Accés més ràpid que el navegador!
255 les relacions: Adalbert de Bremen, Afra d'Augsburg, Alfè Var, Ambitarinis, Anni Gal, Antònia Menor, Antic Règim, Antiga Roma, Aqüeducte romà, Armini, Art germànic, Art hel·lenístic, Artio, Augsburg, August, August de Prima Porta, Èpica germànica, Òder, Àvars de Pannònia, Barbarians (sèrie de televisió), Bastarnes, Batalla del bosc de Teutoburg, Batalla del mont Graupi, Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia, Bavarès, Berenguer II de Nèustria, Bois (poble celta), Burgundis, Calígula, Calpurni (militar), Caps francs, Carí, Casuaris, Cats (Germània), Cavalls en la mitologia nòrdica, Càstor de Karden, Ciril i Metodi, Claudi, Colònia (Alemanya), Columna de Júpiter, Columnes d'Hèrcules, Comerç a l'antiga Roma, Comtat d'Oscheret, Comtat de Salm, Conca Pannònica, Condroz, Conquesta romana de Britànnia, Corneli Fusc, Creu celta, Cristianisme germànic, ..., Denominació d'Origen Penedès, Deportació, Didi Julià, Dil·li Vòcula, Dis Pater, Dona a l'antiga Roma, Donaci Valent, Economia de la Hispània romana, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana, Escriboni Pròcul, Església llatina, Eslaus, Estilicó, Estirs, Estis, Fabi Valent, Faust Corneli Sul·la (cònsol), Flamenc (música i ball), Flodoard, Fortuna Redux, Fundusos, Gai Aufidi Victorí, Gai Pedó Albinovà, Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC), Gai Senti Saturní (cònsol any 4), Gai Vel·lei Patèrcul, Gai Vibi Rufí, Galàcia, Galba, Gàlata (llengua), Gàlates, Gàl·lia, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gómer, Gens Calpúrnia, Gens Virgínia, Germani, Germània, Germània (llibre), Germània Superior, Germànic Cèsar, Germànics, Gladiator, Gneu Domici Corbuló, Gneu Juli Agrícola, Gneu Juli Ver, Godigisel, Gotins, Guerra de les Gàl·lies, Guerres Marcomanes, Haltern am See, Helvecis, Hengist i Horsa, Hercynia Silva, Hilari de Poitiers, Història d'Itàlia, Història de Dinamarca, Història de l'Imperi Romà, Història de la sal, Història de les campanyes militars romanes, Història de Suïssa, Història del cristianisme, Història del País Basc, Història universal, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperivm, Imperivm: Great Battles of Rome, Invasió celta dels Balcans, Jo, Claudi, Jo, Claudi (novel·la), Juli Brigàntic, Juli Burdó, Jutlàndia, Kalisz, Largí Procle, Legió II Augusta, Legió II Italica, Legió III Italica, Legió VI Victrix, Legió VII Gèmina, Legió VIII Augusta, Legió XIX, Legió XV Primigenia, Legió XVIII, Legió XX Valèria Victrix, Legió XXI Rapax, Legió XXII Primigènia, Lequites, Lippe, Literatura romana, Llegenda de l'origen troià dels gals, Llegenda dels orígens troians dels francs, Luci Antisti Vet (cònsol any 55), Luci Aproni, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC), Luci Fonteu Capitó, Luci Munaci Planc (cònsol any 13), Luci Ver, Lugdunum Batavorum, Lugis, Manims, Marc Antoni Prim, Marc Aureli Probe, Marc Rosci Celi, Marc Salvi Otó, Marc Vinici (governador), Marc Vipsani Agripa, Marciana Silva, Marcomània, Marina romana, Mitologia germànica, Mur d'Antoní, Muralla Aureliana, Naharvals, Narcís (llibert), Neopaganisme, Nerva, Noni Gal, Numerià, Numisi, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Oligocè, Origen dels bascos, Osis, Otó de Lotaríngia, Paganisme, Paganisme germànic, Palau d'Aquisgrà, Pal·li, Parmecamps, Pas del Rin, Píteas, Pòstum Agripa, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Peu romà, Pompea Paulina, Pompei Paulí, Pomponi Segon, Publi Aufidi Bas, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Vitel·li, Publi Vitel·li el Vell, Queruscs, Quint Petil·li Cerial, Regne de Kent, Regne Visigot, Richer de Lieja, Rin, Rodolf III, Romanització a Bascònia i Aquitània, Sabata, Sarmàtia, Saxons, Segodunum (Germània), Segon Triumvirat, Sextília (mare de Vitel·li), Sexualitat a l'antiga Roma, Sidons, Silinges, Speculatores, Suàbia, Tàcit, Tèncters, Thusnelda, Tiberi III, Tit (emperador), Trajà, Trebonià Gal, Tropaeum Traiani, Varins, Vístula, Veleda, Venanci Fortunat, Vespasià, Vi a l'antiga Roma, Vidre, Vindelícia, Virgini Rufus, Viri Llop, Viromandus, Visigots, Visigots federats, Vispis, Vitel·li, Volques, Vortigern, Vortimer, 1, 13, 14, 17, 17 aC, 18, 21, 248, 352, 356, 383, 5, 562, 9 aC. Ampliar l'índex (205 més) »
Adalbert de Bremen
fou un prelat de Germània, arquebisbe de Bremen i de Hamburg del 1043 fins a la seva mort.
Nou!!: Germània (regió) і Adalbert de Bremen · Veure més »
Afra d'Augsburg
Afra d'Augsburg (Augsburg?, o Xipre, s. III - Augsburg, 304) va ésser una dona cristiana, morta com a màrtir i venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Germània (regió) і Afra d'Augsburg · Veure més »
Alfè Var
Alfè Var (en llatí Alfenus Varus o Alfenius) va ser un militar romà possible descendent del jurista Publi Alfè Var.
Nou!!: Germània (regió) і Alfè Var · Veure més »
Ambitarinis
Ambitarinis (en llatí Ambitarinus vicus) era un llogarret del país dels trèvers a Germània, prop de l'actual Coblenza, on va néixer Drusil·la, la gemrna de Calígula i, segons algunes fonts, el mateix emperador.
Nou!!: Germània (regió) і Ambitarinis · Veure més »
Anni Gal
Anni Gal (en llatí Annius Gallus) va ser un general romà.
Nou!!: Germània (regió) і Anni Gal · Veure més »
Antònia Menor
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.
Nou!!: Germània (regió) і Antònia Menor · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Germània (regió) і Antic Règim · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Germània (regió) і Antiga Roma · Veure més »
Aqüeducte romà
Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu. Els enginyers romans van construir '''aqüeductes''', amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi.
Nou!!: Germània (regió) і Aqüeducte romà · Veure més »
Armini
Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.
Nou!!: Germània (regió) і Armini · Veure més »
Art germànic
Altar gòtic tardà realitzat per Tilman Riemenschneider a Creglingen. LArt germànic té una llarga i gran tradició en les arts visuals, des de la més prematura obra coneguda de l'art figuratiu fins al corrent de l'art contemporani.
Nou!!: Germània (regió) і Art germànic · Veure més »
Art hel·lenístic
Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.
Nou!!: Germània (regió) і Art hel·lenístic · Veure més »
Artio
En la mitologia celta, Artio era una deessa, que sembla haver estat especialment venerada pel poble cèltic dels helvecis, tot i que hi ha dades que indiquen que va ser igualment venerada en altres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent la Hispània cèltica (per exemple, entre els beturis), o en Astúries i el País Basc.
Nou!!: Germània (regió) і Artio · Veure més »
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Nou!!: Germània (regió) і Augsburg · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Germània (regió) і August · Veure més »
August de Prima Porta
August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.
Nou!!: Germània (regió) і August de Prima Porta · Veure més »
Èpica germànica
Representació de Beowulf de J.R. Skelton (1908) Es coneix com a èpica germànica el conjunt de narracions que recullen les heroïcitats i les gestes de guerrers originaris dels pobles germànics.
Nou!!: Germània (regió) і Èpica germànica · Veure més »
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Germània (regió) і Òder · Veure més »
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Nou!!: Germània (regió) і Àvars de Pannònia · Veure més »
Barbarians (sèrie de televisió)
Barbarians (títol original alemany, Barbaren) és una sèrie de televisió alemanya del 2020, creada per Andreas Heckmann, Arne Nolting i Jan Martin Scharf, produïda i distribuïda per Netflix.
Nou!!: Germània (regió) і Barbarians (sèrie de televisió) · Veure més »
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Nou!!: Germània (regió) і Bastarnes · Veure més »
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Nou!!: Germània (regió) і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »
Batalla del mont Graupi
La batalla del mont Graupi (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britània.
Nou!!: Germània (regió) і Batalla del mont Graupi · Veure més »
Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia
Bató (en llatí Baton o Bato) va ser el nom de dos caps d'una gran revolta que es va produir durant el regnat d'August.
Nou!!: Germània (regió) і Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia · Veure més »
Bavarès
El bavarès o bavarés, altrament dit austrobavarès, és un grup de dialectes alemanys considerades en conjunt una llengua.
Nou!!: Germània (regió) і Bavarès · Veure més »
Berenguer II de Nèustria
Berenguer II, mort el 896, va ser comte de Bayeux i marquès de Nèustria de 886 a 896.
Nou!!: Germània (regió) і Berenguer II de Nèustria · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Germània (regió) і Bois (poble celta) · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Germània (regió) і Burgundis · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Germània (regió) і Calígula · Veure més »
Calpurni (militar)
Calpurni (en Calpurnius) era el portaestendard de la Legió I Germanica l'any 14 quan va pujar al poder Tiberi.
Nou!!: Germània (regió) і Calpurni (militar) · Veure més »
Caps francs
III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.
Nou!!: Germània (regió) і Caps francs · Veure més »
Carí
p.
Nou!!: Germània (regió) і Carí · Veure més »
Casuaris
Els casuaris (en llatí Casuarii, en grec antic Κασουάριοι) o catuaris (llatí Cattuarii) eren un poble germànic probablement emparentats amb els cats.
Nou!!: Germània (regió) і Casuaris · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Germània (regió) і Cats (Germània) · Veure més »
Cavalls en la mitologia nòrdica
Odin sobre Sleipnir Els cavalls en la mitologia nòrdica són l'animal més important, tant en les eddas i les sagues com en les representacions i els cultes.
Nou!!: Germània (regió) і Cavalls en la mitologia nòrdica · Veure més »
Càstor de Karden
Càstor de Karden (Aquitània?, primera meitat del s. IV - Karden, Germània, 389) fou un sacerdot i anacoreta.
Nou!!: Germània (regió) і Càstor de Karden · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Germània (regió) і Ciril i Metodi · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Germània (regió) і Claudi · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Germània (regió) і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Columna de Júpiter
Reconstrucció de l'original, hui en un museu, enfront del Parlament de Magúncia Reconstrucció de la columna de Hausen an der Zaber al nou castell de Stuttgart Una columna de Júpiter (en alemany Jupitergigantensäule o simplement Jupitersäule) és un monument arqueològic erigit en la Magna Germania en temps de l'Imperi romà.
Nou!!: Germània (regió) і Columna de Júpiter · Veure més »
Columnes d'Hèrcules
Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Germània (regió) і Columnes d'Hèrcules · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Germània (regió) і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Comtat d'Oscheret
El País d'Oscheret és un antic pagus dels lingons cobrint la baixa vall i la planura de l'Ouche a la Costa d'Or a Borgonya.
Nou!!: Germània (regió) і Comtat d'Oscheret · Veure més »
Comtat de Salm
Bandera tradicional de Salm El comtat de Salm fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, centrada al castell de Salm, avui a Bèlgica.
Nou!!: Germània (regió) і Comtat de Salm · Veure més »
Conca Pannònica
La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.
Nou!!: Germània (regió) і Conca Pannònica · Veure més »
Condroz
Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.
Nou!!: Germània (regió) і Condroz · Veure més »
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Nou!!: Germània (regió) і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »
Corneli Fusc
Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.
Nou!!: Germània (regió) і Corneli Fusc · Veure més »
Creu celta
Una creu celta amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció.
Nou!!: Germània (regió) і Creu celta · Veure més »
Cristianisme germànic
segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Germània (regió) і Cristianisme germànic · Veure més »
Denominació d'Origen Penedès
La Denominació d'Origen Penedès és la zona de major producció de Catalunya, al llarg de la comarca històrica del Penedès.
Nou!!: Germània (regió) і Denominació d'Origen Penedès · Veure més »
Deportació
Deportació és l'acció de desterrament del qual són víctimes individus o grups de persones usualment per raons polítiques, també es denomina deportació a l'acció d'expulsió d'un país a estrangers que es trobin en estat d'immigració il·legal.
Nou!!: Germània (regió) і Deportació · Veure més »
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Nou!!: Germània (regió) і Didi Julià · Veure més »
Dil·li Vòcula
Dil·li Vòcula (en llatí Dillius Vocula) va ser un militar romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Dil·li Vòcula · Veure més »
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Nou!!: Germània (regió) і Dis Pater · Veure més »
Dona a l'antiga Roma
p.
Nou!!: Germània (regió) і Dona a l'antiga Roma · Veure més »
Donaci Valent
Donaci Valent (en llatí Donatius Valens) era un centurió de l'exèrcit d'Hordeoni Flac a Germània al.
Nou!!: Germània (regió) і Donaci Valent · Veure més »
Economia de la Hispània romana
Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.
Nou!!: Germània (regió) і Economia de la Hispània romana · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Germània (regió) і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Germània (regió) і Edat mitjana · Veure més »
Escriboni Pròcul
Escriboni Pròcul (Scribonius Proculus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Germània (regió) і Escriboni Pròcul · Veure més »
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Nou!!: Germània (regió) і Església llatina · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Germània (regió) і Eslaus · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Germània (regió) і Estilicó · Veure més »
Estirs
Els estirs o escirs (en llatí sciri o scirri) eren un poble potser escita que vivia a l'est de Germània.
Nou!!: Germània (regió) і Estirs · Veure més »
Estis
Els estis (en llatí Aestii o Aestui) eren un poble germànic format per diverses tribus (Aestuorum gentes), esmentat per Tàcit a Germània.
Nou!!: Germània (regió) і Estis · Veure més »
Fabi Valent
Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.
Nou!!: Germània (regió) і Fabi Valent · Veure més »
Faust Corneli Sul·la (cònsol)
Faust Corneli Sul·la (en llatí Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Germània (regió) і Faust Corneli Sul·la (cònsol) · Veure més »
Flamenc (música i ball)
El flamenc és un gènere de música i dansa del, que té com a base la música i la dansa andalusa, en la creació i desenvolupament del qual van tenir un paper fonamental els individus de l'ètnia gitana.
Nou!!: Germània (regió) і Flamenc (música i ball) · Veure més »
Flodoard
Flodoard de Reims (nascut a Épernay vers 894 - mort el 28 de març del 966 a Reims, Marne) fou un historiador, cronista i poeta francès d'expressió llatina de l'època carolíngia.
Nou!!: Germània (regió) і Flodoard · Veure més »
Fortuna Redux
Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.
Nou!!: Germània (regió) і Fortuna Redux · Veure més »
Fundusos
Els fundusos (Phundusi) eren una tribu germànica esmentada per Claudi Ptolemeu que habitava el Quersonès Címbric (Jutlàndia), al nord de Germània, i vivien al nord dels cobands i els cals.
Nou!!: Germània (regió) і Fundusos · Veure més »
Gai Aufidi Victorí
Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli.
Nou!!: Germània (regió) і Gai Aufidi Victorí · Veure més »
Gai Pedó Albinovà
Gai Pedó Albinovà (en llatí Caius Pedo Albinovanus) va ser un escriptor, amic i contemporani d'Ovidi, a qui aquest dirigeix una de les seves Epistulae ex Ponto.
Nou!!: Germània (regió) і Gai Pedó Albinovà · Veure més »
Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC)
Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Germània (regió) і Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC) · Veure més »
Gai Senti Saturní (cònsol any 4)
Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà fill de Gai Senti Saturní, cònsol l'any 19 aC.
Nou!!: Germània (regió) і Gai Senti Saturní (cònsol any 4) · Veure més »
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Nou!!: Germània (regió) і Gai Vel·lei Patèrcul · Veure més »
Gai Vibi Rufí
Gai Vibi Rufí (en Caius Vibius Rufinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Gai Vibi Rufí · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Germània (regió) і Galàcia · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Germània (regió) і Galba · Veure més »
Gàlata (llengua)
Galàcia durant l'Imperi Romà El gàlata és una llengua morta celta parlada antigament a Galàcia, a l'Anatòlia (actual Turquia) fins al.
Nou!!: Germània (regió) і Gàlata (llengua) · Veure més »
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Nou!!: Germània (regió) і Gàlates · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Germània (regió) і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Germània (regió) і Gàl·lia Celta · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Germània (regió) і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gómer
Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).
Nou!!: Germània (regió) і Gómer · Veure més »
Gens Calpúrnia
Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.
Nou!!: Germània (regió) і Gens Calpúrnia · Veure més »
Gens Virgínia
La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.
Nou!!: Germània (regió) і Gens Virgínia · Veure més »
Germani
El germani és l'element químic de símbol Ge i nombre atòmic 32.
Nou!!: Germània (regió) і Germani · Veure més »
Germània
* Toponímia.
Nou!!: Germània (regió) і Germània · Veure més »
Germània (llibre)
Germània (De Origine et situ Germanorum) és un treball etnogràfic escrit per Tàcit cap a l'any 98, aproximadament.
Nou!!: Germània (regió) і Germània (llibre) · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Germània (regió) і Germània Superior · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Germània (regió) і Germànic Cèsar · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Germània (regió) і Germànics · Veure més »
Gladiator
Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix.
Nou!!: Germània (regió) і Gladiator · Veure més »
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Nou!!: Germània (regió) і Gneu Domici Corbuló · Veure més »
Gneu Juli Agrícola
Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.
Nou!!: Germània (regió) і Gneu Juli Agrícola · Veure més »
Gneu Juli Ver
Gneu Juli Ver (Gnaeus Iulius Verus; 112 a Aequum, Dalmàcia) va ser un militar i senador del, governador de Britània entre el 154 i el 158.
Nou!!: Germània (regió) і Gneu Juli Ver · Veure més »
Godigisel
Godigisel (359-406) fou rei dels vàndals asdings que vivien a Germània a la regió del riu Oder.
Nou!!: Germània (regió) і Godigisel · Veure més »
Gotins
Els gotins o cotins (en llatí Gothini, Gotini o Cotini) eren un poble germànic que vivia a l'est dels quades i marcomans, al sud-est de Germània (a l'actual Estíria).
Nou!!: Germània (regió) і Gotins · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Germània (regió) і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Nou!!: Germània (regió) і Guerres Marcomanes · Veure més »
Haltern am See
Haltern am See és una ciutat al districte de Recklinghausen, Renania del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Nou!!: Germània (regió) і Haltern am See · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Germània (regió) і Helvecis · Veure més »
Hengist i Horsa
Representació de Hengist en el llibre ''Heptarquia saxona'' de John Speed. Els germans Hengist (o Hengest) i Horsa (o Hors) són dos personatges històrics anglosaxons que lideraren els exèrcits dels angles, saxons, frisis i juts a conquerir els territoris de Britània en el.
Nou!!: Germània (regió) і Hengist i Horsa · Veure més »
Hercynia Silva
Hercynia Silva o Hercynius Saltus (en grec antic Ἑρκυνία ὕλη, Ἑρκύνιον ὄρος) que es podria traduir com el bosc o la regió d'Hercínia, va ser un territori muntanyós i boscós de Germània.
Nou!!: Germània (regió) і Hercynia Silva · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: Germània (regió) і Hilari de Poitiers · Veure més »
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Nou!!: Germània (regió) і Història d'Itàlia · Veure més »
Història de Dinamarca
La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.
Nou!!: Germània (regió) і Història de Dinamarca · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Germània (regió) і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Història de la sal
Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).
Nou!!: Germània (regió) і Història de la sal · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Germània (regió) і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Germània (regió) і Història de Suïssa · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Germània (regió) і Història del cristianisme · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Germània (regió) і Història del País Basc · Veure més »
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Nou!!: Germània (regió) і Història universal · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Germània (regió) і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Germània (regió) і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperivm
Imperivm és una saga de 6 videojocs desenvolupats per l'empresa Haemimont Games i distribuïts per FX Interactive.
Nou!!: Germània (regió) і Imperivm · Veure més »
Imperivm: Great Battles of Rome
Imperivm III: Great Battles of Rome és un videojoc d'estratègia per a ordinador personal produït per FX Interactive, basat en fets històrics ocorreguts a Europa i el Nord d'Àfrica.
Nou!!: Germània (regió) і Imperivm: Great Battles of Rome · Veure més »
Invasió celta dels Balcans
La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.
Nou!!: Germània (regió) і Invasió celta dels Balcans · Veure més »
Jo, Claudi
Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.
Nou!!: Germània (regió) і Jo, Claudi · Veure més »
Jo, Claudi (novel·la)
Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.
Nou!!: Germània (regió) і Jo, Claudi (novel·la) · Veure més »
Juli Brigàntic
Juli Brigàntic (en llatí Julius Briganticus) era un cabdill batau, fill d'una germana de Juli Civilis, el cap de la revolta dels bataus, amb el que, segons Tàcit, tenia molt mala relació.
Nou!!: Germània (regió) і Juli Brigàntic · Veure més »
Juli Burdó
Juli Burdó (en llatí Julius Burdo) va ser un comandant de la flota romana a Germània l'any 70.
Nou!!: Germània (regió) і Juli Burdó · Veure més »
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Nou!!: Germània (regió) і Jutlàndia · Veure més »
Kalisz
Kalisz (en llatí Calisia, en alemany Kalisch, en rus Калиш) és una ciutat de la Polònia central, amb 103,738 habitants (juny del 2014), capital de la regió de Kalisz.
Nou!!: Germània (regió) і Kalisz · Veure més »
Largí Procle
Largí Procle (Larginus Proclus) va ser un astròleg i potser també mag i harúspex que vivia a la província de Germània.
Nou!!: Germània (regió) і Largí Procle · Veure més »
Legió II Augusta
La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.
Nou!!: Germània (regió) і Legió II Augusta · Veure més »
Legió II Italica
La Legió II Italica va ser una legió romana creada per l'emperador Marc Aureli l'any 165 (juntament amb la I ''Italica'') per lluitar a Germània contra els marcomans, segons diu Cassi Dió.
Nou!!: Germània (regió) і Legió II Italica · Veure més »
Legió III Italica
Antoninià encunyat per Galiè l'any 260 per celebrar la III ''Italica''. S'hi veu la cigonya, símbol de la legió, i la inscripció amb el ''cognomen'' atorgat per Galiè ''VI Pia VI Fidelis''. La legió III Italica va ser una legió romana creada per Marc Aureli cap a l'any 165 per a les seves campanyes contra els marcomans.
Nou!!: Germània (regió) і Legió III Italica · Veure més »
Legió VI Victrix
La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.
Nou!!: Germània (regió) і Legió VI Victrix · Veure més »
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Germània (regió) і Legió VII Gèmina · Veure més »
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Nou!!: Germània (regió) і Legió VIII Augusta · Veure més »
Legió XIX
La Legió XIX va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.
Nou!!: Germània (regió) і Legió XIX · Veure més »
Legió XV Primigenia
La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.
Nou!!: Germània (regió) і Legió XV Primigenia · Veure més »
Legió XVIII
La Legió XVIII va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.
Nou!!: Germània (regió) і Legió XVIII · Veure més »
Legió XX Valèria Victrix
La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.
Nou!!: Germània (regió) і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »
Legió XXI Rapax
La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.
Nou!!: Germània (regió) і Legió XXI Rapax · Veure més »
Legió XXII Primigènia
La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.
Nou!!: Germània (regió) і Legió XXII Primigènia · Veure més »
Lequites
Els germans Lec i Txec, fundadors llegendaris de les terres eslaves occidentals de Lechia (Polònia) i Bohèmia a "Chronica Polonorum" (1506) per Maciej Miechowita Otó III; de d'un llibre de l'Evangeli datat el 990. Lequites (llatí: Lechites, polonès Lechici) és un nom donat a certes poblacions eslaves occidentals, incloent-hi els avantpassats dels moderns polonesos, els pomeranis històrics i els polabis, parlants de llengües del grup lequític.
Nou!!: Germània (regió) і Lequites · Veure més »
Lippe
El Lippe és un riu de Renània del Nord-Westfàlia, a Alemanya.
Nou!!: Germània (regió) і Lippe · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: Germània (regió) і Literatura romana · Veure més »
Llegenda de l'origen troià dels gals
La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.
Nou!!: Germània (regió) і Llegenda de l'origen troià dels gals · Veure més »
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Nou!!: Germània (regió) і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »
Luci Antisti Vet (cònsol any 55)
Luci Antisti Vet (en llatí Lucius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Antisti Vet (cònsol any 28).
Nou!!: Germània (regió) і Luci Antisti Vet (cònsol any 55) · Veure més »
Luci Aproni
Luci Aproni (en llatí Lucius Apronius) va ser un magistrat romà dels segles I aC i I. Va ser cònsol sufecte l'any 8.
Nou!!: Germània (regió) і Luci Aproni · Veure més »
Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC)
Luci Domici Ahenobarb (en Lucius Domitius Cn.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Germània (regió) і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC) · Veure més »
Luci Fonteu Capitó
Luci Fonteu Capitó (en llatí Lucius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Luci Fonteu Capitó · Veure més »
Luci Munaci Planc (cònsol any 13)
Luci Munaci Planc (en llatí Lucius Munatius Plancus), va ser un magistrat romà.
Nou!!: Germània (regió) і Luci Munaci Planc (cònsol any 13) · Veure més »
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Nou!!: Germània (regió) і Luci Ver · Veure més »
Lugdunum Batavorum
Lugdunum Batavorum (en grec antic Λουγόδεινον, segons Claudi Ptolemeu) és el nom llatí de la moderna Leiden a l'actual província de l'Holanda Meridional als Països Baixos.
Nou!!: Germània (regió) і Lugdunum Batavorum · Veure més »
Lugis
Extensió de la zona dels lugis (en verd) Els lugis o ligis (en llatí lugii, ligii o lygii, en grec antic Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) era el nom genèric de diverses petites tribus del nord-est de Germània, totes elles de probable origen sueu, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i Tàcit.
Nou!!: Germània (regió) і Lugis · Veure més »
Manims
Els manims (en llatí manimi) eren una de les tribus dels ligis o lugions que vivien al nord-est de Germània, dels que parla Tàcit a Germània.
Nou!!: Germània (regió) і Manims · Veure més »
Marc Antoni Prim
Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.
Nou!!: Germània (regió) і Marc Antoni Prim · Veure més »
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Nou!!: Germània (regió) і Marc Aureli Probe · Veure més »
Marc Rosci Celi
Marc Rosci Celi (Marcus Roscius Cælius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Marc Rosci Celi · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Germània (regió) і Marc Salvi Otó · Veure més »
Marc Vinici (governador)
Marc Vinici (en llatí Marcus Vinicius P. F. o Vinucius) va ser un militar i magistrat romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Marc Vinici (governador) · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Marciana Silva
Marciana Silva era una regió boscosa del sud-est de Germània, probablement part de la moderna Selva Negra.
Nou!!: Germània (regió) і Marciana Silva · Veure més »
Marcomània
La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.
Nou!!: Germània (regió) і Marcomània · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Germània (regió) і Marina romana · Veure més »
Mitologia germànica
La mitologia germànica és un terme ampli per designar els mites associats amb l'històric paganisme germànic, el conjunt de creences professades pels antics pobles germànics abans de la cristianització, en diferents regions del Nord d'Europa, com l'antiga Germània, Escandinàvia, Islàndia, les illes Òrcades i Shetland, la costa més meridional d'Escòcia o la part oriental d'Anglaterra.
Nou!!: Germània (regió) і Mitologia germànica · Veure més »
Mur d'Antoní
El mur d'Antoní (també anomenat mur Antoní o muralla d'Antoní) és una antiga construcció defensiva de l'illa de Gran Bretanya, erigida per Quintus Lollius Urbicus, governador de Britània, per mandat de l'emperador romà Antoní Pius entre els anys 140-142, a uns 160 km al nord de la seva antecessora, la muralla d'Adrià sent acabada en 154 però abandonat en 162, i breument ocupada de nou en temps de Septimi Sever.
Nou!!: Germània (regió) і Mur d'Antoní · Veure més »
Muralla Aureliana
Muralla Aureliana (perímetre) La muralla Aureliana (en italià Mura Aureliane) és una construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià i continuada per l'emperador Marc Aureli Probe.
Nou!!: Germània (regió) і Muralla Aureliana · Veure més »
Naharvals
Els naharvals (en llatí naharvali) eren un poble germànic, una de les tribus més poderoses del grup dels lugis (més tard anomenats vàndals).
Nou!!: Germània (regió) і Naharvals · Veure més »
Narcís (llibert)
(Narcissus) va ser un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.
Nou!!: Germània (regió) і Narcís (llibert) · Veure més »
Neopaganisme
El neopaganisme és un terme sota el qual es designa un conjunt heterogeni de religions que intenten recuperar les tradicions politeistes i de culte a la natura de l'Europa precristiana, com ara la celta, la germànica o la grega.
Nou!!: Germània (regió) і Neopaganisme · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Germània (regió) і Nerva · Veure més »
Noni Gal
Noni Gal (Nonius Gallus) era un general romà.
Nou!!: Germània (regió) і Noni Gal · Veure més »
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Nou!!: Germània (regió) і Numerià · Veure més »
Numisi
* Luci Numisi, magistrat del poble dels llatins durant la guerra llatina.
Nou!!: Germània (regió) і Numisi · Veure més »
Obra historiogràfica de Juli Cèsar
Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.
Nou!!: Germània (regió) і Obra historiogràfica de Juli Cèsar · Veure més »
Oligocè
LOligocè és l'època geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Germània (regió) і Oligocè · Veure més »
Origen dels bascos
L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Germània (regió) і Origen dels bascos · Veure més »
Osis
Els osis (Osi) eren una tribu germànica esmentada únicament per Tàcit, que diu que vivien al darrere dels quades en un país boscós i muntanyós, i eren molt semblants fins i tot en la llengua als pannonis.
Nou!!: Germània (regió) і Osis · Veure més »
Otó de Lotaríngia
Otó de Verdun, mort el 944, va ser comte de Verdun i duc de Lotaríngia.
Nou!!: Germània (regió) і Otó de Lotaríngia · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Germània (regió) і Paganisme · Veure més »
Paganisme germànic
encanteri de Merseburg, 1905. Amb encanteris, els déus de la mitologia germànica continental curen un cavall. El paganisme germànic fa referència a les diverses pràctiques religioses dels pobles germànics des de l’ edat del ferro fins a la cristianització durant l'edat mitjana.
Nou!!: Germània (regió) і Paganisme germànic · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: Germània (regió) і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Nou!!: Germània (regió) і Pal·li · Veure més »
Parmecamps
Els parmecamps (llatí: parmaecampi) foren un poble del sud de Germània entre les muntanyes Abnoba i el Danubi, corresponen al modern districte de Cham (Baviera).
Nou!!: Germània (regió) і Parmecamps · Veure més »
Pas del Rin
El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.
Nou!!: Germània (regió) і Pas del Rin · Veure més »
Píteas
va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec qui va viure a la colònia grega de Massàlia.
Nou!!: Germània (regió) і Píteas · Veure més »
Pòstum Agripa
Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.
Nou!!: Germània (regió) і Pòstum Agripa · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: Germània (regió) і Període romà a Catalunya · Veure més »
Període romà al País Valencià
El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.
Nou!!: Germània (regió) і Període romà al País Valencià · Veure més »
Peu romà
El peu romà (en llatí pes) és una mesura de longitud emprada pels romans, que apareix citat en nombrosos textos normatius i tècnics de diverses èpoques com les XII Taules (450 aC), les normes urbanístiques de'August i Neró (I dC), Trajà (II dC), la Constitució de Zenó, els escrits de Vitruvi, Plini el Vell, etc.
Nou!!: Germània (regió) і Peu romà · Veure més »
Pompea Paulina
Pompea Paulina (en llatí Pompeia Paulina) va ser una dama romana.
Nou!!: Germània (regió) і Pompea Paulina · Veure més »
Pompei Paulí
Pompei Paulí o Pompeu Paulí (en Pompeius Paulinus) va ser un militar romà.
Nou!!: Germània (regió) і Pompei Paulí · Veure més »
Pomponi Segon
Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Pomponi Segon · Veure més »
Publi Aufidi Bas
Publi Aufidi Bas (en Publius Aufidius Bassus) va ser un historiador romà que va viure en temps d'August i Tiberi.
Nou!!: Germània (regió) і Publi Aufidi Bas · Veure més »
Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)
Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Germània (regió) і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC) · Veure més »
Publi Vitel·li
Publi Vitel·li (en llatí Publius Vitellius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Publi Vitel·li · Veure més »
Publi Vitel·li el Vell
Publi Vitel·li el Vell (en llatí Publius Vitellius) va ser un cavaller romà, avi de l'emperador Vitel·li que va viure en temps d'August.
Nou!!: Germània (regió) і Publi Vitel·li el Vell · Veure més »
Queruscs
Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).
Nou!!: Germània (regió) і Queruscs · Veure més »
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Germània (regió) і Quint Petil·li Cerial · Veure més »
Regne de Kent
El Regne de Kent (Cantaware Rīce en anglès antic i Regnum Cantuariorum en llatí) fou un regne medieval situat en els territoris del sud-est de la Gran Bretanya.
Nou!!: Germània (regió) і Regne de Kent · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Germània (regió) і Regne Visigot · Veure més »
Richer de Lieja
Richer de Lieja (altres noms Richarius, Richerus, Richar, Richer) va ser abat de l'abadia de Prüm (899-920) i bisbe de Lieja de 921 a 945.
Nou!!: Germània (regió) і Richer de Lieja · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Germània (regió) і Rin · Veure més »
Rodolf III
Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).
Nou!!: Germània (regió) і Rodolf III · Veure més »
Romanització a Bascònia i Aquitània
La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.
Nou!!: Germània (regió) і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »
Sabata
'''Sabata''' de vestir actual Diagrama que mostra les parts d'una sabata. La sabata és una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l'alçada del turmell, i més que una sandàlia.
Nou!!: Germània (regió) і Sabata · Veure més »
Sarmàtia
Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.
Nou!!: Germània (regió) і Sarmàtia · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Germània (regió) і Saxons · Veure més »
Segodunum (Germània)
Segodunum (en grec antic Σεγόδουνον) era una ciutat del sud de Germània que menciona Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Germània (regió) і Segodunum (Germània) · Veure més »
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Nou!!: Germània (regió) і Segon Triumvirat · Veure més »
Sextília (mare de Vitel·li)
Sextília (en llatí Sextilia) va ser una dama romana, mare de l'emperador Vitel·li i del cònsol Luci Vitel·li.
Nou!!: Germània (regió) і Sextília (mare de Vitel·li) · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Germània (regió) і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Sidons
Els sidons (en llatí sidones, en grec antic Σίδωνες) eren un poble de la part oriental de Germània a la regió del naixement del Vístula, esmentat per Ptolemeu.
Nou!!: Germània (regió) і Sidons · Veure més »
Silinges
Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).
Nou!!: Germània (regió) і Silinges · Veure més »
Speculatores
Els speculatores (paraula derivada del verb llatí speculare "observar"), eren generalment tots aquells soldats que a l'exèrcit romà feien d'espies, però més concretament un nombre reduït d'homes adscrits a cada legió romana, que tenien l'encàrrec d'obtenir informació sobre el nombre i els moviments de l'enemic i transmetre les ordres als diversos cossos de l'exèrcit.
Nou!!: Germània (regió) і Speculatores · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Germània (regió) і Suàbia · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Germània (regió) і Tàcit · Veure més »
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Nou!!: Germània (regió) і Tèncters · Veure més »
Thusnelda
Loggia dei Lanzi, Florència. fou una noble germànica que va ser capturada pel general romà Germanicus durant la seva invasió de Germania.
Nou!!: Germània (regió) і Thusnelda · Veure més »
Tiberi III
Tiberi III Absimar fou un oficial germànic de l'exèrcit romà d'Orient originalment anomenat Absimar (en grec:, Apsímaros), que va canviar el seu nom pel de Tiberi quan fou proclamat emperador per les tropes que havien fracassat a Cartago.
Nou!!: Germània (regió) і Tiberi III · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Germània (regió) і Tit (emperador) · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Germània (regió) і Trajà · Veure més »
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Nou!!: Germània (regió) і Trebonià Gal · Veure més »
Tropaeum Traiani
1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.
Nou!!: Germània (regió) і Tropaeum Traiani · Veure més »
Varins
Els varins (en llatí varini) eren un poble germànic esmentat per Plini el Vell que els considera una branca dels vàndals o vindils, però Tàcit en parla com si formessin part d'una branca dels sueus.
Nou!!: Germània (regió) і Varins · Veure més »
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Nou!!: Germània (regió) і Vístula · Veure més »
Veleda
Veleda era una sacerdotessa i profetessa, de la tribu dels brúcters que va viure al.
Nou!!: Germània (regió) і Veleda · Veure més »
Venanci Fortunat
Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.
Nou!!: Germània (regió) і Venanci Fortunat · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Germània (regió) і Vespasià · Veure més »
Vi a l'antiga Roma
Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.
Nou!!: Germània (regió) і Vi a l'antiga Roma · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Germània (regió) і Vidre · Veure més »
Vindelícia
Vindelícia (en llati Vindelicia, en grec antic Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre províncies de la regió del Danubi.
Nou!!: Germània (regió) і Vindelícia · Veure més »
Virgini Rufus
Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Germània (regió) і Virgini Rufus · Veure més »
Viri Llop
Viri Llop (en Virius Lupus) va ser un polític i militar romà de finals del i principis del.
Nou!!: Germània (regió) і Viri Llop · Veure més »
Viromandus
Els viromandus o veromandus (en llatí el nom apareix en diverses formes, les més emprades de les quals són Viromandui o Veromandui) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Germània (regió) і Viromandus · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Germània (regió) і Visigots · Veure més »
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Nou!!: Germània (regió) і Visigots federats · Veure més »
Vispis
Els vispis (en llatí Vispi, en grec antic Οὐισποί) eren un poble del sud-oest de Germània, que només menciona Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Germània (regió) і Vispis · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Germània (regió) і Vitel·li · Veure més »
Volques
Els volques (en llatí: Volcae) van ser una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que després de ser expulsats pels pobles balcànics al va poblar la regió entre el Rosselló i el Roine.
Nou!!: Germània (regió) і Volques · Veure més »
Vortigern
Vortigern (Gwrtheyrn en gal·lès) fou un senyor de la guerra del a Britània i rei dels Britons.
Nou!!: Germània (regió) і Vortigern · Veure més »
Vortimer
Vortimer era un príncep i senyor de la guerra britó del, possiblement llegendari.
Nou!!: Germània (regió) і Vortimer · Veure més »
1
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 1 · Veure més »
13
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 13 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Germània (regió) і 14 · Veure més »
17
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 17 · Veure més »
17 aC
El 17 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Germània (regió) і 17 aC · Veure més »
18
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 18 · Veure més »
21
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 21 · Veure més »
248
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 248 · Veure més »
352
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 352 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 356 · Veure més »
383
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 383 · Veure més »
5
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 5 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Germània (regió) і 562 · Veure més »
9 aC
Sense descripció.
Nou!!: Germània (regió) і 9 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Germania (regió), Germania Magna, Germània (provincia romana), Germània (província romana).
