Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Al-Biruní, Averrois, Èter (element), Boet Sidoni, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Cronologia de la mecànica clàssica, De Motu Antiquiora, Ecosfera, Físic, Filosofia, Història de la filosofia, Lluna, Mecànica, Metafísica (Aristòtil), Nur-ad-Din al-Bitrují, Sebastián Fox Morcillo, Selecció de models, Sistema ticònic, Sobre el cel, Teoria de l'ímpetu.
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Física aristotèlica і Al-Biruní · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Física aristotèlica і Averrois · Veure més »
Èter (element)
Lèter (del llatí Aether i, al seu torn, del grec αἰθήρ aithēr, 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè element clàssic, una hipotètica substància extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais buits com un fluid.
Nou!!: Física aristotèlica і Èter (element) · Veure més »
Boet Sidoni
Boet Sidoni (Boethus Sidonius; Βόηθος) va ser un filòsof peripatètic fenici nadiu de Sidó, deixeble del peripatètic Andrònic de Rodes i culturalment grec.
Nou!!: Física aristotèlica і Boet Sidoni · Veure més »
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Nou!!: Física aristotèlica і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »
Cronologia de la mecànica clàssica
El que segueix és una cronologia de la mecànica clàssica.
Nou!!: Física aristotèlica і Cronologia de la mecànica clàssica · Veure més »
De Motu Antiquiora
De Motu Antiquiora ("Les Escriptures més Velles sobre el Moviment"), o senzillament De Motu, és la feina escrita primerenca de Galileo Galilei que tracta sobre el moviment.
Nou!!: Física aristotèlica і De Motu Antiquiora · Veure més »
Ecosfera
Vista de l'ecosfera de la Terra L'ecosfera és el sistema global de la terra, format per tots els organismes de la biosfera i caracteritzat per les relacions de convivència que estableixen entre la matèria, l'energia i els altres éssers vius.
Nou!!: Física aristotèlica і Ecosfera · Veure més »
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Nou!!: Física aristotèlica і Físic · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Física aristotèlica і Filosofia · Veure més »
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Nou!!: Física aristotèlica і Història de la filosofia · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Física aristotèlica і Lluna · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Física aristotèlica і Mecànica · Veure més »
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Nou!!: Física aristotèlica і Metafísica (Aristòtil) · Veure més »
Nur-ad-Din al-Bitrují
Abu-Ishaq Nur-ad-Din al-Bitrují al-Ixbilí, més conegut simplement com Nur-ad-Din al-Bitrují o, a Occident, pel nom llatinitzat Alpetragius, catalanitzat Alpetruixí (c. 1185-1192 - c. 1204), fou un astrònom i un cadi andalusí.
Nou!!: Física aristotèlica і Nur-ad-Din al-Bitrují · Veure més »
Sebastián Fox Morcillo
Sebastián Fox Morcillo (Sevilla, 1526 – Sevilla, 1560) va ser un filòsof i humanista andalús.
Nou!!: Física aristotèlica і Sebastián Fox Morcillo · Veure més »
Selecció de models
El cicle d'observació científica. La selecció de models és la tasca de seleccionar un model d'entre diversos candidats en funció del criteri de rendiment per triar-ne el millor.
Nou!!: Física aristotèlica і Selecció de models · Veure més »
Sistema ticònic
'''Sistema ticònic''': els objectes amb les òrbites blaves (la Lluna i el Sol) giren al voltant de la Terra, igual que els estels, mentre que els de òrbita taronja giren al voltant del Sol. El sistema ticònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolemeu. El model va poder ser inspirat per Valentin Naboth i Paul Wittich.
Nou!!: Física aristotèlica і Sistema ticònic · Veure més »
Sobre el cel
Sobre el cel (gr.: Περὶ οὐρανοῦ, lat.: De Caelo), és un tractat escrit per Aristòtil, que conté idees centrals de la seva cosmologia.
Nou!!: Física aristotèlica і Sobre el cel · Veure més »
Teoria de l'ímpetu
La teoria de l'ímpetu és una doctrina elaborada a Alexandria (Egipte) durant l'època medieval per part de científics àrabs o llatins per tal de millorar la física aristotèlica i explicar el moviment dels cossos físics.
Nou!!: Física aristotèlica і Teoria de l'ímpetu · Veure més »
