Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Alexandre el Gran, Alexandre Janeu, Amman, Antíoc III, Antíoc IV, Aràbia Pètria, Àrtemis, Burjita, Celesíria, Concili de Calcedònia, Damasc, Decàpolis, Dioclecià, Flavi Josep, Gàdara, Hadrià, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Jerash, Johann Ludwig Burckhardt, Jordània, Justinià I, Legió III Cyrenaica, Legió X Gemina, Nabateus, Nimfeu, Pel·la (Palestina), Perdicas d'Orèstia, Perea, Petra d'Aràbia, Plini el Vell, Província romana de Síria, Ptolemeu II Filadelf, Trajà, Transjordània, Zeus, 106, 1118, 1131, 129, 130, 150, 163, 1805, 1806, 1878, 191, 1918, 359, ..., 440, 442, 451, 464, 466, 611, 614, 636, 720, 746. Ampliar l'índex (10 més) »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Gèrasa і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre Janeu
Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC.
Nou!!: Gèrasa і Alexandre Janeu · Veure més »
Amman
Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.
Nou!!: Gèrasa і Amman · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Gèrasa і Antíoc III · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Gèrasa і Antíoc IV · Veure més »
Aràbia Pètria
Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.
Nou!!: Gèrasa і Aràbia Pètria · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Gèrasa і Àrtemis · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: Gèrasa і Burjita · Veure més »
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Nou!!: Gèrasa і Celesíria · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Gèrasa і Concili de Calcedònia · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Gèrasa і Damasc · Veure més »
Decàpolis
Mapa de la '''Decàpolis''' (ciutats en vermell). Decàpolis va ser un districte de Palestina sota domini romà, que rebia aquest nom perquè comprenia deu ciutats.
Nou!!: Gèrasa і Decàpolis · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Gèrasa і Dioclecià · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Gèrasa і Flavi Josep · Veure més »
Gàdara
Mapa de la Decápolis, mostrant la localització de Gàdara. Gàdara (Γάδαρα) fou una antiga ciutat romà-hel·lenística de Palestina, que era a la vora de la regió d'Escitiòpolis i al sud-est del llac Tiberíades.
Nou!!: Gèrasa і Gàdara · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Gèrasa і Hadrià · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Gèrasa і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Gèrasa і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Gèrasa і Imperi Sassànida · Veure més »
Jerash
Jerash o Jarash —en àrab جرش, Jarax— és una ciutat de Jordània, capital de la governació homònima, situada al nord del país, a uns 50 km d'Amman, al sud-est del Djabal Adjlun i a la vora del uadi al-Dayr, afluent del uadi al-Zarka (Chrysoroas en grec).
Nou!!: Gèrasa і Jerash · Veure més »
Johann Ludwig Burckhardt
Johann Ludwig Burckhardt (1784, Lausana, Suïssa - 1817) va ser un explorador, profund coneixedor de la llengua i religió musulmana que, fent-se passar per un mercader àrab, va viatjar per Aràbia i Núbia.
Nou!!: Gèrasa і Johann Ludwig Burckhardt · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Gèrasa і Jordània · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Gèrasa і Justinià I · Veure més »
Legió III Cyrenaica
La Legió III Cyrenaica va ser una legió romana creada probablement per Marc Antoni cap a l'any 36 aC, quan era governador de la Cirenaica.
Nou!!: Gèrasa і Legió III Cyrenaica · Veure més »
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Nou!!: Gèrasa і Legió X Gemina · Veure més »
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Nou!!: Gèrasa і Nabateus · Veure més »
Nimfeu
El '''nimfeu''' de Gerasa, a Jordània Un nimfeu (del llatí nymphaeum, i aquest del grec νυμφαίων, nymfaíon) era un monument de l'antiga Grècia i de Roma dedicat a les nimfes, especialment a les de les fonts (les nàiades).
Nou!!: Gèrasa і Nimfeu · Veure més »
Pel·la (Palestina)
Mapa de la Decàpolis (ciutats en bermell). Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Palestina, una de les ciutats de la Decàpolis a Perea, la ciutat més al nord de les deu d'aquest districte, i al nord-est del riu Jordà, a uns 12 km al sud de Beit She'an (Baysan).
Nou!!: Gèrasa і Pel·la (Palestina) · Veure més »
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Nou!!: Gèrasa і Perdicas d'Orèstia · Veure més »
Perea
Perea i el seu entorn en el segle I Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.
Nou!!: Gèrasa і Perea · Veure més »
Petra d'Aràbia
Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.
Nou!!: Gèrasa і Petra d'Aràbia · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Gèrasa і Plini el Vell · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Gèrasa і Província romana de Síria · Veure més »
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Gèrasa і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Gèrasa і Trajà · Veure més »
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Nou!!: Gèrasa і Transjordània · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Gèrasa і Zeus · Veure més »
106
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 106 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 1118 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Gèrasa і 1131 · Veure més »
129
El 129 (CXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gèrasa і 129 · Veure més »
130
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 130 · Veure més »
150
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 150 · Veure més »
163
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 163 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gèrasa і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Gèrasa і 1806 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Gèrasa і 1878 · Veure més »
191
El 191 (CXCI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gèrasa і 191 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Gèrasa і 1918 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Gèrasa і 359 · Veure més »
440
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 440 · Veure més »
442
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 442 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 451 · Veure més »
464
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 464 · Veure més »
466
El 466 (CDLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gèrasa і 466 · Veure més »
611
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 611 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gèrasa і 614 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 636 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Gèrasa і 720 · Veure més »
746
El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gèrasa і 746 · Veure més »
