Polònia · Veure més »
República d'Ostrów
La República d'Ostrów (Republika Ostrowska) va ser una república autònoma de curta durada a la zona polonesa d'Ostrów Wielkopolski.
Nou!!: Gran Polònia і República d'Ostrów · Veure més »
Segona Guerra del Nord
La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).
Nou!!: Gran Polònia і Segona Guerra del Nord · Veure més »
Tassilo von Heydebrand und der Lasa
Tassilo, Baró von Heydebrand und der Lasa (conegut com a baró von der Lasa), (17 d'octubre de 1818, Berlín - 27 de juliol de 1899, Storchnest, prop de Lissa, Gran Polònia, llavors Imperi Alemany), fou un destacat jugador, historiador, i teòric d'escacs alemany.
Nou!!: Gran Polònia і Tassilo von Heydebrand und der Lasa · Veure més »
Tercera partició de Polònia
Terres poloneses després de la tercera partició.''' La Tercera partició de Polònia va ser l'últim dels successius desmembraments territorials que va patir el regne de Polònia-Lituània a mans dels seus veïns Rússia, Àustria, i Prússia en l'any 1795.
Nou!!: Gran Polònia і Tercera partició de Polònia · Veure més »
Tractat de Radnot
El Tractat de Radnot fou un tractat signat durant la Segona Guerra del Nord a la vila de Radnot a Transsilvània (actualment Iernut a Romania) el 6 de desembre del 1656.
Nou!!: Gran Polònia і Tractat de Radnot · Veure més »
Trzcianka
Trzcianka (en) és una ciutat de la regió de la Gran Polònia al nord-oest de Polònia.
Nou!!: Gran Polònia і Trzcianka · Veure més »
Unió Nacional Populista
Unió Nacional Populista (polonès Związek Ludowo-Narodowy) fou un partit polític polonès que funcionava a la Segona República de Polònia, en el qual s'aplegaven polítics conservadors dretans i opinions nacionalistas (Democracia Nacional).
Nou!!: Gran Polònia і Unió Nacional Populista · Veure més »
Voivodat
Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).
Nou!!: Gran Polònia і Voivodat · Veure més »
Voivodat d'Opole
Opole (polonès województwo opolskie, alemany Woiwodschaft Oppeln/Oppelner Schlesien) és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.
Nou!!: Gran Polònia і Voivodat d'Opole · Veure més »
Voivodat de Łódź
El voivodat de Łódź és una de les 16 voivodats en què es divideix Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.
Nou!!: Gran Polònia і Voivodat de Łódź · Veure més »
Voivodat de la Gran Polònia
Camp de blat a Raszków (Ostrów Wielkopolski). La Gran Polònia (en polonès Wielkopolska) és un dels 16 voivodats en què fou dividida Polònia el 1998.
Nou!!: Gran Polònia і Voivodat de la Gran Polònia · Veure més »
Zbigniew de Polònia
Zbigniew (després de 1070 - 1112) era el fill primogènit il·legítim de Ladislau I Herman i Przecława.
Nou!!: Gran Polònia і Zbigniew de Polònia · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Gran Polònia і 1039 · Veure més »
