Accés més ràpid que el navegador!
135 les relacions: Acte de cort, Alacant, Algorfa, Almenara, Arcadi García i Sanz, Arcedo, Arxiu del Regne de València, Arxiu Municipal de València, Bandera de València, Basílica del Salvador de Borriana, Batalla d'Almansa, Cant dels maulets, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles Ros i Hebrera, Carreratge, Castell de Bolbait, Català antic, Catalunya a la Corona d'Aragó, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de la medina Laqant, Consell de la Generalitat Valenciana, Consell General de València, Constitució (llei), Corts de Montsó (1388-1389), Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de València (1261), Corts de València (1271), Corts de València (1286), Corts de València (1292), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1354), Corts de Vila-real-València (1373-1374), Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Costum de València, Creu d'Alcoraç, Cultura del País Valencià, Dansa de la Moma, Decrets de Nova Planta, Denominacions del País Valencià, Diada del 25 d'abril, Diada del 25 d'abril de 2007, Diada Nacional del País Valencià, Dret civil valencià, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, ..., El Justícia del Regne de València, Els momos, Els valencians, des de quan són valencians?, Enric Solà i Palerm, Equivalent, Escut d'Ademús, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006, Francesc de Vinatea, Furs, Furs e ordinacions del regne de València, Generalitat Valenciana, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Gonçal Garcia, Governador General del Regne de València, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Història d'Alacant, Història de la llengua catalana, Història de València, Història de Vila-real, Història del dret català, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Història medieval del País Valencià, Honori Garcia i Garcia, Hospital d'En Clapers, Institucions del Regne de València, Institucions forals de la ciutat de València, Jaume d'Aguilar, Jaume el Conqueridor, Joan Baptista Basset i Ramos, Josep Vicent Torres i Eiximeno, Jurats de València, L'Alcúdia, La Moma, La Seu (barri de València), Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista de justícies d'Aragó, Llucena, Maulets (1705), Melchor Rafael de Macanaz, Monarquia d'Espanya, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Ocupació austriacista de Madrid, Orde de Montesa, Oriola, País Valencià, Països Catalans, Palau consistorial de València, Palau de Cervelló, Palau de la Generalitat Valenciana, Parcent, Pedra dels Maulets, Plaça del Mercat (València), Privilegium Magnum, Rafael Casanova i Comes, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Reformisme borbònic, Regne de València, Reial Audiència de València, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Sant Bernat Calvó, Símbols valencians, Senyera del País Valencià, Sogorb, Tafulla, Tírig, Tribunal de les Aigües de València, Universitat de València, Usatges de Barcelona, València, València al segle XIV, València i la instauració borbònica, Valencians, Vicent Baydal i Sala, Vilanova d'Alcolea, Virrei de València, 1261, 1706, 21 de març, 30 de setembre, 7 d'abril. Ampliar l'índex (85 més) »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Furs de València і Acte de cort · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Furs de València і Alacant · Veure més »
Algorfa
Algorfa és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Furs de València і Algorfa · Veure més »
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Furs de València і Almenara · Veure més »
Arcadi García i Sanz
Arcadi Garcia i Sanz (la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1926 - 30 de juliol de 1998) va ser un historiador del dret i advocat valencià.
Nou!!: Furs de València і Arcadi García i Sanz · Veure més »
Arcedo
Arcedo o Arcediello fou un lloc disputat entre el consell de Terol i el Regne de València.
Nou!!: Furs de València і Arcedo · Veure més »
Arxiu del Regne de València
L'Arxiu del Regne de València és un arxiu històric que custodia documents del Regne de València.
Nou!!: Furs de València і Arxiu del Regne de València · Veure més »
Arxiu Municipal de València
L'origen de l'Arxiu Municipal de València es remunta al, quan el 1238 Jaume I va ocupar la ciutat de València i va crear els dos càrrecs essencial, les primeres institucions locals: el Batle, que administrava i gestionava el patrimoni del rei, i el Cúria oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local a la ciutat, i que a partir de 1250 passaria a anomenar-se Justícia, després va instaurar el Mostassaf i el Consell dels prohoms.
Nou!!: Furs de València і Arxiu Municipal de València · Veure més »
Bandera de València
La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.
Nou!!: Furs de València і Bandera de València · Veure més »
Basílica del Salvador de Borriana
La Basílica del Salvador està a la Plaça Major de Borriana, a la Plana Baixa al País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Basílica del Salvador de Borriana · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Furs de València і Batalla d'Almansa · Veure més »
Cant dels maulets
El «Cant dels maulets» és una cançó del grup musical Al Tall del seu cinquè disc, Quan el mal ve d'Almansa..., publicat l'any 1979.
Nou!!: Furs de València і Cant dels maulets · Veure més »
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Nou!!: Furs de València і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »
Carles Ros i Hebrera
fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund.
Nou!!: Furs de València і Carles Ros i Hebrera · Veure més »
Carreratge
El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.
Nou!!: Furs de València і Carreratge · Veure més »
Castell de Bolbait
El castell de Bolbait s'aixeca sobre el turó als peus del qual s'estén la vila de Bolbait, quedant inclòs dins de la seua trama urbana.
Nou!!: Furs de València і Castell de Bolbait · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Furs de València і Català antic · Veure més »
Catalunya a la Corona d'Aragó
Catalunya tingué un paper prepoderant en la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó.
Nou!!: Furs de València і Catalunya a la Corona d'Aragó · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Furs de València і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Conquesta de la medina Laqant
La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266.
Nou!!: Furs de València і Conquesta de la medina Laqant · Veure més »
Consell de la Generalitat Valenciana
El Consell de la Generalitat Valenciana és l'òrgan col·legiat que governa al País Valencià amb funcions executives i administratives, essent-ne una de les institucions bàsiques juntament amb el President i les Corts, segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Consell de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Consell General de València
El Consell General de València va ser una institució activa des de l'any 1238 a l'any 1707 encarregada del govern de la ciutat de València.
Nou!!: Furs de València і Consell General de València · Veure més »
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Furs de València і Constitució (llei) · Veure més »
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Nou!!: Furs de València і Corts de Montsó (1388-1389) · Veure més »
Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.
Nou!!: Furs de València і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »
Corts de València (1261)
Les Corts de València de 1261, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor, i tot i no estar plenament estructurades, poden ésser considerades les primeres Corts forals valencianes, si bé es va produir una assemblea anterior, en 1239, que alguns tractadistes l'han considerada la primera de les corts valencianes.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1261) · Veure més »
Corts de València (1271)
Les Corts de València de 1271, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor a petició dels nobles, eclesiàstics i ciutadans del regne per tal de realitzar correccions, esmenes i canvis en els Furs.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1271) · Veure més »
Corts de València (1286)
Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de l'estament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l'1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setembre, quan es van celebrar.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1286) · Veure més »
Corts de València (1292)
Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1292) · Veure més »
Corts de València (1325)
Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1325) · Veure més »
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1329-1330) · Veure més »
Corts de València (1336-1337)
Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1336-1337) · Veure més »
Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.
Nou!!: Furs de València і Corts de València (1354) · Veure més »
Corts de Vila-real-València (1373-1374)
Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.
Nou!!: Furs de València і Corts de Vila-real-València (1373-1374) · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Furs de València і Corts forals valencianes · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Corts Valencianes · Veure més »
Costum de València
La Costum de València fou el corpus jurídic destinat a regular tots els aspectes de la vida urbana de la ciutat de València i atorgada per Jaume I, al poc de la conquesta cristiana, davant els principals eclesiàstics, nobles i prohoms presents a la ciutat.
Nou!!: Furs de València і Costum de València · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Furs de València і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Cultura del País Valencià
La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles.
Nou!!: Furs de València і Cultura del País Valencià · Veure més »
Dansa de la Moma
La dansa de la Moma és una dansa popular valenciana interpretada durant la festa del Corpus Christi de València.
Nou!!: Furs de València і Dansa de la Moma · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Furs de València і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Denominacions del País Valencià
Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.
Nou!!: Furs de València і Denominacions del País Valencià · Veure més »
Diada del 25 d'abril
La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.
Nou!!: Furs de València і Diada del 25 d'abril · Veure més »
Diada del 25 d'abril de 2007
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Per la diada del 25 d'abril de 2007 es van commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa (1707), i per tant, l'inici de l'ocupació del Regne de València, a mans de les tropes borbòniques (Guerra de Successió).
Nou!!: Furs de València і Diada del 25 d'abril de 2007 · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: Furs de València і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Dret civil valencià
El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.
Nou!!: Furs de València і Dret civil valencià · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: Furs de València і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Furs de València і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Furs de València і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Furs de València і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
El Justícia del Regne de València
El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials, no sols de la ciutat de València, molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707.
Nou!!: Furs de València і El Justícia del Regne de València · Veure més »
Els momos
Els momos és el nom amb què es coneix el grup de set individus que simbolitzen els set pecats capitals a la Dansa coneguda com de La Moma i interpretada a la festivitat del Corpus de València, en què es representa la lluita de la Virtut contra el pecat.
Nou!!: Furs de València і Els momos · Veure més »
Els valencians, des de quan són valencians?
Els valencians, des de quan són valencians? és un llibre d'investigació històrica escrit pel medievalista Vicent Baydal i publicat per l'editorial Afers el 2016.
Nou!!: Furs de València і Els valencians, des de quan són valencians? · Veure més »
Enric Solà i Palerm
Enric Solà i Palerm (València, 1941 - València, 17 de gener de 2022) fou un advocat valencià que va treballar com a registrador de la propietat, i fou autor de diversos escrits de divulgació legislativa.
Nou!!: Furs de València і Enric Solà i Palerm · Veure més »
Equivalent
L'equivalent fou un impost imposat per Felip V d'Espanya al País Valencià quan va fer desaparèixer els Furs de València.
Nou!!: Furs de València і Equivalent · Veure més »
Escut d'Ademús
L'escut d'Ademús és un símbol representatiu oficial d'Ademús, municipi del País Valencià i vila reial, a la comarca del Racó d'Ademús.
Nou!!: Furs de València і Escut d'Ademús · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: Furs de València і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és la norma autonòmica bàsica del País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és la norma institucional bàsica de País Valencià que les Corts Generals d'Espanya han aprovat en 1982 i 2006 per atorgar l'autonomia i fixar els marges de l'autogovern d'aquest territori.
Nou!!: Furs de València і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 · Veure més »
Francesc de Vinatea
Francesc de Vinatea (Morella, ? - València, 1333) va ser jurat en cap de València el 1333, moment en què tingué lloc l'intent del rei Alfons el Benigne, influït per la seua segona muller, Elionor de Castella, de cedir part del territori del Regne de València a l'infant Ferran (fill d'Elionor).
Nou!!: Furs de València і Francesc de Vinatea · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Furs de València і Furs · Veure més »
Furs e ordinacions del regne de València
Els Furs e ordinacions del regne de València o, utilitzant el títol més extens, En aquest libre són contenguts los furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als segnícols del regne de València (1482), fou la primera compilació impresa dels furs valencians, publicada per l'impressor Lambert Palmart a la ciutat de València per iniciativa de Gabriel Lluís d'Arinyó, Justícia de tres-cents sous de la ciutat de València, utilitzant un manuscrit preparat pel jurista Gabriel de Riusech.
Nou!!: Furs de València і Furs e ordinacions del regne de València · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Generalitat Valenciana · Veure més »
Gloriosa ensenya de l'Oriol
Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.
Nou!!: Furs de València і Gloriosa ensenya de l'Oriol · Veure més »
Gonçal Garcia
Gonçal Garcia (Aragó, - ?, segle XIV) fou conseller dels reis de la Corona d'Aragó, i senyor nobiliari de diversos llocs del sud del Regne de València.
Nou!!: Furs de València і Gonçal Garcia · Veure més »
Governador General del Regne de València
El Governador General del Regne de València va ser el segon càrrec polític de major importància al Regne de València, seguit del Lloctinent General del Regne de València, i en cas d'absències i malalties el substituïa el Portant-veus del Governador.
Nou!!: Furs de València і Governador General del Regne de València · Veure més »
Guerra de Successió al Regne de València
La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.
Nou!!: Furs de València і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Furs de València і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Furs de València і Guerra dels catalans · Veure més »
Història d'Alacant
Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.
Nou!!: Furs de València і Història d'Alacant · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Furs de València і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de València
La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.
Nou!!: Furs de València і Història de València · Veure més »
Història de Vila-real
Vila-real va ser fundada per Jaume I el 1274 per assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta després de l'expulsió dels musulmans.
Nou!!: Furs de València і Història de Vila-real · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Furs de València і Història del dret català · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: Furs de València і Història del País Valencià · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Furs de València і Història dels Països Catalans · Veure més »
Història medieval del País Valencià
Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Història medieval del País Valencià · Veure més »
Honori Garcia i Garcia
Honori Garcia i Garcia (la Vall d'Uixó, 23 de febrer de 1896 - 9 d'octubre de 1953) fou un historiador i notari valencià, i el segon fill del matrimoni format per Arcadi García i María Rosa García.
Nou!!: Furs de València і Honori Garcia i Garcia · Veure més »
Hospital d'En Clapers
L'Hospital d'En Clapers, situat als extramurs de València junt al camí de sant Julià, amb una capacitat de 18 llits, va nàixer gràcies a la voluntat testamentària de Bernat de Clapers, qui a més, va manar construir entre altres dependències un altar dedicat a santa Maria i el va dotar amb dues capellanies; va morir sense descendència directa, el 23 de setembre de 1311, tal i com consta al Llibre de Clàusules de la Catedral de València: Bernat de Clapers va testar cinc dies abans de morir davant del notari de València Pere Ferrer, i el testament es va fer públic el 26 de setembre de 1311, tres dies després del decés; en ell es nomenaven marmessors el noble Enric de Quintavall, el Jutge de la Curià del rei, Guillem de Jaffer, i el ciutadà de València Bertomeu Saranyó.
Nou!!: Furs de València і Hospital d'En Clapers · Veure més »
Institucions del Regne de València
Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.
Nou!!: Furs de València і Institucions del Regne de València · Veure més »
Institucions forals de la ciutat de València
Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.
Nou!!: Furs de València і Institucions forals de la ciutat de València · Veure més »
Jaume d'Aguilar
va ser notari i membre del Consell de la ciutat de València; el 1520 va ser nomenat ambaixador de la ciutat de València davant Carles V durant les Germanies.
Nou!!: Furs de València і Jaume d'Aguilar · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Furs de València і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Furs de València і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Josep Vicent Torres i Eiximeno
Josep Vicent Torres i Eiximeno (s. XVII, Benissa? o València? - 13 de maig de 1733, Viena?) fou un noble, polític i militar valencià, lluità durant la Guerra de Successió Espanyola en favor de Carles III l'Arxiduc en defensa dels Furs i Llibertats del Regne de València.
Nou!!: Furs de València і Josep Vicent Torres i Eiximeno · Veure més »
Jurats de València
Els Jurats eren l'òrgan executiu suprem de govern de la ciutat de València a l'època foral, és a dir, durant l'existència del Regne de València (1238-1707).
Nou!!: Furs de València і Jurats de València · Veure més »
L'Alcúdia
L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Nou!!: Furs de València і L'Alcúdia · Veure més »
La Moma
La Moma és un personatge participant de la Dansa de la Moma, una de les danses de més prestigi i història dintre del actes de la festa del Corpus Christi de València.
Nou!!: Furs de València і La Moma · Veure més »
La Seu (barri de València)
La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: Furs de València і La Seu (barri de València) · Veure més »
Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià
La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.
Nou!!: Furs de València і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià · Veure més »
Llista de justícies d'Aragó
Llista de Justícies d'Aragó.
Nou!!: Furs de València і Llista de justícies d'Aragó · Veure més »
Llucena
Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Furs de València і Llucena · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Furs de València і Maulets (1705) · Veure més »
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Nou!!: Furs de València і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Furs de València і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Nou!!: Furs de València і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Furs de València і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Furs de València і Orde de Montesa · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Furs de València і Oriola · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Furs de València і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Furs de València і Països Catalans · Veure més »
Palau consistorial de València
L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.
Nou!!: Furs de València і Palau consistorial de València · Veure més »
Palau de Cervelló
El palau dels comtes de Cervelló està situat a la plaça de Tetuan, barri de la Xerea de la ciutat de València.
Nou!!: Furs de València і Palau de Cervelló · Veure més »
Palau de la Generalitat Valenciana
El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.
Nou!!: Furs de València і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Parcent
Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi que pertany a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Parcent · Veure més »
Pedra dels Maulets
La Pedra dels Maulets és el nom popular amb què es coneix el monument als maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que està situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.
Nou!!: Furs de València і Pedra dels Maulets · Veure més »
Plaça del Mercat (València)
Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.
Nou!!: Furs de València і Plaça del Mercat (València) · Veure més »
Privilegium Magnum
Privilegim Magnum (privilegi major) són unes disposicions de les Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona de desembre de 1283 que, entre altres coses, estableixen que el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
Nou!!: Furs de València і Privilegium Magnum · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Furs de València і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.
Nou!!: Furs de València і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Furs de València і Reformisme borbònic · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Regne de València · Veure més »
Reial Audiència de València
La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.
Nou!!: Furs de València і Reial Audiència de València · Veure més »
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Furs de València і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Furs de València і Sant Bernat Calvó · Veure més »
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Símbols valencians · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Furs de València і Senyera del País Valencià · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Furs de València і Sogorb · Veure més »
Tafulla
La tafulla (de l'àrab taḥwila, 'peça de terra') és una unitat de superfície agrària usada a la part meridional del País Valencià, d'origen àrab.
Nou!!: Furs de València і Tafulla · Veure més »
Tírig
Barraca de pedra seca Tírig és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Furs de València і Tírig · Veure més »
Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
Nou!!: Furs de València і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Furs de València і Universitat de València · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Furs de València і Usatges de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Furs de València і València · Veure més »
València al segle XIV
jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.
Nou!!: Furs de València і València al segle XIV · Veure més »
València i la instauració borbònica
A la mort sense descendència de Carles II es va produir un conflicte dinàstic que va desembocar en la Guerra de Successió, una contesa de dimensions europees que va tindre al territori valencià un dels seus escenaris.
Nou!!: Furs de València і València i la instauració borbònica · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: Furs de València і Valencians · Veure més »
Vicent Baydal i Sala
és un historiador valencià, i un dels cronistes de la Ciutat de València.
Nou!!: Furs de València і Vicent Baydal i Sala · Veure més »
Vilanova d'Alcolea
Vilanova d'Alcolea és un municipi del País Valencià que pertany a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Furs de València і Vilanova d'Alcolea · Veure més »
Virrei de València
El Virrei de València, que va substituir el Lloctinent general que havia exercit la mateixa funció al segle XV, era la més alta magistratura delegada de la Corona de la Monarquia Hispànica al regne de València, constituint una mena d'alter ego del monarca, que el nomenava entre els membres de l'alta noblesa castellana.
Nou!!: Furs de València і Virrei de València · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Furs de València і 1261 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Furs de València і 1706 · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Furs de València і 21 de març · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Furs de València і 30 de setembre · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Furs de València і 7 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fur valencià, Furs de l'Antic Regne de València, Furs del Regne de València, Furs i Llibertats del Regne de València, Furs i Llibertats valencianes, Furs valencians.
