Comunicació

479 les relacions: Abó de Fleury, Abd-al-Latif al-Baghdadí, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Nuwàs, Acadèmi de Sa Llengo Baléà, Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França, Acadèmia de l'Aragonès, Acadèmia de la Llengua Hebrea, Acadèmia de la Llengua Occitana, Acadèmia Palatina, Adjacent, Afrikaans, Agal·lis, Aitor Carrera i Baiget, Aja (llengua), Al-Qalassadí, Albert Jané i Riera, Alemany suís, Alexandre de Cotièon, Alfabet guaraní, Alfonso García Matamoros, Alonso Fernández de Madrigal, Ana Betancourt, André Cherpillod, Andrés Marcos Burriel y López, Anglès mitjà, Animacitat, Anton Marty, Antoni Bergnes de las Casas, Antoni Brenac, Antoni Capdevila i Gili, Antoni Febrer i Cardona, Antoni Maria Badia i Margarit, Antoni Vicenç Domènec, Antonia Santos, Apabhramsha, Apotecari, Art de la lectura, Art efímer, Article (desambiguació), Arts liberals, Arts mecàniques, Arxiu i Biblioteca de Poblet, Asclepíades de Mírlia, Assiriologia, Ateneu, August Schleicher, Autòmat linealment acotat, Avikam, «Lo» neutre, ..., Àrab egipci, Àrabs, Àrea de Wernicke, Babbel, Bardas, Bartolomé Raxoi e Losada, Bartomeu Mates, Bartomeu Pou i Puigserver, Benet Maria de Moixó i de Francolí, Bernardo Velarde y Velarde, Bernat Metge, Bernat Obrador Billon, Biblioteca, Biblioteca d'Alexandria, Bishnupriya manipuri, Buffalo buffalo Buffalo buffalo buffalo buffalo Buffalo buffalo, Buriat, Bushisme, C, Cal·ligrafia gaèlica, Calc semàntic, Camilla Battista da Varano, Campanar de Giotto, Cancelleria Reial, Carl Christian Rafn, Carlos Luis Spegazzini, Casal d'Àustria, Castell de Foixà, Català, Català clàssic, Catalunya, Còdexs Madrid I-II, Certificat de nivell de suficiència de català, Chao Yuen Ren, Christa Dürscheid, Ciència medieval, Cledoni, Col·legi de Navarra, Colorless green ideas sleep furiously, Competència lingüística, Competència lingüística per a la comunicació, Complement de règim verbal, Complement sintàctic, Composició (gramàtica), Composició algorítmica, Comunicació, Condicional, Conjugació gramatical, Conjunció, Consello d'a Fabla Aragonesa, Consorci per a la Normalització Lingüística, Construcció, Contracció (gramàtica), Convencionalisme, Converses filològiques, Coreà, Corrector de textos, Corrector ortogràfic, Cosme de Torres, Cultura del Brasil, Daniel Tammet, Dante Alighieri, David Qimhí, Dídim el Cec, DCG, De viris illustribus catalanis, Declinació, Declinació del grec antic, Declinació del llatí, Delfina Aliaga Emeterio, Desinència, Dessemantització, Dialecte, Diccionari d'ús dels verbs catalans, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens, Didàctica de l'escriptura, Didàctica de la llengua, Dionisi de Tràcia, Dioscori de Mira, Distinció entre ús i menció, Doctrinal, Douglas Quentin Adams, Edat mitjana, Editorial Galaxia, Efecte Dunning-Kruger, El mètode de la paraula, Elena Gueorguíeva, Eli Donat, Elio Antonio de Nebrija, Ellavina Tsosie Perkins, Elocució, Emili Casanova Herrero, Emili Vallès i Vidal, Ensayo de gramática de catalán moderno, Esclat (revista), Escola bolera, Escola de Chartres, Escola de Praga, Escola modista, Escola monàstica, Escriptura kitan gran, Escriptura lliure, Eslovè, Esquema conceptual, Estonià, Estructura de bloc, Estructures sintàctiques, Etymologiae, Euskaltzaindia, Exclamatiu, Expressionisme, Fa'afafine, Fèlix Amat de Palou i Pont, Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental, Feminització, Fernán Coronas, Filologia, Filologia catalana, Filosofia de l'educació, Filosofia de la llengua, Flavi Capre, Florián de Ocampo, Frafra, Francesco Filelfo, Francho Nagore Laín, Francisco Javier Alegre, Francisco Jiménez de Cisneros, Francisco Valero y Losa, Frase, Frase feta, Friedrich Christian Diez, Funcionalisme lingüístic, Futur (gramàtica), Gaó de Vílnius, Gabriel Ferrater i Soler, Gabriel Meurier, Gasparinus de Bèrgam, Gastronomia d'Espanya, Gènere (gramàtica), Gens Flàvia, Geoffroy Tory, Georg Händel, George Lakoff, Gesellschaft für deutsche Sprache, Giorgio Pasquali, Gir lingüístic, Glosa (llengua auxiliar), Gottfried Wilhelm Leibniz, Grafit (arqueologia), Gramàtic, Gramàtica anglesa, Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, Gramàtica de l'esperanto, Gramàtica de Port Royal, Gramàtica del català, Gramàtica del finès, Gramàtica del suec, Gramàtica estratificacional, Gramàtica històrica catalana, Gramàtica hongaresa, Gramàtica recursiva, Gramática de la lengua castellana, Guillem de Conches, Hans Christian Andersen, Harry Johnston, Hermann Grassmann, Heurística, Hilaria Supa Huamán, Hindustànic, Història de l'estètica, Història de l'italià, Història de la lingüística, Història de la literatura, Història de les matemàtiques, Història del llatí, Històries de la mà esquerra, Historiografia medieval, Hooky, Ibn al-Iflili, Ibn Madà, Ibn Sídah, Ibn Tumlús, Ibn Zàkur, Idiolecte, Idioma bhili, Ido, Ignacio Bosque Muñoz, Ignasi de Loiola, Imperi Carolingi, Indonesi, Infix, Injúria, Interlingua, Irlandès antic, Iso suomen kielioppi, Italià, Itsekiri, Ivar Aasen, Jan de Stobnica, Janet Pierrehumbert, Jaqaru, Jaume Gómez i Puig, Jaume Pasqual, Jaume Sala i Pasqual, Jean Chapelain, Jerarquia de Chomsky, Jeroni Amiguet i Breçó, Joan de Casanova, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Joan Ramis i Ramis, Joan Torrella, Joaquim Bauxell i Costa, Jofre de Foixà, José Andrés y Manso, José Antonio Conde y García, José Echevarría (cantant), Josef Dobrovský, Josep Martí (abat), Josep Pau Ballot i Torres, Josep Segarra i Colom, Josep Ullastre i Llopis, Joseph Greenberg, Juan de Palafox y Mendoza, Juan Lorenzo Palmireno, Julio Mangada Rosenörn, Katyayana, Kēlen, Kragujevac, L'instint del llenguatge, Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral, Ladí, Lanfranc, Lògica, Leònides d'Alexandria, Leys d'Amors, Librada Avelino, Lingüística, Lingüística cognitiva, Lingüística computacional, Lingüística diacrònica, Lingüística general, Lingua franca nova, Lingua Ignota, Literatura àrab, Literatura fenício-púnica, Literatura medieval, Llatí, Llengües d'Europa, Llengües maidu, Llengües papús, Llengües romàniques, Llengües sinítiques, Llengua amenaçada, Llengua copta, Llengua de signes, Llengua de signes britànica, australiana i neozelandesa, Llengua estàndard, Llengua isoko, Llengua mandea, Llengua materna, Llengua morta, Llengua planificada, Llengua tuscarora, Llengua umatilla, Llenguatge, Llenguatge no sexista, Lluís Sales, Lo Rat Penat, Lo verdader catalá, Locució, Lojban, Lope de Barrientos, Lorenzo Hervás y Panduro, Lorenzo López, Lubna, Ludwik Lejzer Zamenhof, Macanès, Madagascar, Manuel Lassala i Sangerman, Manuel Milian i Boix, Manuel Seco Reymundo, Marathi, Marianne Mithun, Marko Stabej, Mateo Alemán, Mètode comparatiu, Mètode Freinet, Mètrica (poesia), Metallenguatge, Metaplasme, Michael Halliday, Mikhaïl Lomonóssov, Missions jesuïtes a Amèrica, Model SPEAKING, Moderata Fonte, Mordòvia, Morfosintaxi, Muisca, Multilingüisme, Museus Vaticans, Nàhuatl, Nez percé, Nicó de Pèrgam, Nicocles de Lacedemònia, Nikolla Keta, NLAC, Noam Chomsky, Nom, Nominalització, Noms de Déu en el judaisme, Noni Marcel, Norma lingüística, Norn, Nostradamus, Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena, Numeració etrusca, O'odham, Occità provençal, Ogbronuagum, Oliva Sabuco, Orígenes, Ortografia, Otto Jespersen, Paideia, Paradigma, Paradoxa del mentider, Partícula gramatical, Pasqual Agramunt, Pànini, Páez, Pedro Ciruelo, Pere Bernadàs i Llor, Pere Joan Nunyes, Pere Quetglas i Nicolau, Pere Vicent Zabata i Grifolla, Pichinglis, Piemontès, Pierre Louis Dulong, Planificació lingüística, Poesia, Política lingüística, Porfiri, Portada/article maig 6, Portuguès de São Tomé i Príncipe, Portunyol riverense, Pragmàtica, Praxifanes, Pròdic de Ceos, Proposició (lògica), Prova d'aptitud per a llengües estrangeres MLAT-ES, Python, Quaderna via, Quadrívium, Quítxua d'Ancash, Rafael de Balbín Lucas, Raimundo de Miguel, Rama (llengua), Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Real Academia Galega, Recursivitat, Reial Acadèmia Espanyola, Retòrica, Robert Kilwardby, Roberto Iniesta Ojea, Romaní, Romániço, Ronak Husni, Rosario María Gutiérrez Eskildsen, RRG, Rus, Saadia Gaon, Samuel Gili i Gaya, Sauropelta edwardsorum, Sànscrit, Schematron, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, SFG, Si vis pacem para bellum, Silvestre II, Sintaxi, Siríac, Sistema formal, Solimà I el Magnífic, Srpski rječnik, Studia humanitatis, Suec, Suecs, Taquigrafia, Teó de Sidó, Tekhne Grammatiké, Temps gramatical, Teodor Pròdrom (monjo), The Sound Pattern of English, Thoma, Thomas Jefferson, Timeu Sofista, To (lingüística), Tok pisin, Traducció lingüística, Trívium, Trivial (matemàtica), Trobador, Ugarit, Universitat, Universitat de Gandia, Universitat de Girona, Universitat de Pàdua, Universitat medieval, Usus scribendi, Valéncia Hui, Varium et mutabile semper femina, Vedanga, Verb, Victorien Sardou, Vyakarana, William Camden, William Shipley, World Atlas of Language Structures, Xinès clàssic, Xona, Xuriguera, Yavapai, Zakea Dolphin Mangoaela, Zaum, Zenó de Cítion, 1771, 1955, 7 de juliol. Ampliar l'índex (429 més) » « Shrink índex

Abó de Fleury

en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).

Nou!!: Gramàtica і Abó de Fleury · Veure més »

Abd-al-Latif al-Baghdadí

Muwàffaq-ad-Din Abu-Muhàmmad Abd-al-Latif ibn Yússuf ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Sad ibn al-Labbad, més conegut simplement com a Abd-al-Latif al-Baghdadí o com a Ibn al-Labbad (Bagdad 1162/1163-1231/1232) fou un erudit, egiptòleg, historiador i metge àrab de Bagdad.

Nou!!: Gramàtica і Abd-al-Latif al-Baghdadí · Veure més »

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Nou!!: Gramàtica і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »

Abu-Nuwàs

Abu-Nuwàs al-Hàssan ibn Hani al-Hakamí, més conegut simplement com a Abu-Nuwàs (literalment ‘el de Cabellera arrissada’) (Ahvaz, Pèrsia, c. 755 - Bagdad, c. 814) va ser un poeta persa en llengua àrab, que pertanyia al corrent modern; és un dels poetes clàssics més coneguts.

Nou!!: Gramàtica і Abu-Nuwàs · Veure més »

Acadèmi de Sa Llengo Baléà

L'Acadèmi de Sa Llengo Baléà, rarament anomenada Acadèmia de la Llengua Balear, és una entitat privada de les Illes Balears fundada el desembre del 1992.

Nou!!: Gramàtica і Acadèmi de Sa Llengo Baléà · Veure més »

Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França

LAcadèmia de Belles Arts (Académie des beaux-arts, originalment i en francès) és una institució que es va crear el 1816 sota els auspicis de l'Institut de France, resultat d'un procés de fusió de tres acadèmies prèvies, lAcadémie royale de peinture et de sculpture (1648), de lAcadémie de musique (1669) i de lAcadémie royale d'architecture (1671).

Nou!!: Gramàtica і Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França · Veure més »

Acadèmia de l'Aragonès

L'Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa.

Nou!!: Gramàtica і Acadèmia de l'Aragonès · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Hebrea

LAcadèmia de la Llengua Hebrea (en hebreu, הַאֲקָדֶמְיָה לַלָּשׁוֹן הַעִבְרִית, ha-aqadémya la-laixon ha-ivrit), instituïda per la Kenésset el 1953 com a institució superior per a la llengua hebrea, defineix la normativa per a la gramàtica, l'ortografia, els neologismes, les regles de transliteració oficial i la puntuació diacrítica de l'hebreu, basant-se en el desenvolupament històric de l'idioma.

Nou!!: Gramàtica і Acadèmia de la Llengua Hebrea · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Occitana

L'Acadèmia de la Llengua Occitana, en occità Acadèmia de la Lenga Occitana o Acadèmia dera Lengua Occitana és un projecte d'autoritat de regulació lingüística de l'occità, que representa una continuació possible de la feina del Consell de la Llengua Occitana.

Nou!!: Gramàtica і Acadèmia de la Llengua Occitana · Veure més »

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Nou!!: Gramàtica і Acadèmia Palatina · Veure més »

Adjacent

Exemple d'angles adjacents, la línia de color negre és compartida pels angles adjacents A i β. Adjacent (del llatí adiăcens que significa "que jeu o està al costat de") és un adjectiu qualificatiu, complement d'un substantiu, utilitzat per a determinar el que està a la rodalia d'algun objecte, cosa (incloent-hi llocs, edificis, etc.): és a dir, allò que és adjacent és el que està al costat, allò contigu o limítrof.

Nou!!: Gramàtica і Adjacent · Veure més »

Afrikaans

Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Nou!!: Gramàtica і Afrikaans · Veure més »

Agal·lis

Agal·lis (Ἀγαλλίς) va ser una gramàtica de l'illa de Corcira que va escriure sobre Homer.

Nou!!: Gramàtica і Agal·lis · Veure més »

Aitor Carrera i Baiget

és un filòleg català i professor de la Universitat de Lleida on hi dirigeix la Càtedra d'Estudis Occitans.

Nou!!: Gramàtica і Aitor Carrera i Baiget · Veure més »

Aja (llengua)

Laja (o ajagbe, o hwè) és una llengua gbe que parlen els aja de Benín i Togo i els hwes de Togo.

Nou!!: Gramàtica і Aja (llengua) · Veure més »

Al-Qalassadí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Alí al-Quraixí al-Bastí al-Qalassadí, més conegut com a Alí ibn Muhàmmad al-Qalassadí o, simplement, com a al-Qalassadí, fou un matemàtic i jurista andalusí nascut a Baza el 1412 i mort el 1486.

Nou!!: Gramàtica і Al-Qalassadí · Veure més »

Albert Jané i Riera

és un escriptor, lingüista i traductor català, destacat per la seva faceta com a director de la revista Cavall Fort i per ser un gran aficionat a l'excursionisme.

Nou!!: Gramàtica і Albert Jané i Riera · Veure més »

Alemany suís

L'alamànic suís (Schweizerdeutsch en alemany estàndard; Schwyzerdütsch, Schwiizerdütsch, Schwyzertütsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) és un dels dialectes alamànics que es parlen a Suïssa.

Nou!!: Gramàtica і Alemany suís · Veure més »

Alexandre de Cotièon

Alexandre (en Ἀλέξανδρος) va ser un mestre de gramàtica de la Grècia romana nascut a Cotièon que va viure al.

Nou!!: Gramàtica і Alexandre de Cotièon · Veure més »

Alfabet guaraní

L'alfabet guaraní (achegety) és una variant de l'alfabet llatí utilitzada per escriure el guaraní, una llengua parlada majoritàriament al Paraguai i als països del voltant.

Nou!!: Gramàtica і Alfabet guaraní · Veure més »

Alfonso García Matamoros

Alfonso García Matamoros (Villarrasa - Alcalá de Henares, 25 de juny de 1572) fou un retòric i humanista espanyol.

Nou!!: Gramàtica і Alfonso García Matamoros · Veure més »

Alonso Fernández de Madrigal

Sepulcre d'Alonso Tostado a la catedral d'Àvila. Alonso Fernández de Madrigal (Madrigal de las Altas Torres, c.1400/10-Bonilla de la Sierra, 3 de setembre de 1455) dit «el Tostado» o «el Abulense» va ser un religiós i erudit castellà, bisbe d'Àvila entre 1454 i 1455.

Nou!!: Gramàtica і Alonso Fernández de Madrigal · Veure més »

Ana Betancourt

Ana María de Jesús de la Solidad Betancourt Agramonte (Camagüey, Cuba, 14 de desembre de 1832–Madrid, 7 de febrer de 1901), sovint referida pel seu nom de casament com a Ana Betancourt de Mora o simplement com a Ana Betancourt, fou una dissident i revolucionària cubana que va donar suport al procés d'independentisme de Cuba respecte d'Espanya i una pionera activista feminista en la demanda de l'alliberament de la dona en aquest país.

Nou!!: Gramàtica і Ana Betancourt · Veure més »

André Cherpillod

André Cherpillod (n. 1930) és un erudit, gramàtic, etimòleg, terminòleg, traductor, interlingüista i esperantista francès.

Nou!!: Gramàtica і André Cherpillod · Veure més »

Andrés Marcos Burriel y López

fou un jesuïta, historiador, epigrafista i escriptor il·lustrat espanyol.

Nou!!: Gramàtica і Andrés Marcos Burriel y López · Veure més »

Anglès mitjà

Pàgina del manuscrit d'Ellesmere El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del i el final del.

Nou!!: Gramàtica і Anglès mitjà · Veure més »

Animacitat

En lingüística, l'animacitat és un tret gramatical i/o semàntic del nom basat en el caràcter sensible o viu del referent del nom en un esquema taxonòmic donat.

Nou!!: Gramàtica і Animacitat · Veure més »

Anton Marty

Anton Marty (Schwyz, 1847 — Praga, 1914) va ser un filòsof deixeble de Franz Brentano i Hermann Lotze i professor a Praga.

Nou!!: Gramàtica і Anton Marty · Veure més »

Antoni Bergnes de las Casas

fou un filòleg, hel·lenista i editor català, rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Gramàtica і Antoni Bergnes de las Casas · Veure més »

Antoni Brenac

Antoni Brenac (o Brenach) (Vinçà, el Conflent,?Medina 1998, pàg. 26 – Montserrat, 1555), fou un poeta humanista català del, monjo de Montserrat.

Nou!!: Gramàtica і Antoni Brenac · Veure més »

Antoni Capdevila i Gili

Antoni Capdevila i Gili (Tàrrega, l'Urgell, 13 de maig de 1722 - Toledo, c. 1772) va ser un metge, botànic, matemàtic, escriptor, professor, historiador de la cultura i erudit català.

Nou!!: Gramàtica і Antoni Capdevila i Gili · Veure més »

Antoni Febrer i Cardona

Antoni Febrer i Cardona (Maó, Menorca 22 de novembre 1761–16 de febrer de 1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles  i. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del va remoure culturalment l'illa.

Nou!!: Gramàtica і Antoni Febrer i Cardona · Veure més »

Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.

Nou!!: Gramàtica і Antoni Maria Badia i Margarit · Veure més »

Antoni Vicenç Domènec

Antoni Vicenç Domènec (parròquia de Sant Gabriel de Grions, Principat de Catalunya, 1553 - Girona, 30 d'octubre del 1607) fou un historiador i dominic.

Nou!!: Gramàtica і Antoni Vicenç Domènec · Veure més »

Antonia Santos

María Antonia Santos Plata (Cincelada, departament de Santander, 10 d'abril de 1782 - El Socorro, 28 de juliol de 1819) va ser una de les heroïnes de la Independència de Colòmbia.

Nou!!: Gramàtica і Antonia Santos · Veure més »

Apabhramsha

Apabhraṃśa són els dialectes que es desvien de la normativa de la gramàtica sànscrita.

Nou!!: Gramàtica і Apabhramsha · Veure més »

Apotecari

Apotecari per Jost Amman i Hans Sachs, 1568 Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics.

Nou!!: Gramàtica і Apotecari · Veure més »

Art de la lectura

L'art de la lectura és una tècnica i activitat filològica i humanística arrelada en l'origen clàssic de la grammatiké grega i, subsegüentment, de la Retòrica llatina, aconseguint a adquirir disposició de disciplina autònoma al, sobretot en la seva especialització de "lectura en veu alta".

Nou!!: Gramàtica і Art de la lectura · Veure més »

Art efímer

''Alliberament de 1001 globus blaus'', «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957) Es denomina art efímerEl terme «efímer» prové del grec ἐφήμερος (ephêmeros), que significa «que dura només un dia», encara que per extensió va acabar significant «de curta durada», sense especificar un temps determinat però sempre amb la condició de caducitat.

Nou!!: Gramàtica і Art efímer · Veure més »

Article (desambiguació)

* Gramàtica: article, una categoria gramatical.

Nou!!: Gramàtica і Article (desambiguació) · Veure més »

Arts liberals

XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.

Nou!!: Gramàtica і Arts liberals · Veure més »

Arts mecàniques

Un lloc en construcció en l'alta edat mitjana, de la Bíblia Maciejowski. Arts mecàniques o arts vulgars es com es van denominar a partir de l'antiguitat clàssica a les arts produïdes mitjançant procediments de moviment del cos físic, enfront de les que eren únicament producte del pensament, "immòbils", les arts liberals.

Nou!!: Gramàtica і Arts mecàniques · Veure més »

Arxiu i Biblioteca de Poblet

LArxiu i Biblioteca de Poblet és un dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que fou creat l'any 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Gramàtica і Arxiu i Biblioteca de Poblet · Veure més »

Asclepíades de Mírlia

Asclepíades de Mírlia, en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης, fou un escriptor i historiador grec nascut a Mírlia a Bitínia, o potser a Nicea.

Nou!!: Gramàtica і Asclepíades de Mírlia · Veure més »

Assiriologia

Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Gramàtica і Assiriologia · Veure més »

Ateneu

L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.

Nou!!: Gramàtica і Ateneu · Veure més »

August Schleicher

August Schleicher (Meiningen, ducat de Saxònia-Meiningen, 1821- Jena, 1868) fou un lingüista alemany.

Nou!!: Gramàtica і August Schleicher · Veure més »

Autòmat linealment acotat

Un autòmat linealment acotat, abreujadament LBA (de l'anglès, Linear bounded automaton), o ALA és un autòmat similar a una màquina de Turing determinista.

Nou!!: Gramàtica і Autòmat linealment acotat · Veure més »

Avikam

L'avikam (també anomenada avekom o brignan) és una llengua pertanyent al grup de llengües kwa (que en algunes ocasions ha estat qüestionada la seva existència)que pertany a la família nigerocongolesa.

Nou!!: Gramàtica і Avikam · Veure més »

«Lo» neutre

El «lo» neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana.

Nou!!: Gramàtica і «Lo» neutre · Veure més »

Àrab egipci

Làrab egipci és una versió col·loquial de l'àrab parlada a Egipte per uns 76 milions d'habitants.

Nou!!: Gramàtica і Àrab egipci · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Gramàtica і Àrabs · Veure més »

Àrea de Wernicke

L'àrea de Wernicke és una part del cervell humà situada a l'escorça cerebral en la meitat posterior del gir temporal superior, i a la part adjacent del gir temporal mitjà.

Nou!!: Gramàtica і Àrea de Wernicke · Veure més »

Babbel

Babbel és una aplicació alemanya d'aprenentatge d'idiomes per Internet basada en subscripció.

Nou!!: Gramàtica і Babbel · Veure més »

Bardas

Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.

Nou!!: Gramàtica і Bardas · Veure més »

Bartolomé Raxoi e Losada

Bartolomé Raxoi e Losada (Pontedeume, 25 d'agost de 1690 - Santiago de Compostel·la, 17 de juliol de 1772) va ser un eclesiàstic gallec, que va ostentar durant prop de vint anys la dignitat d'Arquebisbe de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Gramàtica і Bartolomé Raxoi e Losada · Veure més »

Bartomeu Mates

Bartomeu Mates (Barcelona, ? - ?, 1463) fou un gramàtic i mestre català.

Nou!!: Gramàtica і Bartomeu Mates · Veure més »

Bartomeu Pou i Puigserver

Bartomeu Pou i Puigserver (Algaida, 21 de juny de 1727-1802) fou un filòsof i neohumanista.

Nou!!: Gramàtica і Bartomeu Pou i Puigserver · Veure més »

Benet Maria de Moixó i de Francolí

Benet Maria de Moixó i de Francolí (Cervera, diòcesi de Solsona, 10 d'abril del 1763 - Salta, 1816) fou un monjo benedictí cerverí que el 1805 fou nomenat arquebisbe de Charcas - avui dia arxidiòcesi de Sucre - al Virregnat del Riu de la Plata, llavors territori colonial espanyol.

Nou!!: Gramàtica і Benet Maria de Moixó i de Francolí · Veure més »

Bernardo Velarde y Velarde

Bernardo Velarde y Velarde (Santillana del Mar, 3 de gener de 1720 - Saragossa, 12 de juny de 1782) fou un eclesiàstic càntabre, bisbe de Tortosa i arquebisbe de Saragossa.

Nou!!: Gramàtica і Bernardo Velarde y Velarde · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Gramàtica і Bernat Metge · Veure més »

Bernat Obrador Billon

va ser un escriptor, professor i periodista mallorquí.

Nou!!: Gramàtica і Bernat Obrador Billon · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: Gramàtica і Biblioteca · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Gramàtica і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Bishnupriya manipuri

El Bishnupriya o Bishnupriya Manipuri (বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী) és una llengua indoària parlada en alguns estats de l'est de l'Índia, com ara Assam, Tripura i d'altres, això com també a la regió de Sylhet de Bangladesh, Burma i altres països.

Nou!!: Gramàtica і Bishnupriya manipuri · Veure més »

Buffalo buffalo Buffalo buffalo buffalo buffalo Buffalo buffalo

Arbre sintàctic: PN.

Nou!!: Gramàtica і Buffalo buffalo Buffalo buffalo buffalo buffalo Buffalo buffalo · Veure més »

Buriat

El buriat és una llengua mongòlica parlada per unes 500.000 persones a la república de Buriàtia i els districtes autònoms d'Aga Buriàtia i Ust-Orda Buriàtia (Federació Russa), la Xina i Mongòlia.

Nou!!: Gramàtica і Buriat · Veure més »

Bushisme

George W. Bush. Bushisme és un neologisme (de l'anglès estatunidenc bushism per denotar una paraula, frase o pronunciació incorrecta o un altre error gramatical en què incorre amb bastant freqüència en discursos públics l'expresident dels Estats Units George W. Bush, que solen usar-se en caricatures d'ell. Aquests han portat, en el folklore popular, a la formació de ciberpàgines i, fins i tot, a la publicació de llibres. També se'l coneix com a Bushspeak o Bushtalk (discurs o parla de Bush).

Nou!!: Gramàtica і Bushisme · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Gramàtica і C · Veure més »

Cal·ligrafia gaèlica

Model de '''cal·ligrafia gaèlica''' La cal·ligrafia gaèlica (del gaèlic irlandès Cló Gaelach) es refereix a una família de tipografies dedicades a l'escriptura del gaèlic irlandès, usades a Irlanda des del fins a l'actualitat.

Nou!!: Gramàtica і Cal·ligrafia gaèlica · Veure més »

Calc semàntic

Un calc semàntic és una traducció literal d'una expressió que no respecta l'estructura de la llengua d'arribada, és a dir, un manlleu adaptat només en aparença.

Nou!!: Gramàtica і Calc semàntic · Veure més »

Camilla Battista da Varano

va ser una princesa i una religiosa, mística, humanista i abadessa clarissa.

Nou!!: Gramàtica і Camilla Battista da Varano · Veure més »

Campanar de Giotto

El campanar de Giotto és la torre campanar de l'església Santa Maria del Fiore, catedral de Florència, situada a la plaça del Duomo.

