Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Albert de Buxhövden, Arquebisbat de Riga, Batalla de Saule, Batalla del Llac Peipus, Bisbat de Curlàndia, Castell de Daugavgrīva, Castell de Turaida, Castell medieval de Sigulda, Crònica d'Enric de Livònia, Croada lituana, Croada Livoniana, Croada prussiana, Croades Bàltiques, Dia de la Unitat Bàltica, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Enric de Livònia, Església catòlica a Letònia, Estat de l'Orde Teutònic, Estats croats, Estònia, Gran Ducat de Lituània, Gubèrnia de Livònia, Guerra Civil lituana, Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic, Guillem de Mòdena, Gulbene, Història d'Estònia, Història de Dinamarca, Història de Letònia, Història de Lituània, Imperi colonial de Curlàndia, Johan Sverkersson, Lembitu, Letònia, Livònia, Llista de les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia, Mar Bàltica, Meinhard de Holstein, Mindaugas, Museu d'Arts Decoratives i Disseny de Letònia, Orde de Dobrzyń, Orde de l'Espasa, Orde Livonià, Orde militar, Orde Teutònic, Palanga, República de Nóvgorod, Samogítia, Sant Jordi (Riga), Selònia, ..., Tallinn, Terra Mariana, Viestards, Vytautas, 1202. Ampliar l'índex (5 més) »
Albert de Buxhövden
(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Albert de Buxhövden · Veure més »
Arquebisbat de Riga
Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Arquebisbat de Riga · Veure més »
Batalla de Saule
La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Batalla de Saule · Veure més »
Batalla del Llac Peipus
La Batalla del Peipus (coneguda a Rússia com la «Batalla del Gel») va tenir lloc el 5 d'abril de 1242 al Peipus, entre l'Orde Teutònic i els habitants de la República de Nóvgorod liderats per Alexandre Nevski.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Batalla del Llac Peipus · Veure més »
Bisbat de Curlàndia
Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Bisbat de Curlàndia · Veure més »
Castell de Daugavgrīva
El Castell de Daugavgrīva (en letó:Daugavgrīvas viduslaiku pils; en alemany: Dünamünde; en polonés: Dynemunt: en rus: Усть-Двинск o Ust`-Dvinsk) va ser un antic monestir convertit en castell, situat en el barri de Vecdaugava, al meandre de la riba dreta del riu Daugava, a la part nord de la ciutat de Riga capital de Letònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Castell de Daugavgrīva · Veure més »
Castell de Turaida
El castell de Turaida (en letó: Turaidas pils) és un castell medieval recentment reconstruït a Turaida, a la regió de Vidzeme de Letònia, a la riba oposada del riu Gauja de Sigulda.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Castell de Turaida · Veure més »
Castell medieval de Sigulda
El Castell medieval de Sigulda (en letó: Siguldas viduslaiku pils) és un castell medieval a Sigulda, a la regió de Vidzeme de Letònia, a la vall del riu Gauja, al costat del Parc Nacional de Gauja.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Castell medieval de Sigulda · Veure més »
Crònica d'Enric de Livònia
La Crònica d'Enric de Livònia (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Crònica d'Enric de Livònia · Veure més »
Croada lituana
La croada lituana va ser un seguit de campanyes militars sostingudes entre l'Orde Teutònic i l'Orde Livonià, per convertir al cristianisme el territori del Gran Ducat de Lituània.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Croada lituana · Veure més »
Croada Livoniana
La Croada Livoniana és la conquesta i evangelització per part de danesos, suecs i alemanys dels territoris de la Livònia medieval durant les Croades Bàltiques al.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Croada Livoniana · Veure més »
Croada prussiana
La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Croada prussiana · Veure més »
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Croades Bàltiques · Veure més »
Dia de la Unitat Bàltica
El Dia de la Unitat Bàltica és un dia commemoratiu que se celebra el 22 de setembre a Lituània i Letònia, així com en comunitats letones i lituanes de l'estranger.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Dia de la Unitat Bàltica · Veure més »
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Enric de Livònia
Enric de Livònia, també conegut com a Enric de Letònia (llatí: Henricus de Lettis), va ser un sacerdot catòlic, autor entre altres escrits de la crònica d'Enric de Livònia, i testimoni ocular dels esdeveniments històrics descrits en l'obra.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Enric de Livònia · Veure més »
Església catòlica a Letònia
Canut IV, evangelitzador de Letònia LEsglésia catòlica a Letònia és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa a Roma.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Església catòlica a Letònia · Veure més »
Estat de l'Orde Teutònic
LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Estat de l'Orde Teutònic · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Estats croats · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Estònia · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gubèrnia de Livònia
La gubèrnia de Livònia (Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Gubèrnia de Livònia · Veure més »
Guerra Civil lituana
La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Guerra Civil lituana · Veure més »
Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic
La Guerra del Regne de Polònia contra l’Orde teutònic és un conflicte armat entre el Regne de Polònia i els cavallers teutònics que va durar, amb intervals significatius, des del 1308 fins al 1521, la seva culminació va ser la Gran Guerra del 1409 al 1411 a l’època del regnat de Ladislau II Jagelló.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic · Veure més »
Guillem de Mòdena
Guillem de Mòdena (vers 1184 - 31 de març de 1251), també conegut com a Guillem de Sabina, Guglielmo de Chartreaux, Guglielmo de Savoy o Guillelmus, va ser un sacerdot italià i un diplomàtic dels Estats Pontificis.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Guillem de Mòdena · Veure més »
Gulbene
Gulbene (en alemany: Schwanenburg) és un poble del nord-est de Letònia situat al municipi de Gulbene.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Gulbene · Veure més »
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Història d'Estònia · Veure més »
Història de Dinamarca
La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Història de Dinamarca · Veure més »
Història de Letònia
La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Història de Letònia · Veure més »
Història de Lituània
Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Història de Lituània · Veure més »
Imperi colonial de Curlàndia
Localització de Curlàndia a Europa Forts colonials de Curlàndia a Gàmbia. Limperi colonial Curlàndia és una part de la història de Curlàndia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Imperi colonial de Curlàndia · Veure més »
Johan Sverkersson
Johan Sverkersson (c. 1201 - 10 de març del 1222) era un rei suec elegit el 1216 citat com a Joan I en la historiografia contemporània.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Johan Sverkersson · Veure més »
Lembitu
Lembitu (en estonià: Lembit, mort 21 de setembre de 1217) va ser un cabdill pagà de Sackàlia, a l'antiga Estònia, i líder militar en la lluita contra les envestides de conquesta dels Germans Livonians de l'Espasa a començaments del.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Lembitu · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Letònia · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Livònia · Veure més »
Llista de les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia
Aquesta és la Llista de Les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia, títol consort adquirit pel seu matrimoni amb els ducs titulars.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Llista de les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Mar Bàltica · Veure més »
Meinhard de Holstein
Meinhard de Holstein, Meinhard de Segeberg o simplement Sant Meinhard (Alemanya, aproximadament 1130/1140 - Riga, 14 d'agost o l'11 d'octubre 1196) va ser el primer bisbe de Livònia en Ikšķile.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Meinhard de Holstein · Veure més »
Mindaugas
Mindaugas, aprox.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Mindaugas · Veure més »
Museu d'Arts Decoratives i Disseny de Letònia
El Museu d'Arts Decoratives i Disseny de Letònia (en letó: Dekoratīvi lietišķās mākslas muzejs) es troba instal·lat des de 1989 al local de l'antiga església de Sant Jordi, de Riga capital de Letònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Museu d'Arts Decoratives i Disseny de Letònia · Veure més »
Orde de Dobrzyń
L'Orde de Dobrzyń o de Dobrin, en polonès Zakon Dobrzyński, o dels Germans de Dobrzyń o Cavallers Prussians de Jesucrist, fou un orde militar fundat a la frontera de Masòvia i Prússia, l'actual Terra de Dobrzyń (Polònia), durant la Croada Prussiana del, per tal de defensar el país de les incursions dels prussians bàltics.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Orde de Dobrzyń · Veure més »
Orde de l'Espasa
Amb el nom Orde de l'Espasa es designen diferents ordes militars i de cavalleria.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Orde de l'Espasa · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Orde Livonià · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Orde militar · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Orde Teutònic · Veure més »
Palanga
Palanga, és una ciutat turística a l'oest de Lituània, en la costa de la mar Bàltica.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Palanga · Veure més »
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і República de Nóvgorod · Veure més »
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Samogítia · Veure més »
Sant Jordi (Riga)
L'Església de Sant Jordi (en letó: Svētā Jura baznīca) fou una església catòlica romana a la ciutat de Riga, capital de Letònia, és situat al carrer Skarnu, 10/16.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Sant Jordi (Riga) · Veure més »
Selònia
luterana de Laši (Selònia) Selònia (Sēlija; Sėla), també coneguda com a Augšzeme («Terres Altres»), és una regió cultural de Letònia que abasta la part oriental de la regió històrica de Zemgale.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Selònia · Veure més »
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Tallinn · Veure més »
Terra Mariana
Terra Mariana cap a 1260. Terra Mariana cap a 1534. Terra Mariana (expressió que en llatí significa: «terra de Maria») era el nom d'un territori de complexa sobirania que va existir entre 1207 i 1561 a la regió denominada Livònia (les actuals Estònia i Letònia); que es denomina en les fonts com «Confederació livoniana», «Livònia medieval» o «antiga Livònia» (en alemany: Alt-Livland, en estonià: Vana-Liivimaa i en letó: Livonija) per distingir-la del Ducat de Livònia i la Governació de Livònia posteriors.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Terra Mariana · Veure més »
Viestards
Viestards (també Viesthard, Vesthardus, Viesturs) va ser un dels cabdills més notables dels semigalians, un dels clans bàltics del, algunes vegades esmentat com a rei de Semigalia on tenia la seva capital a Tērvete.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Viestards · Veure més »
Vytautas
Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і Vytautas · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Germans Livonians de l'Espasa і 1202 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Germans Livonians de l’Espasa, Germans Livonis de l'Espasa, Germans livonians de l'espasa.
