Accés més ràpid que el navegador!
201 les relacions: Abd al-Baki ibn Abi Bakr Kurd al-Nihawandi, Abd al-Hamid ibn Ahmad, Abd al-Wasi Djabali, Abd-ar-Raixid, Abd-ar-Razzaq, Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani, Abu Ali Lawik al-Anuk, Abu Bakr ibn Abi Salih, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu Nasr Hibatallah, Abu Sahl al-Kukhandi, Abu Sahl Lakshan, Abu Sahl Muhammad, Abu-Alí Àhmad ibn Xadan, Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní, Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad, Abu-l-Fat·h Yússuf, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Abu-Nasr Mansur ibn Muskan, Abu-Saïd Gardezí, Achalpur, Afganistan, Agadji, Al-Biruní, Al-Qàdir, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Alí ibn Massud, Ali ibn Il-Arslan, Ali ibn Ubaydallah, Alp Arslan, Alptegin, Amid, Amir al-Tusi, Anuixtigin, Arquitectura de l'Iran, Art de l'Índia, At-Tàï (abbàssida), Ayodhya, Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, Àhmad Sanjar, Bahram Xah, Banna'i, Banow, Bayhaki, Birunita, Buka, Bust (Sistan), Buwàyhides, ..., Chahamanes de Naddula, Chahamanes de Shakambhari, Chandela, Comtat de Gorgan, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Dawla, Dinastia Lodi, Dinastia Mamúnida, Dinastia safàvida, Dinastia seljúcida, Districte d'Hamirpur (Himachal Pradesh), Districte d'Unao, Districte de Barabanki, Districte de Lucknow, Districte de Meerut, Districte de Moradabad, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Districte de Rawalpindi, El jardí emmurallat de la veritat, El Llibre dels Reis, Expansió de l'islam, Faràmurz ibn Muhàmmad, Farighúnida, Figures d'estuc seljúcides, Fort d'Agra, Gahadavala, Gandava, Gardez, Gazni, Gúrides, Ghulam, Gran Khorasan, Hassanak, Hàjib, Herat, Hisampur, Història d'Isfahan, Història de l'Afganistan, Història de l'Azerbaidjan, Història de les biblioteques, Història del Pakistan, Història del Rajasthan, Història del Sind, Història del Tadjikistan, Imperi Anuixtigínida, Imperi Seljúcida, Inaltigin, Islam, Ispahsalar, Jammu, Jat, Jhalawan, Jibal, Kabul, Kachchhapaghata, Kafiristan, Kakúyides, Kanat de Khelat, Kandahar, Karramiyya, Köneürgenç, Khokhars, Khorasan (província del Califat), Khuttal, Khwaf, Khyber Pakhtunkhwa, Kirman, Kubadhiyan, Lahore, Literatura persa, Llista de dinasties de l'Afganistan, Llista de les dinasties musulmanes sunnites, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Lucknow, Madjdud ibn Masud, Mahmud de Ghazna, Majd-ad-Dawla, Malik al-Rahim, Malik Ayaz Abu l-Nadjm, Mashad, Massud (II) ibn Mawdud, Massud I ibn Mahmud, Mawdud, Mawdud ibn Masud, Maymana, Mazandaran, Màlik Arslan Xah, Màlik-Xah I, Meerut, Merv, Mikàlida, Moixerif, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Muhammad ibn Mahmud, Muhàmmad ibn Ali Xabankarai, Muhàmmad ibn Suri Xansabani, Muhtàdjida, Muizz al-Din Muhàmmad, Mustawfi, Nakuk, Nasir Khusraw, Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad, Nizam al-Din Ahmad ibn Muhammad Mukim al-Harawi, Paixtus, Parwan, Pèrsia, Persa, Província de Ghur, Província de Kunduz, Província de Laghman, Qabus ibn Wuixmaguir, Qawam-ad-Dawla, Qazvín, Rampur (Saharanpur), Rayy, Regió de Makran, Safàrides, Salar (rang), Sambhal, Sanai, Sarawan, Sayyid Salar Masud, Sebüktigin, Seljuk, Semnan, Sibi, Sistan, Somnath, Sultanat, Sultà, Tabaristan, Termez, Tigin, Toghril Beg I, Transoxiana, Tukharistan, Tus, Utbi, Vall de Kabul, Walwalidj, Xabanqara, Xah Malik, Xar, Xibarghan, Yezdegerd III, Zarang, Ziyàrides, 1039, 1117. Ampliar l'índex (151 més) »
Abd al-Baki ibn Abi Bakr Kurd al-Nihawandi
Abd-al-Baqi ibn Abi-Bakr Kurd an-Nihawandí o, més senzillament, Abd-al-Baqi (an-)Nihawandí (vers 1570-1637) fou un historiador indi musulmà d'origen kurd del temps de l'imperi Mogol.
Nou!!: Gaznèvides і Abd al-Baki ibn Abi Bakr Kurd al-Nihawandi · Veure més »
Abd al-Hamid ibn Ahmad
Abd-al-Hamid ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort vers 1118) fou un visir gaznèvida a cavall dels segles i. Era d'una família que tradicionalment havia servit els governants locals, primer els samànides i després els gaznèvides.
Nou!!: Gaznèvides і Abd al-Hamid ibn Ahmad · Veure més »
Abd al-Wasi Djabali
Abd al-Wasi Djabali ben Abd al-Djami (mort el 1160), fou un poeta persa, nascut al Ghardjistan, panegirista del soldà seljúcida Sandjar, a la cort del qual va restar els catorze darrers anys de la seva vida.
Nou!!: Gaznèvides і Abd al-Wasi Djabali · Veure més »
Abd-ar-Raixid
* Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, sultà gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Abd-ar-Raixid · Veure més »
Abd-ar-Razzaq
Abd-ar-Razzaq forma part del nom de molts personatges.
Nou!!: Gaznèvides і Abd-ar-Razzaq · Veure més »
Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.
Nou!!: Gaznèvides і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí · Veure més »
Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani
Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani fou emir dels shansabànides de Ghur, fill de Muhammad ibn Suri Shansabani.
Nou!!: Gaznèvides і Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani · Veure més »
Abu Ali Lawik al-Anuk
Abu Ali Lawik al-Anuk fou un príncep de la dinastia Shahi de Zabulistan o Gazni.
Nou!!: Gaznèvides і Abu Ali Lawik al-Anuk · Veure més »
Abu Bakr ibn Abi Salih
Abu-Bakr ibn Abi-Sàlih fou visir dels gaznèvides al.
Nou!!: Gaznèvides і Abu Bakr ibn Abi Salih · Veure més »
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Nou!!: Gaznèvides і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »
Abu Nasr Hibatallah
Abu Nasr Hibatallah al-Farsi Kiwan al-Mulk Nizam al-Din (mort vers 1017) fou poeta i oficial gaznèvida de la segona meitat del, d'un família establerta a Lahore al servei dels gaznèvides.
Nou!!: Gaznèvides і Abu Nasr Hibatallah · Veure més »
Abu Sahl al-Kukhandi
Abu-Sahl al-Kukhandí fou visir dels gaznèvides al.
Nou!!: Gaznèvides і Abu Sahl al-Kukhandi · Veure més »
Abu Sahl Lakshan
Abu Sahl Lakshan (Khadja Abu Sahl Abd Allah ibn Ahmad ibn Lakshan al-Dabir) fou un oficial dels sultans gaznèvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041).
Nou!!: Gaznèvides і Abu Sahl Lakshan · Veure més »
Abu Sahl Muhammad
Abu Sahl Muhammad ibn Husayn al-Zuzani (mort entre 1050 i 1059) fou un cortesà gaznèvida sota els sultans gaznèvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041).
Nou!!: Gaznèvides і Abu Sahl Muhammad · Veure més »
Abu-Alí Àhmad ibn Xadan
Abu-Alí Àhmad ibn Xadan fou governador (amid) de Balkh sota el sultà seljúcida del Khorasan Çağrı Beg Dawud i el fill d'aquest Alp Arslan.
Nou!!: Gaznèvides і Abu-Alí Àhmad ibn Xadan · Veure més »
Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní
Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní (? - vers 1014) fou un visir gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní · Veure més »
Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad
Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad fou el fundador de la dinastia mamúnida de Khwarizm.
Nou!!: Gaznèvides і Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-l-Fat·h Yússuf
Abu-l-Fat·h Yússuf ibn Yaqub Xams-al-Wuzarà Qutb-ad-Din Nidham-al-Mulk fou visir gaznèvida del.
Nou!!: Gaznèvides і Abu-l-Fat·h Yússuf · Veure més »
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Nou!!: Gaznèvides і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid · Veure més »
Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad
Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.
Nou!!: Gaznèvides і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-Nasr Mansur ibn Muskan
Abu-Nasr Mansur ibn Muskan fou cap de la cancelleria gaznèvida sota el sultans Mahmud de Ghazna (998-1030) i Massud I ibn Mahmud (1030-1040).
Nou!!: Gaznèvides і Abu-Nasr Mansur ibn Muskan · Veure més »
Abu-Saïd Gardezí
Abu-Saïd Abd-al-Hayy ibn ad-Dahhak ibn Mahmud Gardizí, conegut com a Abu-Saïd Gardezí (mort vers 1061), fou un geògraf i historiador musulmà nadiu de Gardiz (Afganistan).
Nou!!: Gaznèvides і Abu-Saïd Gardezí · Veure més »
Achalpur
Achalpur, abans Ellichpur i Illychpur, és una ciutat i municipi al districte d'Amravati a Maharashtra.
Nou!!: Gaznèvides і Achalpur · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Gaznèvides і Afganistan · Veure més »
Agadji
Agadji o Agaji o Agači fou un títol de la cort a l'administració dels gaznèvides i dels seljúcides.
Nou!!: Gaznèvides і Agadji · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Gaznèvides і Al-Biruní · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Gaznèvides і Al-Qàdir · Veure més »
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Nou!!: Gaznèvides і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad · Veure més »
Alí ibn Massud
Abu-l-Hàssan Alí ibn Massud Bahà-ad-Dawla, més conegut senzillament com a Alí ibn Massud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Massud (I) ibn Mahmud (1030-1040).
Nou!!: Gaznèvides і Alí ibn Massud · Veure més »
Ali ibn Il-Arslan
Ali ibn Il-Arslan Karib Daim al-Hodjdjab, anomenat també al-Khwishawand (el parent), fou un comandant militar turc dels gaznèvides al servei de Mahmud de Gazni, i per poc temps dels seus successors Muhammad ben Mahmud i Masud I ben Mahmud.
Nou!!: Gaznèvides і Ali ibn Il-Arslan · Veure més »
Ali ibn Ubaydallah
Abu l-Hasan Ali ibn Ubaydallah al-Sadik (mort 1041 o després), esmentat també con Ali Daya, fou un comandant militar gaznèvida sota el sultà Masud I ben Mahmud.
Nou!!: Gaznèvides і Ali ibn Ubaydallah · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Gaznèvides і Alp Arslan · Veure més »
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Alptegin · Veure més »
Amid
Amid fou un títol d'uns funcionaris samànides i gaznèvides que fou assumit pels seljúcides.
Nou!!: Gaznèvides і Amid · Veure més »
Amir al-Tusi
Amir al-Ṭusi (segle X) fou un notable de la família Abd al-Razzak de Tus, governador de la fortalesa de Kalat i el districte de Tarud al Khurasan al servei dels samànides i després dels gaznàvides.
Nou!!: Gaznèvides і Amir al-Tusi · Veure més »
Anuixtigin
Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.
Nou!!: Gaznèvides і Anuixtigin · Veure més »
Arquitectura de l'Iran
Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.
Nou!!: Gaznèvides і Arquitectura de l'Iran · Veure més »
Art de l'Índia
s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.
Nou!!: Gaznèvides і Art de l'Índia · Veure més »
At-Tàï (abbàssida)
Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).
Nou!!: Gaznèvides і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »
Ayodhya
Ayodhya o Ajodhya (en hindi: अयोध्य, Ayodhyā) és una ciutat de l'Índia, a la vora del riu Gogra (Ghagra), al districte de Faizabad, estat d'Uttar Pradesh.
Nou!!: Gaznèvides і Ayodhya · Veure més »
Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí Xams-al-Kufat (mort el 31 de desembre de 1032) fou visir gaznèvida sota el sultà Mahmud de Gazni (998-1030).
Nou!!: Gaznèvides і Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Gaznèvides і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Nou!!: Gaznèvides і Bahram Xah · Veure més »
Banna'i
Enrajolat d'estil banna'i en el mausoleu de Khoja Ahmad Yasawi. Els maons blaus formen els noms d'Al·là, Muhàmmad i Alí ibn Abi-Tàlib, utilitzant la cal·ligrafia cúfica geomètrica. En l'arquitectura iraniana, banna'i (بنائی, «tècnica del constructor») és un art decoratiu arquitectònic en el qual s'alternen taulells esmaltats amb maons llisos, per crear patrons geomètrics sobre la superfície d'una paret, o per escriure noms sagrats o frases devotes.
Nou!!: Gaznèvides і Banna'i · Veure més »
Banow
Banow o Banu és la capital del districte d'Andarab a l'Afganistan.
Nou!!: Gaznèvides і Banow · Veure més »
Bayhaki
Bayhaki o Bayhaqi (nom complet Amir ak Abu l-Hasan Ahmad ibn Muhammad al-Bayhaki al-Anbari) (mort 1056) fou un oficial gaznèvida al Khurasan de la família dels Bayhak del grup Anbar.
Nou!!: Gaznèvides і Bayhaki · Veure més »
Birunita
La birunita és un mineral de la classe dels silicats.
Nou!!: Gaznèvides і Birunita · Veure més »
Buka
Buka fou un cap dels oghuz que a la mort del cap principal, Arslan ibn Saldjuk vers 1036, es va dedicar al pillatge i fou expulsat del Khurasan pels gaznèvides.
Nou!!: Gaznèvides і Buka · Veure més »
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Nou!!: Gaznèvides і Bust (Sistan) · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Gaznèvides і Buwàyhides · Veure més »
Chahamanes de Naddula
El Chahamanes de Naddula, també coneguts com els Chauhans de Nadol, foren una dinastia índia del clan chauhan dels rajputs.
Nou!!: Gaznèvides і Chahamanes de Naddula · Veure més »
Chahamanes de Shakambhari
Prithviraja III, el governant més famós de la dinastia El Chahamanes de Shakambhari, coloquialment coneguts com els Chauhans de Sambhar i també Chauhans d'Ajmer, foren una dinastia índia que va governar part del modern Rajasthan i àrees veïnes entre els segles VII i XI.
Nou!!: Gaznèvides і Chahamanes de Shakambhari · Veure més »
Chandela
El Chandeles de Jejakabhukti foren una dinastia rajput a l'Índia Central. Van governar bona part del Bundelkhand (llavors anomenat Jejakabhukti) entre el segle IX i el.
Nou!!: Gaznèvides і Chandela · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Gaznèvides і Comtat de Gorgan · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: Gaznèvides і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Dawla
El mot àrab ad-Dawla significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’ i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic.
Nou!!: Gaznèvides і Dawla · Veure més »
Dinastia Lodi
Els lodis foren una dinastia afganesa de l'Índia.
Nou!!: Gaznèvides і Dinastia Lodi · Veure més »
Dinastia Mamúnida
La dinastia mamúnida fou un llinatge local del Gurgandj que van governar en aquesta regió vers el o IX i a més a més a Khwarizm del 995 al 1017.
Nou!!: Gaznèvides і Dinastia Mamúnida · Veure més »
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Nou!!: Gaznèvides і Dinastia safàvida · Veure més »
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Nou!!: Gaznèvides і Dinastia seljúcida · Veure més »
Districte d'Hamirpur (Himachal Pradesh)
El districte d'Hamirpur (hindi: हमीरपुर) és una divisió administrativa de l'estat d'Himachal Pradesh a l'Índia.
Nou!!: Gaznèvides і Districte d'Hamirpur (Himachal Pradesh) · Veure més »
Districte d'Unao
El districte d'Unao o districte d'Unnao és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh amb capital a Unnao o Unao.
Nou!!: Gaznèvides і Districte d'Unao · Veure més »
Districte de Barabanki
El districte de Barabanki (en hindi: बाराबंकी जिला, en urdú: بارابنکی ضلع) és un dels quatre districtes de la divisió de Faizabad a Uttar Pradesh al cor de la regió d'Oudh.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Barabanki · Veure més »
Districte de Lucknow
El districte de Lucknow (Lakhnau) és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Lucknow · Veure més »
Districte de Meerut
El districte de Meerut (també Merath) és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh, Índia, amb capital a Meerut.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Meerut · Veure més »
Districte de Moradabad
El districte de Moradabad és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh, divisió de Moradabad.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Moradabad · Veure més »
Districte de Pishin
El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Pishin · Veure més »
Districte de Quetta
El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Quetta · Veure més »
Districte de Quetta-Pishin
El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »
Districte de Rawalpindi
El districte de Rawalpindi (urdú ضلع راولپنڈی) és una divisió administrativa del Pakistan al nord de la província del Panjab (Pakistan) amb capital a Rāwalpindi.
Nou!!: Gaznèvides і Districte de Rawalpindi · Veure més »
El jardí emmurallat de la veritat
Hadiqat al Haqiqa o Hadiqatul Haqiqah (en persa), El jardí de la veritat o Hadiqat al Haqiqa va shariat at tariqa (també transcrit com Hadīqat al-Haqīqah wa sharīhat at-tariqah), El jardí de la veritat i la llei del camí o sendera espiritual, més conegut com El jardí emmurallat de la veritat, és l'obra més coneguda del poeta i místic persa Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai de Gazni (Gaznaví), Hakim Sanai (ca.1070-ca. 1135/1150).
Nou!!: Gaznèvides і El jardí emmurallat de la veritat · Veure més »
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Nou!!: Gaznèvides і El Llibre dels Reis · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gaznèvides і Expansió de l'islam · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: Gaznèvides і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Farighúnida
La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.
Nou!!: Gaznèvides і Farighúnida · Veure més »
Figures d'estuc seljúcides
XII. Les Figures d'estuc seljúcides són escultures d'estuc (guix) trobades a la regió de l'Imperi Seljúcida, des de la seva «edat d'or» entre els segles i. Van decorar les parets interiors i els frisos dels palaus seljúcides, juntament amb altres adorns d'estuc, ocultant la paret darrere seu.
Nou!!: Gaznèvides і Figures d'estuc seljúcides · Veure més »
Fort d'Agra
El fort d'Agra (en hindi: आगरा क़िला, en urdu: آگرہ قلعہ) és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO situat a Agra, Uttar Pradesh, a l'Índia.
Nou!!: Gaznèvides і Fort d'Agra · Veure més »
Gahadavala
La dinastia Gahadavala (Gāhaḍavāla), també anomenada dels Gaharwar Rajputs en literatura vernacla, va governar part dels moderns estats de Uttar Pradesh i Bihar a l'Índia durant els segles i amb com capitals Kanyakubja (Kannauj) i Varanasi a la plana del Ganges.
Nou!!: Gaznèvides і Gahadavala · Veure més »
Gandava
Gandava, antiga Kandabil, també Ganjaba, és una ciutat del Balutxistan a la regió de Kach Gandava, o Kachi (abans districte) i avui dins el districte de Kalat al Pakistan.
Nou!!: Gaznèvides і Gandava · Veure més »
Gardez
Gardez o Gardiz és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Paktia.
Nou!!: Gaznèvides і Gardez · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Gaznèvides і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Gaznèvides і Gúrides · Veure més »
Ghulam
Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.
Nou!!: Gaznèvides і Ghulam · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Gaznèvides і Gran Khorasan · Veure més »
Hassanak
Abu-Alí Hàssan ibn Muhàmmad ibn Abbàs al-Mikalí, més conegut com a Hassanak, fou visir gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Hassanak · Veure més »
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Nou!!: Gaznèvides і Hàjib · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Gaznèvides і Herat · Veure més »
Hisampur
Hisampur és una vila de la regió de l'Oudh, Índia, estat d'Uttar Pradesh.
Nou!!: Gaznèvides і Hisampur · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Gaznèvides і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Afganistan
talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.
Nou!!: Gaznèvides і Història de l'Afganistan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Gaznèvides і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Nou!!: Gaznèvides і Història de les biblioteques · Veure més »
Història del Pakistan
Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.
Nou!!: Gaznèvides і Història del Pakistan · Veure més »
Història del Rajasthan
La història del Rajasthan comença amb la civilització de la vall de l'Indus que es va estendre per part de l'estat actual, i Kalibangan, al districte d'Hanumangarh, que fou un centre destacat d'aquesta cultura.
Nou!!: Gaznèvides і Història del Rajasthan · Veure més »
Història del Sind
El Sind és una regió històrica sotmesa a múltiples dominacions al llarg de la seva història, el territori de la qual correspon a grans trets amb la moderna província pakistanesa del Sind.
Nou!!: Gaznèvides і Història del Sind · Veure més »
Història del Tadjikistan
Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).
Nou!!: Gaznèvides і Història del Tadjikistan · Veure més »
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Nou!!: Gaznèvides і Imperi Anuixtigínida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Gaznèvides і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inaltigin
Inaltigin o Yinaltigin (o Ahmad Inaltigin) (també Inaltegin o Yenaltegin) (mort 1035) fou un cap militar turc rebel contra el sultà gaznèvida Masud I ben Mahmud (1030-1041).
Nou!!: Gaznèvides і Inaltigin · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Gaznèvides і Islam · Veure més »
Ispahsalar
Ispahsalar o sipahsalar fou un títol que en persa significa ‘cap d'un exèrcit’.
Nou!!: Gaznèvides і Ispahsalar · Veure més »
Jammu
Jammu és una ciutat del nord-oest de l'Índia, capital de la divisió de Jammu i del districte de Jammu, i que també es converteix en la capital de l'estat de Jammu i Caixmir durant l'hivern; té una població aproximada de 378,431 habitants (2001).
Nou!!: Gaznèvides і Jammu · Veure més »
Jat
Els jats (hindi: जाट JAT, urdu: جٹ JAT, punjabi: ਜੱਟ Jatt) són un grup ètnic ari del subcontinent indi que viuen principalment al Panjab, Sind, Uttar Pradesh i Rajasthan.
Nou!!: Gaznèvides і Jat · Veure més »
Jhalawan
Mapa de l'agència del Balutxistan. Jhalawan fou una antiga dependència feudal del kanat de Kalat al Balutxistan formada pel territori al sud de Kalat i oposada al territori feudal de Sarawan (al nord).
Nou!!: Gaznèvides і Jhalawan · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Gaznèvides і Jibal · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Gaznèvides і Kabul · Veure més »
Kachchhapaghata
Els Kachchhapaghates (Kacchapaghāta) van ser una dinastia índia que va governar entre segles i. El seu territori va incloure parts del nord-oest de l'Índia Central (present Madhya Pradesh).
Nou!!: Gaznèvides і Kachchhapaghata · Veure més »
Kafiristan
Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.
Nou!!: Gaznèvides і Kafiristan · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Gaznèvides і Kakúyides · Veure més »
Kanat de Khelat
El Kanat de Kalat, Kelat o Khelat fou un estat tributari protegit al Balutxistan (avui al Pakistan), dins l'agència del Balutxistan, amb una superfície de 185.426 km², que ocupava el centre i sud-oest de la província britànica del Balutxistan excepte el territori del kanat de Las Bela, molt més petit.
Nou!!: Gaznèvides і Kanat de Khelat · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Gaznèvides і Kandahar · Veure més »
Karramiyya
La karramiyya fou un corrent islàmic que va florir als països musulmans centrals i orientals, especialment a l'Iran, entre el i el XIII.
Nou!!: Gaznèvides і Karramiyya · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Gaznèvides і Köneürgenç · Veure més »
Khokhars
Els khokhars (de vegades khokars o kokars) són una tribu muntanyesa del nord-oest del Panjab al Pakistan, al nord del Districte de Jhelum.
Nou!!: Gaznèvides і Khokhars · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Gaznèvides і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Gaznèvides і Khuttal · Veure més »
Khwaf
Khwaf o Khvaf és un bakhx o comtat de l'Iran (farsi: شهرستان خواف) a la província de Razavi Khorasan, amb capital a Khaf.
Nou!!: Gaznèvides і Khwaf · Veure més »
Khyber Pakhtunkhwa
El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Gaznèvides і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Gaznèvides і Kirman · Veure més »
Kubadhiyan
Kubadhiyan o Kuwadhiyan fou una petita província de l'edat mitjana situada a la riba dreta de l'Oxus.
Nou!!: Gaznèvides і Kubadhiyan · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: Gaznèvides і Lahore · Veure més »
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Nou!!: Gaznèvides і Literatura persa · Veure més »
Llista de dinasties de l'Afganistan
L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.
Nou!!: Gaznèvides і Llista de dinasties de l'Afganistan · Veure més »
Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.
Nou!!: Gaznèvides і Llista de les dinasties musulmanes sunnites · Veure més »
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Nou!!: Gaznèvides і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »
Lucknow
Lucknow (hindi: लखनऊ, urdu: لکھنؤ) és una ciutat i corporació municipal de l'Índia, capital de l'estat d'Uttar Pradesh, del districte de Lucknow i de la taluka de Lucknow.
Nou!!: Gaznèvides і Lucknow · Veure més »
Madjdud ibn Masud
Majdud ibn Massud fou un príncep gaznèvida, pretendent al sultanat, que era fill de Masud I ibn Mahmud.
Nou!!: Gaznèvides і Madjdud ibn Masud · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Gaznèvides і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Gaznèvides і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Malik al-Rahim
Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.
Nou!!: Gaznèvides і Malik al-Rahim · Veure més »
Malik Ayaz Abu l-Nadjm
Malik Ayaz Abu l-Nadjm ibn Aymak (mort 1057/1058) fou un esclau turc dels gaznèvides, fill d'Aymak Abu l-Nadjm, i servidor a la cort del sultà Mahmud de Gazni del que fou el favorit.
Nou!!: Gaznèvides і Malik Ayaz Abu l-Nadjm · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Gaznèvides і Mashad · Veure més »
Massud (II) ibn Mawdud
Massud (II) ibn Mawdud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Mawdud ibn Massud (1041-1048 o 1049).
Nou!!: Gaznèvides і Massud (II) ibn Mawdud · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Gaznèvides і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Mawdud
* Qutb-ad-Din Mawdud, atabeg zengita de Mossul 1149-1170.
Nou!!: Gaznèvides і Mawdud · Veure més »
Mawdud ibn Masud
Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049.
Nou!!: Gaznèvides і Mawdud ibn Masud · Veure més »
Maymana
Maymana, Meymaneh o Maimana és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Faryab i del districte de Maymana, situada a a 877 metres d'altura a l'antic llit del riu Qeysar.
Nou!!: Gaznèvides і Maymana · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Gaznèvides і Mazandaran · Veure més »
Màlik Arslan Xah
Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).
Nou!!: Gaznèvides і Màlik Arslan Xah · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Gaznèvides і Màlik-Xah I · Veure més »
Meerut
Meerut (també Merath) és una ciutat i corporació municipal a Uttar Pradesh, capital del districte de Meerut.
Nou!!: Gaznèvides і Meerut · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Gaznèvides і Merv · Veure més »
Mikàlida
Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).
Nou!!: Gaznèvides і Mikàlida · Veure més »
Moixerif
Moixerif (literalment ‘supervisor’, ‘controlador’) fou un càrrec administratiu existent a diversos estats islàmics, en primer lloc al Califat Abbàssida i després als estats que el van succeir (gaznèvides, seljúcides, aiúbides i mamelucs), així com al Magreb i al subcontinent indi (sultanat de Delhi).
Nou!!: Gaznèvides і Moixerif · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Gaznèvides і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Muhammad ibn Mahmud
Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud (Abu Àhmad Muhàmmad Djalal al-Dawla wa-Djamal al-milla ibn Mahmud ibn Sebuktegin) (997-1040) fou sobirà gaznèvida, fill de Mahmud de Ghazna.
Nou!!: Gaznèvides і Muhammad ibn Mahmud · Veure més »
Muhàmmad ibn Ali Xabankarai
Muhàmmad ibn Ali Xabankarai (1298-1358) fou un poeta i historiador kurd de la tribu xabanqara.
Nou!!: Gaznèvides і Muhàmmad ibn Ali Xabankarai · Veure més »
Muhàmmad ibn Suri Xansabani
Muhàmmad ibn Suri Xansabani fou el primer emir de Ghur del que es tenen notícies històriques.
Nou!!: Gaznèvides і Muhàmmad ibn Suri Xansabani · Veure més »
Muhtàdjida
Els muhtàjides o dinastia muhtàjida fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).
Nou!!: Gaznèvides і Muhtàdjida · Veure més »
Muizz al-Din Muhàmmad
Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.
Nou!!: Gaznèvides і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Mustawfi
Mustawfi era un funcionari islàmic medieval encarregat de la comptabilitat i actuant com a comptable general.
Nou!!: Gaznèvides і Mustawfi · Veure més »
Nakuk
Abu-l-Alà Atà ibn Yaqub conegut com a Nakuk (mort el 1098) fou un poeta i secretari del govern gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Nakuk · Veure més »
Nasir Khusraw
Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan. Se'l considera com un dels grans poetes i prosistes de la literatura persa, i és fins avui dia molt venerat pel xiisme ismaïlita.
Nou!!: Gaznèvides і Nasir Khusraw · Veure més »
Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad
Nidham-ad-Din Abu-l-Maali Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Hamid (s. XII) fou un visir gaznèvida, nadiu de Gazni però originari de Xiraz.
Nou!!: Gaznèvides і Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad · Veure més »
Nizam al-Din Ahmad ibn Muhammad Mukim al-Harawi
Nizam al-Din Ahmad ibn Muhammad Mukim al-Harawi (? - 1594) fou un historiador persa.
Nou!!: Gaznèvides і Nizam al-Din Ahmad ibn Muhammad Mukim al-Harawi · Veure més »
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Nou!!: Gaznèvides і Paixtus · Veure més »
Parwan
Parwan o Farwan és una antiga vila de l'Hindu Kush a l'actual Afganistan, província de Parwan (de la qual la capital és Charikar).
Nou!!: Gaznèvides і Parwan · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Gaznèvides і Pèrsia · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Gaznèvides і Persa · Veure més »
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Nou!!: Gaznèvides і Província de Ghur · Veure més »
Província de Kunduz
La província de Kunduz (paixtu/persa: كندز) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a la ciutat de Kunduz.
Nou!!: Gaznèvides і Província de Kunduz · Veure més »
Província de Laghman
Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.
Nou!!: Gaznèvides і Província de Laghman · Veure més »
Qabus ibn Wuixmaguir
Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.
Nou!!: Gaznèvides і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »
Qawam-ad-Dawla
Abu-l-Fawaris Qawam-ad-Dawla (abril de 1000 – octubre/novembre de 1028) fou emir buwàyhida de Kirman (1012–1028).
Nou!!: Gaznèvides і Qawam-ad-Dawla · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Gaznèvides і Qazvín · Veure més »
Rampur (Saharanpur)
Rampur o Rampur Maniharan és una població administrada com a ciutat de l'Índia a 22 km de Saharanpur al districte de Saharanpur (Uttar Pradesh) a. Consta al cens del 2001 amb una població de 24.811 habitants; el 1901 tenia 7.945 habitants repartits entre hindús i musulmans en dos grups sensiblement iguals.
Nou!!: Gaznèvides і Rampur (Saharanpur) · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Gaznèvides і Rayy · Veure més »
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Nou!!: Gaznèvides і Regió de Makran · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Gaznèvides і Safàrides · Veure més »
Salar (rang)
Salar fou un rang militar sassànida, derivat del pahlavi sardar.
Nou!!: Gaznèvides і Salar (rang) · Veure més »
Sambhal
Sambhal és una ciutat i municipalitat del districte de Moradabad a Uttar Pradesh.
Nou!!: Gaznèvides і Sambhal · Veure més »
Sanai
Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi, més conegut com a Hakim Sanai, fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles i.Bruijn, J.T.P. de.
Nou!!: Gaznèvides і Sanai · Veure més »
Sarawan
Mapa de l'agència del Balutxistan. Sarawan fou una divisió administrativa del Kanat de Khelat i modernament una comarca de la Província de Balutxistan al Pakistan.
Nou!!: Gaznèvides і Sarawan · Veure més »
Sayyid Salar Masud
Sayyid Salar Masud conegut també com a Ghazi Miyan, fou un suposat príncep gaznèvida, heroi i màrtir llegendari a l'Índia musulmana.
Nou!!: Gaznèvides і Sayyid Salar Masud · Veure més »
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Nou!!: Gaznèvides і Sebüktigin · Veure més »
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Nou!!: Gaznèvides і Seljuk · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Gaznèvides і Semnan · Veure més »
Sibi
Sibi (a les fonts islàmiques medievals, Siwi) és una ciutat del Pakistan a la província del Balutxistan, capital del districte de Sibi.
Nou!!: Gaznèvides і Sibi · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Gaznèvides і Sistan · Veure més »
Somnath
Somnath (també Deo Pattan, Prabhas Pattan, Veraval Pattan, o Pattan Somnath) és una antiga ciutat i centre de pelegrinatge del districte de Junagarh al Kathiawar, estat de Gujarat.
Nou!!: Gaznèvides і Somnath · Veure més »
Sultanat
Un soldanat (o sultanat) és el domini d'un soldà, el territori governat per un soldà.
Nou!!: Gaznèvides і Sultanat · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Gaznèvides і Sultà · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Gaznèvides і Tabaristan · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Gaznèvides і Termez · Veure més »
Tigin
Tigin o tegin (pl. tigit o tegit; en alfabet turquès antic: 𐱅𐰃𐰏𐰤; en alfabet arabopersa) és un títol en turquès antic que, en origen, significa ‘príncep’.
Nou!!: Gaznèvides і Tigin · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Gaznèvides і Toghril Beg I · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Gaznèvides і Transoxiana · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Gaznèvides і Tukharistan · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Gaznèvides і Tus · Veure més »
Utbi
Els al-Utbí foren una família persa, alguns dels membres de la qual van servir com a visirs dels samànides i que també va donar un historiador destacat.
Nou!!: Gaznèvides і Utbi · Veure més »
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Nou!!: Gaznèvides і Vall de Kabul · Veure més »
Walwalidj
Walwalidj, Walwalij o Warwalij, en xinès probablement A-hua, fou una antiga vila del Tukharistan al que avui dia és el nord de l'Afganistan, a la ruta entre Balkh i Talakan del Tukharistan i el Badakhxan a la confluència dels rius Surkhab i Talakan que després, units, desaiguaven a l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Gaznèvides і Walwalidj · Veure més »
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Nou!!: Gaznèvides і Xabanqara · Veure més »
Xah Malik
* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.
Nou!!: Gaznèvides і Xah Malik · Veure més »
Xar
Xar (shar) fou un títol de sobirans de l'Àsia Central (al modern Afganistan) a l'inici de l'època islàmica, probablement ja existent en temps anteriors.
Nou!!: Gaznèvides і Xar · Veure més »
Xibarghan
Xibarghan (altres variacions Shaburghān, Shebirghan o Shibarghan, Sheberghān, Shaburghān i Sheberghan, persa: شبرغان; a l'autobiografia de Timur apareix com a Shemerghan, Shumerghan o Shamergan i s'esmenta la comarca com Shamerghanat) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Jowzjan, al nord del país a la riba del Sari Rud a uns 130 km a l'oest de Mazar-i Sharif.
Nou!!: Gaznèvides і Xibarghan · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: Gaznèvides і Yezdegerd III · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Gaznèvides і Zarang · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Gaznèvides і Ziyàrides · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Gaznèvides і 1039 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Gaznèvides і 1117 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Ghaznàvida, Gaznàvides, Gaznèvida, Ghaznèvida, Imperi dels Gaznèvides, Yamínida, Yamínides.