Nou!!: Gramàtica і Campanar de Giotto · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Gramàtica і Cancelleria Reial · Veure més »

Carl Christian Rafn

Carl Christian Rafn (Brahesborg, comtat de Fiònia, Fiònia, 16 de gener de 1795 - 20 d'octubre de 1864) va ser un historiador, traductor i antiquari danès.

Nou!!: Gramàtica і Carl Christian Rafn · Veure més »

Carlos Luis Spegazzini

Carlos Luis Spegazzini o Carlo Luigi Spegazzini (20 d'abril de 1858 a Bairo, Itàlia - 1 de juliol de 1926 a La Plata, Argentina) va ser un botànic i micòleg ítalo-argentí.

Nou!!: Gramàtica і Carlos Luis Spegazzini · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Gramàtica і Casal d'Àustria · Veure més »

Castell de Foixà

El castell de Foixà, origen del municipi del mateix nom, va ser construït segurament a la segona meitat del, que és quan està documentat per primera vegada.

Nou!!: Gramàtica і Castell de Foixà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Gramàtica і Català · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: Gramàtica і Català clàssic · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Gramàtica і Catalunya · Veure més »

Còdexs Madrid I-II

Doble pàgina del manuscrit sobre el monument Sforza Els còdexs Madrid I-II (I - Ms 8937 i II - Ms 8936), són uns manuscrits de Leonardo da Vinci que van ser trobats als arxius de la Biblioteca Nacional de Madrid el 1964.

Nou!!: Gramàtica і Còdexs Madrid I-II · Veure més »

Certificat de nivell de suficiència de català

El Certificat de nivell suficiència de català, també conegut com a nivell C, és un examen que acredita un coneixement del català equivalent al nivell C1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües, és a dir, un domini de l'idioma que permet usar-lo amb correcció en la majoria de situacions de la vida quotidiana, laboral i acadèmica.

Nou!!: Gramàtica і Certificat de nivell de suficiència de català · Veure més »

Chao Yuen Ren

Chao Yuen Ren (xinès simplificat: 赵元任; xinès tradicional: 趙元任; pinyin: Zhào Yuánrèn; Jiangsu, 3 de novembre de 1892 - Cambridge, Massachusetts, 25 de febrer de 1982) fou un lingüista xinès.

Nou!!: Gramàtica і Chao Yuen Ren · Veure més »

Christa Dürscheid

Christa Dürscheid (4 d'octubre de 1959, Kehl-Kork, Baden-Württemberg) és una lingüista alemanya, que imparteix classes com a catedràtica de llengua alemanya a la Universitat de Zúric.

Nou!!: Gramàtica і Christa Dürscheid · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Gramàtica і Ciència medieval · Veure més »

Cledoni

Cledoni (en llatí Cledonius), va ser un gramàtic romà de rang senatorial que va viure a Constantinoble al.

Nou!!: Gramàtica і Cledoni · Veure més »

Col·legi de Navarra

Acta fundacional del Col·legi de Navarra de París, promulgada a Vincennes el 25 de març de 1305 per Joana I, reina de França i de Navarra, esposa de Felip IV el Bell. Archives nationales: AE/II/308a ET AE/II/308b Façana del col·legi vers 1440 El Col·legi de Navarra va ser fundat el 1304 a París gràcies a Joana I de Navarra, esposa de Felip IV de França, qui va llegar la seva mansió de la Rue Saint-André-des-Arts per establir-hi una escola destinada a rebre estudiants francesos i navarresos.

Nou!!: Gramàtica і Col·legi de Navarra · Veure més »

Colorless green ideas sleep furiously

Diagrama X barrada aproximat de «colorless green ideas sleep furiously» «Colorless green ideas sleep furiously» (literalment, «les idees verdes incolores dormen furiosament») és una oració composta per Noam Chomsky en la seva obra de 1957 Estructures sintàctiques com un exemple de frase que és gramaticalment correcta però que semànticament no té sentit.

Nou!!: Gramàtica і Colorless green ideas sleep furiously · Veure més »

Competència lingüística

La competència lingüística és, segons la lingüística i les teories que s'agrupen dins de la gramàtica formal, el conjunt de coneixements que permeten al parlant d'una llengua comprendre i produir una quantitat, potencialment infinita, d'oracions gramaticalment correctes amb una quantitat finita d'elements.

Nou!!: Gramàtica і Competència lingüística · Veure més »

Competència lingüística per a la comunicació

Una competència lingüística per a la comunicació és qualsevol competència necessària perquè una persona pugui comunicar-se de manera eficaç per mitjà de la parla d'una llengua.

Nou!!: Gramàtica і Competència lingüística per a la comunicació · Veure més »

Complement de règim verbal

El complement de règim verbal (CRV), també conegut en altres teories gramaticals com a suplement, és un complement verbal argumental (és a dir, que la seva presència o absència dependrà de l'estructura argumental del verb) que es caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional la preposició del qual vindrà determinada pel verb, esdevenint invariable, en principi, o per una clàusula subordinada substantiva encapçalada per la conjunció que.

Nou!!: Gramàtica і Complement de règim verbal · Veure més »

Complement sintàctic

Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli.

Nou!!: Gramàtica і Complement sintàctic · Veure més »

Composició (gramàtica)

La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb derivació prèvia o posterior dels seus components o sense.

Nou!!: Gramàtica і Composició (gramàtica) · Veure més »

Composició algorítmica

Composició algorítmica és la tècnica per crear música utilitzant algorismes.

Nou!!: Gramàtica і Composició algorítmica · Veure més »

Comunicació

Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.

Nou!!: Gramàtica і Comunicació · Veure més »

Condicional

En lingüística, el condicional és un mode del verb en el qual les frases fan referència a situacions, fets o accions hipotètiques o possibles, i que depèn d'accions o circumstàncies passades.

Nou!!: Gramàtica і Condicional · Veure més »

Conjugació gramatical

La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.

Nou!!: Gramàtica і Conjugació gramatical · Veure més »

Conjunció

* Gramàtica: La conjunció (gramàtica) és una paraula que serveix per a enllaçar dues oracions o dos elements d'una oració.

Nou!!: Gramàtica і Conjunció · Veure més »

Consello d'a Fabla Aragonesa

Consello d'a Fabla Aragonesa és una associació creada a Saragossa el 1976 i reconeguda legalment el 1978 amb la finalitat de defensar, promocionar i estendre l'aragonès en tots els seus aspectes: història, literatura, gramàtica, lèxic, toponímia, folklore, consideració social i legal, pedagogia, didàctica, etc., amb especial èmfasi en l'estudi, protecció i desenvolupament de totes les seves variants locals i comarcals, les quals són la base de l'aragonès comú o estàndard.

Nou!!: Gramàtica і Consello d'a Fabla Aragonesa · Veure més »

Consorci per a la Normalització Lingüística

El Consorci per a la Normalització Lingüística, abreujat CPNL, és un consorci d'entitats públiques de Catalunya creat el 15 de desembre de 1988 amb la finalitat de fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana.

Nou!!: Gramàtica і Consorci per a la Normalització Lingüística · Veure més »

Construcció

València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

Nou!!: Gramàtica і Construcció · Veure més »

Contracció (gramàtica)

La contracció és un fenomen gramatical que s'observa quan una paraula en contacte amb una altra, perd part dels seus elements fònics.

Nou!!: Gramàtica і Contracció (gramàtica) · Veure més »

Convencionalisme

El convencionalisme és l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords implícits o explícits de la societat més que en la realitat externa.

Nou!!: Gramàtica і Convencionalisme · Veure més »

Converses filològiques

Les «Converses filològiques» són una sèrie de 840 textos breus que el gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra i Poch publicà regularment al diari La Publicitat entre els anys 1919 i 1928.

Nou!!: Gramàtica і Converses filològiques · Veure més »

Coreà

El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.

Nou!!: Gramàtica і Coreà · Veure més »

Corrector de textos

Mostra de correcció de galeres (en el procés de correcció del text. Un corrector de textos és el professional encarregat de corregir textos amb l'objectiu que s'adeqüin a la normativa, siguin clars, concisos i harmònics.

Nou!!: Gramàtica і Corrector de textos · Veure més »

Corrector ortogràfic

Un verificador o corrector ortogràfic és, en informàtica, una aplicació de programari que s'utilitza per analitzar textos per a detectar i, de manera automàtica o manual, corregir faltes ortogràfiques.

Nou!!: Gramàtica і Corrector ortogràfic · Veure més »

Cosme de Torres

Sense descripció.

Nou!!: Gramàtica і Cosme de Torres · Veure més »

Cultura del Brasil

La cultura del Brasil és majoritàriament occidental i és resultant de la imbricació de la cultura portuguesa europea amb la diversitat de pobles indígenes del territori i els milions d'africans esclavitzats arribats fins al.

Nou!!: Gramàtica і Cultura del Brasil · Veure més »

Daniel Tammet

Daniel Tammet (FRSA) (Barking, Londres, 31 de gener de 1979) és un assagista anglès, novel·lista, traductor i autista savant.

Nou!!: Gramàtica і Daniel Tammet · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Gramàtica і Dante Alighieri · Veure més »

David Qimhí

David Qimhí - דוד קמחי - també transcrit com Kimchi o Kimhi altrament conegut per l'acrònim hebreu RaDaK - רד"ק - (Girona o Narbona, 1160 – 1235)) va ser un rabí medieval, comentarista bíblic, filòsof i gramàtic resident a Narbona entre 1190 i 1232. Era fill del rabí Joseph Qimhí i el germà del rabí Moses Qimhí, els dos eren comentaristes bíblics i gramàtics. Totes les obres de la família Qimhí van ser guardades per la família Yahya de Lisboa, Portugal. David Qimhí és conegut principalment pels seus comentaris del llibre Neviïm. També va escriure comentaris dels llibres del Gènesi, Salms i Cròniques. Les seves obres es focalitzen en la llengua, el nikkud (vocalització), la tradició rabínica de la lectura, la gramàtica, i el significat literal de les paraules.

Nou!!: Gramàtica і David Qimhí · Veure més »

Dídim el Cec

Dídim el Cec o Dídim d'Alexandria (Δίδυμος; Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic.

Nou!!: Gramàtica і Dídim el Cec · Veure més »

DCG

* Democràcia Cristiana Guatemalteca, partit polític històric de Guatemala.

Nou!!: Gramàtica і DCG · Veure més »

De viris illustribus catalanis

De viris illustribus catalanis és un opuscle de l'any 1476, obra del barceloní Pere Miquel Carbonell, notari i arxiver reial del, que recull unes breus ressenyes biogràfiques de quinze homes il·lustres del seu temps, circumscrits a l'àmbit de les terres de parla catalana.

Nou!!: Gramàtica і De viris illustribus catalanis · Veure més »

Declinació

* Gramàtica: La declinació gramatical és la flexió nominal d'una llengua.

Nou!!: Gramàtica і Declinació · Veure més »

Declinació del grec antic

criselefantina d'Atena Pàrtenos al Partenó) La declinació del grec antic és el conjunt de formes en què es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua grega antiga.

Nou!!: Gramàtica і Declinació del grec antic · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Gramàtica і Declinació del llatí · Veure més »

Delfina Aliaga Emeterio

és una professora de llengua de signes catalana, especialitzada en la seva recerca i la difusió.

Nou!!: Gramàtica і Delfina Aliaga Emeterio · Veure més »

Desinència

La paraula desinència (del llatí desinĕre, acabar) ve emprada des del final del per a indicar en diversos contextos lingüistics la part final d'una paraula.

Nou!!: Gramàtica і Desinència · Veure més »

Dessemantització

La dessemantització és un procés que pot experimentar un mot consistent a perdre tot o part del seu significat bàsic i adquirir un rol més gramatical (nexe, auxiliar de perífrasis verbals, etc.). Sol donar-se en casos de gramaticalització de verbs per a funcionar en perífrasis verbals.

Nou!!: Gramàtica і Dessemantització · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Gramàtica і Dialecte · Veure més »

Diccionari d'ús dels verbs catalans

El Diccionari d'ús dels verbs catalans (DUVC) és un diccionari publicat per Jordi Ginebra i Serrabou i Anna Montserrat i Ciurana, professors de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració d'Anna Saperas.

Nou!!: Gramàtica і Diccionari d'ús dels verbs catalans · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Gramàtica і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens

El Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens és un diccionari occità-francès.

Nou!!: Gramàtica і Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens · Veure més »

Didàctica de l'escriptura

La didàctica de l'escriptura, ensenyament de l'escriptura o pedagogia de l'escriptura és el conjunt de metodologies per a l'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura, com a part de l'alfabetització.

Nou!!: Gramàtica і Didàctica de l'escriptura · Veure més »

Didàctica de la llengua

La didàctica de la llengua se situa en un espai central entre les ciències de l'educació (pedagogia, psicologia, didàctica general) i les ciències del llenguatge.

Nou!!: Gramàtica і Didàctica de la llengua · Veure més »

Dionisi de Tràcia

Dionisi el Traci o Dionisi de Tràcia (Dionysius Thrax) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure al.

Nou!!: Gramàtica і Dionisi de Tràcia · Veure més »

Dioscori de Mira

Dioscori de Mira (en llatí Dioscorius, en grec antic, Διοσκόρος) era un mestre de gramàtica grec nascut a Mira (Myra) que va instruir les filles de l'emperador romà d'Orient Lleó I el Traci.

Nou!!: Gramàtica і Dioscori de Mira · Veure més »

Distinció entre ús i menció

En filosofia, lògica i gramàtica, la distinció entre ús i menció és la distinció entre utilitzar una paraula (o frase) i esmentar.

Nou!!: Gramàtica і Distinció entre ús i menció · Veure més »

Doctrinal

El Doctrinal (o Doctrinale, o Doctrinale puerorum) és un tractat gramatical llatí del, obra d'Alexandre de Villadei i una de les obres lingüístiques més difoses i usades en les universitats i centres d'estudi europeus durant tota la Baixa edat mitjana fins al Renaixement.

Nou!!: Gramàtica і Doctrinal · Veure més »

Douglas Quentin Adams

Douglas Quentin Adams és un lingüista comparatiu de l'indoeuropeu i professor a la Universitat d'Idaho anglès.

Nou!!: Gramàtica і Douglas Quentin Adams · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Gramàtica і Edat mitjana · Veure més »

Editorial Galaxia

Editorial Galaxia és una editorial gallega fundada el 25 de juliol de 1950 a Vigo.

Nou!!: Gramàtica і Editorial Galaxia · Veure més »

Efecte Dunning-Kruger

lang.

Nou!!: Gramàtica і Efecte Dunning-Kruger · Veure més »

El mètode de la paraula

Les paraules emprades en el Mètode de la paraula de Freire són útils per extreure vocables (altres paraules) a partir de totes les possibilitats fonètiques de cadascuna, fins a aconseguir una gran varietat de paraules amb diferents càrregues semàntiques (significats) mitjançant les quals es pot reflexionar, actuar i aprendre en conjunt.

Nou!!: Gramàtica і El mètode de la paraula · Veure més »

Elena Gueorguíeva

Elena Tràitxeva Gueorguíeva, Елена Трайчева Георгиева, de soltera Kerpítxeva Керпичева (15 de març de 1930 - 10 de gener de 2007) fou una lingüista búlgara, el treball de la qual sobre la sintaxi búlgara revolucionà la forma en què s'estudiava la llengua búlgara mitjançant la proposta que l'ordre de les paraules es determinava per la perspectiva funcional del subjecte i el seu tema.

Nou!!: Gramàtica і Elena Gueorguíeva · Veure més »

Eli Donat

Eli Donat (en Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del.

Nou!!: Gramàtica і Eli Donat · Veure més »

Elio Antonio de Nebrija

Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Gramàtica і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »

Ellavina Tsosie Perkins

Ellavina Tsosie Perkins és una lingüista independent i acadèmica de la llengua navaho.

Nou!!: Gramàtica і Ellavina Tsosie Perkins · Veure més »

Elocució

Elocució és l'estudi de la parla formal respecte la pronunciació, la gramàtica, l'estil i el to.

Nou!!: Gramàtica і Elocució · Veure més »

Emili Casanova Herrero

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) és un filòleg valencià.

Nou!!: Gramàtica і Emili Casanova Herrero · Veure més »

Emili Vallès i Vidal

''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Gramàtica і Emili Vallès i Vidal · Veure més »

Ensayo de gramática de catalán moderno

Ensayo de gramática de catalán moderno fou la primera gramàtica de la llengua catalana escrita per Pompeu Fabra en castellà, el 1891.

Nou!!: Gramàtica і Ensayo de gramática de catalán moderno · Veure més »

Esclat (revista)

Esclat va ser una revista literària clandestina de periodicitat bimestral que va publicar a València l'editorial Torre, i de la qual van sortir només tres números.

Nou!!: Gramàtica і Esclat (revista) · Veure més »

Escola bolera

Indumentària típica de l'escola bolera Goya L'escola bolera o ball de palillos (castanyoles) és una dansa desenvolupada paral·lelament a la dansa clàssica a partir de balls i danses tradicionals professionalitzats i, com la dansa clàssica, estilitzats i adaptats a grans espectacles a escenaris.

Nou!!: Gramàtica і Escola bolera · Veure més »

Escola de Chartres

L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles  i al voltant de Chartres.

Nou!!: Gramàtica і Escola de Chartres · Veure més »

Escola de Praga

L'Escola de Praga o Cercle lingüístic de Praga (en txec Pražský lingvistický kroužek) va ser un grup de crítica literària i de lingüística molt influent durant el.

Nou!!: Gramàtica і Escola de Praga · Veure més »

Escola modista

L'escola modista, també anomenada dels modistae o de gramàtica especulativa, és un grup de pensadors sobre el llenguatge del.

Nou!!: Gramàtica і Escola modista · Veure més »

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Nou!!: Gramàtica і Escola monàstica · Veure més »

Escriptura kitan gran

L'escriptura kitan gran era un dels dos sistemes d'escriptura kitan utilitzats per la llengua kitan, actualment extingida.

Nou!!: Gramàtica і Escriptura kitan gran · Veure més »

Escriptura lliure

Lescriptura lliure -també anomenada flux d'escriptura conscient- és una tècnica de preescriptura en la qual la persona escriu de manera ininterrompuda durant un període sense parar atenció a l'ortografia, gramàtica o tema.

Nou!!: Gramàtica і Escriptura lliure · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Gramàtica і Eslovè · Veure més »

Esquema conceptual

Un esquema conceptual és una descripció de conceptes usats en una part de la realitat per a un cert propòsit.

Nou!!: Gramàtica і Esquema conceptual · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Gramàtica і Estonià · Veure més »

Estructura de bloc

* En matemàtiques, l'estructura de bloc és una possible propietat de matrius: vegeu Matriu per blocs.

Nou!!: Gramàtica і Estructura de bloc · Veure més »

Estructures sintàctiques

Estructures sintàctiques és el títol de l'obra de Noam Chomsky en què explica els fonaments del generativisme, un dels corrents cabdals en lingüística contemporània.

Nou!!: Gramàtica і Estructures sintàctiques · Veure més »

Etymologiae

Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.

Nou!!: Gramàtica і Etymologiae · Veure més »

Euskaltzaindia

L'Euskaltzaindia, en català Reial Acadèmia de la Llengua Basca, és la institució acadèmica oficial que regula les normatives (gramàtiques, diccionaris, etc.) del basc.

Nou!!: Gramàtica і Euskaltzaindia · Veure més »

Exclamatiu

Els exclamatius són una classe de paraules de categories gramàticals diverses que serveixen per a ponderar una qualitat o una quantitat, és a dir, per a exagerar-la.

Nou!!: Gramàtica і Exclamatiu · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Nou!!: Gramàtica і Expressionisme · Veure més »

Fa'afafine

''Fa'afafine'' a la Desfilada de l'orgull a Auckland, 2016 Fa'afafine són persones que s'identifiquen amb un tercer gènere o un paper no-binari a Samoa, Samoa Americana i la diàspora samoana.

Nou!!: Gramàtica і Fa'afafine · Veure més »

Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.

Nou!!: Gramàtica і Fèlix Amat de Palou i Pont · Veure més »

Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental

La Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) representa a una sèrie d'associacions federades que defensen que les modalitats lingüístiques de les seves localitats i comarques respectives són una llengua diferenciada del català.

Nou!!: Gramàtica і Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental · Veure més »

Feminització

Marató de 1967. A la marató va aparèixer una dona, Kathrine Switzer. Per poder-hi participar es va inscriure amb nom masculí. A la foto, darrere i en blanc i negre, el moment en què un àrbitre intenta detenir-la i altres esportistes impedeixen que quedi fos de la carrera. Feminització és una expressió que indica una acció o un procés en el qual apareix la feminitat.

Nou!!: Gramàtica і Feminització · Veure més »

Fernán Coronas

Fernán Coronas (* Cadavéu, 7 d'agost de 1884 - † Ḷḷuarca, 28 de gener de 1939) és el pseudònim amb el qual es coneix al religiós i poeta asturià Galo Antonio Fernández.

Nou!!: Gramàtica і Fernán Coronas · Veure més »

Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).

Nou!!: Gramàtica і Filologia · Veure més »

Filologia catalana

La filologia catalana és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua catalana i la literatura catalana.

Nou!!: Gramàtica і Filologia catalana · Veure més »

Filosofia de l'educació

La filosofia de l'educació és una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicació sobre l'educació humana.

Nou!!: Gramàtica і Filosofia de l'educació · Veure més »

Filosofia de la llengua

La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.

Nou!!: Gramàtica і Filosofia de la llengua · Veure més »

Flavi Capre

Flavi Capre (Flavius Caper) va ser un escriptor i gramàtic romà de data incerta, però que es pot situar al.

Nou!!: Gramàtica і Flavi Capre · Veure més »

Florián de Ocampo

Frontispici de ''Los cuatro libros primeros de la crónica general de España que recopila el maestro Florián de Ocampo...'', Zamora, 1543. Florián de Ocampo (Zamora, c. 1499 -c. 1558) fou un historiador i escriptor castellà, cronista de Carles I.

Nou!!: Gramàtica і Florián de Ocampo · Veure més »

Frafra

El frafra és un idioma africà pertanyent al grup gur de les llengües congoatlàntiques i parlat per més de mig milió de persones de l'ètnia dels gurunsis (també anomenats frafres).

Nou!!: Gramàtica і Frafra · Veure més »

Francesco Filelfo

Francesco Filelfo (Tolentino, Itàlia, 25 de juliol de 1398 – Florència, 31 de juliol de 1481) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Gramàtica і Francesco Filelfo · Veure més »

Francho Nagore Laín

Francho Nagore Laín (Saragossa, 1951) és un filòleg i autor en aragonès.

Nou!!: Gramàtica і Francho Nagore Laín · Veure més »

Francisco Javier Alegre

Francisco Javier Alegre S.I. (Puerto de Veracruz, Virregnat de Nova Espanya; 12 de novembre de 1729 - Bolonya, 16 d'agost de 1788) fou un jesuïta, filòsof, teòleg, canonista, historiador, geògraf, traductor, creador d'obres de gran interès sobre diversos temes.

Nou!!: Gramàtica і Francisco Javier Alegre · Veure més »

Francisco Jiménez de Cisneros

Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

Nou!!: Gramàtica і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »

Francisco Valero y Losa

Francisco Javier Valero y Losa (Villanueva de la Jara, Conca, 3 de desembre de 1664 - Madrid, 23 d'abril de 1720) va ser un religiós espanyol.

Nou!!: Gramàtica і Francisco Valero y Losa · Veure més »

Frase

La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.

Nou!!: Gramàtica і Frase · Veure més »

Frase feta

Una frase feta és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.

Nou!!: Gramàtica і Frase feta · Veure més »

Friedrich Christian Diez

Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.

Nou!!: Gramàtica і Friedrich Christian Diez · Veure més »

Funcionalisme lingüístic

El funcionalisme és una escola de la gramàtica teòrica que analitza les funcions que un mot o partícula juga en un entorn determinat, i a partir d'aquestes funcions explica el funcionament general d'una llengua.

Nou!!: Gramàtica і Funcionalisme lingüístic · Veure més »

Futur (gramàtica)

En gramàtica, un temps futur és una forma verbal que generalment marca l'esdeveniment descrit pel verb com a no succeït encara, però que s'espera que passi en el futur.

Nou!!: Gramàtica і Futur (gramàtica) · Veure més »

Gaó de Vílnius

Eliyahu Ben Shlomó Zalmán Kramer, conegut com el Gaó de Vílnius (Vílnius, 23 d'abril de 1720 - Vílnius, 9 d'octubre de 1797) va ser un prominent rabí jueu askenazita, i un erudit del Talmud i la Càbala.

Nou!!: Gramàtica і Gaó de Vílnius · Veure més »

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Nou!!: Gramàtica і Gabriel Ferrater i Soler · Veure més »

Gabriel Meurier

Gabriel Meurier (Avesnes-sur-Helpe, Nord – Pas de Calais, França, c. 1520 - ?, c.1587) fou un gramàtic, lexicògraf i professor d'idiomes establert a Anvers, Flandes.

Nou!!: Gramàtica і Gabriel Meurier · Veure més »

Gasparinus de Bèrgam

Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.

Nou!!: Gramàtica і Gasparinus de Bèrgam · Veure més »

Gastronomia d'Espanya

La gastronomia d'Espanya és la gastronomia tradicional pròpia del conjunt de l'actual Espanya.

Nou!!: Gramàtica і Gastronomia d'Espanya · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Gramàtica і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Nou!!: Gramàtica і Gens Flàvia · Veure més »

Geoffroy Tory

Lletra de Tory, del seu llibre ''Champ-fleury'' Geoffroy Tory (Bourges, c. 1480 - París, 1533) fou un humanista i gravador francès, conegut per les seves contribucions tipogràfiques al francès.

Nou!!: Gramàtica і Geoffroy Tory · Veure més »

Georg Händel

Georg Händel (alemany:; Halle, Arquebisbat de Magdeburg, 24 de setembre de 1622 - ibídem, Ducat de Magdeburg, 11 de febrer de 1697) va ser un barber-cirurgià i el pare de Georg Friedrich Händel.

Nou!!: Gramàtica і Georg Händel · Veure més »

George Lakoff

George P. Lakoff (Bayonne, 24 de maig del 1941) és un lingüista i científic cognitiu estatunidenc.

Nou!!: Gramàtica і George Lakoff · Veure més »

Gesellschaft für deutsche Sprache

Logo La Gesellschaft für deutsche Sprache (Societat per la Llengua alemanya), o GfdS, amb la seva seu en Wiesbaden és la principal societat lingüística patrocinada pel govern Alemanya.

Nou!!: Gramàtica і Gesellschaft für deutsche Sprache · Veure més »

Giorgio Pasquali

Giorgio Pasquali (Roma, 29 d'abril de 1885 − Belluno, 9 de juliol de 1952) va ser un filòleg clàssic italià.

Nou!!: Gramàtica і Giorgio Pasquali · Veure més »

Gir lingüístic

El Gir lingüístic va ser un gran avenç en la filosofia occidental a començaments del, la característica més important del qual és l'enfocament de la filosofia i les altres humanitats principalment en relació entre la filosofia i el llenguatge.

Nou!!: Gramàtica і Gir lingüístic · Veure més »

Glosa (llengua auxiliar)

Glosa és una llengua auxiliar internacional basada en la llengua auxiliar Interglossa.

Nou!!: Gramàtica і Glosa (llengua auxiliar) · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Gramàtica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Grafit (arqueologia)

Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.

Nou!!: Gramàtica і Grafit (arqueologia) · Veure més »

Gramàtic

Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtic · Veure més »

Gramàtica anglesa

La gramàtica anglesa que es presenta en aquest article és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma anglès.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica anglesa · Veure més »

Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies

La Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, escrita per Josep Ullastre entre 1743 i 1762, és a primera gramàtica de la llengua catalana, malgrat que no va reeixir en aconseguir unificar la llengua, ja que no es publicà fins al 1980.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies · Veure més »

Gramàtica de l'esperanto

L'esperanto és una llengua construïda, que segueix el model gramatical de les llengües naturals, tot i que prova d'evitar part de les dificultats d'aquestes, simplificant la gramàtica, evitant les excepcions i fixant regles el més clares possible.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica de l'esperanto · Veure més »

Gramàtica de Port Royal

La Gramàtica de Port Royal (títol original en francès Grammaire Générale et raisonnée contenant les fondemens de l'art de parler, expliqués d'une manière claire et naturelle), "Gramàtica general i raonada que conté els fonaments de l'art de parlar, explicats de manera clara i natural", publicada l'any 1660 i escrita per Antoine Arnauld (1612-1694) humanista, hel·lenista i matemàtic, i Claude Lancelot (1615-1695), gramàtic.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica de Port Royal · Veure més »

Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica del català · Veure més »

Gramàtica del finès

Aquest article tracta la gramàtica de la llengua finesa (l'article Finès parla de la llengua en general i conté una panoràmica ràpida de la gramàtica).

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica del finès · Veure més »

Gramàtica del suec

La gramàtica del suec és típica de les llengües germàniques.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica del suec · Veure més »

Gramàtica estratificacional

La gramàtica estratificacional és un model teòric que s'inscriu en el marc de l'estructuralisme, al costat de la tagmèmica, almenys en la seva forma més tradicional; de la gramàtica sistemàtica de Michael Halliday i els seus seguidors; de la sintaxi funcionalista de l'escola francesa seguidora d'André Martinet i de la gramàtica dependencial, és a dir, la sintaxi estructural de Lucien Tesnière, modificada per alguns lingüistes alemanys com Hans-Jürgen Heringer.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica estratificacional · Veure més »

Gramàtica històrica catalana

La Gramàtica històrica catalana és una obra de Francesc de Borja Moll escrita en castellà i publicada per l'Editorial Gredos l'any 1952 i traduïda al català i editada per la Universitat de València el 1991.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica històrica catalana · Veure més »

Gramàtica hongaresa

Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica hongaresa · Veure més »

Gramàtica recursiva

En lingüística i informàtica, una gramàtica es diu informalment que és una gramàtica recursiva si conté regles de producció que son recursives, és a dir, que expandint un símbol no-terminal seguint una regla pot portar a una cadena que conté el mateix símbol no terminal.

Nou!!: Gramàtica і Gramàtica recursiva · Veure més »

Gramática de la lengua castellana

La Gramática castellana (títol original en llatí: Grammatica Antonii Nebrissensis) és una gramàtica del castellà escrita per Antonio de Nebrija i publicada el 1492.

Nou!!: Gramàtica і Gramática de la lengua castellana · Veure més »

Guillem de Conches

Guillem de Conches (c. 1080 - c. 1150, Conches-en-Ouche, Normandia) fou un gramàtic i filòsof platònic francès del, fou especialment eminent en gramàtica i en el quadrivi.

Nou!!: Gramàtica і Guillem de Conches · Veure més »

Hans Christian Andersen

fou un escriptor danès.

Nou!!: Gramàtica і Hans Christian Andersen · Veure més »

Harry Johnston

Sir Henry Hamilton Johnston.

Nou!!: Gramàtica і Harry Johnston · Veure més »

Hermann Grassmann

Hermann Günther Grassmann (Stettin, 15 d'abril de 1809 - 26 de setembre de 1877) fou un lingüista i matemàtic alemany.

Nou!!: Gramàtica і Hermann Grassmann · Veure més »

Heurística

Lheurística és una forma de treball per resoldre problemes, aprendre, o fer descobriments que utilitza mètodes pràctics que no garanteixen una solució òptima o perfecta, però que són suficients per als objectius immediats.

Nou!!: Gramàtica і Heurística · Veure més »

Hilaria Supa Huamán

Hilaria Supa Huamán (Huayllacocha, Huarocondo, Anta, Cusco, 28 de desembre de 1957) és una política, activista, dirigent pagesa i lluitadora antiracista peruana d'origen quítxua.

Nou!!: Gramàtica і Hilaria Supa Huamán · Veure més »

Hindustànic

L'hindustànic o indostànic, literalment: «de l'Hindustan» (hindi: हिन्दुस्तानी, transliteració IAST: hindustānī, urdú: ہندوستانی), també conegut com a hindi-urdú i hindavi, és la lingua franca al nord de l'Índia i en gran part del Pakistan.

Nou!!: Gramàtica і Hindustànic · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: Gramàtica і Història de l'estètica · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: Gramàtica і Història de l'italià · Veure més »

Història de la lingüística

La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.

Nou!!: Gramàtica і Història de la lingüística · Veure més »

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Nou!!: Gramàtica і Història de la literatura · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Gramàtica і Història de les matemàtiques · Veure més »

Història del llatí

Regió del Laci, origen del llatí El llatí és una llengua indoeuropea que va ser parlada a l'antiga Roma i, posteriorment, va ser utilitzada per a documentació escrita.

Nou!!: Gramàtica і Història del llatí · Veure més »

Històries de la mà esquerra

Històries de la mà esquerra, anomenada Històries de la mà esquerra i altres narracions en la primera edició, és un recull de contes de Jesús Moncada publicat per primera volta el 1981.

Nou!!: Gramàtica і Històries de la mà esquerra · Veure més »

Historiografia medieval

La historiografia medieval és aquella historiografia referent a l'edat mitjana, és a dir, els escrits i pensaments associats a la visió i estudi d'aquest període històric per part dels cronistes coetanis o els investigadors posteriors.

Nou!!: Gramàtica і Historiografia medieval · Veure més »

Hooky

Hooky és un còmic digital d'aventures fantàstic escrit i il·lustrat per l'autora catalana Míriam Bonastre Tur.

Nou!!: Gramàtica і Hooky · Veure més »

Ibn al-Iflili

Abu-l-Qàssim Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Zakariyyà az-Zuhrí, més conegut com a Ibn al-Iflilí o, simplement, al-Iflilí, fou un filòleg, mestre i home de lletres cordovès descendent d'una família d'Iflil, a Síria.

Nou!!: Gramàtica і Ibn al-Iflili · Veure més »

Ibn Madà

Àhmad ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Sad ibn Hàrith ibn Àssim ibn Madà al-Lakhmí, més conegut simplement com a Ibn Madà, fou un gramàtic andalusí del, nascut a Còrdova vers el 1119.

Nou!!: Gramàtica і Ibn Madà · Veure més »

Ibn Sídah

Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Mursí al-Lugawí al-Amà —en àrab Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Ismāʿīl al-Mursī al-Lūḡawī al-Aʿmà— o Abu-l-Hàssan Alí ibn Àhmad ibn Ismaïl, més conegut amb el sobrenom o pseudònim (xura) dIbn Sídah —en àrab ابن سيده, Ibn Sīdah— o Ibn Sida —en àrab Ibn Sīda— (Múrcia, 1007 – Dénia, 26 de març de 1066), fou un erudit andalusí, especialitzat en gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Gramàtica і Ibn Sídah · Veure més »

Ibn Tumlús

Yússuf ibn Àhmad, que emprà les kunyes Abu-l-Hajjaj i Abu-Ishaq, però que és conegut sobretot com Ibn Tumlús (Alzira, 1164?-Alzira, 1223), fou un erudit valencià que s'interessà per la medicina, la filosofia, la gramàtica i la poesia.

Nou!!: Gramàtica і Ibn Tumlús · Veure més »

Ibn Zàkur

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Qàssim ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Wàhid ibn Àhmad al-Fassí al-Maghribí, conegut com a Ibn Zàkur, fou un historiador i poeta marroquí nascut a Fes al començament del.

Nou!!: Gramàtica і Ibn Zàkur · Veure més »

Idiolecte

Un idiolecte és la varietat més petita d'una llengua, o sigui, la variant característica de l'individu.

Nou!!: Gramàtica і Idiolecte · Veure més »

Idioma bhili

El bhili (Bhili: भीली) és una llengua indo-ariana occidental parlada a l'Índia centre-occidental, als estats del Rajasthan, Gujarat, Maharashtra i Madhya Pradesh.

Nou!!: Gramàtica і Idioma bhili · Veure més »

Ido

Ido és una llengua planificada, derivada de l'esperanto reformat, creada per un grup d'acadèmics per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens.

Nou!!: Gramàtica і Ido · Veure més »

Ignacio Bosque Muñoz

Ignacio Bosque Muñoz (Isso, Hellín, Albacete, 6 d'agost de 1951) és un lingüista espanyol catedràtic de Filologia Hispànica de la Universitat Complutense de Madrid des de 1982.

Nou!!: Gramàtica і Ignacio Bosque Muñoz · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Gramàtica і Ignasi de Loiola · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Gramàtica і Imperi Carolingi · Veure més »

Indonesi

L'indonesi (oficialment és anomenat bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia.

Nou!!: Gramàtica і Indonesi · Veure més »

Infix

Un infix és un morfema que s'afegeix entre el prefix, el radical afix per formar una nova paraula.

Nou!!: Gramàtica і Infix · Veure més »

Injúria

Una injúria (del llatí iniuria, "ofensa" o "greuge inferit a una persona") és, en dret penal, un delicte contra l'honor o la bona fama, previst en algunes legislacions, i regulat de forma molt diversa, però reductible a tres sistemes principals.

Nou!!: Gramàtica і Injúria · Veure més »

Interlingua

Interlingua és una llengua auxiliar internacional planificada, publicada inicialment el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) com a resultat de 15 anys de treball.

Nou!!: Gramàtica і Interlingua · Veure més »

Irlandès antic

Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.

Nou!!: Gramàtica і Irlandès antic · Veure més »

Iso suomen kielioppi

Iso suomen kielioppi (literalment "La gran gramàtica del finès") és un manual de referència de la gramàtica de la llengua finesa.

Nou!!: Gramàtica і Iso suomen kielioppi · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Gramàtica і Italià · Veure més »

Itsekiri

Litsekiri (o chekiri, irhobo, iselema-otu, ishekiri, itsekiri, iwere, jekri, selemo, shekiri o warri) és una llengua nigerocongolesa del grup de les llengües ioruboides que es parla sobretot a les LGAs de Warri, Bomadi i Ethiope, a l'Estat del Delta, al sud de Nigèria.

Nou!!: Gramàtica і Itsekiri · Veure més »

Ivar Aasen

Ivar Aasen va ser un filòleg noruec que establí el segon estàndard d'escriptura de la llengua noruega, el landsmål (que posteriorment esdevindria el nynorsk).

Nou!!: Gramàtica і Ivar Aasen · Veure més »

Jan de Stobnica

Mapa d'Amèrica publicat per Jan de Stobnica Jan de Stobnica (1470 Stobnica - 1530) - geògraf, filòsof i naturalista polonès, professor de la Universitat Jagellónica, i rector de l'Acadèmia Lubranski.

Nou!!: Gramàtica і Jan de Stobnica · Veure més »

Janet Pierrehumbert

Janet Pierrehumbert és professora de lingüística a la Northwestern University, la recerca de la qual empra mètodes experimentals i computacionals per a estudiar l'estructura sonora del llenguatge.

Nou!!: Gramàtica і Janet Pierrehumbert · Veure més »

Jaqaru

El jaqaru és un idioma inclòs entre les llengües aimara, a la qual també pertanyen l'aimara i el kawki.

Nou!!: Gramàtica і Jaqaru · Veure més »

Jaume Gómez i Puig

fou un fotògraf, poeta i professor de català de Sant Pere de Ribes, el Garraf.

Nou!!: Gramàtica і Jaume Gómez i Puig · Veure més »

Jaume Pasqual

Jaume Pasqual Coromines (Esparreguera, bisbat de Barcelona, 23 de juny de 1736 - 24 de setembre de 1804) fou doctor en dret canònic i civil, canonge regular premonstratenc al monestir de Bellpuig de les Avellanes on hi fou abat i més tard prior, i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».

Nou!!: Gramàtica і Jaume Pasqual · Veure més »

Jaume Sala i Pasqual

Jaume Sala i Pasqual (Mataró, 17 de març de 1576 - 17 de desembre de 1644) fou un prevere català.

Nou!!: Gramàtica і Jaume Sala i Pasqual · Veure més »

Jean Chapelain

Jean Chapelain (París, 4 de desembre de 1595 - 22 de febrer de 1674) va ser un poeta i escriptor francès.

Nou!!: Gramàtica і Jean Chapelain · Veure més »

Jerarquia de Chomsky

Dins de les ciències de la computació, i en l'àrea dels llenguatges de programació, la jerarquia de Chomsky (també coneguda com a Jerarquia de Chomsky-Schützenberger) és una classificació jeràrquica de classes de gramàtiques formals que generen llenguatges formals.

Nou!!: Gramàtica і Jerarquia de Chomsky · Veure més »

Jeroni Amiguet i Breçó

Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa?, segle XV - Barcelona?, 1530-64?) fou un metge i llatinista humanista català.

Nou!!: Gramàtica і Jeroni Amiguet i Breçó · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Gramàtica і Joan de Casanova · Veure més »

Joan Francesc de Masdéu i de Montero

va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.

Nou!!: Gramàtica і Joan Francesc de Masdéu i de Montero · Veure més »

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.

Nou!!: Gramàtica і Joan Ramis i Ramis · Veure més »

Joan Torrella

Joan Torrella (Canet de Rosselló, - ?) va ser un llatinista rossellonès i professor a la Universitat de València (hi ensenyava llatinitat el 1577 i el 1581).

Nou!!: Gramàtica і Joan Torrella · Veure més »

Joaquim Bauxell i Costa

Joaquim Bauxell i Costa (Anglès, La Selva, 14 d'abril de 1921 – Anglès, La Selva, 5 de maig de 1997) fou un poeta i escriptor.

Nou!!: Gramàtica і Joaquim Bauxell i Costa · Veure més »

Jofre de Foixà

Jofre de Foixà fou un trobador català, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries.

Nou!!: Gramàtica і Jofre de Foixà · Veure més »

José Andrés y Manso

José Andrés y Manso (Salamanca, 1896-1936) més conegut com a Pepe Manso, fou un mestre, advocat i diputat, líder indiscutible del socialisme de Salamanca durant la II República.

Nou!!: Gramàtica і José Andrés y Manso · Veure més »

José Antonio Conde y García

José Antonio Conde y García (La Peraleja, Conca, 28 d'octubre de 1766 - Madrid, 12 de juny de 1820) va ser un arabista, hel·lenista i historiador espanyol.

Nou!!: Gramàtica і José Antonio Conde y García · Veure més »

José Echevarría (cantant)

José Echevarría, o Echeverría (Baraibar, Navarra, 1825 - Rio de Janeiro, Brasil, maig de 1860) fou un cantant espanyol.

Nou!!: Gramàtica і José Echevarría (cantant) · Veure més »

Josef Dobrovský

Bust de Dobrovský a Praga. Josef Dobrovský (Balassagyarmat, Hongria 17 d'agost de 1753 - Brno, 6 de gener de 1829) fou un filòleg, historiador, gramàtic, fundador de l'eslavística moderna, originari de Bohèmia.

