Taula de continguts
300 les relacions: Abu-Hayyan al-Gharnatí, Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Aceratos, Agatodèmon (gramàtic), Agresfont, Al-Mayurqí, Al-Mubàrrad, Alexis de Turis, Amèries de Macedònia, Andronic de Rodes, Antígon d'Alexandria, Antímac de Claros, Antoni Bru i Gómez, Antoni Febrer i Cardona, Antoni Rufus, Apel·licont de Teos, Apió, Apol·lodor d'Atenes, Apol·lodor de Cirene, Apol·lodor de Cumes, Apol·lodor de Tars, Apol·loni Díscol, Aquil·les Taci, Arístocles de Rodes, Arcadi d'Antioquia, Aristòcrit, Aristodem de Nisa el Jove, Aristodem de Nisa el Vell, Aristonic d'Alexandria, Arrunci Cels, Artemó de Cassandrea, Artemidor Aristofani, Arusià Messi, Asclepíades de Tràgil, Asclepi (escriptor), Astiages (escriptor), Ateneu de Nàucratis, Ateu Pretextat, Aulularia, Àper (gramàtic), Àpsines, Àquila Romà, Basilides (gramàtic), Boet (filòsof platònic), Cabiscol (càrrec), Caristi, Carles Salvador i Gimeno, Càl·lies de Mitilene, Càstor (escriptor), ... Ampliar l'índex (250 més) »
Abu-Hayyan al-Gharnatí
Abu-Hayyan Athir-ad-Din Muhàmmad ibn Yússuf al-Gharnatí, més conegut simplement com a Abu-Hayyan al-Gharnatí —en àrab أبو حيان أثير الدين محمد بن يوسف الغرناطي, Abū Ḥayyān Aṯīr ad-Dīn Muḥammad ibn Yūsuf al-Ḡarnāṭī— (Granada, novembre del 1256 - el Caire, juliol del 1344) és el més important gramàtic àrab de la primera meitat del.
Veure Gramàtic і Abu-Hayyan al-Gharnatí
Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam
Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam al-Baghdadí o al-Khurassaní o al-Ansarí (en àrab Abū ʿUbayd al-Qāsim b. Sallām al-Baḡdādī o al-Ḫurāsāni o al-Anṣārī) (770-838) fou un gramàtic àrab nascut a Herat, fill d'un mawla (convers) romà d'Orient.
Veure Gramàtic і Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.
Veure Gramàtic і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí
Aceratos
Aceratos (en llatí Aceratus, en grec), va ser un gramàtic grec autor d'un epigrama sobre Hèctor inclòs a lAntologia grega.
Veure Gramàtic і Aceratos
Agatodèmon (gramàtic)
Agatodèmon (en llatí Agathodaemon, en grec antic Ἀγαθοδαίμων), fou un gramàtic grec nascut a Egipte.
Veure Gramàtic і Agatodèmon (gramàtic)
Agresfont
Agresfont (Agresphon) fou un escriptor i gramàtic grec esmentat per la Suïda que va deixar un llibre referit a persones amb el mateix nom, Περὶ Ὁμωνύμων, en el qual parla d'un Apol·loni que va viure en temps d'Hadrià, fet el que indica que vivia al o més tard.
Veure Gramàtic і Agresfont
Al-Mayurqí
Abu l-Hasan Ali ibn Ahmad ibn Abd al-Aziz ibn Tunayz conegut per la nisba al-Mayurqí fou un gramàtic mallorquí i lector de l'Alcorà.
Veure Gramàtic і Al-Mayurqí
Al-Mubàrrad
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ibn Yazid ibn Abd-al-Àkbar, conegut com a al-Mubàrrad (Bàssora, 25 de març del 826 - Bagdad, octubre del 898), fou un filòleg i gramàtic àrab.
Veure Gramàtic і Al-Mubàrrad
Alexis de Turis
Alexis de Turis (Alexis; tradicionalment 390 aC-288 aC) va ser un poeta còmic i comediògraf grec nascut a Túrios, a la Magna Grècia.
Veure Gramàtic і Alexis de Turis
Amèries de Macedònia
Amèries de Macedònia (en llatí Amerias, en grec) fou un escriptor i gramàtic macedoni que va escriure una obra titulada, que parla del significat de les paraules, i una altra anomenada ("herbolari").
Veure Gramàtic і Amèries de Macedònia
Andronic de Rodes
Andronic de Rodes (Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC.
Veure Gramàtic і Andronic de Rodes
Antígon d'Alexandria
Antígon d'Alexandria (en llatí Antigonus, en grec antic Ἀντίγονος) fou un escriptor i gramàtic grecoegipci a qui fa referència Erotià.
Veure Gramàtic і Antígon d'Alexandria
Antímac de Claros
Antímac de Claros (Antimachus) fou un poeta grec èpic i elegíac, fill d'Hiparc, segons que diu Ciceró.
Veure Gramàtic і Antímac de Claros
Antoni Bru i Gómez
Antoni Bru i Gómez (València, 2 de setembre de 1917 - Elx, 27 d'abril de 1981) fou un advocat i escriptor valencià.
Veure Gramàtic і Antoni Bru i Gómez
Antoni Febrer i Cardona
Antoni Febrer i Cardona (Maó, Menorca 22 de novembre 1761–16 de febrer de 1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles i. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del va remoure culturalment l'illa.
Veure Gramàtic і Antoni Febrer i Cardona
Antoni Rufus
Antoni Rufus (Antonius Rufus) fou un gramàtic romà.
Veure Gramàtic і Antoni Rufus
Apel·licont de Teos
Apel·licont de Teos (en Ἀπελλικῶν; Apellicon) fou un filòsof peripatètic grec i un gran col·leccionista de llibres que va viure al.
Veure Gramàtic і Apel·licont de Teos
Apió
Apió (Apion, de sobrenom Plistonices, Pleistoneices) fou un gramàtic grec d'Egipte.
Veure Gramàtic і Apió
Apol·lodor d'Atenes
Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.
Veure Gramàtic і Apol·lodor d'Atenes
Apol·lodor de Cirene
Apol·lodor de Cirene (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un gramàtic grec que sovint és mencionat per altres gramàtics, com ara per un escoliasta d'Eurípides, per Suides, per lEtymologicum Magnum o per Ateneu de Naucratis.
Veure Gramàtic і Apol·lodor de Cirene
Apol·lodor de Cumes
Apol·lodor de Cumes (Apollodorus), fou un escriptor grec de qui es deia que havia estat el primer gramàtic i crític, tal com diu Climent d'Alexandria.
Veure Gramàtic і Apol·lodor de Cumes
Apol·lodor de Tars
Apol·lodor de Tars (Apollodorus) va ser un escriptor grec, probablement un gramàtic, que va escriure comentaris sobre els primers escriptors dramàtics de Grècia Un altre Apol·lodor de Tars va ser un poeta tràgic, mencionat per l'enciclopèdia Suïda i per Eudòxia Macrembolita.
Veure Gramàtic і Apol·lodor de Tars
Apol·loni Díscol
Apol·loni (en Apollonius), anomenat Díscol (Δύσκολος, Diyscolus, és a dir, 'malhumorat'), va ser un lingüista i gramàtic grec del.
Veure Gramàtic і Apol·loni Díscol
Aquil·les Taci
Aquil·les Taci (Achilles Tatius fou un gramàtic alexandrí del o III, o potser fins i tot posterior: per certes imitacions que l'autor fa d'Heliodor d'Èmesa que posa en relleu Foci, hom pensa que podia ser d'una època posterior, potser del o començament del.
Veure Gramàtic і Aquil·les Taci
Arístocles de Rodes
Arístocles (en Aristoklês) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia del natural de Rodes.
Veure Gramàtic і Arístocles de Rodes
Arcadi d'Antioquia
Arcadi d'Antioquia, en llatí Arcadius, en grac antic, fou un escriptor i gramàtic grec d'Antioquia de l'Orontes posterior a l'any 200.
Veure Gramàtic і Arcadi d'Antioquia
Aristòcrit
Aristòcrit o Aristòcrit de Milet (en grec antic Αριστόκριτος ο Μιλήσιος) va ser un gramàtic i historiador grec nascut a Milet a qui mencionen Parteni i Plini el Vell.
Veure Gramàtic і Aristòcrit
Aristodem de Nisa el Jove
Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic i rètor de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a l'Àsia Menor.
Veure Gramàtic і Aristodem de Nisa el Jove
Aristodem de Nisa el Vell
Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a Cària.
Veure Gramàtic і Aristodem de Nisa el Vell
Aristonic d'Alexandria
Aristonic d'Alexandria (en Ἀριστόνικος; en Aristonicus) va ser un escriptor grec contemporani d'Estrabó molt reconegut com a gramàtic.
Veure Gramàtic і Aristonic d'Alexandria
Arrunci Cels
Arrunci Cels (Arruntius Celsus) va ser un gramàtic llatí de la gens Arrúncia que va comentar el ''Formió'' de Terenci.
Veure Gramàtic і Arrunci Cels
Artemó de Cassandrea
Artemó de Cassandrea (en Artemon) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que segurament va viure després del 316 aC.
Veure Gramàtic і Artemó de Cassandrea
Artemidor Aristofani
Artemidor Aristofani (Artemidorus), que portava el malnom dAristophanius i també el de pseudo-Aristophanius, perquè era deixeble del famós Aristòfanes de Bizanci a Alexandria, va ser un gramàtic grec.
Veure Gramàtic і Artemidor Aristofani
Arusià Messi
Arusià Messi (Arusianus Messius) va ser un escriptor i gramàtic romà del.
Veure Gramàtic і Arusià Messi
Asclepíades de Tràgil
Asclepíades de Tràgil (Asclepiades) fou un escriptor grec de Tràgil (Tràcia) contemporani i deixeble d'Isòcrates d'Atenes.
Veure Gramàtic і Asclepíades de Tràgil
Asclepi (escriptor)
Asclepi (en grec antic Άσκλήπιος) fou un gramàtic grec de data incerta que va escriure uns comentaris sobre els discursos de Demòstenes i la història de Tucídides, obres que s'han perdut.
Veure Gramàtic і Asclepi (escriptor)
Astiages (escriptor)
Astiages (en grec antic Ἀστυάγης), fou un escriptor i gramàtic grec autor d'un comentari sobre Cal·límac i altres tractats sobre temes gramaticals, segons Suides i Eudòxia Macrembolita.
Veure Gramàtic і Astiages (escriptor)
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Veure Gramàtic і Ateneu de Nàucratis
Ateu Pretextat
Ateu Pretextat o simplement Ateu (en llatí Ateius Pretextatus) conegut també per Ateu el Filòleg (Philologus) va ser un gramàtic grec nascut a Atenes, però que va exercir a Roma.
Veure Gramàtic і Ateu Pretextat
Aulularia
Aulularia o La comèdia de l'olla és una comèdia de l'autor llatí Plaute ambientada a Atenes i amb personatges grecs; es tracta, doncs, d'una típica fabula palliata.
Veure Gramàtic і Aulularia
Àper (gramàtic)
Àper, en llatí Aper, fou un gramàtic grec que va viure a Roma en temps de l'emperador Tiberi.
Veure Gramàtic і Àper (gramàtic)
Àpsines
Àpsines (sovint anomenat ὁ Γαδαρεύς 'de Gàdara', ὁ Φοῖνιξ 'el fenici' i ὁ Ἀθηναῖος 'l'atenès') va ser un sofista, gramàtic i orador de l'antiga Grècia originari de Gàdara, a Celesíria.
Veure Gramàtic і Àpsines
Àquila Romà
Àquila Romà (en Aquila Romanus) va ser un gramàtic que va viure després d'Alexandre Numeni i abans de Juli Rufinià, probablement al.
Veure Gramàtic і Àquila Romà
Basilides (gramàtic)
Basilides (en llatí Basileides, en grec antic) fou un gramàtic grec d'època no coneguda.
Veure Gramàtic і Basilides (gramàtic)
Boet (filòsof platònic)
Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof platònic i gramàtic grec que va viure al.
Veure Gramàtic і Boet (filòsof platònic)
Cabiscol (càrrec)
El cabiscol era el mestre o responsable de l'ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l'edat mitjana.
Veure Gramàtic і Cabiscol (càrrec)
Caristi
Caristi, en llatí Carystius, en grec antic Καρύστιος, fou un gramàtic grec nascut a Pèrgam que va viure una mica després del temps de Nicandre de Claros, al final del.
Veure Gramàtic і Caristi
Carles Salvador i Gimeno
Carles Salvador i Gimeno (València, 20 de gener de 1893 - València, 7 de juliol de 1955) fou un poeta i gramàtic valencià.
Veure Gramàtic і Carles Salvador i Gimeno
Càl·lies de Mitilene
Càl·lies de Mitilene o Càl·lias de Mitilene（en Callias, en Καλλίας) va ser un gramàtic de Mitilene a Lesbos, que va viure abans d'Estrabó, ja que aquest l'esmenta com un personatge cèlebre de l'illa i diu que va escriure comentaris sobre els poemes de Safo i Alceu.
Veure Gramàtic і Càl·lies de Mitilene
Càstor (escriptor)
Càstor (en grec Κάστωρ) era un gramàtic i retòric grec nascut a Rodes, o bé a Massília o potser a Galàcia.
Veure Gramàtic і Càstor (escriptor)
Còdex d'Alep
El Còdex d'Alep o Codex Aleppo (en hebreu: כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא; Keter Aram Tsova o Corona d'Alep) és un manuscrit medieval vinculat a la Tanakh (Bíblia hebrea).
Veure Gramàtic і Còdex d'Alep
Censorí (escriptor)
Censorí va ser un gramàtic llatí del.
Veure Gramàtic і Censorí (escriptor)
Citeri Sidoni
Citeri Sidoni (Citerius Sidonius), fou un poeta i gramàtic romà autor d'un epigrama que no té especials mèrits poètics.
Veure Gramàtic і Citeri Sidoni
Comminià
Comminià, en llatí Comminianus, fou un escriptor i gramàtic romà que va viure entre Eli Donat, a qui cita i Servi Maure Honorat, que el cita, i per tant al.
Veure Gramàtic і Comminià
Comunitat sikh de Catalunya
La comunitat sikh de Catalunya és una comunitat religiosa i cultural procedent de la regió índia del Panjab.
Veure Gramàtic і Comunitat sikh de Catalunya
Contra Apió
Contra Apió (Contra Apionem o In Apionem) és una obra en grec escrita cap al 93 dC per l'historiador jueu Flavi Josep, també coneguda com a Sobre l'Antiguitat dels jueus, títol que indica el seu caràcter polèmic contra un gramàtic egipci, Apió que havia desacreditat la validesa i antiguitat del judaisme.
Veure Gramàtic і Contra Apió
Convencionalisme
El convencionalisme és l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords implícits o explícits de la societat més que en la realitat externa.
Veure Gramàtic і Convencionalisme
Cornelià
Cornelià (en llatí Cornelianus) va ser un retòric romà que sembla que va viure durant els regnats de Marc Aureli i Luci Ver.
Veure Gramàtic і Cornelià
Crates d'Atenes (poeta)
Crates d'Atenes (en grec antic Κράτης) va ser un poeta còmic grec de la vella comèdia.
Veure Gramàtic і Crates d'Atenes (poeta)
Crates de Mal·los
Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps.
Veure Gramàtic і Crates de Mal·los
Damòcaris
Damòcaris (Damocharis) fou un gramàtic de Cos, deixeble d'Agàcies, que va viure al pas del al.
Veure Gramàtic і Damòcaris
David Qimhí
David Qimhí - דוד קמחי - també transcrit com Kimchi o Kimhi altrament conegut per l'acrònim hebreu RaDaK - רד"ק - (Girona o Narbona, 1160 – 1235)) va ser un rabí medieval, comentarista bíblic, filòsof i gramàtic resident a Narbona entre 1190 i 1232.
Veure Gramàtic і David Qimhí
Dídim
Dídim (Didymus) és el nom dels següents personatges.
Veure Gramàtic і Dídim
Dídim Calcènter
Dídim Calcènter (Δίδυμος ὁ Χαλκέντερος, 'Dídim entranyes de bronze'), anomenat també Dídim d'Alexandria el Vell per distingir-lo de Dídim d'Alexandria el Jove, tot i que en vida mai no va ser anomenat així, fou un gramàtic grec d'Alexandria del, en temps de Ciceró i de l'emperador August.
Veure Gramàtic і Dídim Calcènter
Dídim d'Alexandria el Jove
Dídim d'Alexandria el Jove (Didymus) fou un gramàtic grec nascut a Alexandria al, i que va ensenyar a Roma en temps de Neró.
Veure Gramàtic і Dídim d'Alexandria el Jove
Dífil (escriptor)
Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un gramàtic i escriptor grec nascut a Laodicea de Frígia que va escriure un comentari sobre la Theriaca de Nicandre.
Veure Gramàtic і Dífil (escriptor)
De Verborum Significatione
De Verborum Significatione, també conegut com a De Verborum Signficatu, El Lexicó de Fest, o amb el nom sencer De Verborum Significatione Libri XX (en català, "Vint Llibres sobre el Significat de les Paraules") és un epítom de les obres de Verri Flac compilat, editat i anotat per Sext Pompeu Fest.
Veure Gramàtic і De Verborum Significatione
Demòstenes (escriptor)
Demòstenes (en llatí Demosthenes, en grec antic Δημοσθένης) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Tràcia que va escriure segons Suides un llibre sobre els poetes ditiràmbics (περὶ διθυραμβοποιῶν), una paràfrasi de la Ilíada d'Homer i de la Teogonia d'Hesíode, i un epítom de l'obra de Damaget d'Heraclea.
Veure Gramàtic і Demòstenes (escriptor)
Demetri d'Adramítium
Demetri d'Adramítium, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, portava de renom Ixíon.
Veure Gramàtic і Demetri d'Adramítium
Demetri d'Escepsis
Demetri d'Escepsis (en llatí Demetrius Scepsis, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor i gramàtic grec del temps d'Aristarc de Samos i Crates, segons diu Estrabó.
Veure Gramàtic і Demetri d'Escepsis
Demetri de Magnèsia
Demetri de Magnèsia, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, fou un gramàtic grec contemporani de Ciceró i de Tit Pomponi Àtic.
Veure Gramàtic і Demetri de Magnèsia
Demetri de Tars (gramàtic)
Demetri de Tars (Demetrius) fou un gramàtic grec conegut únicament perquè és un dels protagonistes de l'obra de Plutarc De Oraculorum Defectu (περὶ τῶν ἐκλελοιπότων χρηστηρίων).
Veure Gramàtic і Demetri de Tars (gramàtic)
Diògenes de Rodes
Diògenes de Rodes (en llatí Diogenes, en grec Διογένης) va ser un gramàtic grec del, que dirimia plets a Rodes cada set dies.
Veure Gramàtic і Diògenes de Rodes
Diòtim d'Adramítium
Diòtim (en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος) va ser un escriptor i gramàtic grec nascut a Adramítium (Mísia) i va exercir la seva professió a Gàrgara, a la Troade, un territori molt dur, que Àrat de Soli que sembla que era el seu contemporani, commemora en un epigrama.
Veure Gramàtic і Diòtim d'Adramítium
Dinami (escriptor)
Dinami, en llatí Dynamius, fou un escriptor i gramàtic romà de data incerta que va escriure l'obra Epistola ad Discipulum que és a la col·lecció Paraenetici Scriptores Veteres de Melchior Goldast.
Veure Gramàtic і Dinami (escriptor)
Diocles (escriptor)
Diocles (en llatí Diocles, en grec antic Διοκλῆς) fou un escriptor i gramàtic grec que va escriure sobre els poemes homèrics.
Veure Gramàtic і Diocles (escriptor)
Diodor d'Ascaló
Diodor d'Ascaló (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un escriptor i gramàtic grec.
Veure Gramàtic і Diodor d'Ascaló
Diogenià d'Heraclea
Diogenià d'Heraclea, en llatí Diogenianus, en grec antic Διογενειανός, va ser un escriptor i gramàtic grec nascut a Heraclea Pòntica que va viure en temps d'Adrià.
Veure Gramàtic і Diogenià d'Heraclea
Diogenià de Cízic
Diogenià de Cízic, en llatí Diogenianus, en grec antic Διογενειανός, fou un gramàtic grec nasciut a Cízic esmentat per Plutarc, també anomenat Diògenes, segons Suides.
Veure Gramàtic і Diogenià de Cízic
Diomedes (escriptor sobre Homer)
Diòmedes (en llatí Diomedes, en grec Διομήδης) va ser un gramàtic i escriptor grec que va escriure un comentari sobre Dionisi Trax (Dionysius Thrax) del que es conserven alguns fragments.
Veure Gramàtic і Diomedes (escriptor sobre Homer)
Diomedes (escriptor)
Diòmedes, en llatí Diomedes, en grec antic Διομήδης, fou un gramàtic que visqué en època desconeguda, però anterior al.
Veure Gramàtic і Diomedes (escriptor)
Dionisíades de Tars
Dionisíades de Tars (en Dionysiades) fou un poeta tràgic grec nascut a Tars, que segons Estrabó era el millor dels poetes de la plèiade tràgica dels gramàtics alexandrins.
Veure Gramàtic і Dionisíades de Tars
Dionisi (mestre de Plató)
Dionisi (en Dionysius) va ser un gramàtic grec que va instruir a Plató quan era un nen en els conceptes de la gramàtica.
Veure Gramàtic і Dionisi (mestre de Plató)
Dionisi d'Alexandria (gramàtic)
Dionisi d'Alexandria (en Dionysius), fill de Glauc, fou un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure a la segona meitat del i començaments del, entre el regnat de Neró i el de Trajà.
Veure Gramàtic і Dionisi d'Alexandria (gramàtic)
Dionisi de Faselis
Dionisi (en Dionysius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural de Faselis (Lícia) d'època hel·lenística.
Veure Gramàtic і Dionisi de Faselis
Dionisi de Sidó
Dionisi de Sidó, sovint anomenat simplement Sidoni (en Dionysius), fou un gramàtic de l'antiga Grècia d'època hel·lenística.
Veure Gramàtic і Dionisi de Sidó
Dionisi de Tràcia
Dionisi el Traci o Dionisi de Tràcia (Dionysius Thrax) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure al.
Veure Gramàtic і Dionisi de Tràcia
Dionisi Trifoni
Dionisi Trifoni (Dionýsios ho Trýphōnos) fou un gramàtic de l'antiga Grècia, fill o deixeble de Trifó, que va viure als voltants de l'any 50 aC.
Veure Gramàtic і Dionisi Trifoni
Dionisidor
Dionisidor (en llatí Dionysidorus, en grec antic Διονυσίδωρος) fou un escriptor i gramàtic grec-egipci d'Alexandria, de l'escola d'Aristarc de Samotràcia, que és esmentat a la Scholia veneciana sobre la Ilíada i probablement va escriure sobre els poemes homèrics.
Veure Gramàtic і Dionisidor
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Veure Gramàtic і Dioscurs
Dorió (escriptor)
Dorió, en llatí Dorion, en grec antic Δωρίων, fou un gramàtic i crític grec que va viure en temps de l'emperador Adrià, al.
Veure Gramàtic і Dorió (escriptor)
Doroteu d'Ascaló
Doroteu d'Ascaló (Dorotheus, Δωπόθεος) fou un gramàtic grec esmentat per Ateneu que diu que va escriure l'obra λέξεων συναγωγή (de la que menciona el llibre 108è).
Veure Gramàtic і Doroteu d'Ascaló
Dositeu Magister
Dositeu Magister (en llatí Dositheus Magister, en grec Δωσίθεος) va ser un mestre i escriptor grec.
Veure Gramàtic і Dositeu Magister
Dracó d'Estratonicea
Dracó, en llatí Dracon, en grec antic Δράκων, fou un gramàtic grec natural de Estratonicea, que va florir durant el regnat de l'emperador Adrià a la primera meitat del.
Veure Gramàtic і Dracó d'Estratonicea
Dunaix ben Labrat
Dunaix ben Labrat o Dunaix ben Labrat ha-Leví (Fes, ca. 925-Còrdova, ca. 990) fou un gramàtic i poeta jueu establert a l'Àndalus.
Veure Gramàtic і Dunaix ben Labrat
Eduard Artells i Bover
Eduard Artells i Bover (Barcelona, 22 de març, 1903 - 28 de gener de 1971) fou un gramàtic, traductor i pedagog català.
Veure Gramàtic і Eduard Artells i Bover
Eli Donat
Eli Donat (en Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del.
Veure Gramàtic і Eli Donat
Eli Herodià
Eli Herodià (en llatí Elius Herodianus, en grec Αἴλιος Ἡρωδιανός) va ser un dels més famosos escriptors i gramàtics de l'antiguitat, fill d'Apol·loni Díscol.
Veure Gramàtic і Eli Herodià
Eli Melís
Eli Melís (en llatí Aelius Melissus) va ser un destacat gramàtic romà.
Veure Gramàtic і Eli Melís
Eli Serè
Eli Serè, en llatí Aelius Serenus, fou un gramàtic grec nadiu d'Atenes, de data incerta.
Veure Gramàtic і Eli Serè
Emili Vallès i Vidal
''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.
Veure Gramàtic і Emili Vallès i Vidal
Epílic (poeta)
Epílic (en llatí Epilycus, en grec antic Ἐπίλυκος) fou un poeta còmic atenenc, que podria ser el germà del poeta còmic Crates.
Veure Gramàtic і Epílic (poeta)
Epílic d'Atenes
Epílic d'Atenes (en llatí Epilycus, en grec antic Ἐπίλυκος) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia del que es coneix l'obra Κωραλίσκος, mencionada per un antic gramàtic en relació amb Aristòfanes.
Veure Gramàtic і Epílic d'Atenes
Epicles
Epicles (en llatí Epicles, en grec Ἐπικλῆς) va ser un gramàtic i escriptor de temes mèdics mencionat per Erotià.
Veure Gramàtic і Epicles
Epiterses
Epiterses, en llatí Epitherses, en grec antic Ἐπιθέρσης, fou un gramàtic grec nascut a Nicea que va escriure sobre autors àtics que conreaven el gènere còmic i el tràgic (περὶ Λέξεων Ἀττικῶν καί Κωμικῶν καὶ Τραγικῶν).
Veure Gramàtic і Epiterses
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Veure Gramàtic і Esteve de Bizanci
Euforió (metge)
Euforió (en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων) va ser un metge grec o potser un gramàtic, que va escriure un comentari sobre Hipòcrates en sis llibres.
Veure Gramàtic і Euforió (metge)
Euforió de Calcis
Euforió, en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων, fou un gramàtic i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet, nascut segons Suides l'any 274 aC.
Veure Gramàtic і Euforió de Calcis
Eufrànor (gramàtic)
Eufrànor (Euphranor) fou un gramàtic grec que fou el mestre d'Apió quan ja tenia uns cent anys, segons la Suïda.
Veure Gramàtic і Eufrànor (gramàtic)
Euricles (metge)
Euricles (en llatí Eurycles, en grec antic Εὐρυκλῆς) va ser un metge o potser un gramàtic grec que va viure al o una mica després, al que menciona Erotià.
Veure Gramàtic і Euricles (metge)
Eutiqui Procle
Eutiqui Procle (Eutychius Proclus, Εὐτυχίος Πρόκλος) va ser un gramàtic romà que va viure al.
Veure Gramàtic і Eutiqui Procle
Evanci
Evanci (Evanthius) va ser un retòric i gramàtic romà mort aproximadament l'any 359.
Veure Gramàtic і Evanci
Fabi Plancíades Fulgenci
Fabi Plancíades Fulgenci (en Fabius Planciades Fulgentius) va ser un gramàtic i mitògraf en llengua llatina de data incerta però no anterior al.
Veure Gramàtic і Fabi Plancíades Fulgenci
Fabili
Fabili o Fabil (en llatí Fabilius o Fabillus) va ser un gramàtic i mestre de literatura romà del que va ensenyar al futur emperador Maximí la llengua grega.
Veure Gramàtic і Fabili
Fanodem
Fanodem (Φανόδημος) fou un geògraf i mitògraf grec.
Veure Gramàtic і Fanodem
Filó de Biblos
Herenni Filó (Herennius Philos), més conegut com a Filó de Biblos (en Φίλων ὁ Βύβλιος) va ser un gramàtic i polígraf grec.
Veure Gramàtic і Filó de Biblos
Filó de Tars (metge)
Filó de Tars (en llatí Philon, en grec antic) era un metge grec nadiu de Tars a Cilícia, que va viure al segle I aC o fins i tot abans.
Veure Gramàtic і Filó de Tars (metge)
Fil·laci
Fil·laci (en llatí Phillatius, en grec) va ser un gramàtic grec, probablement atenenc.
Veure Gramàtic і Fil·laci
Filemó (gramàtic)
Filemó (en llatí Philemon, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient del, autor de l'obra (Lexicon technologikon) que ell mateix diu que el va escriure per complementar i substituir al lexicó del gramàtic Hiperequi d'Alexandria anomenat, escrit en vuit llibres.
Veure Gramàtic і Filemó (gramàtic)
Filemó d'Atenes
Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) fou un gramàtic i lingüista grec nadiu d'Atenes, autor d'una obra o obres sobre el dialecte àtic, citada sota els títols de Αττικαὶ λέξεις ("Atticai Lexeis" la forma àtica de parlar), ̓Αττικαὶ φωναί ("Attica Phonai" la forma àtica de dir), ̓Αττικὰ ὀνόματα ἢ γλω̂σσαι (Attica onómata é glossai" la pronúncia àtica i les paraules), περὶ ̓Αττικω̂ν ὀνομάτων ("Peri atticon onomaton" sobre les paraules àtiques).
Veure Gramàtic і Filemó d'Atenes
Filetes de Cos
Filetes (Philetas), fill de Tèlef, fou un poeta i gramàtic grec nadiu de Cos que va florir als primers anys de l'Escola filològica d'Alexandria, quan es va començar l'estudi seriós de la literatura clàssica grega.
Veure Gramàtic і Filetes de Cos
Filip Abucara
Filip Abucara (en llatí Philippus Abucara o Abuvara, en grec) fou un dels escoliastes grecs de lEnehiridion del gramàtic grec Hefestió d'Alexandria, potser el compilador dels Escolis d'Hefestió que amb el nom de Filip es troben a la Biblioteca Reial de París.
Veure Gramàtic і Filip Abucara
Flavi Sosípater Carisi
Flavi Sosípater Carisi (en llatí Flavius Sosipater Carisius) va ser un gramàtic i escriptor romà en llatí, nascut a Campània entre el final del i el començament del.
Veure Gramàtic і Flavi Sosípater Carisi
Focas (escriptor)
Foca o Focas (en llatí Foca, Phocas) va ser un escriptor i gramàtic llatí autor d'una vida de Virgili en versos hexàmetres de la que 119 línies es conserven en dos fragments.
Veure Gramàtic і Focas (escriptor)
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Gramàtic і Foci I de Constantinoble
Frínic (poeta còmic)
Frínic (Phrynicus, Φρύνιχος) fou un poeta còmic grec de la vella comèdia (τω̂ν ἐπιδευτέρων τη̂ς ἀρχαίας Κωμωδίας), fill d'Eunòmides.
Veure Gramàtic і Frínic (poeta còmic)
Gai (jurista)
Gai o Gaius (Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància.
Veure Gramàtic і Gai (jurista)
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Veure Gramàtic і Gai Juli Higí
Gai Juli Solí
Gai Juli Solí (en llatí Gaius Julius Solinus) va ser un gramàtic i compilador llatí, probablement de mitjans del, tot i que Theodor Mommsen, que n'edità les seves obres, el situà en la primera meitat del.
Veure Gramàtic і Gai Juli Solí
Gai Mari Victorí
Gai Mari Victorí (Gaius Marius Victorinus), anomenat Afer pel seu país de naixement (Àfrica), va ser un gramàtic i retòric romà.
Veure Gramàtic і Gai Mari Victorí
Gai Orqui
Gai Orqui (en llatí Caius Orchius) va ser un magistrat romà del.
Veure Gramàtic і Gai Orqui
Gavi Bas
Gavi Bas o Gabi Bas (en llatí Gavius o Gabius Bassus) va ser un gramàtic romà.
Veure Gramàtic і Gavi Bas
Gens Aurèlia
La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Gramàtic і Gens Aurèlia
Gens Gèl·lia
La gens Gèl·lia (en llatí Gellia gens) va ser una gens romana d'origen samnita establerta a Roma després de la Segona Guerra Púnica.
Veure Gramàtic і Gens Gèl·lia
Gens Nònia
La Gens Nònia va ser una gens romana d'origen plebeu que aparegué cap a final de la república i va tenir cada vegada més importància a partir del començament de l'Imperi.
Veure Gramàtic і Gens Nònia
Giuniano Maio
Giuniano Maio (Iunianus Maius) (Nàpols, vers 1430 - ?, 1493) fou un humanista, filòleg i gramàtic italià.
Veure Gramàtic і Giuniano Maio
Glaucó de Teos
Glaucó de Teos (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou un gramàtic grec nadiu de Teos, que va escriure sobre l'art de recitar.
Veure Gramàtic і Glaucó de Teos
Gregori Parde
Gregori Parde o Jordi Parde (en llatí Gregorius o Georgius Pardus, en grec) fou arquebisbe de Corint i per això en alguns manuscrits se l'anomena Gregori Corinti o Jordi Corinti; els noms Corithus o Corutus o Corytos que apareixen alguna vegada, són errors dels copistes.
Veure Gramàtic і Gregori Parde
Hípies de Delos
Hípies de Delos (en llatí Hippias, en grec antic fou un gramàtic grec probablement posterior al seu homònim Hípies de Tassos. Se'l menciona com a autor d'una obra, una espècie de diccionari geogràfic titulat en un escoli a Apol·loni de Rodes i també en parlen Eudòxia Macrembolita i Eustaci de Tessalònica.
Veure Gramàtic і Hípies de Delos
Hípies de Tassos
Hípies de Tassos (en llatí Hippias, en grec antic fou un dels més antics gramàtics grecs que es va ocupar d'explicar alguns dels més obscurs passatges dels poemes de l'obra d'Homer. En parla Aristòtil, (Poètica. 25) i Lísies. La seva època no es pot assegurar però és anterior al.
Veure Gramàtic і Hípies de Tassos
Hefestió (escriptor)
Hefestió, en llatí Hephaestion, en grec antic, fou un gramàtic grec que va viure a l'època dels Antonins.
Veure Gramàtic і Hefestió (escriptor)
Hegesíanax
Hegesíanax (Ἡγησιάναξ), fill de Diògenes, fou un polític i escriptor de l'antiga Grècia.
Veure Gramàtic і Hegesíanax
Hel·ladi d'Alexandria
Hel·ladi d'Alexandria (en llatí Helladius, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient del temps de Teodosi II.
Veure Gramàtic і Hel·ladi d'Alexandria
Hel·lànic (gramàtic)
Hel·lànic (Hellanicus) fou un gramàtic de l'antiga Grècia, deixeble d'Agàtocles de Cízic i contemporani del crític Aristarc.
Veure Gramàtic і Hel·lànic (gramàtic)
Heleni Acró
Heleni Acró (Helenius Acron) va ser un gramàtic romà probablement del, però l'època de la seva vida és imprecisa.
Veure Gramàtic і Heleni Acró
Heliodor (escriptor)
Heliodor (en llatí Heliodorus, en grec) va ser un gramàtic i escriptor grec autor d'uns comentaris sobre Homer, obra mencionada per Eustaci d'Epifania i altres experts en Homer, i també per Apol·loni d'Afrodísies i Hesiqui de Milet.
Veure Gramàtic і Heliodor (escriptor)
Heracleó d'Egipte
Heracleó (en llatí Heracleon, en grec) va ser un gramàtic grec nascut en algun lloc d'Egipte, que és mencionat a Suides i també per Esteve de Bizanci, Harpocratió i Eustaci d'Epifania.
Veure Gramàtic і Heracleó d'Egipte
Heròdic de Babilònia
Heròdic de Babilònia (en llatí Herodicus, en grec) va ser un poeta en grec que va escriure un important epigrama atacant als gramàtics de l'escola d'Aristarc, epigrama que és citat per Ateneu de Naucratis i forma part de lAntologia grega.
Veure Gramàtic і Heròdic de Babilònia
Hesiqui d'Alexandria
Hesiqui (Hesychius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural d'Alexandria que va viure cap al dC.
Veure Gramàtic і Hesiqui d'Alexandria
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Veure Gramàtic і Hièrocles (geògraf)
Hipònax (gramàtic)
Hiponax d'Efes (en llatí Hipponax, en grec antic) fou un escriptor i gramàtic grec d'època desconeguda, que és esmentat per Ateneu com l'autor d'una col·lecció de sinònims que s'ha perdut (Deipnosophistae 11. 480f).
Veure Gramàtic і Hipònax (gramàtic)
Hiperequi d'Alexandria
Hiperequi (en llatí Hyperechius, en grec Ὑπερέχιος) fou un escriptor i gramàtic grec d'Alexandria a Egipte que va viure en temps de l'emperador Marcià (450-457) i que va escriure alguns llibres sobre temes gramaticals que són esmentats a Suides.
Veure Gramàtic і Hiperequi d'Alexandria
Hipsícrates (escriptor)
Hipsícrates (en llatí Hypsicrates, en grec) va ser un escriptor i gramàtic romà contemporani de Marc Terenci Varró.
Veure Gramàtic і Hipsícrates (escriptor)
Homer de Bizanci
Homer de Bizanci (en llatí Homerus Byzantinus, en grec antic) va ser un gramàtic i poeta tràgic grec nadiu de Bizanci, que va viure en temps de Ptolemeu II Filadelf (cap a l'any 280 aC).
Veure Gramàtic і Homer de Bizanci
Homer Sel·li
Homer Sel·li (en llatí Homerus, en grec antic Ὅμηρος), Sellius (Sel·li) era un malnom, fou un gramàtic grec, que va escriure uns himnes i poemes esportius, i en prosa va ser un autor que escrivia περὶ τῶν κωμικῶν προσώπων (Sobre les persones còmiques).
Veure Gramàtic і Homer Sel·li
Horapol·lo
Horapol·lo (en llatí Horapollo, en grec) va ser un escriptor i gramàtic grec, segons Suides molt destacat, originari de Phaenebythis a Egipte, que va ensenyar a Alexandria i després a Constantinoble en el regnat de Teodosi I el Gran (finals del i començaments del).
Veure Gramàtic і Horapol·lo
Horus (escriptor)
Horus, en llatí Horus, en grec antic Ὦρος, fou un escriptor i gramàtic d'Alexandria a Egipte, esmentat per Suides.
Veure Gramàtic і Horus (escriptor)
Ibn Assàkir
Ibn Assàkir fou el nom amb què foren coneguts diversos membres de la família Banu Assàkir, notables de Damasc, entre aquests destaquen.
Veure Gramàtic і Ibn Assàkir
Ibn Àssim
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Àssim al-Gharnatí, més conegut simplement com a Ibn Àssim, fou un jurista i gramàtic andalusí nascut a Granada el 1359 i mort a la mateixa ciutat el 15 d'agost de 1426.
Veure Gramàtic і Ibn Àssim
Ibn Sara As-Santarini
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad Ibn Sara aix-Xantariní, més conegut senzillament com a Ibn Sara aix-Xantariní (Santarém, aleshores taifa de Badajoz, 1043 - 1123) fou un poeta andalusí.
Veure Gramàtic і Ibn Sara As-Santarini
Ibn Usfur
Abu-l-Hàssan Alí ibn Mumin ibn Usfur, més conegut simplement com a Ibn Usfur, fou un gramàtic andalusí del nascut a Sevilla el 1200 i mort a Tunis el 1271.
Veure Gramàtic і Ibn Usfur
Ignasi Ferrer i Carrió
Ignasi Ferrer i Carrió (Barcelona, 26 de desembre de 1848 - Barcelona, 28 de novembre de 1903) fou un escriptor i gramàtic català.
Veure Gramàtic і Ignasi Ferrer i Carrió
Jan Amós Comenius
, anomenat Comenius, fou un filòsof, gramàtic i pedagog txec.
Veure Gramàtic і Jan Amós Comenius
Jàson d'Argos
Jàson d'Argos (en llatí Jason, en grec antic) fou un historiador grec que segons diu l'enciclopèdia Suides era més jove que Plutarc, per tant va viure en temps de l'emperador Adrià.
Veure Gramàtic і Jàson d'Argos
Joan Carax
Joan Carax (en llatí Joannes Charax, en grec antic) fou un gramàtic grec d'època desconeguda.
Veure Gramàtic і Joan Carax
Joan de Gaza
Joan de Gaza fou un escriptor i gramàtic grec de l'època romana d'Orient del que no se sap l'època excepte que va ser posterior al poeta cristià Nonnos (Nonnus), que va viure cap al principi del en temps de l'emperador Justinià I o una mica abans.
Veure Gramàtic і Joan de Gaza
Joan Filopò
Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').
Veure Gramàtic і Joan Filopò
Joan Petit i Aguilar
Joan Petit i Aguilar (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental 1752 – 1829) fou un gramàtic català, metge de poble.
Veure Gramàtic і Joan Petit i Aguilar
Johann Christoph Adelung
Johann Christoph Adelung (8 d'agost de 1732 - 10 de setembre de 1806) fou un gramàtic i filòleg alemany.
Veure Gramàtic і Johann Christoph Adelung
Jonàs ibn Janah
Jonàs ibn Janah —en hebreu, Yonah ibn Ŷanāh; en àrab أبو الوليد مروان بن جناح, Abū l-Walīd Marwān ibn Janāḥ— (Còrdova, ca. 990 - Saragossa, ca. 1050) fou un gramàtic, lexicògraf, metge i farmacòleg jueu andalusí, considerat el major filòleg hebreu de l'edat mitjana.
Veure Gramàtic і Jonàs ibn Janah
Jordi Curtesi
Jordi Curtesi (en llatí Georgius Curtesius, en grec Γεώργιος Κουρτέση) o Georgius Scholarius fou un escriptor i gramàtic grec autor d'alguns tractats sobre temes gramaticals.
Veure Gramàtic і Jordi Curtesi
Jordi Querobosc
Jordi Querobosc (en llatí Georgius Choeroboscus, en grec) fou un escriptor i gramàtic grec romà d'Orient que va viure vers el final del.
Veure Gramàtic і Jordi Querobosc
Josep Pau Ballot i Torres
Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.
Veure Gramàtic і Josep Pau Ballot i Torres
Judà ben David Hayyuj
Judà ben David Hayyuj (Fes, ca. 945 - Còrdova, ca. 1010), fou un gramàtic jueu andalusí, considerat el pare de l'estudi científic de la llengua hebrea.
Veure Gramàtic і Judà ben David Hayyuj
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Gramàtic і Juli Cèsar
Juli Modest
Juli Modest (en llatí Julius Modestus) va ser un gramàtic romà del.
Veure Gramàtic і Juli Modest
Juli Pòl·lux
Juli Pòl·lux (Julius Pollux) fou un gramàtic i sofista grec del nadiu de Nàucratis, la colònia grega d'Egipte.
Veure Gramàtic і Juli Pòl·lux
Juli Sever (gramàtic)
Juli Sever (en llatí Julius Severus) va ser un gramàtic romà.
Veure Gramàtic і Juli Sever (gramàtic)
Julià (gramàtic)
Julià (Julianus) fou un gramàtic grec.
Veure Gramàtic і Julià (gramàtic)
Julià (orador)
Julià (en llatí Julianus, en grec)) va ser un orador i gramàtic grec del. Era amic i contemporani d'Aule Gel·li, que parla d'ell i diu que era un mestre públic d'oratòria i l'elogia per la seva eloqüència i pel seu coneixement de l'antiga literatura.
Veure Gramàtic і Julià (orador)
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Gramàtic і Juvenal
Juventí Albi Ovidi
Juventí Albi Ovidi (en llatí Juventinus Albius Ovidius) va ser un gramàtic romà que va escriure trenta-cinc dístics anomenats Elegia de Philomela, amb una sèrie de paraules que volien expressar adequadament els sons dels ocells, quadrúpedes i altres animals.
Veure Gramàtic і Juventí Albi Ovidi
Lectures de l'Alcorà
Mir Sayyid Ali, un jove estudiant de l'Imperi Mogol, llegeix i escriu un comentari a l'Alcorà l'any 1559. Les lectures de l'Alcorà o qiraat (de l'àrab قراءات القرآن, qirāʾāt al-Qurʾān, ‘lectures de l'Alcorà’) són els mètodes de recitació de l'Alcorà.
Veure Gramàtic і Lectures de l'Alcorà
Licòfron
Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.
Veure Gramàtic і Licòfron
Linceu de Samos
Linceu de Samos (en llatí Lynceus, en grec antic Λυγκεύς ὁ Σάμιος) fou un poeta còmic de l'illa de Samos, germà de l'historiador Duris, deixeble de Teofrast i contemporani i rival de Menandre d'Atenes en poesia còmica.
Veure Gramàtic і Linceu de Samos
Lisànies de Cirene
Lisànies de Cirene (en llatí Lysanias, en grec antic) fou un gramàtic grec nadiu de Cirene.
Veure Gramàtic і Lisànies de Cirene
Lisímac d'Alexandria
Lisímac d'Alexandria fou un distingit gramàtic grec egipci, natural d'Alexandria, mencionat per diversos autors, que li atribueixen les següents obres.
Veure Gramàtic і Lisímac d'Alexandria
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Gramàtic і Literatura romana
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Gramàtic і Llista d'antics grecs
Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.
Veure Gramàtic і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Veure Gramàtic і Luci Apuleu
Luci Cecili Minucià Apuleu
Luci Cecili Minucià Appuleu (en llatí Lucius Cecilius Minutianus Appuleius) va ser un suposat escriptor i gramàtic romà autor de l'obra De Orthographia, del que s'han publicat diversos fragments, i suposadament també va ser autor de De Nota Aspirationis i De Diphthongis.
Veure Gramàtic і Luci Cecili Minucià Apuleu
Luci Crassici
Luci Crassici (en Lucius Crassitius) va ser un gramàtic nadiu de Tàrent, conegut com a Pasicles, nom que més tard va canviar per Pansa.
Veure Gramàtic і Luci Crassici
Luci Eli Preconi Estiló
Luci Eli Preconi Estiló (en llatí Lucius Aelius Praeconius Stilo) va ser un cavaller i gramàtic romà probablement del.
Veure Gramàtic і Luci Eli Preconi Estiló
Lucil·li (poeta)
Lucil·li (en llatí Lucillus, en grec o de vegades Λουκίλλος) va ser un poeta grec que va viure en temps de Neró a la meitat del, i que va rebre diners d'aquest emperador.
Veure Gramàtic і Lucil·li (poeta)
Luperc de Beirut
Luperc de Beirut, en llatí Lupercus, en grec antic Λούπερκος, fou un expert gramàtic grec de Berytus (Beirut) que va viure sota l'emperador romà Claudi II el Gòtic o potser una mica abans, sota l'emperador Gal·liè que va regnar del 253 al 268.
Veure Gramàtic і Luperc de Beirut
Macó
Macó, en llatí Machon, en grec antic, fou un poeta còmic grec natura de Corint o de Sició, però que va florir a Alexandria, on va donar opinions al gramàtic Aristòfanes de Bizanci sobre els continguts de la comèdia.
Veure Gramàtic і Macó
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Gramàtic і Macrobi
Manuel Moscòpul
Manuel Moscòpul o Emmanuel Moscòpul (en llatí Manuel Moschopulos, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient posterior a la caiguda de Constantinoble.
Veure Gramàtic і Manuel Moscòpul
Marc Pomponi Marcel
Marc Pomponi Marcel (en llatí Marcus Pomponius Marcellus) va ser un gramàtic romà que va viure en el regat de Tiberi.
Veure Gramàtic і Marc Pomponi Marcel
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Veure Gramàtic і Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Màrius Ploci Sacerdot
Màrius Ploci Sacerdot, conegut simplement com a Ploci (Marius Plotius Sacerdos) fou un gramàtic llatí autor de De Aletris Liber, dedicat a Màxim i Simplici.
Veure Gramàtic і Màrius Ploci Sacerdot
Màrsies de Pel·la
Màrsies de Pel·la (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de Pel·la (Macedònia), contemporani d'Alexandre el Gran.
Veure Gramàtic і Màrsies de Pel·la
Menahem ben Saruq
Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.
Veure Gramàtic і Menahem ben Saruq
Meris
Meris, en llatí Moeris, en grec antic, normalment anomenat Meris Aticista, fou un destacat gramàtic grec del que no se'n sap res més que va ser autor de l'obra que Foci anomena simplement.
Veure Gramàtic і Meris
Metrodor (matemàtic)
Metrodor (Metrodorus) fou un poeta, gramàtic i matemàtic grec grec que va compilar epigrames matemàtics de diferents autors inclosos a lAntologia grega.
Veure Gramàtic і Metrodor (matemàtic)
Metrodor de Tral·les
Metrodor (Metrodorus) fou un gramàtic grec de certa distinció, germà de l'arquitecte Antemi de Tral·les.
Veure Gramàtic і Metrodor de Tral·les
Miquel Sofià
Miquel Sofià (en llatí Michael Sophianus, en grec) fou un gramàtic i escriptor grec romà d'Orient que va escriure sobre el tractat De anima, d'Aristòtil.
Veure Gramàtic і Miquel Sofià
Mohand Said Hanouz
Mohand Said Hanouz (Souk Oufella, 4 d'agost de 1907 - París, 22 de juliol de 1996) va ser un farmacèutic, lingüista i gramàtic algerià, fundador i un dels vicepresidents de l'Acadèmia Berber al costat de Khelifati Mohand Amokrane i Hanouz Mohand Said, escriptor en amazic.
Veure Gramàtic і Mohand Said Hanouz
Mosc (poeta)
Mosc (Moschus, Μόσχος) fou un poeta bucòlic i gramàtic grec nadiu de Siracusa.
Veure Gramàtic і Mosc (poeta)
Moscos de Siracusa
Moscos de Siracusa (en llatí Moschus, en grec antic Μόσχος) nascut a Siracusa, Sicília fou un gramàtic i poeta pastoral grec.
Veure Gramàtic і Moscos de Siracusa
Museu el Gramàtic
Museu (Mousaios) fou un gramàtic grec del conegut per ser l'autor d'un famós poema sobre els amors d'Hero i Leandre.
Veure Gramàtic і Museu el Gramàtic
Naarden
Naarden és una ciutat i antic municipi de la regió del Gooi al sud-est de la província d'Holanda Septentrional, als Països Baixos.
Veure Gramàtic і Naarden
Nícies de Cos (gramàtic)
Nícies de Cos (Curtius Nicias) fou un gramàtic grec que va viure a Roma en temps de Ciceró, de qui era amic íntim, el, especialment entre els anys 50 aC i 45 aC.
Veure Gramàtic і Nícies de Cos (gramàtic)
Nicandre de Claros
Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut.
Veure Gramàtic і Nicandre de Claros
Nicànor (gramàtic)
Nicànor va ser un gramàtic grec que va viure en temps de l'emperador Adrià sobre l'any 127.
Veure Gramàtic і Nicànor (gramàtic)
Opi Cares
Opi Cares (en Oppius Chares) va ser un gramàtic romà del.
Veure Gramàtic і Opi Cares
Orió d'Alexandria
Orió, en llatí Orion, en grec antic, fou el nom d'un gramàtic grec esmentat pel Suides que diu que havia nascut a Alexandria.
Veure Gramàtic і Orió d'Alexandria
Orus de Milet
Orus de Milet, en llatí Orus, en grec antic Ωρος, fou un gramàtic grec que va viure al.
Veure Gramàtic і Orus de Milet
Palamedes (gramàtic)
Palamedes, en llatí Palamedes, en grec antic, fou un gramàtic grec contemporani d'Ateneu de Naucratis, que el presenta com un dels interlocutors a la seva obra El banquet dels savis.
Veure Gramàtic і Palamedes (gramàtic)
Pal·lades
Pal·lades, en llatí Palladas, en grec antic, fou un poeta grec autor de gran nombre d'epigrames que consten a lAntologia grega, que alguns erudits consideren els millors de la col·lecció, però altres no comparteixen aquesta posició i els creuen inútils.
Veure Gramàtic і Pal·lades
Pamprepi
Pamprepi (en llatí Pamprepius, en grec Παμπρέπιος) fou un poeta grec nadiu de Panòpolis o Tebes (a Egipte) i pagà de religió.
Veure Gramàtic і Pamprepi
Paneci de Rodes
Paneci de Rodes o Paneti, en llatí Panaetius, en grec antic (vers 185 aC-109 aC) fill de Nicàgores, fou un gramàtic grec que va néixer a Rodes, deixeble del gramàtic Crates, que ensenyava a Pèrgam.
Veure Gramàtic і Paneci de Rodes
Parmenisc (gramàtic)
Parmenisc (en llatí Parmeniscus, en grec antic) fou un gramàtic i comentarista grec.
Veure Gramàtic і Parmenisc (gramàtic)
Parteni (gramàtic)
Parteni, en llatí Parthenius, en grec antic, fou un gramàtic grec, deixeble del gramàtic alexandrí Dionís, que va viure al, segons l'enciclopèdia Suides.
Veure Gramàtic і Parteni (gramàtic)
Parteni de Nicea
Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.
Veure Gramàtic і Parteni de Nicea
Pau Cardellach i Busquets
Pau Cardellach i Busquets (Terrassa, 20 de març de 1814 - Barcelona, 28 de maig de 1879) va ser un notari i gramàtic català.
Veure Gramàtic і Pau Cardellach i Busquets
Pàmfil (desambiguació)
* Nàutica:Pàmfil, vaixell de rems.
Veure Gramàtic і Pàmfil (desambiguació)
Pàmfil (filòsof)
Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic Πάμφιλος) fou un escriptor i filòsof grec nadiu d'Amfípolis, Sició o Nicòpolis, de renom Φιλοπράγματος (Filoprágmatos").
Veure Gramàtic і Pàmfil (filòsof)
Pàmfil de Nicòpolis
Pàmfil de Nicòpolis va ser un metge i gramàtic grec nadiu de Nicòpolis d'Egipte, que va exercir a Roma i va adquirir una gran fortuna probablement entre el segle II aC i el segle I aC.
Veure Gramàtic і Pàmfil de Nicòpolis
Pàmfil de Sicília
Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un sofista o gramàtic de Sicília.
Veure Gramàtic і Pàmfil de Sicília
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Veure Gramàtic і Pèrtinax
Pere Joan Matoses
Pere Joan Matoses (Piera, primera meitat del - Barcelona, 1511), fou un gramàtic i mestre català.
Veure Gramàtic і Pere Joan Matoses
Pere Màrtir Anglès
Pere Màrtir Anglès (Tarragona, Tarragonès, 1681 - Barcelona, Barcelonès, 1754) va ser un religiós, gramàtic, semitista, historiador i bibliotecari català.
Veure Gramàtic і Pere Màrtir Anglès
Pierre-Nicolas Chantreau
anomenat també don Chantreau, fou un historiador, periodista, gramàtic, lexicògraf i agent secret francès.
Veure Gramàtic і Pierre-Nicolas Chantreau
Pinit
Pinit, en llatí Pinytus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec autor d'un epitafi sobre Safo, que consta a lAntologia grega.
Veure Gramàtic і Pinit
Planudes
Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.
Veure Gramàtic і Planudes
Platoni
Platoni (en llatí Platonius, en grec antic) fou un gramàtic grec.
Veure Gramàtic і Platoni
Poesia narrativa
La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.
Veure Gramàtic і Poesia narrativa
Pol·lià
Pol·lià (en llatí Pollianus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.
Veure Gramàtic і Pol·lià
Pompei (gramàtic)
Pompei o Pompeu (en llatí Pompeius) va ser un gramàtic llatí de data incerta, anterior a Servi i a Cassiodor ja que sembla que aquests dos autors van fer ús de les seves obres.
Veure Gramàtic і Pompei (gramàtic)
Pomponi Porfirió
Pomponi Porfirió (en llatí Pomponius Porphyrio) va ser un escriptor i gramàtic romà, el més important dels comentaristes d'Horaci.
Veure Gramàtic і Pomponi Porfirió
Pomponi Segon
Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del.
Veure Gramàtic і Pomponi Segon
Ptolemeu (desambiguació)
* Geògrafs: Claudi Ptolemeu, eminent geògraf que marcà el cànon usat en la geografia durant tota l'edat mitjana europea.
Veure Gramàtic і Ptolemeu (desambiguació)
Ptolemeu d'Ascaló
Ptolemeu d'Ascaló (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Ascaló a la Celesíria, que va ser mestre a Roma.
Veure Gramàtic і Ptolemeu d'Ascaló
Publi Consenci
Publi Consenci (en llatí Publius Consentius) va ser un escriptor i gramàtic romà que probablement va viure a Constantinoble a mitjans del.
Veure Gramàtic і Publi Consenci
Publi Lavini
Publi Lavini (en llatí Publius Lavinius) va ser un gramàtic romà que va viure probablement al.
Veure Gramàtic і Publi Lavini
Publi Papini Estaci (pare)
Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius) va ser un gramàtic grecoromà que fou el pare del poeta Estaci.
Veure Gramàtic і Publi Papini Estaci (pare)
Quint Cecili Epirota
Quint Cecili Epirota (en Quintus Caecilius Epirota) va ser un mestre i gramàtic romà del, nascut a Tusculum.
Veure Gramàtic і Quint Cecili Epirota
Quint Terenci Escaure
Quint Terenci Escaure (en llatí Quintus Terentius Scaurus) va ser un cèlebre gramàtic romà del temps d'Adrià.
Veure Gramàtic і Quint Terenci Escaure
Remmi Palemó
Quint Remmi Palemó (en Quintus Remmius Palaemon) va ser un gramàtic romà que va viure en els regnats dels emperadors Tiberi, Calígula i Claudi.
Veure Gramàtic і Remmi Palemó
Renall
Renall o Renallus (segles XI-XII) fou un gramàtic i mestre a la catedral de Barcelona.
Veure Gramàtic і Renall
Retorns
Els Retorns (en Nóstoi, literalment 'Retorns a casa') és un poema èpic de la literatura grega, avui perdut, que formava part del cicle troià.
Veure Gramàtic і Retorns
Rià
Rià (Rhianus) va ser un poeta i gramàtic alexandrí nadiu de Creta que va viure a la segona meitat del.
Veure Gramàtic і Rià
Rufí (poeta segle IV)
Rufí, en llatí Rufinus, fou un poeta romà el nom del qual apareix al costat d'un poema titular Pasiphces Fabula ex omnibus Metris Horatianis, que, com indica el títol, inclou un exemple de cadascun dels metres emprats per Horaci.
Veure Gramàtic і Rufí (poeta segle IV)
Samuel ha-Naguid
Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.
Veure Gramàtic і Samuel ha-Naguid
Santra
Santra (en llatí Santra) va ser un gramàtic romà que va viure al.
Veure Gramàtic і Santra
Símmies de Rodes
Cal·ligrama de Símmies titulat ''Les ales'', publicat el 1640 per Fortunio Liceti. Símmies de Rodes (en llatí Simmias, en grec), va ser un poeta i gramàtic grec de l'escola alexandrina que va florir sota els Ptolemeus una mica abans de Filisc de Còrcira (que va florir sobre l'any 300 aC), ja que segons Hefestió fou ell qui va inventar l'hexàmetre coriàmbic i no Fílisc com aquest reclamava.
Veure Gramàtic і Símmies de Rodes
Seleuc d'Alexandria
Seleuc (en llatí Seleucus, en grec antic) fou un gramàtic d'Alexandria (Egipte) que també va ensenyar a Roma.
Veure Gramàtic і Seleuc d'Alexandria
Sem (gramàtic)
Sem (en llatí Semus, en grec antic) fou un gramàtic grec de data incerta.
Veure Gramàtic і Sem (gramàtic)
Sergi (gramàtic)
Sergi (en llatí Sergius, en grec) va ser un gramàtic romà que va viure en data incerta però posterior al.
Veure Gramàtic і Sergi (gramàtic)
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Veure Gramàtic і Servi Maure Honorat
Sevi Nicànor
Sevi Nicànor (en llatí Saevius Nicànor) va ser un gramàtic romà mencionat per Suetoni que diu que va ser el primer gramàtic que va adquirir reputació entre els romans mitjançant l'ensenyament.
Veure Gramàtic і Sevi Nicànor
Sidoni (gramàtic)
Sidoni (en llatí Sidonius, en grec) va ser un gramàtic romà.
Veure Gramàtic і Sidoni (gramàtic)
Simarist
Simarist (en llatí Simaristus, en grec antic) fou un gramàtic i lexicògraf grec.
Veure Gramàtic і Simarist
Simeó Logoteta
Simeó Logoteta, en llatí Symeon o Simeon Logotheta, en grec fou un escriptor i gramàtic de l'Imperi Romà d'Orient esmentat a la Bibliotheca Juris Canonici a, Epitome Canonum s. Synopsis Canonica on se l'anomena Simeó Mestre i Logoteta.
Veure Gramàtic і Simeó Logoteta
Sosibi d'Esparta
Sosibi d'Esparta (en llatí Sosibius, en grec antic Σωσίβιος) fou un gramàtic espartà que va florir en el regnat de Ptolemeu II Filadelf i va viure a la meitat del.
Veure Gramàtic і Sosibi d'Esparta
Sotèrides
Sotèrides, en llatí Soteridas, en grec antic, fou un gramàtic grec d'Epidaure, marit de Pàmfila, i sota el nom d'ella va publicar una obra d'història en tres llibres.
Veure Gramàtic і Sotèrides
Sulpici Apol·linar
Sulpici Apol·linar (en llatí Sulpicius Apollinaris) va ser un gramàtic romà que va viure al.
Veure Gramàtic і Sulpici Apol·linar
Tèlef de Pèrgam
Tèlef (Telephus) fou un gramàtic grec nadiu de Pèrgam que va viure en temps d'Adrià i fou un dels educadors de Luci Ver.
Veure Gramàtic і Tèlef de Pèrgam
Teó (escriptor)
Teó (Theon) fou un escriptor o gramàtic grec comentarista de Nicandre de Claros (segons Esteve de Bizanci) i considerat un metge per Fabricius, però potser el confon amb Teó d'Alexandria Es pensa que va escriure uns comentaris sobre Apol·loni Rodi i Licofró de Calcis.
Veure Gramàtic і Teó (escriptor)
Teó (gramàtic)
Teó (Theon; fl.) fou un gramàtic d'Alexandria que va ensenyar a Roma durant els regnats dels emperadors August i Tiberi, i fou succeït per Apió Plistonices.
Veure Gramàtic і Teó (gramàtic)
Teodor Gramàtic
Teodor Gramàtic (en llatí Theodorus Gramaticus, en grec antic) fou un escriptor i gramàtic grec d'època i origen desconeguts, encara que probablement va viure al segle I aC o poc abans, ja que se'l cita amb l'autoritat de Pàmfil de Nicòpolis.
Veure Gramàtic і Teodor Gramàtic
Teodosi d'Alexandria
Teodosi d'Alexandria, en llatí Theodosius, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Alexandria.
Veure Gramàtic і Teodosi d'Alexandria
Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient)
Teognost (en llatí Theognostus, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient nascut a Alexandria que va viure al començament del.
Veure Gramàtic і Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient)
Tiberi Claudi Donat
Tiberi Claudi Donat, en llatí Tiberius Claudius Donatus, és el nom que apareix en les edicions més completes de l'obra de Virgili, una vida del poeta tituada Tiberii Claudii Donati ad Tiberium Claudianum Maximum Donatianum filium de P. Virgilii Maronis Vita (Tiberi Claudi Donat, fill de Tiberi Claudià Màxim Donacià, sobre la vida de P.
Veure Gramàtic і Tiberi Claudi Donat
Timarc de Rodes
Timarc de Rodes (en llatí Timarchus, en grec antic) fou un gramàtic grec.
Veure Gramàtic і Timarc de Rodes
Timàquides
Timàquides de Rodes (en grec antic Τιμαχίδας ὁ Ῥόδιος, "Timachídas ho Rhódios") va ser un poeta i gramàtic grec nascut a l'illa de Rodes al.
Veure Gramàtic і Timàquides
Timoteu de Gaza
Timoteu (en llatí Timotheus, en grec) fou un eminent gramàtic nascut a Gaza, del temps d'Anastasi I.
Veure Gramàtic і Timoteu de Gaza
Tirannió d'Amisos
Tirannió d'Amisos, en llatí Tyrannion, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Amisos a la regió del Pont i fill d'Epicràtides.
Veure Gramàtic і Tirannió d'Amisos
Tirannió de Fenícia
Tirannió de Fenícia, en llatí Tyrannion, en grec antic Τυραννίων, fill d'Artemidor, fou un gramàtic nascut a Fenícia, deixeble de Tirannió d'Amisos.
Veure Gramàtic і Tirannió de Fenícia
Tomàs Magistre
Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.
Veure Gramàtic і Tomàs Magistre
Tragèdia àtica
Dionís i dos sàtirs, any 480 aC. La tragèdia àtica és un tipus d'obra d'art, en el marc de les arts escèniques, que es va crear a l'antiga Grècia, al, com a resultat de l'aparellament de l'art "apol·lini", del déu Apol·lo i que correspon a les arts figuratives, i l'art "dionísic", del déu Dionís i que correspon a les no figuratives (com la música, per exemple).
Veure Gramàtic і Tragèdia àtica
Trifó d'Alexandria (gramàtic)
Trifó d'Alexandria, en llatí Tryphon, en grec antic, fill d'Ammoni, fou un gramàtic i poeta que va viure abans i durant el regnat d'August.
Veure Gramàtic і Trifó d'Alexandria (gramàtic)
Tugènides
Tugènides (en llatí Thugenides, en grec antic Θουγενίδης) fou un poeta còmic atenenc d'època desconeguda, el nom del qual només apareix a alguns passatges de gramàtics antics, en alguns dels quals s'ha corromput en Tucídides.
Veure Gramàtic і Tugènides
Vangjel Meksi
Vangjel Meksi (1770-1821) va ser un metge, escriptor, gramàtic i traductor albanès. Meksi va produir la seva primera traducció del Nou Testament en albanès amb l'ajuda i patrocini de la British and Foreign Bible Society, quan era metge personal d'Alí Paixà, el governant albanès del pashalik d'Ioànnina.
Veure Gramàtic і Vangjel Meksi
Veli Llong
Veli Llong (en llatí Velius Longus) va ser un gramàtic llatí que va viure probablement al.
Veure Gramàtic і Veli Llong
Venceslaus Ulricus Hammershaimb
Venceslaus Ulricus Hammershaimb (Sandavágur, 25 de març de 1819 – Copenhaguen, 8 d'abril de 1909) escriptor, folklorista i gramàtic feroès.
Veure Gramàtic і Venceslaus Ulricus Hammershaimb
Verri Flac
Marc Verri Flac (Marcus Verrius Flaccus, 55 aC-20) va ser un gramàtic i professor romà de la segona meitat del que va florir sota els regants d'August i Tiberi.
Veure Gramàtic і Verri Flac
Versos fescennins
Els Versos fescennins (en llatí: Fescennina carmina) eren obres protoliteràries típicament populars, i són la forma més antiga d'art de la tragicomèdia i la sàtira dels romans.
Veure Gramàtic і Versos fescennins
Xenarc de Selèucia
Xenarc (Xenarchus - Ξέναρχος); 1r segle aC) de Selèucia en Cilícia, va ser un filòsof peripatètic i un gramàtic. Va viure en temps d'Estrabó, que va escoltar els seus discursos. Xenarc va marxar de molt jove de casa seva i es va dedicar a ensenyar.
Veure Gramàtic і Xenarc de Selèucia
Zòsim (escriptor)
Zòsim (en llatí Zosimus, en grec) fou un gramàtic i escriptor romà d'Orient nadiu d'Ascaló o, segons alguns autors, de Gaza.
Veure Gramàtic і Zòsim (escriptor)
Zenòdot d'Alexandria
Zenòdot d'Alexandria (en llatí Zenodotus, en grec antic Ζηνόδοτος) fou un gramàtic grec, que va viure després d'Aristarc.
Veure Gramàtic і Zenòdot d'Alexandria
Zenòdot de Mal·los
Zenòdot de Mal·los (en llatí Zenodotus, en grec antic Ζηνόδοτος) fou un gramàtic mencionat per Suides, que també parla d'un Zenòdot, deixeble de Crates de Mal·los.
Veure Gramàtic і Zenòdot de Mal·los
Zenobi
Zenobi (Zenobius) fou un escriptor i gramàtic grec que va viure a Roma en temps d'Hadrià.
Veure Gramàtic і Zenobi
Zopirió
Zopirió (en llatí Zopyrion, en grec antic Ζωπυρίων) fou un gramàtic grec.
Veure Gramàtic і Zopirió
1878
;Països Catalans.
Veure Gramàtic і 1878
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Gramàtic і 1950
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Gramàtic і 26 de novembre
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Gramàtic і 28 d'octubre
, Còdex d'Alep, Censorí (escriptor), Citeri Sidoni, Comminià, Comunitat sikh de Catalunya, Contra Apió, Convencionalisme, Cornelià, Crates d'Atenes (poeta), Crates de Mal·los, Damòcaris, David Qimhí, Dídim, Dídim Calcènter, Dídim d'Alexandria el Jove, Dífil (escriptor), De Verborum Significatione, Demòstenes (escriptor), Demetri d'Adramítium, Demetri d'Escepsis, Demetri de Magnèsia, Demetri de Tars (gramàtic), Diògenes de Rodes, Diòtim d'Adramítium, Dinami (escriptor), Diocles (escriptor), Diodor d'Ascaló, Diogenià d'Heraclea, Diogenià de Cízic, Diomedes (escriptor sobre Homer), Diomedes (escriptor), Dionisíades de Tars, Dionisi (mestre de Plató), Dionisi d'Alexandria (gramàtic), Dionisi de Faselis, Dionisi de Sidó, Dionisi de Tràcia, Dionisi Trifoni, Dionisidor, Dioscurs, Dorió (escriptor), Doroteu d'Ascaló, Dositeu Magister, Dracó d'Estratonicea, Dunaix ben Labrat, Eduard Artells i Bover, Eli Donat, Eli Herodià, Eli Melís, Eli Serè, Emili Vallès i Vidal, Epílic (poeta), Epílic d'Atenes, Epicles, Epiterses, Esteve de Bizanci, Euforió (metge), Euforió de Calcis, Eufrànor (gramàtic), Euricles (metge), Eutiqui Procle, Evanci, Fabi Plancíades Fulgenci, Fabili, Fanodem, Filó de Biblos, Filó de Tars (metge), Fil·laci, Filemó (gramàtic), Filemó d'Atenes, Filetes de Cos, Filip Abucara, Flavi Sosípater Carisi, Focas (escriptor), Foci I de Constantinoble, Frínic (poeta còmic), Gai (jurista), Gai Juli Higí, Gai Juli Solí, Gai Mari Victorí, Gai Orqui, Gavi Bas, Gens Aurèlia, Gens Gèl·lia, Gens Nònia, Giuniano Maio, Glaucó de Teos, Gregori Parde, Hípies de Delos, Hípies de Tassos, Hefestió (escriptor), Hegesíanax, Hel·ladi d'Alexandria, Hel·lànic (gramàtic), Heleni Acró, Heliodor (escriptor), Heracleó d'Egipte, Heròdic de Babilònia, Hesiqui d'Alexandria, Hièrocles (geògraf), Hipònax (gramàtic), Hiperequi d'Alexandria, Hipsícrates (escriptor), Homer de Bizanci, Homer Sel·li, Horapol·lo, Horus (escriptor), Ibn Assàkir, Ibn Àssim, Ibn Sara As-Santarini, Ibn Usfur, Ignasi Ferrer i Carrió, Jan Amós Comenius, Jàson d'Argos, Joan Carax, Joan de Gaza, Joan Filopò, Joan Petit i Aguilar, Johann Christoph Adelung, Jonàs ibn Janah, Jordi Curtesi, Jordi Querobosc, Josep Pau Ballot i Torres, Judà ben David Hayyuj, Juli Cèsar, Juli Modest, Juli Pòl·lux, Juli Sever (gramàtic), Julià (gramàtic), Julià (orador), Juvenal, Juventí Albi Ovidi, Lectures de l'Alcorà, Licòfron, Linceu de Samos, Lisànies de Cirene, Lisímac d'Alexandria, Literatura romana, Llista d'antics grecs, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Luci Apuleu, Luci Cecili Minucià Apuleu, Luci Crassici, Luci Eli Preconi Estiló, Lucil·li (poeta), Luperc de Beirut, Macó, Macrobi, Manuel Moscòpul, Marc Pomponi Marcel, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Màrius Ploci Sacerdot, Màrsies de Pel·la, Menahem ben Saruq, Meris, Metrodor (matemàtic), Metrodor de Tral·les, Miquel Sofià, Mohand Said Hanouz, Mosc (poeta), Moscos de Siracusa, Museu el Gramàtic, Naarden, Nícies de Cos (gramàtic), Nicandre de Claros, Nicànor (gramàtic), Opi Cares, Orió d'Alexandria, Orus de Milet, Palamedes (gramàtic), Pal·lades, Pamprepi, Paneci de Rodes, Parmenisc (gramàtic), Parteni (gramàtic), Parteni de Nicea, Pau Cardellach i Busquets, Pàmfil (desambiguació), Pàmfil (filòsof), Pàmfil de Nicòpolis, Pàmfil de Sicília, Pèrtinax, Pere Joan Matoses, Pere Màrtir Anglès, Pierre-Nicolas Chantreau, Pinit, Planudes, Platoni, Poesia narrativa, Pol·lià, Pompei (gramàtic), Pomponi Porfirió, Pomponi Segon, Ptolemeu (desambiguació), Ptolemeu d'Ascaló, Publi Consenci, Publi Lavini, Publi Papini Estaci (pare), Quint Cecili Epirota, Quint Terenci Escaure, Remmi Palemó, Renall, Retorns, Rià, Rufí (poeta segle IV), Samuel ha-Naguid, Santra, Símmies de Rodes, Seleuc d'Alexandria, Sem (gramàtic), Sergi (gramàtic), Servi Maure Honorat, Sevi Nicànor, Sidoni (gramàtic), Simarist, Simeó Logoteta, Sosibi d'Esparta, Sotèrides, Sulpici Apol·linar, Tèlef de Pèrgam, Teó (escriptor), Teó (gramàtic), Teodor Gramàtic, Teodosi d'Alexandria, Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient), Tiberi Claudi Donat, Timarc de Rodes, Timàquides, Timoteu de Gaza, Tirannió d'Amisos, Tirannió de Fenícia, Tomàs Magistre, Tragèdia àtica, Trifó d'Alexandria (gramàtic), Tugènides, Vangjel Meksi, Veli Llong, Venceslaus Ulricus Hammershaimb, Verri Flac, Versos fescennins, Xenarc de Selèucia, Zòsim (escriptor), Zenòdot d'Alexandria, Zenòdot de Mal·los, Zenobi, Zopirió, 1878, 1950, 26 de novembre, 28 d'octubre.