Taula de continguts
22 les relacions: Albert Saisset, Català, Flexió verbal del català, Generalitat de Catalunya, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Gramàtica, Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, Gramàtica i apologia de la llengua catalana, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Institut d'Estudis Catalans, Joan Petit i Aguilar, Joaquim Pons i Cardona, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Ullastre i Llopis, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Sanchis i Guarner, Numerals en català, Pau Cardellach i Busquets, Pleonasme, Pronom feble, Raimond Götze, Te (desambiguació).
Albert Saisset
Albert Saisset (Perpinyà, 10 de novembre de 1842-Perpinyà, 14 d'agost de 1894) va ser un poeta nord-català, un dels personatges més pintorescos de la societat de la Catalunya Nord al.
Veure Gramàtica del català і Albert Saisset
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Gramàtica del català і Català
Flexió verbal del català
La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius.
Veure Gramàtica del català і Flexió verbal del català
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Gramàtica del català і Generalitat de Catalunya
Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).
Veure Gramàtica del català і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Gramàtica del català і Gramàtica
Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies
La Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, escrita per Josep Ullastre entre 1743 i 1762, és a primera gramàtica de la llengua catalana, malgrat que no va reeixir en aconseguir unificar la llengua, ja que no es publicà fins al 1980.
Veure Gramàtica del català і Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies
Gramàtica i apologia de la llengua catalana
Gramàtica i apologia de la llengua catalana (amb l'ortografia original: Gramatica y apología de la llengua cathalana) fou una gramàtica de la llengua catalana escrita per Josep Pau Ballot i Torres entre 1810 i 1814 i editada en una data inexacta entre 1814 i 1815.
Veure Gramàtica del català і Gramàtica i apologia de la llengua catalana
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.
Veure Gramàtica del català і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Gramàtica del català і Institut d'Estudis Catalans
Joan Petit i Aguilar
Joan Petit i Aguilar (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental 1752 – 1829) fou un gramàtic català, metge de poble.
Veure Gramàtica del català і Joan Petit i Aguilar
Joaquim Pons i Cardona
Joaquim Pons i Cardona (Maó, Menorca, 1780 – 1839) va ser un gramàtic català que destaca per l'elaboració d'un dels primers tractats gramaticals Principis de la lectura menorquina (1804) de la llengua catalana després de la Gramàtica catalana de Josep Ullastre (1743) i la de Joan Petit (1796–1829).
Veure Gramàtica del català і Joaquim Pons i Cardona
Josep Pau Ballot i Torres
Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.
Veure Gramàtica del català і Josep Pau Ballot i Torres
Josep Ullastre i Llopis
Josep Ullastre (també Ullastra) i Llopis (Banyoles, 25 d'abril de 1690 – Peralada, 8 d'abril de 1762) va ser un escriptor i eclesiàstic català, autor de l'obra pietosa Exercici del cristià reimpresa diversos cops fins a mitjan, i de la primera gramàtica de la llengua catalana Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies que va restar manuscrita i inèdita fins al 1980.
Veure Gramàtica del català і Josep Ullastre i Llopis
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Gramàtica del català і Mancomunitat de Catalunya
Manuel Sanchis i Guarner
Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Gramàtica del català і Manuel Sanchis i Guarner
Numerals en català
Els nombres o numerals en català són els determinants usats per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes.
Veure Gramàtica del català і Numerals en català
Pau Cardellach i Busquets
Pau Cardellach i Busquets (Terrassa, 20 de març de 1814 - Barcelona, 28 de maig de 1879) va ser un notari i gramàtic català.
Veure Gramàtica del català і Pau Cardellach i Busquets
Pleonasme
En lingüística, el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes continguts en un mateix enunciat.
Veure Gramàtica del català і Pleonasme
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Veure Gramàtica del català і Pronom feble
Raimond Götze
Raimond Götze (Naunhov, Imperi Alemany, 1899 - Mérida, Veneçuela, 1990) Físic quàntic, fotògraf i pedagog que va dedicar la seva vida a l'ensenyament de les ciències.
Veure Gramàtica del català і Raimond Götze
Te (desambiguació)
* Te, o t, lletra de l'alfabet llatí.
Veure Gramàtica del català і Te (desambiguació)
També conegut com Gramàtica Catalana, Gramàtica valenciana.