Nou!!: Gramàtica і Josef Dobrovský · Veure més »

Josep Martí (abat)

Josep Martí (Barcelona, 19 de setembre de 1732 - Bellpuig de les Avellanes, 3 d'agost de 1806) fou un frare premonstratenc que fou abat del reial monestir de Bellpuig de les Avellanes en dues ocasions (1795 i 1804), tot i que és recordat per la seva contribució en l'estudi de la història que junt a Caresmar i Pasqual, companys coetanis d'aquesta abadia.

Nou!!: Gramàtica і Josep Martí (abat) · Veure més »

Josep Pau Ballot i Torres

Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.

Nou!!: Gramàtica і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »

Josep Segarra i Colom

Mossèn Josep Segarra i Colom (Verdú, batejat 20 de gener de 1655 - Verdú, 31 d'octubre de 1730) fou un prevere i músic català.

Nou!!: Gramàtica і Josep Segarra i Colom · Veure més »

Josep Ullastre i Llopis

Josep Ullastre (també Ullastra) i Llopis (Banyoles, 25 d'abril de 1690 – Peralada, 8 d'abril de 1762) va ser un escriptor i eclesiàstic català, autor de l'obra pietosa Exercici del cristià reimpresa diversos cops fins a mitjan, i de la primera gramàtica de la llengua catalana Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies que va restar manuscrita i inèdita fins al 1980.

Nou!!: Gramàtica і Josep Ullastre i Llopis · Veure més »

Joseph Greenberg

Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.

Nou!!: Gramàtica і Joseph Greenberg · Veure més »

Juan de Palafox y Mendoza

Juan de Palafox y Mendoza (Fitero, 26 de juny de 1600 - El Burgo de Osma, 1 d'octubre de 1659) fou un prelat espanyol, bisbe de Puebla de los Ángeles, administrador de l'arquebisbat de Mèxic i durant alguns mesos virrei de Nova Espanya, morí essent bisbe d'Osma.

Nou!!: Gramàtica і Juan de Palafox y Mendoza · Veure més »

Juan Lorenzo Palmireno

Juan Lorenzo Palmireno, o Lorenço Palmyreno (o Laurentius Palmyrenus, en llatí), noms utilitzats per Juan Lorenzo Roca (Alcanyís, 1524 — València, 1579); fou un humanista aragonès, professor de Gramàtica i Retòrica, i un autor eclèctic i prolífic que cultivà la pedagogia, la retòrica, l'escriptura epistolar, la comèdia humanística en el camp educatiu, els mètodes d'ensenyament del llatí i els repertoris paremiològics.

Nou!!: Gramàtica і Juan Lorenzo Palmireno · Veure més »

Julio Mangada Rosenörn

Julio Mangada Rosenörn (Sancti Spíritus, Cuba, 30 de juny de 1877 - Mèxic, 14 d'abril de 1946) va ser un destacat militar durant la República i la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Gramàtica і Julio Mangada Rosenörn · Veure més »

Katyayana

Katyayana va ser un matemàtic indi, del.

Nou!!: Gramàtica і Katyayana · Veure més »

Kēlen

Kēlen (pronunciat) és una llengua artificial artística creada per Sylvia Sotomayor, i que té com a objectiu semblar molt aliena al llenguatge humà, violant la llei lingüística universal segons la qual totes les llengües necessiten tenir verbs.

Nou!!: Gramàtica і Kēlen · Veure més »

Kragujevac

Kragujevac (Крагујевац) és una ciutat de Sèrbia, capital del Districte de Šumadija, situada vora el riu Lepenica, amb una població de 211.580 habitants.

Nou!!: Gramàtica і Kragujevac · Veure més »

L'instint del llenguatge

L'instint del llenguatge (títol original en anglès The Language Instinct) és un llibre d'Steven Pinker publicat el 1994.

Nou!!: Gramàtica і L'instint del llenguatge · Veure més »

Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral

El Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (LACITO) és una unitat mixta de recerca (UMR 7107) en col·laboració entre el Centre Nacional de la Recerca Científica, la universitat de París-III i la universitat de París-IV.

Nou!!: Gramàtica і Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral · Veure més »

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Nou!!: Gramàtica і Ladí · Veure més »

Lanfranc

Lanfranc (Pavia, v.1005 — 24 de maig del 1089, Canterbury) fou un monjo que es va fer famós com a mestre al monestir benedictí de Bec (Normandia); pel seu prestigi se li va encomanar defensar la tesi de la transsubstanciació en diversos concilis; fou també prior a l'abadia dels Homes a Caen i posteriorment arquebisbe de Canterbury, càrrec que va tenir fins a la seva mort.

Nou!!: Gramàtica і Lanfranc · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Gramàtica і Lògica · Veure més »

Leònides d'Alexandria

Leònides d'Alexandria (en llatí Leonidas, en grec) va ser un poeta grec de la meitat del.

Nou!!: Gramàtica і Leònides d'Alexandria · Veure més »

Leys d'Amors

L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia.

Nou!!: Gramàtica і Leys d'Amors · Veure més »

Librada Avelino

Librada Avelino fou una pionera educadora, feminista i defensora dels drets humans a les Filipines.

Nou!!: Gramàtica і Librada Avelino · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Gramàtica і Lingüística · Veure més »

Lingüística cognitiva

La lingüística cognitiva és un moviment que neix cap a finals dels anys vuitanta, amb la publicació de dues obres cabdals del moviment: es tracta de l'obra de George Lakoff Women, fire, and dangerous things i del primer volum de Foundations of cognitive grammar, de Ronald Langacker.

Nou!!: Gramàtica і Lingüística cognitiva · Veure més »

Lingüística computacional

La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà.

Nou!!: Gramàtica і Lingüística computacional · Veure més »

Lingüística diacrònica

La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.

Nou!!: Gramàtica і Lingüística diacrònica · Veure més »

Lingüística general

La lingüística general és la part de la lingüística que se centra en l'estudi dels conceptes generals d'aquesta ciència de manera genèrica, sense basar-los a cap llengua en concret (mirant tendències a diversos idiomes), o analitzant el que es denomina universal lingüístic, present a totes les llengües.

Nou!!: Gramàtica і Lingüística general · Veure més »

Lingua franca nova

Bandera de Lingua Franca Nova La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsilvània.

Nou!!: Gramàtica і Lingua franca nova · Veure més »

Lingua Ignota

Una pàgina del còdex de Wiesbaden, conegut com a "el còdex gegant", que conté l'obra de Hildegarda de Bingen relativa a la lingua ignota La lingua ignota és una llengua artificial inventada per la monja, científica i escriptora Hildegarda de Bingen al.

Nou!!: Gramàtica і Lingua Ignota · Veure més »

Literatura àrab

Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.

Nou!!: Gramàtica і Literatura àrab · Veure més »

Literatura fenício-púnica

Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.

Nou!!: Gramàtica і Literatura fenício-púnica · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Gramàtica і Literatura medieval · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Gramàtica і Llatí · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Gramàtica і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengües maidu

Les llengües maidu (també anomenades maidun, maiduan i pujunan) són una petita família de llengües en perill de desaparició que es troba en el nord-est de Califòrnia, Estats Units.

Nou!!: Gramàtica і Llengües maidu · Veure més »

Llengües papús

El terme llengües papús designa una extensió geogràfica i no una família lingüística pròpiament dita, ja que es refereix al conjunt d'idiomes parlats al voltant de Nova Guinea i que poden agrupar-se en més de 10 grups genètics diferents.

Nou!!: Gramàtica і Llengües papús · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Gramàtica і Llengües romàniques · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Gramàtica і Llengües sinítiques · Veure més »

Llengua amenaçada

En conjunt, els vuit països en vermell contenen més del 50% de les llengües del món. Les zones en blau són la major diversitat lingüística al món. Una llengua amenaçada és una llengua que està en risc de caure en desús, ja que els seus parlants s'extingeixen o decideixen parlar una altra llengua.

Nou!!: Gramàtica і Llengua amenaçada · Veure més »

Llengua copta

El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.

Nou!!: Gramàtica і Llengua copta · Veure més »

Llengua de signes

Intèrpret de llengua de signes ''Preservation of the Sign Language'' (1913) La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social.

Nou!!: Gramàtica і Llengua de signes · Veure més »

Llengua de signes britànica, australiana i neozelandesa

La llengua de signes britànica, australiana i neozelandesa (en anglès BANZSL, British Australian and New Zealand Sign Language) és la llengua de signes que inclou la llengua de signes britànica (en anglès BSL), llengua de signes australiana (auslan) i llengua de signes neozelandesa (en anglès NZSL).

Nou!!: Gramàtica і Llengua de signes britànica, australiana i neozelandesa · Veure més »

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Nou!!: Gramàtica і Llengua estàndard · Veure més »

Llengua isoko

Lisoko (o biotu, igabo o sobo) és una llengua que parlen els isokos que viuen a la regió d'Isoko i a la LGA de Ndokwa a l'estat del Delta, al sud de Nigèria.

Nou!!: Gramàtica і Llengua isoko · Veure més »

Llengua mandea

El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Gramàtica і Llengua mandea · Veure més »

Llengua materna

Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.

Nou!!: Gramàtica і Llengua materna · Veure més »

Llengua morta

elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.

Nou!!: Gramàtica і Llengua morta · Veure més »

Llengua planificada

autor.

Nou!!: Gramàtica і Llengua planificada · Veure més »

Llengua tuscarora

El tuscarora, a vegades anomenat, és una llengua iroquesa pròpia dels tuscarora, parlada al sud d'Ontàrio, Canadà, i nord-oest de Nova York al voltant de Niagara Falls, als Estats Units.

Nou!!: Gramàtica і Llengua tuscarora · Veure més »

Llengua umatilla

L’umatilla (tamalúut o imatalamłaamí sɨ́nwit) és una varietat del sahaptin meridional, part de la subfamília sahaptiana del grup dels penutianes de l'Altiplà.

Nou!!: Gramàtica і Llengua umatilla · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Nou!!: Gramàtica і Llenguatge · Veure més »

Llenguatge no sexista

Cartell demanant "Papers per a tots i totes" en una tancada de persones immigrades i refugiades el 2018 a Barcelona El llenguatge no sexista, llenguatge inclusiu o bé llenguatge de gènere és un llenguatge que evita el biaix cap a un sexe o gènere social determinat.

Nou!!: Gramàtica і Llenguatge no sexista · Veure més »

Lluís Sales

Lluís Sales (València, 20 d'abril de 1745 - Navaixes, Alt Palància, 10 de setembre de 1807), fou un religiós valencià de l'orde de Predicadors.

Nou!!: Gramàtica і Lluís Sales · Veure més »

Lo Rat Penat

Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.

Nou!!: Gramàtica і Lo Rat Penat · Veure més »

Lo verdader catalá

Lo vertader catalá va ser una publicació quinzenal de la qual en van sortir 6 números, entre el 15 de març i el 31 de maig de 1843.

Nou!!: Gramàtica і Lo verdader catalá · Veure més »

Locució

Les locucions són combinacions fixes de paraules que actuen com un sol mot a tots els nivells d'anàlisi.

Nou!!: Gramàtica і Locució · Veure més »

Lojban

Logotip del lojban La llengua planificada lojban (pronunciat, nom oficial Lojban: a realization of Loglan) va ser creada pel Logical Language Group el 1987 basant-se en l'anterior loglan, amb la intenció de fer-ne una llengua més completa, usable i lliure de drets d'autor.

Nou!!: Gramàtica і Lojban · Veure més »

Lope de Barrientos

Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382-Conca, 1469) va ser un religiós castellà.

Nou!!: Gramàtica і Lope de Barrientos · Veure més »

Lorenzo Hervás y Panduro

Lorenzo García y Panduro, que després va canviar els seus cognoms pels d'Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, Cuenca, 10 de maig de 1735 - Roma, 24 d'agost de 1809), va ser un polígraf jesuïta, lingüista i filòleg espanyol, considerat el pare de la lingüística comparada.

Nou!!: Gramàtica і Lorenzo Hervás y Panduro · Veure més »

Lorenzo López

Lorenzo López (Alacant, 10 d'agost de 1680 - Alacant, maig de 1758) fou un cronista, jesuïta i professor valencià.

Nou!!: Gramàtica і Lorenzo López · Veure més »

Lubna

Lubna va ser una intel·lectual andalusina de la segona meitat del, famosa pels seus coneixements en gramàtica i per la qualitat de la seva poesia.

Nou!!: Gramàtica і Lubna · Veure més »

Ludwik Lejzer Zamenhof

Ludwik Lejzer Zamenhof, Ludwik Łazarz Zamenhof (Białystok, Imperi Rus, 15 de desembre de 1859 – Varsòvia, Polònia, 14 d'abril de 1917; nascut Leyzer Leyvi Zamengov) va ser un oftalmòleg jueu, iniciador de l'esperanto, la llengua artificial més parlada fins avui.

Nou!!: Gramàtica і Ludwik Lejzer Zamenhof · Veure més »

Macanès

El macanès, també conegut com a Patuá macaense, Crioll macanès, Patuá di Macau, Papia Cristam di Macau, Doci Papiaçam di Macau o Macaista Chapado, és una llengua criolla de base portuguesa formada a Macau a partir del, influenciada pel cantonès, malai i singalès.

Nou!!: Gramàtica і Macanès · Veure més »

Madagascar

Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.

Nou!!: Gramàtica і Madagascar · Veure més »

Manuel Lassala i Sangerman

Manuel Lassala i Sangerman (València, 25 de desembre de 1738 - València, 22 de març de 1806) fou un jesuïta, teòleg, humanista, poeta i dramaturg valencià.

Nou!!: Gramàtica і Manuel Lassala i Sangerman · Veure més »

Manuel Milian i Boix

Manuel Milian i Boix (Morella, Els Ports, 1 de juny de 1908 - Morella, Els Ports, 4 d'abril de 1989) fou un eclesiàstic, arxiver, historiador i cronista valencià.

Nou!!: Gramàtica і Manuel Milian i Boix · Veure més »

Manuel Seco Reymundo

Manuel Seco Reymundo (Madrid, 20 de setembre de 1928 - 16 desembre 2021) va ser un lexicògraf, filòleg i lingüista espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Gramàtica і Manuel Seco Reymundo · Veure més »

Marathi

El marathi (मराठी) és una llengua indoària parlada pels marathi del centre i oest de l'Índia.

Nou!!: Gramàtica і Marathi · Veure més »

Marianne Mithun

Marianne Mithun (nascuda el 1946) és una destacada estudiosa de llengües ameríndies i tipologia lingüística.

Nou!!: Gramàtica і Marianne Mithun · Veure més »

Marko Stabej

Marko Stabej (Ljubljana, República Federal Socialista de Iugoslàvia, 11 de juny de 1965) és un lingüista i professor universitari eslovè.

Nou!!: Gramàtica і Marko Stabej · Veure més »

Mateo Alemán

Mateo Alemán y de Enero (Sevilla, 1547 - Mèxic, ¿1615?) fou un escriptor espanyol del Barroc, dins de l'anomenat Segle d'or espanyol.

Nou!!: Gramàtica і Mateo Alemán · Veure més »

Mètode comparatiu

El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.

Nou!!: Gramàtica і Mètode comparatiu · Veure més »

Mètode Freinet

347px El Mètode Freinet, que engloba diferents tècniques, apareix en un moment històric que requereix una nova educació: els temps estan canviant i la societat evoluciona.

Nou!!: Gramàtica і Mètode Freinet · Veure més »

Mètrica (poesia)

La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.

Nou!!: Gramàtica і Mètrica (poesia) · Veure més »

Metallenguatge

Dins l'entorn de la lògica i filosofia del llenguatge, un metallenguatge és un llenguatge que s'usa per parlar sobre un altre llenguatge.

Nou!!: Gramàtica і Metallenguatge · Veure més »

Metaplasme

En retòrica, s'anomena metaplasme tota modificació fonètica o morfològica que altera la integritat d'un mot per addició, supressió, substitució o permutació (les quatre operacions fonamentals descrites pel Groupe µ) d'unitats (fonètiques o morfològiques).

Nou!!: Gramàtica і Metaplasme · Veure més »

Michael Halliday

Michael Alexander Kirkwood Halliday (també conegut com a M.A.K. Halliday) (Leeds, 13 d'abril de 1925 - Sidney, Austràlia, 15 d'abril del 2018) és un lingüista anglès conegut per haver desenvolupat una teoria gramatical coneguda com a Gramàtica sistèmica funcional o Lingüística sistèmica funcional.

Nou!!: Gramàtica і Michael Halliday · Veure més »

Mikhaïl Lomonóssov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.

Nou!!: Gramàtica і Mikhaïl Lomonóssov · Veure més »

Missions jesuïtes a Amèrica

milícies armades. El missioner espanyol José de Anchieta va ser, juntament amb Manuel de Nóbrega, el primer jesuïta que Ignasi de Loiola va enviar a Amèrica. Les missions jesuítiques a Amèrica, també anomenades reduccions, eren els assentaments indígenes organitzats i administrats pels sacerdots jesuïtes al Nou Món, com a part de la seva obra civilitzadora i evangelitzadora.

Nou!!: Gramàtica і Missions jesuïtes a Amèrica · Veure més »

Model SPEAKING

El model SPEAKING, també anomenat graella SPEAKING o PARLANTT, és el mètode proposat pel sociòleg nord-americà Dell Hymes per a analitzar els components dels fets de parla (Speech Events).

Nou!!: Gramàtica і Model SPEAKING · Veure més »

Moderata Fonte

Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo (Venècia, 15 de juny de 1555 - Venècia, 1592), fou una escriptora veneciana.

Nou!!: Gramàtica і Moderata Fonte · Veure més »

Mordòvia

Mordòvia, oficialment la República de Mordòvia, és una república de la Federació Russa, com a subjecte federal.

Nou!!: Gramàtica і Mordòvia · Veure més »

Morfosintaxi

La morfosintaxi és la part de la gramàtica d'una llengua que estudia els mecanismes de formació de mots i frases.

Nou!!: Gramàtica і Morfosintaxi · Veure més »

Muisca

El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià.

Nou!!: Gramàtica і Muisca · Veure més »

Multilingüisme

"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.

Nou!!: Gramàtica і Multilingüisme · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Gramàtica і Museus Vaticans · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Gramàtica і Nàhuatl · Veure més »

Nez percé

El nez percé o Niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin.

Nou!!: Gramàtica і Nez percé · Veure més »

Nicó de Pèrgam

Nicó de Pèrgam (en llatí Nicon en grec antic Νίκων "Níkon") fou un arquitecte i geòmetra nadiu de Pèrgam, pare del metge Galè, segons diuen Suides i Joan Tzetzes.

Nou!!: Gramàtica і Nicó de Pèrgam · Veure més »

Nicocles de Lacedemònia

Nicocles de Lacedemònia, en llatí Nicocles, en grec antic, fou el mestre grec de gramàtica de l'emperador Julià l'Apòstata.

Nou!!: Gramàtica і Nicocles de Lacedemònia · Veure més »

Nikolla Keta

Nikolla Keta (Contessa Entellina, Sicília, 1742 - 1803) fou un escriptor i poeta arbëreshë en albanès.

Nou!!: Gramàtica і Nikolla Keta · Veure més »

NLAC

El NLAC (National Library at Calcutta) és un sistema de transliteració de les llengües índiques amb caràcters llatins.

Nou!!: Gramàtica і NLAC · Veure més »

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Nou!!: Gramàtica і Noam Chomsky · Veure més »

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Nou!!: Gramàtica і Nom · Veure més »

Nominalització

La nominalització o substantivació és un fenomen lingüístic que consisteix a obtenir noms o sintagmes nominals a partir d'altres classes de mots, sintagmes o frases a través d'un procediment morfològic o sintàctic.

Nou!!: Gramàtica і Nominalització · Veure més »

Noms de Déu en el judaisme

tetragrama en els manuscrits del Mar Mort escrit en hebreu antic; una de les formes de referir-se a Déu en el judaisme. En la tradició jueva, es considera que el nom d'una cosa conté part de la seva essència.

Nou!!: Gramàtica і Noms de Déu en el judaisme · Veure més »

Noni Marcel

Noni Marcel (Nonius Marcellus) va ser un lexicògraf i gramàtic del llatí que va viure a Àfrica al.

Nou!!: Gramàtica і Noni Marcel · Veure més »

Norma lingüística

A la lingüística moderna, el concepte de norma lingüística va prendre força a partir de la dicotomia saussuriana entre llengua i parla i fou elaborat per lingüistes estructuralistes com Hjelmslev i Coseriu, els quals l'entengueren com la part del sistema de la llengua que és sentida com a comuna per la majoria de parlants.

Nou!!: Gramàtica і Norma lingüística · Veure més »

Norn

El norn és una antiga llengua escandinava occidental parlada al nord d'Escòcia fins al.

Nou!!: Gramàtica і Norn · Veure més »

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Nou!!: Gramàtica і Nostradamus · Veure més »

Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena

Les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena foren una intendència espanyola que es va crear el 1767, durant el regnat de Carles III, i que va ser definitivament suprimida el 1835.

Nou!!: Gramàtica і Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena · Veure més »

Numeració etrusca

Els numerals etruscos van ser usats pels antics etruscs.

Nou!!: Gramàtica і Numeració etrusca · Veure més »

O'odham

L'O'odham (pronunciat) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic.

Nou!!: Gramàtica і O'odham · Veure més »

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Nou!!: Gramàtica і Occità provençal · Veure més »

Ogbronuagum

LOgbronuagum (o Bukuma) és una llengua que es parla a l'estat de Rivers del sud de Nigèria.

Nou!!: Gramàtica і Ogbronuagum · Veure més »

Oliva Sabuco

Oliva Sabuco o Luisa Oliva Sabuco de Nantes Barrera (Alcaraz, Albacete, 2 de desembre de 1562 – íd. ca. 1646) va ser una dona espanyola de l'època renaixentista.

Nou!!: Gramàtica і Oliva Sabuco · Veure més »

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Nou!!: Gramàtica і Orígenes · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Gramàtica і Ortografia · Veure més »

Otto Jespersen

Jens Otto Harry Jespersen o Otto Jespersen (danès:; 16 de juliol de 1860 – 30 d'abril de 1943) va ser un lingüista danès que es va especialitzar en la gramàtica de l'anglès.

Nou!!: Gramàtica і Otto Jespersen · Veure més »

Paideia

Isòcrates, en una còpia trobada a la Villa Albani (Roma), va ser un dels pensadors més notables sobre la '''''paideia''''' En la cultura de l'antiga Grècia, el terme paideia (en grec παιδεία) es referia a la formació i l'educació del membre ideal de la polis.

Nou!!: Gramàtica і Paideia · Veure més »

Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model».

Nou!!: Gramàtica і Paradigma · Veure més »

Paradoxa del mentider

La paradoxa del mentider és en realitat un conjunt de paradoxes relacionades.

Nou!!: Gramàtica і Paradoxa del mentider · Veure més »

Partícula gramatical

Una partícula gramatical és un morfema, paraula o similar que té un valor gramatical determinat.

Nou!!: Gramàtica і Partícula gramatical · Veure més »

Pasqual Agramunt

Pasqual Agramunt (València, 1688 - Madrid, 1738) va ser un teòleg jesuïta, professor i escriptor.

Nou!!: Gramàtica і Pasqual Agramunt · Veure més »

Pànini

Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un filòleg del sànscrit, gramàtic i erudit indi venerat a l'Índia antiga, datat d'entre el i el.

Nou!!: Gramàtica і Pànini · Veure més »

Páez

La llengua paez (AFI), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca.

Nou!!: Gramàtica і Páez · Veure més »

Pedro Ciruelo

Pedro Sánchez Ciruelo, o simplement Pedro Ciruelo, conegut en llatí com Petrus Ceruelus Darocensis (Daroca, 1468/1470 — Salamanca, 5 de novembre de 1548, va ser un filòsof, teòleg i matemàtic aragonès. Els seus coneixements científics i la seva metòdica exposició d'aquests permeten considerar a Ciruelo com una figura representativa del moviment renaixentista anomenat «humanisme científic».Albares Albares 1996: p. 205. Constitueix la síntesi de l'erudit hispà de la primera meitat del.Martín Abad 1999: p. 218.

Nou!!: Gramàtica і Pedro Ciruelo · Veure més »

Pere Bernadàs i Llor

Pere Bernadàs i Llor (Tàrrega, 29 de novembre del 1875 – Barcelona, 5 de novembre del 1914) fou un sacerdot escolapi i mestre d'escola català.

Nou!!: Gramàtica і Pere Bernadàs i Llor · Veure més »

Pere Joan Nunyes

Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.

Nou!!: Gramàtica і Pere Joan Nunyes · Veure més »

Pere Quetglas i Nicolau

Pere Quetglas i Nicolau (Palma, 1952) és un filòleg, investigador i catedràtic especialitzat en filologia llatina.

Nou!!: Gramàtica і Pere Quetglas i Nicolau · Veure més »

Pere Vicent Zabata i Grifolla

Pere Vicent Zabata i Grifolla (Sant Mateu, Baix Maestrat, 11 de novembre de 1662 - 26 d'agost de 1733), fou un poeta valencià dels segles XVII i XVII.

Nou!!: Gramàtica і Pere Vicent Zabata i Grifolla · Veure més »

Pichinglis

El pichinglis (e.g. Lipski 1992), pichi o crioll anglès de Fernando Poo (e.g. Gordon 2005) és una llengua criolla parlada a Bioko, Guinea Equatorial.

Nou!!: Gramàtica і Pichinglis · Veure més »

Piemontès

El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Nou!!: Gramàtica і Piemontès · Veure més »

Pierre Louis Dulong

Pierre Louis Dulong (Rouen, 12 o 13 de febrer de 1785 - París, 18 o 19 de juliol del 1838), fou un químic i físic francès, autor d'obres sobre la calor.

Nou!!: Gramàtica і Pierre Louis Dulong · Veure més »

Planificació lingüística

La planificació lingüística és l'intent de modificar la realitat sociolingüística d'un territori mitjançant «l'organització, la posada en pràctica i l'avaluació d'un conjunt coherent d'actuacions de política lingüística».

Nou!!: Gramàtica і Planificació lingüística · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Gramàtica і Poesia · Veure més »

Política lingüística

La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva erradicació.

Nou!!: Gramàtica і Política lingüística · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Gramàtica і Porfiri · Veure més »

Portada/article maig 6

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Gramàtica і Portada/article maig 6 · Veure més »

Portuguès de São Tomé i Príncipe

El Portuguès de São Tomé i Príncipe (portuguès português santomense o português de São Tomé) és un dialecte del portuguès parlat a São Tomé i Príncipe.

Nou!!: Gramàtica і Portuguès de São Tomé i Príncipe · Veure més »

Portunyol riverense

El portunyol riverense (castellà: portuñol riverense; portuguès: portunhol riverense), també conegut com a fronterer, fronteiriço (portuguès) o misturado, és un dialecte portunyol; és a dir, és format a partir del contacte del portuguès i del castellà (encara que de vegades és ininteligible per als parlants d'algun d'aquests dos idiomes).

Nou!!: Gramàtica і Portunyol riverense · Veure més »

Pragmàtica

La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.

Nou!!: Gramàtica і Pragmàtica · Veure més »

Praxifanes

Praxifanes (en llatí Praxiphanes, en grec antic Πραξιφάνης) fou un filòsof peripatètic nadiu bé de Mitilene, a Lesbos, segons Climent d'Alexandria o bé de Rodes, diu Estrabó.

Nou!!: Gramàtica і Praxifanes · Veure més »

Pròdic de Ceos

Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.

Nou!!: Gramàtica і Pròdic de Ceos · Veure més »

Proposició (lògica)

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Gramàtica і Proposició (lògica) · Veure més »

Prova d'aptitud per a llengües estrangeres MLAT-ES

La prova d'aptitud per a llengües estrangeres (versió de primària en castellà MLAT-ES) és una adaptació en llengua espanyola de la prova en llengua anglesa (MLAT-E), desenvolupada pels doctors John Carroll i Stanley Sapon.

Nou!!: Gramàtica і Prova d'aptitud per a llengües estrangeres MLAT-ES · Veure més »

Python

Python és un llenguatge de programació d'alt nivell i propòsit general molt utilitzat.

Nou!!: Gramàtica і Python · Veure més »

Quaderna via

La quaderna via és el tipus d'estrofa de la mètrica en castellà utilitzada pel Mester de Clerecia.

Nou!!: Gramàtica і Quaderna via · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Gramàtica і Quadrívium · Veure més »

Quítxua d'Ancash

El quítxua d'Ancash és una varietat del quítxua de la serra norcentral del Perú, conformada com un conjunt de dialectes parlat en gran part del departament de Ancash i en la part nord-occidental de Huánuco per aproximadament un milió d'usuaris.

Nou!!: Gramàtica і Quítxua d'Ancash · Veure més »

Rafael de Balbín Lucas

Rafael de Balbín Lucas (Alcañices, Zamora, 5 de març de 1910 - Madrid, 27 de gener de 1978) és un filòleg, professor universitari i escriptor castellà.

Nou!!: Gramàtica і Rafael de Balbín Lucas · Veure més »

Raimundo de Miguel

Raimundo de Miguel i Navas (Belorado, Burgos 1816 - Madrid 1878) va ser un catedràtic espanyol de Retòrica i Poètica, distingit humanista i poeta.

Nou!!: Gramàtica і Raimundo de Miguel · Veure més »

Rama (llengua)

El rama és una llengua txibtxa parlada pels rames en la comunitat indígena de Cayo Rama, Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, a la regió de la costa oriental (del Carib o atlàntica) de Nicaragua.

Nou!!: Gramàtica і Rama (llengua) · Veure més »

Real Acadèmia de Cultura Valenciana

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una associació fundada el 1978 amb el nom d'Acadèmia de Cultura Valenciana, sobre la base del desaparegut Centre de Cultura Valenciana de 1915.

Nou!!: Gramàtica і Real Acadèmia de Cultura Valenciana · Veure més »

Real Academia Galega

La Real Academia Galega o RAG (en català: Reial Acadèmia Gallega) és una institució científica creada el 1906 que té com a objectiu l'estudi de la cultura gallega, i en especial de la llengua.

Nou!!: Gramàtica і Real Academia Galega · Veure més »

Recursivitat

Publicitat amb la utilització d'una imatge ''recursiva'' La recursivitat és la forma en la qual s'especifica un procés basat en la seva pròpia definició.

Nou!!: Gramàtica і Recursivitat · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Gramàtica і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Gramàtica і Retòrica · Veure més »

Robert Kilwardby

Robert Kilwardby OP (c. 1215, Leicestershire o Yorkshire - 11 de setembre de 1279, Viterbo, Itàlia) fou un frare dominic anglès, filòsof, teòleg i arquebisbe i cardenal de Canterbury.

Nou!!: Gramàtica і Robert Kilwardby · Veure més »

Roberto Iniesta Ojea

Roberto Iniesta Ojea (Plasència, 16 de maig de 1962) més conegut com a Robe, és un compositor, músic i escriptor espanyol, conegut per ser el fundador del grup de rock Extremoduro.

Nou!!: Gramàtica і Roberto Iniesta Ojea · Veure més »

Romaní

La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.

Nou!!: Gramàtica і Romaní · Veure més »

Romániço

El romániço (que cal no confondre amb llengües romàniques, amb art romànic ni amb romanx) és un projecte de llengua auxiliar internacional creat l'any 1991 i molt influït per esperanto, ido i interlingua.

Nou!!: Gramàtica і Romániço · Veure més »

Ronak Husni

Ronak Husni (en àrab روناك حسني, Rūnāk Ḥusnī) és una escriptora i professora de literatura i de traducció iraquiana.

Nou!!: Gramàtica і Ronak Husni · Veure més »

Rosario María Gutiérrez Eskildsen

Rosario Gutiérrez Eskildsen amb un grup de Primària en la Ciutat de Mèxic, cap a 1934 Rosario María Gutiérrez Eskildsen (Villahermosa, Tabasco, 16 d'abril de 1899 - Ciutat de Mèxic, 12 de maig de 1979) fou una lexicògrafa, lingüista, educadora i poeta mexicana que és recordada pels seus estudis sobre les peculiaritats regionals de la paraula en el seu estat natal de Tabasco, així com per la seua labor pionera com a mestra i pedagoga en Tabasco i Mèxic en general.

Nou!!: Gramàtica і Rosario María Gutiérrez Eskildsen · Veure més »

RRG

* Rhön-Rossitten Gesellschaft, organització històrica promotora del vol sense motor d'Alemanya.

Nou!!: Gramàtica і RRG · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Nou!!: Gramàtica і Rus · Veure més »

Saadia Gaon

'''Llibre d'Isaïes''' en una Bíblia anglesa Saadia ben Yosef al-Fayumi (El Faium, juliol de 892 - Sura, 21 de maig de 942) Va ser un prominent rabí, filòsof i exegeta jueu del període dels gueonim.

Nou!!: Gramàtica і Saadia Gaon · Veure més »

Samuel Gili i Gaya

Samuel Gili i Gaya (Lleida, 16 de febrer de 1892 - Madrid, 8 de maig de 1976) va ser un filòleg català.

Nou!!: Gramàtica і Samuel Gili i Gaya · Veure més »

Sauropelta edwardsorum

Sauropelta edwardsorum (Sauropelta: "llangardaix amb escut" del grec sauros/σαυρος, "llangardaix"; i pelte/πελτε, "escut") és una espècie de dinosaure nodosàurid que visqué al Cretaci inferior al que avui en dia és Nord-amèrica.

Nou!!: Gramàtica і Sauropelta edwardsorum · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Gramàtica і Sànscrit · Veure més »

Schematron

Schematron s'engloba dins de la família de llenguatges de marcatge XML, sent un llenguatge de validació basat en regles i en XPath.

Nou!!: Gramàtica і Schematron · Veure més »

Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Francesc Xavier Vila i Moreno, actual secretari de Política Lingüística La Secretaria de Política Lingüística és l'òrgan d'anàlisi, direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Gramàtica і Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

SFG

* Sant Feliu de Guíxols, ciutat del Baix Empordà.

Nou!!: Gramàtica і SFG · Veure més »

Si vis pacem para bellum

Inscripció al Centre Cultural dels Exèrcits de Madrid (Espanya). Si vis pacem, para bellum és una màxima llatina que vol dir "Si vols la pau, prepara la guerra".

Nou!!: Gramàtica і Si vis pacem para bellum · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Gramàtica і Silvestre II · Veure més »

Sintaxi

La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.

Nou!!: Gramàtica і Sintaxi · Veure més »

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Nou!!: Gramàtica і Siríac · Veure més »

Sistema formal

Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.

Nou!!: Gramàtica і Sistema formal · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Gramàtica і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Srpski rječnik

Diccionari Serbi (en serbi llatí, Srpski rječnik; i en serbi ciríl·lic, Српски рјечник), nom complet Српски рјечник истолкован њемачким и латинским ријечма ("diccionari serbi, en paral·lel amb paraules de l'alemany i del llatí") és un diccionari escrit per Vuk Stefanović Karadžić, publicat per primera vegada en 1818.

Nou!!: Gramàtica і Srpski rječnik · Veure més »

Studia humanitatis

Studia humanitatis ('estudis humanístics', literalment 'estudis de la humanitat') o studia humaniora ha estat el terme llatí per designar la totalitat del programa educatiu humanístic des del Renaixement.

Nou!!: Gramàtica і Studia humanitatis · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Gramàtica і Suec · Veure més »

Suecs

Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.

Nou!!: Gramàtica і Suecs · Veure més »

Taquigrafia

Transcripció taquigràfica La taquigrafia o estenografia és una escriptura abreviada d'execució més ràpida que l'escriptura ordinària.

Nou!!: Gramàtica і Taquigrafia · Veure més »

Teó de Sidó

Teó de Sidó (en llatí Theon, en grec) va ser un sofista d'origen fenici, fill del sofista Gimnasi i nadiu de Sidó.

Nou!!: Gramàtica і Teó de Sidó · Veure més »

Tekhne Grammatiké

Tekhne Grammatiké (Τέχνη Γραμματική), traduïble com "Art Gramàtica" és un tractat sobre gramàtica grega atribuït a Dionís Trax, i escrit al.

Nou!!: Gramàtica і Tekhne Grammatiké · Veure més »

Temps gramatical

En gramàtica, el temps gramatical es refereix al temps referencial d'una oració, i pot diferenciar-se en dos tipus principals: Els «temps absoluts» al seu torn solen separar-se informalment en tres moments: passat, present i futur. Aquests tres possibles valors retraten les idees intuïtives d'abans/anterior, ara/simultani, després/posterior.

Nou!!: Gramàtica і Temps gramatical · Veure més »

Teodor Pròdrom (monjo)

Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.

Nou!!: Gramàtica і Teodor Pròdrom (monjo) · Veure més »

The Sound Pattern of English

Fotografia de Noam Chomsky. The Sound Pattern of English (freqüentment conegut com SPE) és un treball de 1968 sobre fonologia (una branca de la lingüística) de Noam Chomsky i Morris Halle.

Nou!!: Gramàtica і The Sound Pattern of English · Veure més »

Thoma

Thoma (? - 1127), també anomenada Habiba de València, va ser una acadèmica àrab de l'Àndalus coneguda pels seus diversos escrits amb autoritat sobre gramàtica i jurisprudència.

Nou!!: Gramàtica і Thoma · Veure més »

Thomas Jefferson

Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.

Nou!!: Gramàtica і Thomas Jefferson · Veure més »

Timeu Sofista

Timeu Sofista (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος ὁ Σοφιστής) va ser un sofista grec que va escriure un Lexicó sobre l'obra de Plató dirigit a un personatge anomenat Gencià (Gentianus), que es conserva.

Nou!!: Gramàtica і Timeu Sofista · Veure més »

To (lingüística)

En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).

Nou!!: Gramàtica і To (lingüística) · Veure més »

Tok pisin

El tok pisin (tok significa "paraula" o "parla" i pisin és l'adaptació de pidgin, "llengua de contacte") és la llengua criolla parlada a Papua Nova Guinea i una de les seves llengües oficials.

Nou!!: Gramàtica і Tok pisin · Veure més »

Traducció lingüística

La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.

Nou!!: Gramàtica і Traducció lingüística · Veure més »

Trívium

El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).

Nou!!: Gramàtica і Trívium · Veure més »

Trivial (matemàtica)

En matemàtica, el terme trivial es fa servir freqüentment per als objectes (per exemple, cossos o espais topològics) que tenen una estructura molt simple.

Nou!!: Gramàtica і Trivial (matemàtica) · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Gramàtica і Trobador · Veure més »

Ugarit

Vista de les ruïnes del palau Ugarit (en ugarític:;; en; actualment Ras Xamra,, que vol dir ‘Cap del Fonoll’), fou una ciutat estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap al 1800 aC i es va independitzar més tard.

Nou!!: Gramàtica і Ugarit · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Gramàtica і Universitat · Veure més »

Universitat de Gandia

La Universitat de Gandia fou una universitat de la Companyia de Jesús, fundada el 1548.

Nou!!: Gramàtica і Universitat de Gandia · Veure més »

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.

Nou!!: Gramàtica і Universitat de Girona · Veure més »

Universitat de Pàdua

La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.

Nou!!: Gramàtica і Universitat de Pàdua · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Gramàtica і Universitat medieval · Veure més »

Usus scribendi

L'expressió llatina usus scribendi ("forma d'escriure") fa referència a totes aquelles normes o costums sintàctics, morfològics i gramaticals relacionats en un cert període històricoliterari a un autor en particular.

Nou!!: Gramàtica і Usus scribendi · Veure més »

Valéncia Hui

Valéncia Hui va ser un diari valencià d'ideologia estatista aparegut el 28 de novembre de 2006 i tancat en juny de 2008.

Nou!!: Gramàtica і Valéncia Hui · Veure més »

Varium et mutabile semper femina

Varium et mutabile semper femina és una locució llatina que surt de lEneida de Virgili.

Nou!!: Gramàtica і Varium et mutabile semper femina · Veure més »

Vedanga

Els Vedanga (‘membres del Veda’) són sis disciplines auxiliars per a la comprenssió del Vedes.

Nou!!: Gramàtica і Vedanga · Veure més »

Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Nou!!: Gramàtica і Verb · Veure més »

Victorien Sardou

Victorien Sardou (París, 5 de setembre de 1831 - París, 8 de novembre de 1908) va ser un dramaturg francès.

Nou!!: Gramàtica і Victorien Sardou · Veure més »

Vyakarana

El vyakarana és un dels Vedanga destinat a la comprensió de la gramàtica dels Vedes.

Nou!!: Gramàtica і Vyakarana · Veure més »

William Camden

William Camden (Londres, 2 de maig de 1551 - ibid, 9 de novembre de 1623) va ser un antiquari i historiador anglès.

Nou!!: Gramàtica і William Camden · Veure més »

William Shipley

William F. Shipley (1921 – 20 de gener de 2011) fou un lingüista i parlant del maidu del Nord de Califòrnia.

Nou!!: Gramàtica і William Shipley · Veure més »

World Atlas of Language Structures

El World Atlas of Language Structures és una base de dades de propietats estructurals (fonològiques, gramaticals, lèxiques) de les llengües reunides des de materials descriptius.

Nou!!: Gramàtica і World Atlas of Language Structures · Veure més »

Xinès clàssic

El xinès clàssic es va usar per a la comunicació internacional entre l'Imperi Mongol i el Japó. Aquesta carta, que data de 1266, va ser enviada per Khublai Khan a l'emperador del Japó abans de les invasions mongoles; va ser escrita en xinès clàssic. El xinès clàssic o xinès literari (文言文) és un estil tradicional d'escriptura xinesa basat en la gramàtica i el lèxic del xinès antic; és diferent a qualsevol varietat de xinès modern.

Nou!!: Gramàtica і Xinès clàssic · Veure més »

Xona

El xona, o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà.

Nou!!: Gramàtica і Xona · Veure més »

Xuriguera

* Biografia.

Nou!!: Gramàtica і Xuriguera · Veure més »

Yavapai

Yavapai és una llengua yuma parlada pels yavapais al centre i oest d'Arizona.

Nou!!: Gramàtica і Yavapai · Veure més »

Zakea Dolphin Mangoaela

Zakea Dolphin Mangoaela (Hohobeng, Cap de Bona Esperança, febrer de 1883 - 25 d'octubre de 1963) fou un escriptor i folklorista sud-africà.

Nou!!: Gramàtica і Zakea Dolphin Mangoaela · Veure més »

Zaum

Khlébnikov ''Zanguezi'' (1922). Zaum (зáумь) són els experiments lingüístics al simbolisme fonètic i la creació lingüística dels poetes futuristes russos com Velimir Khlébnikov i Aleksei Krutxónikh.

Nou!!: Gramàtica і Zaum · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Gramàtica і Zenó de Cítion · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Gramàtica і 1771 · Veure més »

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Gramàtica і 1955 · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gramàtica і 7 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gramatical, Gramaticalitat.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant