Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

531 les relacions: Actumer, Adgandestri, Aegishjalmur, Afrani Annibalià, Alamània, Alemanya, Alemanys, Alexandre Sever, Alfred Rosenberg, Allium ursinum, Alta edat mitjana, Ambrons, Ampsivaris, Anglaterra anglosaxona, Anglès, Angles, Anglesos, Anglosaxons, Angrivaris, Animalística, Anna Świrszczyńska, Antemi (prefecte del pretori), Antiguitat clàssica, Aqüeducte d'Eifel, Araviscs, Arc de Triomf d'Aurenja, Ardaric, Arianisme, Arquitectura anglosaxona, Arquitectura longobarda, Art, Assemblea, Atuàtucs, Augsburg, Aula Regia, Autoritarisme, Èpica germànica, Ètnia, Òscar (nom), Àtila, Banda (societat), Bandua, Barba, Barbarians (sèrie de televisió), Bastarnes, Batalla d'Aigües Sèxties, Batalla de Châlons (274), Batalla de l'Arar, Batalla de Magetobriga, Batalla de Watling Street, ..., Batalla del bosc de Teutoburg, Bataus, Batins, Bavarès, Bàltia, Bàrbar, Bàvars, Belgae, Belgues, Bescuit de Nadal, Betasis, Blut und Boden, Boiòcal, Bois (poble celta), Bonós, Borgonya, Brúcters, Bretons, Breunes, Brinnó, Britans, Britànnia, Brno, Bullenbeisser, Burg (desambiguació), Burgenland, Burgundis, Buris, Cabells rossos, Cadwallon Lawhir ap Einion, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Caldus (militar), Caledons, Calendari germànic, Camavis, Campà (germànic), Camps Decumats, Canninefates, Cant dels Nibelungs, Caríntia, Carnuntum, Carudes, Cast, Casta sacerdotal, Casuaris, Català antic, Cauci, Caucs, Cavaller, Cavalleria, Còmmode, Celtibers, Cennis, Ceracates, Ceresos, Cesaraugusta, Cimbres, Civilització, Cletorològion, Client (Roma), Codificació (dret), Cognom, Color dels ulls, Columna de Marc Aureli, Companyonia, Concili de Tours, Condruses, Conquesta romana de Britànnia, Crisi del segle III, Cristianisme germànic, Croades Bàltiques, Cronologia de l'antiga Roma, Cultura arqueològica, Cultura de Jastorf, Cultura gal·loromana, Cultura occidental, Dacis, Danès, Dante Alighieri, Danubi, Dàcia, Dècada de l'1, Dècada del 210, Déu de la guerra, Defrutum, Diada de la Santa Creu, Diàspora, Diòcesi d'Astorga, Dioclecià, Dissabte, Divisions administratives de l'Alemanya nazi, Dolní Věstonice, Dones a la dinastia merovíngia, Dones a la societat celta, Dot, Dret germànic, Ducat, Dulgubnis, Eburons, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Edat del ferro, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edicte de Teodoric, El malson, Encanteris de Merseburg, Enkenbach-Alsenborn, Enric, Ergi, Escocesos, Escoles palatines, Escultura romana, Església Catòlica a Alemanya, Església Ortodoxa Romanesa, Espanyols, Esseda, Estònia, Estis, Estonians, Estrep (hípica), Etnònim, Eudosis, Fara, Federats, Ficció especulativa, Figueres, Flavi Teodosi el Vell, Fliehburg, Folk metal, Folklore, Fosis, França, Francès, Francs, Friedrich Ludwig Jahn, Frisiabons, Frisis, Frontera lingüística mosel·lana, Fundusos, Gai Anni Cimbre, Gai Aufidi Victorí, Gai Sili (cònsol), Gannasc, Gàl·lia, Gèpides, Gómer, Gelabert (cognom), Geografia de França, Geografia de Portugal, Geografia del Regne Unit, Gerard, Germanística, Germanofília, Germà (desambiguació), Germània (regió), Germània Superior, Germànic, Germànics, Gotins, Gots, Gran Alemanya, Guant, Guerra de les Gàl·lies, Guerra dels Æsir–Vanir, Guerra prehistòrica, Guerra Vandàlica, Guerres Marcomanes, Guerres romano-germàniques, Guerres romano-longobardes, Guerres romano-perses, Gugerns, Guifré el Pilós, Gustaf Kossina, Halicephalobus mephisto, Hall, Haplogrup I-M253, Harudes, Hèruls, Helvecons, Hermions, Hermundurs, Hil·lèvions, Hispània visigoda, Història, Història d'Escandinàvia, Història d'Europa, Història d'Hongria, Història de Catalunya, Història de Croàcia, Història de Dinamarca, Història de França, Història de l'art, Història de l'Imperi Romà, Història de l'italià, Història de la llengua catalana, Història de la navegació, Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est, Història de les campanyes militars romanes, Història de Mallorca, Història de Portugal, Història de Sardenya, Història de Suècia, Història de Suïssa, Història del cristianisme, Història del nu artístic, Història del vi, Història dels Pirineus, Història genètica d'Europa, Història militar, Huns, Imperi Carolingi, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, In vino veritas, Incrions, Infrahome, Irànics, Irminsul, Isebek, Isis, Islandesos, Itàlia, Itàlics, Iutungs, J. R. R. Tolkien, Jacint Gayet, Javelina, Joseph Goebbels, Justinià (general), Juts, Karl Barth, Kelpie, Kraichgau, Lacre, Lacrings, Laietània, Latobriges, Lederhosen, Legió I Italica, Legió II Traiana Fortis, Legió IX Hispana, Legió V Alaudae, Legió X Gemina, Legió XIII Gèmina, Legió XV Primigenia, Legió XXI Rapax, Legió XXII Primigènia, Leidang, Lelià, Lemovis, Levons, Limitanei, Llança, Llança porquera, Llatins (edat mitjana), Llegenda de l'origen troià dels gals, Llegenda negra espanyola, Llengües d'oïl, Llengües germàniques, Lokman Slim, Longobards, Lord, Luci Antoni Saturní, Luxemburguesos, Macedònia (província romana), Magne (consular), Magrib, Mallorca, Maramureș, Marca Soraba, Marcomània, Marisa Madieri, Marobod, Marsignes, Marvings, Mataró, Matíacs, Matrillinatge, Mòrins, Mecklenburg (regió), Menapis, Mercuri (mitologia), Mestissatge, Migració túrquica, Mikhaïl Eisenstein, Minoria nacional, Missió gregoriana, Mite dels orígens troians, Mitologia catalana, Mitologia escocesa, Mitologia europea, Mitologia germànica, Mitologia germànica continental, Mitologia nòrdica, Monarquia electiva, Museu Nacional d'Història i d'Art de Luxemburg, Nacions celtes, Naharvals, Naristis, Nèmetes, Nòrdics, Neerlandès, Neerlandesos, Nertereanes, Nervis, Nivelles, Noruecs, Noruega, Noviodunum Biturigum, Nurtons, Nus sueu, Occident, Odinisme, Oliebol, Opole, Ordalia, Oromarsacs, Oscar (desambiguació), Osis, Ostrogots, Països Baixos (regió històrica), Països Baixos durant l'era romana, Paganisme germànic, Paganisme nòrdic, Papa Bonifaci II, París, Pèl-roig, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Període visigòtic a Catalunya, Persona monònima, Peter Camenzind, Peucins, Plaça, Poesia narrativa, Portada/article maig 6, Portugal, Prússia (regió), Priscil·lià, Projecte Uruz, Pupiè, Quades, Queruscs, Raça ària, Racates, Racisme, Rússia, Regió d'Escítia, Regnat de Cleòpatra, Regne Franc, Regne Vàndal, Regne Visigot, Regnes bàrbars, Regnes germànics, Rei de Kent, Reichsgau de Valònia, Reichskommissariat Ukraine, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renovatio imperii, República Batava, Reudignes, Revolta dels Bataus, Richard Wagner, Rimavská Sobota, Roland Gunesch, Roma, Romania, Roxolans, Rugis, Ruma, Sabalingis, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagum, Sarmàtia, Sàrmates, Sèmnons, Sèquans, Sílfide, Seax, Sedusis, Segell (autenticació), Segestes, Segnes, Segona batalla de Tapae, Segona Guerra Civil romana, Senyoriu de Rebollet, Sidens, Sigimon, Sigulons, SN 1604, Societat protoindoeuropea, Somport, Spartacus (sèrie), Suardons, Suïssa sota l'antiga Roma, Suec, Suecs, Sufix -acum, Suions, Sundgau, Sunucs, Syn, Tabernae, Taifals, Tàctiques romanes d'infanteria, Tèncters, Telemark, Teodoric el Gran, Teracàtries, Tetrasquel, Teurioquesmes, Teutons, Thing, Thionville, Thor, Thrall, Thusnelda, Tit Labiè (tribú), Toponímia, Toxandris, Tracis, Transport medieval de cavalls, Travian, Trèvers, Tresor de Guarrazar, Tresor de Pietroasele, Tribocs, Tribu, Trobador, Trofeu dels Alps, Tromsø, Tropaeum Traiani, Tungres, Turcilings, Turingis, Txecs, Ubis, Ucraïna, Ur (bòvid), Usípetes, Uxellodunum, Valentia, Vangíons, Vargions, Varins, Vassallatge, Vístula, Völundarkvida, Völva, Veðrfölnir, Vercingetòrix, Vi a l'antiga Roma, Vi blanc, Viena, Vindobona, Visigots, Volínia, Vortigern, Wàgria, Wends, Werner Stöckl, Wuffa, Zúric, 113 aC, 171, 172, 213, 246, 256, 280, 298, 308, 356, 4 de setembre, 58 aC, 723, 83, 9. Ampliar l'índex (481 més) » « Shrink índex

Actumer

Actumer (en Cattumerus) era un cabdill de la tribu germànica dels cats, ancestre del rei dels queruscs Itàlic (a través de la seva mare).

Nou!!: Germànics і Actumer · Veure més »

Adgandestri

Adgandestri (en llatí Adgandestrius) era un cap del poble germànic dels cats que es va oferir als romans per assassinar Armini i va demanar que li enviessin verí.

Nou!!: Germànics і Adgandestri · Veure més »

Aegishjalmur

El símbol de ægishjálmur. L' aegishjalmur o ægishjálmur (original ægishjálmr) és un símbol màgic de protecció utilitzat pels vikings.

Nou!!: Germànics і Aegishjalmur · Veure més »

Afrani Annibalià

Afrani Annibalià, en llatí Afranius Hannibalianus, va viure al segle III, i va ser un magistrat romà, cònsol l'any 292, Prefecte del pretori, senador i comandant militar.

Nou!!: Germànics і Afrani Annibalià · Veure més »

Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne alaman en verd Alamània (Alamannia en la seva forma llatina), citada per primera vegada l'any 289, també anomenada Regne bàrbar d'Alemanya o Regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.

Nou!!: Germànics і Alamània · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Germànics і Alemanya · Veure més »

Alemanys

Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.

Nou!!: Germànics і Alemanys · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Germànics і Alexandre Sever · Veure més »

Alfred Rosenberg

Alfred Rosenberg (12 de gener de 1893 – 16 d'octubre de 1946).

Nou!!: Germànics і Alfred Rosenberg · Veure més »

Allium ursinum

Allium ursinum és una espècie de la família de les amaril·lidàcies que en català rep els noms vernacles, entre d'altres, d’all bord, all d'os, all de bruixa, all de colobra, all de moro, all silvestre, all ursí o allassa vermella És una planta amb flors que pertany al gènere Allium i, per tant, emparentat amb el cibulet, la ceba o l'all.

Nou!!: Germànics і Allium ursinum · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Germànics і Alta edat mitjana · Veure més »

Ambrons

Els ambrons van ser una tribu procedent de la península de Jutlàndia, que són esmentats per primera vegada en els textos en relació a la història de Roma del.

Nou!!: Germànics і Ambrons · Veure més »

Ampsivaris

Els ampsivaris (en llatí Ampsiuarii) eren una tribu germànica de la regió del riu Ems.

Nou!!: Germànics і Ampsivaris · Veure més »

Anglaterra anglosaxona

La reconstrucció del casc enterrat a Sutton-Hoo, pertanyent al rei d'Anglia de l'Est (ca. 625) Anglaterra anglosaxona es refereix al període de la història de l'àrea de la Gran Bretanya, que ara coneixem com a Anglaterra, que dura des del final de la Gran Bretanya romana i l'establiment dels regnes anglosaxons al segle cinquè fins a la conquesta normanda d'Anglaterra en el 1066.

Nou!!: Germànics і Anglaterra anglosaxona · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Germànics і Anglès · Veure més »

Angles

Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.

Nou!!: Germànics і Angles · Veure més »

Anglesos

Els anglesos són un grup humà procedent d'Anglaterra.

Nou!!: Germànics і Anglesos · Veure més »

Anglosaxons

Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Nou!!: Germànics і Anglosaxons · Veure més »

Angrivaris

Els angrivaris (en llatí Angrivarii; en grec antic Ἀγγριουάριοι) eren una tribu germànica que vivia a la regió entre el Weser i l'Elba i tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards, segons diuen Tàcit i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Germànics і Angrivaris · Veure més »

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Nou!!: Germànics і Animalística · Veure més »

Anna Świrszczyńska

, AFI //, (també coneguda com a Anna Swir) fou una poetessa, dramaturga i prosista polonesa, autora d'obres per a nens i joves.

Nou!!: Germànics і Anna Świrszczyńska · Veure més »

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Nou!!: Germànics і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Germànics і Antiguitat clàssica · Veure més »

Aqüeducte d'Eifel

Recorregut de l'aqüeducte d'Eifel, amb el seu pendent mitjà. L'aqüeducte d'Eifel va ser un dels aqüeductes més llargs de l'Imperi romà, que demostra la gran perícia dels enginyers de l'època, els assoliments tècnics de la qual es van perdre en gran part d'Europa en l'Edat Mitjana.

Nou!!: Germànics і Aqüeducte d'Eifel · Veure més »

Araviscs

Els araviscs (en llatí Aravisci o Eravisci, en grec antic Ἀραβίσκοι) eren un poble de Pannònia, que vivien a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: Germànics і Araviscs · Veure més »

Arc de Triomf d'Aurenja

L'arc de triomf d'Aurenja és un arc de triomf situat a la ciutat d'Aurenja, França.

Nou!!: Germànics і Arc de Triomf d'Aurenja · Veure més »

Ardaric

Ardaric (en llatí Ardaricus) va ser rei dels gèpids, una tribu germànica, durant el.

Nou!!: Germànics і Ardaric · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Germànics і Arianisme · Veure més »

Arquitectura anglosaxona

X, Northamptonshire. arcs cecs, balustres a l'església d'Earls Barton. LArquitectura anglosaxona va ser un període en la història de l'arquitectura d'Anglaterra i part de Gal·les, des de mitjan segle V fins a la conquesta normanda de 1066.

Nou!!: Germànics і Arquitectura anglosaxona · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Germànics і Arquitectura longobarda · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Germànics і Art · Veure més »

Assemblea

Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.

Nou!!: Germànics і Assemblea · Veure més »

Atuàtucs

Els atuàtucs o aduàtucs (llati Atuatuci o Aduatuci) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga, veïns del eburons i dels nervis, originats en els sis mil cimbres i teutons que van deixar la resta del grup durant la marxa a Itàlia.

Nou!!: Germànics і Atuàtucs · Veure més »

Augsburg

Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.

Nou!!: Germànics і Augsburg · Veure més »

Aula Regia

Aula Règia o Aula Regis (en llatí "atri, saló o sala del rei"), era la gran sala, sala de recepcions o saló del tron de la Domus Flavia, el Palau de Domicià al Palatí romà.

Nou!!: Germànics і Aula Regia · Veure més »

Autoritarisme

Lautoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives.

Nou!!: Germànics і Autoritarisme · Veure més »

Èpica germànica

Representació de Beowulf de J.R. Skelton (1908) Es coneix com a èpica germànica el conjunt de narracions que recullen les heroïcitats i les gestes de guerrers originaris dels pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Èpica germànica · Veure més »

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Nou!!: Germànics і Ètnia · Veure més »

Òscar (nom)

Òscar és un nom propi masculí d'origen germànic, que significa ‘llança divina’.

Nou!!: Germànics і Òscar (nom) · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Germànics і Àtila · Veure més »

Banda (societat)

Les bandes representen un tipus d'organització social humana i consisteixen d'un nombre reduït de nuclis familiars o subgrups afiliats, organitzats per causes de subsistència i de seguretat.

Nou!!: Germànics і Banda (societat) · Veure més »

Bandua

Bandua era un dels principals déus dels galaics i lusitans, considerat déu de la guerra i vinculat a la tradició cèltica de l'Europa Central.

Nou!!: Germànics і Bandua · Veure més »

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Nou!!: Germànics і Barba · Veure més »

Barbarians (sèrie de televisió)

Barbarians (títol original alemany, Barbaren) és una sèrie de televisió alemanya del 2020, creada per Andreas Heckmann, Arne Nolting i Jan Martin Scharf, produïda i distribuïda per Netflix.

Nou!!: Germànics і Barbarians (sèrie de televisió) · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Germànics і Bastarnes · Veure més »

Batalla d'Aigües Sèxties

La batalla d'Aigües Sèxties va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Màrius i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats, els ambrons.

Nou!!: Germànics і Batalla d'Aigües Sèxties · Veure més »

Batalla de Châlons (274)

La batalla de Châlons es va lliurar al febrer o març de 274 entre l'emperador romà Luci Domici Aurelià (270–275) i el seu rival, l'emperador Tètric I (271–274) de la Gàl·lia a la regió que avui dia és Châlons-en-Champagne.

Nou!!: Germànics і Batalla de Châlons (274) · Veure més »

Batalla de l'Arar

La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Germànics і Batalla de l'Arar · Veure més »

Batalla de Magetobriga

La batalla de Magetobriga és un episodi de l'enfrontament entre celtes i germànics durant el primer segle abans de Crist.

Nou!!: Germànics і Batalla de Magetobriga · Veure més »

Batalla de Watling Street

La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produí el 60 o el 61 a la província romana de Britània, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Escòcia.

Nou!!: Germànics і Batalla de Watling Street · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Bataus

Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.

Nou!!: Germànics і Bataus · Veure més »

Batins

Els batins (en llatí Batini, en grec antic Βατεινοί) eren una tribu germànica que segons Claudi Ptolemeu vivia a les muntanyes dels Sudets.

Nou!!: Germànics і Batins · Veure més »

Bavarès

El bavarès o bavarés, altrament dit austrobavarès, és un grup de dialectes alemanys considerades en conjunt una llengua.

Nou!!: Germànics і Bavarès · Veure més »

Bàltia

Bàltia és un nom que Plini el Vell treu de Xenofont de Làmpsac, i explica que a tres dies de navegació des d'Escítia Hi havia una illa molt gran anomenada així.

Nou!!: Germànics і Bàltia · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Germànics і Bàrbar · Veure més »

Bàvars

Els bàvars o Bavarii eren una tribu germànica, originàriament establerts a Bohèmia (l'actual República Txeca) que més tard es van expandir cap a les actuals Àustria i Baviera.

Nou!!: Germànics і Bàvars · Veure més »

Belgae

Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.

Nou!!: Germànics і Belgae · Veure més »

Belgues

Els belgues (Belgen, Belges, Belgier) són els habitants del regne de Bèlgica, estat federal a l'Europa Occidental.

Nou!!: Germànics і Belgues · Veure més »

Bescuit de Nadal

Els bescuits de Nadal són assortiments de pastisset de rebosteria, preparats tradicionalment durant les celebracions de fi d'any, als països germànics i en molts països i regions del món.

Nou!!: Germànics і Bescuit de Nadal · Veure més »

Betasis

El betasis (en llatí Betasii) eren un poble germànic que vivia a la província romana de la Germània Inferior,.

Nou!!: Germànics і Betasis · Veure més »

Blut und Boden

espiga i espasa Blut und Boden o Sang i terra és una ideologia que considera la sang, emblema de la descendència i de la raça i la terra, que nodreix gràcies a l'agricultura i l'espai vital com el fonament essencial d'una societat estable i esponerosa.

Nou!!: Germànics і Blut und Boden · Veure més »

Boiòcal

Boiòcal (Boiocalus) era el cabdill del poble germànic dels ampsivaris, que l'any 58 van ser expulsats del seu territori pels caucs.

Nou!!: Germànics і Boiòcal · Veure més »

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Germànics і Bois (poble celta) · Veure més »

Bonós

Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.

Nou!!: Germànics і Bonós · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Borgonya · Veure més »

Brúcters

Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.

Nou!!: Germànics і Brúcters · Veure més »

Bretons

Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.

Nou!!: Germànics і Bretons · Veure més »

Breunes

Els breunes, breons o brions (en llatí Breuni, Breones o Briones; en grec Βρεῦνοι) foren una tribu alpina de Rètia, al nord del modern Tirol, a la regió de Mont Brenner.

Nou!!: Germànics і Breunes · Veure més »

Brinnó

Brinnó va ser un cabdill germànic.

Nou!!: Germànics і Brinnó · Veure més »

Britans

Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.

Nou!!: Germànics і Britans · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Germànics і Britànnia · Veure més »

Brno

Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.

Nou!!: Germànics і Brno · Veure més »

Bullenbeisser

Bullenbeisser és una raça de gos extinta coneguda com a bons caçadors, de tipus molós a la seva època, de pelatge curt i color tigrat, el seu cap presentava prognatisme, posseïen gran musculatura i una mandíbula ampla i forta per mossegar (es creu com la més alta), d'origen alemany, la seva criança abans estava controlada pels caçadors.

Nou!!: Germànics і Bullenbeisser · Veure més »

Burg (desambiguació)

* Població: Burg és un terme d'origen germànic per a designar una ciutat.

Nou!!: Germànics і Burg (desambiguació) · Veure més »

Burgenland

Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.

Nou!!: Germànics і Burgenland · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Germànics і Burgundis · Veure més »

Buris

Els buris (en llatí Buri) eren un poble germànic esmentat per Tàcit junt amb els marsignes i els gotins, i veïns dels marcomans i cuades.

Nou!!: Germànics і Buris · Veure més »

Cabells rossos

Retrat de dona jove amb unicorn (Dama amb ''unicorn'') (1506), per Raffaello Sanzio representa una jove amb cabell ros El ros és un color de cabells caracteritzat per nivells baixos del fosc pigment melanina.

Nou!!: Germànics і Cabells rossos · Veure més »

Cadwallon Lawhir ap Einion

Cadwallon ap Einion (460 aprox.- 534 aprox.; probablement regnà a partir de l'any 500), altrament conegut com a Cadwallon Lawhir (el Mans Llargues) i Cadwallon I, fou un dels reis de Gwynedd.

Nou!!: Germànics і Cadwallon Lawhir ap Einion · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Germànics і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Caldus (militar)

Caldus (Caldus), va ser el darrer membre de la família dels Caldus que apareix a la història.

Nou!!: Germànics і Caldus (militar) · Veure més »

Caledons

Els caledons (llatí: Caledones o Caledonii; grec antic: Καληδῶνες, Kaledones) foren una confederació de tribus celtes de parla britònica que visqueren en allò que avui en dia és Escòcia durant l'edat de ferro i l'època romana.

Nou!!: Germànics і Caledons · Veure més »

Calendari germànic

Els calendaris germànics eren els calendaris regionals utilitzats pels primitius pobles germànics, abans que adoptessin el calendari julià en la baixa Edat Mitjana.

Nou!!: Germànics і Calendari germànic · Veure més »

Camavis

Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.

Nou!!: Germànics і Camavis · Veure més »

Campà (germànic)

Campà (en llatí Campanus) era un dels cabdills del poble germànic dels tungres que lluitava al costat dels romans a la guerra de Roma contra Juli Civilis l'any 71.

Nou!!: Germànics і Campà (germànic) · Veure més »

Camps Decumats

Els Camps Decumats (Agri Decumates) eren les terres a l'est del Rin i nord del Danubi, de les quals els romans van prendre possessió quan els germànics es van retirar cap a l'est.

Nou!!: Germànics і Camps Decumats · Veure més »

Canninefates

Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.

Nou!!: Germànics і Canninefates · Veure més »

Cant dels Nibelungs

El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors.

Nou!!: Germànics і Cant dels Nibelungs · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Germànics і Caríntia · Veure més »

Carnuntum

Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.

Nou!!: Germànics і Carnuntum · Veure més »

Carudes

Els carudes (en llatí charudes, en grec antic Χαροῦδες) són una tribu germànica esmentada per Claudi Ptolemeu entre les que habitaven el Quersonès Címbric (Jutlàndia), i que són probablement el mateix poble que Suetoni menciona amb el nom de Carides.

Nou!!: Germànics і Carudes · Veure més »

Cast

Cast (Castus) era un esclau gal que, juntament amb el traci Espàrtac, el company de la Gàl·lia Crix, el celta Cànic i Enòmau, va ser un dels líders dels esclaus rebels durant la Tercera Guerra Servil (73 -71 aC).

Nou!!: Germànics і Cast · Veure més »

Casta sacerdotal

El terme "casta sacerdotal" sol referir-se a un grup social estrictament dedicat al servei religiós i la pràctica espiritual, que en molts casos posseïen gran influència i poder, sent grups relativament tancats.

Nou!!: Germànics і Casta sacerdotal · Veure més »

Casuaris

Els casuaris (en llatí Casuarii, en grec antic Κασουάριοι) o catuaris (llatí Cattuarii) eren un poble germànic probablement emparentats amb els cats.

Nou!!: Germànics і Casuaris · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Germànics і Català antic · Veure més »

Cauci

Els cauci (grec Καῦκοι) eren un grup tribal de l'antiga Irlanda coneguts per un únic esment del geògraf Claudi Ptolemeu qui els situava en la regió dels comtats de Dublín i Wicklow.

Nou!!: Germànics і Cauci · Veure més »

Caucs

Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.

Nou!!: Germànics і Caucs · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Germànics і Cavaller · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Germànics і Cavalleria · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Germànics і Còmmode · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Germànics і Celtibers · Veure més »

Cennis

Els cenni (en llatí Cenni, en grec antic Κέννοι) eren una tribu germànica que formava part de la confederació dels alamans esmentada per Dió Cassi.

Nou!!: Germànics і Cennis · Veure més »

Ceracates

Els ceracates (en llatí Caeracates) eren un poble germànic esmentat per Tàcit junt amb els tribocs i els vangíons quan parla de la Revolta dels bataus dirigida per Juli Civilis.

Nou!!: Germànics і Ceracates · Veure més »

Ceresos

Els ceresos (llatí Caeroesi, Caeraesi, Ceroesi o Cerosi) foren un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que significa «poble ovella»).

Nou!!: Germànics і Ceresos · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Germànics і Cesaraugusta · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Germànics і Cimbres · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Germànics і Civilització · Veure més »

Cletorològion

El Cletorològion de Filoteu, en grec medieval Κλητορολόγιον, paraula derivada de Κλησις (invitació) i Κλητοριον (banquet), és la més completa i important de les llistes de càrrecs i precedències a la cort de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Germànics і Cletorològion · Veure més »

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: Germànics і Client (Roma) · Veure més »

Codificació (dret)

El moviment codificador modern va sorgir al món el.

Nou!!: Germànics і Codificació (dret) · Veure més »

Cognom

El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.

Nou!!: Germànics і Cognom · Veure més »

Color dels ulls

Mirada d'una persona amb ulls de color verd. El color dels ulls és un caràcter fenotípic determinat per la quantitat i el tipus de pigment de l'iris.

Nou!!: Germànics і Color dels ulls · Veure més »

Columna de Marc Aureli

La Columna de Marc Aureli a la Piazza Colonna. La Columna de Marc Aureli és un monument de la ciutat de Roma que fou construït entre el 176 i el 192 per celebrar, possiblement després de la seva mort, les victòries de l'emperador romà Marc Aureli (161 - 180) contra els pobles germànics dels marcomans, els sàrmates i els quades que es trobaven al nord del curs mitjà del Danubi durant les Guerres Marcomanes.

Nou!!: Germànics і Columna de Marc Aureli · Veure més »

Companyonia

La companyonia (llatí: comitatus) era una estructura d'amistat que obligava els reis germànics a governar consultant amb els seus guerrers.

Nou!!: Germànics і Companyonia · Veure més »

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Nou!!: Germànics і Concili de Tours · Veure més »

Condruses

Els condruses (Condrussi) van ser un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que està emparentat amb Condate, "confluència").

Nou!!: Germànics і Condruses · Veure més »

Conquesta romana de Britànnia

La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Nou!!: Germànics і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Germànics і Crisi del segle III · Veure més »

Cristianisme germànic

segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Germànics і Cristianisme germànic · Veure més »

Croades Bàltiques

Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.

Nou!!: Germànics і Croades Bàltiques · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Germànics і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cultura arqueològica

Una cultura arqueològica és la suma dels conjunts d'artefactes i altres elements materials (construccions, restes de camins, de canals, etc.) corresponents a una època i un lloc (jaciment o regió) determinats.

Nou!!: Germànics і Cultura arqueològica · Veure més »

Cultura de Jastorf

La cultura de Jastorf és una cultura de la prehistòria localitzada al nord d'Alemanya que va viure entre el segle VII aC i els primers anys de l'era cristiana.

Nou!!: Germànics і Cultura de Jastorf · Veure més »

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Nou!!: Germànics і Cultura gal·loromana · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Germànics і Cultura occidental · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: Germànics і Dacis · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Germànics і Danès · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Germànics і Dante Alighieri · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Germànics і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Germànics і Dàcia · Veure més »

Dècada de l'1

La dècada de l'1 és el període que comprèn els primers nou anys de l'Era Comuna (o Anno Domini), des de l'1 fins al 9.

Nou!!: Germànics і Dècada de l'1 · Veure més »

Dècada del 210

La dècada del 210 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 210 fins al 31 de desembre del 219.

Nou!!: Germànics і Dècada del 210 · Veure més »

Déu de la guerra

Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.

Nou!!: Germànics і Déu de la guerra · Veure més »

Defrutum

raïm és l'ingredient principal del ''defrutum'' El defrutum, defructum, caroenum o sapa és un tipus de vi reduït molt emprat en l'època de l'Imperi Romà.

Nou!!: Germànics і Defrutum · Veure més »

Diada de la Santa Creu

Falla durant les Creus de Maig a Borriana el 2012 La Diada de la Santa Creu, Creu de Maig, Invenció de la Santa Creu o també Festa de les Creus és una de les festes dins del ritu romà per celebrar el culte a la Creu de Crist.

Nou!!: Germànics і Diada de la Santa Creu · Veure més »

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Nou!!: Germànics і Diàspora · Veure més »

Diòcesi d'Astorga

La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.

Nou!!: Germànics і Diòcesi d'Astorga · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Germànics і Dioclecià · Veure més »

Dissabte

El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.

Nou!!: Germànics і Dissabte · Veure més »

Divisions administratives de l'Alemanya nazi

Divisions administratives de l'Alemanya nazi, 1944. Alemanya, 1919-1937. NSDAP en 1926, 1928, 1933 i 1937. Després de la supressió dels Ländern (estats) individuals de la República de Weimar el 1934, els Gaue (Singular: Gau) eren les subdivisions administratives de facto de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Germànics і Divisions administratives de l'Alemanya nazi · Veure més »

Dolní Věstonice

Dolní Věstonice és una localitat propera a Brno, al districte Břeclav de la regió txeca de Moràvia meridional. És famosa pel seu jaciment arqueològic.

Nou!!: Germànics і Dolní Věstonice · Veure més »

Dones a la dinastia merovíngia

L'estatus de la dona durant el període merovingi concerneix un període a França que va des del fins al 751, data de la coronació de Pipí I el Breu.

Nou!!: Germànics і Dones a la dinastia merovíngia · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Germànics і Dones a la societat celta · Veure més »

Dot

Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.

Nou!!: Germànics і Dot · Veure més »

Dret germànic

El dret germànic és el conjunt de normes per les quals es regien els pobles germànics que van envair l'imperi romà d'occident.

Nou!!: Germànics і Dret germànic · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Germànics і Ducat · Veure més »

Dulgubnis

Els dulgubnis (en llatí Dulgubnii, en grec antic Δουλγούμνιοι) eren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser.

Nou!!: Germànics і Dulgubnis · Veure més »

Eburons

Els eburons (llatí: Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.

Nou!!: Germànics і Eburons · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Germànics і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Germànics і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Germànics і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Germànics і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Germànics і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Germànics і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edicte de Teodoric

LEdicte de Teodoric (en llatí: Edictum Theodorici regis) era una col·lecció de lleis que daten del o el, redactades pels germànics per resoldre els problemes entre ells i els romans.

Nou!!: Germànics і Edicte de Teodoric · Veure més »

El malson

El malson o L'íncub (amb el títol original de The Nightmare en anglès) és una pintura elaborada en tècnica a l'oli sobre llenç el 1781 per l'artista suís Johann Heinrich Füssli (1741-1825), més conegut pel seu nom anglès de Henry Fuseli.

Nou!!: Germànics і El malson · Veure més »

Encanteris de Merseburg

Els Encanteris de Merseburg (en alemany: die Merseburger Zaubersprüche), són dos encanteris medievals, escrits en alt alemany antic.

Nou!!: Germànics і Encanteris de Merseburg · Veure més »

Enkenbach-Alsenborn

Enkenbach-Alsenborn és un municipi localitzat a 11 kilòmetres a l'est de Kaiserslautern situat al Districte de Kaiserslautern, a la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya).

Nou!!: Germànics і Enkenbach-Alsenborn · Veure més »

Enric

Enric o Henric és un nom per a home i cognom corrent a tot el domini lingüístic del català.

Nou!!: Germànics і Enric · Veure més »

Ergi

En la llengua nòrdica antiga, el substantiu ergi o regi (i les seues formes adjectivals argr o ragr) signifiquen literalment 'efeminat' i s'aplicava referint-se a la inclinació pel comportament homosexual passiu; juntament amb els seus derivats ergjask ('convertir-se en efeminat'), rassragr (cul ragr); Stroðinn i sorðinn signifiquen 'sexualment utilitzat per un home' i sansorðinn 'confirmat com sexualment utilitzat per un altre home'.

Nou!!: Germànics і Ergi · Veure més »

Escocesos

Els escocesos (gaèlic escocès Albannaich, també scots) són un grup ètnic nadiu d'Escòcia.

Nou!!: Germànics і Escocesos · Veure més »

Escoles palatines

Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.

Nou!!: Germànics і Escoles palatines · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: Germànics і Escultura romana · Veure més »

Església Catòlica a Alemanya

La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.

Nou!!: Germànics і Església Catòlica a Alemanya · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Germànics і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Germànics і Espanyols · Veure més »

Esseda

Esseda (derivat de la paraula celta Ess, carruatge) era el nom d'un carro utilitzat a la guerra pels britons, gals, belgues i possiblement pels germànics.

Nou!!: Germànics і Esseda · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Germànics і Estònia · Veure més »

Estis

Els estis (en llatí Aestii o Aestui) eren un poble germànic format per diverses tribus (Aestuorum gentes), esmentat per Tàcit a Germània.

Nou!!: Germànics і Estis · Veure més »

Estonians

Els estonians (en estonià, eestlased) són un grup ètnic del grup dels finlandesos del Bàltic.

Nou!!: Germànics і Estonians · Veure més »

Estrep (hípica)

kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.

Nou!!: Germànics і Estrep (hípica) · Veure més »

Etnònim

Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.

Nou!!: Germànics і Etnònim · Veure més »

Eudosis

Els eudosis (en llatí Eudoses) eren un poble germànic esmentat únicament per Tàcit.

Nou!!: Germànics і Eudosis · Veure més »

Fara

La fara era l'element fonamental de l'organització social i militar dels longobards, semblant a un clan.

Nou!!: Germànics і Fara · Veure més »

Federats

Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Nou!!: Germànics і Federats · Veure més »

Ficció especulativa

La ficció especulativa és una àmplia categoria de ficció que engloba gèneres amb alguns elements inexistents en termes d'actualitat en relació amb la realitat, història registrada o natura i univers.

Nou!!: Germànics і Ficció especulativa · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Germànics і Figueres · Veure més »

Flavi Teodosi el Vell

Flavi Teodosi el Vell va ser un general molt capaç de l'Imperi Romà d'Occident a les ordres de Valentinià I. D'ell va sorgir una línia d'emperadors romans, i va ser el pare de Teodosi el Gran.

Nou!!: Germànics і Flavi Teodosi el Vell · Veure més »

Fliehburg

Un fliehburg o castell-refugi (o Fluchtburg, Volksburg, Bauernburg o Vryburg) és un lloc defensiu semblant a un castell, generalment envoltat de muralles, però que no està ocupat permanentment i serveix de refugi temporal a la població local quan es veu amenaçada de guerra o atac.

Nou!!: Germànics і Fliehburg · Veure més »

Folk metal

Eluveitie, una de les bandes més representatives del folk metal, en concert. El folk metal és una variant de la música metal caracteritzada per la fusió amb la música folk,A http://www.eatingmetal.com/Paganmetal.html si bé la major part de les vegades només se solen considerar com a músics de folk metal els que fusionen el metal amb l'estil musical del folclore de les cultures europees preromàniques, en especial la cèltica i la germànica.

Nou!!: Germànics і Folk metal · Veure més »

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Nou!!: Germànics і Folklore · Veure més »

Fosis

Els fosis (Fosi en llatí) eren un poble germànic que només esmenta Tàcit.

Nou!!: Germànics і Fosis · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Germànics і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Germànics і Francès · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Germànics і Francs · Veure més »

Friedrich Ludwig Jahn

Friedrich Ludwig Jahn (Lanz, Brandenburg, 11 d'agost de 1778 − Freyburg, 15 d'octubre de 1852) va ser un pedagog alemany, conegut com el «pare de la gimnàstica» (en alemany Turnvater).

Nou!!: Germànics і Friedrich Ludwig Jahn · Veure més »

Frisiabons

Els frisiabons o frisevons (en llatí Frisiaboni o Frisiabones o Frisaevones) eren un poble suposadament gal o probablement germànic que Plini el Vell situa al nord de la Gàl·lia entre els sunucs i els betasis.

Nou!!: Germànics і Frisiabons · Veure més »

Frisis

Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.

Nou!!: Germànics і Frisis · Veure més »

Frontera lingüística mosel·lana

Mapa de la zona (1630). La frontera lingüística mosel·lana marca la separació entre la zona sud de parla romànica i la zona nord de parla germànica.

Nou!!: Germànics і Frontera lingüística mosel·lana · Veure més »

Fundusos

Els fundusos (Phundusi) eren una tribu germànica esmentada per Claudi Ptolemeu que habitava el Quersonès Címbric (Jutlàndia), al nord de Germània, i vivien al nord dels cobands i els cals.

Nou!!: Germànics і Fundusos · Veure més »

Gai Anni Cimbre

Gai Anni Cimbre (en llatí Caius Annius Cimber) fill de Lisídic, va ser un militar romà del.

Nou!!: Germànics і Gai Anni Cimbre · Veure més »

Gai Aufidi Victorí

Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli.

Nou!!: Germànics і Gai Aufidi Victorí · Veure més »

Gai Sili (cònsol)

Gai Sili (en llatí Caius Silius P. F. P. N.) va ser un magistrat romà que va viure als segles I aC i I. Formava part de la gens Sília, una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Germànics і Gai Sili (cònsol) · Veure més »

Gannasc

Gannasc (en Gannascus) era un cap del poble germànic dels caucs, un grup sueu que vivia entre el Visurgis (Weser) i lAlbis (Elba).

Nou!!: Germànics і Gannasc · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Germànics і Gàl·lia · Veure més »

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.

Nou!!: Germànics і Gèpides · Veure més »

Gómer

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).

Nou!!: Germànics і Gómer · Veure més »

Gelabert (cognom)

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat, que va pertànyer a aquest llinatge. Gelabert o Gilabert (en altres llengües, també Guilabertus, Wilabertus i Willaperth) és un cognom patronímic poc freqüent d'origen català i que prové del nom germànic Gilabert (fletxa brillant) o Gisilbert (exuberant i famós).

Nou!!: Germànics і Gelabert (cognom) · Veure més »

Geografia de França

Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km. A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals: Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.

Nou!!: Germànics і Geografia de França · Veure més »

Geografia de Portugal

Mapa amb les principals ciutats de Portugal Portugal (nom local, República Portuguesa) és un estat situat a l'Europa occidental.

Nou!!: Germànics і Geografia de Portugal · Veure més »

Geografia del Regne Unit

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat de l'Europa occidental, a les illes Britàniques, que inclou un 1/6 de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Germànics і Geografia del Regne Unit · Veure més »

Gerard

Gerard és un nom propi d'home d'origen germànic, que es pot trobar a tot el domini lingüístic del català.

Nou!!: Germànics і Gerard · Veure més »

Germanística

La germanística en alemany Germanistik (del llatí germanus «germànic») és l'estudi de la civilització germànica i de les llengües germàniques, en particular les dels països de parla alemanya.

Nou!!: Germànics і Germanística · Veure més »

Germanofília

La germanofilia és la simpatia o admiració per la cultura alemanya.

Nou!!: Germànics і Germanofília · Veure més »

Germà (desambiguació)

* Germà, parentiu, vegeu germà.

Nou!!: Germànics і Germà (desambiguació) · Veure més »

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Germànics і Germània (regió) · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Germànics і Germània Superior · Veure més »

Germànic

* Etnologia: germànics, poble.

Nou!!: Germànics і Germànic · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Germànics і Germànics · Veure més »

Gotins

Els gotins o cotins (en llatí Gothini, Gotini o Cotini) eren un poble germànic que vivia a l'est dels quades i marcomans, al sud-est de Germània (a l'actual Estíria).

Nou!!: Germànics і Gotins · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Germànics і Gots · Veure més »

Gran Alemanya

Gran Alemanya o Alemanya Gran (en alemany: Großdeutschland) és un concepte polític irredemptista que propugna la unificació de tots els pobles germànics o germano-parlants.

Nou!!: Germànics і Gran Alemanya · Veure més »

Guant

Col·lecció de Guants al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. El guant és una peça de roba que cobreix la mà imitant-ne la forma, de manera que la tela cobreix el palmell i, generalment, cada dit per separat.

Nou!!: Germànics і Guant · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Germànics і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra dels Æsir–Vanir

Odin llença la seva llança a l'host dels Vanir (1895), per Lorenz Frølich. A la mitologia nòrdica la Guerra dels Æsir-Vanir va ser una guerra que va tenir lloc entre el Aesir i els Vanir, dos grups de déus.

Nou!!: Germànics і Guerra dels Æsir–Vanir · Veure més »

Guerra prehistòrica

Les guerres prehistòriques o guerres primitives són aquelles guerres pròpies de la prehistòria o de societats primitives de qualsevol època, fins i tot actual.

Nou!!: Germànics і Guerra prehistòrica · Veure més »

Guerra Vandàlica

La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Germànics і Guerra Vandàlica · Veure més »

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Nou!!: Germànics і Guerres Marcomanes · Veure més »

Guerres romano-germàniques

S'anomenen guerres romanogermàniques la sèrie de conflictes entre els romans i les tribus germàniques compresos entre el 113 aC, amb la guerra címbria, i el 476 dC.

Nou!!: Germànics і Guerres romano-germàniques · Veure més »

Guerres romano-longobardes

Les guerres romano-longobardes o guerres bizantino-longobardes foren tot un seguit de conflictes entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Germànics і Guerres romano-longobardes · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Germànics і Guerres romano-perses · Veure més »

Gugerns

Els gugerns o cugerns (en llatí gugerni) eren un poble germànic que menciona Tàcit en narrar la rebel·lió de Julius Civilis.

Nou!!: Germànics і Gugerns · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Germànics і Guifré el Pilós · Veure més »

Gustaf Kossina

Gustaf Kossinna (Tilsit, 28 de setembre de 1858 - Berlín, 20 de desembre de 1931) va ser un Lingüista alemany i professor d'arqueologia de la Universitat de Berlín.

Nou!!: Germànics і Gustaf Kossina · Veure més »

Halicephalobus mephisto

Halicephalobus mephisto és un nematode de la família Panagrolaimidae, descobert l'any 2011 pels geocientífics Gaetan Borgonie i Tullis Onstott.

Nou!!: Germànics і Halicephalobus mephisto · Veure més »

Hall

Westminster Hall'' ''Hall'' de Milly-la-Forêt (s. XV) en: Barley Hall. al s. XV XII refetors en les institucions religioses) Església de Palatka (Florida), una ''church hall'' dels Estats Units Hall és un mot d'arrel germànica (hallâ, amb el significat de 'cobrir' i 'amagar') que designa certs espais i construccions, sempre en relació amb els usos de la primitiva casa comunal dels antics pobles germànics (mead hall) i de la plaça del mercat coberta (market hall, en l'Anglaterra rural, o els Halles de París, a l'estat francés).

Nou!!: Germànics і Hall · Veure més »

Haplogrup I-M253

Haplogrup I-M253, també conegut com a I1, és un haplogrup del cromosoma Y.

Nou!!: Germànics і Haplogrup I-M253 · Veure més »

Harudes

Els harudes (en llatí harudes) eren una tribu germànica que formava part dels aliats del sueu Ariovist en la seva guerra contra Juli Cèsar.

Nou!!: Germànics і Harudes · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Germànics і Hèruls · Veure més »

Helvecons

Els helvecons (en llatí helveconae, en grec antic Αἰλουαίωνες) eren un poble germànic que habitava al nord de l'Europa Oriental, a l'oest del Vístula, entre els rugis (rugii) i els burgundis (burgundiones).

Nou!!: Germànics і Helvecons · Veure més »

Hermions

Els hermions o herminons (en llatí hermiones) era una de les tres grans famílies en què l'autor clàssic Tàcit va dividir els germànics.

Nou!!: Germànics і Hermions · Veure més »

Hermundurs

Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.

Nou!!: Germànics і Hermundurs · Veure més »

Hil·lèvions

El nom genèric dhil·lèvions (en llatí hilleviones) es donava, segons Plini el Vell a tots els habitants d'Escandinàvia.

Nou!!: Germànics і Hil·lèvions · Veure més »

Hispània visigoda

Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.

Nou!!: Germànics і Hispània visigoda · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Germànics і Història · Veure més »

Història d'Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia al 1730 La història d'Escandinàvia és la història de la zona d'Europa del Nord coneguda com a Escandinàvia, en particular de Dinamarca, Noruega i Suècia.

Nou!!: Germànics і Història d'Escandinàvia · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Germànics і Història d'Europa · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Germànics і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Germànics і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: Germànics і Història de Croàcia · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Germànics і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Germànics і Història de França · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Germànics і Història de l'art · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Germànics і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: Germànics і Història de l'italià · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Germànics і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la navegació

Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen. La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials.

Nou!!: Germànics і Història de la navegació · Veure més »

Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est

La presència de poblacions de parla alemanya a l'Europa Central i de l'est té les seves arrels en molts segles d'història, atès que l'arribada a l'Europa nord-oriental dels pobles germànics és fins i tot anterior a l'Imperi Romà.

Nou!!: Germànics і Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Germànics і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Germànics і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Germànics і Història de Portugal · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Germànics і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: Germànics і Història de Suècia · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: Germànics і Història de Suïssa · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Germànics і Història del cristianisme · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Germànics і Història del nu artístic · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Germànics і Història del vi · Veure més »

Història dels Pirineus

Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.

Nou!!: Germànics і Història dels Pirineus · Veure més »

Història genètica d'Europa

neolític a Europa La història genètica d'Europa abasta la història dels patrons de diversitat genètica entre les poblacions humanes europees.

Nou!!: Germànics і Història genètica d'Europa · Veure més »

Història militar

anys 20. La història militar és una disciplina de les humanitats, enfocada al registre dels conflictes armats de la història de la humanitat i en el seu impacte en les societats, en les seves cultures, en l'economia si es produeixen canvis en les relacions internacionals.

Nou!!: Germànics і Història militar · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Germànics і Huns · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Germànics і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi de les Gàl·lies

LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.

Nou!!: Germànics і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Germànics і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Germànics і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

In vino veritas

Rellotge de sol del castell de Pommard, a França In vino veritas és una locució llatina que significa «hi ha la veritat en el vi», suggerint que una persona sota la influència de l'alcohol és més probable que expressi els seus pensaments i desitjos més profunds.

Nou!!: Germànics і In vino veritas · Veure més »

Incrions

Els incrions (en llatí incriones, en grec antic Ἰγκρίωνες) eren una tribu germànica dels sigambris que només menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Germànics і Incrions · Veure més »

Infrahome

Infrahome és un concepte, emprat de forma especial en política i psiquiatria al primer terç del, creat per oposició al de Superhome.

Nou!!: Germànics і Infrahome · Veure més »

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Nou!!: Germànics і Irànics · Veure més »

Irminsul

Irminsul o Erminsul (saxó antic) era un objecte sagrat, semblant a un pilar o tòtem esculpit, que temia un paper important en el paganisme germànic del poble saxó.

Nou!!: Germànics і Irminsul · Veure més »

Isebek

LIsebek o Isebekkanal és un afluent de l'Alster a l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Germànics і Isebek · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Nou!!: Germànics і Isis · Veure més »

Islandesos

Els islandesos són els membres d'un grup ètnic germànic i d'una nació que són nadius d'Islàndia i els seus descendents que s'hi identifiquen.

Nou!!: Germànics і Islandesos · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Germànics і Itàlia · Veure més »

Itàlics

-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.

Nou!!: Germànics і Itàlics · Veure més »

Iutungs

Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.

Nou!!: Germànics і Iutungs · Veure més »

J. R. R. Tolkien

John Ronald Reuel Tolkien CBE (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;Tolkien pronunciava el seu cognom /ˈtɒlkiːn/, com es pot comprovar en la transcripció fonètica publicada a la il·lustració de The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One. Editat per Christopher Tolkien. Londres: Unwin Hyman, 25 d'agost de 1988. (The History of Middle-earth; 6). En anglès americà el cognom també es pronuncia, sovint, com /ˈtoʊlkiːn/. Aquesta pronunciació probablement va sorgir per analogia amb paraules com toll o polka, o també perquè els parlants anglesos nord-americans entenen /ɒ/ per, mentre que entenen el britànic /ɒ/ com; a més,, o l'americà es converteix en l'aproximació més propera a la pronunciació rebuda per molts parlants estat-unidencs. Wells, John. 1990. Longman pronunciation dictionary. Harlow: Longman, Bloemfontein, 3 de gener de 1892 - Bournemouth, 2 de setembre de 1973), més conegut com a J. R. R. Tolkien, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès, principalment conegut per ser l'autor de les obres d'alta fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.

Nou!!: Germànics і J. R. R. Tolkien · Veure més »

Jacint Gayet

Jacint Gayet és un compositor català de la segona meitat del.

Nou!!: Germànics і Jacint Gayet · Veure més »

Javelina

Una javelina és una llancívola lleugera generalment composta d'una llarga tija acabada amb una punta d'acer.

Nou!!: Germànics і Javelina · Veure més »

Joseph Goebbels

va ser un polític alemany que va ocupar el càrrec de ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich entre 1933 i 1945.

Nou!!: Germànics і Joseph Goebbels · Veure més »

Justinià (general)

Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).

Nou!!: Germànics і Justinià (general) · Veure més »

Juts

Península de Jutlàndia Els juts (també poden trobar-se com a Iuti o Iutæ a les fonts) van ser un poble germànic que, segons Beda, eren un dels tres pobles germànics més poderosos que, al voltant del 430 dC, van arribar a territori de l'actual Anglaterra.

Nou!!: Germànics і Juts · Veure més »

Karl Barth

Karl Barth 1955 Karl Barth (Basilea, 10 de maig del 1886 – 10 de desembre del 1968) fou un influent teòleg protestant que es declarà públicament contrari als nazis.

Nou!!: Germànics і Karl Barth · Veure més »

Kelpie

Un kelpie, o kelpie d'aigua (gaèlic escocès: Each-uisge), és un esperit del folklore escocès que canvia de forma i habita als llacs.

Nou!!: Germànics і Kelpie · Veure més »

Kraichgau

Mapa físic del Kraichgaus Vista de Ravensburg a Sulzfeld en la regió del turó de Kraichgau, al punt més alt del Kraichgaus, amb el castell Burg Steinsberg (a l'horitzó al mig d'imatge) Burg Steinsberg a la muntanya homònima, el punt més alt del Kraichgaus L'església parroquial catòlica de Waibstadt Ruïna del castell Wasserschlosses a Kraichtal-Menzingen El Kraichgau és una regió de muntanya al nord-oest de Baden-Württemberg.

Nou!!: Germànics і Kraichgau · Veure més »

Lacre

Lacre. Quadre de Jean Siméon Chardin amb una dona lacrant una carta (1732) El lacre és una pasta de composició variable, tradicionalment fins al segle XX sovint es feia partir de colofònia, goma laca i trementina, a més de vermelló o un altre colorant mineral.

Nou!!: Germànics і Lacre · Veure més »

Lacrings

Els lacrings o també lacringis (en llatí lacringi) eren un poble possiblement germànic que va participar a les Guerres Marcomanes en temps de Marc Aureli.

Nou!!: Germànics і Lacrings · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Germànics і Laietània · Veure més »

Latobriges

Els latobriges (en llatí: Latobrigi) van ser un poble que alguns fan celta i altres germànic (però més probablement eren celtes).

Nou!!: Germànics і Latobriges · Veure més »

Lederhosen

bavaresa en què l'home vesteix '''Lederhosen''' Els Lederhosen ('calçons de cuir' en alemany), en singular Lederhose; són uns pantalons de cuir; de camals curts o fins a l'alçada del genoll.

Nou!!: Germànics і Lederhosen · Veure més »

Legió I Italica

Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.

Nou!!: Germànics і Legió I Italica · Veure més »

Legió II Traiana Fortis

La Legió II Traiana Fortis va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 105, juntament amb la legió XXX ''Ulpia Victrix'', per a les campanyes de Dàcia.

Nou!!: Germànics і Legió II Traiana Fortis · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Nou!!: Germànics і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió V Alaudae

La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Germànics і Legió V Alaudae · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: Germànics і Legió X Gemina · Veure més »

Legió XIII Gèmina

La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.

Nou!!: Germànics і Legió XIII Gèmina · Veure més »

Legió XV Primigenia

La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.

Nou!!: Germànics і Legió XV Primigenia · Veure més »

Legió XXI Rapax

La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.

Nou!!: Germànics і Legió XXI Rapax · Veure més »

Legió XXII Primigènia

La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.

Nou!!: Germànics і Legió XXII Primigènia · Veure més »

Leidang

El ''drakkar'', típica embarcació de les incursions vikingues del ''leidang'' Leidang (en nòrdic antic: leiðangr; en noruec nynorsk: leidang; en noruec bokmål i danés: leding; en suec, ledung; en llatí: expeditio) era una institució de lleva pública composta per ''bóndi'' (grangers lliures, bóndaherrin) típica de l'Escandinàvia medieval. Era una forma de servei militar per organitzar flotes i actuar en incursions i en la defensa del regne.

Nou!!: Germànics і Leidang · Veure més »

Lelià

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.

Nou!!: Germànics і Lelià · Veure més »

Lemovis

Els lemovis (en llatí lemovii) eren un poble germànic esmentat per Tàcit, que diu que vivien amb els rugis (rugii) a la costa de la mar Bàltica al nord de l'Europa Oriental.

Nou!!: Germànics і Lemovis · Veure més »

Levons

Els levons (en llatí Levoni, en grec antic, Λευῶνοι, Leuónoi) eren un poble o una tribu esmentada per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Germànics і Levons · Veure més »

Limitanei

Els limitanei eren unes unitats militars de l'exèrcit romà que es van formar durant el Baix Imperi.

Nou!!: Germànics і Limitanei · Veure més »

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Nou!!: Germànics і Llança · Veure més »

Llança porquera

segle IV XIV La llança porquera o llança javalina (llancia xavarina, xalvina, xavallina o xavellina, lancia da cinghiale en italià; boar spear en anglès, llança de senglar; Saufeder en alemany) és una mena de llança inventada i amplament usada pels bàrbars germànics durant el període romà.

Nou!!: Germànics і Llança porquera · Veure més »

Llatins (edat mitjana)

El nom llatí fou un gentilici comú entre els fidels de l'Església Llatina de la cristiandat occidental durant l'edat mitjana.

Nou!!: Germànics і Llatins (edat mitjana) · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels gals

La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.

Nou!!: Germànics і Llegenda de l'origen troià dels gals · Veure més »

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Nou!!: Germànics і Llegenda negra espanyola · Veure més »

Llengües d'oïl

Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.

Nou!!: Germànics і Llengües d'oïl · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Germànics і Llengües germàniques · Veure més »

Lokman Slim

Mohsen Lokman Slim (17 de juliol de 1962 - 4 de febrer de 2021) va ser un editor, activista polític i comentarista libanès, que va promoure una cultura del record i la memòria dels arxius per fer front als nombrosos conflictes passats i presents del Líban i de tota la regió.

Nou!!: Germànics і Lokman Slim · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Germànics і Longobards · Veure més »

Lord

Lord és un títol nobiliari del Regne Unit, atorgat generalment per la corona britànica.

Nou!!: Germànics і Lord · Veure més »

Luci Antoni Saturní

Luci Antoni Saturní (en llatí Lucius Antonius Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà.

Nou!!: Germànics і Luci Antoni Saturní · Veure més »

Luxemburguesos

Els luxemburguesos són un grup humàCole (2011), p. 246 germànic nadius de Luxemburg que comparteixen la Cultura de Luxemburg o són descendents de Luxemburg.

Nou!!: Germànics і Luxemburguesos · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Germànics і Macedònia (província romana) · Veure més »

Magne (consular)

Magne (en llatí Magnus) era un romà de rang consular que va ser acusat d'haver organitzat un complot contra Maximí el Traci, amb el suport d'un bon nombre de centurions i de quasi tot el senat romà.

Nou!!: Germànics і Magne (consular) · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Germànics і Magrib · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Germànics і Mallorca · Veure més »

Maramureș

Mapa de Romania amb la regió de Maramureș ressaltada Maramureș septentrional com a part de l'òblast de Zakarpattia d'Ucraïna Maramureș (en i prounciat ;, Marmaroshchyna) és una regió geogràfica, històrica i cultural al nord de Romania i a l'oest d'Ucraïna.

Nou!!: Germànics і Maramureș · Veure més »

Marca Soraba

La Marca Soraba (del llatí: llimes Sorabicus; alemany: Sorbenmark) fou un districte fronterer a la part oriental de França Oriental entre el i el XI.

Nou!!: Germànics і Marca Soraba · Veure més »

Marcomània

La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.

Nou!!: Germànics і Marcomània · Veure més »

Marisa Madieri

Marisa Madieri (Fiume, 1938 - Trieste, 9 d'agost de 1996) fou una professora i escriptora italiana.

Nou!!: Germànics і Marisa Madieri · Veure més »

Marobod

Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.

Nou!!: Germànics і Marobod · Veure més »

Marsignes

Els marsignes (en llatí Marsigni) eren una tribu germànica que només menciona Tàcit a Germània, i diu que vivia al nord de Bohèmia a l'Alt Elba.

Nou!!: Germànics і Marsignes · Veure més »

Marvings

Els marvings o marvingis (en llatí marvingi, en grec antic Μαρουίγγοι) eren un poble germànic que vivia a l'est de les muntanyes Abnoba, entre els sueus i el Danubi, segons diu Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Germànics і Marvings · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Germànics і Mataró · Veure més »

Matíacs

Els matíacs (en llatí Mattiaci) eren una tribu germànica, potser una branca dels cats (chatti) que els tenien per veïns a l'est.

Nou!!: Germànics і Matíacs · Veure més »

Matrillinatge

Matrillinatge és un sistema de llinatge en el qual l'adscripció de l'individu es realitza per via materna, per la qual cosa els ancestres familiars principals són parents de la mare.

Nou!!: Germànics і Matrillinatge · Veure més »

Mòrins

Els mòrins (llatí Morini, del gal Morinos, "mariners") foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Germànics і Mòrins · Veure més »

Mecklenburg (regió)

Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: Germànics і Mecklenburg (regió) · Veure més »

Menapis

Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Germànics і Menapis · Veure més »

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Germànics і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Mestissatge

Cuzco (Perú). El mestissatge és la trobada biològica i cultural o el seu ordenament entre ètnies diferents, en què aquestes es barregen, donant naixement a noves espècies de famílies i nous genotips.

Nou!!: Germànics і Mestissatge · Veure més »

Migració túrquica

La migració túrquica o migració turquesa és el procés mitjançant el qual els pobles turquesos van expandir-se pel Llevant i Europa oriental entre els segles i després d'una altra migració anterior des del nord d'Àsia.

Nou!!: Germànics і Migració túrquica · Veure més »

Mikhaïl Eisenstein

Mikhaïl Óssipovitx Eisenstein (Михаи́л О́сипович Эйзенште́йн; Sant Petersburg, 17 de setembre de 1867 - Berlín, 2 de juliol de 1920) fou un arquitecte modernista rus i enginyer civil.

Nou!!: Germànics і Mikhaïl Eisenstein · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Germànics і Minoria nacional · Veure més »

Missió gregoriana

Mapa general dels pobles anglosaxons entorn de l'any 600 La missió gregoriana, coneguda de vegades com la missió agustina, va ser l'esforç missioner enviat pel papa Gregori el Gran als anglosaxons l'any 596.

Nou!!: Germànics і Missió gregoriana · Veure més »

Mite dels orígens troians

El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.

Nou!!: Germànics і Mite dels orígens troians · Veure més »

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Nou!!: Germànics і Mitologia catalana · Veure més »

Mitologia escocesa

La mitologia escocesa és la col·lecció de mites que han sorgit al llarg de la història d'Escòcia, que de vegades són elaborats per successives generacions i, en altres ocasions, rebutjats i substituïts per altres narracions explicatives.

Nou!!: Germànics і Mitologia escocesa · Veure més »

Mitologia europea

La mitologia europea o folklore europeu es refereix al folklore del continent europeu, especialment estudiat d'una manera comparativa.

Nou!!: Germànics і Mitologia europea · Veure més »

Mitologia germànica

La mitologia germànica és un terme ampli per designar els mites associats amb l'històric paganisme germànic, el conjunt de creences professades pels antics pobles germànics abans de la cristianització, en diferents regions del Nord d'Europa, com l'antiga Germània, Escandinàvia, Islàndia, les illes Òrcades i Shetland, la costa més meridional d'Escòcia o la part oriental d'Anglaterra.

Nou!!: Germànics і Mitologia germànica · Veure més »

Mitologia germànica continental

La mitologia germànica continental és el subgrup de la mitologia germànica que es practicà en algunes parts de l'Europa Central durant els segles i segles , abans del període de cristianització.

Nou!!: Germànics і Mitologia germànica continental · Veure més »

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.

Nou!!: Germànics і Mitologia nòrdica · Veure més »

Monarquia electiva

La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.

Nou!!: Germànics і Monarquia electiva · Veure més »

Museu Nacional d'Història i d'Art de Luxemburg

El Museu Nacional d'Història i d'Art del Gran Ducat de Luxemburg Nationalmusée fir Geschicht a Konscht, (en luxembuguès) oficialment: Musée national d'histoire et d'art (MNHA)) està situat al sud de la ciutat de Luxemburg, dins del centre històric de la ciutat, amb un edifici modern al barri de la Ville Haute. En aquest museu s'exhibeixen peces arqueològiques, artefactes domèstics, eines de treball i de defensa de les cultures celta, germànica i romana que es van assentar a la regió, així com nombroses obres d'art de diverses èpoques del Nord d'Europa.

Nou!!: Germànics і Museu Nacional d'Història i d'Art de Luxemburg · Veure més »

Nacions celtes

Bretanya Bandera amb combinació de les banderes de les nacions cèltiques Les nacions celtes són els territoris a l'oest d'Europa on hi ha sobreviscut les llengües cèltiques o trets culturals celtes.

Nou!!: Germànics і Nacions celtes · Veure més »

Naharvals

Els naharvals (en llatí naharvali) eren un poble germànic, una de les tribus més poderoses del grup dels lugis (més tard anomenats vàndals).

Nou!!: Germànics і Naharvals · Veure més »

Naristis

Els naristis (en llatí Naristi, Narisci o Varisti) eren una tribu germànica del grup dels sueus, que ocupaven el territori de l'anomenada Gabreta Silva, a l'est dels hermundurs.

Nou!!: Germànics і Naristis · Veure més »

Nèmetes

Els nèmetes o nemets (en llatí Nemetes o Nemetae) eren un poble celta aliat dels germànics que va lluitar al costat d'Ariovist.

Nou!!: Germànics і Nèmetes · Veure més »

Nòrdics

normandes, algues zones estenent-se després d'aquest període (zones en groc). duc de Normandia. Estàtues d'exploradors nòrdics a L'Anse aux Meadows. Els nòrdics foren un grup ètnic germànic que parlaven diverses varietats de nòrdic antic i que habitaven a Escandinàvia durant els segles i. El nòrdic antic és una llengua pertanyent a la branca germànica del nord de les llengües indoeuropees, i és l'embrió de les llengües escandinaves modernes.

Nou!!: Germànics і Nòrdics · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Germànics і Neerlandès · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: Germànics і Neerlandesos · Veure més »

Nertereanes

Els nertereanes (en llatí nertereanes, en grec antic Νερτερέανες) eren un petit poble germànic.

Nou!!: Germànics і Nertereanes · Veure més »

Nervis

Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.

Nou!!: Germànics і Nervis · Veure més »

Nivelles

Nivelles (en neerlandès Nijvel, en való Nivele) és una ciutat belga a la província del Brabant Való en la regió de Valònia.

Nou!!: Germànics і Nivelles · Veure més »

Noruecs

Els noruecs (nordmenn en noruec) són un grup ètnic i una nació nadius de Noruega.

Nou!!: Germànics і Noruecs · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: Germànics і Noruega · Veure més »

Noviodunum Biturigum

Noviodunum Biturigum era una ciutat dels gals bitúrigs.

Nou!!: Germànics і Noviodunum Biturigum · Veure més »

Nurtons

Els nurtons o nuitons (en llatí: nurthones o nuithones) eren un poble germànic esmentat per Tàcit a Germània, on diu que vivien a la vora de l'Albis als sud-oest dels longobards.

Nou!!: Germànics і Nurtons · Veure més »

Nus sueu

mateix nom, amb un nus sueu al cabell El nus sueu (alemany: Suebenknoten) és un pentinat masculí històric atribuït al poble germànic dels sueus.

Nou!!: Germànics і Nus sueu · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Germànics і Occident · Veure més »

Odinisme

Mjolnir, el martell de Thor. Lodinisme o Ásatrú és una religió dins el corrent del neopaganisme que pretén reviure la religió nòrdica.

Nou!!: Germànics і Odinisme · Veure més »

Oliebol

Oliebollen / smoutebollen acabats de fer, sense sucre. Dona jove amb una olla plena d'oliebol (obra del pintor neerlandès Aelbert Cuyp, ca. 1652). Oliebol o smoutebollen (literalment 'boles d'oli') és un dolç típic de la cuina neerlandesa.

Nou!!: Germànics і Oliebol · Veure més »

Opole

Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.

Nou!!: Germànics і Opole · Veure més »

Ordalia

Enric II, que va ser acusada d'adulteri. Baix relleu de la Catedral de Bamberg. L' ordalia o judici de Déu va ser una institució jurídica vigent fins a finals de l'Edat Mitjana a Europa.

Nou!!: Germànics і Ordalia · Veure més »

Oromarsacs

Els oromarsacs (en llatí oromarsaci) eren un poble de la Gàl·lia a la part nord, que segons Plini el Vell vivien a la regió del riu Scaldis cap al sud, propers als menapis i mòrins.

Nou!!: Germànics і Oromarsacs · Veure més »

Oscar (desambiguació)

* Cinema: Oscar, premis cinematogràfics atorgats anualment per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles (Califòrnia).

Nou!!: Germànics і Oscar (desambiguació) · Veure més »

Osis

Els osis (Osi) eren una tribu germànica esmentada únicament per Tàcit, que diu que vivien al darrere dels quades en un país boscós i muntanyós, i eren molt semblants fins i tot en la llengua als pannonis.

Nou!!: Germànics і Osis · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Ostrogots · Veure més »

Països Baixos (regió històrica)

Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.

Nou!!: Germànics і Països Baixos (regió històrica) · Veure més »

Països Baixos durant l'era romana

Reconstrucció d'una torre de sentinella a prop de Fectio (Països Baixos). Durant un període de 450 anys, des del 55 aC fins al 410 dC, la part meridional dels Països Baixos va estar integrada a l'Imperi Romà.

Nou!!: Germànics і Països Baixos durant l'era romana · Veure més »

Paganisme germànic

encanteri de Merseburg, 1905. Amb encanteris, els déus de la mitologia germànica continental curen un cavall. El paganisme germànic fa referència a les diverses pràctiques religioses dels pobles germànics des de l’ edat del ferro fins a la cristianització durant l'edat mitjana.

Nou!!: Germànics і Paganisme germànic · Veure més »

Paganisme nòrdic

El paganisme nòrdic o escandinau és el nom donat a les tradicions religioses comunes entre els pobles germànics que habitaven els actuals països nòrdics abans i durant el procés de cristianització del nord d'Europa.

Nou!!: Germànics і Paganisme nòrdic · Veure més »

Papa Bonifaci II

Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.

Nou!!: Germànics і Papa Bonifaci II · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Germànics і París · Veure més »

Pèl-roig

Cabells rossos, pèl-rojos i castanys Bessons univitel·lins pèl-rojos El pèl-roig és un color de pèl diferent del cabell ros i el cabell castany, producte d'una mutació genètica coneguda com a rutilisme i caracteritzada per un alt nivell de feomelanina i baix d'eumelanina.

Nou!!: Germànics і Pèl-roig · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Germànics і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Germànics і Període romà al País Valencià · Veure més »

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Nou!!: Germànics і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »

Persona monònima

Plató, filòsof grec Una persona monònima és una persona coneguda i designada amb un sol nom, o monònim.

Nou!!: Germànics і Persona monònima · Veure més »

Peter Camenzind

Peter Camenzind publicada el 1904, va ser la primera novel·la escrita per Hermann Hesse, en ella ja es poden entreveure un seguit de temes que havien de ser motiu de preocupació en molts dels treballs posteriors de Hesse, sobretot el de la recerca d'una identitat física i espiritual única en un context que té com a teló de fons la naturalesa i la civilització moderna.

Nou!!: Germànics і Peter Camenzind · Veure més »

Peucins

Els peucins (llatí: Peucini; grec antic: Πευκῖνοι) eren una branca del poble germànic dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce, una illa del Danubi, segons diu Tàcit a Germània.

Nou!!: Germànics і Peucins · Veure més »

Plaça

Plaça del Mercadal de Balaguer. Una plaça és una superfície urbana oberta i pública normalment situada en la intersecció de dos o més carrers.

Nou!!: Germànics і Plaça · Veure més »

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Nou!!: Germànics і Poesia narrativa · Veure més »

Portada/article maig 6

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Germànics і Portada/article maig 6 · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Germànics і Portugal · Veure més »

Prússia (regió)

Prússia és una regió històrica d'Europa que estava localitzada a la costa de la mar Bàltica des de la badia de Gdańsk fins a l'istme de Curlàndia i s'estenia cap a l'interior fins a Masúria.

Nou!!: Germànics і Prússia (regió) · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Germànics і Priscil·lià · Veure més »

Projecte Uruz

Impressió artística d'un bou ur trobat a Braunschweig, Alemanya. El Projecte Uruz tenia l'objectiu de reproduir els urs extingits (Bos p. primigenius).

Nou!!: Germànics і Projecte Uruz · Veure més »

Pupiè

Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.

Nou!!: Germànics і Pupiè · Veure més »

Quades

Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.

Nou!!: Germànics і Quades · Veure més »

Queruscs

Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).

Nou!!: Germànics і Queruscs · Veure més »

Raça ària

Raça ària és un concepte que va influir històricament en la cultura europea durant el període de finals del i el començament del.

Nou!!: Germànics і Raça ària · Veure més »

Racates

Els racates (en llatí rhacatae, en grec antic Ῥακάται) eren una tribu germànica esmentada per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Germànics і Racates · Veure més »

Racisme

Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.

Nou!!: Germànics і Racisme · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Germànics і Rússia · Veure més »

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Nou!!: Germànics і Regió d'Escítia · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Germànics і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Germànics і Regne Franc · Veure més »

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Nou!!: Germànics і Regne Vàndal · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.

Nou!!: Germànics і Regne Visigot · Veure més »

Regnes bàrbars

Europa just després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident Els regnes bàrbars foren els primers regnes establerts a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics, iranians, amazics, etc.

Nou!!: Germànics і Regnes bàrbars · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Germànics і Regnes germànics · Veure més »

Rei de Kent

Els reis de Kent són aquells que varen governar el regne de Kent entre el 597 i el 871.

Nou!!: Germànics і Rei de Kent · Veure més »

Reichsgau de Valònia

El Reichsgau de Valònia (Reichsgau Wallonien) va ser un Reichsgau de curta durada de l'Alemanya nazi establert el 1944.

Nou!!: Germànics і Reichsgau de Valònia · Veure més »

Reichskommissariat Ukraine

Durant la Segona Guerra Mundial, el Reichskommissariat Ukraine (abreujat com a RKU) era el règim d'ocupació civil (Reichskommissariat) de gran part de l'Ucraïna ocupada per l'Alemanya nazi (que incloïa zones adjacents de les actuals Belarús i Polònia d'abans de la guerra).

Nou!!: Germànics і Reichskommissariat Ukraine · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Germànics і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Renovatio imperii

occidentals reconquerits durant la ''renovatio imperii'' (taronja clar) La renovatio imperii, restauratio imperii o restitutio imperii (en llatí, 'renovació de l'Imperi', 'restauració de l'Imperi' o 'restitució de l'Imperi') era una fórmula que expressava la intenció de renovar o restaurar l'Imperi Romà.

Nou!!: Germànics і Renovatio imperii · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Germànics і República Batava · Veure més »

Reudignes

Els reudignes (en llatí Reudigni) eren una tribu germànica que vivien a la banda dreta del riu Albis (Elba) al nord dels longobards.

Nou!!: Germànics і Reudignes · Veure més »

Revolta dels Bataus

La Revolta dels Bataus o Revolta dels Bataves fou una revolta dels bataus, un poble germànic occidental, dirigida per Claudi Civilis a la província romana de Germània Inferior entre els anys 69 i 70.

Nou!!: Germànics і Revolta dels Bataus · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Germànics і Richard Wagner · Veure més »

Rimavská Sobota

Rimavská Sobota és una ciutat i capital del districte de Rimavská Sobota, a la regió de Banská Bystric, a Eslovàquia.

Nou!!: Germànics і Rimavská Sobota · Veure més »

Roland Gunesch

Roland Gunesch (nascut el 25 de març de 1944 a Daia, Mureş), és un exjugador d'handbol romanès, d'ètnia germànica, que va competir als Jocs Olímpics de 1972 i als Jocs Olímpics de 1976.

Nou!!: Germànics і Roland Gunesch · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Germànics і Roma · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Germànics і Romania · Veure més »

Roxolans

Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.

Nou!!: Germànics і Roxolans · Veure més »

Rugis

V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.

Nou!!: Germànics і Rugis · Veure més »

Ruma

Ruma (en serbi Рума) és una ciutat i un municipi situat a la província de Voivodina, al nord de Sèrbia.

Nou!!: Germànics і Ruma · Veure més »

Sabalingis

Els sabalingis (en llatí Sabalingii, en grec antic Σαβαλίγγιοι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa al damunt dels saxons a Quersonès Címbric.

Nou!!: Germànics і Sabalingis · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Germànics і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sagum

Sagum va ser una peça destacada que generalment portaven els membres de l'exèrcit romà tant durant la República com durant l'inici de l'Imperi.

Nou!!: Germànics і Sagum · Veure més »

Sarmàtia

Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Nou!!: Germànics і Sarmàtia · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Germànics і Sàrmates · Veure més »

Sèmnons

Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.

Nou!!: Germànics і Sèmnons · Veure més »

Sèquans

Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.

Nou!!: Germànics і Sèquans · Veure més »

Sílfide

Aquarel·la amb Marie Taglioni com a sílfide, al segle XIX Una sílfide és una criatura femenina imaginària que habita l'aire dels boscs i els camps.

Nou!!: Germànics і Sílfide · Veure més »

Seax

Seax (conegut també com a sax, sex o sachsum) és la paraula de l'anglès antic per a designar 'ganivet'.

Nou!!: Germànics і Seax · Veure més »

Sedusis

Els sedusis (Sedusii) foren una tribu germànica esmentada per Juli Cèsar entre les tribus sotmeses a Ariovist.

Nou!!: Germànics і Sedusis · Veure més »

Segell (autenticació)

Recreació del segellat d'un document amb cera vermella o lacre i cintes Un segell és una marca sobre un document o objecte que permet verificar qui n'és l'autor.

Nou!!: Germànics і Segell (autenticació) · Veure més »

Segestes

Segestes (en llatí Segestes) va ser un cap dels queruscs, un poble germànic, sogre i enemic d'Armini.

Nou!!: Germànics і Segestes · Veure més »

Segnes

Els segnes (llatí Segni) foren un poble dels belgae d'origen germànic, esmentat per Cèsar com a part dels Germani Cisrhenani juntament amb els condruses i altres.

Nou!!: Germànics і Segnes · Veure més »

Segona batalla de Tapae

La Segona Batalla de Tapae (any 101) va ser un enfrontament decisiu de la primera guerra dàcia, en la qual l'emperador romà Trajà va derrotar l'exèrcit del rei daci Decèbal envaint el regne enemic.

Nou!!: Germànics і Segona batalla de Tapae · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Germànics і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Senyoriu de Rebollet

La Baronia de Rebollet o el Senyoriu de Rebollet va ser un antic terme senyorial situat al sud-est de l'Horta de Gandia, que a principis del comprenia la nova vila cristiana de la Font d'en Carròs (que és com va ser rebatejada l'alqueria de Rafalí) i les alqueries de Rafelgescar, Potries, Beniflà, Rafelcofer, l'Alcudiola, l'Alqueria Nova (anomenada posteriorment l'Alqueria de la Comtessa) i l'Alqueria dels Frares.

Nou!!: Germànics і Senyoriu de Rebollet · Veure més »

Sidens

Els sidens (en llatí Sideni, en grec antic Σιδεινοί, Σειδινοί, Σιδην) eren un poble germànic que habitava al nord d'Europa, a la costa del Bàltic entre la desembocadura del Suebus i la del Viadus.

Nou!!: Germànics і Sidens · Veure més »

Sigimon

Sigimon o Segimon (en llatí Sigimundus o Segimundus) era un cap dels queruscs, fill de Segestes.

Nou!!: Germànics і Sigimon · Veure més »

Sigulons

Els sigulons (en llatí Sigulones, en grec antic Σιγούλωνες) eren un poble germànic esmentat per Ptolemeu que vivia al Quersonès Címbric (Jutlàndia), al nord dels saxons.

Nou!!: Germànics і Sigulons · Veure més »

SN 1604

La supernova 1604 (SN 1604), també coneguda com la supernova de Kepler o estel de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia, detectada en la constel·lació Ophiuchus. Fins avui, aquesta ha estat l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia.

Nou!!: Germànics і SN 1604 · Veure més »

Societat protoindoeuropea

La societat protoindoeuropea és el conjunt d'institucions, costums, creences i formes d'organització social dels protoindoeuropeus, un conjunt de gents de l'edat del bronze de cap al quart mil·lenni ae, que parlaven llengües indoeuropees.

Nou!!: Germànics і Societat protoindoeuropea · Veure més »

Somport

Somport és un coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.

Nou!!: Germànics і Somport · Veure més »

Spartacus (sèrie)

Spartacus és una sèrie de televisió estatunidenca produïda a Nova Zelanda que es va estrenar a Starz el 22 de gener de 2010 i va concloure el 12 d'abril de 2013.

Nou!!: Germànics і Spartacus (sèrie) · Veure més »

Suardons

Els suardons (en llatí Suardones) eren una tribu del grup germànic dels sueus, que vivia prop del riu Elba, a la riba dreta, al sud dels saxons i al nord dels longobards.

Nou!!: Germànics і Suardons · Veure més »

Suïssa sota l'antiga Roma

Els territoris que avui en dia formen Suïssa foren part de la República Romana i l'Imperi Romà durant uns sis segles, des de la conquesta gradual de la regió pels exèrcits romans a partir del fins al declivi de l'Imperi Romà d'Occident al.

Nou!!: Germànics і Suïssa sota l'antiga Roma · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Germànics і Suec · Veure més »

Suecs

Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.

Nou!!: Germànics і Suecs · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Germànics і Sufix -acum · Veure més »

Suions

Els suions (en llatí suiones) eren una tribu germànica, la que vivia més al nord, suposadament a l'illa de Scàndia (Escandinàvia).

Nou!!: Germànics і Suions · Veure més »

Sundgau

Localització de Sundgau Sundgau (de l'alemany gau i sund, "comtat del sud"), és una regió natural o país tradicional de França en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estén a les comunas veïnes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, al sud de la regió d'Alsàcia i sud-est del Territori de Belfort, pròxim a l'aglomeració urbana de Mülhausen.

Nou!!: Germànics і Sundgau · Veure més »

Sunucs

Els sunucs o sunics (llatí: Sunuci o Sunici) eren un poble germànic esmentat per Tàcit a la revolta dels bataus dirigida per Juli Civilis.

Nou!!: Germànics і Sunucs · Veure més »

Syn

En la mitologia escandinava, Syn (en nòrdic antic "rebuig"Orchard (1997:157).) és una deessa associada al rebuig defensiu.

Nou!!: Germànics і Syn · Veure més »

Tabernae

Tabernae o Tres Tabernae va ser una ciutat situada entre Argentoratum (Estrasburg) i Divodurum (Metz), avui anomenada Saverne en francès i Zabern en alemany.

Nou!!: Germànics і Tabernae · Veure més »

Taifals

Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.

Nou!!: Germànics і Taifals · Veure més »

Tàctiques romanes d'infanteria

Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Germànics і Tàctiques romanes d'infanteria · Veure més »

Tèncters

Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.

Nou!!: Germànics і Tèncters · Veure més »

Telemark

Telemark és un comtat de Noruega, fronterer amb els de Vestfold, Buskerud, Hordaland, Rogaland i Aust-Agder.

Nou!!: Germànics і Telemark · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Germànics і Teodoric el Gran · Veure més »

Teracàtries

Els teracàtries (llatí: Teracatriae) foren una tribu germànica de Nòrica, a la riba del Danubi, probablement situada al sud dels Baemi, que són esmentats per Ptolemeu.

Nou!!: Germànics і Teracàtries · Veure més »

Tetrasquel

Os Ancares (Lugo, Galícia) Construcció del lauburu El tetrasquel o lauburu (del basc «quatre caps») és el nom que rep una creu de braços curvilinis.

Nou!!: Germànics і Tetrasquel · Veure més »

Teurioquesmes

Els teurioquesmes (en llatí Teurichaemae, en grec antic Τευριοχαῖμαι) eren una tribu germànica que va habitar el territori al sud dels queruscs, al nord de les muntanyes dels Sudets, segons diu Claudi Ptolemeu, modernament comarca del Vogtland i l'Erzgebirge.

Nou!!: Germànics і Teurioquesmes · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Germànics і Teutons · Veure més »

Thing

Reunió germànica representada en un relleu de la Columna de Marc Aureli. ''Thingplatz'' a Gulde, Schleswig-Holstein. islandès en sessió, tal com el va imaginar en 1870 l'artista britànic William Gershom Collingwood. Un thing (nòrdic antic: þing) era l'assemblea de govern en les societats de les tribus germàniques, formada pels homes lliures de la comunitat i presidida per un lagman (“home de lleis”).

Nou!!: Germànics і Thing · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Germànics і Thionville · Veure més »

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.

Nou!!: Germànics і Thor · Veure més »

Thrall

Un thrall (nòrdic antic: þræll, noruec: trell, danès: træl) era un esclau o serf a les terres escandinaves durant l'Era vikinga. Els thralls constituïen la classe més baixa de la societat estamental nòrdica. El terme corresponent en anglès antic era þēow. La condició de tharll contrastava amb la d'home lliure (Karl, ceorl) i la de noble (Jarl, eorl).

Nou!!: Germànics і Thrall · Veure més »

Thusnelda

Loggia dei Lanzi, Florència. fou una noble germànica que va ser capturada pel general romà Germanicus durant la seva invasió de Germania.

Nou!!: Germànics і Thusnelda · Veure més »

Tit Labiè (tribú)

Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.

Nou!!: Germànics і Tit Labiè (tribú) · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Germànics і Toponímia · Veure més »

Toxandris

Els toxandris (llatí: Toxandri, Texuandri o Taxandri) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga esmentat per Plini el vell, qui diu en llatí: «A Scaldi incolunt extera toxandri pluribus nominibus.

Nou!!: Germànics і Toxandris · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Germànics і Tracis · Veure més »

Transport medieval de cavalls

coques eren els principals vaixells de transport del nord d'Europa. El transport de cavalls a l'edat mitjana es feia mitjançant vaixells habilitats per aquesta finalitat que van demostrar ser prou eficaços per a transportar cavalls a les llargues distàncies requerides, ja fos per a la guerra o pel transport en general.

Nou!!: Germànics і Transport medieval de cavalls · Veure més »

Travian

Travian és un videojoc d'estratègia en temps real que es juga a través de la xarxa.

Nou!!: Germànics і Travian · Veure més »

Trèvers

Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Germànics і Trèvers · Veure més »

Tresor de Guarrazar

Corona de Recesvint que es trobava dins el tresor de Guarrazar del regne visigot de Toledo, actualment és al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya El tresor de Guarrazar és un tresor d'orfebreria visigoda compost per corones i creus que diversos reis visigots de Toledo van oferir com a exvot.

Nou!!: Germànics і Tresor de Guarrazar · Veure més »

Tresor de Pietroasele

El tresor de Pietroasele o de Petrossa trobat a Pietroasele, Buzău, Romania, el 1837, és un tresor gòtic de finals del segle IV que incloïa vint-i-dos objectes d'or, entre els exemples més famosos de l'estil policromat de l'art del període migratori.

Nou!!: Germànics і Tresor de Pietroasele · Veure més »

Tribocs

Els tribocs o triboces (llatí triboci o tribocci) eren un poble possiblement germànic, tot i que s'ha postulat que era celta, de la Gàl·lia.

Nou!!: Germànics і Tribocs · Veure més »

Tribu

* Antropologia.

Nou!!: Germànics і Tribu · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Germànics і Trobador · Veure més »

Trofeu dels Alps

El Trofeu dels Alps (en llatí, Tropaeum Alpium; Monument a la victòria dels Alps), conegut també com a Trofeu d'August (en llatí, Tropaeum Augusti), és un monument romà aixecat per August en l'actual municipi de La Túrbia (departament francès dels Alps Marítims), sobre un turó de 480 m del Principat de Mònaco.

Nou!!: Germànics і Trofeu dels Alps · Veure més »

Tromsø

Tromsø (Escolteu-ne la pronunciació; en sami septentrional: Romsa; en kven: Tromssa) és una ciutat i municipi del nord de Noruega, capital i ciutat més gran del comtat de Troms.

Nou!!: Germànics і Tromsø · Veure més »

Tropaeum Traiani

1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.

Nou!!: Germànics і Tropaeum Traiani · Veure més »

Tungres

Els tungres (en llatí Tungri o Tongri, en grec antic Τοῦγγροι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa a l'est d'un riu anomenat Tabullas, que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí, l'actual ciutat flamenca de Tongeren.

Nou!!: Germànics і Tungres · Veure més »

Turcilings

Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.

Nou!!: Germànics і Turcilings · Veure més »

Turingis

Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).

Nou!!: Germànics і Turingis · Veure més »

Txecs

Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.

Nou!!: Germànics і Txecs · Veure més »

Ubis

Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.

Nou!!: Germànics і Ubis · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Germànics і Ucraïna · Veure més »

Ur (bòvid)

L'ur (Bos primigenius) és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern.

Nou!!: Germànics і Ur (bòvid) · Veure més »

Usípetes

Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.

Nou!!: Germànics і Usípetes · Veure més »

Uxellodunum

Uxellodunum era una ciutat dels gals cadurcs.

Nou!!: Germànics і Uxellodunum · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: Germànics і Valentia · Veure més »

Vangíons

Els vangíons o vangíones (en llatí Vangiones, en grec antic Οὐαγγίονες) eren un poble germànic esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Germànics і Vangíons · Veure més »

Vargions

Els vargions (en Uargiones, en Οὐαργίωνες) van ser un poble germànic que vivia entre el Rin i les muntanyes d'Abnoba.

Nou!!: Germànics і Vargions · Veure més »

Varins

Els varins (en llatí varini) eren un poble germànic esmentat per Plini el Vell que els considera una branca dels vàndals o vindils, però Tàcit en parla com si formessin part d'una branca dels sueus.

Nou!!: Germànics і Varins · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Germànics і Vassallatge · Veure més »

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.

Nou!!: Germànics і Vístula · Veure més »

Völundarkvida

Völundr i els seus germans observen tres donzelles cignes prendre un bany. Il·lustració de Jenny Nyström, 1893 Völundarkviða (Poema de Völundr, també conegut com a Völundarkvitha, Völundarkvidha, Völundarkvida o Volundarkvida) és un dels poemes mitològics de lEdda poètica.

Nou!!: Germànics і Völundarkvida · Veure més »

Völva

Völva és sinònim de bruixa.

Nou!!: Germànics і Völva · Veure més »

Veðrfölnir

XVII d'un manuscrit islandés mostrant un falcó, Veðrfölnir, sobre una àguila a la copa de l'arbre Yggdrasil. A la mitologia nòrdica, Veðrfölnir (Nòrdic antic «tempesta pàl·lida» o «el que va ser blanquejat pel clima»), és un falcó assegut entre els ulls d'una àguila sense nom que roman a la copa de l'Arbre del Món, Yggdrasil.

Nou!!: Germànics і Veðrfölnir · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Germànics і Vercingetòrix · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Germànics і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: Germànics і Vi blanc · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Germànics і Viena · Veure més »

Vindobona

Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.

Nou!!: Germànics і Vindobona · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Germànics і Visigots · Veure més »

Volínia

El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).

Nou!!: Germànics і Volínia · Veure més »

Vortigern

Vortigern (Gwrtheyrn en gal·lès) fou un senyor de la guerra del a Britània i rei dels Britons.

Nou!!: Germànics і Vortigern · Veure més »

Wàgria

Wàgria (en alemany: Wagrien, Waierland o Wagerland) és una regió d'Alemanya, que ocupa el nord-est de Holstein, en l'actual estat de Schleswig-Holstein, que aproximadament correspon als districtes de Plön i Ostholstein.

Nou!!: Germànics і Wàgria · Veure més »

Wends

Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Wends · Veure més »

Werner Stöckl

Werner Stöckl (Reşiţa, 28 de juny de 1952) és un exjugador d'handbol romanès d'ètnia germànica, que va competir als Jocs Olímpics de 1972 i als Jocs Olímpics de 1976, i que fou Campió del món amb Romania el 1974.

Nou!!: Germànics і Werner Stöckl · Veure més »

Wuffa

Wuffa o Uffa —en anglès antic Ƿuffa— és enregistrat en les genealogies anglosaxones com un dels primers reis d'Ànglia de l'Est.

Nou!!: Germànics і Wuffa · Veure més »

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Nou!!: Germànics і Zúric · Veure més »

113 aC

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 113 aC · Veure més »

171

El 171 (CLXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Germànics і 171 · Veure més »

172

El 172 (CLXXII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Germànics і 172 · Veure més »

213

El 213 (CCXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Germànics і 213 · Veure més »

246

El 246 (CCXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Germànics і 246 · Veure més »

256

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 256 · Veure més »

280

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 280 · Veure més »

298

El 298 va ser un any del calendari julià.

Nou!!: Germànics і 298 · Veure més »

308

El 308 (CCCVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Germànics і 308 · Veure més »

356

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 356 · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Germànics і 4 de setembre · Veure més »

58 aC

El 58 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Germànics і 58 aC · Veure més »

723

El 723 (DCCXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Germànics і 723 · Veure més »

83

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 83 · Veure més »

9

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 9 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Poble germànic, Pobles germànics, Tribu germànica, Tribus germàniques.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat