Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Banyuls de la Marenda, Berenguer Ramon I, Bernat Tallaferro, Canet de Rosselló, Castell de Requesens, Comtat d'Empúries, Comtat del Rosselló, Ermessenda de Carcassona, Gausfred, Guislabert I de Rosselló, Guislabert II de Rosselló, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Hug I d'Empúries, Llista de comtes de Rosselló, Pau i Treva de Déu, Ponç I d'Empúries, Sant Genís de Fontanes, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Joan el Vell de Perpinyà, Sínodes de Toluges.
Banyuls de la Marenda
Banyuls de la Marenda, ((oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme) és un poble de 4.681 habitants de la comarca del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya del Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella. La dita parla de l'any del banyulenc.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Banyuls de la Marenda · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Berenguer Ramon I · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Bernat Tallaferro · Veure més »
Canet de Rosselló
Canet de Rosselló, anomenat tradicionalment només Canet (o, simplement,, en francès Canet-en-Roussillon), és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 12.436 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Canet de Rosselló · Veure més »
Castell de Requesens
El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Castell de Requesens · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Comtat del Rosselló · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Gausfred
* Gausfred I d'Empúries-Rosselló.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Gausfred · Veure més »
Guislabert I de Rosselló
Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Guislabert I de Rosselló · Veure més »
Guislabert II de Rosselló
Guislabert II de Rosselló (? - 1102) fou comte de Rosselló (1074-1102).
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Guislabert II de Rosselló · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Hug I d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Ponç I d'Empúries
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Ponç I d'Empúries · Veure més »
Sant Genís de Fontanes
Sant Genís de Fontanes (localment, simplement Sant Genís) (oficialment en francès Saint-Génis-des-Fontaines) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.752 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Sant Genís de Fontanes · Veure més »
Sant Genís de Fontanes (monestir)
El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Veure més »
Sant Joan el Vell de Perpinyà
Sant Joan el Vell de Perpinyà és l'antiga església parroquial romànica de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Sant Joan el Vell de Perpinyà · Veure més »
Sínodes de Toluges
Els sínodes de Toluges foren unes assemblees que tingueren lloc al a la població rossellonesa del mateix nom.
Nou!!: Gausfred II de Rosselló і Sínodes de Toluges · Veure més »
