Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gonimbrasia belina

Índex Gonimbrasia belina

Gonimbrasia belina és una espècie de papallona nocturna de la família Saturniidae, pròpia del sud d'Àfrica; posseeix grans erugues comestibles, les mopani o erugues mopane, que són una important font de proteïna per a milions de persones a l'Àfrica austral.

3 les relacions: Arna (insecte), Boscos del Zambezi i de mopane, Mopane.

Arna (insecte)

Les arnes són insectes lepidòpters d'hàbits nocturns que no són arnes, és a dir, que no s'agrupen dins el subordre dels ropalòcers.

Nou!!: Gonimbrasia belina і Arna (insecte) · Veure més »

Boscos del Zambezi i de mopane

Els boscos del Zambezi i de mopane són una ecoregió de la zona afrotròpica, definida per WWF, i que s'estén discontínuament per Àfrica austral, a través de Namíbia, Botswana, Zimbàbue, Zàmbia, Malawi, Moçambic, Sud-àfrica i Swazilàndia.

Nou!!: Gonimbrasia belina і Boscos del Zambezi i de mopane · Veure més »

Mopane

El mopane o mopani (Colophospermum mopane) és un arbre que creix en llocs càlids i secs, entre 200 i 1.150 m d'altitud, al nord de Namíbia, sud d'Angola, nord-est de Botswana, a tot Zimbàbue, al sud de Zàmbia i Malawi i a Moçambic. El gènere Colophospermum només creix a l'Àfrica i té una única espècie anomenada mopane en llengua local. El mopane és una lleguminosa. Creix sobretot en terrenys alcalins (amb alt contingut en llims) poc profunds i mal drenats i també en sòls al·luvials. A Botswana i Zimbàbue, on plou més, pot aconseguir els 18 metres d'altura i en estar molt junts formen veritables catedrals forestals. En zones més seques o amb gelades hivernals formen boscos oberts on no supera els dos metres. Les fulles del mopane es distingeixen fàcilment perquè són compostes, tenen dos folíols i prenen entre ambdós la forma de les ales d'una papallona. On s'ajunten les dues fulles s'adverteix el remanent d'un tercer folíol. El mopane és un arbre caducifoli (les fulles cauen en primavera i broten a l'octubre, abans de les pluges) o semicaducifoli (les fulles cauen quan broten les noves). Entre desembre i abril broten les flors, petites i grogues, tot just visibles. El fruit té forma ovalada o de ronyó i madura entre abril i juny. A l'elefant li encanten les fulles i les beines del mopane i és freqüent veure'ls on hi ha aquests arbres. També li agrada a girafes, rinoceronts i babuins. A aquests els agrada un psíl·lid que s'alimenta de la sàvia i que en la seva etapa juvenil és molt saborós, lArytaina mopani. Una petita abella també és característica d'aquest arbre, la Plebina denoita, molt molesta perquè s'introdueix en el nas, les orelles i els ulls. Produeix una petita quantitat de mel. Juntament amb el mogotlo (Acacia erioloba) i el monzo (Combretum imberbe) forma la tríada dels grans arbres de llenya. El nom del gènere, Colophosphermum, ve del grec i significa “llavor oliosa”, per les seves llavors resinoses. És molt coneguda també l'eruga del mopane, la larva de la papallona Gonimbrasia belina, que viu en les branques de l'arbre, molt ric en proteïnes i que serveix d'aliment als habitants de la regió on hi creix. L'eruga, que aconsegueix els 10 cm de llargada, es menja torrada o seca.

Nou!!: Gonimbrasia belina і Mopane · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »