Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Baronia de Castellvell, Comtat d'Artois, Comtat de Foix, Constança de Montcada, Copríncep d'Andorra, Felip d'Artois, Gastó de Bearn, Gastó de Foix, Gastó de Montcada, Gastó II de Foix, Jaume de Prades i de Foix, Joana de Foix, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Margarida de Bearn, Pere d'Aragó i d'Anjou, Ramon Folc VI de Cardona, Ramon Trebailla, Roger Bernat I de Castellbò, Roger Bernat III de Foix, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Vegueria francesa, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Castellbò, Vescomtat de Marçan.
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: Gastó I de Foix і Baronia de Castellvell · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Gastó I de Foix і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Gastó I de Foix і Comtat de Foix · Veure més »
Constança de Montcada
Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha.
Nou!!: Gastó I de Foix і Constança de Montcada · Veure més »
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Nou!!: Gastó I de Foix і Copríncep d'Andorra · Veure més »
Felip d'Artois
Felip d'Artois (1269 - 11 de setembre de 1298) va ser un noble francès, fill del comte d'Artois i senyor de Conches-en-Ouche.
Nou!!: Gastó I de Foix і Felip d'Artois · Veure més »
Gastó de Bearn
* Gastó II de Bearn (~951 -1012), vescomte de Bearn (996 -1012).
Nou!!: Gastó I de Foix і Gastó de Bearn · Veure més »
Gastó de Foix
* Gastó de Foix o Gastó III de Castellbò (1444 - Libourne, Aquitània, 1470), vescomte de Castellbò, infant de Navarra i príncep de Viana.
Nou!!: Gastó I de Foix і Gastó de Foix · Veure més »
Gastó de Montcada
* Gastó de Montcada i de Lloria (1346- 1395/1397), primer baró de Llagostera (1375).
Nou!!: Gastó I de Foix і Gastó de Montcada · Veure més »
Gastó II de Foix
Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).
Nou!!: Gastó I de Foix і Gastó II de Foix · Veure més »
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Nou!!: Gastó I de Foix і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »
Joana de Foix
Joana de Foix (? - 1358), infanta de Foix i comtessa consort de Ribagorça (1331-1358), d'Empúries (1331-1341) i Prades (1349-1358).
Nou!!: Gastó I de Foix і Joana de Foix · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Nou!!: Gastó I de Foix і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »
Margarida de Bearn
Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, filla de Gastó VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Gastó I de Foix і Margarida de Bearn · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Gastó I de Foix і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon Folc VI de Cardona
Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259 - 31 d'octubre de 1320), anomenat el Prohom Vinculador, fou vescomte de Cardona (1276-1320) i governador de Girona.
Nou!!: Gastó I de Foix і Ramon Folc VI de Cardona · Veure més »
Ramon Trebailla
Ramon Trebailla o Ramon Trebaylla (? — 1326) fou un religiós catòlic que arribà a bisbe d'Urgell i fou el tercer copríncep d'Andorra (1309-1326).
Nou!!: Gastó I de Foix і Ramon Trebailla · Veure més »
Roger Bernat I de Castellbò
Roger Bernat I de Castellbò (? - 1350), senyor de Montcada i vescomte de Castellbò (1315-1350).
Nou!!: Gastó I de Foix і Roger Bernat I de Castellbò · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Gastó I de Foix і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Gastó I de Foix і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Gastó I de Foix і Senyera reial · Veure més »
Vegueria francesa
La vegueria francesa és la representació que històricament tenia el rei de França o el president de la República Francesa a Andorra, com a cosenyor d'aquest país.
Nou!!: Gastó I de Foix і Vegueria francesa · Veure més »
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Nou!!: Gastó I de Foix і Vescomtat de Bearn · Veure més »
Vescomtat de Castellbò
Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.
Nou!!: Gastó I de Foix і Vescomtat de Castellbò · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: Gastó I de Foix і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gaston I, Gaston I de Foix, Gastó VIII de Bearn.
