Comunicació

455 les relacions: Abascantus, Ablabi (desambiguació), Ablabi (metge), Abu-Marwan Ibn Zuhr, Adamàndios Koraís, Adrast d'Afrodísias, Aeci Sicani, Afrodisi, Agatí, Agulla hipodèrmica, Aire, Alí ibn Ridwan, Albí (filòsof), Aldo Manuzio, Alexandre Filaletes, Amentes, Anatomia, Anatomia patològica, Anchusa officinalis, Andrés Laguna, Andròmac el jove, Andròmac el vell, Andró (metge), Andreas Comes, Andreas Vesal, Andronic (metge), Antífanes de Delos, Antígenes (metge del segle II), Antígon (metge), Antíoc (metge), Antíoc Filomètor, Antípatre (metge), Antípatre de Roma, Anteos (metge), Antiga Roma, Antil, Antoni Càstor, Antoni l'herbolari, Antoni Musa, Apiteràpia, Apol·lònides (metge), Apol·loni Archistrator, Apol·loni de Memfis, Apol·loni de Tars, Apol·loni de Xipre, Apol·loni Empíric, Apol·loni Herofileu, Apol·loni Hipocràtic, Apol·loni Orgànic, Aristarc de Tars, ..., Aristògenes (metge), Aristòtil (desambiguació), Aristó (metge), Aristoxen (metge), Arnau de Vilanova, Arquiatre, Arquibi, Arquidam (metge), Arsènic, Art efímer, Artèria, Artemidor (metge), Artemidor Capit, Artemidor de Daldis, Articella, Arts mecàniques, Asclepíades, Asclepíades (família), Asclepíades Farmació, Asclepíades Filofísic, Asclepi (metge), Asclepièon, Úter, Astronomia islàmica medieval, Atènip, Ateneu (metge), Aulus Corneli Cels, Aureli (metge), Averrois, Avicenna, Azànites, Èfor el Jove, Àrria (filòsofa), Àtal (metge), Bany, Baqueu de Tanagra, Bartolomeo Eustachi, Bastó d'Esculapi, Biblioteca d'Alexandria, Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona, Biologia, Biologia del desenvolupament, Boletus, Botris (metge), Cal·límac (metge), Cal·lianax, Capitó (metge), Caritó (metge), Carixè, Carmis, Castanyer, Catedral de Palerm, Causa (medicina), Càl·licles (metge), Cànon de la Medicina, Càricles (metge), Celi Aurelià, Charles Victor Daremberg, Ciència a l'Imperi Romà d'Orient, Ciència de l'antic Egipte, Ciència medieval, Claudi (desambiguació), Claudi Apol·loni, Claudi Filoxen, Cleòfant (metge segle III aC), Cleòpatra (metgessa), Cleó (metge), Cor, Cratevas, Cràter (metge), Criserm (metge), Crisip, Crisip de Cilícia, Crisip de Cnidos, Cristal·lí, Critó (metge segle II), Critó (metge segle III aC), Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica, Ctèsies de Cnidos, Cuina medieval, Cultura de Grècia, Cultura de l'antiga Roma, Curt Polycarp Joachim Sprengel, Dafnos d'Efes, Damòcrates, Dècada del 170, Díocles de Carist, De humani corporis fabrica, Demòstenes Filaletes, Demòstenes Massaliota, Demetri Arquiater, Dexip de Cos, Diabetis mellitus, Diògenes Laerci, Diòscor (metge), Diccionari Grec-Català, Diodor (metge), Diofantes, Diogas, Dionisi (metges), Dionisi de Milet (metge), Dioscòrides de Viena, Dioscòrides Pedaci, Dioscòrides Pigós, Diuques, Docimàsia, Doroteu (metge segle II aC), Dracó I, Dracunculosi, Edat d'or de l'islam, Educació per a la salut, Egim, Ejaculació femenina, El metge (pel·lícula), El sopar dels erudits, Elefantis, Elements clàssics, Eli Gal (escriptor), Eli Gal (prefecte), Eli Promot, Elià Mecci, Elizabeth Garrett Anderson, Envelliment del vi, Equinoteràpia, Erasístrat, Erasístrat de Sició, Ergastèrion, Escola Mèdica Salernitana, Escrió de Pèrgam, Escriboni Llarg, Escultura grega clàssica, Escultura romana, Espagíria, Espelta petita, Espiròmetre, Esquelet, Esteve (escriptor), Esteve ben Basili, Esteve d'Alexandria, Esticometria, Estratònic de Pèrgam, Estrató de Beirut, Etiologia, Euclides (metge segle II aC), Eudem, Eudem (anatomista), Eudem (metge i conspirador), Eudem (metge), Euforbe, Eugenià, Eunom (metge), Eurifó, Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus, Faó (metge), Figaflor, Filagri de l'Epir, Filòtim, Filó (metge), Filó de Tars (metge), Filetes (metge), Filip (metge), Filistió (metge), Filonides de Catana, Filotes d'Amfissa, Fisiologia, Fisiologia animal, Fisioteràpia, Flavi Boet, Francesc Franco, Gai (filòsof), Gai Plini Valerià, Gastroenterologia, Gòrgies (metge), Gómez Pereira, Gerard de Cremona, Giuseppe Gazola, Gladiador, Glauc (metge segle II aC), Glàndula pineal, Glàucies (metge), Grècia romana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Guerson ben Salomó, Guillem de Conches, Handbol, Hans Eysenck, Hecte, Hegetor, Heliodor (cirurgià), Heliodor d'Atenes, Heraclià, Heraclides d'Èritres, Heraclides de Tarent (metge), Heròdot (metge pneumàtic), Heròdot (metge), Heròfil de Calcedònia, Herba, Heres, Hermògenes de Tricca, Herrada de Landsberg, Hicesi (metge), Higiene, Hipòcrates, Hipòcrates III, Hipòcrates IV, Història de l'estètica, Història de la biologia, Història de la ciència, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la cirurgia, Història de la medicina, Història de la psiquiatria, Història de la tuberculosi, Història de les biblioteques, Història de Turquia, Hyeronimus Mercurialis, Iatralipta, Ibn an-Nafís, Ificià, Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río, Imperi Romà, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Quart, Injecció (medicina), Institut für Sexualwissenschaft, Intersexualitat en la història, Investigació animal, Iogurt, Iol·les de Bitínia, Jacob ben Nissim, Jacopo Berengario da Carpi, Jacques Daléchamps, Jacques Dubois, Jane Sharp, Jaume Roig, Jean Fernel, Jerònima Galés, Joan Actuari, Joan Lluís Vives i March, Joan Mey, Juan de Cabriada, Juan Huarte de San Juan, Juli Bas (metge), Julià d'Alexandria, Julià d'Alexandria (patriarca), Julivert, La generació dels animals, Lactarius Mons, Leònides (metge), Lecani Arios, Leonhart Fuchs, Leptospira, Licos de Macedònia, Literatura gaèlica escocesa, Literatura grega antiga, Literatura romana, Litori de Benevent, Lleó (metge), Llibre d'òptica, Llista d'antics grecs, Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia, Llista de cràters de la Lluna: G-K, Llista de metges grecs, Lluís Collado, Locució llatina, Luci de Tars, Magne (metge), Magne Arquiatre, Magne de Filadelfia, Magne de Tars, Malenconia, Marí (metge), Marc Aureli, Marcel el Físic, Marcello Malpighi, Marcià (metge), Marcos de Toledo, Masserof, Mànties, Medi (metge), Medicament, Medicina a l'antiga Roma, Medicina de l'antic Iran, Medicina de l'antiga Grècia, Medicina en el món islàmic medieval, Medicina en l'antic Egipte, Medicina romana d'Orient, Meges (cirurgià), Menèmac, Menòdot de Nicomèdia, Meni Rufus, Mesué (El Jove), Metrodor (deixeble de Sabí), Miquel Servet, Mnaseu, Mnemó, Mnesiteu, Moisès ibn Ezra, Mondino de Luzzi, Neuroanatomia, Nicòstrat (metge), Nicó de Pèrgam, Nicerat (escriptor), Nicetes (metge), Nicolaes Tulp, Nicolau (metge), Numisià, Odontologia, Olímpic de Milet, Oliva Sabuco, Ordi, Ostomia, Pacci Antíoc, Pal·ladi (metge), Papirs mèdics de l'antic Egipte, Paracels, Parmènides, Pàmfil (filòsof), Pàmfil de Nicòpolis, Pèlops (metge), Pèrgam, Pòlib de Cos, Pepagomè, Període hel·lenístic, Pere Ximeno, Pesta antonina, Pesta Negra, Petró, Petroni (metge), Plistonic, Políarc, Poliedes, Popina, Posidoni (metge), Praxàgores de Cos, Pròcul (metge), Primum non nocere, Procle de Règium, Ptolemeu el metge, Publi (metge), Publi Atti Atimet, Pus, Quatre temperaments, Quint (metge), Quinto Tiberio Angelerio, Ramon Llull, Reformisme borbònic, Regimen sanitatis Salernitanum, René Chartier, República de les lletres, Rete mirabile, Revolució científica, Richard Blackmore, Rufus Efesi, Sabí (metge), Sabó, Salsamenta, Salut, Sarna, Sàtir (metge), Sòstrat d'Alexandria, Sebastià Serrano Farrera, Segle II, Serapió d'Alexandria, Sever (metge), Sexti Níger, Sexualitat a l'antiga Roma, Sistema circulatori, Solos (Xipre), Speculum al foder, Subhan Kuli Khan, Sutura quirúrgica, Tacuinum sanitatis, Teòcrates, Teòfil el Protoespatari, Teó d'Alexandria (segle II aC), Teó d'Alexandria (segle IV), Tecnologia farmacèutica, Temperament, Temporada 1907-1908 del FC Barcelona, Temporada 1908-1909 del FC Barcelona, Teoria del tret, Teoria dels humors, Teràpia ocupacional, Tiberi Claudi Quirina Menècrates, Traduccions llatines del segle XII, Trifó (metge), Trotula, Valeriana vera, Vi a l'antiga Roma, William Harvey, Xenòcrates d'Afrodísies, Xenofont de Cos, Xicoira espàrrec, Yosef ibn Saddiq, Zòpir d'Alexandria, Zenó (metge), Zenó d'Atenes, Zeuxis de Tàrent, Zoil (metge), Zoologia, 163, 192, 194, 197. Ampliar l'índex (405 més) » « Shrink índex

Abascantus

Abascantus o Abascant (en llatí Abascantus, en grec antic) era un metge nascut a Lugdúnum (Lió) que va viure probablement al i que va inventar un antídot contra la mossegada de serps i altres remeis.

Nou!!: Galè і Abascantus · Veure més »

Ablabi (desambiguació)

* Ablabi, metge de la Grècia romana, posterior a Galè.

Nou!!: Galè і Ablabi (desambiguació) · Veure més »

Ablabi (metge)

Ablabi (Ablabius) va ser un metge grec del només conegut per un epigrama de Teosebia, en el qual el considera entre els més importants després d'Hipòcrates i Galè.

Nou!!: Galè і Ablabi (metge) · Veure més »

Abu-Marwan Ibn Zuhr

Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí, més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.

Nou!!: Galè і Abu-Marwan Ibn Zuhr · Veure més »

Adamàndios Koraís

Adamàndios Koraís - Ἀδαμάντιος Κοραῆς (grec), Adamance Coray - (27 d'abril de 1748, Esmirna, Imperi Otomà - 6 d'abril de 1833, París, França) fou un erudit grec, representant de l'esperit de les Llums i partícip decisiu de la consciència pre-revolucionària a Grècia.

Nou!!: Galè і Adamàndios Koraís · Veure més »

Adrast d'Afrodísias

Adrast d'Afrodísies (en llatí Adrastus, en grec antic "Adrastos"), fou un filòsof peripatètic grec que va viure al.

Nou!!: Galè і Adrast d'Afrodísias · Veure més »

Aeci Sicani

Aeci Sicani o Aeci Sicule, en llatí Aetius Sicamius o Sicanius, en grec antic fou un escriptor sicilià clàssic que va escriure un tractat de medicina titulat De Melancholia, en grec:, atribuït generalment a Galè.

Nou!!: Galè і Aeci Sicani · Veure més »

Afrodisi

Afrodisi (Ἀφροδίσιος, 'd'Afrodita') és el nom dels següents personatges.

Nou!!: Galè і Afrodisi · Veure més »

Agatí

Agatí o Agàtinos (en llatí Agathinus, en grec) va ser un metge grec que va fundar una escola mèdica a la que es va donar el nom d'episintètics probablement una variant dels eclèctics.

Nou!!: Galè і Agatí · Veure més »

Agulla hipodèrmica

Agulla hipodèrmica L'agulla hipodèrmica és un producte sanitari i fou inventada l'any 1853 per Alexander Wood, metge d'Edimburg, l'esposa del qual patia un càncer incurable, precisament per injectar-li morfina.

Nou!!: Galè і Agulla hipodèrmica · Veure més »

Aire

Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Galè і Aire · Veure més »

Alí ibn Ridwan

Abu-l-Hàssan Alí ibn Ridwan al-Misrí, més conegut senzillament com Alí ibn Ridwan (Gizeh, c. 988 - el Caire, c. 1061) va ser un metge, astrònom i astròleg àrab egipci.

Nou!!: Galè і Alí ibn Ridwan · Veure més »

Albí (filòsof)

Albí (en Albinus) va ser un filòsof platònic grec que va viure a Esmirna i era contemporani de Galè.

Nou!!: Galè і Albí (filòsof) · Veure més »

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Nou!!: Galè і Aldo Manuzio · Veure més »

Alexandre Filaletes

Alexandre Filaletes (en llatí Alexander Philalethes, en grec antic Ἀλέξανδρος Φιλαλήθης) va ser un antic metge grec anomenat també Alexander Amator Veri (per Octavius Horatianus) i probablement era el mateix que Celi Aurelià anomena Alexander Laodicensis.

Nou!!: Galè і Alexandre Filaletes · Veure més »

Amentes

Amentes (en grec Ἀμήντης "Amentes"), mencionat també com Amintas (Ἀμύντας "Amyntas"), fou un metge grec que va viure al segle III aC.

Nou!!: Galè і Amentes · Veure més »

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Nou!!: Galè і Anatomia · Veure més »

Anatomia patològica

L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.

Nou!!: Galè і Anatomia patològica · Veure més »

Anchusa officinalis

Flors La buglossa (Anchusa officinalis), és una espècie de planta medicinal del gènere Anchusa.

Nou!!: Galè і Anchusa officinalis · Veure més »

Andrés Laguna

Andrés Fernández Velázquez Laguna, que signava com Andrés Laguna i és conegut com el Doctor Laguna (Segòvia, c. 1510 - Guadalajara, 1559) Puerto Sarmiento, Francisco Javier,, Diccionario Biográfico español, Real Academia de la Historia va ser un metge humanista castellà, especialment dedicat a la farmacologia i a la botànica mèdica.

Nou!!: Galè і Andrés Laguna · Veure més »

Andròmac el jove

Andròmac el jove (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) anomenat així per distingir-lo del seu pare Andròmac el vell, era metge, i se suposa que també va ser metge de Neró, com el seu pare.

Nou!!: Galè і Andròmac el jove · Veure més »

Andròmac el vell

Andròmac el Vell (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) va ser un metge nascut a Creta, anomenat «el Vell» per distingir-lo del seu fill Andròmac el jove, que també era metge.

Nou!!: Galè і Andròmac el vell · Veure més »

Andró (metge)

Andró (en Ἄνδρων, en Andron) va ser un metge grec del, de vegades identificat erròniament amb Andreas Comes, per un error en la lectura de la Naturalis Historia de Plini.

Nou!!: Galè і Andró (metge) · Veure més »

Andreas Comes

Andreas Comes (en grec antic Ἀνδρέας) va ser un metge grec que duia aquest nom pel seu títol de Comes Archiatrorum.

Nou!!: Galè і Andreas Comes · Veure més »

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Nou!!: Galè і Andreas Vesal · Veure més »

Andronic (metge)

Andronic (Andronicus) fou un metge grec esmentat per Galè i Teodor Priscià.

Nou!!: Galè і Andronic (metge) · Veure més »

Antífanes de Delos

Antífanes de Delos (en llatí Antiphanes, en grec antic) va ser un metge grec nascut a Delos que mencionen Celi Aurelià i Galé, i que va viure probablement al.

Nou!!: Galè і Antífanes de Delos · Veure més »

Antígenes (metge del segle II)

Antígenes (en llatí Antigenes, en grec antic Ἀντιγένης) era un metge contemporani de Galè del, deixeble de Quintus i Marinus, que tenia una consulta molt lucrativa a Roma.

Nou!!: Galè і Antígenes (metge del segle II) · Veure més »

Antígon (metge)

Antígon (en grec antic Ἀντίγονος) va ser un metge i cirurgià militar grec mencionat per Galè, i que per tant havia de viure al o una mica abans.

Nou!!: Galè і Antígon (metge) · Veure més »

Antíoc (metge)

Antíoc (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) era un metge que segurament vivia a Roma al.

Nou!!: Galè і Antíoc (metge) · Veure més »

Antíoc Filomètor

Antíoc Filomètor (en grec antic Ἀντίοχος Φιλομήτωρ) va ser un metge o farmacèutic del.

Nou!!: Galè і Antíoc Filomètor · Veure més »

Antípatre (metge)

Antípatre (Antipater) va ser un metge grec autor de l'obra Περὶ Ψυχῆς ('De l'ànima'), la qual és citada un escoliasta d'Homer, en la qual diu que l'ànima augmentava, disminuïa i finalment moria amb el cos.

Nou!!: Galè і Antípatre (metge) · Veure més »

Antípatre de Roma

Antípatre de Roma（Antipater) va ser un metge romà d'origen grec contemporani de Galè. El mateix Galè va descriure els símptomes que li van provocar finalment la mort.

Nou!!: Galè і Antípatre de Roma · Veure més »

Anteos (metge)

Anteos (Anthaeus, Ἀνθαῖος) va ser un metge grec del segle I aC o anterior, que tenia un remei basat en la superstició per curar la hidrofòbia, esmentat per Plini el Vell.

Nou!!: Galè і Anteos (metge) · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Galè і Antiga Roma · Veure més »

Antil

Antil (en llatí Antyllus (Antoniet), en grec antic Άντυλλος) va ser un important metge i cirurgià grec que vivia a Roma segurament abans de la fi del, ja que és esmentat per Oribasi i que probablement va viure més tard de la fi del, ja que Galè no en parla.

Nou!!: Galè і Antil · Veure més »

Antoni Càstor

Antoni Càstor (en llatí Antonius Castor) va ser un eminent botànic del.

Nou!!: Galè і Antoni Càstor · Veure més »

Antoni l'herbolari

Antoni l'herbolari va ser un metge anomenat per Galè ὁ ῥιζοτόμος, "l'herbolari", que hauria d'haver viscut abans del.

Nou!!: Galè і Antoni l'herbolari · Veure més »

Antoni Musa

Antoni Musa (en llatí Antonius Musa) va ser un famós metge romà del.

Nou!!: Galè і Antoni Musa · Veure més »

Apiteràpia

Fibló d'abella sent aplicat sobre la pell d'un pacient. Lapiteràpia és una forma de medicina alternativa sense suport científic que utilitza verí d'abella (apitoxina) i productes apícoles, com mel, pròpolis i gelea reial en la prevenció i tractament de diferents condicions clíniques.

Nou!!: Galè і Apiteràpia · Veure més »

Apol·lònides (metge)

Apol·lònides (en grec antic Ἀπολλωνίδης) va ser un metge grec probablement del tal com ho diu Galè, que explica que va estar en desacord amb Arquígenes d'Apamea respecte del pols durant les hores de dormir.

Nou!!: Galè і Apol·lònides (metge) · Veure més »

Apol·loni Archistrator

Apol·loni Archistrator (en grec antic Άπολλώνιος Ἀρχιστράτωρ) va ser un metge grec que va viure probablement a finals del o al.

Nou!!: Galè і Apol·loni Archistrator · Veure més »

Apol·loni de Memfis

Apol·loni de Memfis (Apollonius Memphites) va ser un metge grec d'Egipte, nascut a Memfis.

Nou!!: Galè і Apol·loni de Memfis · Veure més »

Apol·loni de Tars

Apol·loni de Tars (o Tarsensis) (en llatí Apollonius Tarsensis, en grec Άπολλώνιος ὁ Ταρσεύς) va ser un metge grec nascut a Tars, a Cilícia, probablement al o II.

Nou!!: Galè і Apol·loni de Tars · Veure més »

Apol·loni de Xipre

Apol·loni de Xipre (en grec Άπολλώνιος Κύπριος) va ser un metge originari de l'illa de Xipre pupil d'Olímpic de Milet i tutor de Julià d'Alexandria.

Nou!!: Galè і Apol·loni de Xipre · Veure més »

Apol·loni Empíric

Apol·loni Empíric (en grec Άπολλώνιος Ἐμπειρικός) va ser un metge d'Antioquia, fill d'Apol·loni d'Antioquia, membre de la secta dels empírics.

Nou!!: Galè і Apol·loni Empíric · Veure més »

Apol·loni Herofileu

Apol·loni Herofileu (en llatí Apollonius Herophileius, en grec Άπολλώνιος Ἡροφίλειος), era probablement la mateixa persona coneguda també per Apol·loni Mus va ser un metge grec que va escriure una obra titulada Περὶ Εὐπορίστων De Facile Parabilibus, obra citada sovint per Galè i a la que Oribasi probablement s'hi refereix.

Nou!!: Galè і Apol·loni Herofileu · Veure més »

Apol·loni Hipocràtic

Apol·loni Hipocràtic (en llatí Apollonius Hippocraticus, en grec Άπολλώνιος Ἱπποκράτειος) va ser un metge grec, que segons Galè va ser un deixeble d'Hipòcrates, i per això se suposa que va viure probablement al.

Nou!!: Galè і Apol·loni Hipocràtic · Veure més »

Apol·loni Orgànic

Apol·loni Orgànic (en llatí Apollonius Organicus, en grec antic Άπολλώνιος Ὀργανικός) va ser un metge grec probablement del o potser anterior.

Nou!!: Galè і Apol·loni Orgànic · Veure més »

Aristarc de Tars

Aristarc de Tars (en llatí Aristarchus, en grec "Arístarkhos") fou un metge grec, les receptes del qual són esmentades per Galè i Aeci (Aetius).

Nou!!: Galè і Aristarc de Tars · Veure més »

Aristògenes (metge)

Aristogenes (fl.) és el nom de dos metges grecs esmentats per la Suïda, dels quals un era natiu de Tassos, i va escriure diversos treballs mèdics, dels quals alguns dels títols es conserven.

Nou!!: Galè і Aristògenes (metge) · Veure més »

Aristòtil (desambiguació)

* Aristòtil d'Estagira (-), el més prolífic dels filòsofs antics.

Nou!!: Galè і Aristòtil (desambiguació) · Veure més »

Aristó (metge)

Aristó (en grec antic Ἀρίστων) va ser un metge grec del que no es coneix res de la seva vida, però probablement va viure al segle V aC.

Nou!!: Galè і Aristó (metge) · Veure més »

Aristoxen (metge)

Aristoxen (en grec antic Ἀριστόξενος) va ser un metge grec, citat per Celi Aurelià, que era deixeble d'Alexandre Filaletes, i per tant hauria viscut al.

Nou!!: Galè і Aristoxen (metge) · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Galè і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arquiatre

Larquiatre era el metge principal d'un monarca, que habitualment en tenia uns quants.

Nou!!: Galè і Arquiatre · Veure més »

Arquibi

Arquibi (Archibius, Arkhíbios) va ser un cirurgià grec segurament del segle I aC, ja que va ser citat per Heliodor i per Galè.

Nou!!: Galè і Arquibi · Veure més »

Arquidam (metge)

Arquidam (en Ἀρχίδαμος; en Archidamus) fou un metge grec del o V aC de qui no es coneix cap detall de la seva vida.

Nou!!: Galè і Arquidam (metge) · Veure més »

Arsènic

L'arsènic és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és As i el nombre atòmic és 33.

Nou!!: Galè і Arsènic · Veure més »

Art efímer

''Alliberament de 1001 globus blaus'', «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957) Es denomina art efímerEl terme «efímer» prové del grec ἐφήμερος (ephêmeros), que significa «que dura només un dia», encara que per extensió va acabar significant «de curta durada», sense especificar un temps determinat però sempre amb la condició de caducitat.

Nou!!: Galè і Art efímer · Veure més »

Artèria

Les principals artèries del cos humà Una artèria és qualsevol dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.

Nou!!: Galè і Artèria · Veure més »

Artemidor (metge)

Artemidor (en grec Άρτεμιδωρος, en llatí Artemidorus) va ser un metge grec esmentat per Celi Aurelià que va néixer a Side a Pamfília.

Nou!!: Galè і Artemidor (metge) · Veure més »

Artemidor Capit

Artemidor Capit (en llatí Artemidorus Capito, en grec Αρτεμίδωρος ό Καπίτων) va ser un metge i escriptor grec que va exercir a Roma durant el regnat de l'emperador Adrià (117-138).

Nou!!: Galè і Artemidor Capit · Veure més »

Artemidor de Daldis

Artemidor Daldià (en llatí Artemidorus Daldianus, en grec antic Άρτεμίδωρος) fou un escriptor grec nadiu d'Efes, però es considerava de Daldis, a Lidia, pàtria de la seva mare.

Nou!!: Galè і Artemidor de Daldis · Veure més »

Articella

XIII d'Oxford La Articella és una col·lecció de tractats mèdics agrupats en un volum que s'utilitzava com a llibre de text i manual de referència pels estudiants de medicina entre els segles  i XVI.

Nou!!: Galè і Articella · Veure més »

Arts mecàniques

Un lloc en construcció en l'alta edat mitjana, de la Bíblia Maciejowski. Arts mecàniques o arts vulgars es com es van denominar a partir de l'antiguitat clàssica a les arts produïdes mitjançant procediments de moviment del cos físic, enfront de les que eren únicament producte del pensament, "immòbils", les arts liberals.

Nou!!: Galè і Arts mecàniques · Veure més »

Asclepíades

* Asclepíades (família), nissaga de l'illa de Cos.

Nou!!: Galè і Asclepíades · Veure més »

Asclepíades (família)

Els asclepíades (Asclepiadae, Άσκληπιάδαι) era el nom patronímic dels descendents d'Esculapi.

Nou!!: Galè і Asclepíades (família) · Veure més »

Asclepíades Farmació

Asclepíades Farmació (en llatí Asclepiades Pharmacion, en grec antic Ἀσκληπιάδης Φαρμακίων), també conegut com a Asclepíades el Jove (Asclepiades Juvenis) va ser un metge que probablement va viure al final del o començament del, ja que cita a Andròmac, Dioscòrides Pedaci, Escriboni Llarg i ell mateix és citat per Galè.

Nou!!: Galè і Asclepíades Farmació · Veure més »

Asclepíades Filofísic

Asclepíades Filofísic (en llatí Asclepiades Philophysicus en grec antic Ἀσκληπιάδης Φιλοφυσικός) va ser un metge que probablement va viure al, o poc abans.

Nou!!: Galè і Asclepíades Filofísic · Veure més »

Asclepi (metge)

Asclepi (en llatí Asclepius en grec antic Ἀσκλήπιος) va ser un metge grec que devia viure al tal com en parla Galè.

Nou!!: Galè і Asclepi (metge) · Veure més »

Asclepièon

A l'antiga Grècia, un Asclepièon (Ἀσκληπιεῖον, Asklēpiêion) era un «temple curatiu» consagrat al déu Asclepi.

Nou!!: Galè і Asclepièon · Veure més »

Úter

Lúter o matriu és l'òrgan encarregat de la gestació de l'aparell reproductor femení en els mamífers.

Nou!!: Galè і Úter · Veure més »

Astronomia islàmica medieval

Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles  i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.

Nou!!: Galè і Astronomia islàmica medieval · Veure més »

Atènip

Atènip (en llatí Athenippus, en grec antic Άθήνιππος) va ser un metge grec (a jutjar pel seu nom) que devia viure en algun moment del o poc abans.

Nou!!: Galè і Atènip · Veure més »

Ateneu (metge)

Ateneu (en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος) va ser un metge grec que va fundar la secta del pneumàtics.

Nou!!: Galè і Ateneu (metge) · Veure més »

Aulus Corneli Cels

Aulus o Aule Corneli Cels (en llatí: Aulus Cornelius Celsus) (? - segle I) va ser un escriptor, un enciclopedista romà, i potser metge, que va viure probablement a la Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Galè і Aulus Corneli Cels · Veure més »

Aureli (metge)

Aureli (en llatí Aurelius) va ser un metge romà que va viure al (o potser una mica abans).

Nou!!: Galè і Aureli (metge) · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Galè і Averrois · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Galè і Avicenna · Veure més »

Azànites

Azànites (en llatí Azanites, en grec antic Ἀζανίτης) era un metge romà que va elaborar diverses fórmules mèdiques que van obtenir alguna celebritat, ja que tenien l'aprovació de Galè, Oribasi, Paule Egineta, Aeci i altres metges de l'època.

Nou!!: Galè і Azànites · Veure més »

Èfor el Jove

Èfor (Ephorus) fou un historiador grecoromà natural de Cime, a l'Àsia Menor, anomenat generalment «el Jove» per distingir-lo del seu homònim Èfor.

Nou!!: Galè і Èfor el Jove · Veure més »

Àrria (filòsofa)

Àrria (en llatí Arria) va ser una filòsofa platònica a qui, segons diu Gilles Ménage, Diògenes Laerci va dedicar la seva obra Vides i opinions de filòsofs eminents.

Nou!!: Galè і Àrria (filòsofa) · Veure més »

Àtal (metge)

Àtal o Àttal (en llatí Attalus, en grec antic Άτταλος) era un metge romà del, deixeble del metge Sorà (Soranus) i va pertànyer a l'escola metòdica, una de les escoles mèdiques més importants del món grecoromà.

Nou!!: Galè і Àtal (metge) · Veure més »

Bany

Detall del "bany en el parc" de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine (1785) ''Xiquets a la platja'' (1910), Museu del Prado, Madrid Macacos japonesos a les fonts termals de Nagano La pràctica del bany, l'acció de banyar-se, és un dels costums més antics de la humanitat.

Nou!!: Galè і Bany · Veure més »

Baqueu de Tanagra

Baqueu o Baqui, en llatí Baccheius o Bacchius, en grec antic, fou un escriptor de medicina grec i probablement també metge.

Nou!!: Galè і Baqueu de Tanagra · Veure més »

Bartolomeo Eustachi

Bartolomeo Eustachi (San Severino prop de Macerata, actual Itàlia, 1500 o 1514 – Fossombrone, 27 d'agost del 1574), també conegut pel seu nom llatí d'Eustachius, va ser un dels fundadors de la ciència de l'anatomia humana.

Nou!!: Galè і Bartolomeo Eustachi · Veure més »

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o d'Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Nou!!: Galè і Bastó d'Esculapi · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Galè і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona

La Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) és el portal que conté les còpies digitalitzades dels fons patrimonials, bibliogràfics i documentals de la Universitat de Barcelona: manuscrits, incunables i impresos del al XIX, així com altres col·leccions bibliogràfiques úniques de documents i fons d'arxiu.

Nou!!: Galè і Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Galè і Biologia · Veure més »

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Nou!!: Galè і Biologia del desenvolupament · Veure més »

Boletus

''Boletus chrysenteron'' ''Boletus calopus'' ''Boletus aereus'' ''Boletus reticulatus'' ''Boletus satanas'' ''Boletus junquilleus'' Boletus és un gènere de bolets, precisament d'on deriva el nom català de bolet.

Nou!!: Galè і Boletus · Veure més »

Botris (metge)

Botris (en llatí Botrys, en grec antic) va ser un metge grec.

Nou!!: Galè і Botris (metge) · Veure més »

Cal·límac (metge)

Cal·límac (en llatí Callimacus, en grec Καλλίμαχος) fou un metge grec deixeble d'Heròfil de Calcedònia que va viure al segle II aC.

Nou!!: Galè і Cal·límac (metge) · Veure més »

Cal·lianax

Cal·lianax (en llatí Callianax, en grec Καλλιάναξ) fou un metge grec que probablement va viure al segle III aC.

Nou!!: Galè і Cal·lianax · Veure més »

Capitó (metge)

Capitó (en llatí Capito, en grec Καπίτων) va ser un metge romà o potser grec que probablement va viure al o II a la ciutat de Roma.

Nou!!: Galè і Capitó (metge) · Veure més »

Caritó (metge)

Caritó (en llatí Chariton, en grec antic Χαρίτων) va ser un oculista grec del o potser una mica abans.

Nou!!: Galè і Caritó (metge) · Veure més »

Carixè

Carixè (en llatí Charixenus, en grec antic Χαρίξενος) o Carixenes (Charixenes, Χαριξένες) va ser un metge grec que va viure probablement al.

Nou!!: Galè і Carixè · Veure més »

Carmis

Carmis (en llatí Charmis, en grec antic Χάρμις), va ser un metge de Marsella, que va anar a Roma en temps de Neró on va adquirir gran fama i fortuna i va reviure la pràctica dels banys freds.

Nou!!: Galè і Carmis · Veure més »

Castanyer

El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.

Nou!!: Galè і Castanyer · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: Galè і Catedral de Palerm · Veure més »

Causa (medicina)

microorganismes com possible causa de malalties. En medicina, la causa d'una malaltia també s'anomena etiopatiogènia, etiologia o raó i origen d'una patologia.

Nou!!: Galè і Causa (medicina) · Veure més »

Càl·licles (metge)

Càl·licles (en grec Καλλικλῆς, "Kallikles", en llatí Callicles) fou un metge grec que va viure probablement al segle III o II aC.

Nou!!: Galè і Càl·licles (metge) · Veure més »

Cànon de la Medicina

Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicenna El Cànon de la medicina o, en àrab, Al-qanun fi-t-tibb (en àrab: القانون في الطب, Al-qānūn fī aṭ-ṭibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsof musulmà persa Ibn Sina (Avicenna), acabada de redactar l'any 1020.

Nou!!: Galè і Cànon de la Medicina · Veure més »

Càricles (metge)

Càricles (en llatí Charicles, en grec antic) va ser un destacat metge grec.

Nou!!: Galè і Càricles (metge) · Veure més »

Celi Aurelià

Celi Aurelià (Cælius Aurelianus) va ser un metge romà d'època incerta: hi ha autors que el situen al i altres, com que no és mencionat per Galè, el fan nascut al.

Nou!!: Galè і Celi Aurelià · Veure més »

Charles Victor Daremberg

Charles Victor Daremberg (Dijon (Borgonya-Franc Comtat), 14 de març de 1817 - Le Mesnil-le-Roi (Illa de França), 24 d'octubre de 1872) fou un metge i historiador de la medicina francès.

Nou!!: Galè і Charles Victor Daremberg · Veure més »

Ciència a l'Imperi Romà d'Orient

El frontispici dels Dioscòrides de Viena representa set metges famosos. La persona més prominent de la imatge és Galè, assegut en una cadira plegable. La ciència a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Galè і Ciència a l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Ciència de l'antic Egipte

Obelisc de Thutmose III, en Karnak. La ciència de l'antic Egipte va gaudir de gran prestigi des de temps remots.

Nou!!: Galè і Ciència de l'antic Egipte · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Galè і Ciència medieval · Veure més »

Claudi (desambiguació)

* Claudi (10 aC – 54), quart emperador romà (41 - 54).

Nou!!: Galè і Claudi (desambiguació) · Veure més »

Claudi Apol·loni

Claudi Apol·loni (en llatí Claudius Apollonius, en grec Κλαύδιος Άπολλώνιος) va ser un metge d'origen grec que va viure al.

Nou!!: Galè і Claudi Apol·loni · Veure més »

Claudi Filoxen

Claudi Filoxen (Φιλόξενος, Claudius Philoxenus) va ser un cirurgià egipci que segons Apuleu Cels va escriure diversos i valuosos volums sobre cirurgia.

Nou!!: Galè і Claudi Filoxen · Veure més »

Cleòfant (metge segle III aC)

Cleòfant (en llatí Cleophantus, en grec antic Κλεόφαντος) era un metge grec que va viure probablement a començaments del, ja que va ser mestre d'Antígenes（Ἀντιγένης) i Mnemó, segons Celi Aurelià i Galè. Va ser conegut entre els antics per usar el vi com a cura, i és citat per Plini el Vell diverses vegades.

Nou!!: Galè і Cleòfant (metge segle III aC) · Veure més »

Cleòpatra (metgessa)

Cleòpatra (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα) era una dona grega que va ser l'autora del primer llibre sobre cosmètica (Κοσμητικόν o Κοσμητικά), que devia viure una mica abans o al mateix, ja que la seva obra va ser resumida per Critó.

Nou!!: Galè і Cleòpatra (metgessa) · Veure més »

Cleó (metge)

Cleó (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων) era un oculista grec que va viure probablement al o abans.

Nou!!: Galè і Cleó (metge) · Veure més »

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Nou!!: Galè і Cor · Veure més »

Cratevas

Cratevas(en llatí Cratevas, en grec antic Κρατεύας) va ser un herbolari grec (ῤιζοτόμος) que va viure al començament del.

Nou!!: Galè і Cratevas · Veure més »

Cràter (metge)

Cràter (en llatí Craterus, en grec antic Κρατερός) era un metge grec que Ciceró menciona en algunes de les seves cartes, on diu que va assistir a la germana d'Àtic, Àtica, també anomenada Cecília o Pomponia, l'any 45 aC.

Nou!!: Galè і Cràter (metge) · Veure més »

Criserm (metge)

Criserm (Chrysermus) va ser un metge de l'antiga Grècia que va viure a final del i al.

Nou!!: Galè і Criserm (metge) · Veure més »

Crisip

Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.

Nou!!: Galè і Crisip · Veure més »

Crisip de Cilícia

Crisip de Cilícia (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρύσιππος) va ser un metge grec que probablement era el tutor d'Ateneu (també nascut a Cilícia) segons diu Galè que el considera l'avi de la secta dels pneumàtics.

Nou!!: Galè і Crisip de Cilícia · Veure més »

Crisip de Cnidos

Crisip de Cnidos (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρὐσιππος) era un metge grec del.

Nou!!: Galè і Crisip de Cnidos · Veure més »

Cristal·lí

El cristal·lí és un component de l'ull amb forma de lent biconvexa que està situat rere l'iris i davant de l'humor vitri.

Nou!!: Galè і Cristal·lí · Veure més »

Critó (metge segle II)

Critó (en llatí Criton, en grec antic Κρίτων) era un metge grec que va treballar a Roma al o II a la cort imperial, probablement sota Trajà.

Nou!!: Galè і Critó (metge segle II) · Veure més »

Critó (metge segle III aC)

Critó (Criton, Kríton Κρίτων) fou un metge grec que pertanyia a la secta dels empírics i és esmentat per Galè.

Nou!!: Galè і Critó (metge segle III aC) · Veure més »

Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica.

Nou!!: Galè і Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica · Veure més »

Ctèsies de Cnidos

Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles  i  aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.

Nou!!: Galè і Ctèsies de Cnidos · Veure més »

Cuina medieval

XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.

Nou!!: Galè і Cuina medieval · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Galè і Cultura de Grècia · Veure més »

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: Galè і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »

Curt Polycarp Joachim Sprengel

Curt Polycarp Joachim Sprengel o Kurt (Boldekow, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 3 d'agost del 1766 - Halle (Saxònia-Anhalt), 15 de març del 1833) fou un botànic i metge alemany.

Nou!!: Galè і Curt Polycarp Joachim Sprengel · Veure més »

Dafnos d'Efes

Dafnos d'Efes (en llatí Daphnus, en grec antic Δάφνος) era un metge d'Efes, que és esmentat per Ateneu a la seva obra Deipnosophistae, on el presenta com a contemporani de Galè.

Nou!!: Galè і Dafnos d'Efes · Veure més »

Damòcrates

Damòcrates o Demòcrates (en llatí Damocrates o Democrates, en grec antic Δαμοκράτης o Δημοκράτης) conegut després com a Damòcrates Servili (Servilius) era un metge grec que va exercir a Roma a la meitat del.

Nou!!: Galè і Damòcrates · Veure més »

Dècada del 170

Sense descripció.

Nou!!: Galè і Dècada del 170 · Veure més »

Díocles de Carist

Díocles de Carist (Diocles Carystius) fou un famós metge grec nascut a Carist (Eubea) que probablement va néixer a finals del, no gaire després del temps d'Hipòcrates.

Nou!!: Galè і Díocles de Carist · Veure més »

De humani corporis fabrica

De humani corporis fabrica libri septem (Estructura del cos humà, en set llibres) és un important tractat sobre anatomia humana escrit per Andreas Vesalius, i publicat per primera vegada el 1543.

Nou!!: Galè і De humani corporis fabrica · Veure més »

Demòstenes Filaletes

Demòstenes Filaletes (en llatí Demosthenes Philalethes, en grec antic Δημοσθένης ὁ Φιλαλήθης) era un metge grec deixeble d'Alexandre Filaletes, que va pertànyer a l'escola de medicina fundada per Heròfil de Calcedònia.

Nou!!: Galè і Demòstenes Filaletes · Veure més »

Demòstenes Massaliota

Demòstenes Massaliota o Demòstenes Massiliense (en llatí Demosthenes Massaliotes o Demosthenes Massiliensis, en grec antic Δημοσθένης Μασσαλιώτης) era un metge grec nadiu de Marsella (antiga Massàlia o Massília) autor de diverses fórmules preservades per Galè.

Nou!!: Galè і Demòstenes Massaliota · Veure més »

Demetri Arquiater

Demetri Arquiater (en llatí Demetrius Archiater, en grec antic Δημητριος) era un metge grec que va viure al.

Nou!!: Galè і Demetri Arquiater · Veure més »

Dexip de Cos

Dexip de Cos (Dexippus) fou un metge grec de l'illa de Cos, deixeble d'Hipòcrates, que va viure al.

Nou!!: Galè і Dexip de Cos · Veure més »

Diabetis mellitus

La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és una síndrome de metabolisme alterat, produïda generalment per una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).

Nou!!: Galè і Diabetis mellitus · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Nou!!: Galè і Diògenes Laerci · Veure més »

Diòscor (metge)

Diòscor (en llatí Dioscorus, en grec antic Διόσκορος) va ser un metge grec que va viure en algun moment del, ja que Galè cita una de les seves fórmules mèdiques.

Nou!!: Galè і Diòscor (metge) · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Galè і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Diodor (metge)

Diodor (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) era un metge grec que va viure durant el o abans d'aquest segle, segons cita Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Galè і Diodor (metge) · Veure més »

Diofantes

Diofantes o Diofant (en llatí Diophantus o Diophantes, en grec Διόφαντος o també Διοφάντης) va ser un escriptor de temes mèdics nascut a Lícia.

Nou!!: Galè і Diofantes · Veure més »

Diogas

Diogas (en grec antic Διόγας) va ser un metge iatralipta grec (metge que curava amb pomades o massatges) que va viure entre el i el.

Nou!!: Galè і Diogas · Veure més »

Dionisi (metges)

Dionisi fou el nom de diversos metges grecs de l'antiguitat.

Nou!!: Galè і Dionisi (metges) · Veure més »

Dionisi de Milet (metge)

Dionisi de Milet (en Dionysius) va ser un metge grec nascut a Milet que va viure durant o abans del.

Nou!!: Galè і Dionisi de Milet (metge) · Veure més »

Dioscòrides de Viena

Galeria d'ocells en foli 483v del Dioscòrides de Viena El Dioscòrides de Viena o Dioscúrides, és manuscrit il·luminat grec romà d'Orient del de De Materia Medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς en el grec original) amb textos del Dioscòrides en guió uncial. És un exemple important i estrany d'un text científic antic tardà. Consta de 491 folis de vitel·la, mesura 37 per 30 cm i conté més de 400 imatges d'animals i plantes, la majoria fetes en un estil naturalista.

Nou!!: Galè і Dioscòrides de Viena · Veure més »

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Nou!!: Galè і Dioscòrides Pedaci · Veure més »

Dioscòrides Pigós

Dioscòrides Pigós (en llatí Dioscorides Phacas, en grec Διοσκορίδης Φακᾶς) va ser un metge grec seguidor d'Heròfil de Calcedònia (Herophilus) que va viure al segons Suides, que no obstant el confon amb Dioscòrides Pedaci d'Anazarbe.

Nou!!: Galè і Dioscòrides Pigós · Veure més »

Diuques

Diuques (en llatí Dieuches, en grec Διεύχης) fou un metge grec que va viure probablement al i pertanyia a l'Escola dogmàtica, segons diu Galè.

Nou!!: Galè і Diuques · Veure més »

Docimàsia

Docimàsia (del grec antic: δοκιμασία / dokimasía) prové del verb δοκιμάζειν / dokimadsei, que significa «provar» o «assajar».

Nou!!: Galè і Docimàsia · Veure més »

Doroteu (metge segle II aC)

Doroteu (en llatí Dorotheus, en grec antic Δωπόθεος) va ser un metge grec que va escriure l'obre titulada Ὑπομνήματα (Commentarii) mencionada per Flegó, que no es conserva.

Nou!!: Galè і Doroteu (metge segle II aC) · Veure més »

Dracó I

Dracó (en llatí Dracon, en grec Δράκων) fou el divuitè descendent d'Asclepi que va viure entre el i el.

Nou!!: Galè і Dracó I · Veure més »

Dracunculosi

La dracunculosi, també anomenada malaltia del cuc de Medina, filària de Medina o cuc de Guinea, és una nematodosi causada per l'espècie Dracunculus medinensis, un nematode (cuc rodó) llarg i molt prim.

Nou!!: Galè і Dracunculosi · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Galè і Edat d'or de l'islam · Veure més »

Educació per a la salut

L'educació per la salut (EpS) és un procés d'ensenyament-aprenentatge planificat que condueix a la modificació de les conductes relacionades amb la salut, adoptant conductes saludables o canviant conductes que perjudiquen la salut per conductes saludables.

Nou!!: Galè і Educació per a la salut · Veure més »

Egim

Egim (en llatí Aegimos o Aegimus, en grec) fou un antic metge grec nadiu de Vèlia, a Lucània, esmentat per Galè, del que diu que va ser la primera persona que va escriure un tractat sobre el pols arterial.

Nou!!: Galè і Egim · Veure més »

Ejaculació femenina

Ejaculació femenina es refereix a l'expulsió de quantitats notòries de líquid transparent per part de les dones des de la glàndula de Skene i/o la uretra durant l'orgasme.

Nou!!: Galè і Ejaculació femenina · Veure més »

El metge (pel·lícula)

El metge (títol original en anglès, The Physician) és una pel·lícula alemanya d'aventures del 2013 basada en la novel·la del mateix nom de Noah Gordon.

Nou!!: Galè і El metge (pel·lícula) · Veure més »

El sopar dels erudits

El sopar dels erudits (títol original en grec, Deipnosophistaí: deipnon, 'sopar' i sophistai, 'sofistes') és una extensa obra de recerca literària i antiquària de l'escriptor hel·lenístic Ateneu de Nàucratis, escrita a Roma a principis del.

Nou!!: Galè і El sopar dels erudits · Veure més »

Elefantis

Elefantis (en llatí Elephantis, en grec antic Ἐλεφαντίς) era probablement el pseudònim d'una poeta eròtica que mencionen Marc Valeri Marcial i Suetoni.

Nou!!: Galè і Elefantis · Veure més »

Elements clàssics

L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.

Nou!!: Galè і Elements clàssics · Veure més »

Eli Gal (escriptor)

Eli Gal (en llatí Aelius Gallus) era un antic metge i escriptor de temes farmacèutics al que Galè menciona sovint.

Nou!!: Galè і Eli Gal (escriptor) · Veure més »

Eli Gal (prefecte)

Eli Gal (en Caius Aelius Gallus) va ser un magistrat romà amic d'Estrabó el geògraf, i se l'ha identificat amb l'Eli Gal que cita amb freqüència Galè, perquè els seus remeis s'haurien utilitzat amb èxit durant la seva expedició aràbiga.

Nou!!: Galè і Eli Gal (prefecte) · Veure més »

Eli Promot

Eli Promot (en llatí Aelius Promotus, en grec antic) va ser un metge grec d'Alexandria que hauria viscut després de l'època de Pompeu el Gran, probablement al encara que alguns historiadors el consideren més antic, excepte Johann Ludwig Choulant que el considera actiu després de la primera meitat del.

Nou!!: Galè і Eli Promot · Veure més »

Elià Mecci

Elià Mecci (en llatí Aelianus Meccius, en grec antic) era un metge romà que devia viure al, ja que Galè diu que va ser el primer dels seus mestres, al que menciona sempre amb molt de respecte.

Nou!!: Galè і Elià Mecci · Veure més »

Elizabeth Garrett Anderson

Elizabeth Garrett Anderson (Whitechapel, Londres, 9 de juny de 1836 - Aldeburgh, 17 de desembre de 1917) va ser la primera metgessa britànica.

Nou!!: Galè і Elizabeth Garrett Anderson · Veure més »

Envelliment del vi

decanta. L'envelliment de vi, la capacitat de millorament potencial de la seva qualitat, distingeix el vi de la majoria de productes de consum.

Nou!!: Galè і Envelliment del vi · Veure més »

Equinoteràpia

L'equinoteràpia, teràpia eqüestre o teràpia assistida per cavalls, és una teràpia alternativa que pretén ajudar en el desenvolupament cognitiu, físic, emocional i social de persones que pateixen alguna discapacitat física, intel·lectual o sensorial, que presenten algun trastorn de conducta o alguna problemàtica social, mitjançant els cavalls.

Nou!!: Galè і Equinoteràpia · Veure més »

Erasístrat

Erasístrat (Erasistratus) fou un famós metge i anatomista grec, probablement nascut a Iulis, a l'illa de Ceos, vers el 304 aC.

Nou!!: Galè і Erasístrat · Veure més »

Erasístrat de Sició

Erasístrat de Sició (en llatí Erasistratus, en grec antic Ἐρασίστρατος) va ser un metge grec probablement del segle I o II aC mencionat per Asclepíades Farmació (Asclepiades Pharmacion) i també per Galè.

Nou!!: Galè і Erasístrat de Sició · Veure més »

Ergastèrion

Ergastèrion o Ergastèria (en llatí: Ergasteria) era una ciutat minera de la regió de Mísia, a la via que anava de Pèrgam a Cízic, a uns 400 estadis de la primera.

Nou!!: Galè і Ergastèrion · Veure més »

Escola Mèdica Salernitana

L'Escola Mèdica Salernitana (en italià: Scuola Medica Salernitana) va ser la primera escola mèdica medieval i estava situada a la ciutat de Salern, regió de Campània, Itàlia, essent la major font de coneixement mèdic d'Europa en el seu temps.

Nou!!: Galè і Escola Mèdica Salernitana · Veure més »

Escrió de Pèrgam

Escrió de Pèrgam (en llatí Aeschrion, en grec antic Ἀισχρίων) va ser un metge grec nascut a Pèrgam al.

Nou!!: Galè і Escrió de Pèrgam · Veure més »

Escriboni Llarg

Escriboni Llarg (en llatí Scribonius Largus) era un metge romà del que es desconeix el praenomen i que de vegades porta lagnomen Designatià (Designatianus).

Nou!!: Galè і Escriboni Llarg · Veure més »

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Nou!!: Galè і Escultura grega clàssica · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: Galè і Escultura romana · Veure més »

Espagíria

Portada de l'edició de Kleine Wund-Artzney de 1608 de ''Benedictus Figulus'', basada en les notes de la conferència de Basilius Amerbach el Vell (1488-1535) sobre les conferències de Paracels durant la seva estada a Basilea (1527). Espagíria o paracelsianisme és un nom donat a la producció de medicines a partir de plantes utilitzant procediments alquímics.

Nou!!: Galè і Espagíria · Veure més »

Espelta petita

L'espelta petita (Triticum monococcum) és una planta amb flor de la família de les poàcies (Poaceae).

Nou!!: Galè і Espelta petita · Veure més »

Espiròmetre

Il·lustració del principi universal d'un espiròmetre. L'espiròmetre és un producte sanitari usat en medicina per mesurar els volums i capacitats del pulmó o, dit en altres paraules, per realitzar una espirometria.

Nou!!: Galè і Espiròmetre · Veure més »

Esquelet

Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.

Nou!!: Galè і Esquelet · Veure més »

Esteve (escriptor)

Esteve (en llatí Stephanus, en grec), probablement nascut a Atenes, fou un escriptor grec comentarista d'Hipòcrates i Galè, i suposat deixeble de Teòfil el Protoespatari.

Nou!!: Galè і Esteve (escriptor) · Veure més »

Esteve ben Basili

Esteve ben Basili (en llatí Stephanus, en grec antic Στέφανος) fou un metge probablement cristià assirià, fill d'un home anomenat Basili, que vivia a Bagdad, als dominis del califa Al-Mutawàkkil (847-861) i del que se sap que va traduir a Dioscòrides Pedaci i a Galè a l'àrab.

Nou!!: Galè і Esteve ben Basili · Veure més »

Esteve d'Alexandria

Esteve d'Alexandria (en llatí Stephanus, en grec) fou un alquimista grec d'Alexandria, que va escriure un tractat d'alquímia.

Nou!!: Galè і Esteve d'Alexandria · Veure més »

Esticometria

Esticometria és un terme aplicat a la mesura (μέτρον) de textos antics per στίχοι (Lit "files") o els versos d'una longitud fixa estàndard.

Nou!!: Galè і Esticometria · Veure més »

Estratònic de Pèrgam

Estratònic de Pèrgam (en llatí Stratonicus, en grec antic) va ser un metge nadiu de Pèrgam, deixeble de Sabí i un dels mestres de Galè vers l'any 148.

Nou!!: Galè і Estratònic de Pèrgam · Veure més »

Estrató de Beirut

Estrató (Straton) va ser un metge fenici hel·lenitzat nascut a Beirut.

Nou!!: Galè і Estrató de Beirut · Veure més »

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Nou!!: Galè і Etiologia · Veure més »

Euclides (metge segle II aC)

Euclides (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης) va ser un metge grec autor d'un antídot contra el verí d'alguns animals, la composició del qual és conservada per Galè a la seva obra sobre Antídots (vol. 14, pàgina 162).

Nou!!: Galè і Euclides (metge segle II aC) · Veure més »

Eudem

* Eudem (general), general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Galè і Eudem · Veure més »

Eudem (anatomista)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) va ser un metge i anatomista grec que va viure probablement al, ja que Galè diu que era contemporani d'Heròfil de Calcedònia i Erasístrat.

Nou!!: Galè і Eudem (anatomista) · Veure més »

Eudem (metge i conspirador)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) era un metge que va exercir a Roma, amant de Livil·la, la dona de Drus Cèsar (fill de l'emperador Tiberi).

Nou!!: Galè і Eudem (metge i conspirador) · Veure més »

Eudem (metge)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec) fou un metge grec o d'origen grec.

Nou!!: Galè і Eudem (metge) · Veure més »

Euforbe

Euforbe (en llatí Euphorbus, en grec antic) va ser un metge grec, que cap a finals del era el metge personal de Juba II rei de Numídia (31 aC a 25) i rei de Mauritània (25 aC a 23).

Nou!!: Galè і Euforbe · Veure més »

Eugenià

Eugenià (en llatí Eugenianus, en grec antic Εὐγενιανός) era un metge romà de la segona meitat del, contemporani i probablement amic i deixeble de Galè, amb el coincidia quan tots dos es trobaven a Roma.

Nou!!: Galè і Eugenià · Veure més »

Eunom (metge)

Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος) era un metge grec que devia viure al o una mica abans.

Nou!!: Galè і Eunom (metge) · Veure més »

Eurifó

Eurifó o Eurifont (en llatí Euriphon, en grec Εὐρυφῶν), fou un cèlebre metge de Cnidos a Cària que va néixer probablement a la meitat del segle V aC, ja que Sorà d'Efes el Jove diu que era un contemporani d'Hipòcrates, però més vell.

Nou!!: Galè і Eurifó · Veure més »

Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus

Un experiment d'Harvey ''Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis en Animalibus'' Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus (del llatí "Un exercici anatòmic sobre el moviment del cor i la sang en els éssers vius"), comunament anomenat De Motu Cordis, és l'obra més coneguda del metge anglès William Harvey.

Nou!!: Galè і Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus · Veure més »

Faó (metge)

Faó (en llatí Phaon, en grec) fou un antic metge grec, que hauria viscut al voltant del o una mica absns, ja que era contemporani o predecessor del gran metge Hipòcrates de Cos.

Nou!!: Galè і Faó (metge) · Veure més »

Figaflor

La figaflor o bacora és el fruit primerenc que fan algunes varietats de la figuera, per la fi de juny o a la primeria de juliol, segons com ve la calor.

Nou!!: Galè і Figaflor · Veure més »

Filagri de l'Epir

Filagri (en llatí Philagrius, en grec antic) era un metge grec nadiu de l'Epir que va viure després de Galè i abans que Oribasi, probablement al.

Nou!!: Galè і Filagri de l'Epir · Veure més »

Filòtim

Filòtim (en llatí Philotimus, en grec) fou un eminent metge grec, deixeble de Praxàgores, segons Galè, (De Aliment. Facult. i. 12, vol. vi. p. 509), i company d'Heròfil de Calcedònia (Galè, De Meth. Med. i. 3, vol. x. p. 28).

Nou!!: Galè і Filòtim · Veure més »

Filó (metge)

Filó (en llatí Philon, en grec antic) va ser un metge grec, que formava part de l'escola metòdica, mencionat entre altres per Galè.

Nou!!: Galè і Filó (metge) · Veure més »

Filó de Tars (metge)

Filó de Tars (en llatí Philon, en grec antic) era un metge grec nadiu de Tars a Cilícia, que va viure al segle I aC o fins i tot abans.

Nou!!: Galè і Filó de Tars (metge) · Veure més »

Filetes (metge)

Filetes (en llatí Philetes, en grec) fou un metge grec que va viure probablement al.

Nou!!: Galè і Filetes (metge) · Veure més »

Filip (metge)

Filip (en llatí Philippus, en grec) va ser un metge grec del, contemporani de Galè, membre de la secta dels empírics.

Nou!!: Galè і Filip (metge) · Veure més »

Filistió (metge)

Filistió (Philistio) fou un metge de l'antiga Grècia.

Nou!!: Galè і Filistió (metge) · Veure més »

Filonides de Catana

Filonides de Catana (en llatí Philonides, en grec antic) va ser un metge de Catana a Sicília, que segons Escriboni Llarg va ser mestre de Pacci Antíoc.

Nou!!: Galè і Filonides de Catana · Veure més »

Filotes d'Amfissa

Filotes (en Philotas) fou un metge grec nascut a Amfissa (Lòcrida) cap a la meitat del.

Nou!!: Galè і Filotes d'Amfissa · Veure més »

Fisiologia

La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).

Nou!!: Galè і Fisiologia · Veure més »

Fisiologia animal

La fisiologia animal és la ciència que s'ocupa de l'estudi de com funcionen i com realitzen les funcions els éssers vius (concretament els animals).

Nou!!: Galè і Fisiologia animal · Veure més »

Fisioteràpia

El mot fisioteràpia prové de la unió de les veus gregues: φύση, que significa Naturalesa i θεραπεία, que ve del verb "στη θεραπεία" i vol dir guarir.

Nou!!: Galè і Fisioteràpia · Veure més »

Flavi Boet

Flavi Boet (Φλάβιος Βοηϑός; Ptolemaida,... – 169) va ser un filòsof i polític romà que va viure al.

Nou!!: Galè і Flavi Boet · Veure més »

Francesc Franco

Francesc Franco (Xàtiva, c. 1515 - Sevilla, ?) va ser un metge valencià.

Nou!!: Galè і Francesc Franco · Veure més »

Gai (filòsof)

Gai (Gaius) fou un filòsof platònic grec.

Nou!!: Galè і Gai (filòsof) · Veure més »

Gai Plini Valerià

Gai Plini Valerià (en llatí Caius Plinius Valerianus) va ser un metge romà que va morir jove, amb uns 22 anys.

Nou!!: Galè і Gai Plini Valerià · Veure més »

Gastroenterologia

La gastroenterologia o digestologia (del grec gastḗr- "ventre", -énteron "intestí", i -logía "estudi de") és la branca de la medicina centrada en l'aparell digestiu i els seus trastorns.

Nou!!: Galè і Gastroenterologia · Veure més »

Gòrgies (metge)

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) era un metge romà segurament d'origen grec, que va exercir a Roma.

Nou!!: Galè і Gòrgies (metge) · Veure més »

Gómez Pereira

Gómez Pereira (1500-1567?) va ser un filòsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid).

Nou!!: Galè і Gómez Pereira · Veure més »

Gerard de Cremona

Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.

Nou!!: Galè і Gerard de Cremona · Veure més »

Giuseppe Gazola

va ser un pioner de la medicina científica i gran crític de les teories de Galé i dels escolàstics.

Nou!!: Galè і Giuseppe Gazola · Veure més »

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

Nou!!: Galè і Gladiador · Veure més »

Glauc (metge segle II aC)

Glauc (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος) va ser un metge grec que va viure al i probablement en part del, que Asclepíades Farmació cita en diverses ocasions, tal com recull Galè.

Nou!!: Galè і Glauc (metge segle II aC) · Veure més »

Glàndula pineal

La glàndula pineal o epífisi és una petita glàndula esfèrica ubicada en el centre de l'encèfal, sobre el sostre del tercer ventricle.

Nou!!: Galè і Glàndula pineal · Veure més »

Glàucies (metge)

Glàucies (en llatí Glaucias, en grec Γλαυκίας) fou un metge grec del grup dels empírics.

Nou!!: Galè і Glàucies (metge) · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Galè і Grècia romana · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Galè і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Guerson ben Salomó

Guerson ben Salomó va ser un escriptor, filòsof, matemàtic i talmudista jueu que va viure a Arle, Provença, a la meitat del.

Nou!!: Galè і Guerson ben Salomó · Veure més »

Guillem de Conches

Guillem de Conches (c. 1080 - c. 1150, Conches-en-Ouche, Normandia) fou un gramàtic i filòsof platònic francès del, fou especialment eminent en gramàtica i en el quadrivi.

Nou!!: Galè і Guillem de Conches · Veure més »

Handbol

Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.

Nou!!: Galè і Handbol · Veure més »

Hans Eysenck

Hans Eysenck (Berlín, 1916 – Londres, 1997) va ser un psicòleg britànic d'origen alemany que va treballar sobre la intel·ligència i la personalitat.

Nou!!: Galè і Hans Eysenck · Veure més »

Hecte

Hecte o hecteus (en grec antic ἕκτη, ἑκτεύς) i la seva meitat hemiecte o hemiecteu (ἡμίεκτον, ἡμιεκτέον), era un terme usat per indicar unes mesures de líquids i unes divisions monetàries en el sistema mètric grec, i són interessants com a exemple de les divisions de base duodecimal.

Nou!!: Galè і Hecte · Veure més »

Hegetor

Hegetor（en llatí Hegetor, en grec) fou un cirurgià que probablement vivia a Alexandria a finals del segle II aC o principis del segle I aC. Galè l'esmenta com a contemporani d'altres metges d'Alexandria de la mateixa època. Va viure abans d'Apol·loni de Cítion, que el cita i contradiu algunes de les seves opinions. Fou deixeble d'Heròfil de Calcedònia. Va escriure una obra titulada,De Causis, que no es conserva. Alguns erudits opinen que aquesta obra va ser escrita per Heròfil, i que el seu nom, Ἡγήτωρ (dirigent, conductor), no era un nom propi, sinó només un títol honorífic que se li aplicava.

Nou!!: Galè і Hegetor · Veure més »

Heliodor (cirurgià)

Heliodor (en llatí Heliodoros, en grec antic) va ser un cirurgià grec probablement contemporani de Juvenal que va viure al.

Nou!!: Galè і Heliodor (cirurgià) · Veure més »

Heliodor d'Atenes

Heliodor d'Atenes (en llatí Heliodorus) fou un poeta grec escriptor de tragèdies, que va escriure un poema titulat (Absolucions), del qual Galè en cita alguns versos que tracten sobre els verins (De Antidotus. 2.7, vol. 14. p. 145).

Nou!!: Galè і Heliodor d'Atenes · Veure més »

Heraclià

* Heraclià, emperador romà usurpador 412-413.

Nou!!: Galè і Heraclià · Veure més »

Heraclides d'Èritres

Heraclides d'Èritres (Heracleides) va ser un metge grec nascut a Èritres de Jònia.

Nou!!: Galè і Heraclides d'Èritres · Veure més »

Heraclides de Tarent (metge)

Heraclides de Tarent (Heracleides, en Ἡρακλείδης) va ser un metge grec nascut a Tarent, i anomenat per això Tarentinus.

Nou!!: Galè і Heraclides de Tarent (metge) · Veure més »

Heròdot (metge pneumàtic)

Heròdot (en llatí Herodotus, en grec antic) va ser un metge grec, deixeble potser d'Ateneu però més probablement d'Agàtinos, que va pertànyer a la secta dels pneumàtics.

Nou!!: Galè і Heròdot (metge pneumàtic) · Veure més »

Heròdot (metge)

Heròdot (en llatí Herodotus, en grec antic) fou un metge grec, esmentat per Galè (De Probis et Pravis Alimentornum Succis c. 4. vol. vi. p. 775; Medendi Methodus. vii. 6. vol. x. p. 474) juntament amb Eurifó com un dels metges que recomanava la llet humana en casos de debilitat extrema.

Nou!!: Galè і Heròdot (metge) · Veure més »

Heròfil de Calcedònia

Heròfil de Calcedònia (Ἡρόφιλος, Heróphilos) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria.

Nou!!: Galè і Heròfil de Calcedònia · Veure més »

Herba

Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.

Nou!!: Galè і Herba · Veure més »

Heres

Heres (en llatí Heras, en grec antic) va ser un metge de Capadòcia que va viure després d'Heràclides de Tàrent i abans d'Andròmac, segons diu Galè, probablement al.

Nou!!: Galè і Heres · Veure més »

Hermògenes de Tricca

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic) va ser un dels seguidors i admiradors d'Erasístrat, esmenta per Galè (De Simplic. Medicam. Temper. ac Facult. 1.29, vol. 11. p. 432), probablement el mateix metge que apareix en una inscripció trobada a Esmirna que diu que era fill de Caridem i que va escriure gran nombre d'obres mèdiques i històriques.

Nou!!: Galè і Hermògenes de Tricca · Veure més »

Herrada de Landsberg

Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin.

Nou!!: Galè і Herrada de Landsberg · Veure més »

Hicesi (metge)

Hicesi (en llatí Hicesius, en grec antic), va ser un metge grec que va viure probablement al final del.

Nou!!: Galè і Hicesi (metge) · Veure més »

Higiene

Higiene corporal La higiene és un conjunt de mesures destinades a prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses.

Nou!!: Galè і Higiene · Veure més »

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Nou!!: Galè і Hipòcrates · Veure més »

Hipòcrates III

Hipòcrates III (en llatí Hippocrates, en grec) fou el dinovè membre de la família dels Asclepíades que va viure probablement al segle IV aC.

Nou!!: Galè і Hipòcrates III · Veure més »

Hipòcrates IV

Hipòcrates IV (en llatí Hippocrates, en grec) va ser, segons Galè, fill de Dracó I i net del gran metge Hipòcrates.

Nou!!: Galè і Hipòcrates IV · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: Galè і Història de l'estètica · Veure més »

Història de la biologia

El frontispici dedicat al poema de temàtica evolucionista d'Erasmus Darwin ''El Temple de Naturalesa'' mostra una deessa enretirant el vel de la naturalesa (en la persona d'Àrtemis). Al·legoria i metàfora han jugat sovint un rol important a la història de la biologia. La història de la biologia traça l'estudi del món viu des dels temps antics fins als moderns.

Nou!!: Galè і Història de la biologia · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Galè і Història de la ciència · Veure més »

Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga

Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa. Hiparc de Nicea, en les ''Explicacions dels fenòmens d'Arat i Eudoxu'' (129 ae) inclogué un catàleg de més de mil estels i altres dades astronòmiques. No s'ha conservat, però s'especula que s'utilitzà per a la confecció de l'Atles Farnese La història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga és una subdivisió temporal de la història de la ciència i de la tècnica centrada en la prehistòria i l'edat antiga.

Nou!!: Galè і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga · Veure més »

Història de la cirurgia

La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.

Nou!!: Galè і Història de la cirurgia · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: Galè і Història de la medicina · Veure més »

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Nou!!: Galè і Història de la psiquiatria · Veure més »

Història de la tuberculosi

XIX. Consumpció, tisi, escròfula, mal de Pott, tabes mesentèrica, mal del rei o pesta blanca: de tots aquestes maneres s'ha conegut la tuberculosi al llarg de la història.

Nou!!: Galè і Història de la tuberculosi · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Galè і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Galè і Història de Turquia · Veure més »

Hyeronimus Mercurialis

''De morbis muliebribus'' Hyeronimus Mercurialis (1530-1606) fou un filòleg italià i metge, la seua obra més famosa fou.

Nou!!: Galè і Hyeronimus Mercurialis · Veure més »

Iatralipta

Iatralipta (en grec antic Ἰατραλειπτής, en llatí iatralipta o iatroaliptes) era el nom donat a l'antiga Grècia i a l'antiga Roma als metges que practicaven la ciència anomenada ἰατραλειπτική ("iatraleiptiké") que significava literalment "metge que cura mitjançant la fricció o la unció", segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Galè і Iatralipta · Veure més »

Ibn an-Nafís

Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí (Damasc, 1213 - el Caire, 17 de desembre de 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.

Nou!!: Galè і Ibn an-Nafís · Veure més »

Ificià

Ificià (en llatí Iphicianus, en grec antic) era un metge romà que Galè menciona quatre vegades, però amb petites diferències de nom cada vegada (. Ificià és la forma adoptada per Fabricius i sembla la més correcta, però Émile Littré en la seva edició d'Hipòcrates va utilitzar la forma Φηκιανός. Va ser deixeble de Quint i un dels tutors de Galè a la meitat del. Era seguidor de la filosofia estoica i va comentar una part o potser la totalitat de les obres d'Hipòcrates.

Nou!!: Galè і Ificià · Veure més »

Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río

Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río, conegut també pel seu pseudònim Melchor de Azagra (Saragossa, Aragó, 4 de juny de 1742 - ibídem, 21 de maig de 1814), va ser un naturalista, jurista i historiador aragonès.

Nou!!: Galè і Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Galè і Imperi Romà · Veure més »

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Nou!!: Galè і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »

Infern - Cant Quart

400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Nou!!: Galè і Infern - Cant Quart · Veure més »

Injecció (medicina)

miniatura Una injecció en medicina és la introducció de medicament o productes biològics al lloc d'acció mitjançant la punció a pressió en diferents teixits corporals mitjançant una xeringa i una agulla hipodèrmica o d'injecció.

Nou!!: Galè і Injecció (medicina) · Veure més »

Institut für Sexualwissenschaft

L' va ser un primer institut privat de recerca de sexologia a Alemanya de 1919 a 1933.

Nou!!: Galè і Institut für Sexualwissenschaft · Veure més »

Intersexualitat en la història

Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.

Nou!!: Galè і Intersexualitat en la història · Veure més »

Investigació animal

Enos, el ximpanzé espacial abans d'entrar a la càpsula Mercury-Atlas 5 el 1961. La investigació animal és l'ús d'animals no humans en experiments científics.

Nou!!: Galè і Investigació animal · Veure més »

Iogurt

El iogurt (del turc antic yuğur, turc modern yoğurt) és un aliment produït per fermentació bacteriana de la llet.

Nou!!: Galè і Iogurt · Veure més »

Iol·les de Bitínia

Iol·les (o Iolau; Iollas), va ser un escriptor grec de temes de medicina nascut a Bitínia i probablement contemporani d'Heraclides de Tarent o una mica anterior, al, segons que es dedueix de Dioscòrides.

Nou!!: Galè і Iol·les de Bitínia · Veure més »

Jacob ben Nissim

Jacob ben Nissim ibn Shahin va ser un filòsof i matemàtic jueu que va viure a la ciutat de Kairuan, a Tunísia, durant el, va viure al mateix segle que el Rabí Saadia Gaon.

Nou!!: Galè і Jacob ben Nissim · Veure més »

Jacopo Berengario da Carpi

Placa anatòmica de Jacopo Berengario da Carpi que representa una dona embarassada amb l'úter obert Jacopo Berengario da Carpi (també conegut com Jacobus Berengarius Carpensis, Jacopo Barigazzi, Giacomo Berengario da Carpi o simplement Carp; c. 1460 - c. 1530) va ser un metge italià.

Nou!!: Galè і Jacopo Berengario da Carpi · Veure més »

Jacques Daléchamps

Jacques Daléchamps o D'Aléchamps, Caen 1513- Lyon 1 de març de 1588 va ser un metge, filòleg i botànic francès.

Nou!!: Galè і Jacques Daléchamps · Veure més »

Jacques Dubois

Jacques Dubois, citat sovint amb el seu nom llatinitzat: Jacobus Sylvius (Lœuilly, prop d'Amiens, França, 1478 - París, 13 de gener de 1555), fou un metge i anatomista francés, i autor de la primera gramàtica de la llengua francesa.

Nou!!: Galè і Jacques Dubois · Veure més »

Jane Sharp

Jane Sharp (Shrewsbury?, c. 1641-1671) era una llevadora anglesa.

Nou!!: Galè і Jane Sharp · Veure més »

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Nou!!: Galè і Jaume Roig · Veure més »

Jean Fernel

Jean Fernel o Jean François Fernel (en llatí Joannes Fernelius Montdidier (Somme), 1497 — Fontainebleau, 1558), anomenat "El Galè modern", pels seus nombrosos escrits, fou un metge, matemàtic i astrònom francès.

Nou!!: Galè і Jean Fernel · Veure més »

Jerònima Galés

Felipa Jerònima Galés (? - València, octubre de 1587) fou una destacada impressora del, activa a la ciutat de València.

Nou!!: Galè і Jerònima Galés · Veure més »

Joan Actuari

Joannes (Joan) va ser un metge grec que va rebre el renom dActuari (en llatí: Actuarios, en grec: Ἀκτουάριος) nom pel que va ser més conegut.

Nou!!: Galè і Joan Actuari · Veure més »

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Nou!!: Galè і Joan Lluís Vives i March · Veure més »

Joan Mey

Joan Mey o Joan de Mey Flandro (Opprech, Dendermonde, Comtat de Flandes, finals segle XV – València, desembre 1555), fou un destacat impressor flamenc actiu des de 1542 fins a 1555, principalment a la ciutat de València.

Nou!!: Galè і Joan Mey · Veure més »

Juan de Cabriada

Juan de Cabriada y Borrás (Vildé, llogaret pròxim al Burgo de Osma, Castella i Lleó, 23 de setembre de 1661 — Ágreda, Castella i Lleó, 27 de maig de 1743), generalment tingut per valencià des de Rodríguez, fou un metge reformista, famós per la seua única obra, titulada Carta filosófica, médico-chymica, de la qual digué López Piñero que, «pel vigor i l'altura del seu text i per la seua influència excepcional, el llibre mereix ser considerat com el manifest de la renovació a Espanya de la medicina i dels sabers que s'hi relacionen».

Nou!!: Galè і Juan de Cabriada · Veure més »

Juan Huarte de San Juan

Juan Huarte de San Juan (1529, Sant Joan de Peu del Port - 1589, Linares), patró de la psicologia espanyola, escollit en 1983 pels degans de les facultats de psicologia, fou un metge espanyol pioner en la investigació de les diferències individuals, que va anomenar enginys.

Nou!!: Galè і Juan Huarte de San Juan · Veure més »

Juli Bas (metge)

Juli Bas (Julius Bassus) va ser un metge romà del dC, autor de botànica i medicina en grec.

Nou!!: Galè і Juli Bas (metge) · Veure més »

Julià d'Alexandria

Julià d'Alexandria era un metge grec nascut a Alexandria i contemporani de Galè, que va viure al.

Nou!!: Galè і Julià d'Alexandria · Veure més »

Julià d'Alexandria (patriarca)

Julià d'Alexandria va ser l'onzè patriarca d'Alexandria, dels anys 178 al 189, durant el regnat de l'emperador Còmmode.

Nou!!: Galè і Julià d'Alexandria (patriarca) · Veure més »

Julivert

El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.

Nou!!: Galè і Julivert · Veure més »

La generació dels animals

De generatione animalium (en grec: peri zôôn genêseôs, Sobre l'origen dels animals) és una obra d'Aristòtil escrita el que tracta de la generació i desenvolupament embrionari dels animals inclosos els humans.

Nou!!: Galè і La generació dels animals · Veure més »

Lactarius Mons

Lactarius Mons (en Γάλακτος ὄρος) era el nom d'una muntanya prop d'Estàbia a Campània.

Nou!!: Galè і Lactarius Mons · Veure més »

Leònides (metge)

Leònides (en llatí Leonidas, en grec antic) va ser un antic metge grec nadiu d'Alexandria que va pertànyer al grup anomenat dels episintètics.

Nou!!: Galè і Leònides (metge) · Veure més »

Lecani Arios

Lecani Arios (en Λεκάνιος Ἄρειος Lekánios Áreios; en Lecanius Areius o Arius) era un metge grec del qual Andròmac n'esmenta les fórmules mèdiques i que per tant devia viure al, o potser a final del.

Nou!!: Galè і Lecani Arios · Veure més »

Leonhart Fuchs

va ser un metge i botànic alemany i dels fundadors de la moderna botànica junt amb Otto Brunfels i Hieronymus Bock (també dit Hieronymus Tragus).

Nou!!: Galè і Leonhart Fuchs · Veure més »

Leptospira

Leptospira (del grec leptos: prim; i del llatí spira: espiral) és un gènere de bacteris de l'ordre de les espiroquetals, que inclou un petit nombre d'espècies patògenes i sapròfits.

Nou!!: Galè і Leptospira · Veure més »

Licos de Macedònia

Licos de Macedònia (en llatí Lycus, en grec antic) va ser un metge grec nascut a Macedònia a la primera meitat del.

Nou!!: Galè і Licos de Macedònia · Veure més »

Literatura gaèlica escocesa

La literatura gaèlica escocesa és la literatura feta en gaèlic escocès, llengua cèltica parlada a Escòcia.

Nou!!: Galè і Literatura gaèlica escocesa · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Galè і Literatura grega antiga · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Galè і Literatura romana · Veure més »

Litori de Benevent

Litori de Benevent (Litorius) va ser un cirurgià veterinari romà, nadiu de la ciutat de Benevent, de la regió del Samni, famós per haver descobert un remei pel borm, una malaltia dels equins.

Nou!!: Galè і Litori de Benevent · Veure més »

Lleó (metge)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un metge anomenat (filòsof i metge).

Nou!!: Galè і Lleó (metge) · Veure més »

Llibre d'òptica

Portada del text en llatí ''Opticae Thesaurus'', que inclou el ''Llibre d'òptica'' dIbn al-Tàrafa, mostrant l'arc de Sant Martí, l'ús d'espills parabòlics per incendiar vaixells, la distorsió de les imatges causada per la refracció en l'aigua, i altres efectes òptics El Llibre d'òptica (o) és un tractat en set volums sobre òptica i sobre altres camps del saber, escrit per l'estudiós medieval Ibn al-Tàrafa (965– c.1040).

Nou!!: Galè і Llibre d'òptica · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Galè і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia

Aquesta és una llista de les unitats de volum utilitzades a l'antiga Grècia.

Nou!!: Galè і Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia · Veure més »

Llista de cràters de la Lluna: G-K

Llista de cràters de la Lluna (G-K) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Nou!!: Galè і Llista de cràters de la Lluna: G-K · Veure més »

Llista de metges grecs

A continuació es presenta una llista dels metges grecs més destacats de l'època clàssica.

Nou!!: Galè і Llista de metges grecs · Veure més »

Lluís Collado

Lluís Collado (València, 1510/1520 - València, 1585/1587), fou un metge valencià, catedràtic de la Universitat de València i protometge i sobrevisitador del regne des de 1576 fins a la seva mort.

Nou!!: Galè і Lluís Collado · Veure més »

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Nou!!: Galè і Locució llatina · Veure més »

Luci de Tars

Luci de Tars (en llatí Lucius, en grec antic) era un metge grec natural de Tars a Cilícia, al que Galè, menciona, i que va viure al.

Nou!!: Galè і Luci de Tars · Veure més »

Magne (metge)

Magne (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec que va viure després de Temisó de Laodicea i al mateix temps que Arquígenes o una mica abans, a la segona meitat del.

Nou!!: Galè і Magne (metge) · Veure més »

Magne Arquiatre

Magne Arquiatre (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec que va escriure sobre antídots, així anomenat perquè va arribar a la dignitat d'arquiatre (archiater).

Nou!!: Galè і Magne Arquiatre · Veure més »

Magne de Filadelfia

Magne de Filadelfia (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec nadiu de Filadelfia a Lídia.

Nou!!: Galè і Magne de Filadelfia · Veure més »

Magne de Tars

Magne de Tars (en llatí Magnus, en grec antic) va ser un metge grec nadiu de Tars a Cilícia que hauria viscut al començament del.

Nou!!: Galè і Magne de Tars · Veure més »

Malenconia

La malenconia, melancolia o melangia (del grec clàssic, «negre» i, «bilis»), un concepte que sovint es pot confondre amb la depressió (del llatí depressus, «abatiment»), és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància.

Nou!!: Galè і Malenconia · Veure més »

Marí (metge)

Marí (en llatí Marinus, en grec antic) era un metge i anatomista romà que va viure en part del i part del, ja que Quint, el tutor de Galè va ser un dels seus alumnes.

Nou!!: Galè і Marí (metge) · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Galè і Marc Aureli · Veure més »

Marcel el Físic

Marcel el Físic (en llatí Marcellus) era un metge romà que segurament va viure al, en el regnat de l'emperador Neró (que va regnar entre el 54 i el 68).

Nou!!: Galè і Marcel el Físic · Veure més »

Marcello Malpighi

Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi.

Nou!!: Galè і Marcello Malpighi · Veure més »

Marcià (metge)

Marcià (en llatí Marcianus, en grec antic) era un metge de Roma, que va gaudir de gran reputació com anatomista i va viure al.

Nou!!: Galè і Marcià (metge) · Veure més »

Marcos de Toledo

Marcos de Toledo, conegut en llatí com, Marcus Tolletanus o Marcus Canonicus Tolletanus, va ser un traductor i metge del principi, que va traduir obres mèdiques i religioses àrabs al llatí.

Nou!!: Galè і Marcos de Toledo · Veure més »

Masserof

Masserof és una partida de Xaló, a la comarca alacantina de la Marina Alta, que està situada al Sud-oest del terme municipal.

Nou!!: Galè і Masserof · Veure més »

Mànties

Mànties (en llatí Mantias, en grec) fou un metge grec que va ser tutor o mestre d'Heràclides de Tàrent i un dels seguidors dels ensenyaments d'Heròfil de Calcedònia.

Nou!!: Galè і Mànties · Veure més »

Medi (metge)

Medi (en llatí Medius, en grec) fou un metge grec deixeble de Crisip de Cnidos, que va viure el i segle III aC.

Nou!!: Galè і Medi (metge) · Veure més »

Medicament

Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.

Nou!!: Galè і Medicament · Veure més »

Medicina a l'antiga Roma

La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines.

Nou!!: Galè і Medicina a l'antiga Roma · Veure més »

Medicina de l'antic Iran

Alguns dels primers registres de la història de la medicina de l'antic Iran es poden trobar l'Avesta, la col·lecció principal dels texts sagrats del zoroastrisme. La Medicina de l'antic Iran  la seva pràctica i el seu estudi a Pèrsia té una història llarga i prolífica.

Nou!!: Galè і Medicina de l'antic Iran · Veure més »

Medicina de l'antiga Grècia

480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.

Nou!!: Galè і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »

Medicina en el món islàmic medieval

Foli d'un manuscrit àrab del Dioscòrides Pedaci, ''De Materia Medica'', 1229Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica.

Nou!!: Galè і Medicina en el món islàmic medieval · Veure més »

Medicina en l'antic Egipte

El Papir Edwin Smith antic document de la medicina egípcia, que inclou el diagnòstic i tractament de les lesions. Instrumental mèdic, gravat al temple de Kom Ombo. La medicina a l'antic Egipte és una de les més antigues documentades.

Nou!!: Galè і Medicina en l'antic Egipte · Veure més »

Medicina romana d'Orient

Il·lustracions d'ocells del manuscrit romà d'Orient ''Codex Aniciae Julianae''. La medicina romana d'Orient comprèn les pràctiques mèdiques disponibles a l'Imperi Romà d'Orient, entre els anys 400 i 1453.

Nou!!: Galè і Medicina romana d'Orient · Veure més »

Meges (cirurgià)

Meges (en llatí Meges, en grec antic) va ser un eminent cirurgià natural de Sidó a Fenícia, segons diu Galè.

Nou!!: Galè і Meges (cirurgià) · Veure més »

Menèmac

Menèmac (en llatí Menemachus, en grec antic) era un metge grec nascut en una de les ciutats de nom Afrodísies, però no se sap en quina de les d'aquest nom.

Nou!!: Galè і Menèmac · Veure més »

Menòdot de Nicomèdia

Menòdot de Nicomèdia (en llatí Menodotus, en grec antic Μενόδοτος) va ser un metge grec nascut a Nicomèdia, a Bitínia.

Nou!!: Galè і Menòdot de Nicomèdia · Veure més »

Meni Rufus

Meni Rufus (Menius Rufus; Μήνιος Ῥοῦφος) fou un metge romà que va viure al o una mica abans.

Nou!!: Galè і Meni Rufus · Veure més »

Mesué (El Jove)

fou un suposat metge cristià jacobita, que hauria escrit els famosos Cànons, sobre la doctrina de Galè de Pèrgam i les teories d'Avicenna.

Nou!!: Galè і Mesué (El Jove) · Veure més »

Metrodor (deixeble de Sabí)

Metrodor (Metrodorus) va ser un metge de la Grècia romana, deixeble de Sabí, que va viure vers la part final del i la primera part del dC.

Nou!!: Galè і Metrodor (deixeble de Sabí) · Veure més »

Miquel Servet

Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.

Nou!!: Galè і Miquel Servet · Veure més »

Mnaseu

Mnaseu o Mnàsees (Mnasaeus) va ser un metge grec pertanyent a la secta dels metòdics, una de les escoles de medicina més importants en el món grecoromà.

Nou!!: Galè і Mnaseu · Veure més »

Mnemó

Mnemó (Mnemon) fou un metge de Side a Pamfília, seguidor de Cleofant.

Nou!!: Galè і Mnemó · Veure més »

Mnesiteu

Mnesiteu (en llatí Mnesitheus, en grec) fou un metge grec nadiu d'Atenes que va viure probablement al.

Nou!!: Galè і Mnesiteu · Veure més »

Moisès ibn Ezra

Moisès ben Jacob ibn Ezra (en hebreu, משה בן יעקב הסלח אבן עזרא Moshe ben Yaʿqo ibn Ezra; en àrab, أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا Abū Hārūn Mūsa ben Yaʿqūb ibn ʿEzra’) conegut com a Ha-Sallah «escriptor de penitències» (Granada, ~1055 - d. 1135), fou filòsof i lingüista, i un dels principals poetes jueus d'Al-Àndalus.

Nou!!: Galè і Moisès ibn Ezra · Veure més »

Mondino de Luzzi

Mondino de Luzzi, o de Liuzzi o de Lucci, (ca. 1270 – 1326), també conegut com a Mundinus, fou un metge, anatomista, i professor de cirurgia italià que va viure i va treballar a Bolonya.

Nou!!: Galè і Mondino de Luzzi · Veure més »

Neuroanatomia

La neuroanatomia és l'estudi de l'estructura i l'organització del sistema nerviós.

Nou!!: Galè і Neuroanatomia · Veure més »

Nicòstrat (metge)

Nicòstrat (en llatí Nicostratos, en grec antic) va ser un metge del que parla Antífanes el Jove, i diu que a la seva mort va deixar una gran quantitat de diners a una cortesana que va agafar el nom dAnticyra (Ἀντίκυρα, la que va trobar).

Nou!!: Galè і Nicòstrat (metge) · Veure més »

Nicó de Pèrgam

Nicó de Pèrgam (en llatí Nicon en grec antic Νίκων "Níkon") fou un arquitecte i geòmetra nadiu de Pèrgam, pare del metge Galè, segons diuen Suides i Joan Tzetzes.

Nou!!: Galè і Nicó de Pèrgam · Veure més »

Nicerat (escriptor)

Nicerat, en llatí Niceratus, en grec antic, fou un escriptor grec que va escriure sobre plantes.

Nou!!: Galè і Nicerat (escriptor) · Veure més »

Nicetes (metge)

Nicetes (Nicetas) va ser un metge grec de l'època romana d'Orient.

Nou!!: Galè і Nicetes (metge) · Veure més »

Nicolaes Tulp

Nicolaes Tulp (Amsterdam, 11 d'octubre de 1593 - Amsterdam, 12 de setembre de 1674) va ser un metge i polític neerlandès del que en el seu temps va ser molt reconegut tant com: metge cirurgià; anatomista nomenat «Praelector d'Anatomia» que havia de regularitzar les disseccions públiques; un líder cívic elegit diverses vegades alcalde d'Amsterdam i també va exercir el paper de jutge com d'altres rols cívics; investigador, per ésser el primer de descriure un ximpanzé, d'altres dels seus interessos dintre de les seves recerques van ser la botànica, la teràpia amb medicaments i la producció de la Pharmacopoea holandesa oficial.

Nou!!: Galè і Nicolaes Tulp · Veure més »

Nicolau (metge)

Nicolau (en llatí Nicolaus, en grec antic) va ser un metge grec que Galè menciona, i es creu que va viure al o abans.

Nou!!: Galè і Nicolau (metge) · Veure més »

Numisià

Numisià (en llatí Numisianus, en grec antic, però la forma més freqüent és la primera) va ser un destacat metge de Corint al que va anar a escoltar Galè, expressament, al tomb de l'any 150 aC.

Nou!!: Galè і Numisià · Veure més »

Odontologia

Una radiografia panoràmica on es pot veure la dentadura humana. Lodontologia és una professió sanitària que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca.

Nou!!: Galè і Odontologia · Veure més »

Olímpic de Milet

Olímpic (Olympicus), també anomenat de vegades Olimpíac (Olympiacus) encara que segurament de manera incorrecta, va ser un metge grec, nadiu de Milet, membre de l'Escola metòdica, una de les grans escoles de medicina del món grecollatí, encara que no seguia totes les seves doctrines.

Nou!!: Galè і Olímpic de Milet · Veure més »

Oliva Sabuco

Oliva Sabuco o Luisa Oliva Sabuco de Nantes Barrera (Alcaraz, Albacete, 2 de desembre de 1562 – íd. ca. 1646) va ser una dona espanyola de l'època renaixentista.

Nou!!: Galè і Oliva Sabuco · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Galè і Ordi · Veure més »

Ostomia

Ostomia (del grec stoma, que traduït seria "boca") és un abocament artificial, creat quirúrgicament, de l'aparell digestiu, urinari o respiratori.

Nou!!: Galè і Ostomia · Veure més »

Pacci Antíoc

Pacci o Pacci Antíoc (en llatí Paccius Antiochus, en grec antic) era un metge romà del començament de l'era cristiana, deixeble de Filonides de Catana i va viure probablement a la ciutat de Roma.

Nou!!: Galè і Pacci Antíoc · Veure més »

Pal·ladi (metge)

Pal·ladi (en llatí Palladius, en grec Παλλάδιος) fou un escriptor grec sobre temes mèdics del que alguns escrits encara es conserven.

Nou!!: Galè і Pal·ladi (metge) · Veure més »

Papirs mèdics de l'antic Egipte

Antics instruments mèdics (temple de Kom Ombo) Els papirs mèdics són textos egipcis antics escrits en papir que faciliten una visió de les seves pràctiques i procediments mèdics.

Nou!!: Galè і Papirs mèdics de l'antic Egipte · Veure més »

Paracels

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.

Nou!!: Galè і Paracels · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Galè і Parmènides · Veure més »

Pàmfil (filòsof)

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic Πάμφιλος) fou un escriptor i filòsof grec nadiu d'Amfípolis, Sició o Nicòpolis, de renom Φιλοπράγματος (Filoprágmatos").

Nou!!: Galè і Pàmfil (filòsof) · Veure més »

Pàmfil de Nicòpolis

Pàmfil de Nicòpolis va ser un metge i gramàtic grec nadiu de Nicòpolis d'Egipte, que va exercir a Roma i va adquirir una gran fortuna probablement entre el segle II aC i el segle I aC.

Nou!!: Galè і Pàmfil de Nicòpolis · Veure més »

Pèlops (metge)

Pèlops (en llatí Pelops, en grec antic) era un metge d'Esmirna a Lídia que va viure al i es va fer cèlebre pel seu coneixement de l'anatomia humana.

Nou!!: Galè і Pèlops (metge) · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Nou!!: Galè і Pèrgam · Veure més »

Pòlib de Cos

Pòlib de Cos (Πολύβος) fou un metge grec, esmentat sovint per Galè, Apuleu Cels i Celi Aurelià.

Nou!!: Galè і Pòlib de Cos · Veure més »

Pepagomè

Demetri Pepagomè (en llatí Demetrius Pepagomenus, en grec) fou un metge grec que va viure a l'entorn del i va dedicar una de lles seves obres a l'emperador Miquel VIII Paleòleg (1259/1261-1282).

Nou!!: Galè і Pepagomè · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Galè і Període hel·lenístic · Veure més »

Pere Ximeno

Pere Ximeno (València, ca. 1515 — Alcalá de Henares, ca. 1555).

Nou!!: Galè і Pere Ximeno · Veure més »

Pesta antonina

L'Ángel de la mort copejant una porta durant la pesta de Roma; gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay. La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient.

Nou!!: Galè і Pesta antonina · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Galè і Pesta Negra · Veure més »

Petró

Petró (en llatí Petron, en grec) o Petrones (Petronas, Πετρονάς) fou un metge grec nascut a l'illa d'Egina que va viure després d'Hipòcrates però abans d'Heròfil de Calcedònia i Erasístrat de Sició i probablement sobre la meitat del.

Nou!!: Galè і Petró · Veure més »

Petroni (metge)

Petroni (Petronius) va ser un escriptor de temes farmacològics que va viure al, atès que Dioscòrides l'esmenta entre els autors pròxims a ell en el temps.

Nou!!: Galè і Petroni (metge) · Veure més »

Plistonic

Plistonic (Plistonicus) fou un metge de l'antiga Grècia, deixeble de Praxàgores, que va viure probablement a la segona meitat del i la primera meitat del.

Nou!!: Galè і Plistonic · Veure més »

Políarc

Políarc (en llatí Polyarchus, en grec antic) era un metge grec que menciona Appuleu Cels i que va viure probablement al o al final del segle I aC.

Nou!!: Galè і Políarc · Veure més »

Poliedes

Poliedes (en llatí Polyeides, en grec antic) era un metge grec que va viure al segle I aC o una mica abans, ja que Appuleu Cels el menciona i també Andròmac, segons diu Galè.

Nou!!: Galè і Poliedes · Veure més »

Popina

A l'antiga Roma, una popina (plural: popinae) era una taverna de mala reputació, associada tant a la restauració, als jocs d'atzar i a la prostitució.

Nou!!: Galè і Popina · Veure més »

Posidoni (metge)

Posidoni (en llatí Poseidonius, en grec antic) va ser un metge grec autor de diverses obres sobre medicina de les que només en resten algun fragments reproduïts per Arquígenes.

Nou!!: Galè і Posidoni (metge) · Veure més »

Praxàgores de Cos

Praxàgores de Cos (Praxagoras), fill de Nicarc, va ser un metge grec que, segons Galè, era de la família dels Asclepíades.

Nou!!: Galè і Praxàgores de Cos · Veure més »

Pròcul (metge)

Pròcul (en llatí Proculus o també Proclus en grec Πρόκλος) va ser un metge que probablement va néixer a Rhegium, a Calàbria.

Nou!!: Galè і Pròcul (metge) · Veure més »

Primum non nocere

Primum (est) non nocere o μὴ βλάπτειν (en grec) és una locució llatina que es tradueix en català per «primerament, no noure».

Nou!!: Galè і Primum non nocere · Veure més »

Procle de Règium

Procle (Proclus, Πρόκλος) fou un metge grec nadiu de Règium, al país dels brucis.

Nou!!: Galè і Procle de Règium · Veure més »

Ptolemeu el metge

Ptolemeu el metge (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un metge i cirurgià grec del segle I aC.

Nou!!: Galè і Ptolemeu el metge · Veure més »

Publi (metge)

Publi (en llatí Publius) era un metge romà que Andròmac menciona i que per tant devia viure al.

Nou!!: Galè і Publi (metge) · Veure més »

Publi Atti Atimet

Publi Atti Atimet (en llatí Publius Attius Atimetus) era un metge romà del que es conserva el nom en una inscripció, i que va tractar a l'emperador August.

Nou!!: Galè і Publi Atti Atimet · Veure més »

Pus

El pus, matèria purulenta o liquor puris és una substància sovint blanquinosa o groguenca, de densitat variable, produïda pel cos durant els processos infecciosos.

Nou!!: Galè і Pus · Veure més »

Quatre temperaments

Els quatre temperaments són els quatre tipus de personalitat dominants.

Nou!!: Galè і Quatre temperaments · Veure més »

Quint (metge)

Quint (en llatí Quintus) va ser un destacat metge romà de la primera meitat del.

Nou!!: Galè і Quint (metge) · Veure més »

Quinto Tiberio Angelerio

Coberta de ''Epidemiologia sive tractatus de peste'' (1598), primer ús conegut del mot «epidemiologia» en espanyol i en llatí. Quinto Tiberio Angelerio (Belloforte, Calàbria; 1532-Nàpols, 6 de desembre de 1617) va ser un metge italià.

Nou!!: Galè і Quinto Tiberio Angelerio · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Galè і Ramon Llull · Veure més »

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Nou!!: Galè і Reformisme borbònic · Veure més »

Regimen sanitatis Salernitanum

Regimen sanitatis Salernitanum —Regla sanitària Salernitana— (conegut com a Flos medicinae o Lilium medicinae; La Flor de la Medicina o El Lliri de la Medicina) és un poema didàctic medieval escrit en vers dhexàmetre.

Nou!!: Galè і Regimen sanitatis Salernitanum · Veure més »

René Chartier

René Chartier (1572, Vendôme - 29 d'octubre de 1654) fou un metge francès.

Nou!!: Galè і René Chartier · Veure més »

República de les lletres

Voltaire (1694-1778), autor d'una gran correspondència (unes 20.000 cartes en el transcurs de la seva vida) que es conserva actualment. República de les lletres (Respublica literaria) és la denominació utilitzada per designar una gran comunitat d'intel·lectuals d'Europa i Amèrica, formada a finals del i en el transcurs del, una de les principals característiques dels quals va ser l'ús sistemàtic de cartes manuscrites per les seves comunicacions.

Nou!!: Galè і República de les lletres · Veure més »

Rete mirabile

La rete mirabile (en català, 'xarxa meravellosa'; plural 'retia mirabilia') és una xarxa complexa d'artèries i venes molt properes entre si, que es troba en alguns vertebrats.

Nou!!: Galè і Rete mirabile · Veure més »

Revolució científica

La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.

Nou!!: Galè і Revolució científica · Veure més »

Richard Blackmore

Richard Blackmore (Corsham, 1654 - Boxted, 1729) fou un prestigiós metge i escriptor britànic.

Nou!!: Galè і Richard Blackmore · Veure més »

Rufus Efesi

''Ouvres'', 1879 Rufus Efesi (en llatí Rufus Ephesius, en grec antic) va ser un metge nadiu d'Efes que, segons l'erudit àrab Abu-l-Faraj al-Isbahaní, hauria viscut en temps de Plató.

Nou!!: Galè і Rufus Efesi · Veure més »

Sabí (metge)

Sabí (Sabinus) va ser un metge de la Grècia romana.

Nou!!: Galè і Sabí (metge) · Veure més »

Sabó

Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.

Nou!!: Galè і Sabó · Veure més »

Salsamenta

La salsamenta era el peix en salaó a la Roma antiga.

Nou!!: Galè і Salsamenta · Veure més »

Salut

200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948.

Nou!!: Galè і Salut · Veure més »

Sarna

La ronya, sarna o escabiosi és una malaltia produïda per un àcar paràsit Sarcoptes scabiei.

Nou!!: Galè і Sarna · Veure més »

Sàtir (metge)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) era un metge grec del, deixeble de Quint, segons diu Galè.

Nou!!: Galè і Sàtir (metge) · Veure més »

Sòstrat d'Alexandria

Sòstrat d'Alexandria (en llatí Sostratus, en grec) fou un cirurgià nascut a Alexandria.

Nou!!: Galè і Sòstrat d'Alexandria · Veure més »

Sebastià Serrano Farrera

Sebastià Serrano Farrera (Bellvís, Pla d'Urgell, 1944) és un lingüista i professor de teoria de la comunicació i lingüística.

Nou!!: Galè і Sebastià Serrano Farrera · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Galè і Segle II · Veure més »

Serapió d'Alexandria

Serapió d'Alexandria (en llatí Serapion, en grec) fou un metge grec nadiu d'Alexandria que va viure al després d'Heròfil de Calcedònia, Erasístrat i Filí de Cos i abans que Apol·loni Empíric, Glàucies, Heràclides de Tàrent, Menòdot de Nicomèdia, Sext Empíric i Critó.

Nou!!: Galè і Serapió d'Alexandria · Veure més »

Sever (metge)

Sever (en llatí Severus, en grec antic Σεβῆρος o Σευῆρος) era un metge grec que menciona Arquígenes, segons diu Galè, que deixa entendre que ja era mort quan Arquígenes en parlava.

Nou!!: Galè і Sever (metge) · Veure més »

Sexti Níger

Sexti Níger (Sextius Niger) va ser un metge i escriptor romà que va viure probablement al començament del.

Nou!!: Galè і Sexti Níger · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Galè і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sistema circulatori

Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.

Nou!!: Galè і Sistema circulatori · Veure més »

Solos (Xipre)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa nord de la part occidental de Xipre, a la vora d'un petit riu, segons diu Estrabó.

Nou!!: Galè і Solos (Xipre) · Veure més »

Speculum al foder

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall, espill o manual del fotre i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals.

Nou!!: Galè і Speculum al foder · Veure més »

Subhan Kuli Khan

Subhan Kuli Khan fou kan de Bukharà (1681-1702), fill de Nadhr Muhammad ibn Din Muhammad i germà i successor d'Abd al-Aziz Khan.

Nou!!: Galè і Subhan Kuli Khan · Veure més »

Sutura quirúrgica

Fil de sutura atraumàtic fet a base de polipropilè, no reabsorbible. La sutura quirúrgica és una tècnica utilitzada per a mantenir els teixits corporals units després d'una ferida o una incisió per cirurgia; ve a ser com la costura de la roba, cosida a banda i banda del tall.

Nou!!: Galè і Sutura quirúrgica · Veure més »

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Nou!!: Galè і Tacuinum sanitatis · Veure més »

Teòcrates

Teòcrates (en llatí Theocrates, en grec Θεόκρατες) és el nom que dona Fabricius (Biblitheca Graeca vol. 13. p. 432, ed. vet.) a un metge grec, basant-se en l'autoritat d'una versió llatina d'Avicenna, però probablement és un error.

Nou!!: Galè і Teòcrates · Veure més »

Teòfil el Protoespatari

Teòfil el Protoespatari (en llatí Teophilus Protospatharius, en grec antic Θεόφιλος Πρωτοσπαθάριορ), identificat amb Filoteu (Philotheus, Φιλόθεος) i Filaret (Φιλάρετος), tot i que que potser eren persones diferents, va ser un metge grec autor de diversos tractats de medicina, encara que l'autoria almenys d'alguns és discutida.

Nou!!: Galè і Teòfil el Protoespatari · Veure més »

Teó d'Alexandria (segle II aC)

Teó d'Alexandria (en llatí Theon, en grec) fou un metge grec nadiu d'Alexandria, que originalment fou un atleta i després un gimnasta i va escriure dues obres sobre gimnàstica titulades que són esmentades per Galè i no s'han conservat.

Nou!!: Galè і Teó d'Alexandria (segle II aC) · Veure més »

Teó d'Alexandria (segle IV)

Teó d'Alexandria (en llatí Theon, en grec) fou un metge grec nadiu d'Alexandria que va escriure una obra completa de medicina anomenada, que vol dir "Home", en les que tracta les malalties sistemàticament començant pel cap i baixant fins als peus; l'obra també incloïa parts de farmàcia.

Nou!!: Galè і Teó d'Alexandria (segle IV) · Veure més »

Tecnologia farmacèutica

Utensilis propis en la fabricacions de medicaments La tecnologia farmacèutica és la ciència i tècnica que s'ocupa de la fabricació de les formes farmacèutiques, així com la preparació dels fàrmacs, que a l'etapa d'eixida coneixem com a medicaments.

Nou!!: Galè і Tecnologia farmacèutica · Veure més »

Temperament

''Cinc capçals grotescs'', és una il·lustració dels quatre temperaments, des d'una perspectiva clàssica, elaborada per Leonardo da Vinci el 1490. En psicologia, s'anomena temperament la part de la personalitat l'origen de la qual es basa en l'herència genètica.

Nou!!: Galè і Temperament · Veure més »

Temporada 1907-1908 del FC Barcelona

La temporada 1907-08 va ser la 9a de la història del FC Barcelona.

Nou!!: Galè і Temporada 1907-1908 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1908-1909 del FC Barcelona

La temporada 1908-09 va ser la 10a de la història del FC Barcelona.

Nou!!: Galè і Temporada 1908-1909 del FC Barcelona · Veure més »

Teoria del tret

En l'àrea de la psicologia, la teoria del tret explicatiu del capteniment humà suposa l'existència de característiques estables en l'estructura de la personalitat individual.

Nou!!: Galè і Teoria del tret · Veure més »

Teoria dels humors

XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.

Nou!!: Galè і Teoria dels humors · Veure més »

Teràpia ocupacional

La teràpia ocupacional és una professió sociosanitària encarregada de proporcionar la màxima autonomia personal en aquells individus que pateixin qualsevol tipus de discapacitat, tant física com mental, sensorial o social.

Nou!!: Galè і Teràpia ocupacional · Veure més »

Tiberi Claudi Quirina Menècrates

Tiberi Claudi Quirina Menècrates (en llatí Tiberius Claudius Quirina Menecrates en grec antic Μενεκράτης) va ser un metge que es troba mencionat en una inscripció grega, probablement el mateix que sovint cita Galè.

Nou!!: Galè і Tiberi Claudi Quirina Menècrates · Veure més »

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Nou!!: Galè і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »

Trifó (metge)

Trifó (en llatí Tryphon, en grec antic) era un metge i cirurgià grecollatí.

Nou!!: Galè і Trifó (metge) · Veure més »

Trotula

XIII, ff. 84v-85r, obertura del ''De ornatu mulierum''. El nom de Trotula fa referència a un grup de tres textos sobre medicina femenina que es van compondre a la ciutat portuària italiana de Salern al.

Nou!!: Galè і Trotula · Veure més »

Valeriana vera

La valeriana, herba gatera, orella de llebre, valeriana major, valeriana vera o valeriana oficinal és una herba de la família de les Valerianàcies.

Nou!!: Galè і Valeriana vera · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Galè і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

William Harvey

William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.

Nou!!: Galè і William Harvey · Veure més »

Xenòcrates d'Afrodísies

Xenòcrates d'Afrodísies (en llatí Xenocrates, en grec antic) era un metge grec nascut a Afrodísies a Cilícia que hauria viscut a l'entorn de la meitat del i va ser probablement contemporani d'Andròmac el jove.

Nou!!: Galè і Xenòcrates d'Afrodísies · Veure més »

Xenofont de Cos

Xenofont de Cos (Xenophon) fou un metge grec deixeble de Praxàgores de Cos i que, per tant, devia viure entre el i el.

Nou!!: Galè і Xenofont de Cos · Veure més »

Xicoira espàrrec

Imatges de ''puntarelle'' o ''Cicoria Catalogna'' La xicoira espàrrec, Cicoria asparago, puntarelle, en alguns llocs d'Itàlia coneguda com a Cicoria Catalogna o simplement Catalogna, és una planta de xicoira que es cultiva habitualment a Itàlia sobretot a la zona del Lazio on s'aprecia el seu gust amargant.

Nou!!: Galè і Xicoira espàrrec · Veure més »

Yosef ibn Saddiq

Yosef ben Jacob ibn Saddiq (Còrdova, ~1070 - 1149) fou un poeta, jurista i filòsof jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Galè і Yosef ibn Saddiq · Veure més »

Zòpir d'Alexandria

Zòpir d'Alexandria (en llatí Zopirus, en grec antic) va ser un metge i cirurgià grec nadiu d'Alexandria, mestre d'Apol·loni Citiensis i de Posidoni.

Nou!!: Galè і Zòpir d'Alexandria · Veure més »

Zenó (metge)

Zenó (en llatí Zenon, en grec) fou un metge grec seguidor d'Heròfil de Calcedònia.

Nou!!: Galè і Zenó (metge) · Veure més »

Zenó d'Atenes

Zenó d'Atenes (en llatí Zenon, en grec) fou un metge grec atenenc.

Nou!!: Galè і Zenó d'Atenes · Veure més »

Zeuxis de Tàrent

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec) fou un metge grec nadiu de Tàrent.

Nou!!: Galè і Zeuxis de Tàrent · Veure més »

Zoil (metge)

Zoil (en llatí Zoilus, en grec antic) era un metge grec que va viure al segle I aC o una mica abans, ja que el menciona Andròmac el jove.

Nou!!: Galè і Zoil (metge) · Veure més »

Zoologia

La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.

Nou!!: Galè і Zoologia · Veure més »

163

Sense descripció.

Nou!!: Galè і 163 · Veure més »

192

Sense descripció.

Nou!!: Galè і 192 · Veure més »

194

El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Galè і 194 · Veure més »

197

El 197 (CXCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Galè і 197 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Claudi Galè, Claudi Galé de Pergamon, Claudi Galé de Pèrgam, Claudius Galenus, Eudem (metge ajudant de Galè), Galeno, Galenus, Galè de Pèrgam, Galé, Galé de Pèrgam, Heraclià d'Alexandria, Heraclià d’Alexandria, Marc Gal Asclepíades.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant