Taula de continguts
34 les relacions: Anna Maria I de Montpensier, Étienne Moulinié, Carles IV de Lorena, Carles Manuel II de Savoia, Casa de Lorena, Castell de Blois, Castell de Chambord, Charles de L'Orme, Comtat d'Alençon, Comtat de Chartres, Comtat de Forez, Comtat de Montpensier, Comtat de Mortain, Comtat de Valois, Comtat del Maine, Cristina de Salm, Dinastia d'Anjou, Ducat d'Orleans, Elisabet Margarida d'Orleans, Enric de Montpensier, Enric IV de França, Felip de França, duc d'Orléans, François Mansart, François-Timoléon de Choisy, Francesc II de Lorena, Francesc Josep de Lorena, Genealogia dels Borbons, Genealogia general dels Capets, La Grande Mademoiselle, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Manuel d'Orléans, comte de Charny, Nicolau II de Lorena, Palau de Luxemburg, Senyoria de Beaujeu.
Anna Maria I de Montpensier
Maria de Montpensier o de Borbó (Borbó-Vendôme a vegades Borbó-Montpensier) també anomenada Anna Maria I de Montpensier (1605-1627) fou duquessa de Montpensier, delfina d'Alvèrnia, marquesa de Mezières, 18a princesa sobirana de Dombes, comtessa de Forès, vescomtessa de Châtellerault i de Brosse i senyora de Beaujeu, sent coneguda com la "Senyoreta de Montpensier".
Veure Gastó Joan Baptista de França і Anna Maria I de Montpensier
Étienne Moulinié
va ser un compositor francès del barroc.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Étienne Moulinié
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Carles IV de Lorena
Carles Manuel II de Savoia
Carles Manuel II de Savoia (Torí, Savoia 1634 - íd. 1675) fou el duc de Savoia entre 1638 i 1675, si bé patí la regència de la seva mare durant els primers anys del seu mandat.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Carles Manuel II de Savoia
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Casa de Lorena
Castell de Blois
El castell de Blois, situat al departament de Loir-et-Cher, forma part del conjunt dels Castells del Loira declarays Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2000.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Castell de Blois
Castell de Chambord
El castell de Chambord està situat a la vall del Loira i va ser construït com un pavelló de caça per a Francesc I de França, que va mantenir les seves residències reials al castell de Blois i al castell d'Amboise.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Castell de Chambord
Charles de L'Orme
fou un metge francès que va exercir en diverses regions d'Europa durant el.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Charles de L'Orme
Comtat d'Alençon
El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Comtat d'Alençon
Comtat de Chartres
El comtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França centrada a Chartres.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Comtat de Chartres
Comtat de Forez
El comtat de Forez fou una jurisdicció feudal que tenia per centre Feurs, capital històrica de la regió de Forez.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Comtat de Forez
Comtat de Montpensier
El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Comtat de Montpensier
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Comtat de Mortain
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Comtat de Valois
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Comtat del Maine
Cristina de Salm
Cristina de Salm (en francès Christine de Salm) va néixer a Salm (França) el maig de 1575 i va morir a Nancy el 31 de desembre de 1627.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Cristina de Salm
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Dinastia d'Anjou
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Ducat d'Orleans
Elisabet Margarida d'Orleans
Retratat per Beaubrun Les armes de la duquessa de Guisa Signatura d'Elisabet el 1663 Elisabet Margarida d'Orleans, esmentada també com Isabel d'Orleans(1646- 1696) fou la segona de les tres filles supervivents de Gastó de França i de Margarida de Lorena.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Elisabet Margarida d'Orleans
Enric de Montpensier
Enric de Montpensier, de Borbó-Vendôme o Borbó-Montpensier (Mezières, 12 de maig de 1573 - París, 27 de febrer de 1608) fou delfí d'Alvèrnia, duc de Montpensier, 17è príncep sobirà de Dombes, comte de Forès, baró de Beaujeu, vescomte (o duc) de Châtellerault i de Brosse i marquès de Mezières (aquest darrer per herència materna).
Veure Gastó Joan Baptista de França і Enric de Montpensier
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Gastó Joan Baptista de França і Enric IV de França
Felip de França, duc d'Orléans
El príncep Felip de França, primer duc d'Orleans. Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Felip de França, duc d'Orléans
François Mansart
fou un arquitecte francès reconegut per haver introduït l'arquitectura clàssica a l'arquitectura barroca francesa.
Veure Gastó Joan Baptista de França і François Mansart
François-Timoléon de Choisy
François-Timoléon de Choisy, Abbé de Choisy, (16 d'agost de 1644, a París – 2 d'octubre de 1724, a París) fou un abat i escriptor francès que és conegut també per la seva pràctica del transvestisme, al que probablement l'abocà la seva mare.
Veure Gastó Joan Baptista de França і François-Timoléon de Choisy
Francesc II de Lorena
Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Francesc II de Lorena
Francesc Josep de Lorena
Francesc Josep de Lorena (París, 28 d'agost de 1670 – París 16 de març de 1675) fou duc de Guisa, duc d'Alençon i duc d'Angulema, fou l'únic fill de Lluís Josep de Lorena, duc de Guisa i d'Elisabet Margarida d'Orleans, suo jure duquessa d'Alençon.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Francesc Josep de Lorena
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Genealogia dels Borbons
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Genealogia general dels Capets
La Grande Mademoiselle
Anna Maria Lluïsa d'Orleans, dita «La Grande Mademoiselle» o sigui «La Gran Senyoreta» (també apareix com La Grande Mademoiselle o Anna Maria LLuïsa de Montpensier (29 de maig de 1627 -5 d'abril de 1693) fou una princesa de la sang, neta d'Enric IV de França, ja que era filla de Gastó d'Orleans (fill d'Enric IV) i de Maria de Montpensier, duquessa de Montpensier; fou cosina germana de Lluís XIV.
Veure Gastó Joan Baptista de França і La Grande Mademoiselle
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Manuel d'Orléans, comte de Charny
Manuel Luiz d'Orléans y de Watteville, II comte de Charny i I duc de Castellammare (Brussel·les, 25 d'agost de 1677 - Nàpols, 14 de maig de 1740) fou un militar i aristòcrata al servei de Felip V d'Espanya i del Regne de Nàpols.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Manuel d'Orléans, comte de Charny
Nicolau II de Lorena
Nicolau II de Lorena (en francès Nicolas François de Vaudémont) va néixer a Vervins (França) el 6 de desembre de 1609 i va morir a Reims el 25 de gener de 1670.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Nicolau II de Lorena
Palau de Luxemburg
Palais du Luxembourg vist des del Jardí El palais du Luxembourg està situat al 6è districte (arrondissement) de la ciutat de París al nord del jardin du Luxembourg, és la seu del Senat de França el qual s'hi va instal·lar el 1799.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Palau de Luxemburg
Senyoria de Beaujeu
Escut La senyoria de Beaujeu fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat de Beaujeu, coneguda com a Beaujolais, que s'esmenta ja el segle X amb Onofre I, que vivia vers el 930.
Veure Gastó Joan Baptista de França і Senyoria de Beaujeu
També conegut com Gaston de France, Gastó I d'Orleans, Gastó de França, Gastó de França (1608-1660), Gastó de Valois, Joan Baptista Gastó.