Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Garcia Sanxes III de Pamplona

Índex Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).

67 les relacions: Acords de Támara, Alberite, Aldeanueva de Ebro, Alfons el Bataller, Aragó, Atapuerca, Ènnec I López, Énnec d'Oña, Bañares, Batalla d'Atapuerca, Bernat I de Foix, Bisbat d'Oca, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Briñas, Casal d'Aragó, Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers, Cellorigo, Cirueña, Comtat de Castella, Comtat de Lemos, Comtat de Ribagorça, Conquesta de Navarra, Corona d'Aragó, Domènec de Silos, Emilià de la Cogolla, Entrena, Ermessenda de Carcassona, Estefania de Foix, Estefania Ramon, Ezcaray, Fèlix de Bilibio, Ferran I de Lleó, Garcia Ramires, Gonçal I de Ribagorça, Guadalajara (Castella - la Manxa), Haro, Història de l'Aragó, Història del País Basc, Hornos de Moncalvillo, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis de Navarra, Múnia de Castella, Nalda, Nájera, Oteiza (llinatge), Pedro Fernández de Castro, Proclamacions del Bisbe Ramir Sanxes i Garcia Ramires (1134), Prudenci d'Àlaba, Ramir I d'Aragó, ..., Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Ribafrecha, San Asensio, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Senyera reial, Senyoriu de Cameros, Sojuela, Sorzano, Tafalla, Torre d'Aranguren (Biscaia), Torrecilla en Cameros, Uruñuela, Ventosa (La Rioja), Villamediana de Iregua, 1054. Ampliar l'índex (17 més) »

Acords de Támara

Els Acords de Támara, també nomenats Pau de Támara o les Paus de Támara, va ser un tractat de pau firmat a Támara de Campos el juny de 1127 en el qual es delimita el territori d'Alfons el Bataller i d'Alfons VII de Lleó i Castella.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Acords de Támara · Veure més »

Alberite

Alberite és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Alberite · Veure més »

Aldeanueva de Ebro

Aldeanueva de Ebro és un municipi situat en la comarca d'Alfaro, de La Rioja (Espanya).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Aldeanueva de Ebro · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Alfons el Bataller · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Aragó · Veure més »

Atapuerca

Atapuerca és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Atapuerca · Veure més »

Ènnec I López

Ènnec I López fou el primer senyor històric de Biscaia.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Ènnec I López · Veure més »

Énnec d'Oña

Énnec d'Oña, en llatí Ennecus o Innicus i en castellà Íñigo (Calataiud, Saragossa, ca. 1000 - Oña, Burgos, 1 de juny de 1068 o 1071) va ser un monjo benedictí aragonès, abat del monestir de San Salvador d'Oña.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Énnec d'Oña · Veure més »

Bañares

Bañares és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Bañares · Veure més »

Batalla d'Atapuerca

La batalla d'Atapuerca va ocórrer l'1 de setembre de 1054 en la plana enfront de la serra d'Atapuerca (Burgos) entre Ferran I, rei de Lleó i comte de Castella, i el seu germà García Sánchez III «el de Nájera», rei de Pamplona, fills tots dos de Sanç III el Major.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Batalla d'Atapuerca · Veure més »

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Bernat I de Foix · Veure més »

Bisbat d'Oca

El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Bisbat d'Oca · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Briñas

Briñas és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Briñas · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Casal d'Aragó · Veure més »

Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers

El casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers es produí entre Ramir II d'Aragó, rei d'Aragó i Agnès de Poitiers, segons la hipòtesi d'Antonio Ubieto, el 13 de novembre del 1135 a Jaca.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers · Veure més »

Cellorigo

Cellorigo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Cellorigo · Veure més »

Cirueña

Cirueña és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Cirueña · Veure més »

Comtat de Castella

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Comtat de Castella · Veure més »

Comtat de Lemos

Escut dels Comtes de Lemos. El comtat de Lemos és un títol nobiliari espanyol vinculat a la ciutat gallega de Monforte de Lemos.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Comtat de Lemos · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Conquesta de Navarra · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Corona d'Aragó · Veure més »

Domènec de Silos

Domènec de Silos o Domingo de Silos (Cañas, La Rioja, 1000 — Monestir de Silos, Burgos, 20 de desembre de 1073) va ser un monjo benedictí castellà, abat del monestir de Santo Domingo de Silos.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Domènec de Silos · Veure més »

Emilià de la Cogolla

Emilià (en llatí Aemilianus Cocullensis i en castellà Millán de la Cogolla) (473 Vergegio, actual Berceo, la Rioja - Monestir de San Millán de Suso, 574) va ser un eremita que va viure a les muntanyes de la Rioja.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Emilià de la Cogolla · Veure més »

Entrena

Entrena és una localitat a 13 km de Logronyo, a la província de La Rioja.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Entrena · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Estefania de Foix

Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Estefania de Foix · Veure més »

Estefania Ramon

Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Estefania Ramon · Veure més »

Ezcaray

Ezcaray és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Ezcaray · Veure més »

Fèlix de Bilibio

Fèlix de Bilibio —San Felices — (Bilibio, actual Haro la Vieja, Haro, la Rioja, ca. 443 - Monestir de San Millán de Suso, 574) va ser un eremita que va viure a les muntanyes de la Rioja.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Fèlix de Bilibio · Veure més »

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Ferran I de Lleó · Veure més »

Garcia Ramires

Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Garcia Ramires · Veure més »

Gonçal I de Ribagorça

Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Gonçal I de Ribagorça · Veure més »

Guadalajara (Castella - la Manxa)

Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Guadalajara (Castella - la Manxa) · Veure més »

Haro

Haro és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Haro · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Història de l'Aragó · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Història del País Basc · Veure més »

Hornos de Moncalvillo

Hornos de Moncalvillo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Hornos de Moncalvillo · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Múnia de Castella

Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Múnia de Castella · Veure més »

Nalda

Nalda és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Nalda · Veure més »

Nájera

Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Nájera · Veure més »

Oteiza (llinatge)

El llinatge dels Oteiza era un llinatge aragonès d'origen navarrès.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Oteiza (llinatge) · Veure més »

Pedro Fernández de Castro

conegut com a Potestad, també anomenat Pedro Fernández de Fuentecalada, destacat membre de la Casa de Castro (fill de Fernando García de Hita i Estefania Ermengol), va ser el primer mestre de l'Orde de Santiago i fundador del Monestir de Santa Cruz de Valcárcel.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Pedro Fernández de Castro · Veure més »

Proclamacions del Bisbe Ramir Sanxes i Garcia Ramires (1134)

Les Proclamacions del Bisbe Ramir Sanxes i Garcia Ramires com a reis es produïren el setembre del 1134 després de la mort del rei Alfons I d'Aragó i Pamplona el 7 de setembre del 1134.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Proclamacions del Bisbe Ramir Sanxes i Garcia Ramires (1134) · Veure més »

Prudenci d'Àlaba

Prudenci d'Armentia (Armentia, Àlaba, ca. 550 - Burgo de Osma, Sòria, 28 d'abril, al final del segle VI) fou un anacorete i clergue basc, bisbe de Tarassona.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Prudenci d'Àlaba · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Regne de Navarra · Veure més »

Ribafrecha

Ribafrecha és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Ribafrecha · Veure més »

San Asensio

San Asensio és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і San Asensio · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç IV de Pamplona

Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Sanç IV de Pamplona · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Senyera reial · Veure més »

Senyoriu de Cameros

El senyoriu de Cameros va ser creat cap a 1040 per Garcia Sanxes III "El de Nájera", rei de Pamplona i per la seva dona Estefania de Foix, filla dels Bernat I de Foix, rebent-lo Fortún Ochoa, membre de la poderosa família Fortún, descendents del comte got Casi i dels Fortún, últims reis de la primera dinastia de Pamplona (dinastia Iñiga), i parents dels Banu Qasi de Tudela.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Senyoriu de Cameros · Veure més »

Sojuela

Sojuela és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, situat a 14 km de Logronyo, que té una població de 166 habitants (2007).

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Sojuela · Veure més »

Sorzano

Sorzano és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, a la vall occidental del riu Iregua.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Sorzano · Veure més »

Tafalla

Tafalla és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla dins la Merindad d'Olite.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Tafalla · Veure més »

Torre d'Aranguren (Biscaia)

La casa torre d'Aranguren està ubicada al barri d'Aranguren del municipi d'Orozko.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Torre d'Aranguren (Biscaia) · Veure més »

Torrecilla en Cameros

Torrecilla en Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Torrecilla en Cameros · Veure més »

Uruñuela

Uruñuela és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Uruñuela · Veure més »

Ventosa (La Rioja)

Ventosa és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Ventosa (La Rioja) · Veure més »

Villamediana de Iregua

Villamediana de Iregua és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і Villamediana de Iregua · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Garcia Sanxes III de Pamplona і 1054 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Garcia IV Sanxes III de Navarra, Garcia V de Pamplona.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »