Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Adrià i Natàlia de Nicomèdia, Alexandre d'Alexandria, Ankara, Antioquia de l'Orontes, Ardalió l'Actor, Auguri de Tarragona, İzmit, Baix Imperi, Batalla de Tziral·lum, Batalla del Pont Milvi, Bisbat de Roma, Bisbes de Roma sota Constantí I, Campament de Dioclecià, Candidià, Claudi Eusteni, Constanci I Clor, Constantí el Gran i el cristianisme, Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cronologia de l'antiga Roma, Cultura de l'antiga Roma, Dècada del 290, De Casibus Virorum Illustrium, Demetri de Tessalònica, Dioclecià, Divorci, Domici Alexandre, Edessa (Mesopotàmia), Edicte de tolerància de Galeri, Emperadrius romanes, Església catòlica a França, Eusebi de Cesarea, Exèrcit romà tardà, Felix Romuliana, Galèria Valèria, Gens Flàvia, Grècia romana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Guàrdia Pretoriana, Guerres civils romanes, Guerres romano-perses, Harran, Història d'Armènia, Història de Roma, Història de Sofia, Història de Tessalònica, Història del cristianisme, Història dels Balcans, Imperi Sassànida, ..., Legió I Illyricorum, Licini I, Llista d'emperadors romans, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Macrina la Major, Maxenci, Maximí Daia, Maximià, Narsès de Pèrsia, Nisibis, Pannònia, Papa Melquíades, Pere I d'Alexandria, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Porfiri, Prisca (emperadriu), Regne d'Armènia Occidental (283-297), Religió a l'antiga Roma, Romà de Cesarea, Ruta dels emperadors romans, Sant Teodor d'Amàsia, Satala, Setmana Santa a Llorca, Sever II, Severià (príncep), Sofia, Sremska Mitrovica, Trobat i els 359 màrtirs de Girona, Valèria (província romana), Valèria Maximil·la, Zenobi (desambiguació), 296, 297, 298, 299, 307. Ampliar l'índex (37 més) »
Adrià i Natàlia de Nicomèdia
Adrià i Natàlia de Nicomèdia (Nicomèdia, - 4 de març de 306) foren un militar romà i la seva esposa, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe.
Nou!!: Galeri і Adrià i Natàlia de Nicomèdia · Veure més »
Alexandre d'Alexandria
Alexandre d'Alexandria (Egipte, 250 - Alexandria, 17 d'abril de 326) va ser el dinovè papa d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc.
Nou!!: Galeri і Alexandre d'Alexandria · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Galeri і Ankara · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Galeri і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Ardalió l'Actor
Ardalió d'Alexandria (Alexandria, Egipte, - ca. 306) fou un actor, potser un personatge llegendari.
Nou!!: Galeri і Ardalió l'Actor · Veure més »
Auguri de Tarragona
Auguri de Tarragona o Sant Auguri (mort el 21 de gener del 259) va ser un clergue cristià hispanorromà.
Nou!!: Galeri і Auguri de Tarragona · Veure més »
İzmit
İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.
Nou!!: Galeri і İzmit · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Galeri і Baix Imperi · Veure més »
Batalla de Tziral·lum
La batalla de Tziral·lum, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324).
Nou!!: Galeri і Batalla de Tziral·lum · Veure més »
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Nou!!: Galeri і Batalla del Pont Milvi · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Galeri і Bisbat de Roma · Veure més »
Bisbes de Roma sota Constantí I
''La visió de la Creu'' de Rafael, on apareix una creu en comptes del crismó Un fresc del monestir benedictí dels Santi Quattro Coronati mostra a Constantí oferint la seva corona a Silvestre I La relació de Constantí I (272-337) amb els quatre bisbes de Roma durant el seu regnat és un component important de la història del papat i, en general, de la història de l'Església catòlica.
Nou!!: Galeri і Bisbes de Roma sota Constantí I · Veure més »
Campament de Dioclecià
El Campament de Dioclecià va ser un complex militar romà o castrum construït a l'antiga ciutat de Palmira al desert de Síria.
Nou!!: Galeri і Campament de Dioclecià · Veure més »
Candidià
Candidià, en llatí Gaius Valerius Candidianus, nascut aproximadament el 297 i mort el 313, va ser fill de l'emperador romà Galeri.
Nou!!: Galeri і Candidià · Veure més »
Claudi Eusteni
Claudi Eusteni (en llatí Claudius Eusthenius) va ser un alt funcionari imperial romà, secretari ob epistolis de Dioclecià.
Nou!!: Galeri і Claudi Eusteni · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Galeri і Constanci I Clor · Veure més »
Constantí el Gran i el cristianisme
''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Galeri і Constantí el Gran i el cristianisme · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Galeri і Constantí I el Gran · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Galeri і Crisi del segle III · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Galeri і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Galeri і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Galeri і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Dècada del 290
Sense descripció.
Nou!!: Galeri і Dècada del 290 · Veure més »
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Nou!!: Galeri і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »
Demetri de Tessalònica
Demetri de Tessalònica (Tessalònica, Grècia, ca. 270 - 306), en grec Δημήτριος της Θεσσαλονίκης, fou un diaca romà, màrtir durant les persecucions als cristians.
Nou!!: Galeri і Demetri de Tessalònica · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Galeri і Dioclecià · Veure més »
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Nou!!: Galeri і Divorci · Veure més »
Domici Alexandre
Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.
Nou!!: Galeri і Domici Alexandre · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Galeri і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Edicte de tolerància de Galeri
Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.
Nou!!: Galeri і Edicte de tolerància de Galeri · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Galeri і Emperadrius romanes · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Galeri і Església catòlica a França · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Galeri і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Exèrcit romà tardà
tetrarques: L'emperador Dioclecià i els seus tres col·legues imperials. A l'esquerra, Dioclecià i Maximià, els dos ''Augusti'' (coemperadors), a la dreta, Galeri i Constanci I Clor, els dos ''Caesars'' (vicemperadors). Noteu l'ús dels mantells "panonios" de llana, normalment usats (no en combat) pels oficials de l'exèrcit tardà com a resultat de la influència dels oficials iliris i tracis. Vegeu també les empunyadures de les espases, que mostren la imatge d'un cap d'àguila. Estàtua de pòrfir a la Basílica de Sant Marc, Venècia. L'exèrcit romà tardà és el terme pel qual es coneix a les forces militars de l'Imperi Romà des de l'ascens al tron de l'emperador Dioclecià l'any 284 fins a la divisió definitiva de l'Imperi en les seves meitats oriental i occidental el 395.
Nou!!: Galeri і Exèrcit romà tardà · Veure més »
Felix Romuliana
Mosaic del palau de Galeri. Romuliana o Félix Romuliana és un jaciment arqueològic amb restes romanes proper a la població sèrbia de Gamzigrad.
Nou!!: Galeri і Felix Romuliana · Veure més »
Galèria Valèria
Galèria Valèria (en llatí Galeria Valeria) va ser la filla de l'emperador Dioclecià i de Prisca.
Nou!!: Galeri і Galèria Valèria · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Galeri і Gens Flàvia · Veure més »
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Nou!!: Galeri і Grècia romana · Veure més »
Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient
La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Galeri і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Galeri і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Nou!!: Galeri і Guerres civils romanes · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Galeri і Guerres romano-perses · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Galeri і Harran · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Galeri і Història d'Armènia · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Galeri і Història de Roma · Veure més »
Història de Sofia
Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.
Nou!!: Galeri і Història de Sofia · Veure més »
Història de Tessalònica
La Torre Blanca, un dels símbols de Tessalònica La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia.
Nou!!: Galeri і Història de Tessalònica · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Galeri і Història del cristianisme · Veure més »
Història dels Balcans
Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.
Nou!!: Galeri і Història dels Balcans · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Galeri і Imperi Sassànida · Veure més »
Legió I Illyricorum
La Legió I Illyricorum va ser una legió romana fundada amb tota probabilitat per l'emperador Aurelià (270-275), i segurament va utilitzar per crear-la soldats procedents de les legions del riu Danubi.
Nou!!: Galeri і Legió I Illyricorum · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Galeri і Licini I · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Galeri і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Nou!!: Galeri і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »
Macrina la Major
Macrina la Major o la Vella (Cesarea de Capadòcia, Turquia, ca. 270 - 340) fou la mare de Basili el Vell i àvia dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa, Pere de Sebaste i Macrina la Jove.
Nou!!: Galeri і Macrina la Major · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Galeri і Maxenci · Veure més »
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Nou!!: Galeri і Maximí Daia · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Galeri і Maximià · Veure més »
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).
Nou!!: Galeri і Narsès de Pèrsia · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Galeri і Nisibis · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Galeri і Pannònia · Veure més »
Papa Melquíades
Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.
Nou!!: Galeri і Papa Melquíades · Veure més »
Pere I d'Alexandria
Pere I d'Alexandria (Alexandria, - 25 de novembre de 311) fou bisbe d'Alexandria, successor de Teonàs en algun moment entre la Pasqua i el novembre del 300.
Nou!!: Galeri і Pere I d'Alexandria · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Galeri і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Galeri і Persecució dels cristians · Veure més »
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Nou!!: Galeri і Porfiri · Veure més »
Prisca (emperadriu)
Prisca (en llatí Prisca), va ser una dama romana, esposa de l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Galeri і Prisca (emperadriu) · Veure més »
Regne d'Armènia Occidental (283-297)
El regne d'Armènia Occidental (283-297), fou un estat creat pels romans i sota protectorat romà que va existir fins al 297 quan tota Armènia es va reunificar.
Nou!!: Galeri і Regne d'Armènia Occidental (283-297) · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Galeri і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Romà de Cesarea
Romà de Cesarea o Romà d'Antioquia, és venerat com a màrtir per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Galeri і Romà de Cesarea · Veure més »
Ruta dels emperadors romans
Mediana (la moderna Niš), ciutat natal de l'emperador Constantí, un dels llocs de la ruta La Ruta dels emperadors romans (serbi: Путевима римскихимператора) és un projecte arqueològic serbi, que abasta 600 km amb antics llocs romans, entre els quals destaquen ciutats notables, propietats i llocs de naixement d'alguns emperadors romans a Sèrbia.
Nou!!: Galeri і Ruta dels emperadors romans · Veure més »
Sant Teodor d'Amàsia
Sant Teodor d'Amàsia (mort a Amasenus, actual Amasya, Turquia, 306) va ser un militar grec del, venerat com a sant i antic sant patró de Venècia.
Nou!!: Galeri і Sant Teodor d'Amàsia · Veure més »
Satala
Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.
Nou!!: Galeri і Satala · Veure més »
Setmana Santa a Llorca
La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.
Nou!!: Galeri і Setmana Santa a Llorca · Veure més »
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Nou!!: Galeri і Sever II · Veure més »
Severià (príncep)
Flavi Severià (Flavius Severianus) fou fill de l'emperador Flavi Valeri Sever (Sever II).
Nou!!: Galeri і Severià (príncep) · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Galeri і Sofia · Veure més »
Sremska Mitrovica
Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.
Nou!!: Galeri і Sremska Mitrovica · Veure més »
Trobat i els 359 màrtirs de Girona
Trobat de Girona, o sant Invent, fou un dels 360 màrtirs de Girona, morts, segons una tradició, al 307.
Nou!!: Galeri і Trobat i els 359 màrtirs de Girona · Veure més »
Valèria (província romana)
Valèria o Panònia Valèria (en llatí Valeria) va ser una província romana segregada de Pannònia de la que formava la part nord-est.
Nou!!: Galeri і Valèria (província romana) · Veure més »
Valèria Maximil·la
Valèria Maximil·la (en llatí Valeria Maximilla) va ser una dama romana, esposa de l'emperador Maxenci.
Nou!!: Galeri і Valèria Maximil·la · Veure més »
Zenobi (desambiguació)
Zenobi (en Ζηνόβιος; derivat de Ζεὺς, Zeus + βίος 'vida', possiblement derivat del femení Zenòbia, que podria ser una adaptació del nom àrab Zaynab) és el nom dels personatges següents.
Nou!!: Galeri і Zenobi (desambiguació) · Veure més »
296
Sense descripció.
Nou!!: Galeri і 296 · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Galeri і 297 · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Galeri і 298 · Veure més »
299
El 299 (CCXCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Galeri і 299 · Veure més »
307
El 307 (CCCVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Galeri і 307 · Veure més »
