SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 342 les relacions: Accelerador de partícules, Acceleradors de partícules a la cultura popular, Acció (física), Ajust fi (física), Alain Connes, Alan Guth, Alberto Galindo Tixaire, Allan McLeod Cormack, Alpha Magnetic Spectrometer, Anihilació, Antares, Antigravetat, Antimatèria, Antipartícula, APD, Arturo Duperier Vallesa, Aslı Erdoğan, Astronomia, Axí, B − L, Barió Delta, Beí, BEH, Bellesa (física), BES III, Betty Johnson (física), Big Bang, Bola de gluons, Borexino, Bosó, Bosó de gauge, Bosons W i Z, Bosons W' i Z', Bosons X i Y, Brian Cox (físic), Brookhaven National Laboratory, Bruno Pontecorvo, Camp de Higgs, Carreguí, Càrrega elèctrica, CDF, Centellejador, Chang'e 1, Chen Ning Yang, Christine Jones Forman, Ciclotró, CKM, Col·lisionador, Condicions de Sàkharov, Conjugació de càrrega, ... Ampliar l'índex (292 més) » « Shrink índex

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Veure Física de partícules і Accelerador de partícules

Acceleradors de partícules a la cultura popular

Els acceleradors de partícules tenen certa presència a la cultura popular especialment al camp de la ciència-ficció, però també en la divulgació científica, literatura de ficció, pel·lícules i sèries de diversos gèneres i altres àmbits de la cultura popular on s'inclouen temes relacionats amb la física de partícules.

Veure Física de partícules і Acceleradors de partícules a la cultura popular

Acció (física)

En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.

Veure Física de partícules і Acció (física)

Ajust fi (física)

En física teòrica, l'ajust fi es refereix a les circumstàncies sota les quals els paràmetres d'un model teòric donat han de ser ajustats molt precisament per tal d'estar d'acord amb les observacions experimentals.

Veure Física de partícules і Ajust fi (física)

Alain Connes

Alain Connes (1 d'abril de 1947, Draguignan, França) és un matemàtic francès, actualment professor al Collège de France, l'IHÉS, The Ohio State University i la Vanderbilt University.

Veure Física de partícules і Alain Connes

Alan Guth

Alan Guth Harvey (nascut el 27 de febrer de 1947) és un físic teòric i cosmòleg estatunidenc.

Veure Física de partícules і Alan Guth

Alberto Galindo Tixaire

Alberto Galindo Tixaire, (Zaidín, província d'Osca, 23 de desembre de 1934) és un físic teòric aragonès pioner de la física teòrica a Espanya.

Veure Física de partícules і Alberto Galindo Tixaire

Allan McLeod Cormack

Allan McLeod Cormack (Johannesburg, Sud-àfrica 1924 - Boston, EUA 1998) fou un físic nord-americà, d'origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1979.

Veure Física de partícules і Allan McLeod Cormack

Alpha Magnetic Spectrometer

LAlpha Magnetic Spectrometer (AMS, Espectròmetre Alfa Magnètic) és un experiment de física de partícules que anirà instal·lat a l'Estació Espacial Internacional (ISS) dissenyat per a la recerca de diferents tipus de matèria poc habitual per mitjà de l'anàlisi dels raigs còsmics.

Veure Física de partícules і Alpha Magnetic Spectrometer

Anihilació

Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.

Veure Física de partícules і Anihilació

Antares

* Astronomia: Antares (estrella), estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Física de partícules і Antares

Antigravetat

Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.

Veure Física de partícules і Antigravetat

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Veure Física de partícules і Antimatèria

Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Veure Física de partícules і Antipartícula

APD

Diagrama de materials del APD Multiplicació del portador de càrrega en un fotodíode d'allau de Si (APD) sota tensió inversa. Els colors indiquen el dopatge de la capa corresponent. Un fotodíode d'allau (amb acrònim anglès APD) és un detector de fotodíodes semiconductors molt sensible que aprofita l'efecte fotoelèctric per convertir la llum en electricitat.

Veure Física de partícules і APD

Arturo Duperier Vallesa

Arturo Duperier Vallesa (Pedro Bernardo, 12 de novembre de 1896 – Madrid, 10 de febrer de 1959) va ser un físic espanyol, destacat especialment pel seu estudi de la radiació còsmica, pel qual va arribar a ser proposat candidat pel Premi Nobel de Física el 1958.

Veure Física de partícules і Arturo Duperier Vallesa

Aslı Erdoğan

Aslı Erdoğan (Istanbul, 8 de març de 1967) és una escriptora i activista pels drets humans turca.

Veure Física de partícules і Aslı Erdoğan

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure Física de partícules і Astronomia

Axí

L'axí és una partícula elemental hipotètica predita per algunes teories de física de partícules com a company supersimètric de l'axió, introduït per Peccei-Quin per a explicar l'absència de violació CP a la interacció forta.

Veure Física de partícules і Axí

B − L

En física de partícules, B − L (pronunciat "B menys ela") és un nombre quàntic obtingut de la diferència entre el nombre bariònic (B) i nombre leptònic (L).

Veure Física de partícules і B − L

Barió Delta

En física de partícules, els barions Delta (o barions Δ, també anomenats ressonàncies Δ) són una família de partícula subatòmiques constituïdes de tres quarks amunt o avall (quarks u o d).

Veure Física de partícules і Barió Delta

Beí

En física teòrica de partícules, el Beí ('bino' en anglès) és un fermió de Majorana hipotètic supercompany del bosó de gauge del camp de gauge U(1) corresponent a la hipercàrrega feble.

Veure Física de partícules і Beí

BEH

* Bulgarian Energy Holding, companyia estatal de l'energia de Bulgària.

Veure Física de partícules і BEH

Bellesa (física)

En física de partícules, la bellesa (símbol B′), és un nombre quàntic de sabor que reflecteix la diferència entre el nombre d'antiquarks fons (nb) i el nombre de quarks fons (n_) presents en una partícula: Per convenció els quarks fons tenen bellesa −1 mentre que els antiquarks fons tenen bellesa +1, de forma que el signe del nombre quàntic de sabor sigui el mateix que el signe de la càrrega elèctrica (Q) del quark (Q.

Veure Física de partícules і Bellesa (física)

BES III

BES III (Espectròmetre de Pequín III, en les seves sigles en anglès) és un experiment de física de partícules que es troba al col·lisionador electró-positró de Pequín (BEPC II) a l'Institut de Física d'Altes Energies (IHEP) d'aquesta ciutat.

Veure Física de partícules і BES III

Betty Johnson (física)

Elizabeth (Betty) Johnson (18 d'octubre de 1936 – 11 de setembre de 2003), fou una física teòrica americana, a qui li va ser atorgat l'Orde de l'Imperi Britànic el 2002 pels "pel seu compromís a integrar les dones dins la vida acadèmica en les carreres científiques, d'enginyeria i tecnologia".

Veure Física de partícules і Betty Johnson (física)

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Veure Física de partícules і Big Bang

Bola de gluons

En la física de partícules, una bola de gluons (glueball en anglès) és una partícula hipotètica composta.

Veure Física de partícules і Bola de gluons

Borexino

El Borexino és un experiment de física de partícules que té com a objectiu estudiar neutrins solars de baixes energies (menors d'1 MeV).

Veure Física de partícules і Borexino

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Veure Física de partícules і Bosó

Bosó de gauge

En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.

Veure Física de partícules і Bosó de gauge

Bosons W i Z

En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.

Veure Física de partícules і Bosons W i Z

Bosons W' i Z'

En física de partícules, els bosons W′ i Z′ (o W-prima i Z-prima) són nous bosons de gauge hipotètics que apareixen en extensions de la simetria electrofeble del Model Estàndard (SM).

Veure Física de partícules і Bosons W' i Z'

Bosons X i Y

En física de partícules, el bosó X i el bosó Y, de vegades anomenats conjuntament bosons X, són noves partícules elementals anàlogues al bosó W i al bosó Z, però que corresponen a un nou tipus de força, pronosticada pel model de Georgi-Glashow, una teoria de gran unificació.

Veure Física de partícules і Bosons X i Y

Brian Cox (físic)

4 OBE FRS és un físic anglès i professor de física de partícules a l'School of Physics and Astronomy de la Universitat de Manchester.

Veure Física de partícules і Brian Cox (físic)

Brookhaven National Laboratory

El Brookhaven National Laboratory, és un laboratori nacional ubicat a Upton, a Long Island, New York, formalment establert el 1947, al lloc que anteriorment ocupava la base militar Camp Upton.

Veure Física de partícules і Brookhaven National Laboratory

Bruno Pontecorvo

va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.

Veure Física de partícules і Bruno Pontecorvo

Camp de Higgs

El camp de Higgs és un camp quàntic proposat pels físics de partícules.

Veure Física de partícules і Camp de Higgs

Carreguí

En física de partícules, el carreguí (chargino en anglès) és una partícula hipotètica associada als estats propis de massa d'un supercompany carregat, és a dir a qualsevol nou fermió carregat elèctricament (amb espín 1/2) predit per supersimetria.

Veure Física de partícules і Carreguí

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Veure Física de partícules і Càrrega elèctrica

CDF

* Congregació de la doctrina de la Fe, òrgan col·legiat del Vaticà.

Veure Física de partícules і CDF

Centellejador

Esquema d'un detector de centelleigs Un centellejador o escintil·lador, és un tipus de material orgànic o plàstic particular que s'excita emetent fotons quan per ell passa radiació ionitzant, per la qual cosa és utilitzat per a la detecció i mesura de la radioactivitat per mitjà del registre d'aquesta luminescència.

Veure Física de partícules і Centellejador

Chang'e 1

Chang'e-1 (/tʃæŋˈʌ/; en xinès simplificat 嫦娥一号; en xinès tradicional 嫦娥一號; pinyin: Cháng'é yī hào) és una sonda espacial no tripulada i part de la primera fase del programa xinès d'exploració lunar.

Veure Física de partícules і Chang'e 1

Chen Ning Yang

Chen Ning Franklin Yang (en mandarí: 楊振寧) (Hefei, Xina, 1922) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957, i reconegut internacionalment pels seus treballs en la mecànica estadística i els principis de simetria.

Veure Física de partícules і Chen Ning Yang

Christine Jones Forman

Christine Jones Forman és una astrofísica al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics.

Veure Física de partícules і Christine Jones Forman

Ciclotró

un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.

Veure Física de partícules і Ciclotró

CKM

* Matriu CKM (dels noms dels seus promotors Cabibbo, Kobayashi i Maskawa), matriu que defineix la relació entre quarks, en Física de partícules.

Veure Física de partícules і CKM

Col·lisionador

Un col·lisionador o col·lidor és un tipus d'accelerador de partícules que utilitza rajos dirigits de partícules.

Veure Física de partícules і Col·lisionador

Condicions de Sàkharov

Les condicions de Sàkharov és el nom donat a unes condicions que podrien permetre la bariogènesi, és a dir un fenomen que permetria passar d'un estat on la matèria i l'antimatèria es troben en quantitats exactament idèntiques dins l'univers primordial, a un estat en el que existeix un lleuger excés de matèria sobre l'antimatèria.

Veure Física de partícules і Condicions de Sàkharov

Conjugació de càrrega

En física de partícules, la conjugació de càrrega és una operació que canvia una partícula per la seva antipartícula, és a dir canvia el signe de totes les seves càrregues quàntiques (tots els nombres quàntics additius)ː càrrega elèctrica, nombre bariònic i nombre leptònic, i les càrregues de sabor (isoespín, estranyesa, encant, bellesa i veritat), sense afectar la seva massa, espín o moment lineal.

Veure Física de partícules і Conjugació de càrrega

Constant física adimensional

Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.

Veure Física de partícules і Constant física adimensional

Convertidor de temps a digital

Etapa d'entrada esquemàtica TDC. Time to Digital Converter introdueix esquemes que destaquen les diferents etapes En instrumentació electrònica i processament de senyals, un convertidor de temps a digital (TDC) és un dispositiu per reconèixer els esdeveniments i proporcionar una representació digital del moment en què es van produir.

Veure Física de partícules і Convertidor de temps a digital

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Veure Física de partícules і Corrent elèctric

Correspondència AdS/CFT

Juan Maldacena, el primer a proposar la correspondència AdS/CFT el 1997 En física teòrica, la correspondència anti-de Sitter/teoria-de-camp-conforme (AdS/CFT), també anomenada dualitat gauge-gravetat (o dualitat de Maldacena), és un conjectura que relaciona dues classes de teories físiques.

Veure Física de partícules і Correspondència AdS/CFT

Cronologia de la física de partícules

És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.

Veure Física de partícules і Cronologia de la física de partícules

Cronologia del Big Bang

Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.

Veure Física de partícules і Cronologia del Big Bang

Cultura de Grècia

p.

Veure Física de partícules і Cultura de Grècia

D0

Sala de control de DØ L'experiment DØ (a voltes escrit D0 o DZero) és una col·laboració internacional de físics de partícules que, junt a l'experiment CDF, va ser operativa al col·lisionador Tevatron del laboratori Fermilab a Batàvia (Illinois, EUA) des del 1989 fins al 2011 La recerca de D0 està focalitzada en l'estudi precís de les interaccions i partícules elementals, descrites pel model estàndard, en col·lisions de protons i antiprotons a energies en el centre de massa de fins a 1.96 TeV.

Veure Física de partícules і D0

David Saltzberg

David Saltzberg és un professor de física i astronomia de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles.

Veure Física de partícules і David Saltzberg

Deconfinament

En física, el deconfinament (per oposició al confinament) és la característica d'una fase donada on certes partícules del sistema poden existir com a excitacions lliures, i no només dins d'estats lligats.

Veure Física de partícules і Deconfinament

Delta (lletra)

La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.

Veure Física de partícules і Delta (lletra)

Demostració (matemàtiques)

En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.

Veure Física de partícules і Demostració (matemàtiques)

Densitat nuclear

La densitat nuclear és la densitat d'un nucli atòmic i té un valor mig aproximat de 2.3×1017 kg/m3 (en unitats SI) o de 0.16 fm−3 (en unitats més apropiades en física de partícules), és a dir en mitjana els nuclis atòmics tenen 0.16 partícules (nucleons) per cada 1 femtòmetre cúbic de volum.

Veure Física de partícules і Densitat nuclear

Desintegració del protó

En física de partícules, la desintegració de protons és una forma teòrica de desintegració radioactiva d'un protó.

Veure Física de partícules і Desintegració del protó

DESY

Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' DESY (de l'alemany: Deutsches Elektronen Synchrotron) és el centre d'investigació de física de partícules més gran d'Alemanya amb centres a Hamburg i Zeuthen (Berlín).

Veure Física de partícules і DESY

Detector d'ionització gasosa

Gràfic de la variació del corrent de parells d'ions respecte al voltatge aplicat per un detector de radiació gasosa cilíndric Un detector d'ionització gasosa és un instrument de detecció de radiació l'objectiu del qual és detectar la presència de partícules ionitzants en física de partícules i, en general, mesurar la radiació ionitzant.

Veure Física de partícules і Detector d'ionització gasosa

Detector de partícules

Sumari de detectors de partícules En física de partícules experimental, un detector de partícules, també conegut com detector de radiació, és un dispositiu usat per rastrejar i identificar partícules d'alta energia, com les produïdes per la desintegració radioactiva, la radiació còsmica o les reaccions en un accelerador de partícules.

Veure Física de partícules і Detector de partícules

DGLAP

DGLAP (Dokshitzer–Gribov–Lipatov–Altarelli–Parisi) és l'acrònim corresponent als quatre físics teòrics que van proposar per primer cop les equacions d'evolució de la QCD, la teoria de la interacció forta.

Veure Física de partícules і DGLAP

Diagrama de Feynman

electrons produïda mitjançant l'intercanvi d'un fotó. En teoria quàntica de camps, un diagrama de Feynman representa gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules, i fou inventat pel físic estatunidenc Richard Feynman per a facilitar els càlculs teòrics en física de partícules.

Veure Física de partícules і Diagrama de Feynman

Diagrama quiver

En física teòrica, un diagrama quiver és un esquema gràfic que representa el contingut de partícules de matèria d'una teoria de gauge que descriu D-branes en orbifolds.

Veure Física de partícules і Diagrama quiver

Dilató

En física de partícules, el dilató és una partícula hipotètica que apareix en teories amb dimensions extres quan el volum de les dimensions compactificades és variable.

Veure Física de partícules і Dilató

Dilogaritme

El dilogaritme al llarg de l'eix real En matemàtiques, el dilogaritme o funció d'Spence, denotada com a, és un cas particular de polilogaritme.

Veure Física de partícules і Dilogaritme

Dimensions extres

En física, les dimensions extres són hipotètiques dimensions espacials més enllà de les tres observades experimentalment.

Veure Física de partícules і Dimensions extres

Diquark

En la física de partícules, un diquark o, en anglès: diquark correlation/clustering, és un estat hipotètic de dos quarks agrupats dins un barió (que consta de tres quarks) (Lichtenberg, 1982).

Veure Física de partícules і Diquark

Distribució ARGUS

En física, la distribució ARGUS, nomenada així per l'experiment de física de partícules ARGUS, és la distribució de probabilitat de la massa invariant reconstruïda d'una partícula en desintegració a sobre d'un fons continu.

Veure Física de partícules і Distribució ARGUS

Distribució relativista de Breit-Wigner

La distribució relativista de Breit-Wigner (segons la fórmula de ressonància nuclear de 1936 de Gregory Breit i Eugene Wigner) és una distribució de probabilitat contínua amb la següent funció de densitat de probabilitat, Gràfic d'una corba de Lorentz.

Veure Física de partícules і Distribució relativista de Breit-Wigner

Divergència ultraviolada

En física teòrica, una divergència ultraviolada és una situació on una integral, que apareix per exemple en el càlcul d'un diagrama de Feynman, divergeix a causa de contribucions d'objectes d'energia molt alta (apropant-se a l'infinit), o de forma equivalent, a causa de fenòmens físics a distàncies molt curtes.

Veure Física de partícules і Divergència ultraviolada

DONUT

DONUT (Direct Observation of the NU Tau, sigles en anglès) fou un experiment (número E872) de física de partícules fet al laboratori Fermilab dedicat a la recerca del neutrí tauònic.

Veure Física de partícules і DONUT

Edward Mills Purcell

Edward Mills Purcell (Taylorville, Illinois, EUA, 1912 - Cambridge, Massachusetts, 1997) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.

Veure Física de partícules і Edward Mills Purcell

Efecte Hanbury Brown i Twiss

En física, l'efecte Hanbury Brown i Twiss (efecte HBT) descriu la categoria d'efectes de correlació i anticorrelació que ocorren a les intensitats rebudes per dos detectors d'un feix de partícules.

Veure Física de partícules і Efecte Hanbury Brown i Twiss

Efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal

En física d'altes energies, l'efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal (conegut també per les inicials dels seus autors, efecte LPM), descriu la reducció de les seccions eficaces de radiació de frenada i de producció de parells electró-positró d'una partícula electromagnètica (un fotó o un electró) que travessa a altes energies un medi de densitat alta.

Veure Física de partícules і Efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Veure Física de partícules і Electró

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Veure Física de partícules і Electró-volt

Electrodinàmica clàssica

Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.

Veure Física de partícules і Electrodinàmica clàssica

Elena Aprile

Elena Aprile és una física experimental en física de partícules i astrofísica i, des de l'any 1986 és professora de física a la Universitat de Colúmbia.

Veure Física de partícules і Elena Aprile

Eliezer Rabinovici

Eliezer Rabinovici (Jerusalem, 1946) és un físic teòric israelià.

Veure Física de partícules і Eliezer Rabinovici

Empenyiment (física de partícules)

En física d'altes energies, l'empenyiment o thrust (en anglès) és un observable que permet caracteritzar la forma global d'un esdeveniment donat produït en una col·lisió de partícules (electrons, protons) en un col·lisionador.

Veure Física de partícules і Empenyiment (física de partícules)

Encant (física)

En física de partícules, l'encant (símbol C) és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks d'encant (c) i antiquarks encants (n_) presents en una partícula: Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la càrrega elèctrica del quark corresponent.

Veure Física de partícules і Encant (física)

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Veure Física de partícules і Energia

Energia de Planck

L'energia de Planck, simbolitzat com PEP, és la unitat d'energia al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.

Veure Física de partícules і Energia de Planck

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Veure Física de partícules і Energia del punt zero

Equació de Proca

En física de partícules, l'equació de Proca descriu l'evolució d'un camp massiu vectorial (és a dir, d'espín 1) dins de l'espaitemps de Minkowski.

Veure Física de partícules і Equació de Proca

Escala electrofeble

En física de partícules, l'escala electrofeble és l'escala d'energia, al voltant de 246 GeV, a la qual la simetria SU(2)xU(1) de la interacció electrofeble es trenca pel mecanisme de Higgs.

Veure Física de partícules і Escala electrofeble

Espectroscòpia d'espín de muó

L'espectroscòpia d'espín de muó és una tècnica experimental que es basa en la implantació de muons d'espins polaritzats dins materials i en la mesura de la influència dels àtoms, molècules o xarxes cristal·lines en el moviment d'aquests espins.

Veure Física de partícules і Espectroscòpia d'espín de muó

Estranyesa (física)

En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.

Veure Física de partícules і Estranyesa (física)

Fabiola Gianotti

alt.

Veure Física de partícules і Fabiola Gianotti

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Física de partícules і Física

Física computacional

La física computacional és una branca de la física que se centra en l'elaboració de models per ordinador de sistemes amb molts graus de llibertat.

Veure Física de partícules і Física computacional

Física d'astropartícules

La Física d'Astropartícules o Astrofísica de Partícules és un camp relativament recent d'investigació que es dedica a l'estudi de les partícules elementals d'origen astrofísic.

Veure Física de partícules і Física d'astropartícules

Física de dos fotons

fluctuacions transitòries de càrrega de buit de l'altre. La física de dos fotons, també anomenada física gamma-gamma, és una branca de la física de partícules que descriu les interaccions entre dos fotons.

Veure Física de partícules і Física de dos fotons

Física nuclear

Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.

Veure Física de partícules і Física nuclear

Fermiïta

La fermiïta és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure Física de partícules і Fermiïta

Fermió de Majorana

En física de partícules, un fermió de Majorana (en anglès: Majorana fermion o Majorana particle), és un fermió que és la seva pròpia antipartícula.

Veure Física de partícules і Fermió de Majorana

Fermilab

El Laboratori Nacional Fermi és un laboratori de física d'altes energies, anomenat així en honor del físic Enrico Fermi, pioner en física de partícules; es troba localitzat 50 quilòmetres a l'oest de Chicago.

Veure Física de partícules і Fermilab

Ferney-Voltaire

Ferney-Voltaire és un municipi francès situat en el departament de l'Ain.

Veure Física de partícules і Ferney-Voltaire

Fi

La fi, és la vint-i-unena lletra de l'alfabet grec.

Veure Física de partícules і Fi

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Veure Física de partícules і Força

Força entre tres cossos

La força entre tres cossos és una força que no existeix en un sistema de dos objectes, però sí que apareix en un sistema de tres cossos, En general, si el comportament d'un sistema de més de dos objectes no pot ser explicat per les interaccions entre totes les parelles possibles, com a primera aproximació, això és degut a una força entre tres cossos.

Veure Física de partícules і Força entre tres cossos

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Veure Física de partícules і Força nuclear forta

Formulació matemàtica del Model Estàndard

el trencament de la simetria electrodèbil, i mostra com les propietats de les diferents partícules difereixen en la fase simètrica (d'alta energia) (superior) i en la fase de simetria trencada (de baixa energia) (inferior). Aquest article descriu les matemàtiques del Model estàndard de la física de partícules, una teoria de camp quàntica gauge que conté les simetries internes del grup de productes unitari.

Veure Física de partícules і Formulació matemàtica del Model Estàndard

Fracció de desintegració

En física de partícules i en física nuclear, la fracció de desintegració (o ràtio de desintegració) d'una partícula (o d'un nucli) és la fracció de partícules (o de nuclis) que es desintegren en un mode de decaïment individual donat respecte del nombre total de partícules que decauen.

Veure Física de partícules і Fracció de desintegració

François Englert

François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia.

Veure Física de partícules і François Englert

Francisco José Ynduráin Muñoz

Francisco José Ynduráin Muñoz (Benavente, província de Zamora, 23 de desembre de 1940 – Madrid, 6 de juny de 2008) va ser un físic teòric espanyol.

Veure Física de partícules і Francisco José Ynduráin Muñoz

Frank Wilczek

Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Veure Física de partícules і Frank Wilczek

Funció Crystal Ball

Exemples de la funció Crystal Ball. La funció Crystal Ball (funció "Bola de Cristall") és una funció de densitat de probabilitat generalment utilitzada per a modelitzar ressonàncies de partícules en física d'altes energies.

Veure Física de partícules і Funció Crystal Ball

Funció de Cruijff

La funció de Cruijff és una Gaussiana centrada (al punt b) amb diferents amplades a l'esquerra i dreta (σL,R) del pic i amb cues no Gaussianes (αL,R)ː La funció és generalment utilitzada en física d'altes energies per a modelitzar ressonàncies de partícules mesurades amb resolucions d'energia experimentals que varien a una banda i altra del pic.

Veure Física de partícules і Funció de Cruijff

Funció de Källén

La funció de Källén, també coneguda com a funció triangle, és una funció polinòmica de tres variables, que apareix en geometria i en física de partícules (on a voltes es denotada pel símbol \lambda).

Veure Física de partícules і Funció de Källén

Funció zeta de Hurwitz

En matemàtiques, la funció zeta de Hurwitz, anomenada així per Adolf Hurwitz, és una de les moltes funcions zeta.

Veure Física de partícules і Funció zeta de Hurwitz

Gabriela Barenboim

Gabriela Barenboim és una física espanyola, professora titular i investigadora a la Universitat de València, al Departament de Física Teòrica, i a l'Institut de Física Corpuscular.

Veure Física de partícules і Gabriela Barenboim

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Física de partícules і Gas

Gaugí

En física de partícules, els gaugins són els fermions supercompanys dels bosóns de gauge, predits per teories supersimètriques.

Veure Física de partícules і Gaugí

Generació (física de partícules)

A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.

Veure Física de partícules і Generació (física de partícules)

Generador Cockcroft-Walton

National Science Museum de Londres, Anglaterra. El generador de Cockcroft-Walton (CW), o multiplicador, és un circuit elèctric que genera una alta DC de voltatge a partir d'una baixa tensió de CA o polsant d'entrada de CC.

Veure Física de partícules і Generador Cockcroft-Walton

Generador de Van de Graaff

Generador de Van de Graff Un generador de Van de Graaff és un generador electroestàtic que utilitza una cinta mòbil per a acumular grans quantitats de càrrega elèctrica a l'interior d'una esfera metàl·lica buida.

Veure Física de partícules і Generador de Van de Graaff

Geologia de Mart

MartP. Zasada (2013) Generalised Geological Map of Mars, 1:140.000.000, http://astronomynow.com/2015/02/01/4billion-year-old-meteorite-reveals-mars-darker-side/ Source Link. Mart vist pel Telescopi espacial Hubble La Geologia de Mart és l'estudi científic de la superfície, l'escorça i l'interior de la planeta Mart.

Veure Física de partícules і Geologia de Mart

Geometria torçada

En matemàtiques i física, en particular en geometria diferencial i relativitat general, un geometria torçada (warped, en anglès) és una varietat Riemanniana o Lorentziana amb tensor mètric del tipus La geometria gairebé es descompon en un producte cartesià de la geometria y i de la geometria x – exceptuant que la part x és torçada, i.e.

Veure Física de partícules і Geometria torçada

George Smoot

George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.

Veure Física de partícules і George Smoot

Georges Charpak

Georges Charpak (Dąbrowica, aleshores Polònia, 1 d'agost de 1924 - 29 de setembre de 2010, París) va ser un físic francès, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1992.

Veure Física de partícules і Georges Charpak

Gerard Kitchen O'Neill

Gerard Kitchen O'Neill (6 de febrer de 1927 – 27 d'abril de 1992) va ser un físic americà i activista espacial.

Veure Física de partícules і Gerard Kitchen O'Neill

Gerardus 't Hooft

Gerardus 't Hooft (Den Helder, Països Baixos, 1946) és un físic i professor universitari neerlandès de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.

Veure Física de partícules і Gerardus 't Hooft

Gerson Goldhaber

Gerson Goldhaber (20 de febrer de 1924, 19 de juliol de 2010) fou un físic de partícules i astrofísic americà nascut a Alemanya.

Veure Física de partícules і Gerson Goldhaber

Gian Francesco Giudice

Gian Francesco Giudice (25 de gener 1961) és un físic teòric italià que treballa en física de partícules i cosmologia al laboratori CERN, on és actualment (2016) el cap del Departament de Física Teòrica.

Veure Física de partícules і Gian Francesco Giudice

Glennys Farrar

Glennys R. Farrar és una professora de física a la Universitat de Nova York (NYU) especialitzada en física de partícules, cosmologia i en l'estudi de la matèria fosca.

Veure Física de partícules і Glennys Farrar

Gluí

En teories supersimètriques de física de partícules, un gluí (símbol g~) és el company supersimètric (fermió d'espín 1/2) hipotètic del gluó (bosó d'espín 1).

Veure Física de partícules і Gluí

Graella de càlcul

La graella de càlcul (en anglès grid computing) o computació per núvols és una tecnologia innovadora que permet utilitzar de forma coordinada tota mena de recursos (entre ells còmput, emmagatzematge i aplicacions específiques) que no estan subjectes a un control centralitzat.

Veure Física de partícules і Graella de càlcul

Grup de Lie

En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.

Veure Física de partícules і Grup de Lie

Grup no-abelià

En matemàtiques, un grup no-abelià, també anomenat grup no-commutatiu, és un grup (G,∗) en el qual hi ha com a mínim dos elements a i b de G tal que a ∗ b ≠ b ∗ a. El terme no-abelià s'empra per oposició als grups abelians (desenvolupats pel matemàtic noruec Niels H.

Veure Física de partícules і Grup no-abelià

Grup ortogonal

En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.

Veure Física de partícules і Grup ortogonal

Grup unitari especial

En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.

Veure Física de partícules і Grup unitari especial

Hadró

En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.

Veure Física de partícules і Hadró

Hadró exòtic

espins s₂ i s1 respectivament i tenint un moment angular total L Els hadrons exòtics són partícules subatòmiques formades per quarks (i possiblement gluons, però que no estan dins l'esquema normal dels hadrons. Mentre estan afectats per la interacció forta no es poden predir pel model de quarks simple.

Veure Física de partícules і Hadró exòtic

Harald Fritzsch

fou un físic teòric alemany conegut per les seves contribucions a la teoria de quarks, el desenvolupament de la cromodinàmica quàntica i de la teoria de la gran unificació del model estàndard de física de partícules.

Veure Física de partícules і Harald Fritzsch

Helicitat (física de partícules)

En física de partícules, l'helicitat és una magnitud física associada a l'espín que s'obté projectant aquesta magnitud vectorial sobre la direcció del moment lineal.

Veure Física de partícules і Helicitat (física de partícules)

Hexaquark

En física de partícules, els hexaquarks són un grup de partícules hipotètiques consistituides per sis quarks o antiquarks de qualsevol sabor. Hi ha diverses maneres de combinar 6 quarks de manera que la seva càrrega de color sigui zero: un hexaquark pot contenir sis quarks en un estat lligat de dos barions (un dibarió), o en un estat de tres quarks i tres antiquarks.

Veure Física de partícules і Hexaquark

Higgsí

En física de partícules, un Higgsí (símbol H͂) és el supercompany teòric del bosó de Higgs, predit per teories supersimètriques. El Higgsí és un fermió de Dirac i un isodoblet feble amb hipercàrrega meitat respecte a les simetries de gauge del Model estàndard.

Veure Física de partícules і Higgsí

Hiperó

En física de partícules, els hiperons són barions, com els protons i neutrons, però molt més pesants.

Veure Física de partícules і Hiperó

Hipercàrrega

En física de partícules, la hipercàrrega Y (terme provinent de 'càrrega' + 'hiperons') d'una partícula és un nombre quàntic que combina els nombres quàntics d'isoespín i de sabor en un sol operador de càrrega.

Veure Física de partícules і Hipercàrrega

Hipercàrrega feble

En física de partícules, la hipercàrrega feble és un nombre quàntic que relaciona la càrrega elèctrica i la tercera component de l'isoespín feble, seguint la idea original de la hipercàrrega de la interacció forta (que, en canvi, no és conservada per les interaccions febles).

Veure Física de partícules і Hipercàrrega feble

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Veure Física de partícules і Història de la ciència

Història de la física

La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.

Veure Física de partícules і Història de la física

Homi Jehangir Bhabha

Homi Jehangir Bhabha (Bombai, Índia, 30 d'octubre de 1909 - Bossons Glacier, França, 24 de gener de 1966), més conegut com a Homi J. Bhabha o Homi Bhabha, va ser un físic nuclear indi, director fundador i professor de física a l'Institut Tata d'Investigacions Fonamentals (TIFR).

Veure Física de partícules і Homi Jehangir Bhabha

Ió pesant

Un ió pesant és un àtom ionitzat que sol ser més pesant que l'heli.

Veure Física de partícules і Ió pesant

Inflació còsmica

En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).

Veure Física de partícules і Inflació còsmica

Inflató

L'inflató és una partícula hipotètica, un tipus particular de bosó de Higgs, que, segons el model inflacionari, donà origen a la inflació; és a dir, la ràpida i dràstica acceleració en l'expansió de l'univers tan sols 10-35 segons després del big bang.

Veure Física de partícules і Inflató

INSPIRE-HEP

INSPIRE-HEP és una biblioteca digital en accés obert en el camp de la física de partícules (high-energy particle physics, HEP sigles en anglès), física nuclear, física d'acceleradors i astrofísica.

Veure Física de partícules і INSPIRE-HEP

Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona

LInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) és un centre interdisciplinari de recerca de la Universitat de Barcelona amb seu a la Facultat de Física d'aquesta institució, creat l'any 2006.

Veure Física de partícules і Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona

Institut de Física Corpuscular

L'Institut de Física Corpuscular (IFIC) és un centre d'investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat de València dedicat a la recerca experimental i teòrica de la física de partícules, la física nuclear, la cosmologia, la física d'astropartícules i la física mèdica.

Veure Física de partícules і Institut de Física Corpuscular

Institut Niels Bohr

LInstitut Niels Bohr, conegut com a NORDITA (acrònim danès de Nordisk Institut for Teoretisk (Atom)fysik; en català Institut Nòrdic de Física Teòrica), és una organització internacional per a la investigació en física teòrica fundada el 1957 per Niels Bohr i el ministre suec Torsten Gustafsson.

Veure Física de partícules і Institut Niels Bohr

Institut Unificat de Recerca Nuclear

LInstitut Unificat de Recerca Nuclear, en anglès: Joint Institute for Nuclear Research (JINR, Объединённый институт ядерныхисследований, ОИЯИ), a Dubnà, (110 km al nord de Moscou), Rússia, és un centre internacional de recerca nuclear amb un equip de 5500 membres, 1200 recercadors incloent 1000 Ph.Ds de 18 estats membres (incloent Armènia, Azerbaijan, Belarús i Kazakhstan).

Veure Física de partícules і Institut Unificat de Recerca Nuclear

Introducció a la relativitat general

Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.

Veure Física de partícules і Introducció a la relativitat general

Invariància d'escala

Una corba de Koch posseeix invariància d'escala. En Física i en Matemàtica, la invariància d'escala és una propietat d'objectes o lleis en què no hi ha canvis si l'escala de mida (o l'escala d'energia) són multiplicades per un factor comú.

Veure Física de partícules і Invariància d'escala

Isoescalar

En física de partícules, isoescalar es refereix a la transformació escalar d'una partícula o camp sota el grup SU(2) d'isospin.

Veure Física de partícules і Isoescalar

Isoespín

En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.

Veure Física de partícules і Isoespín

Isoespín feble

En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.

Veure Física de partícules і Isoespín feble

Isovector

En física de partícules, isovector es refereix a la transformació vectorial d'una partícula sota el grup SU(2) d'isospin.

Veure Física de partícules і Isovector

Javier Santaolalla Camino

és un físic, enginyer, doctor en física de partícules i divulgador científic espanyol.

Veure Física de partícules і Javier Santaolalla Camino

Jeffrey Goldstone

Jeffrey Goldstone (3 setembre 1933) és un físic teòric britànic i professor emèrit a la facultat de física del Centre de Física Teòrica de l'MIT.

Veure Física de partícules і Jeffrey Goldstone

Jet (física)

Quark superior i parell anti quark superior que es descomponen en dolls, visibles com col·leccions col·laterals de pistes de partícules i altres fermions del detector de CDF a Tevatron.Un jet és un flux col·limat de partícules, és a dir un feix de partícules emeses en una direcció determinada, resultant de la fragmentació i hadronització de quarks i gluons, degut al confinament de color.

Veure Física de partícules і Jet (física)

JoAnne L. Hewett

JoAnne L. Hewett (1960) és una física teòrica de partícules, professora al laboratori SLAC de la Universitat de Stanford.

Veure Física de partícules і JoAnne L. Hewett

Joaquín Catalá de Alemany

Joaquín Catalá de Alemany (Manresa, 14 de setembre de 1911-Madrid, 27 de setembre de 2009) va ser un físic, meteoròleg, catedràtic i acadèmic espanyol, pioner de la física de partícules a Espanya.

Veure Física de partícules і Joaquín Catalá de Alemany

Jogesh Pati

Jogesh C. Pati (1937, Baripada, Orissa, Índia) és un físic teòric estatunidenc d'origen indi.

Veure Física de partícules і Jogesh Pati

Johannes Hahn

Johannes Hahn (Viena, 2 de desembre del 1957) és un polític austríac, membre del Partit Popular d'Àustria i actual Comissari Europeu de Política Regional.

Veure Física de partícules і Johannes Hahn

John Archibald Wheeler

John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.

Veure Física de partícules і John Archibald Wheeler

John Polkinghorne

va ser un físic matemàtic anglès, que també va ser teòleg i pastor anglicà.

Veure Física de partícules і John Polkinghorne

John R. Ellis

Jonathan Richard Ellis o John Ellis, és un físic teòric britànic que és actualment Professor James Clerk Maxwell de física teòrica al King's College de Londres.

Veure Física de partícules і John R. Ellis

Joseph Incandela

Joseph "Joe" Incandela és un físic de partícules americà, professor de física a la University of California, Santa Barbara, basat durant 10 anys al CERN on ha estat portaveu de l'experiment Compact Muon Solenoid al Large Hadron Collider.

Veure Física de partícules і Joseph Incandela

KEK

La KEK (del japonès: 高エネルギー加速器研究機構 Kō Enerugī Kasokuki Kenkyū Kikō, o en traducció anglesa, High Energy Accelerator Research Organization) és una organització de recerca de física d'altes energies a Tsukuba, (Prefectura d'Ibaraki, Japó).

Veure Física de partícules і KEK

Ken McMullen

és un director de cinema, artista i, des del 2012, professor d'Aniversari d'Estudis Cinematogràfics a la Universitat de Kingston, Londres.

Veure Física de partícules і Ken McMullen

L'Univers Elegant

L'univers elegant: supercordes, dimensions ocultes, i la recerca de la teoria final (i) és un llibre de Brian Greene publicat en el 2000 que fa una introducció a la teoria de supercordes i proporciona una valoració global però no tècnica de la teoria i alguna de les seves carències.

Veure Física de partícules і L'Univers Elegant

Laboratori Subterrani de Canfranc

El Laboratori Subterrani de Canfranc (Laboratorio Subterráneo de Canfranc, LSC) és un laboratori soterrat creat el 2006 concebut per a dur a terme experiments de física de partícules i astrofísica.

Veure Física de partícules і Laboratori Subterrani de Canfranc

Leona Woods Marshall

Leona Harriet Woods, també coneguda com a Leona Woods Marshall i Leona Woods Marshall Libby, (9 d'agost de 1919 – 10 de novembre de 1986) va ser una física americana que va ajudar a construir el primer reactor nuclear i la primera bomba atòmica.

Veure Física de partícules і Leona Woods Marshall

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.

Veure Física de partícules і Leptó

Leptoquark

En física de partícules, els leptoquarks (LQ̞s) són partícules hipotètiques que porten informació entre els quarks i leptons d'una mateixa generació.

Veure Física de partícules і Leptoquark

LHCb

L'experiment LHCb (LHC beauty, «bellesa a l'LHC», on "bellesa" es refereix al quark "fons" o "bellesa") és un dels experiments de física de partícules en operació a l'accelerador de partícules LHC (Large Hadron Collider) del laboratori internacional del CERN a Ginebra.

Veure Física de partícules і LHCb

Lisa Randall

Lisa Randall (18 de juny de 1962, Queens, Nova York) és una física teòrica americana experta en física de partícules i cosmologia.

Veure Física de partícules і Lisa Randall

Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 22 (Física) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Veure Física de partícules і Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista de cercadors

A continuació es presenta una llista de cercadors.

Veure Física de partícules і Llista de cercadors

Llista de disciplines científiques

Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.

Veure Física de partícules і Llista de disciplines científiques

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».

Veure Física de partícules і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Veure Física de partícules і Lluminositat

LNF

* Liga Nacional de Fútbol de Puerto Rico, competició de la segona categoria de futbol de Puerto Rico.

Veure Física de partícules і LNF

LSM

* Radiodifusió Publica de Letònia (del seu nom en letó Latvijas Sabiedriskais Medijs), companyia pública de ràdio i televisió de Letònia.

Veure Física de partícules і LSM

Luciano Maiani

Luciano Maiani (Roma, 16 juliol 1941) és un físic teòric, ciutadà de San Marino, conegut per la seva predicció del quark encant amb Sheldon Lee Glashow i John Iliopoulos mitjançant l'anomenat "mecanisme de GIM".

Veure Física de partícules і Luciano Maiani

LVD

* Directiva de baixa tensió (del seu nom en anglès Low Voltage Directive), directiva europea que regula les característiques de la xarxa elèctrica de baixa tensió i els seus elements.

Veure Física de partícules і LVD

Majoró

En física de partícules, els Majorons (que reben el seu nom del físic italià Ettore Majorana) són bosons de Goldstone hipotètics predits per a explicar la violació del nombre leptònic (o del nombre leptònic menys el nombre bariònic combinats, B − L) en col·lisions d'alta energia com on dos electrons col·lideixen per a formar dos W bosons i el Majoró J.

Veure Física de partícules і Majoró

Makoto Kobayashi

Makoto Kobayashi (小林 誠, Kobayashi Makoto) (Nagoya, Japó, 1944) és un físic i professor japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.

Veure Física de partícules і Makoto Kobayashi

Manuel Aguilar Benítez de Lugo

Manuel Aguilar Benítez de Lugo (nascut a Madrid el 19 de novembre de 1943) és un físic espanyol en el camp de la física de partícules, investigador al CIEMAT i vicepresident de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN).

Veure Física de partícules і Manuel Aguilar Benítez de Lugo

Marcela Carena

és una física teòrica del Laboratori Fermilab i professora a la Universitat de Chicago i a l'Institut Enrico Fermi.

Veure Física de partícules і Marcela Carena

Marea terrestre

La marea terrestre (també coneguda com a marea terrestre sòlida, marea de l'escorça, marea del cos) és el desplaçament de la superfície terrestre sòlida causat per la gravetat de la Lluna i el Sol.

Veure Física de partícules і Marea terrestre

Marietta Blau

Marietta Blau (29 April 1894 – 27 gener 1970) va ser una física austríaca.

Veure Física de partícules і Marietta Blau

Markus Fierz

Markus Eduard Fierz (20 juny 1912 – 20 juny 2006) fou un físic teòric suís, particularment conegut per la seva formulació del teorema d'estadística de l'espín, i per les seves contribucions al desenvolupament de la teoria quàntica, física de partícules, i mecànica estadística.

Veure Física de partícules і Markus Fierz

Martine Bosman

Martine Bosman (Brussel·les, 1952), catedràtica d'investigació de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) a la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta del Consell de col·laboració internacional d'Atlas, un dels dos grans experiments del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) a Ginebra.

Veure Física de partícules і Martine Bosman

Mary K. Gaillard

Mary Katharine Gaillard (Nova Brunsvic, Nova Jersey, 1 d'abril de 1939) és una física teòrica estatunidenca especialista en Física de partícules.

Veure Física de partícules і Mary K. Gaillard

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Veure Física de partícules і Massa

Massa en la relativitat especial

''El significat de la relativitat'', publicat l'any 1922 recopilant les conferències sobre la teoria de la relativitat fetes per Albert Einstein a la Universitat de Princeton. En la teoria de la relativitat especial, el terme massa té dos significats: la massa de repòs o massa invariant, és una quantitat invariant, és a dir, és la mateixa per a qualsevol observador en tots els marcs de referència; i la massa relativista, que depèn de la velocitat relativa de l'observador.

Veure Física de partícules і Massa en la relativitat especial

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Veure Física de partícules і Massa en repòs

Matèria estranya

La matèria estranya és una forma particular de la matèria quark.

Veure Física de partícules і Matèria estranya

Matèria fosca

En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Veure Física de partícules і Matèria fosca

Matèria QCD

alt.

Veure Física de partícules і Matèria QCD

Matriu S

En mecànica quàntica, la matriu S o matriu d'scattering és un tipus de formalisme usat per calcular el resultat d'un problema dscattering (dispersió) de partícules quàntiques interactuants.

Veure Física de partícules і Matriu S

Mayly Sánchez

és una física de partícules veneçolana que treballa per a la Universitat Estatal d'Iowa, als Estats Units d'Amèrica.

Veure Física de partícules і Mayly Sánchez

Mecanisme Affleck–Dine

En física teòrica, el mecanisme Affleck–Dine (mecanisme d'AD) és un mecanisme, postulat el 1985 pels físics Ian Affleck i Michael Dine de la Universitat de Princeton, per a explicar la bariogènesi a l'univers primordial immediatament després del Big Bang.

Veure Física de partícules і Mecanisme Affleck–Dine

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Veure Física de partícules і Mecànica

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Veure Física de partícules і Mecànica quàntica

Mecànica quàntica relativista

En física, la mecànica quàntica relativista (RQM) és qualsevol formulació covariant de Poincaré de la mecànica quàntica (QM).

Veure Física de partícules і Mecànica quàntica relativista

Melissa Franklin

Melissa Eve Bronwen Franklin (Edmonton, Canadà, 30 de setembre de 1956) és una física de partícules experimental, professora Mallinckrodt i Cap del Departament de Físiques a la Universitat Harvard.

Veure Física de partícules і Melissa Franklin

Mesó

Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.

Veure Física de partícules і Mesó

Mesó B

En física de partícules, els mesons B són mesons compostos d'un antiquark fons acompanyat d'un altre quark sigui amunt (B+), avall (B0), estrany (B0s) o encant (B+c) (el quark cim té una vida mitjana massa curta per a formar estats lligats amb altres quarks).

Veure Física de partícules і Mesó B

Mesó fi

En física de partícules, el mesó fi o mesó ϕ és un mesó vectorial format per un parell de quarks estrany i anti-estrany.

Veure Física de partícules і Mesó fi

Mesó pseudovectorial

En física de partícules, un mesó pseudovectorial o mesó vector axial és una partícula que es comporta com un pseudovector pel que fa a rotacions del sistema de referència.

Veure Física de partícules і Mesó pseudovectorial

Mesó Psió

El mesó Psió J/ψ (J/psi) és una partícula subatòmica, un mesó de càrrega elèctrica, color, i sabor neutres format per un quark i un antiquark c ("encantats").

Veure Física de partícules і Mesó Psió

Mesó rho

En física de partícules, un mesó rho és una partícula hadrònica, de tipus mesó, corresponent a un triplet d'isoespín amb tres estats de càrregues ρ+, ρ0 i ρ−.

Veure Física de partícules і Mesó rho

Mi

La mi, també anomenada mu, és la dotzena lletra de l'alfabet grec.

Veure Física de partícules і Mi

Michael Green

Michael Boris Green FRS (Londres, 22 de maig de 1946) és un físic britànic i un dels pioners de la teoria de cordes.

Veure Física de partícules і Michael Green

Michael Turner

Michel Turner (nascut als EUA el 1949) és un cosmòleg, professor de la Universitat de Chicago que estudia l'origen de l'univers.

Veure Física de partícules і Michael Turner

Model de doble doblet de Higgs

El model de doble doblet de Higgs (2HDM) és una extensió teòrica del model estàndard (SM) de física de partícules.

Veure Física de partícules і Model de doble doblet de Higgs

Model de Pati-Salam

En física teòrica, el model Pati-Salam és un model de Gran Teoria d'Unificació (GUT), proposada el 1974 pel premi Nobel Abdus Salam i Jogesh Pati.

Veure Física de partícules і Model de Pati-Salam

Model solar estàndard

El model solar estàndard (MSS) és actualment el model més acceptat per a la descripció física del Sol.

Veure Física de partícules і Model solar estàndard

MoEDAL

L'experiment MoEDAL (Monopole and Exotics Detector At the LHC, «Detector de Monopols i Exòtics al GCH») és un experiment de física de partícules al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN.

Veure Física de partícules і MoEDAL

Moment magnètic spin

En física, principalment mecànica quàntica i física de partícules, un moment magnètic spin és el moment magnètic causat pel spin de partícules elementals.

Veure Física de partícules і Moment magnètic spin

Monopol magnètic

electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).

Veure Física de partícules і Monopol magnètic

Multiplet

En física, un multiplet pot significar.

Veure Física de partícules і Multiplet

Neutrí estèril

En física de partícules, els neutrins estèrils són partícules hipotètiques que no interaccionen per mitjà de cap de les interaccions fonamentals del model estàndard, llevat de la gravetat.

Veure Física de partícules і Neutrí estèril

Nikolai Bogoliúbov

, també transliterat com a Bogolyubov i Bogolubov, fou un matemàtic i físic teòric soviètic conegut per una contribució significativa a la teoria quàntica de camps, a la mecànica estadística quàntica i clàssica i la teoria de sistemes dinàmics.

Veure Física de partícules і Nikolai Bogoliúbov

Nima Arkani-Hamed

és un físic teòric estatunidenc-canadenc conegut pels seus treballs en física d'altes energies, teoria de cordes i cosmologia.

Veure Física de partícules і Nima Arkani-Hamed

Nina Byers

Nina Byers (19 de gener de 1930 – 5 de juny de 2014) era una física teòrica, professora de recerca i professora emèrita de física en el Departament de Físiques i Astronomia de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA).

Veure Física de partícules і Nina Byers

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Veure Física de partícules і Noam Chomsky

Nombre bariònic

En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.

Veure Física de partícules і Nombre bariònic

Nombre leptònic

En física d'altes energies, el nombre leptònic és el nombre de leptons menys el nombre de antileptons.

Veure Física de partícules і Nombre leptònic

Nombre quàntic

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.

Veure Física de partícules і Nombre quàntic

Nonet

* Nonet (música), és una composició que requereix nou instruments o veus alhora o un grup musical format per nou persones.

Veure Física de partícules і Nonet

Ona gravitatòria còsmica de fons

Una ona gravitatòria còsmica de fons (de l'anglès gravitational wave background o també GWB i stochastic background) és un possible objectiu experimental de detecció d'ona gravitatòria.

Veure Física de partícules і Ona gravitatòria còsmica de fons

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Veure Física de partícules і Organització Europea per a la Recerca Nuclear

Panell assessor en Física d'Altes Energies

El Panell Assessor en Física d'Altes Energies (HEPAP) és un comitè científic permanent de consell del Departament d'Energia dels Estats Units i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.

Veure Física de partícules і Panell assessor en Física d'Altes Energies

Paritat (física)

En física, una transformació de la paritat (també anomenada inversió de la paritat) és el canvi simultani en el signe de tota coordenada espacial: Una representació d'una matriu 3×3 de P podria tenir un determinant igual a -1, i per tant no pot reduir a una rotació.

Veure Física de partícules і Paritat (física)

Partícula hipotètica

A Física de partícules, una partícula hipotètica és un tipus de partícula elemental l'existència és conjecturat o predita per alguna teoria física, però l'existència no ha estat corroborada empíricament ni ha estat detectada.

Veure Física de partícules і Partícula hipotètica

Partícula mediadora

electrons mitjançant l'intercanvi d'un fotó. Les partícules portadores o mediadores de la força, en la física de partícules, en el model estàndard, són els bosons, coneguts com a bosons de gauge.

Veure Física de partícules і Partícula mediadora

Partícula puntual

En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.

Veure Física de partícules і Partícula puntual

Partícula relativista

En física de partícules, una partícula relativista és una partícula elemental, de la qual l'energia cinètica és comparable o supera l'energia en repòs-massa donada per la relació d'Einstein, E.

Veure Física de partícules і Partícula relativista

Partícula sense massa

En física de partícules, una partícula sense massa és una partícula elemental la massa invariant de la qual és zero.

Veure Física de partícules і Partícula sense massa

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Veure Física de partícules і Partícula subatòmica

Partícula supersimètrica més lleugera

En física de partícules, la partícula supersimètrica més lleugera (LSP, de l'anglès lightest supersymmetric particle) és el nom genèric donat a la més lleugera de les partícules hipotètiques addicionals postulades en extensions teòriques del Model Estàndard basades en la supersimetria.

Veure Física de partícules і Partícula supersimètrica més lleugera

Partó

Partó (en anglès i en francès: Parton), en la física de partícules, es va proposar per part del físic Richard Feynman l'any 1969, per tal de descriure l'estructura dels hadrons i modelitzar les interaccions amb els hadrons d'alta energia.

Veure Física de partícules і Partó

Pentaquark

doi.

Veure Física de partícules і Pentaquark

Peter Higgs

Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès, conegut per la seva explicació del mecanisme de ruptura de la simetria en la teoria electrofeble en els anys 60, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.

Veure Física de partícules і Peter Higgs

Pi (lletra grega)

Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.

Veure Física de partícules і Pi (lletra grega)

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Veure Física de partícules і Pió

Placa fotogràfica

Plaques fotogràfiques AGFA de 1880 Placa negativa Una placa fotogràfica (Photographic plate en anglès; Plaque Photographique en francès) és un suport fotogràfic constituït per una làmina de vidre recoberta d'una emulsió sensible a la llum.

Veure Física de partícules і Placa fotogràfica

Plasma de quarks i gluons

El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.

Veure Física de partícules і Plasma de quarks i gluons

Pomeró

En física teòrica de partícules, el pomeró és la partícula més baixa (en espin i massa) del conjunt de trajectòries de Regge, una família de partícules amb espín creixent, postulades el 1961 pel físic italià Tulio Regge per a explicar l'evolució en funció de l'energia de les seccions eficaces diffractives i elàstiques entre hadrons.

Veure Física de partícules і Pomeró

Premi Panofsky

El Premi Panofsky en física de partícules experimental és un premi anual de 10,000$ atorgat per a reconèixer i encoratjar fites excepcionals en experiments de física de partícules, i és obert a científics de qualsevol estat.

Veure Física de partícules і Premi Panofsky

Problema CP fort

En física de partícules, el problema CP fort (on CP representa la combinació de les simetries d'intercanvi de Càrrega i Paritat d'una partícula) adreça el problema de per què la teoria de la interacció forta (cromodinàmica quàntica, QCD) no trenca la simetria CP.

Veure Física de partícules і Problema CP fort

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Veure Física de partícules і Protó

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Veure Física de partícules і Quark

Quarkonium

En física de partícules, el quarkonium és el nom donat a un mesó sense sabor, el qual està constituït per un quark i el seu antiquark.

Veure Física de partícules і Quarkonium

Rabia Salihu Sa'id

el seu cognom també s'escriu Said, i Saeed.

Veure Física de partícules і Rabia Salihu Sa'id

Radi clàssic de l'electró

El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.

Veure Física de partícules і Radi clàssic de l'electró

Radiació de transició

La radiació de transició (amb acrònim anglès TR) és una forma de radiació electromagnètica emesa quan una partícula carregada passa per medis no homogenis, com ara un límit entre dos medis diferents.

Veure Física de partícules і Radiació de transició

Radioisòtop

Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.

Veure Física de partícules і Radioisòtop

Ràtio R de seccions eficaces

En física de partícules, el ràtio R de seccions eficaces de producció d'hadrons sobre la de muons en col·lisions d'electrons i positrons és: on el superíndex (0) indica que la secció eficaç ha estat corregida pels efectes de radiació de fotons a l'estat inicial.

Veure Física de partícules і Ràtio R de seccions eficaces

Regla OZI

En física de partícules, la regla d'OZI (o regla Okubo-Zweig-Iizuka) és una condició predita per la teoria de la interacció forta, cromodinàmica quàntica (QCD) per a explicar per què certs modes de desintegració d'hadrons apareixen menys freqüentment del que hom podria esperar simplement per arguments de massa de les partícules "filles".

Veure Física de partícules і Regla OZI

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Veure Física de partícules і Robert Andrews Millikan

Robert Brout

Robert Brout (14 de juny 1928 - 3 de maig de 2011) fou un físic teòric belga que va fer importants contribucions a la física de les partícules elementals.

Veure Física de partícules і Robert Brout

Roberto Peccei

Roberto Daniele Peccei (italià:; 6 de gener de 1942 - 1 de juny de 2020) fou un físic teòric que va treballar en les àrees de la interacció electrofeble i la interfície entre física de partícules i cosmologia.

Veure Física de partícules і Roberto Peccei

Rolf Tarrach i Siegel

Rolf Tarrach i Siegel (València, 1948) és un catedràtic de física teòrica, que fou president del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol (2000-2003), rector de la Universitat de Luxemburg (2005-2014) i president de l'Associació Europea d'Universitats (2015-2019).

Veure Física de partícules і Rolf Tarrach i Siegel

Rolf-Dieter Heuer

és un físic de partícules conegut per haver estat Director General del CERN (2009-2015).

Veure Física de partícules і Rolf-Dieter Heuer

Sabrina Gonzalez Pasterski

Sabrina Gonzalez Pasterski (nascuda el 3 de juny de 1993) és una física americana de Chicago, Illinois que estudia Teoria de cordes i Física de partícules.

Veure Física de partícules і Sabrina Gonzalez Pasterski

Sally Dawson

és un física teòrica estatunidenca coneguda pels seus treballs en física de partícules elementals.

Veure Física de partícules і Sally Dawson

Saxió

El saxió és una partícula elemental hipotètica predita en models de supersimetria de física de partícules.

Veure Física de partícules і Saxió

Sciences et Avenir

Sciences et futur-La Recherche és una revista mensual francesa de divulgació científica creada el 1947.

Veure Física de partícules і Sciences et Avenir

SERC

El Consell de Recerca en Ciència i Enginyeria (acrònim, en anglès, SERC de Science and Engineering Research Council) és l'agència del Regne Unit encarregat de la recerca científica amb finança pública en les àrees d'astronomia, biotecnologia i ciències biològiques, espai i física de partícules.

Veure Física de partícules і SERC

Sfermió

En teories supersimètriques de física de partícules, un sfermió és la partícula d'espín-0 (és a dir bosònica) supercompanya associada a cada fermió (és a dir d'espin-1/2, quarks i leptons).

Veure Física de partícules і Sfermió

Shikma Bressler

Shikma Schwartzman-Bressler (en hebreu: שקמה ברסלר; Haifa, 10 de juliol de 1980) és una física israeliana.

Veure Física de partícules і Shikma Bressler

Shirley Ann Jackson

Shirley Ann Jackson (5 d'agost de 1946) és una física nord-americana, i la divuitena presidenta de l'Institut Politècnic Rensselaer.

Veure Física de partícules і Shirley Ann Jackson

Shmoo

Un shmoo és una criatura fictícia.

Veure Física de partícules і Shmoo

Sigma

Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.

Veure Física de partícules і Sigma

Simetria global

En física, una simetria global és una simetria que és satisfeta a tots els punts de l'espaitemps sota consideració, en contraposició amb una simetria local que varia (suaument) de punt a punt.

Veure Física de partícules і Simetria global

Simetria local

En física, una simetria local és una simetria d'alguna quantitat física (p. ex. un observable, un tensor o el lagrangià d'una teoria) que depèn lleugerament del punt de l'espaitemps a la varietat subjacent.

Veure Física de partícules і Simetria local

Sinéad Griffin

Sinéad Majella Griffin (Dublín, 1986) és una física irlandesa que treballa al Lawrence Berkeley National Laboratory ('''LBNL''') en física de partícules i de la matèria condensada.

Veure Física de partícules і Sinéad Griffin

Sincrotró

Esquema d'un sincrotró de trajectòria circular de la qual surten les línies de llum. Un sincrotró és un tipus particular d'accelerador de partícules circular en què el camp magnètic (que fa que les partícules girin) i el camp elèctric (que accelera les partícules) estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partícules en moviment.

Veure Física de partícules і Sincrotró

Skyrmió

En física teòrica de partícules, l'skyrmió és una partícula hipotètica relacionada originalment amb els barions. Va ser proposta pel físic nuclear Tony Skyrme com una superposició quàntica de barions i estats ressonants hadrònics per a explicar algunes propietats de la matèria nuclear.

Veure Física de partícules і Skyrmió

SRG

* Catalunya Ràdio SRG (de l'acrònim Servei de Radiodifusió de la Generalitat), grup d'emissores de ràdio de la Generalitat de Catalunya.

Veure Física de partícules і SRG

Stanley Brodsky

Stanley J. Brodsky (9 de gener de 1940) és un físic teòric estatunidenc i professor emèrit al Laboratori Nacional SLAC de la Universitat de Stanford.

Veure Física de partícules і Stanley Brodsky

Stephen Wolfram

Stephen Wolfram (Londres, 29 d'agost de 1959) és un científic i tecnòleg reconegut pel seu treball en física de partícules, autòmats cel·lulars i àlgebra computacional i és el creador del nou programari Mathematica.

Veure Física de partícules і Stephen Wolfram

Sulamith Goldhaber

Sulamith Goldhaber (Viena, 4 de novembre de 1923 - Madràs, 11 de desembre de 1965) va ser una química-física d'origen austríac que va treballar en el camp de la física d'altes energies.

Veure Física de partícules і Sulamith Goldhaber

Supercompany

En física teòrica de partícules, un supercompany (també spartícula o superpartícula) és una partícula elemental hipotètica, predita en teories supersimètriques.

Veure Física de partícules і Supercompany

Superforça

En física rep la denominació de superforça a la conjecturada força que reuniria a les quatre forces fonamentals (gravetat, electromagnetisme, força nuclear forta i força nuclear feble), es considera amb altíssimes probabilitats que en el moment inicial del big bang el que havia era una superforça, abans de crear-se l'espaitemps, en generar-i diferenciar l'espai i el temps, en instants, la superforça es va anar dividint en les quatre forces elementals actualment existents en l'univers conegut.

Veure Física de partícules і Superforça

Supersimetria

La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.

Veure Física de partícules і Supersimetria

Takaaki Kajita

(Higashimatsuyama, 9 de març de 1959) és un físic japonès especialitzat en Física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B.

Veure Física de partícules і Takaaki Kajita

Tau (lletra grega)

Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.

Veure Física de partícules і Tau (lletra grega)

Tecnologies web

Les tecnologies web són un conjunt de protocols i especificacions que són utilitzades per la World Wide Web (generalment abreujada com a Web o www) al mateix temps que la componen.

Veure Física de partícules і Tecnologies web

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Veure Física de partícules і Temps

Teorema de Landau-Yang

En mecànica quàntica, el teorema de Landau–Yang és una regla de selecció per a partícules que decauen en dos fotons reals.

Veure Física de partícules і Teorema de Landau-Yang

Teoria de la dispersió

A dalt: la part real d'una ona plana que viatja cap amunt. A baix: la part real d'un camp després d'inserir en el camí de l'ona un petit disc transparent amb índex de refracció més alt que l'índex del mitjà que li envolta. Aquest objecte dispersa part del camp de l'ona, encara que en qualsevol punt individual, la freqüència i la longitud d'ona es mantenen intactes.

Veure Física de partícules і Teoria de la dispersió

Teoria de la gran unificació

Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.

Veure Física de partícules і Teoria de la gran unificació

Teoria de Peccei-Quinn

En física de partícules, la Teoria de Peccei–Quinn és el model més conegut per a la resolució del problema CP fort.

Veure Física de partícules і Teoria de Peccei-Quinn

Teoria de Yang–Mills

En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.

Veure Física de partícules і Teoria de Yang–Mills

Teoria M

En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.

Veure Física de partícules і Teoria M

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Veure Física de partícules і Teoria quàntica de camps

Tetraquark

doi.

Veure Física de partícules і Tetraquark

Tevatró

El Tevatró (o Tevatron en anglès) fou un accelerador de partícules circular, actiu fins al 2011, situat al Laboratori de l'Accelerador Nacional Fermi (Fermilab) a l'est de Batàvia (Illinois, Estats Units) que va ser el col·lisionador més energètic del món abans de l'entrada en operació del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN de Ginebra.

Veure Física de partícules і Tevatró

The Astronomy and Astrophysics Review

The Astronomy and Astrophysics Review és una revista científica revisada per experts que publica trimestralment per Salmer-Verlag GmbH Alemanya, que forma part de l'Springer Nature.

Veure Física de partícules і The Astronomy and Astrophysics Review

The Big Bang Theory

The Big Bang Theory (en català La teoria del Big Bang) és una comèdia estatunidenca produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady, pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros. Television.

Veure Física de partícules і The Big Bang Theory

Thibault Damour

és un físic teòric francès.

Veure Física de partícules і Thibault Damour

Thomas Ypsilantis

Thomas John Ypsilantis (Salt Lake City, 24 de juny de 1928 – August 15, 2000) fou un físic estatunidenc de família d'origen grec.

Veure Física de partícules і Thomas Ypsilantis

Torbjörn Sjöstrand

Torbjörn Sjöstrand (13 novembre 1954) és un físic teòric suec, professor a Universitat de Lund (Suècia), on va doctorar-se el 1982.

Veure Física de partícules і Torbjörn Sjöstrand

Toshihide Maskawa

fou un físic teòric i professor universitari japonès conegut pel seu treball sobre la violació de CP que va ser guardonat amb una quarta part del Premi Nobel de Física l'any 2008 "pel descobriment de l'origen de la simetria trencada que prediu l'existència d'almenys tres famílies de quarks a la natura.

Veure Física de partícules і Toshihide Maskawa

Traçat (programari)

En enginyeria del programari, el traçament implica un ús especialitzat del registre per registrar informació sobre l'execució d'un programa.

Veure Física de partícules і Traçat (programari)

Transmutació dimensional

En física de partícules, la transmutació dimensional és un mecanisme físic que proporciona una connexió entre un paràmetre adimensional i un de dimensional.

Veure Física de partícules і Transmutació dimensional

Trencament espontani de simetria

Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria.

Veure Física de partícules і Trencament espontani de simetria

Una breu història de gairebé tot

Una breu història de gairebé tot (A Short History of Nearly Everything) és un llibre de divulgació científica de Bill Bryson del 2003, en el qual explica algunes àrees de la ciència, utilitzant un estil de llenguatge més accessible per al públic en general que molts altres llibres dedicats al tema.

Veure Física de partícules і Una breu història de gairebé tot

Undraa Agvaanluvsan

és una física i política mongola que ha estat membre del Gran Jural de l'Estat des del 2016.

Veure Física de partícules і Undraa Agvaanluvsan

Unificació dels acoblaments de gauge

Evolució en funció de l'energia de (l'invers de) les constants d'acoblament del SM. En física de partícules, els tres acoblaments de gauge del model estàndard, indicant la força de les interaccions electromagnètica (QED), feble i forta (QCD) a una energia donada, evolucionen de forma diversa (la QCD, amb llibertat asimptòtica, decreix amb l'energia, mentre que la QED creix fins al pol de Landau) però tots ells es creuen aproximadament a un punt comú, anomenat energia de gran unificació (GUT), o escala de GUT, a ΛGUT~10¹⁶ GeV.

Veure Física de partícules і Unificació dels acoblaments de gauge

Universitat de París Sud

La Universitat París Sud (en francès, Université Paris-Sud o Université Paris XI) és una universitat francesa situada en Orsay, un barri al sud de París.

Veure Física de partícules і Universitat de París Sud

Varietat (matemàtiques)

Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.

Veure Física de partícules і Varietat (matemàtiques)

Veritat (física)

En física de partícules, la veritat és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks cima (o quarks veritat) (t) i antiquarks cima (\bar) presents en una partículaː Per convenció, els (anti)quarks cima tenen veritat +1 (−1).

Veure Física de partícules і Veritat (física)

Violació CP

En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia.

Veure Física de partícules і Violació CP

Vladímir Vèksler

Vladímir Iósifovitx Vèksler fou un prominent físic experimental soviètic.

Veure Física de partícules і Vladímir Vèksler

Weí

En física teòrica de partícules, el Weí ('Wino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó W (mediador de la interacció nuclear feble).

Veure Física de partícules і Weí

William Rarita

William Rarita (Bordeus, 21 març de 1907 - Berkeley, 3 de juliol de 1999) fou un físic teòric que va treballar principalment en física nuclear, en física de partícules i teoria de la relativitat mecànica quàntica.

Veure Física de partícules і William Rarita

World Wide Web

Representació gràfica del World Wide Web al voltant de la Viquipèdia El WWW (acrònim anglès de World Wide Web, Xarxa d'abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment.

Veure Física de partícules і World Wide Web

X (càrrega)

En la física de partícules, la càrrega X (o simplement X) és un nombre quàntic que es conserva, associat amb la teoria de la gran unificació SO(10).

Veure Física de partícules і X (càrrega)

X(3872)

En física de partícules, la partícula X(3872) és un candidat de mesó exòtic amb una massa de 3871.68 MeV/c² que no s'ajusta be al model de quarks a causa dels seus nombres quàntics diferents dels esperats per a estats formats per 2 o 3 quarks.

Veure Física de partícules і X(3872)

Xarxa generativa antagònica

Les Xarxes Generatives Antagòniques (RGAs), també conegudes com a GANs en anglès, són una classe d'algorismes d'intel·ligència artificial, el machine learning, que s'utilitzen en l'aprenentatge no supervisat, implementades per un sistema de dues xarxes neuronals que competeixen mútuament en una espècie de Joc de suma nul·la.

Veure Física de partícules і Xarxa generativa antagònica

Yoichiro Nambu

Yoichiro Nambu (南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.

Veure Física de partícules і Yoichiro Nambu

Yoshio Koide

és un físic teòric japonès especialitzat en física de partícules.

Veure Física de partícules і Yoshio Koide

Yvonne Elsworth

FRS FInstP FRAS és una física irlandesa, professora d'Heliosismologia i professora de Física a l'Escola de Física i Astronomia de la Universitat de Birmingham.

Veure Física de partícules і Yvonne Elsworth

Zetí

En física teòrica de partícules, el Zetí ('Zino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó Z (mediador de la interacció nuclear feble).

Veure Física de partícules і Zetí

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Veure Física de partícules і 18 de juny

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Veure Física de partícules і 1956

1962

;Països Catalans.

Veure Física de partícules і 1962

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Física de partícules і 30 de setembre

També conegut com Física d'Altes Energies, Física d'alta energia, Física de partícules elementals.

, Constant física adimensional, Convertidor de temps a digital, Corrent elèctric, Correspondència AdS/CFT, Cronologia de la física de partícules, Cronologia del Big Bang, Cultura de Grècia, D0, David Saltzberg, Deconfinament, Delta (lletra), Demostració (matemàtiques), Densitat nuclear, Desintegració del protó, DESY, Detector d'ionització gasosa, Detector de partícules, DGLAP, Diagrama de Feynman, Diagrama quiver, Dilató, Dilogaritme, Dimensions extres, Diquark, Distribució ARGUS, Distribució relativista de Breit-Wigner, Divergència ultraviolada, DONUT, Edward Mills Purcell, Efecte Hanbury Brown i Twiss, Efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal, Electró, Electró-volt, Electrodinàmica clàssica, Elena Aprile, Eliezer Rabinovici, Empenyiment (física de partícules), Encant (física), Energia, Energia de Planck, Energia del punt zero, Equació de Proca, Escala electrofeble, Espectroscòpia d'espín de muó, Estranyesa (física), Fabiola Gianotti, Física, Física computacional, Física d'astropartícules, Física de dos fotons, Física nuclear, Fermiïta, Fermió de Majorana, Fermilab, Ferney-Voltaire, Fi, Força, Força entre tres cossos, Força nuclear forta, Formulació matemàtica del Model Estàndard, Fracció de desintegració, François Englert, Francisco José Ynduráin Muñoz, Frank Wilczek, Funció Crystal Ball, Funció de Cruijff, Funció de Källén, Funció zeta de Hurwitz, Gabriela Barenboim, Gas, Gaugí, Generació (física de partícules), Generador Cockcroft-Walton, Generador de Van de Graaff, Geologia de Mart, Geometria torçada, George Smoot, Georges Charpak, Gerard Kitchen O'Neill, Gerardus 't Hooft, Gerson Goldhaber, Gian Francesco Giudice, Glennys Farrar, Gluí, Graella de càlcul, Grup de Lie, Grup no-abelià, Grup ortogonal, Grup unitari especial, Hadró, Hadró exòtic, Harald Fritzsch, Helicitat (física de partícules), Hexaquark, Higgsí, Hiperó, Hipercàrrega, Hipercàrrega feble, Història de la ciència, Història de la física, Homi Jehangir Bhabha, Ió pesant, Inflació còsmica, Inflató, INSPIRE-HEP, Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, Institut de Física Corpuscular, Institut Niels Bohr, Institut Unificat de Recerca Nuclear, Introducció a la relativitat general, Invariància d'escala, Isoescalar, Isoespín, Isoespín feble, Isovector, Javier Santaolalla Camino, Jeffrey Goldstone, Jet (física), JoAnne L. Hewett, Joaquín Catalá de Alemany, Jogesh Pati, Johannes Hahn, John Archibald Wheeler, John Polkinghorne, John R. Ellis, Joseph Incandela, KEK, Ken McMullen, L'Univers Elegant, Laboratori Subterrani de Canfranc, Leona Woods Marshall, Leptó, Leptoquark, LHCb, Lisa Randall, Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de cercadors, Llista de disciplines científiques, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Lluminositat, LNF, LSM, Luciano Maiani, LVD, Majoró, Makoto Kobayashi, Manuel Aguilar Benítez de Lugo, Marcela Carena, Marea terrestre, Marietta Blau, Markus Fierz, Martine Bosman, Mary K. Gaillard, Massa, Massa en la relativitat especial, Massa en repòs, Matèria estranya, Matèria fosca, Matèria QCD, Matriu S, Mayly Sánchez, Mecanisme Affleck–Dine, Mecànica, Mecànica quàntica, Mecànica quàntica relativista, Melissa Franklin, Mesó, Mesó B, Mesó fi, Mesó pseudovectorial, Mesó Psió, Mesó rho, Mi, Michael Green, Michael Turner, Model de doble doblet de Higgs, Model de Pati-Salam, Model solar estàndard, MoEDAL, Moment magnètic spin, Monopol magnètic, Multiplet, Neutrí estèril, Nikolai Bogoliúbov, Nima Arkani-Hamed, Nina Byers, Noam Chomsky, Nombre bariònic, Nombre leptònic, Nombre quàntic, Nonet, Ona gravitatòria còsmica de fons, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Panell assessor en Física d'Altes Energies, Paritat (física), Partícula hipotètica, Partícula mediadora, Partícula puntual, Partícula relativista, Partícula sense massa, Partícula subatòmica, Partícula supersimètrica més lleugera, Partó, Pentaquark, Peter Higgs, Pi (lletra grega), Pió, Placa fotogràfica, Plasma de quarks i gluons, Pomeró, Premi Panofsky, Problema CP fort, Protó, Quark, Quarkonium, Rabia Salihu Sa'id, Radi clàssic de l'electró, Radiació de transició, Radioisòtop, Ràtio R de seccions eficaces, Regla OZI, Robert Andrews Millikan, Robert Brout, Roberto Peccei, Rolf Tarrach i Siegel, Rolf-Dieter Heuer, Sabrina Gonzalez Pasterski, Sally Dawson, Saxió, Sciences et Avenir, SERC, Sfermió, Shikma Bressler, Shirley Ann Jackson, Shmoo, Sigma, Simetria global, Simetria local, Sinéad Griffin, Sincrotró, Skyrmió, SRG, Stanley Brodsky, Stephen Wolfram, Sulamith Goldhaber, Supercompany, Superforça, Supersimetria, Takaaki Kajita, Tau (lletra grega), Tecnologies web, Temps, Teorema de Landau-Yang, Teoria de la dispersió, Teoria de la gran unificació, Teoria de Peccei-Quinn, Teoria de Yang–Mills, Teoria M, Teoria quàntica de camps, Tetraquark, Tevatró, The Astronomy and Astrophysics Review, The Big Bang Theory, Thibault Damour, Thomas Ypsilantis, Torbjörn Sjöstrand, Toshihide Maskawa, Traçat (programari), Transmutació dimensional, Trencament espontani de simetria, Una breu història de gairebé tot, Undraa Agvaanluvsan, Unificació dels acoblaments de gauge, Universitat de París Sud, Varietat (matemàtiques), Veritat (física), Violació CP, Vladímir Vèksler, Weí, William Rarita, World Wide Web, X (càrrega), X(3872), Xarxa generativa antagònica, Yoichiro Nambu, Yoshio Koide, Yvonne Elsworth, Zetí, 18 de juny, 1956, 1962, 30 de setembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat