Accés més ràpid que el navegador!
303 les relacions: Abu-Hayyan al-Gharnatí, Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Aceratos, Agatodèmon (gramàtic), Agresfont, Al-Mayurqí, Al-Mubàrrad, Alexis de Turis, Amèries de Macedònia, Andronic de Rodes, Antígon d'Alexandria, Antímac de Claros, Antoni Bru i Gómez, Antoni Febrer i Cardona, Antoni Rufus, Apel·licont de Teos, Apió, Apol·lodor d'Atenes, Apol·lodor de Cirene, Apol·lodor de Cumes, Apol·lodor de Tars, Apol·loni Díscol, Aquil·les Taci, Arístocles de Rodes, Arcadi d'Antioquia, Aristòcrit, Aristodem de Nisa el Jove, Aristodem de Nisa el Vell, Aristonic d'Alexandria, Arrunci Cels, Artemó de Cassandrea, Artemidor Aristofani, Arusià Messi, Asclepíades de Tràgil, Asclepi (escriptor), Astiages (escriptor), Ateneu de Nàucratis, Ateu Pretextat, Aulularia, Àper (gramàtic), Àpsines, Àquila Romà, Basilides (gramàtic), Boet (filòsof platònic), Cabiscol (càrrec), Caristi, Carles Salvador i Gimeno, Càl·lies de Mitilene, Càstor (escriptor), ..., Còdex d'Alep, Censorí (escriptor), Citeri Sidoni, Comminià, Comunitat sikh de Catalunya, Contra Apió, Convencionalisme, Cornelià, Crates d'Atenes (poeta), Crates de Mal·los, Damòcaris, David Qimhí, Dídim, Dídim Calcènter, Dídim d'Alexandria el Jove, Dífil (escriptor), De Verborum Significatione, Demòstenes (escriptor), Demetri d'Adramítium, Demetri d'Escepsis, Demetri de Magnèsia, Demetri de Tars (gramàtic), Diògenes de Rodes, Diòtim d'Adramítium, Dinami (escriptor), Diocles (escriptor), Diodor d'Ascaló, Diogenià d'Heraclea, Diogenià de Cízic, Diomedes (escriptor sobre Homer), Diomedes (escriptor), Dionisíades de Tars, Dionisi (mestre de Plató), Dionisi d'Alexandria (gramàtic), Dionisi de Faselis, Dionisi de Sidó, Dionisi de Tràcia, Dionisi Trifoni, Dionisidor, Dioscurs, Dorió (escriptor), Doroteu d'Ascaló, Dositeu Magister, Dracó d'Estratonicea, Dunaix ben Labrat, Eduard Artells i Bover, Eli Donat, Eli Herodià, Eli Melís, Eli Serè, Emili Vallès i Vidal, Epílic (poeta), Epílic d'Atenes, Epicles, Epiterses, Esteve de Bizanci, Euforió (metge), Euforió de Calcis, Eufrànor (gramàtic), Euricles (metge), Eutiqui Procle, Evanci, Fabi Plancíades Fulgenci, Fabili, Fanodem, Filó de Biblos, Filó de Tars (metge), Fil·laci, Filemó (gramàtic), Filemó d'Atenes, Filetes de Cos, Filip Abucara, Flavi Sosípater Carisi, Focas (escriptor), Foci I de Constantinoble, Frínic (poeta còmic), Gai (jurista), Gai Juli Higí, Gai Juli Solí, Gai Mari Victorí, Gai Orqui, Gavi Bas, Gens Aurèlia, Gens Gèl·lia, Gens Nònia, Giuniano Maio, Glaucó de Teos, Gregori Parde, Hípies de Delos, Hípies de Tassos, Hefestió (escriptor), Hegesíanax, Hel·ladi d'Alexandria, Hel·lànic (gramàtic), Heleni Acró, Heliodor (escriptor), Heracleó d'Egipte, Heròdic de Babilònia, Hesiqui d'Alexandria, Hièrocles (geògraf), Hipònax (gramàtic), Hiperequi d'Alexandria, Hipsícrates (escriptor), Homer de Bizanci, Homer Sel·li, Horapol·lo, Horus (escriptor), Ibn Assàkir, Ibn Àssim, Ibn Sara As-Santarini, Ibn Usfur, Ignasi Ferrer i Carrió, Jan Amós Comenius, Jàson d'Argos, Joan Carax, Joan de Gaza, Joan Filopò, Joan Petit i Aguilar, Johann Christoph Adelung, Jonàs ibn Janah, Jordi Curtesi, Jordi Querobosc, Josep Pau Ballot i Torres, Judà ben David Hayyuj, Juli Cèsar, Juli Modest, Juli Pòl·lux, Juli Sever (gramàtic), Julià (gramàtic), Julià (orador), Juvenal, Juventí Albi Ovidi, Lectures de l'Alcorà, Licòfron, Linceu de Samos, Lisànies de Cirene, Lisímac d'Alexandria, Literatura romana, Llista d'antics grecs, Llista de Creus de Sant Jordi/1990/Persones, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Luci Apuleu, Luci Cecili Minucià Apuleu, Luci Crassici, Luci Eli Preconi Estiló, Lucil·li (poeta), Luperc de Beirut, Macó, Macrobi, Manuel Moscòpul, Marc Pomponi Marcel, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Màrius Ploci Sacerdot, Màrsies de Pel·la, Menahem ben Saruq, Meris, Metrodor (matemàtic), Metrodor de Tral·les, Miquel Sofià, Mohand Said Hanouz, Mosc (poeta), Moscos de Siracusa, Museu el Gramàtic, Naarden, Nícies de Cos (gramàtic), Nicandre de Claros, Nicànor (gramàtic), Opi Cares, Orió d'Alexandria, Orus de Milet, Palamedes (gramàtic), Pal·lades, Pamprepi, Paneci de Rodes, Parmenisc (gramàtic), Parteni (gramàtic), Parteni de Nicea, Pau Cardellach i Busquets, Pàmfil (desambiguació), Pàmfil (filòsof), Pàmfil de Nicòpolis, Pàmfil de Sicília, Pèrtinax, Pere Joan Matoses, Pere Màrtir Anglès, Pierre-Nicolas Chantreau, Pinit, Planudes, Platoni, Poesia narrativa, Pol·lià, Pompei (gramàtic), Pomponi Porfirió, Pomponi Segon, Ptolemeu (desambiguació), Ptolemeu d'Ascaló, Publi Consenci, Publi Lavini, Publi Papini Estaci (pare), Quint Cecili Epirota, Quint Terenci Escaure, Remmi Palemó, Renall, Retorns, Rià, Rufí (poeta segle IV), Samuel ha-Naguid, Santra, Símmies de Rodes, Seleuc d'Alexandria, Sem (gramàtic), Sergi (gramàtic), Servi Maure Honorat, Sevi Nicànor, Sidoni (gramàtic), Simarist, Simeó Logoteta, Sosibi d'Esparta, Sotèrides, Sulpici Apol·linar, Tèlef de Pèrgam, Teó (escriptor), Teó (gramàtic), Teodor Gramàtic, Teodosi d'Alexandria, Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient), Tiberi Claudi Donat, Timarc de Rodes, Timàquides, Timoteu de Gaza, Tirannió d'Amisos, Tirannió de Fenícia, Tomàs Magistre, Tragèdia àtica, Trifó d'Alexandria (gramàtic), Tugènides, Vangjel Meksi, Veli Llong, Venceslaus Ulricus Hammershaimb, Verri Flac, Versos fescennins, Xenarc de Selèucia, Zòsim (escriptor), Zenòdot d'Alexandria, Zenòdot de Mal·los, Zenobi, Zopirió, 1878, 1950, 26 de novembre, 28 d'octubre, 380, 770. Ampliar l'índex (253 més) »
Abu-Hayyan al-Gharnatí
Abu-Hayyan Athir-ad-Din Muhàmmad ibn Yússuf al-Gharnatí, més conegut simplement com a Abu-Hayyan al-Gharnatí —en àrab أبو حيان أثير الدين محمد بن يوسف الغرناطي, Abū Ḥayyān Aṯīr ad-Dīn Muḥammad ibn Yūsuf al-Ḡarnāṭī— (Granada, novembre del 1256 - el Caire, juliol del 1344) és el més important gramàtic àrab de la primera meitat del.
Nou!!: Gramàtic і Abu-Hayyan al-Gharnatí · Veure més »
Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam
Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam al-Baghdadí o al-Khurassaní o al-Ansarí (en àrab Abū ʿUbayd al-Qāsim b. Sallām al-Baḡdādī o al-Ḫurāsāni o al-Anṣārī) (770-838) fou un gramàtic àrab nascut a Herat, fill d'un mawla (convers) romà d'Orient.
Nou!!: Gramàtic і Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam · Veure més »
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.
Nou!!: Gramàtic і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí · Veure més »
Aceratos
Aceratos (en llatí Aceratus, en grec), va ser un gramàtic grec autor d'un epigrama sobre Hèctor inclòs a lAntologia grega.
Nou!!: Gramàtic і Aceratos · Veure més »
Agatodèmon (gramàtic)
Agatodèmon (en llatí Agathodaemon, en grec antic Ἀγαθοδαίμων), fou un gramàtic grec nascut a Egipte.
Nou!!: Gramàtic і Agatodèmon (gramàtic) · Veure més »
Agresfont
Agresfont (Agresphon) fou un escriptor i gramàtic grec esmentat per la Suïda que va deixar un llibre referit a persones amb el mateix nom, Περὶ Ὁμωνύμων, en el qual parla d'un Apol·loni que va viure en temps d'Hadrià, fet el que indica que vivia al o més tard.
Nou!!: Gramàtic і Agresfont · Veure més »
Al-Mayurqí
Abu l-Hasan Ali ibn Ahmad ibn Abd al-Aziz ibn Tunayz conegut per la nisba al-Mayurqí fou un gramàtic mallorquí i lector de l'Alcorà.
Nou!!: Gramàtic і Al-Mayurqí · Veure més »
Al-Mubàrrad
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ibn Yazid ibn Abd-al-Àkbar, conegut com a al-Mubàrrad (Bàssora, 25 de març del 826 - Bagdad, octubre del 898), fou un filòleg i gramàtic àrab.
Nou!!: Gramàtic і Al-Mubàrrad · Veure més »
Alexis de Turis
Alexis de Turis (Alexis; tradicionalment 390 aC-288 aC) va ser un poeta còmic i comediògraf grec nascut a Túrios, a la Magna Grècia.
Nou!!: Gramàtic і Alexis de Turis · Veure més »
Amèries de Macedònia
Amèries de Macedònia (en llatí Amerias, en grec) fou un escriptor i gramàtic macedoni que va escriure una obra titulada, que parla del significat de les paraules, i una altra anomenada ("herbolari").
Nou!!: Gramàtic і Amèries de Macedònia · Veure més »
Andronic de Rodes
Andronic de Rodes (Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC.
Nou!!: Gramàtic і Andronic de Rodes · Veure més »
Antígon d'Alexandria
Antígon d'Alexandria (en llatí Antigonus, en grec antic Ἀντίγονος) fou un escriptor i gramàtic grecoegipci a qui fa referència Erotià.
Nou!!: Gramàtic і Antígon d'Alexandria · Veure més »
Antímac de Claros
Antímac de Claros (Antimachus) fou un poeta grec èpic i elegíac, fill d'Hiparc, segons que diu Ciceró.
Nou!!: Gramàtic і Antímac de Claros · Veure més »
Antoni Bru i Gómez
Antoni Bru i Gómez (València, 2 de setembre de 1917 - Elx, 27 d'abril de 1981) fou un advocat i escriptor valencià.
Nou!!: Gramàtic і Antoni Bru i Gómez · Veure més »
Antoni Febrer i Cardona
Antoni Febrer i Cardona (Maó, Menorca 22 de novembre 1761–16 de febrer de 1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles i. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del va remoure culturalment l'illa.
Nou!!: Gramàtic і Antoni Febrer i Cardona · Veure més »
Antoni Rufus
Antoni Rufus (Antonius Rufus) fou un gramàtic romà.
Nou!!: Gramàtic і Antoni Rufus · Veure més »
Apel·licont de Teos
Apel·licont de Teos (en Ἀπελλικῶν; Apellicon) fou un filòsof peripatètic grec i un gran col·leccionista de llibres que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Apel·licont de Teos · Veure més »
Apió
Apió (Apion, de sobrenom Plistonices, Pleistoneices) fou un gramàtic grec d'Egipte.
Nou!!: Gramàtic і Apió · Veure més »
Apol·lodor d'Atenes
Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.
Nou!!: Gramàtic і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »
Apol·lodor de Cirene
Apol·lodor de Cirene (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un gramàtic grec que sovint és mencionat per altres gramàtics, com ara per un escoliasta d'Eurípides, per Suides, per lEtymologicum Magnum o per Ateneu de Naucratis.
Nou!!: Gramàtic і Apol·lodor de Cirene · Veure més »
Apol·lodor de Cumes
Apol·lodor de Cumes (Apollodorus), fou un escriptor grec de qui es deia que havia estat el primer gramàtic i crític, tal com diu Climent d'Alexandria.
Nou!!: Gramàtic і Apol·lodor de Cumes · Veure més »
Apol·lodor de Tars
Apol·lodor de Tars (Apollodorus) va ser un escriptor grec, probablement un gramàtic, que va escriure comentaris sobre els primers escriptors dramàtics de Grècia Un altre Apol·lodor de Tars va ser un poeta tràgic, mencionat per l'enciclopèdia Suïda i per Eudòxia Macrembolita.
Nou!!: Gramàtic і Apol·lodor de Tars · Veure més »
Apol·loni Díscol
Apol·loni (en Apollonius), anomenat Díscol (Δύσκολος, Diyscolus, és a dir, 'malhumorat'), va ser un lingüista i gramàtic grec del.
Nou!!: Gramàtic і Apol·loni Díscol · Veure més »
Aquil·les Taci
Aquil·les Taci (Achilles Tatius fou un gramàtic alexandrí del o III, o potser fins i tot posterior: per certes imitacions que l'autor fa d'Heliodor d'Èmesa que posa en relleu Foci, hom pensa que podia ser d'una època posterior, potser del o començament del. Segons Suides, fou inicialment pagà, però es va convertir al cristianisme, encara que dels seus llibres no es desprèn aquesta afirmació, ja que no porten cap referència a pensaments cristians. La seva principal obra és una novel·la d'amor entre Clitofont i Leucipe que porta per títol Τὰ κατὰ Λενκίππην καὶ Κλειτοφῶντα, en vuit llibres. L'obra té aspectes contradictoris i és escrita en un estil retòric, però considerada de les millors novel·les amoroses conservades de la literatura grega. Clitofont explica a un amic seu tots els fets ocorreguts des del començament fins al final de la història, quan aconsegueix l'amor de Leucipe. La novel·la és més aviat avorrida i el narrador té un estil afectat i insípid. Aquil·les Taci, com va fer també Heliodor d'Èmesa, no utilitza recursos meravellosos, però l'acumulació d'aventures i dificultats tant físiques com morals que presenta, i que els amants han de superar abans d'unir-se i ser feliços, és immensa, i fa que els esdeveniments siguin improbables, tot i que el desenvolupament està hàbilment gestionat per l'autor. L'obra conté moltes digressions, que encara que són interessants per si mateixes i contenen informació curiosa, trenquen el ritme de la narració. L'obra imita l'estil d'autors anteriors, i tot i les deficiències, va ser un llibre molt llegit, com ho demostren la gran quantitat de manuscrits conservats. Fou traduïda parcialment al llatí per primera vegada per Anníbal della Croce (Crucejus) a Leyden el 1544 i deu anys més tard va aparèixer l'edició completa a Basilea; la primera edició en grec es va fer a Heidelberg el 1601. El 1638 fou traduïda a l'anglès per Anthony Hodges, a Oxford. Una altra obra que Suides li atribueix és un llibre sobre l'esfera una part de la qual sembla esser una introducció als Φαινόμενα (fenòmens) d'Arat, però que és probablement de Fírmic, un temps anterior. Suides també menciona un llibre sobre etimologia i un altre titulat «Histories miscel·lànies», ambdues perdudes, i no és segur que siguin d'aquest Aquil·les.
Nou!!: Gramàtic і Aquil·les Taci · Veure més »
Arístocles de Rodes
Arístocles (en Aristoklês) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia del natural de Rodes.
Nou!!: Gramàtic і Arístocles de Rodes · Veure més »
Arcadi d'Antioquia
Arcadi d'Antioquia, en llatí Arcadius, en grac antic, fou un escriptor i gramàtic grec d'Antioquia de l'Orontes posterior a l'any 200.
Nou!!: Gramàtic і Arcadi d'Antioquia · Veure més »
Aristòcrit
Aristòcrit o Aristòcrit de Milet (en grec antic Αριστόκριτος ο Μιλήσιος) va ser un gramàtic i historiador grec nascut a Milet a qui mencionen Parteni i Plini el Vell.
Nou!!: Gramàtic і Aristòcrit · Veure més »
Aristodem de Nisa el Jove
Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic i rètor de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Gramàtic і Aristodem de Nisa el Jove · Veure més »
Aristodem de Nisa el Vell
Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a Cària.
Nou!!: Gramàtic і Aristodem de Nisa el Vell · Veure més »
Aristonic d'Alexandria
Aristonic d'Alexandria (en Ἀριστόνικος; en Aristonicus) va ser un escriptor grec contemporani d'Estrabó molt reconegut com a gramàtic.
Nou!!: Gramàtic і Aristonic d'Alexandria · Veure més »
Arrunci Cels
Arrunci Cels (Arruntius Celsus) va ser un gramàtic llatí de la gens Arrúncia que va comentar el ''Formió'' de Terenci.
Nou!!: Gramàtic і Arrunci Cels · Veure més »
Artemó de Cassandrea
Artemó de Cassandrea (en Artemon) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que segurament va viure després del 316 aC.
Nou!!: Gramàtic і Artemó de Cassandrea · Veure més »
Artemidor Aristofani
Artemidor Aristofani (Artemidorus), que portava el malnom dAristophanius i també el de pseudo-Aristophanius, perquè era deixeble del famós Aristòfanes de Bizanci a Alexandria, va ser un gramàtic grec.
Nou!!: Gramàtic і Artemidor Aristofani · Veure més »
Arusià Messi
Arusià Messi (Arusianus Messius) va ser un escriptor i gramàtic romà del.
Nou!!: Gramàtic і Arusià Messi · Veure més »
Asclepíades de Tràgil
Asclepíades de Tràgil (Asclepiades) fou un escriptor grec de Tràgil (Tràcia) contemporani i deixeble d'Isòcrates d'Atenes.
Nou!!: Gramàtic і Asclepíades de Tràgil · Veure més »
Asclepi (escriptor)
Asclepi (en grec antic Άσκλήπιος) fou un gramàtic grec de data incerta que va escriure uns comentaris sobre els discursos de Demòstenes i la història de Tucídides, obres que s'han perdut.
Nou!!: Gramàtic і Asclepi (escriptor) · Veure més »
Astiages (escriptor)
Astiages (en grec antic Ἀστυάγης), fou un escriptor i gramàtic grec autor d'un comentari sobre Cal·límac i altres tractats sobre temes gramaticals, segons Suides i Eudòxia Macrembolita.
Nou!!: Gramàtic і Astiages (escriptor) · Veure més »
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Nou!!: Gramàtic і Ateneu de Nàucratis · Veure més »
Ateu Pretextat
Ateu Pretextat o simplement Ateu (en llatí Ateius Pretextatus) conegut també per Ateu el Filòleg (Philologus) va ser un gramàtic grec nascut a Atenes, però que va exercir a Roma.
Nou!!: Gramàtic і Ateu Pretextat · Veure més »
Aulularia
Aulularia o La comèdia de l'olla és una comèdia de l'autor llatí Plaute ambientada a Atenes i amb personatges grecs; es tracta, doncs, d'una típica fabula palliata.
Nou!!: Gramàtic і Aulularia · Veure més »
Àper (gramàtic)
Àper, en llatí Aper, fou un gramàtic grec que va viure a Roma en temps de l'emperador Tiberi.
Nou!!: Gramàtic і Àper (gramàtic) · Veure més »
Àpsines
Àpsines (sovint anomenat ὁ Γαδαρεύς 'de Gàdara', ὁ Φοῖνιξ 'el fenici' i ὁ Ἀθηναῖος 'l'atenès') va ser un sofista, gramàtic i orador de l'antiga Grècia originari de Gàdara, a Celesíria.
Nou!!: Gramàtic і Àpsines · Veure més »
Àquila Romà
Àquila Romà (en Aquila Romanus) va ser un gramàtic que va viure després d'Alexandre Numeni i abans de Juli Rufinià, probablement al.
Nou!!: Gramàtic і Àquila Romà · Veure més »
Basilides (gramàtic)
Basilides (en llatí Basileides, en grec antic) fou un gramàtic grec d'època no coneguda.
Nou!!: Gramàtic і Basilides (gramàtic) · Veure més »
Boet (filòsof platònic)
Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof platònic i gramàtic grec que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Boet (filòsof platònic) · Veure més »
Cabiscol (càrrec)
El cabiscol era el mestre o responsable de l'ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l'edat mitjana.
Nou!!: Gramàtic і Cabiscol (càrrec) · Veure més »
Caristi
Caristi, en llatí Carystius, en grec antic Καρύστιος, fou un gramàtic grec nascut a Pèrgam que va viure una mica després del temps de Nicandre de Claros, al final del.
Nou!!: Gramàtic і Caristi · Veure més »
Carles Salvador i Gimeno
Carles Salvador i Gimeno (València, 20 de gener de 1893 - València, 7 de juliol de 1955) fou un poeta i gramàtic valencià.
Nou!!: Gramàtic і Carles Salvador i Gimeno · Veure més »
Càl·lies de Mitilene
Càl·lies de Mitilene o Càl·lias de Mitilene（en Callias, en Καλλίας) va ser un gramàtic de Mitilene a Lesbos, que va viure abans d'Estrabó, ja que aquest l'esmenta com un personatge cèlebre de l'illa i diu que va escriure comentaris sobre els poemes de Safo i Alceu.
Nou!!: Gramàtic і Càl·lies de Mitilene · Veure més »
Càstor (escriptor)
Càstor (en grec Κάστωρ) era un gramàtic i retòric grec nascut a Rodes, o bé a Massília o potser a Galàcia.
Nou!!: Gramàtic і Càstor (escriptor) · Veure més »
Còdex d'Alep
El Còdex d'Alep o Codex Aleppo (en hebreu: כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא; Keter Aram Tsova o Corona d'Alep) és un manuscrit medieval vinculat a la Tanakh (Bíblia hebrea).
Nou!!: Gramàtic і Còdex d'Alep · Veure més »
Censorí (escriptor)
Censorí va ser un gramàtic llatí del.
Nou!!: Gramàtic і Censorí (escriptor) · Veure més »
Citeri Sidoni
Citeri Sidoni (Citerius Sidonius), fou un poeta i gramàtic romà autor d'un epigrama que no té especials mèrits poètics.
Nou!!: Gramàtic і Citeri Sidoni · Veure més »
Comminià
Comminià, en llatí Comminianus, fou un escriptor i gramàtic romà que va viure entre Eli Donat, a qui cita i Servi Maure Honorat, que el cita, i per tant al.
Nou!!: Gramàtic і Comminià · Veure més »
Comunitat sikh de Catalunya
La comunitat sikh de Catalunya és una comunitat religiosa i cultural procedent de la regió índia del Panjab.
Nou!!: Gramàtic і Comunitat sikh de Catalunya · Veure més »
Contra Apió
Contra Apió (Contra Apionem o In Apionem) és una obra en grec escrita cap al 93 dC per l'historiador jueu Flavi Josep, també coneguda com a Sobre l'Antiguitat dels jueus, títol que indica el seu caràcter polèmic contra un gramàtic egipci, Apió que havia desacreditat la validesa i antiguitat del judaisme.
Nou!!: Gramàtic і Contra Apió · Veure més »
Convencionalisme
El convencionalisme és l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords implícits o explícits de la societat més que en la realitat externa.
Nou!!: Gramàtic і Convencionalisme · Veure més »
Cornelià
Cornelià (en llatí Cornelianus) va ser un retòric romà que sembla que va viure durant els regnats de Marc Aureli i Luci Ver.
Nou!!: Gramàtic і Cornelià · Veure més »
Crates d'Atenes (poeta)
Crates d'Atenes (en grec antic Κράτης) va ser un poeta còmic grec de la vella comèdia.
Nou!!: Gramàtic і Crates d'Atenes (poeta) · Veure més »
Crates de Mal·los
Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180 aC - 164 aC) i era contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός ('Coiticós'). Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria que defensava el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota el patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i segurament va ser director de la seva biblioteca. Cap a l'any 157 aC el rei Àtal II de Pèrgam el va enviar a Roma com a ambaixador i allà va introduir per primera vegada l'estudi de la gramàtica. Varró diu que aquest fet va ser important i va durar molt de temps. Es va trencar una cama en un accident, cosa que li va donar la possibilitat de fer amb freqüència classes sobre gramàtica, que els seus deures oficials no li haurien permès de fer. Es va dedicar a les conferències gramaticals (ἀκροάσεις). No se'n coneix res més de la seva vida. Crates feia, en el seu sistema gramatical, una important distinció entre la crítica i la gramàtica. La gramàtica era una ciència subordinada a la crítica, i l'ofici del crític, segons Crates, era investigar tot allò que pogués il·luminar la literatura, des de dins o des de fora. El gramàtic només aplicava les regles de la llengua per aclarir el significat de passatges particulars i fixar el text, la prosòdia, l'accentuació, etc., dels escriptors antics. La seva obra principal és sobre els llibres d'Homer, poeta al qual va dedicar molta atenció i per això va rebre també el renom Ὁμηρικός ('Homèric'). Es titulava Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας ('Diorzosis Iliados kai Odisseias' correcció o millorament de la Ilíada i de la Odissea), en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre la Teogonia d'Hesíode, Eurípides i Aristòfanes, i probablement sobre altres autors antics. També va publicar una obra sobre el dialecte àtic (περὶ Ἀττικῆς διαλέκτου) i d'altres sobre geografia, història natural i agricultura, dels que només n'existeixen alguns fragments. Alguns autors pensen que Plini el Vell i Claudi Elià van utilitzar les seves obres per parlar de les meravelles que hi havia en diferents països. Hi ha un epigrama probablement seu a lAntologia grega. Segons Estrabó, Crates va confeccionar un globus que representava la terra, i diu que va ser el primer que ho va fer. Indicava les parts del món habitades i les deshabitades, els continents coneguts i els possibles continents a les antípodes, les zones tòrrides, i els llocs on va deduir que probablement hi vivien persones.
Nou!!: Gramàtic і Crates de Mal·los · Veure més »
Damòcaris
Damòcaris (Damocharis) fou un gramàtic de Cos, deixeble d'Agàcies, que va viure al pas del al.
Nou!!: Gramàtic і Damòcaris · Veure més »
David Qimhí
David Qimhí - דוד קמחי - també transcrit com Kimchi o Kimhi altrament conegut per l'acrònim hebreu RaDaK - רד"ק - (Girona o Narbona, 1160 – 1235)) va ser un rabí medieval, comentarista bíblic, filòsof i gramàtic resident a Narbona entre 1190 i 1232. Era fill del rabí Joseph Qimhí i el germà del rabí Moses Qimhí, els dos eren comentaristes bíblics i gramàtics. Totes les obres de la família Qimhí van ser guardades per la família Yahya de Lisboa, Portugal. David Qimhí és conegut principalment pels seus comentaris del llibre Neviïm. També va escriure comentaris dels llibres del Gènesi, Salms i Cròniques. Les seves obres es focalitzen en la llengua, el nikkud (vocalització), la tradició rabínica de la lectura, la gramàtica, i el significat literal de les paraules.
Nou!!: Gramàtic і David Qimhí · Veure més »
Dídim
Dídim (Didymus) és el nom dels següents personatges.
Nou!!: Gramàtic і Dídim · Veure més »
Dídim Calcènter
Dídim Calcènter (Δίδυμος ὁ Χαλκέντερος, 'Dídim entranyes de bronze'), anomenat també Dídim d'Alexandria el Vell per distingir-lo de Dídim d'Alexandria el Jove, tot i que en vida mai no va ser anomenat així, fou un gramàtic grec d'Alexandria del, en temps de Ciceró i de l'emperador August.
Nou!!: Gramàtic і Dídim Calcènter · Veure més »
Dídim d'Alexandria el Jove
Dídim d'Alexandria el Jove (Didymus) fou un gramàtic grec nascut a Alexandria al, i que va ensenyar a Roma en temps de Neró.
Nou!!: Gramàtic і Dídim d'Alexandria el Jove · Veure més »
Dífil (escriptor)
Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un gramàtic i escriptor grec nascut a Laodicea de Frígia que va escriure un comentari sobre la Theriaca de Nicandre.
Nou!!: Gramàtic і Dífil (escriptor) · Veure més »
De Verborum Significatione
De Verborum Significatione, també conegut com a De Verborum Signficatu, El Lexicó de Fest, o amb el nom sencer De Verborum Significatione Libri XX (en català, "Vint Llibres sobre el Significat de les Paraules") és un epítom de les obres de Verri Flac compilat, editat i anotat per Sext Pompeu Fest.
Nou!!: Gramàtic і De Verborum Significatione · Veure més »
Demòstenes (escriptor)
Demòstenes (en llatí Demosthenes, en grec antic Δημοσθένης) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Tràcia que va escriure segons Suides un llibre sobre els poetes ditiràmbics (περὶ διθυραμβοποιῶν), una paràfrasi de la Ilíada d'Homer i de la Teogonia d'Hesíode, i un epítom de l'obra de Damaget d'Heraclea.
Nou!!: Gramàtic і Demòstenes (escriptor) · Veure més »
Demetri d'Adramítium
Demetri d'Adramítium, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, portava de renom Ixíon.
Nou!!: Gramàtic і Demetri d'Adramítium · Veure més »
Demetri d'Escepsis
Demetri d'Escepsis (en llatí Demetrius Scepsis, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor i gramàtic grec del temps d'Aristarc de Samos i Crates, segons diu Estrabó.
Nou!!: Gramàtic і Demetri d'Escepsis · Veure més »
Demetri de Magnèsia
Demetri de Magnèsia, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, fou un gramàtic grec contemporani de Ciceró i de Tit Pomponi Àtic.
Nou!!: Gramàtic і Demetri de Magnèsia · Veure més »
Demetri de Tars (gramàtic)
Demetri de Tars (Demetrius) fou un gramàtic grec conegut únicament perquè és un dels protagonistes de l'obra de Plutarc De Oraculorum Defectu (περὶ τῶν ἐκλελοιπότων χρηστηρίων).
Nou!!: Gramàtic і Demetri de Tars (gramàtic) · Veure més »
Diògenes de Rodes
Diògenes de Rodes (en llatí Diogenes, en grec Διογένης) va ser un gramàtic grec del, que dirimia plets a Rodes cada set dies.
Nou!!: Gramàtic і Diògenes de Rodes · Veure més »
Diòtim d'Adramítium
Diòtim (en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος) va ser un escriptor i gramàtic grec nascut a Adramítium (Mísia) i va exercir la seva professió a Gàrgara, a la Troade, un territori molt dur, que Àrat de Soli que sembla que era el seu contemporani, commemora en un epigrama.
Nou!!: Gramàtic і Diòtim d'Adramítium · Veure més »
Dinami (escriptor)
Dinami, en llatí Dynamius, fou un escriptor i gramàtic romà de data incerta que va escriure l'obra Epistola ad Discipulum que és a la col·lecció Paraenetici Scriptores Veteres de Melchior Goldast.
Nou!!: Gramàtic і Dinami (escriptor) · Veure més »
Diocles (escriptor)
Diocles (en llatí Diocles, en grec antic Διοκλῆς) fou un escriptor i gramàtic grec que va escriure sobre els poemes homèrics.
Nou!!: Gramàtic і Diocles (escriptor) · Veure més »
Diodor d'Ascaló
Diodor d'Ascaló (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un escriptor i gramàtic grec.
Nou!!: Gramàtic і Diodor d'Ascaló · Veure més »
Diogenià d'Heraclea
Diogenià d'Heraclea, en llatí Diogenianus, en grec antic Διογενειανός, va ser un escriptor i gramàtic grec nascut a Heraclea Pòntica que va viure en temps d'Adrià.
Nou!!: Gramàtic і Diogenià d'Heraclea · Veure més »
Diogenià de Cízic
Diogenià de Cízic, en llatí Diogenianus, en grec antic Διογενειανός, fou un gramàtic grec nasciut a Cízic esmentat per Plutarc, també anomenat Diògenes, segons Suides.
Nou!!: Gramàtic і Diogenià de Cízic · Veure més »
Diomedes (escriptor sobre Homer)
Diòmedes (en llatí Diomedes, en grec Διομήδης) va ser un gramàtic i escriptor grec que va escriure un comentari sobre Dionisi Trax (Dionysius Thrax) del que es conserven alguns fragments.
Nou!!: Gramàtic і Diomedes (escriptor sobre Homer) · Veure més »
Diomedes (escriptor)
Diòmedes, en llatí Diomedes, en grec antic Διομήδης, fou un gramàtic que visqué en època desconeguda, però anterior al.
Nou!!: Gramàtic і Diomedes (escriptor) · Veure més »
Dionisíades de Tars
Dionisíades de Tars (en Dionysiades) fou un poeta tràgic grec nascut a Tars, que segons Estrabó era el millor dels poetes de la plèiade tràgica dels gramàtics alexandrins.
Nou!!: Gramàtic і Dionisíades de Tars · Veure més »
Dionisi (mestre de Plató)
Dionisi (en Dionysius) va ser un gramàtic grec que va instruir a Plató quan era un nen en els conceptes de la gramàtica.
Nou!!: Gramàtic і Dionisi (mestre de Plató) · Veure més »
Dionisi d'Alexandria (gramàtic)
Dionisi d'Alexandria (en Dionysius), fill de Glauc, fou un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure a la segona meitat del i començaments del, entre el regnat de Neró i el de Trajà.
Nou!!: Gramàtic і Dionisi d'Alexandria (gramàtic) · Veure més »
Dionisi de Faselis
Dionisi (en Dionysius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural de Faselis (Lícia) d'època hel·lenística.
Nou!!: Gramàtic і Dionisi de Faselis · Veure més »
Dionisi de Sidó
Dionisi de Sidó, sovint anomenat simplement Sidoni (en Dionysius), fou un gramàtic de l'antiga Grècia d'època hel·lenística.
Nou!!: Gramàtic і Dionisi de Sidó · Veure més »
Dionisi de Tràcia
Dionisi el Traci o Dionisi de Tràcia (Dionysius Thrax) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Dionisi de Tràcia · Veure més »
Dionisi Trifoni
Dionisi Trifoni (Dionýsios ho Trýphōnos) fou un gramàtic de l'antiga Grècia, fill o deixeble de Trifó, que va viure als voltants de l'any 50 aC.
Nou!!: Gramàtic і Dionisi Trifoni · Veure més »
Dionisidor
Dionisidor (en llatí Dionysidorus, en grec antic Διονυσίδωρος) fou un escriptor i gramàtic grec-egipci d'Alexandria, de l'escola d'Aristarc de Samotràcia, que és esmentat a la Scholia veneciana sobre la Ilíada i probablement va escriure sobre els poemes homèrics.
Nou!!: Gramàtic і Dionisidor · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Gramàtic і Dioscurs · Veure més »
Dorió (escriptor)
Dorió, en llatí Dorion, en grec antic Δωρίων, fou un gramàtic i crític grec que va viure en temps de l'emperador Adrià, al.
Nou!!: Gramàtic і Dorió (escriptor) · Veure més »
Doroteu d'Ascaló
Doroteu d'Ascaló (Dorotheus, Δωπόθεος) fou un gramàtic grec esmentat per Ateneu que diu que va escriure l'obra λέξεων συναγωγή (de la que menciona el llibre 108è).
Nou!!: Gramàtic і Doroteu d'Ascaló · Veure més »
Dositeu Magister
Dositeu Magister (en llatí Dositheus Magister, en grec Δωσίθεος) va ser un mestre i escriptor grec.
Nou!!: Gramàtic і Dositeu Magister · Veure més »
Dracó d'Estratonicea
Dracó, en llatí Dracon, en grec antic Δράκων, fou un gramàtic grec natural de Estratonicea, que va florir durant el regnat de l'emperador Adrià a la primera meitat del.
Nou!!: Gramàtic і Dracó d'Estratonicea · Veure més »
Dunaix ben Labrat
Dunaix ben Labrat o Dunaix ben Labrat ha-Leví (Fes, ca. 925-Còrdova, ca. 990) fou un gramàtic i poeta jueu establert a l'Àndalus.
Nou!!: Gramàtic і Dunaix ben Labrat · Veure més »
Eduard Artells i Bover
Eduard Artells i Bover (Barcelona, 22 de març, 1903 - 28 de gener de 1971) fou un gramàtic, traductor i pedagog català.
Nou!!: Gramàtic і Eduard Artells i Bover · Veure més »
Eli Donat
Eli Donat (en Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del.
Nou!!: Gramàtic і Eli Donat · Veure més »
Eli Herodià
Eli Herodià (en llatí Elius Herodianus, en grec Αἴλιος Ἡρωδιανός) va ser un dels més famosos escriptors i gramàtics de l'antiguitat, fill d'Apol·loni Díscol.
Nou!!: Gramàtic і Eli Herodià · Veure més »
Eli Melís
Eli Melís (en llatí Aelius Melissus) va ser un destacat gramàtic romà.
Nou!!: Gramàtic і Eli Melís · Veure més »
Eli Serè
Eli Serè, en llatí Aelius Serenus, fou un gramàtic grec nadiu d'Atenes, de data incerta.
Nou!!: Gramàtic і Eli Serè · Veure més »
Emili Vallès i Vidal
''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Gramàtic і Emili Vallès i Vidal · Veure més »
Epílic (poeta)
Epílic (en llatí Epilycus, en grec antic Ἐπίλυκος) fou un poeta còmic atenenc, que podria ser el germà del poeta còmic Crates.
Nou!!: Gramàtic і Epílic (poeta) · Veure més »
Epílic d'Atenes
Epílic d'Atenes (en llatí Epilycus, en grec antic Ἐπίλυκος) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia del que es coneix l'obra Κωραλίσκος, mencionada per un antic gramàtic en relació amb Aristòfanes.
Nou!!: Gramàtic і Epílic d'Atenes · Veure més »
Epicles
Epicles (en llatí Epicles, en grec Ἐπικλῆς) va ser un gramàtic i escriptor de temes mèdics mencionat per Erotià.
Nou!!: Gramàtic і Epicles · Veure més »
Epiterses
Epiterses, en llatí Epitherses, en grec antic Ἐπιθέρσης, fou un gramàtic grec nascut a Nicea que va escriure sobre autors àtics que conreaven el gènere còmic i el tràgic (περὶ Λέξεων Ἀττικῶν καί Κωμικῶν καὶ Τραγικῶν).
Nou!!: Gramàtic і Epiterses · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Gramàtic і Esteve de Bizanci · Veure més »
Euforió (metge)
Euforió (en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων) va ser un metge grec o potser un gramàtic, que va escriure un comentari sobre Hipòcrates en sis llibres.
Nou!!: Gramàtic і Euforió (metge) · Veure més »
Euforió de Calcis
Euforió, en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων, fou un gramàtic i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet, nascut segons Suides l'any 274 aC.
Nou!!: Gramàtic і Euforió de Calcis · Veure més »
Eufrànor (gramàtic)
Eufrànor (Euphranor) fou un gramàtic grec que fou el mestre d'Apió quan ja tenia uns cent anys, segons la Suïda.
Nou!!: Gramàtic і Eufrànor (gramàtic) · Veure més »
Euricles (metge)
Euricles (en llatí Eurycles, en grec antic Εὐρυκλῆς) va ser un metge o potser un gramàtic grec que va viure al o una mica després, al que menciona Erotià.
Nou!!: Gramàtic і Euricles (metge) · Veure més »
Eutiqui Procle
Eutiqui Procle (Eutychius Proclus, Εὐτυχίος Πρόκλος) va ser un gramàtic romà que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Eutiqui Procle · Veure més »
Evanci
Evanci (Evanthius) va ser un retòric i gramàtic romà mort aproximadament l'any 359.
Nou!!: Gramàtic і Evanci · Veure més »
Fabi Plancíades Fulgenci
Fabi Plancíades Fulgenci (en Fabius Planciades Fulgentius) va ser un gramàtic i mitògraf en llengua llatina de data incerta però no anterior al.
Nou!!: Gramàtic і Fabi Plancíades Fulgenci · Veure més »
Fabili
Fabili o Fabil (en llatí Fabilius o Fabillus) va ser un gramàtic i mestre de literatura romà del que va ensenyar al futur emperador Maximí la llengua grega.
Nou!!: Gramàtic і Fabili · Veure més »
Fanodem
Fanodem (Φανόδημος) fou un geògraf i mitògraf grec.
Nou!!: Gramàtic і Fanodem · Veure més »
Filó de Biblos
Herenni Filó (Herennius Philos), més conegut com a Filó de Biblos (en Φίλων ὁ Βύβλιος) va ser un gramàtic i polígraf grec.
Nou!!: Gramàtic і Filó de Biblos · Veure més »
Filó de Tars (metge)
Filó de Tars (en llatí Philon, en grec antic) era un metge grec nadiu de Tars a Cilícia, que va viure al segle I aC o fins i tot abans.
Nou!!: Gramàtic і Filó de Tars (metge) · Veure més »
Fil·laci
Fil·laci (en llatí Phillatius, en grec) va ser un gramàtic grec, probablement atenenc.
Nou!!: Gramàtic і Fil·laci · Veure més »
Filemó (gramàtic)
Filemó (en llatí Philemon, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient del, autor de l'obra (Lexicon technologikon) que ell mateix diu que el va escriure per complementar i substituir al lexicó del gramàtic Hiperequi d'Alexandria anomenat, escrit en vuit llibres.
Nou!!: Gramàtic і Filemó (gramàtic) · Veure més »
Filemó d'Atenes
Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) fou un gramàtic i lingüista grec nadiu d'Atenes, autor d'una obra o obres sobre el dialecte àtic, citada sota els títols de Αττικαὶ λέξεις ("Atticai Lexeis" la forma àtica de parlar), ̓Αττικαὶ φωναί ("Attica Phonai" la forma àtica de dir), ̓Αττικὰ ὀνόματα ἢ γλω̂σσαι (Attica onómata é glossai" la pronúncia àtica i les paraules), περὶ ̓Αττικω̂ν ὀνομάτων ("Peri atticon onomaton" sobre les paraules àtiques).
Nou!!: Gramàtic і Filemó d'Atenes · Veure més »
Filetes de Cos
Filetes (Philetas), fill de Tèlef, fou un poeta i gramàtic grec nadiu de Cos que va florir als primers anys de l'Escola filològica d'Alexandria, quan es va començar l'estudi seriós de la literatura clàssica grega.
Nou!!: Gramàtic і Filetes de Cos · Veure més »
Filip Abucara
Filip Abucara (en llatí Philippus Abucara o Abuvara, en grec) fou un dels escoliastes grecs de lEnehiridion del gramàtic grec Hefestió d'Alexandria, potser el compilador dels Escolis d'Hefestió que amb el nom de Filip es troben a la Biblioteca Reial de París.
Nou!!: Gramàtic і Filip Abucara · Veure més »
Flavi Sosípater Carisi
Flavi Sosípater Carisi (en llatí Flavius Sosipater Carisius) va ser un gramàtic i escriptor romà en llatí, nascut a Campània entre el final del i el començament del.
Nou!!: Gramàtic і Flavi Sosípater Carisi · Veure més »
Focas (escriptor)
Foca o Focas (en llatí Foca, Phocas) va ser un escriptor i gramàtic llatí autor d'una vida de Virgili en versos hexàmetres de la que 119 línies es conserven en dos fragments.
Nou!!: Gramàtic і Focas (escriptor) · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Gramàtic і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Frínic (poeta còmic)
Frínic (Phrynicus, Φρύνιχος) fou un poeta còmic grec de la vella comèdia (τω̂ν ἐπιδευτέρων τη̂ς ἀρχαίας Κωμωδίας), fill d'Eunòmides.
Nou!!: Gramàtic і Frínic (poeta còmic) · Veure més »
Gai (jurista)
Gai o Gaius (Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància.
Nou!!: Gramàtic і Gai (jurista) · Veure més »
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Nou!!: Gramàtic і Gai Juli Higí · Veure més »
Gai Juli Solí
Gai Juli Solí (en llatí Gaius Julius Solinus) va ser un gramàtic i compilador llatí, probablement de mitjans del, tot i que Theodor Mommsen, que n'edità les seves obres, el situà en la primera meitat del.
Nou!!: Gramàtic і Gai Juli Solí · Veure més »
Gai Mari Victorí
Gai Mari Victorí (Gaius Marius Victorinus), anomenat Afer pel seu país de naixement (Àfrica), va ser un gramàtic i retòric romà.
Nou!!: Gramàtic і Gai Mari Victorí · Veure més »
Gai Orqui
Gai Orqui (en llatí Caius Orchius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gramàtic і Gai Orqui · Veure més »
Gavi Bas
Gavi Bas o Gabi Bas (en llatí Gavius o Gabius Bassus) va ser un gramàtic romà.
Nou!!: Gramàtic і Gavi Bas · Veure més »
Gens Aurèlia
La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Gramàtic і Gens Aurèlia · Veure més »
Gens Gèl·lia
La gens Gèl·lia (en llatí Gellia gens) va ser una gens romana d'origen samnita establerta a Roma després de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Gramàtic і Gens Gèl·lia · Veure més »
Gens Nònia
La Gens Nònia va ser una gens romana d'origen plebeu que aparegué cap a final de la república i va tenir cada vegada més importància a partir del començament de l'Imperi.
Nou!!: Gramàtic і Gens Nònia · Veure més »
Giuniano Maio
Giuniano Maio (Iunianus Maius) (Nàpols, vers 1430 - ?, 1493) fou un humanista, filòleg i gramàtic italià.
Nou!!: Gramàtic і Giuniano Maio · Veure més »
Glaucó de Teos
Glaucó de Teos (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou un gramàtic grec nadiu de Teos, que va escriure sobre l'art de recitar.
Nou!!: Gramàtic і Glaucó de Teos · Veure més »
Gregori Parde
Gregori Parde o Jordi Parde (en llatí Gregorius o Georgius Pardus, en grec) fou arquebisbe de Corint i per això en alguns manuscrits se l'anomena Gregori Corinti o Jordi Corinti; els noms Corithus o Corutus o Corytos que apareixen alguna vegada, són errors dels copistes.
Nou!!: Gramàtic і Gregori Parde · Veure més »
Hípies de Delos
Hípies de Delos (en llatí Hippias, en grec antic fou un gramàtic grec probablement posterior al seu homònim Hípies de Tassos. Se'l menciona com a autor d'una obra, una espècie de diccionari geogràfic titulat en un escoli a Apol·loni de Rodes i també en parlen Eudòxia Macrembolita i Eustaci de Tessalònica.
Nou!!: Gramàtic і Hípies de Delos · Veure més »
Hípies de Tassos
Hípies de Tassos (en llatí Hippias, en grec antic fou un dels més antics gramàtics grecs que es va ocupar d'explicar alguns dels més obscurs passatges dels poemes de l'obra d'Homer. En parla Aristòtil, (Poètica. 25) i Lísies. La seva època no es pot assegurar però és anterior al.
Nou!!: Gramàtic і Hípies de Tassos · Veure més »
Hefestió (escriptor)
Hefestió, en llatí Hephaestion, en grec antic, fou un gramàtic grec que va viure a l'època dels Antonins.
Nou!!: Gramàtic і Hefestió (escriptor) · Veure més »
Hegesíanax
Hegesíanax (Ἡγησιάναξ), fill de Diògenes, fou un polític i escriptor de l'antiga Grècia.
Nou!!: Gramàtic і Hegesíanax · Veure més »
Hel·ladi d'Alexandria
Hel·ladi d'Alexandria (en llatí Helladius, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient del temps de Teodosi II.
Nou!!: Gramàtic і Hel·ladi d'Alexandria · Veure més »
Hel·lànic (gramàtic)
Hel·lànic (Hellanicus) fou un gramàtic de l'antiga Grècia, deixeble d'Agàtocles de Cízic i contemporani del crític Aristarc.
Nou!!: Gramàtic і Hel·lànic (gramàtic) · Veure més »
Heleni Acró
Heleni Acró (Helenius Acron) va ser un gramàtic romà probablement del, però l'època de la seva vida és imprecisa.
Nou!!: Gramàtic і Heleni Acró · Veure més »
Heliodor (escriptor)
Heliodor (en llatí Heliodorus, en grec) va ser un gramàtic i escriptor grec autor d'uns comentaris sobre Homer, obra mencionada per Eustaci d'Epifania i altres experts en Homer, i també per Apol·loni d'Afrodísies i Hesiqui de Milet.
Nou!!: Gramàtic і Heliodor (escriptor) · Veure més »
Heracleó d'Egipte
Heracleó (en llatí Heracleon, en grec) va ser un gramàtic grec nascut en algun lloc d'Egipte, que és mencionat a Suides i també per Esteve de Bizanci, Harpocratió i Eustaci d'Epifania.
Nou!!: Gramàtic і Heracleó d'Egipte · Veure més »
Heròdic de Babilònia
Heròdic de Babilònia (en llatí Herodicus, en grec) va ser un poeta en grec que va escriure un important epigrama atacant als gramàtics de l'escola d'Aristarc, epigrama que és citat per Ateneu de Naucratis i forma part de lAntologia grega.
Nou!!: Gramàtic і Heròdic de Babilònia · Veure més »
Hesiqui d'Alexandria
Hesiqui (Hesychius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural d'Alexandria que va viure cap al dC.
Nou!!: Gramàtic і Hesiqui d'Alexandria · Veure més »
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Nou!!: Gramàtic і Hièrocles (geògraf) · Veure més »
Hipònax (gramàtic)
Hiponax d'Efes (en llatí Hipponax, en grec antic) fou un escriptor i gramàtic grec d'època desconeguda, que és esmentat per Ateneu com l'autor d'una col·lecció de sinònims que s'ha perdut (Deipnosophistae 11. 480f).
Nou!!: Gramàtic і Hipònax (gramàtic) · Veure més »
Hiperequi d'Alexandria
Hiperequi (en llatí Hyperechius, en grec Ὑπερέχιος) fou un escriptor i gramàtic grec d'Alexandria a Egipte que va viure en temps de l'emperador Marcià (450-457) i que va escriure alguns llibres sobre temes gramaticals que són esmentats a Suides.
Nou!!: Gramàtic і Hiperequi d'Alexandria · Veure més »
Hipsícrates (escriptor)
Hipsícrates (en llatí Hypsicrates, en grec) va ser un escriptor i gramàtic romà contemporani de Marc Terenci Varró.
Nou!!: Gramàtic і Hipsícrates (escriptor) · Veure més »
Homer de Bizanci
Homer de Bizanci (en llatí Homerus Byzantinus, en grec antic) va ser un gramàtic i poeta tràgic grec nadiu de Bizanci, que va viure en temps de Ptolemeu II Filadelf (cap a l'any 280 aC).
Nou!!: Gramàtic і Homer de Bizanci · Veure més »
Homer Sel·li
Homer Sel·li (en llatí Homerus, en grec antic Ὅμηρος), Sellius (Sel·li) era un malnom, fou un gramàtic grec, que va escriure uns himnes i poemes esportius, i en prosa va ser un autor que escrivia περὶ τῶν κωμικῶν προσώπων (Sobre les persones còmiques).
Nou!!: Gramàtic і Homer Sel·li · Veure més »
Horapol·lo
Horapol·lo (en llatí Horapollo, en grec) va ser un escriptor i gramàtic grec, segons Suides molt destacat, originari de Phaenebythis a Egipte, que va ensenyar a Alexandria i després a Constantinoble en el regnat de Teodosi I el Gran (finals del i començaments del). Hauria escrit uns comentaris sobre Sòfocles, Alceu i Homer i un llibre titulat sobre els llocs consagrats als déus.
Nou!!: Gramàtic і Horapol·lo · Veure més »
Horus (escriptor)
Horus, en llatí Horus, en grec antic Ὦρος, fou un escriptor i gramàtic d'Alexandria a Egipte, esmentat per Suides.
Nou!!: Gramàtic і Horus (escriptor) · Veure més »
Ibn Assàkir
Ibn Assàkir fou el nom amb què foren coneguts diversos membres de la família Banu Assàkir, notables de Damasc, entre aquests destaquen.
Nou!!: Gramàtic і Ibn Assàkir · Veure més »
Ibn Àssim
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Àssim al-Gharnatí, més conegut simplement com a Ibn Àssim, fou un jurista i gramàtic andalusí nascut a Granada el 1359 i mort a la mateixa ciutat el 15 d'agost de 1426.
Nou!!: Gramàtic і Ibn Àssim · Veure més »
Ibn Sara As-Santarini
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad Ibn Sara aix-Xantariní, més conegut senzillament com a Ibn Sara aix-Xantariní (Santarém, aleshores taifa de Badajoz, 1043 - 1123) fou un poeta andalusí.
Nou!!: Gramàtic і Ibn Sara As-Santarini · Veure més »
Ibn Usfur
Abu-l-Hàssan Alí ibn Mumin ibn Usfur, més conegut simplement com a Ibn Usfur, fou un gramàtic andalusí del nascut a Sevilla el 1200 i mort a Tunis el 1271.
Nou!!: Gramàtic і Ibn Usfur · Veure més »
Ignasi Ferrer i Carrió
Ignasi Ferrer i Carrió (Barcelona, 26 de desembre de 1848 - Barcelona, 28 de novembre de 1903) fou un escriptor i gramàtic català.
Nou!!: Gramàtic і Ignasi Ferrer i Carrió · Veure més »
Jan Amós Comenius
, anomenat Comenius, fou un filòsof, gramàtic i pedagog txec.
Nou!!: Gramàtic і Jan Amós Comenius · Veure més »
Jàson d'Argos
Jàson d'Argos (en llatí Jason, en grec antic) fou un historiador grec que segons diu l'enciclopèdia Suides era més jove que Plutarc, per tant va viure en temps de l'emperador Adrià.
Nou!!: Gramàtic і Jàson d'Argos · Veure més »
Joan Carax
Joan Carax (en llatí Joannes Charax, en grec antic) fou un gramàtic grec d'època desconeguda.
Nou!!: Gramàtic і Joan Carax · Veure més »
Joan de Gaza
Joan de Gaza fou un escriptor i gramàtic grec de l'època romana d'Orient del que no se sap l'època excepte que va ser posterior al poeta cristià Nonnos (Nonnus), que va viure cap al principi del en temps de l'emperador Justinià I o una mica abans.
Nou!!: Gramàtic і Joan de Gaza · Veure més »
Joan Filopò
Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').
Nou!!: Gramàtic і Joan Filopò · Veure més »
Joan Petit i Aguilar
Joan Petit i Aguilar (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental 1752 – 1829) fou un gramàtic català, metge de poble.
Nou!!: Gramàtic і Joan Petit i Aguilar · Veure més »
Johann Christoph Adelung
Johann Christoph Adelung (8 d'agost de 1732 - 10 de setembre de 1806) fou un gramàtic i filòleg alemany.
Nou!!: Gramàtic і Johann Christoph Adelung · Veure més »
Jonàs ibn Janah
Jonàs ibn Janah —en hebreu, Yonah ibn Ŷanāh; en àrab أبو الوليد مروان بن جناح, Abū l-Walīd Marwān ibn Janāḥ— (Còrdova, ca. 990 - Saragossa, ca. 1050) fou un gramàtic, lexicògraf, metge i farmacòleg jueu andalusí, considerat el major filòleg hebreu de l'edat mitjana.
Nou!!: Gramàtic і Jonàs ibn Janah · Veure més »
Jordi Curtesi
Jordi Curtesi (en llatí Georgius Curtesius, en grec Γεώργιος Κουρτέση) o Georgius Scholarius fou un escriptor i gramàtic grec autor d'alguns tractats sobre temes gramaticals.
Nou!!: Gramàtic і Jordi Curtesi · Veure més »
Jordi Querobosc
Jordi Querobosc (en llatí Georgius Choeroboscus, en grec) fou un escriptor i gramàtic grec romà d'Orient que va viure vers el final del.
Nou!!: Gramàtic і Jordi Querobosc · Veure més »
Josep Pau Ballot i Torres
Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.
Nou!!: Gramàtic і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »
Judà ben David Hayyuj
Judà ben David Hayyuj (Fes, ca. 945 - Còrdova, ca. 1010), fou un gramàtic jueu andalusí, considerat el pare de l'estudi científic de la llengua hebrea.
Nou!!: Gramàtic і Judà ben David Hayyuj · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Gramàtic і Juli Cèsar · Veure més »
Juli Modest
Juli Modest (en llatí Julius Modestus) va ser un gramàtic romà del.
Nou!!: Gramàtic і Juli Modest · Veure més »
Juli Pòl·lux
Juli Pòl·lux (Julius Pollux) fou un gramàtic i sofista grec del nadiu de Nàucratis, la colònia grega d'Egipte.
Nou!!: Gramàtic і Juli Pòl·lux · Veure més »
Juli Sever (gramàtic)
Juli Sever (en llatí Julius Severus) va ser un gramàtic romà.
Nou!!: Gramàtic і Juli Sever (gramàtic) · Veure més »
Julià (gramàtic)
Julià (Julianus) fou un gramàtic grec.
Nou!!: Gramàtic і Julià (gramàtic) · Veure més »
Julià (orador)
Julià (en llatí Julianus, en grec)) va ser un orador i gramàtic grec del. Era amic i contemporani d'Aule Gel·li, que parla d'ell i diu que era un mestre públic d'oratòria i l'elogia per la seva eloqüència i pel seu coneixement de l'antiga literatura. Es va dedicar també als estudis de gramàtica que va col·leccionar en els seus Commentarii, obra que s'ha perdut.
Nou!!: Gramàtic і Julià (orador) · Veure més »
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Nou!!: Gramàtic і Juvenal · Veure més »
Juventí Albi Ovidi
Juventí Albi Ovidi (en llatí Juventinus Albius Ovidius) va ser un gramàtic romà que va escriure trenta-cinc dístics anomenats Elegia de Philomela, amb una sèrie de paraules que volien expressar adequadament els sons dels ocells, quadrúpedes i altres animals.
Nou!!: Gramàtic і Juventí Albi Ovidi · Veure més »
Lectures de l'Alcorà
Mir Sayyid Ali, un jove estudiant de l'Imperi Mogol, llegeix i escriu un comentari a l'Alcorà l'any 1559. Les lectures de l'Alcorà o qiraat (de l'àrab قراءات القرآن, qirāʾāt al-Qurʾān, ‘lectures de l'Alcorà’) són els mètodes de recitació de l'Alcorà.
Nou!!: Gramàtic і Lectures de l'Alcorà · Veure més »
Licòfron
Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.
Nou!!: Gramàtic і Licòfron · Veure més »
Linceu de Samos
Linceu de Samos (en llatí Lynceus, en grec antic Λυγκεύς ὁ Σάμιος) fou un poeta còmic de l'illa de Samos, germà de l'historiador Duris, deixeble de Teofrast i contemporani i rival de Menandre d'Atenes en poesia còmica.
Nou!!: Gramàtic і Linceu de Samos · Veure més »
Lisànies de Cirene
Lisànies de Cirene (en llatí Lysanias, en grec antic) fou un gramàtic grec nadiu de Cirene.
Nou!!: Gramàtic і Lisànies de Cirene · Veure més »
Lisímac d'Alexandria
Lisímac d'Alexandria fou un distingit gramàtic grec egipci, natural d'Alexandria, mencionat per diversos autors, que li atribueixen les següents obres.
Nou!!: Gramàtic і Lisímac d'Alexandria · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: Gramàtic і Literatura romana · Veure més »
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Nou!!: Gramàtic і Llista d'antics grecs · Veure més »
Llista de Creus de Sant Jordi/1990/Persones
Sense descripció.
Nou!!: Gramàtic і Llista de Creus de Sant Jordi/1990/Persones · Veure més »
Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.
Nou!!: Gramàtic і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Nou!!: Gramàtic і Luci Apuleu · Veure més »
Luci Cecili Minucià Apuleu
Luci Cecili Minucià Appuleu (en llatí Lucius Cecilius Minutianus Appuleius) va ser un suposat escriptor i gramàtic romà autor de l'obra De Orthographia, del que s'han publicat diversos fragments, i suposadament també va ser autor de De Nota Aspirationis i De Diphthongis.
Nou!!: Gramàtic і Luci Cecili Minucià Apuleu · Veure més »
Luci Crassici
Luci Crassici (en Lucius Crassitius) va ser un gramàtic nadiu de Tàrent, conegut com a Pasicles, nom que més tard va canviar per Pansa.
Nou!!: Gramàtic і Luci Crassici · Veure més »
Luci Eli Preconi Estiló
Luci Eli Preconi Estiló (en llatí Lucius Aelius Praeconius Stilo) va ser un cavaller i gramàtic romà probablement del.
Nou!!: Gramàtic і Luci Eli Preconi Estiló · Veure més »
Lucil·li (poeta)
Lucil·li (en llatí Lucillus, en grec o de vegades Λουκίλλος) va ser un poeta grec que va viure en temps de Neró a la meitat del, i que va rebre diners d'aquest emperador.
Nou!!: Gramàtic і Lucil·li (poeta) · Veure més »
Luperc de Beirut
Luperc de Beirut, en llatí Lupercus, en grec antic Λούπερκος, fou un expert gramàtic grec de Berytus (Beirut) que va viure sota l'emperador romà Claudi II el Gòtic o potser una mica abans, sota l'emperador Gal·liè que va regnar del 253 al 268.
Nou!!: Gramàtic і Luperc de Beirut · Veure més »
Macó
Macó, en llatí Machon, en grec antic, fou un poeta còmic grec natura de Corint o de Sició, però que va florir a Alexandria, on va donar opinions al gramàtic Aristòfanes de Bizanci sobre els continguts de la comèdia.
Nou!!: Gramàtic і Macó · Veure més »
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Nou!!: Gramàtic і Macrobi · Veure més »
Manuel Moscòpul
Manuel Moscòpul o Emmanuel Moscòpul (en llatí Manuel Moschopulos, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient posterior a la caiguda de Constantinoble.
Nou!!: Gramàtic і Manuel Moscòpul · Veure més »
Marc Pomponi Marcel
Marc Pomponi Marcel (en llatí Marcus Pomponius Marcellus) va ser un gramàtic romà que va viure en el regat de Tiberi.
Nou!!: Gramàtic і Marc Pomponi Marcel · Veure més »
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Marcià Mineu Fèlix Capel·la · Veure més »
Màrius Ploci Sacerdot
Màrius Ploci Sacerdot, conegut simplement com a Ploci (Marius Plotius Sacerdos) fou un gramàtic llatí autor de De Aletris Liber, dedicat a Màxim i Simplici.
Nou!!: Gramàtic і Màrius Ploci Sacerdot · Veure més »
Màrsies de Pel·la
Màrsies de Pel·la (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de Pel·la (Macedònia), contemporani d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Gramàtic і Màrsies de Pel·la · Veure més »
Menahem ben Saruq
Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.
Nou!!: Gramàtic і Menahem ben Saruq · Veure més »
Meris
Meris, en llatí Moeris, en grec antic, normalment anomenat Meris Aticista, fou un destacat gramàtic grec del que no se'n sap res més que va ser autor de l'obra que Foci anomena simplement.
Nou!!: Gramàtic і Meris · Veure més »
Metrodor (matemàtic)
Metrodor (Metrodorus) fou un poeta, gramàtic i matemàtic grec grec que va compilar epigrames matemàtics de diferents autors inclosos a lAntologia grega.
Nou!!: Gramàtic і Metrodor (matemàtic) · Veure més »
Metrodor de Tral·les
Metrodor (Metrodorus) fou un gramàtic grec de certa distinció, germà de l'arquitecte Antemi de Tral·les.
Nou!!: Gramàtic і Metrodor de Tral·les · Veure més »
Miquel Sofià
Miquel Sofià (en llatí Michael Sophianus, en grec) fou un gramàtic i escriptor grec romà d'Orient que va escriure sobre el tractat De anima, d'Aristòtil.
Nou!!: Gramàtic і Miquel Sofià · Veure més »
Mohand Said Hanouz
Mohand Said Hanouz (Souk Oufella, 4 d'agost de 1907 - París, 22 de juliol de 1996) va ser un farmacèutic, lingüista i gramàtic algerià, fundador i un dels vicepresidents de l'Acadèmia Berber al costat de Khelifati Mohand Amokrane i Hanouz Mohand Said, escriptor en amazic.
Nou!!: Gramàtic і Mohand Said Hanouz · Veure més »
Mosc (poeta)
Mosc (Moschus, Μόσχος) fou un poeta bucòlic i gramàtic grec nadiu de Siracusa.
Nou!!: Gramàtic і Mosc (poeta) · Veure més »
Moscos de Siracusa
Moscos de Siracusa (en llatí Moschus, en grec antic Μόσχος) nascut a Siracusa, Sicília fou un gramàtic i poeta pastoral grec.
Nou!!: Gramàtic і Moscos de Siracusa · Veure més »
Museu el Gramàtic
Museu (Mousaios) fou un gramàtic grec del conegut per ser l'autor d'un famós poema sobre els amors d'Hero i Leandre.
Nou!!: Gramàtic і Museu el Gramàtic · Veure més »
Naarden
Naarden és una ciutat i antic municipi de la regió del Gooi al sud-est de la província d'Holanda Septentrional, als Països Baixos.
Nou!!: Gramàtic і Naarden · Veure més »
Nícies de Cos (gramàtic)
Nícies de Cos (Curtius Nicias) fou un gramàtic grec que va viure a Roma en temps de Ciceró, de qui era amic íntim, el, especialment entre els anys 50 aC i 45 aC.
Nou!!: Gramàtic і Nícies de Cos (gramàtic) · Veure més »
Nicandre de Claros
Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut.
Nou!!: Gramàtic і Nicandre de Claros · Veure més »
Nicànor (gramàtic)
Nicànor va ser un gramàtic grec que va viure en temps de l'emperador Adrià sobre l'any 127.
Nou!!: Gramàtic і Nicànor (gramàtic) · Veure més »
Opi Cares
Opi Cares (en Oppius Chares) va ser un gramàtic romà del.
Nou!!: Gramàtic і Opi Cares · Veure més »
Orió d'Alexandria
Orió, en llatí Orion, en grec antic, fou el nom d'un gramàtic grec esmentat pel Suides que diu que havia nascut a Alexandria.
Nou!!: Gramàtic і Orió d'Alexandria · Veure més »
Orus de Milet
Orus de Milet, en llatí Orus, en grec antic Ωρος, fou un gramàtic grec que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Orus de Milet · Veure més »
Palamedes (gramàtic)
Palamedes, en llatí Palamedes, en grec antic, fou un gramàtic grec contemporani d'Ateneu de Naucratis, que el presenta com un dels interlocutors a la seva obra El banquet dels savis.
Nou!!: Gramàtic і Palamedes (gramàtic) · Veure més »
Pal·lades
Pal·lades, en llatí Palladas, en grec antic, fou un poeta grec autor de gran nombre d'epigrames que consten a lAntologia grega, que alguns erudits consideren els millors de la col·lecció, però altres no comparteixen aquesta posició i els creuen inútils.
Nou!!: Gramàtic і Pal·lades · Veure més »
Pamprepi
Pamprepi (en llatí Pamprepius, en grec Παμπρέπιος) fou un poeta grec nadiu de Panòpolis o Tebes (a Egipte) i pagà de religió.
Nou!!: Gramàtic і Pamprepi · Veure més »
Paneci de Rodes
Paneci de Rodes o Paneti, en llatí Panaetius, en grec antic (vers 185 aC-109 aC) fill de Nicàgores, fou un gramàtic grec que va néixer a Rodes, deixeble del gramàtic Crates, que ensenyava a Pèrgam.
Nou!!: Gramàtic і Paneci de Rodes · Veure més »
Parmenisc (gramàtic)
Parmenisc (en llatí Parmeniscus, en grec antic) fou un gramàtic i comentarista grec.
Nou!!: Gramàtic і Parmenisc (gramàtic) · Veure més »
Parteni (gramàtic)
Parteni, en llatí Parthenius, en grec antic, fou un gramàtic grec, deixeble del gramàtic alexandrí Dionís, que va viure al, segons l'enciclopèdia Suides.
Nou!!: Gramàtic і Parteni (gramàtic) · Veure més »
Parteni de Nicea
Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.
Nou!!: Gramàtic і Parteni de Nicea · Veure més »
Pau Cardellach i Busquets
Pau Cardellach i Busquets (Terrassa, 20 de març de 1814 - Barcelona, 28 de maig de 1879) va ser un notari i gramàtic català.
Nou!!: Gramàtic і Pau Cardellach i Busquets · Veure més »
Pàmfil (desambiguació)
* Nàutica:Pàmfil, vaixell de rems.
Nou!!: Gramàtic і Pàmfil (desambiguació) · Veure més »
Pàmfil (filòsof)
Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic Πάμφιλος) fou un escriptor i filòsof grec nadiu d'Amfípolis, Sició o Nicòpolis, de renom Φιλοπράγματος (Filoprágmatos").
Nou!!: Gramàtic і Pàmfil (filòsof) · Veure més »
Pàmfil de Nicòpolis
Pàmfil de Nicòpolis va ser un metge i gramàtic grec nadiu de Nicòpolis d'Egipte, que va exercir a Roma i va adquirir una gran fortuna probablement entre el segle II aC i el segle I aC.
Nou!!: Gramàtic і Pàmfil de Nicòpolis · Veure més »
Pàmfil de Sicília
Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un sofista o gramàtic de Sicília.
Nou!!: Gramàtic і Pàmfil de Sicília · Veure més »
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Nou!!: Gramàtic і Pèrtinax · Veure més »
Pere Joan Matoses
Pere Joan Matoses (Piera, primera meitat del - Barcelona, 1511), fou un gramàtic i mestre català.
Nou!!: Gramàtic і Pere Joan Matoses · Veure més »
Pere Màrtir Anglès
Pere Màrtir Anglès (Tarragona, Tarragonès, 1681 - Barcelona, Barcelonès, 1754) va ser un religiós, gramàtic, semitista, historiador i bibliotecari català.
Nou!!: Gramàtic і Pere Màrtir Anglès · Veure més »
Pierre-Nicolas Chantreau
anomenat també don Chantreau, fou un historiador, periodista, gramàtic, lexicògraf i agent secret francès.
Nou!!: Gramàtic і Pierre-Nicolas Chantreau · Veure més »
Pinit
Pinit, en llatí Pinytus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec autor d'un epitafi sobre Safo, que consta a lAntologia grega.
Nou!!: Gramàtic і Pinit · Veure més »
Planudes
Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.
Nou!!: Gramàtic і Planudes · Veure més »
Platoni
Platoni (en llatí Platonius, en grec antic) fou un gramàtic grec.
Nou!!: Gramàtic і Platoni · Veure més »
Poesia narrativa
La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.
Nou!!: Gramàtic і Poesia narrativa · Veure més »
Pol·lià
Pol·lià (en llatí Pollianus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.
Nou!!: Gramàtic і Pol·lià · Veure més »
Pompei (gramàtic)
Pompei o Pompeu (en llatí Pompeius) va ser un gramàtic llatí de data incerta, anterior a Servi i a Cassiodor ja que sembla que aquests dos autors van fer ús de les seves obres.
Nou!!: Gramàtic і Pompei (gramàtic) · Veure més »
Pomponi Porfirió
Pomponi Porfirió (en llatí Pomponius Porphyrio) va ser un escriptor i gramàtic romà, el més important dels comentaristes d'Horaci.
Nou!!: Gramàtic і Pomponi Porfirió · Veure més »
Pomponi Segon
Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del.
Nou!!: Gramàtic і Pomponi Segon · Veure més »
Ptolemeu (desambiguació)
* Geògrafs: Claudi Ptolemeu, eminent geògraf que marcà el cànon usat en la geografia durant tota l'edat mitjana europea.
Nou!!: Gramàtic і Ptolemeu (desambiguació) · Veure més »
Ptolemeu d'Ascaló
Ptolemeu d'Ascaló (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Ascaló a la Celesíria, que va ser mestre a Roma.
Nou!!: Gramàtic і Ptolemeu d'Ascaló · Veure més »
Publi Consenci
Publi Consenci (en llatí Publius Consentius) va ser un escriptor i gramàtic romà que probablement va viure a Constantinoble a mitjans del.
Nou!!: Gramàtic і Publi Consenci · Veure més »
Publi Lavini
Publi Lavini (en llatí Publius Lavinius) va ser un gramàtic romà que va viure probablement al.
Nou!!: Gramàtic і Publi Lavini · Veure més »
Publi Papini Estaci (pare)
Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius) va ser un gramàtic grecoromà que fou el pare del poeta Estaci.
Nou!!: Gramàtic і Publi Papini Estaci (pare) · Veure més »
Quint Cecili Epirota
Quint Cecili Epirota (en Quintus Caecilius Epirota) va ser un mestre i gramàtic romà del, nascut a Tusculum.
Nou!!: Gramàtic і Quint Cecili Epirota · Veure més »
Quint Terenci Escaure
Quint Terenci Escaure (en llatí Quintus Terentius Scaurus) va ser un cèlebre gramàtic romà del temps d'Adrià.
Nou!!: Gramàtic і Quint Terenci Escaure · Veure més »
Remmi Palemó
Quint Remmi Palemó (en Quintus Remmius Palaemon) va ser un gramàtic romà que va viure en els regnats dels emperadors Tiberi, Calígula i Claudi.
Nou!!: Gramàtic і Remmi Palemó · Veure més »
Renall
Renall o Renallus (segles XI-XII) fou un gramàtic i mestre a la catedral de Barcelona.
Nou!!: Gramàtic і Renall · Veure més »
Retorns
Els Retorns (en Nóstoi, literalment 'Retorns a casa') és un poema èpic de la literatura grega, avui perdut, que formava part del cicle troià.
Nou!!: Gramàtic і Retorns · Veure més »
Rià
Rià (Rhianus) va ser un poeta i gramàtic alexandrí nadiu de Creta que va viure a la segona meitat del.
Nou!!: Gramàtic і Rià · Veure més »
Rufí (poeta segle IV)
Rufí, en llatí Rufinus, fou un poeta romà el nom del qual apareix al costat d'un poema titular Pasiphces Fabula ex omnibus Metris Horatianis, que, com indica el títol, inclou un exemple de cadascun dels metres emprats per Horaci.
Nou!!: Gramàtic і Rufí (poeta segle IV) · Veure més »
Samuel ha-Naguid
Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.
Nou!!: Gramàtic і Samuel ha-Naguid · Veure més »
Santra
Santra (en llatí Santra) va ser un gramàtic romà que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Santra · Veure més »
Símmies de Rodes
Cal·ligrama de Símmies titulat ''Les ales'', publicat el 1640 per Fortunio Liceti. Símmies de Rodes (en llatí Simmias, en grec), va ser un poeta i gramàtic grec de l'escola alexandrina que va florir sota els Ptolemeus una mica abans de Filisc de Còrcira (que va florir sobre l'any 300 aC), ja que segons Hefestió fou ell qui va inventar l'hexàmetre coriàmbic i no Fílisc com aquest reclamava.
Nou!!: Gramàtic і Símmies de Rodes · Veure més »
Seleuc d'Alexandria
Seleuc (en llatí Seleucus, en grec antic) fou un gramàtic d'Alexandria (Egipte) que també va ensenyar a Roma.
Nou!!: Gramàtic і Seleuc d'Alexandria · Veure més »
Sem (gramàtic)
Sem (en llatí Semus, en grec antic) fou un gramàtic grec de data incerta.
Nou!!: Gramàtic і Sem (gramàtic) · Veure més »
Sergi (gramàtic)
Sergi (en llatí Sergius, en grec) va ser un gramàtic romà que va viure en data incerta però posterior al.
Nou!!: Gramàtic і Sergi (gramàtic) · Veure més »
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Nou!!: Gramàtic і Servi Maure Honorat · Veure més »
Sevi Nicànor
Sevi Nicànor (en llatí Saevius Nicànor) va ser un gramàtic romà mencionat per Suetoni que diu que va ser el primer gramàtic que va adquirir reputació entre els romans mitjançant l'ensenyament.
Nou!!: Gramàtic і Sevi Nicànor · Veure més »
Sidoni (gramàtic)
Sidoni (en llatí Sidonius, en grec) va ser un gramàtic romà.
Nou!!: Gramàtic і Sidoni (gramàtic) · Veure més »
Simarist
Simarist (en llatí Simaristus, en grec antic) fou un gramàtic i lexicògraf grec.
Nou!!: Gramàtic і Simarist · Veure més »
Simeó Logoteta
Simeó Logoteta, en llatí Symeon o Simeon Logotheta, en grec fou un escriptor i gramàtic de l'Imperi Romà d'Orient esmentat a la Bibliotheca Juris Canonici a, Epitome Canonum s. Synopsis Canonica on se l'anomena Simeó Mestre i Logoteta.
Nou!!: Gramàtic і Simeó Logoteta · Veure més »
Sosibi d'Esparta
Sosibi d'Esparta (en llatí Sosibius, en grec antic Σωσίβιος) fou un gramàtic espartà que va florir en el regnat de Ptolemeu II Filadelf i va viure a la meitat del.
Nou!!: Gramàtic і Sosibi d'Esparta · Veure més »
Sotèrides
Sotèrides, en llatí Soteridas, en grec antic, fou un gramàtic grec d'Epidaure, marit de Pàmfila, i sota el nom d'ella va publicar una obra d'història en tres llibres.
Nou!!: Gramàtic і Sotèrides · Veure més »
Sulpici Apol·linar
Sulpici Apol·linar (en llatí Sulpicius Apollinaris) va ser un gramàtic romà que va viure al.
Nou!!: Gramàtic і Sulpici Apol·linar · Veure més »
Tèlef de Pèrgam
Tèlef (Telephus) fou un gramàtic grec nadiu de Pèrgam que va viure en temps d'Adrià i fou un dels educadors de Luci Ver.
Nou!!: Gramàtic і Tèlef de Pèrgam · Veure més »
Teó (escriptor)
Teó (Theon) fou un escriptor o gramàtic grec comentarista de Nicandre de Claros (segons Esteve de Bizanci) i considerat un metge per Fabricius, però potser el confon amb Teó d'Alexandria Es pensa que va escriure uns comentaris sobre Apol·loni Rodi i Licofró de Calcis.
Nou!!: Gramàtic і Teó (escriptor) · Veure més »
Teó (gramàtic)
Teó (Theon; fl.) fou un gramàtic d'Alexandria que va ensenyar a Roma durant els regnats dels emperadors August i Tiberi, i fou succeït per Apió Plistonices.
Nou!!: Gramàtic і Teó (gramàtic) · Veure més »
Teodor Gramàtic
Teodor Gramàtic (en llatí Theodorus Gramaticus, en grec antic) fou un escriptor i gramàtic grec d'època i origen desconeguts, encara que probablement va viure al segle I aC o poc abans, ja que se'l cita amb l'autoritat de Pàmfil de Nicòpolis.
Nou!!: Gramàtic і Teodor Gramàtic · Veure més »
Teodosi d'Alexandria
Teodosi d'Alexandria, en llatí Theodosius, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Alexandria.
Nou!!: Gramàtic і Teodosi d'Alexandria · Veure més »
Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient)
Teognost (en llatí Theognostus, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient nascut a Alexandria que va viure al començament del.
Nou!!: Gramàtic і Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient) · Veure més »
Tiberi Claudi Donat
Tiberi Claudi Donat, en llatí Tiberius Claudius Donatus, és el nom que apareix en les edicions més completes de l'obra de Virgili, una vida del poeta tituada Tiberii Claudii Donati ad Tiberium Claudianum Maximum Donatianum filium de P. Virgilii Maronis Vita (Tiberi Claudi Donat, fill de Tiberi Claudià Màxim Donacià, sobre la vida de P. Virgili Maró).
Nou!!: Gramàtic і Tiberi Claudi Donat · Veure més »
Timarc de Rodes
Timarc de Rodes (en llatí Timarchus, en grec antic) fou un gramàtic grec.
Nou!!: Gramàtic і Timarc de Rodes · Veure més »
Timàquides
Timàquides de Rodes (en grec antic Τιμαχίδας ὁ Ῥόδιος, "Timachídas ho Rhódios") va ser un poeta i gramàtic grec nascut a l'illa de Rodes al.
Nou!!: Gramàtic і Timàquides · Veure més »
Timoteu de Gaza
Timoteu (en llatí Timotheus, en grec) fou un eminent gramàtic nascut a Gaza, del temps d'Anastasi I.
Nou!!: Gramàtic і Timoteu de Gaza · Veure més »
Tirannió d'Amisos
Tirannió d'Amisos, en llatí Tyrannion, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Amisos a la regió del Pont i fill d'Epicràtides.
Nou!!: Gramàtic і Tirannió d'Amisos · Veure més »
Tirannió de Fenícia
Tirannió de Fenícia, en llatí Tyrannion, en grec antic Τυραννίων, fill d'Artemidor, fou un gramàtic nascut a Fenícia, deixeble de Tirannió d'Amisos.
Nou!!: Gramàtic і Tirannió de Fenícia · Veure més »
Tomàs Magistre
Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.
Nou!!: Gramàtic і Tomàs Magistre · Veure més »
Tragèdia àtica
Dionís i dos sàtirs, any 480 aC. La tragèdia àtica és un tipus d'obra d'art, en el marc de les arts escèniques, que es va crear a l'antiga Grècia, al, com a resultat de l'aparellament de l'art "apol·lini", del déu Apol·lo i que correspon a les arts figuratives, i l'art "dionísic", del déu Dionís i que correspon a les no figuratives (com la música, per exemple).
Nou!!: Gramàtic і Tragèdia àtica · Veure més »
Trifó d'Alexandria (gramàtic)
Trifó d'Alexandria, en llatí Tryphon, en grec antic, fill d'Ammoni, fou un gramàtic i poeta que va viure abans i durant el regnat d'August.
Nou!!: Gramàtic і Trifó d'Alexandria (gramàtic) · Veure més »
Tugènides
Tugènides (en llatí Thugenides, en grec antic Θουγενίδης) fou un poeta còmic atenenc d'època desconeguda, el nom del qual només apareix a alguns passatges de gramàtics antics, en alguns dels quals s'ha corromput en Tucídides.
Nou!!: Gramàtic і Tugènides · Veure més »
Vangjel Meksi
Vangjel Meksi (1770-1821) va ser un metge, escriptor, gramàtic i traductor albanès. Meksi va produir la seva primera traducció del Nou Testament en albanès amb l'ajuda i patrocini de la British and Foreign Bible Society, quan era metge personal d'Alí Paixà, el governant albanès del pashalik d'Ioànnina.
Nou!!: Gramàtic і Vangjel Meksi · Veure més »
Veli Llong
Veli Llong (en llatí Velius Longus) va ser un gramàtic llatí que va viure probablement al.
Nou!!: Gramàtic і Veli Llong · Veure més »
Venceslaus Ulricus Hammershaimb
Venceslaus Ulricus Hammershaimb (Sandavágur, 25 de març de 1819 – Copenhaguen, 8 d'abril de 1909) escriptor, folklorista i gramàtic feroès.
Nou!!: Gramàtic і Venceslaus Ulricus Hammershaimb · Veure més »
Verri Flac
Marc Verri Flac (Marcus Verrius Flaccus, 55 aC-20) va ser un gramàtic i professor romà de la segona meitat del que va florir sota els regants d'August i Tiberi.
Nou!!: Gramàtic і Verri Flac · Veure més »
Versos fescennins
Els Versos fescennins (en llatí: Fescennina carmina) eren obres protoliteràries típicament populars, i són la forma més antiga d'art de la tragicomèdia i la sàtira dels romans.
Nou!!: Gramàtic і Versos fescennins · Veure més »
Xenarc de Selèucia
Xenarc (Xenarchus - Ξέναρχος); 1r segle aC) de Selèucia en Cilícia, va ser un filòsof peripatètic i un gramàtic. Va viure en temps d'Estrabó, que va escoltar els seus discursos. Xenarc va marxar de molt jove de casa seva i es va dedicar a ensenyar. Primer a Alexandria, després a Atenes i finalment a Roma, on es va fer amic d'Ari d'Alexandria i després d'August. Encara era viu però ja molt vell i ple d'honors, quan Estrabó va escriure sobre ell. També en van parlar Simplici, Julià l'Apòstata i Alexandre d'Afrodísies. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.
Nou!!: Gramàtic і Xenarc de Selèucia · Veure més »
Zòsim (escriptor)
Zòsim (en llatí Zosimus, en grec) fou un gramàtic i escriptor romà d'Orient nadiu d'Ascaló o, segons alguns autors, de Gaza.
Nou!!: Gramàtic і Zòsim (escriptor) · Veure més »
Zenòdot d'Alexandria
Zenòdot d'Alexandria (en llatí Zenodotus, en grec antic Ζηνόδοτος) fou un gramàtic grec, que va viure després d'Aristarc.
Nou!!: Gramàtic і Zenòdot d'Alexandria · Veure més »
Zenòdot de Mal·los
Zenòdot de Mal·los (en llatí Zenodotus, en grec antic Ζηνόδοτος) fou un gramàtic mencionat per Suides, que també parla d'un Zenòdot, deixeble de Crates de Mal·los.
Nou!!: Gramàtic і Zenòdot de Mal·los · Veure més »
Zenobi
Zenobi (Zenobius) fou un escriptor i gramàtic grec que va viure a Roma en temps d'Hadrià.
Nou!!: Gramàtic і Zenobi · Veure més »
Zopirió
Zopirió (en llatí Zopyrion, en grec antic Ζωπυρίων) fou un gramàtic grec.
Nou!!: Gramàtic і Zopirió · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Gramàtic і 1878 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Gramàtic і 1950 · Veure més »
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gramàtic і 26 de novembre · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gramàtic і 28 d'octubre · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Gramàtic і 380 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Gramàtic і 770 · Veure més »
