Taula de continguts
59 les relacions: Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares, Aliança, Batalla de Marsaglia, Batalla de Ramillies, Batalla de Schellenberg, Batalla de Vélez-Màlaga, Batalla del Boyne, Bombardeig d'Alacant (1691), Bombardeig de Barcelona (1691), Carles XI de Suècia, Cas dels catalans, Claude Louis Hector de Villars, Companyia d'Osona, Companyia de Guinea, Coronela de Barcelona, Desembarcament de Barcelona, Dinastia Savoia, Domènec Perera, Enric Casimir II de Nassau-Dietz, Eugeni de Savoia, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra del rei Guillem, Guerra dels Nou Anys, Guerra Guillemita d'Irlanda, Guerres franco-índies, Guillemita, Història de les Illes Balears, Història de Luxemburg, Història militar de Catalunya, Història política del món, Innocenci XI, Joan Lluís d'Elderen, Joan V de Portugal, Josep Anton Martí, Junta de Braços, Leopold I de Lorena, Literatura espanyola de la Il·lustració, Livio Odescalchi, Lluís XIV de França, Menorca sota domini britànic, Monarquia d'Espanya, Pacte dels Vigatans, Presa austriacista de Mallorca, Presa de Gibraltar, Regiment de Mataró, Regne de Portugal, Setge de Barcelona (1697), ... Ampliar l'índex (9 més) »
Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares
La Acadèmia de l'Arma d'Enginyers és una institució de formació militar de l'exèrcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid).
Veure Gran Aliança і Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares
Aliança
* Aliança, agrupació d'associacions vegetals, vegeu fitosociologia.
Veure Gran Aliança і Aliança
Batalla de Marsaglia
La batalla de Marsaglia fou una batalla de la Guerra dels Nou Anys que va tenir lloc a Marsaglia, al ducat de Savoia (actualment Itàlia), el 4 d'octubre de 1693 i que va enfrontar l'exèrcit francès del mariscal Nicolas Catinat i l'exèrcit de la Gran Aliança comandat pel duc Víctor Amadeu II de Savoia.
Veure Gran Aliança і Batalla de Marsaglia
Batalla de Ramillies
La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.
Veure Gran Aliança і Batalla de Ramillies
Batalla de Schellenberg
La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).
Veure Gran Aliança і Batalla de Schellenberg
Batalla de Vélez-Màlaga
La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.
Veure Gran Aliança і Batalla de Vélez-Màlaga
Batalla del Boyne
La batalla del Boyne va tenir lloc l'1 de juliol de 1690, entre les forces de Guillem III i l'exèrcit de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia.
Veure Gran Aliança і Batalla del Boyne
Bombardeig d'Alacant (1691)
El Bombardeig d'Alacant de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Gran Aliança і Bombardeig d'Alacant (1691)
Bombardeig de Barcelona (1691)
El Bombardeig de Barcelona de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Gran Aliança і Bombardeig de Barcelona (1691)
Carles XI de Suècia
Carles XI de Suècia durant la Batalla de Lund de 1676. Quadre atribuït a David Klöcker Ehrenstrahl (1682) va ser rei de Suècia (1660-1697), duc de Bremen i príncep de Verden (1660-1697), així com duc del Palatinat-Zweibrücken (1681-1697) amb el nom de Carles I.
Veure Gran Aliança і Carles XI de Suècia
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Veure Gran Aliança і Cas dels catalans
Claude Louis Hector de Villars
Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.
Veure Gran Aliança і Claude Louis Hector de Villars
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Veure Gran Aliança і Companyia d'Osona
Companyia de Guinea
La companyia de Guinea fou el nom amb què fou coneguda una companyia comercial francesa que va administrar les factories i establiments francesos entre el Cap Blanc i Sierra Leone i el nom efectiu de la que va administrar les possessions al sud d'aquesta (a la costa del modern Benín).
Veure Gran Aliança і Companyia de Guinea
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure Gran Aliança і Coronela de Barcelona
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Veure Gran Aliança і Desembarcament de Barcelona
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Gran Aliança і Dinastia Savoia
Domènec Perera
Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.
Veure Gran Aliança і Domènec Perera
Enric Casimir II de Nassau-Dietz
Enric Casimir II de Nassau-Dietz (en alemany Heinrich Kasimir II von Nassau-Dietz, i en frisó Hindrik Kasimir II fan Nassau-Dietz) va néixer a La Haia (Països Baixos) el 18 de gener de 1657 i va morir a Ljouwert el 25 de març de 1696.
Veure Gran Aliança і Enric Casimir II de Nassau-Dietz
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Veure Gran Aliança і Eugeni de Savoia
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Veure Gran Aliança і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg
Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Friedrich I von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha el 15 de juliol de 1646 i va morir a Friedrichswerth el 2 d'agost de 1691.
Veure Gran Aliança і Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Veure Gran Aliança і Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Guerra de Successió al Regne de València
La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.
Veure Gran Aliança і Guerra de Successió al Regne de València
Guerra del rei Guillem
La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el seu domini dels mars i del comerç.
Veure Gran Aliança і Guerra del rei Guillem
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Veure Gran Aliança і Guerra dels Nou Anys
Guerra Guillemita d'Irlanda
La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I.
Veure Gran Aliança і Guerra Guillemita d'Irlanda
Guerres franco-índies
Les Guerres franco-índies són el conjunt de conflictes en Amèrica del Nord paral·lels a diverses guerres dinàstiques europees durant l'edat moderna.
Veure Gran Aliança і Guerres franco-índies
Guillemita
L'estrella porpra de l'exèrcit guillemita forma part de la bandera de l'Orde d'Orange Un guillemita és un seguidor del rei Guillem III d'Anglaterra qui deposà el rei Jaume II durant la Revolució Gloriosa.
Veure Gran Aliança і Guillemita
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Gran Aliança і Història de les Illes Balears
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Veure Gran Aliança і Història de Luxemburg
Història militar de Catalunya
La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Veure Gran Aliança і Història militar de Catalunya
Història política del món
La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.
Veure Gran Aliança і Història política del món
Innocenci XI
El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.
Veure Gran Aliança і Innocenci XI
Joan Lluís d'Elderen
Joan Lluís d'Elderen (nascut el 29 de setembre de 1620 a Tongeren i mort l'1 de febrer de 1694 a Lieja) fou un sacerdot, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
Veure Gran Aliança і Joan Lluís d'Elderen
Joan V de Portugal
Joan V de Portugal dit el Magnànim (Lisboa, 22 d'octubre de 1689 - ibídem 31 de juliol de 1750) fou príncep del Brasil (1689 – 1706) i rei de Portugal (1706 – 1750).
Veure Gran Aliança і Joan V de Portugal
Josep Anton Martí
Josep Anton Martí, notari de Torà fou un d'Els Vigatans que s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic) per signar el Pacte dels Vigatans pel qual els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.
Veure Gran Aliança і Josep Anton Martí
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Veure Gran Aliança і Junta de Braços
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Veure Gran Aliança і Leopold I de Lorena
Literatura espanyola de la Il·lustració
Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».
Veure Gran Aliança і Literatura espanyola de la Il·lustració
Livio Odescalchi
Benedetto Caietano Giuseppe Erba Odescalchi (Como, 10 Març de 1652 - Roma, 8 de Setembre de 1713), fou un noble italià, mecenes i col·leccionista d'art.
Veure Gran Aliança і Livio Odescalchi
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Gran Aliança і Lluís XIV de França
Menorca sota domini britànic
Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.
Veure Gran Aliança і Menorca sota domini britànic
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Gran Aliança і Monarquia d'Espanya
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Veure Gran Aliança і Pacte dels Vigatans
Presa austriacista de Mallorca
La presa austriacista de Mallorca va ser un episodi de la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc el 27 de setembre de 1706 quan el Gran i General Consell del regne de Mallorca va decidir rendir-se davant la presència al port de Palma d'una flota angloholandesa de la Gran Aliança que recolzava a Carles III en les seves pretensions d'ocupar el tron de la Monarquia Hispànica, enfront del borbó Felip V, que havia estat designat com a successor per l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II, un mes abans de la seva mort.
Veure Gran Aliança і Presa austriacista de Mallorca
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Veure Gran Aliança і Presa de Gibraltar
Regiment de Mataró
El Regiment de Mataró fou una unitat militar austriacista durant la guerra de successió espanyola.
Veure Gran Aliança і Regiment de Mataró
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Gran Aliança і Regne de Portugal
Setge de Barcelona (1697)
El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Gran Aliança і Setge de Barcelona (1697)
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Veure Gran Aliança і Setge de Gibraltar (1704-1705)
Setge de Girona de 1694
El setge de Girona de 1694 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Gran Aliança і Setge de Girona de 1694
Setge de Roses de 1693
El setge de Roses de 1693 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.
Veure Gran Aliança і Setge de Roses de 1693
Setge de Toló (1707)
El setge de Toló de 1707 va durar del 29 de juliol al 21 d'agost de 1707 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Gran Aliança і Setge de Toló (1707)
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Veure Gran Aliança і Tractat de Gènova
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Veure Gran Aliança і Tractat de la Haia (1701)
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Veure Gran Aliança і Tractat de Rijswijk
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Veure Gran Aliança і Víctor Amadeu II de Savoia
1686
; Països Catalans.
Veure Gran Aliança і 1686
També conegut com Lliga d'Augsburg.