Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gottlob Frege

Índex Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

54 les relacions: Arthur Schopenhauer, Axioma, Barbara Cassin, Bertrand Russell, Calculus ratiocinator, Carl Johannes Thomae, Cercle de Viena, Characteristica universalis, Congrés Internacional de Matemàtics de 1900, Currificació, Dècada del 1880, Demostració (matemàtiques), Descriptivisme, Distinció entre ús i menció, Ernst Schröder, Existència, Filosofia, Filosofia alemanya, Filosofia analítica, Filosofia de les matemàtiques, Filosofia del segle XX, Filosofia occidental, Frege, Frege (llenguatge de programació), George Edward Moore, Gershom Scholem, Gir lingüístic, Gordon Park Baker, Gottfried Wilhelm Leibniz, Heinrich Scholz, Història de la filosofia, Intel·ligència artificial, Investigacions filosòfiques, Jacques Lacan, Karl Popper, Kurt Gödel, Lògica, Lògica algebraica, Lògica clàssica, Lògica matemàtica, Lògica modal, Lògica proposicional, Lògica tradicional, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Logicisme, Ludwig Wittgenstein, Mecklenburg (regió), Paradoxa de Russell, Philip Jourdain, Principi de composicionalitat, ..., Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Teoria informal de conjunts, Teoria milliana, Veritat. Ampliar l'índex (4 més) »

Arthur Schopenhauer

fou un filòsof alemany.

Nou!!: Gottlob Frege і Arthur Schopenhauer · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Gottlob Frege і Axioma · Veure més »

Barbara Cassin

Barbara Cassin (24 d'octubre de 1947, Boulogne-Billancourt, departament dels Alts del Sena), és una filòloga, hel·lenista i filòsofa francesa, especialista en els filòsofs grecs i en la retòrica de la modernitat.

Nou!!: Gottlob Frege і Barbara Cassin · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Gottlob Frege і Bertrand Russell · Veure més »

Calculus ratiocinator

El Calculus ratiocinator és un marc teòric de càlcul lògic universal, un concepte descrit en l'obra de Gottfried Leibniz, generalment emparellat amb la seva característica universalis, un llenguatge conceptual universal.

Nou!!: Gottlob Frege і Calculus ratiocinator · Veure més »

Carl Johannes Thomae

Carl Johannes Thomae o, simplement, Johannes Thomae (1840-1921) va ser un matemàtic alemany que va ser un dels primers partidaris de l'estil formal en les matemàtiques.

Nou!!: Gottlob Frege і Carl Johannes Thomae · Veure més »

Cercle de Viena

El Cercle de Viena (alemany: Wiener Kreis) va ser un moviment científic i filosòfic format per Moritz Schlick a Viena, Àustria, l'any 1922 i dissolt definitivament el 1936.

Nou!!: Gottlob Frege і Cercle de Viena · Veure més »

Characteristica universalis

El terme llatí characteristica universalis, interpretat habitualment com a característica universal, o caràcter universal, és un llenguatge universal i formal ideat pel filòsof alemany Gottfried Leibniz, capaç d'expressar conceptes matemàtics, científics i metafísics.

Nou!!: Gottlob Frege і Characteristica universalis · Veure més »

Congrés Internacional de Matemàtics de 1900

El Congrés Internacional de Matemàtics de 1900 va ser el segon Congrés Internacional de Matemàtics celebrat a París, França, del 6 d'agost al 12 d'agost de 1900.

Nou!!: Gottlob Frege і Congrés Internacional de Matemàtics de 1900 · Veure més »

Currificació

En tecnologies de la informació currificar és una tècnica, inventada per Schönfinkel i Gottlob Frege, i de manera independent per Haskell Curry, que consisteix a transformar una funció amb més d'un paràmetre en una composició de funcions que incorporen progressivament, d'un en un, els paràmetres de partida.

Nou!!: Gottlob Frege і Currificació · Veure més »

Dècada del 1880

Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.

Nou!!: Gottlob Frege і Dècada del 1880 · Veure més »

Demostració (matemàtiques)

En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.

Nou!!: Gottlob Frege і Demostració (matemàtiques) · Veure més »

Descriptivisme

El descriptivisme dels noms és una teoria de la naturalesa del significat i la referència dels noms propis atribueix generalment a Gottlob Frege i Bertrand Russell.

Nou!!: Gottlob Frege і Descriptivisme · Veure més »

Distinció entre ús i menció

En filosofia, lògica i gramàtica, la distinció entre ús i menció és la distinció entre utilitzar una paraula (o frase) i esmentar.

Nou!!: Gottlob Frege і Distinció entre ús i menció · Veure més »

Ernst Schröder

Friedrich Wilhelm Karl Ernst Schröder o, simplement, Ernst Schröder (1841-1902) va ser un matemàtic i lògic alemany.

Nou!!: Gottlob Frege і Ernst Schröder · Veure més »

Existència

El quantificador existencial ∃ s'utilitza sovint en lògica per expressar l'existència. L'existència és l'estat de ser real o participar en la realitat.

Nou!!: Gottlob Frege і Existència · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Gottlob Frege і Filosofia · Veure més »

Filosofia alemanya

Arthur Schopenhauer va ser un filòsof alemany La filosofia alemanya, que pot incloure tant la filosofia en llengua alemanya com la filosofia feta pels alemanys, ha estat extremadament diversa i fonamental tant en les tradicions analítiques com continentals de la filosofia durant segles, des de Gottfried Wilhelm Leibniz fins a Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schopenhauer, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger i Ludwig Wittgenstein als filòsofs contemporanis.

Nou!!: Gottlob Frege і Filosofia alemanya · Veure més »

Filosofia analítica

La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.

Nou!!: Gottlob Frege і Filosofia analítica · Veure més »

Filosofia de les matemàtiques

La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.

Nou!!: Gottlob Frege і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »

Filosofia del segle XX

La filosofia del segle XX inclou els corrents de pensament del.

Nou!!: Gottlob Frege і Filosofia del segle XX · Veure més »

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Nou!!: Gottlob Frege і Filosofia occidental · Veure més »

Frege

* Frege (llenguatge de programació).

Nou!!: Gottlob Frege і Frege · Veure més »

Frege (llenguatge de programació)

Frege és un llenguatge de programació funcional, pur, d'avaluació tardana, de la família del llenguatge Haskell i influenciat pel Java.

Nou!!: Gottlob Frege і Frege (llenguatge de programació) · Veure més »

George Edward Moore

George Edward Moore (4 de novembre del 1873 – 24 d'octubre del 1958), filòsof britànic, conegut pel seu paper en el desenvolupament de la filosofia occidental contemporània, la seva contribució a la teoria ètica i la seva defensa del realisme filosòfic.

Nou!!: Gottlob Frege і George Edward Moore · Veure més »

Gershom Scholem

Gershom Scholem (hebreu: גרשם שלום; 5 de desembre de 1897 - 21 de febrer de 1982), nascut Gerhard Scholem, va ser un filòsof i historiador jueu nascut a Alemanya.

Nou!!: Gottlob Frege і Gershom Scholem · Veure més »

Gir lingüístic

El Gir lingüístic va ser un gran avenç en la filosofia occidental a començaments del, la característica més important del qual és l'enfocament de la filosofia i les altres humanitats principalment en relació entre la filosofia i el llenguatge.

Nou!!: Gottlob Frege і Gir lingüístic · Veure més »

Gordon Park Baker

Gordon Park Baker (Englewood, Nova Jersey, 20 abril de 1938 - Woodstock, Oxfordshire, 25 de juny de 2002) va ser un filòsof americà i anglès.

Nou!!: Gottlob Frege і Gordon Park Baker · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Gottlob Frege і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Heinrich Scholz

va ser un filòsof, teòleg i lògic alemany.

Nou!!: Gottlob Frege і Heinrich Scholz · Veure més »

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Nou!!: Gottlob Frege і Història de la filosofia · Veure més »

Intel·ligència artificial

Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Nou!!: Gottlob Frege і Intel·ligència artificial · Veure més »

Investigacions filosòfiques

Les Investigacions Filosòfiques són una obra pòstuma del filòsof Ludwig Wittgenstein.

Nou!!: Gottlob Frege і Investigacions filosòfiques · Veure més »

Jacques Lacan

Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.

Nou!!: Gottlob Frege і Jacques Lacan · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.

Nou!!: Gottlob Frege і Karl Popper · Veure més »

Kurt Gödel

fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.

Nou!!: Gottlob Frege і Kurt Gödel · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Gottlob Frege і Lògica · Veure més »

Lògica algebraica

Dins la lògica matemàtica, la lògica algebraica és el raonament obtingut mitjançant la manipulació d'equacions amb variables lliures.

Nou!!: Gottlob Frege і Lògica algebraica · Veure més »

Lògica clàssica

La lògica clàssica o lògica estàndard és la classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada.

Nou!!: Gottlob Frege і Lògica clàssica · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Gottlob Frege і Lògica matemàtica · Veure més »

Lògica modal

La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.

Nou!!: Gottlob Frege і Lògica modal · Veure més »

Lògica proposicional

La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.

Nou!!: Gottlob Frege і Lògica proposicional · Veure més »

Lògica tradicional

En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al.

Nou!!: Gottlob Frege і Lògica tradicional · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Gottlob Frege і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Logicisme

El logicisme en la filosofia de la matemàtica, és la doctrina que sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.

Nou!!: Gottlob Frege і Logicisme · Veure més »

Ludwig Wittgenstein

fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Nou!!: Gottlob Frege і Ludwig Wittgenstein · Veure més »

Mecklenburg (regió)

Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: Gottlob Frege і Mecklenburg (regió) · Veure més »

Paradoxa de Russell

La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.

Nou!!: Gottlob Frege і Paradoxa de Russell · Veure més »

Philip Jourdain

va ser un matemàtic anglès, especialitzat en lògica matemàtica.

Nou!!: Gottlob Frege і Philip Jourdain · Veure més »

Principi de composicionalitat

En matemàtiques, semàntica i filosofia del llenguatge, el principi de composicionalitat és la idea que el significat de les expressions complexes està determinat pel significat dels seus subcomponents i la manera com aquests estan ordenats.

Nou!!: Gottlob Frege і Principi de composicionalitat · Veure més »

Principia Mathematica (Russell-Whitehead)

Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.

Nou!!: Gottlob Frege і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Veure més »

Teoria informal de conjunts

La teoria informal de conjunts és una de les diverses teories que han estat desenvolupades entorn del debat dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Gottlob Frege і Teoria informal de conjunts · Veure més »

Teoria milliana

La teoria milliana, rep aquest nom a causa del fet que J. S. Mill defengué aquesta tesi, (també anomenada 'Boby'-Boby (en anglès 'Fido'-Fido), o de la referència directa) és una teoria monista, en filosofia del llenguatge, sobre el significat dels termes singulars que afirma i defensa que el significat dels noms propis i les descripcions definides és un objecte.

Nou!!: Gottlob Frege і Teoria milliana · Veure més »

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Nou!!: Gottlob Frege і Veritat · Veure més »

Redirigeix aquí:

Friedrich Ludwig Gottlob Frege, Gottlieb Frege.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »