Taula de continguts
258 les relacions: Advocació de la Mare de Déu, Agustí Cohí Grau, Aires del Montseny, Albert Vives i Mir, Alonso Rodríguez Gómez, Amadeu de Núria, Ambròs i Simplici de Sant Joan de les Abadesses, Amics dels Goigs, Andreu Ramírez Parés, Ansó, Antic Gremi de Traginers d'Igualada, Anticlericalisme, Antoni Batllori i Jofré, Antoni Comella i Calsina, Antoni Guinjoan i Simeón, Antoni Puiggarí, Antoni Trallero i Alòs, Any marià, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Associació d'Estudis Reusencs, Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore, Auca, Ònia Farga i Pellicer, Bartomeu Blanch i Castells, Benet Barber Pedrol, Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus), Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, Bonaventura Bruguera i Codina, Bonaventura Corominas, Cadireta barroca, Caietà Mensa, Camil Geis i Parragueras, Capella de Sant Climent del Flaquer, Capella de Sant Joan Baptista de Can Coll, Capella del Sant Crist de can Cabanyes, Capelleta Verge de la Llet, Carles Lafon, Carlota Baldrís i Rafecas, Castell de Cardona, Castell de Torcafelló, Castell-estaó, Còmic en català, Clementina Arderiu i Voltas, Cobla (estrofa), Col·leccionisme, Costa Brava, Creu de Sant Pere del Bosc, Cristòfol Escuder, Culte marià, Dansa (trobadors), ... Ampliar l'índex (208 més) »
Advocació de la Mare de Déu
''Immaculada Concepció'', de Bartolomé Esteban Murillo L'advocació de la Mare de Déu o advocació mariana és, en el cristianisme, un títol afegit al nom de Verge que posa en relleu alguna prerrogativa o circumstància important o n'indica un lloc geogràfic amb el qual té relació.
Veure Goigs і Advocació de la Mare de Déu
Agustí Cohí Grau
Agustí Cohí Grau (El Vendrell, Baix Penedès, 10 de juny del 1921- 9 de març del 2012) fou un compositor i pedagog musical català.
Veure Goigs і Agustí Cohí Grau
Aires del Montseny
Aires del Montseny (originalment Ayres del Montseny) és un llibre de poemes escrit per Jacint Verdaguer (1845–1902) i publicat l'any 1901.
Veure Goigs і Aires del Montseny
Albert Vives i Mir
Albert Vives i Mir (Oliana, Alt Urgell, 3 d'agost de 1907- Igualada, Anoia, 6 de maig del 1992) fou un sacerdot, poeta i músic català, fill de Salvador Vives i Segura i Àngela Mir i Antigues.
Veure Goigs і Albert Vives i Mir
Alonso Rodríguez Gómez
Alonso Rodríguez, venerat com a Sant Alonso Rodríguez (Segòvia, 25 de juliol de 1532 - Mallorca, 31 d'octubre de 1617), va ser un germà laic jesuïta.
Veure Goigs і Alonso Rodríguez Gómez
Amadeu de Núria
Amadeu era un pastor de Dalmàcia o Síria, a qui s'aparegué un àngel que li digué que anés a un indret del Pirineu, la vall de Núria, on havia de construir una capella dedicada a la Mare de Déu i on, en una cova, trobaria enterrades una imatge de Maria, una olla i una campana que havien estat d'un home sant, Sant Gil.
Veure Goigs і Amadeu de Núria
Ambròs i Simplici de Sant Joan de les Abadesses
Ambròs i Simplici són dos màrtirs venerats al Monestir de Sant Joan de les Abadesses, dels quals no se'n sap res.
Veure Goigs і Ambròs i Simplici de Sant Joan de les Abadesses
Amics dels Goigs
Amics dels Goigs és una associació de col·leccionistes i estudiosos de goigs fundada a Barcelona el 1922 per mossèn Francesc de Paula Baldelló i Benosa.
Veure Goigs і Amics dels Goigs
Andreu Ramírez Parés
Andreu Ramírez Parés (Taradell, província de Barcelona, 1901 – (Vic, 1995) fou un músic i compositor, autor de goigs i peces litúrgiques, beneficiat-organista de la catedral de Vic (1945) i director de l'orfeó Vigatà. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic.
Veure Goigs і Andreu Ramírez Parés
Ansó
Ansó és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Veure Goigs і Ansó
Antic Gremi de Traginers d'Igualada
Traginers igualadins transportant troncs LAntic Gremi de Traginers d'Igualada és una entitat igualadina que, entre altres actes, vetlla per a la celebració i l'organització de les festes gremials en honor de Sant Antoni Abat a la ciutat d'Igualada, mantenint viva així, una de les tradicions més arrelades.
Veure Goigs і Antic Gremi de Traginers d'Igualada
Anticlericalisme
S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.
Veure Goigs і Anticlericalisme
Antoni Batllori i Jofré
fou un dibuixant il·lustrador català, pare del dibuixant i caricaturista Toni Batllori.
Veure Goigs і Antoni Batllori i Jofré
Antoni Comella i Calsina
Antoni Comella i Calsina (Barcelona, 6 de maig de 1822 - Barcelona, 21 de setembre de 1912) va ser compositor, director d'orquestra i instrumentista.
Veure Goigs і Antoni Comella i Calsina
Antoni Guinjoan i Simeón
Antoni Guinjoan i Simeón (Riudoms, 15 de desembre del 1927) és un professor de música, compositor i violinista català.
Veure Goigs і Antoni Guinjoan i Simeón
Antoni Puiggarí
Antoni Puiggarí (Perpinyà, 17 de gener del 1815 - Perpinyà, 3 de desembre del 1890) va ser un militar i historiador rossellonès.
Veure Goigs і Antoni Puiggarí
Antoni Trallero i Alòs
Antoni Trallero i Alòs (Sabadell, 17 de gener de 1920 - 28 de gener del 2005) va ser un enginyer industrial català.
Veure Goigs і Antoni Trallero i Alòs
Any marià
Un any marià és un període convocat per un Papa per dedicar-lo al culte a la Mare de Déu.
Veure Goigs і Any marià
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.
Veure Goigs і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Associació d'Estudis Reusencs
L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".
Veure Goigs і Associació d'Estudis Reusencs
Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore
LAssociació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF) és una entitat excursionista de Barcelona fundada el 1945.
Veure Goigs і Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore
Auca
L'''Auca de Montserrat'' (1923) de Joan Junceda Una auca és una història pictòrica pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temes.
Veure Goigs і Auca
Ònia Farga i Pellicer
Ònia Farga i Pellicer (Barcelona, 30 de novembre de 1878 - 6 de desembre de 1936) va ser una pianista, violinista, compositora, empresària i pedagoga catalana amb un gran reconeixement internacional gràcies als diversos premis que va guanyar com a concertista.
Veure Goigs і Ònia Farga i Pellicer
Bartomeu Blanch i Castells
Bertomeu Blanch i Castells (Monistrol de Montserrat, 30 de novembre del 1816 - Buenos Aires, 1891) va ser un organista, violinista, mestre de capella i compositor català del.
Veure Goigs і Bartomeu Blanch i Castells
Benet Barber Pedrol
Naips de l'obrador de Benet Barber va ser un impressor i fabricant de cartes català.
Veure Goigs і Benet Barber Pedrol
Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus)
La Biblioteca Central Xavier Amorós és una biblioteca de la ciutat de Reus inaugurada el 22 d'abril de l'any 2003 per l'alcalde de la ciutat Lluís Miquel Pérez i Segura i el Conseller de Cultura de la Generalitat Jordi Vilajoana.
Veure Goigs і Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus)
Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona
La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) o Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona és la biblioteca que està ubicada a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona.
Veure Goigs і Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona
Bonaventura Bruguera i Codina
Bonaventura Bruguera i Codina (Canet de Mar, Maresme, 25 de març de 1795 - Tarragona, Tarragonès, 14 d'agost de 1876Registre eclesiàstic de defunció,.) fou un compositor i mestre de capella català del.
Veure Goigs і Bonaventura Bruguera i Codina
Bonaventura Corominas
Bonaventura Corominas (Oristà 1763 - Lleida 1841) va ser un impressor i llibreter català.
Veure Goigs і Bonaventura Corominas
Cadireta barroca
Grup de gent en processó a Tavertet, amb una cadireta barroca La cadireta és un objecte religiós de fusta que servia per transportar normalment una imatge durant la seva processó, diferent a un Misteri o Pas de Setmana Santa (on sí que es representa una posada en escena).
Veure Goigs і Cadireta barroca
Caietà Mensa
Caietà Mensa (Manresa, 1765 - 1845) fou un organista, mestre de capella i compositor català de finals del i la primera meitat del.
Veure Goigs і Caietà Mensa
Camil Geis i Parragueras
Camil Geis i Parragueras (Pont Major - Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, compositor, poeta, músic i sacerdot catòlic català.
Veure Goigs і Camil Geis i Parragueras
Capella de Sant Climent del Flaquer
Capella de Sant Climent del Flaquer és un edifici religiós del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Capella de Sant Climent del Flaquer
Capella de Sant Joan Baptista de Can Coll
La capella de Sant Joan Baptista de Can Coll és una capella annexa a la masia de Can Coll a Lliçà de Vall.
Veure Goigs і Capella de Sant Joan Baptista de Can Coll
Capella del Sant Crist de can Cabanyes
La capella del Sant Crist de can Cabanyes és un petit edifici situat davant de l'entrada de la masia de can Cabanyes, que li dona el nom, ubicat a la rambla de Sant Joan, núm.
Veure Goigs і Capella del Sant Crist de can Cabanyes
Capelleta Verge de la Llet
La Capelleta Verge de la Llet és una obra d'Olot (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Capelleta Verge de la Llet
Carles Lafon
Carles Lafon, Charles Lafon en la forma francesa, (Illa (Rosselló), 1902 - 1982) va ser un músic, violoncel·lista i contrabaixista, director d'orquestra i de coral i compositor de sardanes.
Veure Goigs і Carles Lafon
Carlota Baldrís i Rafecas
Carlota Baldrís i RafecasExtenses notes biogràfiques a la llarga entrevista (57 minuts), amb reproducció de peces de l'autora, que li va fer Joan Vives per a Catalunya Música (El Vendrell, 24 d'abril del 1960) és compositora i pedagoga musical.
Veure Goigs і Carlota Baldrís i Rafecas
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Veure Goigs і Castell de Cardona
Castell de Torcafelló
El castell termenat de Torcafelló, o de Torcafeló o Torcafaló, és un castell situat al municipi de Maçanet de la Selva, construït pels volts de l'any 1080, documentat des del 1106, i que va funcionar entre els segles i. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Goigs і Castell de Torcafelló
Castell-estaó
Castell-estaó o Castellestaó i sovint denominat popularment Castell, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; abans del 1970 pertanyia a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí.
Veure Goigs і Castell-estaó
Còmic en català
El còmic en català és aquell en què els texts estan escrits en aquesta llengua.
Veure Goigs і Còmic en català
Clementina Arderiu i Voltas
Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poeta catalana.
Veure Goigs і Clementina Arderiu i Voltas
Cobla (estrofa)
Cobla, antigament era sinònim d'estrofa.
Veure Goigs і Cobla (estrofa)
Col·leccionisme
pessetes del 1888, moneda altament valorada pels numismàtics. El col·leccionisme és el fet de col·leccionar sistemàticament objectes d'un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
Veure Goigs і Col·leccionisme
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Veure Goigs і Costa Brava
Creu de Sant Pere del Bosc
La Creu de Sant Pere del Bosc és una creu de terme del municipi de Lloret de Mar (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Creu de Sant Pere del Bosc
Cristòfol Escuder
Cristòfol Escuder (Barcelona - Lleida 1793) va ser un impressor i llibreter català.
Veure Goigs і Cristòfol Escuder
Culte marià
Exvot a la Mare de Déu, a l'ermitatge de Font-romeu El culte marià (anomenat hiperdulia a l'església catòlica) és el conjunt de veneracions dedicades a Maria, mare de Jesús, especialment presents en el catolicisme i el cristianisme oriental.
Veure Goigs і Culte marià
Dansa (trobadors)
La dansa és un gènere trobadoresc.
Veure Goigs і Dansa (trobadors)
Diego Angelón
Diego Angelón (Reus, 1803 - 1831) va ser un llibreter, fill de pares tortosins, que havien anat a viure a Reus el 1801.
Veure Goigs і Diego Angelón
Dipòsit digital Trencadís
Trencadís és el dipòsit digital d'accés lliure i gratuït de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la província de Barcelona, que té com a objectiu promoure i difondre la cultura local, i preservar i facilitar l'accés a aquelles col·leccions úniques i valuoses de les biblioteques de la Xarxa.
Veure Goigs і Dipòsit digital Trencadís
Domènec Arquimbau
Domènec Arquimbau (Girona, 1760 - Sevilla, 26 de gener de 1829) fou un compositor català, mestre de capella de Tortosa, Torroella de Montgrí, Girona i Sevilla.
Veure Goigs і Domènec Arquimbau
Dominique de Courcelles
Dominique de Courcelles (París, 10 de juny de 1953) és una historiadora de les idees francesa.
Veure Goigs і Dominique de Courcelles
Eduard Boada Aragonès
Eduard Boada i Aragonès (Tarragona, 14 de març del 1971) és un escriptor català.
Veure Goigs і Eduard Boada Aragonès
El Carme (Onda)
El santuari de la Mare de Déu de l'Esperança i convent de Pares Carmelites, més conegut com el Carme, és un complex religiós catòlic ubicat als afores de la localitat d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Goigs і El Carme (Onda)
Enric Torra i Pòrtulas
Enric Torra i Pòrtulas (Fornells de la Selva, 16 de març del 1910 – Mataró, 4 d'agost del 2003) va ser pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano.
Veure Goigs і Enric Torra i Pòrtulas
Ermita de l'Abellera
L'Ermita de l'Abellera o de la Mare de Déu de l'Abellera, com també se la coneix, està situada a uns 2 kilòmetres a llevant del poble de Prades.
Veure Goigs і Ermita de l'Abellera
Ermita de l'Estrella
Ermita de l'Estrella és un edifici del municipi de Llorenç del Penedès (Baix Penedès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Ermita de l'Estrella
Ermita de Sant Bonifaci de Vinaixa
L'ermita de Sant Bonifaci es troba a l'extrem septentrional del terme de Vinaixa, a 6,5 km del nucli urbà i a 280 metres del terme municipal dels Omellons.
Veure Goigs і Ermita de Sant Bonifaci de Vinaixa
Ermita de Sant Roc (Vilopriu)
Ermita de Sant Roc és un edifici del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Ermita de Sant Roc (Vilopriu)
Ermita de Sant Sebastià de Sitges
L'ermita de Sant Sebastià és un edifici religiós del a Sitges, al Garraf inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Ermita de Sant Sebastià de Sitges
Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
L'ermita de Santa Caterina és una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí.
Veure Goigs і Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
Ermita de Santa Cristina (Artana)
L'ermita de Santa Cristina d'Artana, en la Plana Baixa, a 2 km del municipi, per la carretera d'Eslida, és un temple catòlic catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm.
Veure Goigs і Ermita de Santa Cristina (Artana)
Ermita de Santa Magdalena (Terrades)
Ermita de Santa Magdalena és una església del municipi de Terrades (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Ermita de Santa Magdalena (Terrades)
Església de Sant Sebastià (Sant Andreu de Llavaneres)
Sant Sebastià és una església de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Església de Sant Sebastià (Sant Andreu de Llavaneres)
Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol
L'església parroquial o Església de Santa Eulàlia és un edifici de le veïnat de Santa Eulàlia de Puig-oriol al municipi de Lluçà, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida.
Veure Goigs і Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol
Estampa (art)
L'estampació és un procés d'impressió de gravats que va arribar a Europa al.
Veure Goigs і Estampa (art)
Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)
Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, fou un màrtir romà que fou sepultat a la catacumba de Calepodi, situada al tercer mil·liari de la via Aurèlia.
Veure Goigs і Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)
Feliu de Girona
Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.
Veure Goigs і Feliu de Girona
Festa dels Tonis de Taradell
La Festa dels Tonis, relacionada amb les festes en honor de Sant Antoni Abat, se celebra durant el cap de setmana anterior al dia de Sant Antoni Abat.
Veure Goigs і Festa dels Tonis de Taradell
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Veure Goigs і Festes de Santa Tecla de Tarragona
Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, sovint conegudes simplement amb el nom de Decennals de Valls, a l'Alt Camp, dins el Camp de Tarragona, tenen el seu origen en la devoció que la ciutat té cap a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la població.
Veure Goigs і Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Festes populars als Països Catalans
Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.
Veure Goigs і Festes populars als Països Catalans
Filomena Ferrer i Galzeran
Filomena Ferrer i Galzeran (Móra d'Ebre, 3 d'abril de 1841 - Valls, 13 d'agost de 1868) fou una religiosa, monja mínima que va impulsar la fundació del convent mínim de Móra.
Veure Goigs і Filomena Ferrer i Galzeran
Francesc Balart
Francesc Balart va ser un poeta i escriptor nascut a Reus cap al 1714.
Veure Goigs і Francesc Balart
Francesc Escorsell
Francesc Escorsell (Manresa, 20 de desembre del 1829 - 28 de gener del 1900) fou un organista i mestre de capella de la Seu de Manresa català del.
Veure Goigs і Francesc Escorsell
Francesc Roca i Vila
Francesc Roca i Vila va néixer a Barcelona cap el 1776 o 1777, i cap al 1809 es va instal·lar a Reus com a impressor i llibreter.
Veure Goigs і Francesc Roca i Vila
Francesc Vigé
Francesc Vigé (Pià, 1653 - Perpinyà, 29 d'abril del 1707) va ser un impressor de Perpinyà.
Veure Goigs і Francesc Vigé
Francesc Vila i Ginferrer
Francesc Vila i Ginferrer (Castellbell i el Vilar, Bages, 19 de febrer del 1922 - 23 de maig de 2011) va ser un compositor català, també aficionat a la pintura.
Veure Goigs і Francesc Vila i Ginferrer
Frederic Muset i Ferrer
Frederic Muset i Ferrer (Igualada, Anoia, 8 de juliol del 1896 – Barcelona, maig del 1979) va ser un sacerdot i músic, compositor i organista català.
Veure Goigs і Frederic Muset i Ferrer
Fulls de rengle
Els fulls de rengle (en singular, un full de rengle), també anomenats papers de rengle, són un tipus de document imprès amb la representació de rengleres de soldats, processons, desfilades, seguicis, etc.
Veure Goigs і Fulls de rengle
Gènere musical
Els gèneres musicals són categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds; unes similituds que poden ser de molts tipus però que en tots els casos tenen a veure amb comportaments i pràctiques musicals, ja siguin dels autors i/o dels receptors.
Veure Goigs і Gènere musical
Goigs (desambiguació)
* Goigs, composicions poètiques.
Veure Goigs і Goigs (desambiguació)
Goigs a sant Fèlix
Els Goigs a llaor del gloriós sant Fèlix màrtir (o simplement Goigs a sant Fèlix) són una composició dedicada a Fèlix de Roma, el compatró de Vilafranca del Penedès.
Veure Goigs і Goigs a sant Fèlix
Goigs dels Ous
Els Goigs dels Ous és una tradició popular a tot el Conflent i parts del Rosselló (Catalunya Nord), on cors fan cercaviles a la recerca dels "ous".
Veure Goigs і Goigs dels Ous
Grans Festes de l'Església Ortodoxa
XIX amb la representació de la Resurrecció de Jesús al centre, envoltada de dotze imatges al·lusives a les Dotze Grans Festes de l'Església Ortodoxa. Walters Art Museum, Baltimore Les Dotze Grans Festes (en grec: Δωδεκάορτον) de l'Església Ortodoxa Oriental estan formades per les celebracions relatives a la Pasqua, que commemora la Resurrecció de Jesús a més d'altres dies de gran significació per a l'Església.
Veure Goigs і Grans Festes de l'Església Ortodoxa
Guillem Agel i Barrière
Guillem Agel i Barrière o Guillaume en la forma francesa del nomGuillaume, Jean, Joseph de noms de fontsHom (Carbonell (1967) ha proposat modernament una grafia Agell normalitzada, però aquest mai no signà així ni cap altra font s'hi ha referit en aquesta forma (Oms, 26 de setembre del 1752 - Tuïr, 13 de març del 1832) va ser un mestre i impressor rossellonès, el "més important en l'edició en obres en català fins a la vetlla de la Revolució Francesa".
Veure Goigs і Guillem Agel i Barrière
Guillem de Llívia
Guillem de Llívia (Comtat de Tolosa?, s. XI - Sant Jaume d'Alf, prop de Llívia, s. XI) és un personatge, potser llegendari, que segons la tradició morí a Sant Jaume d'Alp, prop de Llívia.
Veure Goigs і Guillem de Llívia
Heptasíl·lab
Un heptasíl·lab és un vers d'Art menor de set síl·labes.
Veure Goigs і Heptasíl·lab
Honorat Vilamanyà i Serrat
Escultura de Santiago Vilamanyà dedicada a Honorat Vilamanyà, situada al Parc Central de Mataró. Honorat Vilamanyà i Serrat (Ripoll, 30 de novembre del 1905 - Barcelona, 29 de desembre del 1963) va ser músic i compositor, principalment de sardanes.
Veure Goigs і Honorat Vilamanyà i Serrat
Igüerri
Carrer cobert a Igüerri Igüerri Església de Sant Esteve d'Igüerri Igüerri és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Veure Goigs і Igüerri
Ignasi Ayné i Vila
Ignasi Ayné i Vila (Barcelona, 1794/1795 - 26 d'abril de 1842) fou un compositor i organista català de la primera meitat del.
Veure Goigs і Ignasi Ayné i Vila
Impremta Le Comte
La impremta Le Comte fou un establiment d'impressió i llibreria que funcionà a Perpinyà entre els anys 1744 i 1786.
Veure Goigs і Impremta Le Comte
Impremta Tastu
La impremta Tastu va ser una empresa de Perpinyà que durant vuitanta-cinc anys (1792-1876) es dedicà a les arts gràfiques (com a impremta i com a editorial), a la comercialització de llibreria, i a l'edició de publicacions periòdiques.
Veure Goigs і Impremta Tastu
Inperayritz de la ciutat joyosa
Inperayritz de la ciutat joyosa és un cant en llaor de la Mare de Déu de principis del.
Veure Goigs і Inperayritz de la ciutat joyosa
Institut d'Estudis Ilerdencs
La sala d'arqueologia de l'IEI Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) és una institució cultural creada el 25 de març de 1942 a Lleida per la diputació provincial, aleshores dirigida per Josep Maria de Porcioles, amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, adscrita des d'aleshores al Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Veure Goigs і Institut d'Estudis Ilerdencs
Isosil·làbic
Isosil·làbic és un vers combinat en estrofes amb la mateixa mesura sil·làbica i el mateix repartiment accentual.
Veure Goigs і Isosil·làbic
Jaculatòria
Una jaculatòria és una pregària breu i fervent característica de la tradició cristiana popular.
Veure Goigs і Jaculatòria
Jaume Biscarri i de Fortuny
Jaume Biscarri i de Fortuny (Barcelona, 18 de juny del 1876 – 1951) va ser compositor, professor de música i crític musical.
Veure Goigs і Jaume Biscarri i de Fortuny
Joachim Comet
Joachim Comet (Perpinyà, 25 d'abril del 1856 - Perpinyà, 15 de març del 1921) va ser un actiu impressor rossellonès que es dedicà a l'estudi de la història de la impremta i treballà en el foment del corporativisme dels tipògrafs i impressors francesos.
Veure Goigs і Joachim Comet
Joan Altisent i Ceardi
Joan Altisent i Ceardi (Barcelona, 8 de febrer de 1891 - Barcelona, 25 de juny de 1971) va ser compositor i professor de música.
Veure Goigs і Joan Altisent i Ceardi
Joan Baptista Batlle i Martínez
Joan Baptista Batlle i Martínez (Barcelona, 12 de febrer de 1869Passarell - 1949, pàg. 27.Font - 1982, pàg. 11.Algunes fonts indiquen el 1876 com a any de naixement, sense especificar una data concreta. Josep Font i Solsona, amic de Batlle des del 1926, indica com a data de naixement, el 12 de febrer de 1869, especificant mes, dia i lloc (carrer de l'Hospital nº 108), a més d'una cronologia biogràfica posterior coherent amb aquesta data.
Veure Goigs і Joan Baptista Batlle i Martínez
Joan Baptista Escorihuela
Joan Baptista Escorihuela (sovint grafiat Escorigüela) (València, 1753 - València, 1817) fou un impressor i poeta valencià.
Veure Goigs і Joan Baptista Escorihuela
Joan Baptista Plasència i Aznar
Joan Baptista Plasència i Aznar (València, 1863 - Ulldecona, Tarragona, 13 de setembre de 1897) fou un organista i compositor valencià, era fill del compositor Marià Plasència.
Veure Goigs і Joan Baptista Plasència i Aznar
Joan Baptista Vidal
Joan Baptista Vidal i Boronat va ser un impressor i llibreter reusenc actiu durant el a la ciutat de Reus.
Veure Goigs і Joan Baptista Vidal
Joan de Licòpolis
Joan de Licòpolis (Licòpolis, Tebaida segle IV dC)va ser un asceta egipci famós per la seva capacitat de curar els malalts i fer profecies.
Veure Goigs і Joan de Licòpolis
Joan Grau Gené
Imatge del 1898 de la llibreria La Fleca al carrer d'Aleus cantonada amb el del Metge Fortuny, a Reus Joan Grau Gené (Reus, 1848 - 1924) va ser un llibreter, impressor i gravador català, pare del metge Lluís Grau Barberà.
Veure Goigs і Joan Grau Gené
Joan Grifoll i Guasch
Joan Grifoll i Guasch (Mont-roig del Camp, 30 d'agost del 1933 - Cambrils, 16 de gener del 2003) va ser un sacerdot català, professor i compositor, especialment de música religiosa.
Veure Goigs і Joan Grifoll i Guasch
Joan Jolis Santjaume
Joan Jolis Santjaume (Sant Feliu de Torelló, 1650 - Barcelona, 1705) fou un impressor i gravador català.
Veure Goigs і Joan Jolis Santjaume
Joan Just i Bertran
Joan Just i Bertran (Sant Cugat Sesgarrigues, 5 d'octubre del 1897 – Igualada, 25 d'abril del 1960) va ser un músic, mestre de música i compositor, molt vinculat a Igualada.
Veure Goigs і Joan Just i Bertran
Joan Muñoa
Joan Muñoa (Palma, (?) primer terç del - Reus, 1873 (?)) va ser un impressor instal·lat a Reus.
Veure Goigs і Joan Muñoa
Jordi Morant i Clanxet
fou un historiador i escriptor català.
Veure Goigs і Jordi Morant i Clanxet
José María Varela Silvari
José María Varela Silvari (la Corunya, Galícia, 1 de febrer de 1848 - Madrid, Castella, 10 de maig de 1926) fou un músic, compositor i crític musical gallec.
Veure Goigs і José María Varela Silvari
Josefina Roma i Riu
Josefina Roma i Riu (Barcelona, 1944) és una antropòloga catalana especialitzada en cultura popular de Catalunya i l'Aragó.
Veure Goigs і Josefina Roma i Riu
Josep Aulet i Fiol
Josep Aulet i Fiol (l'Esquirol, l'Esquirol, Osona, 21 de juny de 1881 - 28 de febrer del 1956) fou un capellà i músic català.
Veure Goigs і Josep Aulet i Fiol
Josep Castanyer i Ferrer
Josep Castanyer i Ferrer va ser un músic català que traspassà el 1808.
Veure Goigs і Josep Castanyer i Ferrer
Josep Espí i Ulrich
Josep Espí Ulrich (Alcoi, 26 de desembre del 1849 - València, 13 de juliol del 1905) va ser compositor i músic.
Veure Goigs і Josep Espí i Ulrich
Josep Font i Palmarola
Josep Font i Palmarola -a vegades citat incorrectament Palmerola- (Vic, 28 de maig del 1898 – Barcelona, 27 d'agost del 1960) va ser pianista, compositor i pedagog musical.
Veure Goigs і Josep Font i Palmarola
Josep Generès
Josep Generès (Reus, 1815 (?) - 1865) va ser un impressor català.
Veure Goigs і Josep Generès
Josep Gols i Veciana
Josep Gols i Veciana (Els Pallaresos, 15 de juliol de 1870 - La Canonja, 10 de juny de 1938) va ser músic, compositor i pedagog.
Veure Goigs і Josep Gols i Veciana
Josep Jaume i Boixader
Josep Jaume i Boixader, Joseph Jaume (Perpinyà, 2 de juliol del 1731 - Perpinyà, 14 de desembre del 1809) va ser un jurisconsult i professor universitari rossellonès que deixà una nodrida producció escrita.
Veure Goigs і Josep Jaume i Boixader
Josep Maria Castella i Molins
Josep Maria Castella i Molins (Artés, 9 d'agost del 1910 – 21 de maig del 2008) va ser un músic, organista, molt vinculat a Navàs.
Veure Goigs і Josep Maria Castella i Molins
Josep Maria Cogul i Monné
Josep Maria Cogul i Monné (La Selva del Camp, 8 de setembre de 1862 – La Selva del Camp, 31 de març de 1938) va ser un religiós, poeta i músic català.
Veure Goigs і Josep Maria Cogul i Monné
Josep Masip i Triquell
Josep Masip i Triquell (Lleida, ca 1835 - Tarragona segle XIX) va ser un impressor català.
Veure Goigs і Josep Masip i Triquell
Josep Paradeda i Sala
Església de Sant Cristòfol de Premià de Mar que va reconstruir Mn. Josep Paradeda Portalada de la parròquia Sant Cristòfol de Premià Josep Paradeda i Sala, natural de Sant Sadurní d'Anoia-1878, morí a Premià de Mar-1948.
Veure Goigs і Josep Paradeda i Sala
Josep Puig i Bosch
Josep Puig i Bosch, també conegut com a Hilari d'Arenys de Mar (Arenys de Mar, Maresme, 1889 — Barcelona, 1976) fou un escriptor i frare caputxí.
Veure Goigs і Josep Puig i Bosch
Josep Ribot i Calpe
Josep Ribot i Calpe (Barcelona, 30 de juliol de 1888 - 18 de març de 1974), va ser un dibuixant i il·lustrador que va exercir durant el primer terç del, malgrat no ser especialment conegut ni divulgat.
Veure Goigs і Josep Ribot i Calpe
Josep Sancho i Marraco
Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, i un compositor extraordinàriament prolífic.
Veure Goigs і Josep Sancho i Marraco
Josep Serrés i Pascual
fou un compositor i músic terrassenc.
Veure Goigs і Josep Serrés i Pascual
Josep Taxés i Mestres
Josep Taxés i Mestres (Barcelona, 18 d'octubre del 1890 – 19 d'abril del 1959) va ser un músic i prolífic compositor sardanista.
Veure Goigs і Josep Taxés i Mestres
Josep Torroja i Tarrats
Josep Torroja i Tarrats (Reus, 1843 - 1886) va ser un impressor i llibreter català.
Veure Goigs і Josep Torroja i Tarrats
Jusèp Amiell Solè
Jusèp Amiell Solè (Garòs, Arties e Garòs, Naut Aran, Vall d'Aran, 18 d'abril de 1930) és un sacerdot i escriptor aranès.
Veure Goigs і Jusèp Amiell Solè
L'Erola de Viladrau
L'Erola de Viladrau és una capella de Viladrau (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Goigs і L'Erola de Viladrau
L'Espà
L'Espà (ortografia tradicional l'Aspà, paraula d'origen probable del patronímic Spana) és un poble situat a 1300 m d'altitud del municipi de Saldes, al vessant meridional del Pedraforca, a la part occidental del Coll de la Trapa.
Veure Goigs і L'Espà
La Baronia de Rialb
La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).
Veure Goigs і La Baronia de Rialb
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Goigs і Literatura catalana
Llibertinatge
El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.
Veure Goigs і Llibertinatge
Llibre Vermell de Montserrat
Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''' El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món.
Veure Goigs і Llibre Vermell de Montserrat
Llimiana
La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervàs.
Veure Goigs і Llimiana
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Veure Goigs і Llorenç màrtir
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Veure Goigs і Lloret de Mar
Lluís Derch i Sales
Lluis Derch i Sales (Lleida, 1860 – 1919) fou organista i compositor.
Veure Goigs і Lluís Derch i Sales
Lluís Millet i Pagès
Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.
Veure Goigs і Lluís Millet i Pagès
Lluís Sarret i Pons
Lluís Sarret i Pons (Manresa, Bages, 5 d'abril de 1880 - Manresa, Bages, 21 de setembre de 1936) va ser un arxiver, historiador, professor de música, compositor, organista, mestre de capella i religiós català.
Veure Goigs і Lluís Sarret i Pons
Llucià i Marcià
Llucià i Marcià van ser dos germans, màrtirs a Nicomèdia durant la persecució dels cristians empresa per Deci, a mitjan.
Veure Goigs і Llucià i Marcià
Magí Bosch
Magí Bosch, (Vilafranca del Penedès, 13 d'agost de 1760 - ca. 1828).
Veure Goigs і Magí Bosch
Magí Pontí i Ferrer
Magí Pontí i Ferrer (Manresa, 19 d'agost del 1816 - Lleida, 22 d'octubre 1881) fou un organista i compositor català del.
Veure Goigs і Magí Pontí i Ferrer
Majestat de Beget
La Majestat de Beget és una talla romànica policromada d'un Crist Majestat d'uns dos metres d'alçada del, que es troba a l'interior de l'església de Sant Cristòfol de Beget, al poble de Beget (Ripollès).
Veure Goigs і Majestat de Beget
Manuel Genovart i Boixet
Manuel Genovart i Boixet (Barcelona, 25 de gener de 1895 - Barcelona, 29 de novembre de 1980) va ser un artista català, fill del pintor Vicenç Genovart i Alsina.
Veure Goigs і Manuel Genovart i Boixet
Manuel Mariano Ribera
Fra Manuel Mariano Ribera (Cardona, 20 de novembre de 1652 - Barcelona, 21 de novembre de 1736) fou un religiós mercedari i cronista.
Veure Goigs і Manuel Mariano Ribera
Marc Biosca i Barba
Marc Biosca i Barba (Terrassa, 7 de gener del 1844 - 18 de desembre del 1908) va ser músic, organista, compositor i mestre de capella.
Veure Goigs і Marc Biosca i Barba
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Veure Goigs і Mare de Déu
Mare de Déu de Bellvitge
La Mare de Déu de Bellvitge és una de les marededéus trobades de Catalunya, com la del Roser, Núria o Montserrat.
Veure Goigs і Mare de Déu de Bellvitge
Mare de Déu de Farners
L'església des del Castell de Farners L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners.
Veure Goigs і Mare de Déu de Farners
Mare de Déu de Foix
La Mare de Déu de Foix és una església del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Mare de Déu de Foix
Mare de Déu de la Consolació de Gratallops
La Mare de Déu de la Consolació de Gratallops és una ermita al municipi de Gratallops (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Mare de Déu de la Consolació de Gratallops
Mare de Déu de la Gorga
La Mare de Déu de la Gorga és un santuari del municipi de Preixens (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Mare de Déu de la Gorga
Mare de Déu de la Llinda
La Mare de Déu de la Llinda és una església romànica del municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Mare de Déu de la Llinda
Mare de Déu de la Pietat d'Arbúcies
La Mare de Déu de la Pietat d'Arbúcies és una obra historicista d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Mare de Déu de la Pietat d'Arbúcies
Mare de Déu de Lloseta
La Mare de Déu de Lloseta es troba a l'oratori del Cocó (Lloseta), coneguda també com a Mare de Déu del Cocó.
Veure Goigs і Mare de Déu de Lloseta
Mare de Déu del Claustre
L'escultura de la Mare de Déu del Claustre és una imatge de pedra del conservada i venerada en una capella de la Catedral de Solsona dotada de cambril.
Veure Goigs і Mare de Déu del Claustre
Mare de Déu del Mont
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà).
Veure Goigs і Mare de Déu del Mont
Mare de Déu del Puig del Ram
Mare de Déu del Puig del Ram és una església de Veciana (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Mare de Déu del Puig del Ram
Mare de Déu del Remei
Altar major de l'ermita del Remei a Caldes de Montbui La Mare de Déu del Remei, Verge del Remei, Nostra Senyora del Remei o simplement el Remei és una advocació mariana commemorada en el calendari litúrgic catòlic el segon diumenge d'octubre (a Caldes de Montbui, el tercer) i és advocada de les parteres i una verge en honor de la qual se celebren a Catalunya molts aplecs i romiatges.
Veure Goigs і Mare de Déu del Remei
Mare de Déu del Remei de Cornellà de Llobregat
La Mare de Déu del Remei de Cornellà de Llobregat, també coneguda com a Verge del Remei de Cornellà, és una figura de talla romànica del que fou objecte de veneració a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) fins a la dècada de 1930.
Veure Goigs і Mare de Déu del Remei de Cornellà de Llobregat
Mare de Déu del Roser
La festa del Roser (Dürer) La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Veure Goigs і Mare de Déu del Roser
Mare de Déu del Vilar
El Santuari de la Mare de Déu del Vilar és un santuari del municipi de Blanes (Selva) situat a la serra de Marina, que actua com a important centre d'atracció per a tota la comarca.
Veure Goigs і Mare de Déu del Vilar
Mare de Déu del Vinyet
El santuari de la Mare de Déu del Vinyet és un edifici religiós actualment integrat en la zona urbanitzada del Vinyet al municipi de Sitges (Garraf) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Mare de Déu del Vinyet
Mare de Déu dels Arquets
Mare de Déu dels Arquets és un edifici religiósdel municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Mare de Déu dels Arquets
Marededéu trobada
Mare de Déu de Núria Mare de Déu d'Urgell Una marededéu trobada és una figura de la Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes i valencianes popularitzades durant els segles -XVII, s'havien amagat abans de la invasió musulmana i van ser retrobades més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans.
Veure Goigs і Marededéu trobada
Maria Carta
Maria Carta (Siligo, el 24 de juny 1934 – Roma, el 22 de setembre 1994) era una cantant de música sarda i actriu.
Veure Goigs і Maria Carta
Maria de la Salut
Maria de la Salut és una vila i municipi mallorquí situat al centre de l'illa, a la comarca del Pla i al nord-est de la capital.
Veure Goigs і Maria de la Salut
Maria Miret i Furné
fou una vidriera artística i soprano.
Veure Goigs і Maria Miret i Furné
Maria Teresa Llorens i Crusat
Maria Teresa Llorens i Crusat (Barcelona, 2 d'agost del 1926 - 15 de novembre del 2009) va ser mestra i compositora.
Veure Goigs і Maria Teresa Llorens i Crusat
Marià Berga i Valart
Marià Berga i Valart (Tarragona, 19 de març de 1802 - Barcelona, 10 de novembre de 1867) fou un músic i mestre de capella.
Veure Goigs і Marià Berga i Valart
Mariologia
88-370-2755-9 page 54 La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.
Veure Goigs і Mariologia
Mateu Avellaneda i Canyadell
Dibuixos de '''Mateu Avellaneda''' exposats a la Casa Alegre de Sagrera (Terrassa) Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d'agost de 1949) fou un dibuixant terrassenc que va divulgar la història de la ciutat amb les seves il·lustracions, especialment amb els seus gravats d'antics edificis desapareguts.
Veure Goigs і Mateu Avellaneda i Canyadell
Maties Ruiz Esteve
Maties Ruiz Esteve (Mislata, Horta Oest, València, 1876 -1956) fou un literat i poeta valencià.
Veure Goigs і Maties Ruiz Esteve
Maurici Proeta
Maurici Proeta (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, començament del s. XVI - Mallorca, 1544) va ser un frare agustí, missioner al nord d'Àfrica.
Veure Goigs і Maurici Proeta
Mètrica catalana
La mètrica catalana és la disciplina que s'ocupa de l'estructura i el ritme dels versos.
Veure Goigs і Mètrica catalana
Música tradicional
La música tradicional comprèn les músiques populars genuïnes.
Veure Goigs і Música tradicional
Música tradicional dels Països Catalans
La música tradicional catalana compren les músiques populars genuïnes de l'àmbit catalanoparlant o de la cultura popular dels Països Catalans.
Veure Goigs і Música tradicional dels Països Catalans
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Veure Goigs і Miquel (arcàngel)
Miquel Pagès
Miquel Pagès (Manresa, ca. 1400 - Castres, França, 20 de juny de 1450) fou un frare dominic.
Veure Goigs і Miquel Pagès
Montgat
Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.
Veure Goigs і Montgat
Montmajor
Montmajor és un municipi del sud de la comarca del Berguedà.
Veure Goigs і Montmajor
Monument a Nicolau Font
El Monument a Nicolau Font és una escultura del municipi de Lloret de Mar (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Monument a Nicolau Font
Nicanor Pérez i Ferràndiz
Nicanor Pérez i Ferràndiz (Barcelona, 28 de gener del 1891 - Manresa, 30 de novembre del 1957) va ser un compositor, pianista i mestre de música invident manresà.
Veure Goigs і Nicanor Pérez i Ferràndiz
Nostra Senyora de la Cisa
Nostra Senyora de la Cisa és una església barroca de Premià de Dalt (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Nostra Senyora de la Cisa
Odiló Maria Planàs i Mas
Odiló Maria Planàs i Mas (Barcelona, 12 de setembre de 1925 - Montserrat, 22 de juliol de 2011) fou un monjo benedictí, violoncel·lista, organista i compositor.
Veure Goigs і Odiló Maria Planàs i Mas
Oliva de Vilanova
Oliva de Vilanova és una impremta o establiment gràfic especialitzat en l'edició de llibres de bibliòfil.
Veure Goigs і Oliva de Vilanova
Pascual Veiga Iglesias
Pascual Veiga Iglesias (Mondoñedo, província de Lugo, 9 d'abril de 1842 - Madrid, 12 de juliol de 1906) fou un compositor, organista i director de cor gallec.
Veure Goigs і Pascual Veiga Iglesias
Pau Parassols i Pi
Pau Parassols i Pi (Sant Joan de les Abadesses, Província de Girona, 11 de novembre de 1824 - Barcelona, 1902) fou un sacerdot i historiador català.
Veure Goigs і Pau Parassols i Pi
Pere Esteve i Puig
El pare Pere en un plafó ceràmic del convent de Jesús Pobre Pere Esteve i Puig (Dénia, la Marina Alta, 1582 - València, 1658), més conegut com el Pare Pere de Dénia, fou un predicador i autor literari valencià en llengua catalana.
Veure Goigs і Pere Esteve i Puig
Portell (Sant Ramon)
Portell és una entitat de població adscrita al municipi de Sant Ramon, a la Segarra.
Veure Goigs і Portell (Sant Ramon)
Premis Sitges
Els Premis Sitges són un seguit de guardons que s'atorguen anualment a Sitges.
Veure Goigs і Premis Sitges
Quintanes
Quintanes és una masia de les Masies de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Quintanes
Rafael Compte i Ferrando
Rafael Compte i Ferrando (Reus, 1738 - 1801) va ser un llibreter i impressor català.
Veure Goigs і Rafael Compte i Ferrando
Ramon Nonat
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.
Veure Goigs і Ramon Nonat
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Goigs і Renaixença
Ricard Vives i Sabaté
Ricard Vives i Sabaté (Reus, 19 de juliol de 1907 - Vilanova i la Geltrú, 1995) va ser un impressor i gravador català El seu pare, reusenc, exercia de mestre a Les Borges Blanques, però va decidir tenir el seu fill a Reus.
Veure Goigs і Ricard Vives i Sabaté
Romeu de Llívia
Romeu de Llívia (Llívia, Cerdanya, darrer terç del - Carcassona, Aude, 1261) fou un frare de l'Orde de Predicadors.
Veure Goigs і Romeu de Llívia
Rosa Compte i Ferrando
Rosa Compte i Ferrando (Reus, 1742 - Lleida, 1818) va ser una llibretera i impressora catalana, germana de l'impressor reusenc Rafael Compte.
Veure Goigs і Rosa Compte i Ferrando
Salvador Ritort i Faus
Salvador Ritort i Faus (Castellciutat, 11 de setembre del 1888 – Tarragona, 18 d'agost del 1955) va ser sacerdot, organista i compositor.
Veure Goigs і Salvador Ritort i Faus
Salvador Torrell i Eulàlia
Salvador Torrell i Eulàlia (Reus, Baix Camp, 20 de juliol de 1900 - Barcelona, 24 d'octubre de 1990) va ser un llibreter i editor català conegut també com a Torrell de Reus.
Veure Goigs і Salvador Torrell i Eulàlia
Sant Antoni de Castelló d'Empúries
Sant Antoni de Castelló d'Empúries és una capella de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Goigs і Sant Antoni de Castelló d'Empúries
Sant Cebrià dels Alls
Ubicació exacta de la parròquia, a 400 metres d'alçada Sant Cebrià dels Alls és una parròquia que forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.
Veure Goigs і Sant Cebrià dels Alls
Sant Crist de Balaguer
El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica situat al Pla d'Almatà de Balaguer.
Veure Goigs і Sant Crist de Balaguer
Sant Cristòfol de Monteugues
Sant Cristòfol de Monteugues és una ermita romànica que es troba entre La Garriga i El Figaró (Vallès Oriental), prop del Tagamanent i del Pla de la Calma.
Veure Goigs і Sant Cristòfol de Monteugues
Sant Esteve de Vila-seca
Sant Esteve és una església catalogada com a monument al municipi de Vila-seca (Tarragonès).
Veure Goigs і Sant Esteve de Vila-seca
Sant Feliu de Parlavà
L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà està situada al centre del municipi de Parlavà (Baix Empordà).
Veure Goigs і Sant Feliu de Parlavà
Sant Feliu de Vilac
Sant Feliu de Vilac és una església romànica del poble de Vilac al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Sant Feliu de Vilac
Sant Gervàs del Castelló Sobirà
Sant Gervàs del Castelló Sobirà (més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà) és una ermita molt poc documentada al llarg de la història.
Veure Goigs і Sant Gervàs del Castelló Sobirà
Sant Grau d'Ardenya
Sant Grau d'Ardenya és una església del municipi de Tossa de Mar (Selva).
Veure Goigs і Sant Grau d'Ardenya
Sant Llorenç de Vilardell
Sant Llorenç de Vilardell és una església al municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental) situada a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre.
Veure Goigs і Sant Llorenç de Vilardell
Sant Martí del Corb
Sant Martí del Corb és una església del municipi de les Preses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Sant Martí del Corb
Sant Miquel de la Tosca del Vilosell
Sant Miquel de la Tosca és una ermita al terme municipal del Vilosell (Garrigues) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Sant Miquel de la Tosca del Vilosell
Sant Miquel de Setcases
Sant Miquel de Setcases és una obra del municipi de Setcases (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Sant Miquel de Setcases
Sant Miquel del Corb
Sant Miquel del Corb és una església del municipi de les Preses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Sant Miquel del Corb
Sant Nicolau de Puig Castellar
L'ermita de Sant Nicolau de Puig Castellar, popularment coneguda senzillament com a Sant Nicolau, és una capella del terme municipal de l'Ametlla del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Goigs і Sant Nicolau de Puig Castellar
Sant Pelegrí de Biosca
Sant Pelegrí, conegut també com a Santuari de la Mare de Déu del Pla, és una església romànica del municipi de Biosca, a la comarca de la Solsonès.
Veure Goigs і Sant Pelegrí de Biosca
Sant Pere de Rubí
L'Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Sant Pere de Rubí
Sant Roro
Sant Roro o Sant Rorro és un sant fictici esmentat a diverses cançons de taverna del Folklore valencià, en forma de paròdia de goigs.
Veure Goigs і Sant Roro
Sant Silvestre de Serra d'Alt
Sant Silvestre de Serra d'Alt és una església romànica, del, que es troba al llogaret de la Serra de Dalt dins del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera.
Veure Goigs і Sant Silvestre de Serra d'Alt
Sant Urbà de Foradada
Sant Urbà de Foradada és una església del municipi de Foradada (Noguera) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Sant Urbà de Foradada
Sant Víctor de Senterada
Sant Víctor de Senterada és una església de Senterada (Pallars Jussà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Sant Víctor de Senterada
Santa Calamanda
Santa Calamanda, verge i màrtir, és la santa patrona de Calaf.
Veure Goigs і Santa Calamanda
Santa Coloma de Marata
Santa Coloma és una església parroquial al veïnat de Marata (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Santa Coloma de Marata
Santa Fe d'Organyà
Santa Fe és una ermita al terme d'Organyà.
Veure Goigs і Santa Fe d'Organyà
Santa Magdalena de Cambrils
L'ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d'alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l'oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà.
Veure Goigs і Santa Magdalena de Cambrils
Santa Margarida de Sacot
Santa Margarida de Sacot és una ermita romànica al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Goigs і Santa Margarida de Sacot
Santa Margarida del Soler
Santa Margarida del Soler és una capella romànica de Lladurs (Solsonès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Goigs і Santa Margarida del Soler
Santa Maria d'Escales
Santa Maria d'Escales és una església romànica de l'antiga parròquia d'Escales, al municipi actual de Montagut i Oix (Garrotxa).
Veure Goigs і Santa Maria d'Escales
Santa Maria de Finestres
Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Veure Goigs і Santa Maria de Finestres
Santa Maria de Mansolí
Santa Maria de Mansolí és una església romànica de Sant Hilari Sacalm (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Santa Maria de Mansolí
Santa Maria de Montsant
Interior de l'ermita Dovella central de la portalada de l'ermita Santa Maria de Montsant, o la Mare de Déu de Montsant, és una ermita del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Veure Goigs і Santa Maria de Montsant
Santa Maria de Paretdelgada
L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada és un edifici religiós situat al terme de la Selva del Camp i a uns 4 km del poble, a l'antic camí de Vilallonga.
Veure Goigs і Santa Maria de Paretdelgada
Santa Maria de Quadres
Santa Maria de Quadres és una església del municipi d'Isòvol (Cerdanya) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Santa Maria de Quadres
Santa Maria de Vilademany
La capella de la Mare de Déu de Vilademany es troba emplaçada a uns 2'5 km.
Veure Goigs і Santa Maria de Vilademany
Santa Maria de Viladordis
Santa Maria de Viladordis és una església que centra una petita barriada de cases disseminades que forma part del municipi de Manresa (Bages) i està protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Santa Maria de Viladordis
Santuari de la Fontsanta (Jafre)
El Santuari de la Fontsanta també dit Mare de Déu de Gràcia de la Fontsanta és un edifici religiós al municipi de Jafre (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Santuari de la Fontsanta (Jafre)
Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia
El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme.
Veure Goigs і Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia
Santuari de la Mare de Déu del Tura
El Santuari del Tura, de Santa Maria del Tura, o de la Mare de Déu del Tura és una església d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Santuari de la Mare de Déu del Tura
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja
El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja és un edifici religiós del municipi de Tortosa (Baix Ebre).
Veure Goigs і Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja
Santuari de la Mare de Déu dels Oms
El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és una obra del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Goigs і Santuari de la Mare de Déu dels Oms
Santuari de Requesens
El santuari de la Mare de Déu de Requesens és un santuari marià situat a la part de ponent del veïnat de Requesens.
Veure Goigs і Santuari de Requesens
Santuari de Rocaprevera
El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera és un conjunt religiós situat al Puig de les Tres Creus sobre la vila de Torelló en la comarca d'Osona.
Veure Goigs і Santuari de Rocaprevera
Santuari del Corredor
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm,.
Veure Goigs і Santuari del Corredor
Santuari del Far
El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Goigs і Santuari del Far
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
El Servei d'Arxiu Municipal de Palamós és el servei públic responsable de la salvaguarda, l'organització, la gestió i la divulgació de la documentació generada i rebuda per l'Ajuntament de Palamós des dels seus inicis fins a l'actualitat.
Veure Goigs і Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
Simó Gratacòs i Oliveras
Simó Gratacòs i Oliveras (Figueres, 21 de gener del 1891 - Figueres, 2 de gener del 1951) va ser un músic empordanès, compositor i instrumentista de piano i flauta travessera.
Veure Goigs і Simó Gratacòs i Oliveras
Simiot
Un simiot és, en la mitologia pirenenca catalana, una criatura diabòlica d'aspecte similar a un mico.
Veure Goigs і Simiot
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Goigs і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Veure Goigs і Tossa de Mar
Valentí Miserachs i Grau
Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 17 de juliol del 1943) és un prevere, organista, director de cor i compositor català.
Veure Goigs і Valentí Miserachs i Grau
Vilalba dels Arcs
Vilalba dels Arcs és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Veure Goigs і Vilalba dels Arcs
Xilografia
Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.
Veure Goigs і Xilografia
També conegut com Goig.
, Diego Angelón, Dipòsit digital Trencadís, Domènec Arquimbau, Dominique de Courcelles, Eduard Boada Aragonès, El Carme (Onda), Enric Torra i Pòrtulas, Ermita de l'Abellera, Ermita de l'Estrella, Ermita de Sant Bonifaci de Vinaixa, Ermita de Sant Roc (Vilopriu), Ermita de Sant Sebastià de Sitges, Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí), Ermita de Santa Cristina (Artana), Ermita de Santa Magdalena (Terrades), Església de Sant Sebastià (Sant Andreu de Llavaneres), Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Estampa (art), Fèlix de Roma (patró de Vilafranca), Feliu de Girona, Festa dels Tonis de Taradell, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, Festes populars als Països Catalans, Filomena Ferrer i Galzeran, Francesc Balart, Francesc Escorsell, Francesc Roca i Vila, Francesc Vigé, Francesc Vila i Ginferrer, Frederic Muset i Ferrer, Fulls de rengle, Gènere musical, Goigs (desambiguació), Goigs a sant Fèlix, Goigs dels Ous, Grans Festes de l'Església Ortodoxa, Guillem Agel i Barrière, Guillem de Llívia, Heptasíl·lab, Honorat Vilamanyà i Serrat, Igüerri, Ignasi Ayné i Vila, Impremta Le Comte, Impremta Tastu, Inperayritz de la ciutat joyosa, Institut d'Estudis Ilerdencs, Isosil·làbic, Jaculatòria, Jaume Biscarri i de Fortuny, Joachim Comet, Joan Altisent i Ceardi, Joan Baptista Batlle i Martínez, Joan Baptista Escorihuela, Joan Baptista Plasència i Aznar, Joan Baptista Vidal, Joan de Licòpolis, Joan Grau Gené, Joan Grifoll i Guasch, Joan Jolis Santjaume, Joan Just i Bertran, Joan Muñoa, Jordi Morant i Clanxet, José María Varela Silvari, Josefina Roma i Riu, Josep Aulet i Fiol, Josep Castanyer i Ferrer, Josep Espí i Ulrich, Josep Font i Palmarola, Josep Generès, Josep Gols i Veciana, Josep Jaume i Boixader, Josep Maria Castella i Molins, Josep Maria Cogul i Monné, Josep Masip i Triquell, Josep Paradeda i Sala, Josep Puig i Bosch, Josep Ribot i Calpe, Josep Sancho i Marraco, Josep Serrés i Pascual, Josep Taxés i Mestres, Josep Torroja i Tarrats, Jusèp Amiell Solè, L'Erola de Viladrau, L'Espà, La Baronia de Rialb, Literatura catalana, Llibertinatge, Llibre Vermell de Montserrat, Llimiana, Llorenç màrtir, Lloret de Mar, Lluís Derch i Sales, Lluís Millet i Pagès, Lluís Sarret i Pons, Llucià i Marcià, Magí Bosch, Magí Pontí i Ferrer, Majestat de Beget, Manuel Genovart i Boixet, Manuel Mariano Ribera, Marc Biosca i Barba, Mare de Déu, Mare de Déu de Bellvitge, Mare de Déu de Farners, Mare de Déu de Foix, Mare de Déu de la Consolació de Gratallops, Mare de Déu de la Gorga, Mare de Déu de la Llinda, Mare de Déu de la Pietat d'Arbúcies, Mare de Déu de Lloseta, Mare de Déu del Claustre, Mare de Déu del Mont, Mare de Déu del Puig del Ram, Mare de Déu del Remei, Mare de Déu del Remei de Cornellà de Llobregat, Mare de Déu del Roser, Mare de Déu del Vilar, Mare de Déu del Vinyet, Mare de Déu dels Arquets, Marededéu trobada, Maria Carta, Maria de la Salut, Maria Miret i Furné, Maria Teresa Llorens i Crusat, Marià Berga i Valart, Mariologia, Mateu Avellaneda i Canyadell, Maties Ruiz Esteve, Maurici Proeta, Mètrica catalana, Música tradicional, Música tradicional dels Països Catalans, Miquel (arcàngel), Miquel Pagès, Montgat, Montmajor, Monument a Nicolau Font, Nicanor Pérez i Ferràndiz, Nostra Senyora de la Cisa, Odiló Maria Planàs i Mas, Oliva de Vilanova, Pascual Veiga Iglesias, Pau Parassols i Pi, Pere Esteve i Puig, Portell (Sant Ramon), Premis Sitges, Quintanes, Rafael Compte i Ferrando, Ramon Nonat, Renaixença, Ricard Vives i Sabaté, Romeu de Llívia, Rosa Compte i Ferrando, Salvador Ritort i Faus, Salvador Torrell i Eulàlia, Sant Antoni de Castelló d'Empúries, Sant Cebrià dels Alls, Sant Crist de Balaguer, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Esteve de Vila-seca, Sant Feliu de Parlavà, Sant Feliu de Vilac, Sant Gervàs del Castelló Sobirà, Sant Grau d'Ardenya, Sant Llorenç de Vilardell, Sant Martí del Corb, Sant Miquel de la Tosca del Vilosell, Sant Miquel de Setcases, Sant Miquel del Corb, Sant Nicolau de Puig Castellar, Sant Pelegrí de Biosca, Sant Pere de Rubí, Sant Roro, Sant Silvestre de Serra d'Alt, Sant Urbà de Foradada, Sant Víctor de Senterada, Santa Calamanda, Santa Coloma de Marata, Santa Fe d'Organyà, Santa Magdalena de Cambrils, Santa Margarida de Sacot, Santa Margarida del Soler, Santa Maria d'Escales, Santa Maria de Finestres, Santa Maria de Mansolí, Santa Maria de Montsant, Santa Maria de Paretdelgada, Santa Maria de Quadres, Santa Maria de Vilademany, Santa Maria de Viladordis, Santuari de la Fontsanta (Jafre), Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, Santuari de la Mare de Déu del Tura, Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja, Santuari de la Mare de Déu dels Oms, Santuari de Requesens, Santuari de Rocaprevera, Santuari del Corredor, Santuari del Far, Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, Simó Gratacòs i Oliveras, Simiot, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tossa de Mar, Valentí Miserachs i Grau, Vilalba dels Arcs, Xilografia.