Taula de continguts
51 les relacions: Alexandre VIII, Annales de la religion, Antic règim a França, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de París, Assemblea nacional (1871), Auctorem Fidei, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Moulins, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Carles de Lorena (1524-1574), Catolicisme, Cisalpinisme, Climent VII, Concili Vaticà I, Conclave de 1691, Conclave de 1799–1800, Confederació de Polònia i Lituània, Constitució civil del clergat, Contrareforma, Decrets de Nova Planta, Edat mitjana, Església catòlica a França, Frares Menors Observants, Guerra dels Cent Anys, Henri Grégoire, Història del cristianisme, Història del papat, Hugues Felicité Robert de Lamennais, Jacques-Bénigne Bossuet, Jean Gerson, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Joan Tomàs de Rocabertí, José Sáenz de Aguirre, Lleó X, Lluís XIV de França, Mirari vos, Patronat reial, Pius VII, Poder temporal i poder espiritual, Pragmàtica Sanció de Bourges, Prosper Guéranger, Regalisme, Revolució belga, Richard Simon, Roger Bernat III de Foix, Saltiri anglocatalà, Société de philosophie chrétienne, Supressió de la Companyia de Jesús, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Alexandre VIII
Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.
Veure Gal·licanisme і Alexandre VIII
Annales de la religion
La gaseta Annales de la religion (en català, Annals de la religió) duia per subtítol Mémoires pour servir à l'histoire du XVIIIe siècle, par une société d'amis de la religion et de la patrie (en català, Memòries per servir a la història del, per una societat d'amics de la religió i de la pàtria).
Veure Gal·licanisme і Annales de la religion
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure Gal·licanisme і Antic règim a França
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Veure Gal·licanisme і Arquebisbat de Bourges
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Veure Gal·licanisme і Arquebisbat de París
Assemblea nacional (1871)
Lassemblea nacional elegida el 8 de febrer de 1871 és la primera assemblea electa de la Tercera República a França.
Veure Gal·licanisme і Assemblea nacional (1871)
Auctorem Fidei
Auctorem Fidei és una butlla del papa Pius VI promulgada el 28 d'agost de 1794 mitjançant la qual condemna 85 proposicions del Sínode de Pistoia que havia adoptat les doctrines del jansenisme i del gal·licanisme.
Veure Gal·licanisme і Auctorem Fidei
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia.
Veure Gal·licanisme і Bisbat d'Orleans
Bisbat de Moulins
El bisbat de Moulins - Diocèse de Moulins, Dioecesis Molinensis - és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Veure Gal·licanisme і Bisbat de Moulins
Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Veure Gal·licanisme і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Gal·licanisme і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Carles de Lorena (1524-1574)
Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.
Veure Gal·licanisme і Carles de Lorena (1524-1574)
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Gal·licanisme і Catolicisme
Cisalpinisme
Cisalpinisme (derivat «d'aquest costat de les muntanyes») va ser un moviment entre els catòlics romans anglesos, que argumentava que el catolicisme havia de respectar l'autoritat suprema del papa, mentre que no es basés en el seu domini.
Veure Gal·licanisme і Cisalpinisme
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Gal·licanisme і Climent VII
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Veure Gal·licanisme і Concili Vaticà I
Conclave de 1691
El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.
Veure Gal·licanisme і Conclave de 1691
Conclave de 1799–1800
El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.
Veure Gal·licanisme і Conclave de 1799–1800
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Gal·licanisme і Confederació de Polònia i Lituània
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Veure Gal·licanisme і Constitució civil del clergat
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Gal·licanisme і Contrareforma
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Gal·licanisme і Decrets de Nova Planta
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Gal·licanisme і Edat mitjana
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Gal·licanisme і Església catòlica a França
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Veure Gal·licanisme і Frares Menors Observants
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Gal·licanisme і Guerra dels Cent Anys
Henri Grégoire
Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.
Veure Gal·licanisme і Henri Grégoire
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Gal·licanisme і Història del cristianisme
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Gal·licanisme і Història del papat
Hugues Felicité Robert de Lamennais
Felicité Robert de Lamennais, també conegut com a Félicité Lamennais (Saint-Malo, 19 de juny de 1782 - París, 27 de febrer de 1854), fou un sacerdot i filòsof francès.
Veure Gal·licanisme і Hugues Felicité Robert de Lamennais
Jacques-Bénigne Bossuet
''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.
Veure Gal·licanisme і Jacques-Bénigne Bossuet
Jean Gerson
Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.
Veure Gal·licanisme і Jean Gerson
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.
Veure Gal·licanisme і Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Joan Tomàs de Rocabertí
Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.
Veure Gal·licanisme і Joan Tomàs de Rocabertí
José Sáenz de Aguirre
José Saenz d'Aguirre, OSB (Logronyo, 24 de març de 1630 – Roma, 19 d'agost 1699) va ser un clergue i intel·lectual castellà, de l'orde benedictí, que va arribar a ser cardenal.
Veure Gal·licanisme і José Sáenz de Aguirre
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure Gal·licanisme і Lleó X
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Gal·licanisme і Lluís XIV de França
Mirari vos
La Mirari vos és una encíclica de Gregori XVI publicada el 15 d'agost de 1832.
Veure Gal·licanisme і Mirari vos
Patronat reial
Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).
Veure Gal·licanisme і Patronat reial
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Gal·licanisme і Pius VII
Poder temporal i poder espiritual
A l'Occident cristià, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals.
Veure Gal·licanisme і Poder temporal i poder espiritual
Pragmàtica Sanció de Bourges
La Pragmàtica Sanció de Bourges (França) és una ordenança promulgada el 7 de juliol de 1438 pel rei de França Carles VII, amb l'acord del clergat reunit en assemblea a Bourges, per la que s'aprovaren les decisions del Concili de Basilea i el rei s'afirmà com a guardià dels drets de l'Església de França.
Veure Gal·licanisme і Pragmàtica Sanció de Bourges
Prosper Guéranger
Prosper-Louis-Pascal Guéranger (Sablé-sur-Sarthe, Loira, 4 d'abril de 1805 - Solesmes, Sarthe, 30 de gener de 1875) fou un monjo benedictí francès, abat de Solesmes i fundador de la Congregació Benedictina de Solesmes.
Veure Gal·licanisme і Prosper Guéranger
Regalisme
El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.
Veure Gal·licanisme і Regalisme
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Veure Gal·licanisme і Revolució belga
Richard Simon
Entrada principal del Col·legi de Borbon (Rouen). Portada de la ''Història crítica de l'Antic Testament'', editada als Països Baixos el 1685. Richard Simon (13 de maig de 1638, Dieppe - 11 d'abril de 1712, ibíd.) fou un sacerdot francès, iniciador de l'exegesi bíblica moderna a l'Església Catòlica.
Veure Gal·licanisme і Richard Simon
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Veure Gal·licanisme і Roger Bernat III de Foix
Saltiri anglocatalà
El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia.
Veure Gal·licanisme і Saltiri anglocatalà
Société de philosophie chrétienne
La Société libre de philosophie chrétienne (en català, Societat lliure de filosofia cristiana) (sovint anomenada Société de philosophie chrétienne, en català Societat de filosofia cristiana) és una societat científica i religiosa fundada per l'abat Grégoire el 1795.
Veure Gal·licanisme і Société de philosophie chrétienne
Supressió de la Companyia de Jesús
La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.
Veure Gal·licanisme і Supressió de la Companyia de Jesús
Unigenitus
Unigenitus (nomenat per les seves paraules llatines Unigenitus dei filius, "Fill unigènit de Déu"), és una constitució apostòlica en forma de butlla papal promulgada pel papa Climent XI el 1713, va obrir la fase final de la controvèrsia jansenista a França.
Veure Gal·licanisme і Unigenitus
També conegut com Església gal·licana, Qüestió gal·licana.