Taula de continguts
106 les relacions: Acció (matemàtiques), Alfabet copte, Anell (matemàtiques), Anell de polinomis, Aplicacions obertes i aplicacions tancades, Automorfisme, Automorfisme intern, Axioma de l'infinit, Àlef zero, Àlgebra sobre un cos, Base ortonormal, Bloqueig de color-sabor, Canvi de base, Canvi de variables en equacions diferencials en derivades parcials, Cardinalitat, Cardinalitat del continu, Cicle (permutació), Circuits quàntics, Classe (matemàtiques), Codi perfecte, Composició de funcions, Conjunt finit, Conjunt numerable, Construcció amb regle i compàs, Criptograma musical, Demostració (matemàtiques), Desarranjament, Desenvolupament (geometria diferencial), Diagonalització de Cantor, Difeomorfisme, Difeomorfisme local, Domini de Lipschitz, Endomorfisme, Equipotència, Espai bidimensional, Espai projectiu, Espai tangent, Espai vectorial, Espectre (matemàtiques), Eugen Netto, Fonema, Funció, Funció exhaustiva, Funció exponencial, Funció injectiva, Funció inversa, Funció trigonomètrica, Georg Cantor, Grup de Galois, Grup de Lie, ... Ampliar l'índex (56 més) »
Acció (matemàtiques)
rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs.
Veure Funció bijectiva і Acció (matemàtiques)
Alfabet copte
Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.
Veure Funció bijectiva і Alfabet copte
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Funció bijectiva і Anell (matemàtiques)
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Veure Funció bijectiva і Anell de polinomis
Aplicacions obertes i aplicacions tancades
En matemàtiques, i més específicament en topologia, les aplicacions obertes i les aplicacions tancades són un tipus especial d'aplicacions entre espais topològics que en relacionen les respectives topologies.
Veure Funció bijectiva і Aplicacions obertes i aplicacions tancades
Automorfisme
En matemàtiques, un automorfisme és un isomorfisme d'un conjunt matemàtic en si mateix.
Veure Funció bijectiva і Automorfisme
Automorfisme intern
En àlgebra abstracta, un automorfisme intern és una funció en la qual s'aplica una operació, després una altra operació, i després es reverteix l'operació inicial.
Veure Funció bijectiva і Automorfisme intern
Axioma de l'infinit
En teoria de conjunts, l'axioma de l'infinit és un axioma que garanteix l'existència d'un conjunt amb un nombre infinit d'elements.
Veure Funció bijectiva і Axioma de l'infinit
Àlef zero
'''Àleph zero''', el nombre cardinal infinit més petit En matemàtiques, es defineix \aleph_0 (primera lletra de l'alfabet hebreu anomenada àlef) com el cardinal (un nombre transfinit, en aquest cas) del conjunt dels nombres naturals.
Veure Funció bijectiva і Àlef zero
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Veure Funció bijectiva і Àlgebra sobre un cos
Base ortonormal
En matemàtiques, i concretament en àlgebra lineal, una base ortonormal d'un espai prehilbertià V de dimensió finita és una base de V, els vectors de la qual són ortonormals.
Veure Funció bijectiva і Base ortonormal
Bloqueig de color-sabor
El bloqueig de color-sabor (BCS) (en anglès, Color-flavor locking, CFL) és un fenomen que s'espera que es produeixi en matèria estranya d'alta densitat, una forma de matèria de quark.
Veure Funció bijectiva і Bloqueig de color-sabor
Canvi de base
En àlgebra lineal, una base d'un espai vectorial de dimensió n és un conjunt de n vectors α1,..., αn amb la propietat que tot vector de l'espai es pot expressar de forma única com a combinació lineal dels vectors de la base.
Veure Funció bijectiva і Canvi de base
Canvi de variables en equacions diferencials en derivades parcials
Sovint una equació diferencial en derivades parcials es pot reduir a una forma més simple amb una solució coneguda per un canvi de variables adequat.
Veure Funció bijectiva і Canvi de variables en equacions diferencials en derivades parcials
Cardinalitat
En matemàtiques, la cardinalitat d'un conjunt és una mesura del "nombre d'elements del conjunt".
Veure Funció bijectiva і Cardinalitat
Cardinalitat del continu
En matemàtiques, i més concretament en teoria de conjunts, la cardinalitat del continu és la cardinalitat o "grandària" del conjunt dels nombres reals \mathbb R, de vegades anomenat "el continu".
Veure Funció bijectiva і Cardinalitat del continu
Cicle (permutació)
En matemàtiques, i en particular en teoria de grups, una permutació cíclica és una permutació dels elements d'un conjunt X que transforma els elements d'un subconjunt S de X els uns en els altres de manera cíclica, mentre que manté fixos (és a dir, transforma en ells mateixos) la resta d'elements de X.
Veure Funció bijectiva і Cicle (permutació)
Circuits quàntics
En el camp de la informació quàntica, un circuit quàntic és un model d'un computador quàntic en el que la computació és una seqüència de portes quàntiques, les quals son transformacions reversibles quàntiques anàlogues a un registre de n-bits.
Veure Funció bijectiva і Circuits quàntics
Classe (matemàtiques)
Una classe, en teoria de conjunts i matemàtiques, és una col·lecció de conjunts o altres objectes matemàtics que poden ser definits sense ambigüitats per una propietat que comparteixen tots els seus membres.
Veure Funció bijectiva і Classe (matemàtiques)
Codi perfecte
Un codi perfecte per a màxim distància separable (o MDS) és un concepte de la teoria dels codis que tracta més específicament dels codis correctors.
Veure Funció bijectiva і Codi perfecte
Composició de funcions
En matemàtiques, la funció composició és l'aplicació d'una funció al resultat d'una altra.
Veure Funció bijectiva і Composició de funcions
Conjunt finit
En matemàtiques, un conjunt finit és un conjunt el nombre d'elements del qual és un nombre natural (és finit).
Veure Funció bijectiva і Conjunt finit
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Veure Funció bijectiva і Conjunt numerable
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Funció bijectiva і Construcció amb regle i compàs
Criptograma musical
El motiu BACH: les notes ''si bemoll'', ''la'', ''do'', ''si'' natural, anomenades pel seu nom alemany, donen el cognom de Bach. Un criptograma musical és un criptograma format per una seqüència de notes musicals.
Veure Funció bijectiva і Criptograma musical
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Funció bijectiva і Demostració (matemàtiques)
Desarranjament
En matemàtiques combinatòries, un desarranjament és una permutació en la qual cap dels elements del conjunt no apareix en la seva posició original.
Veure Funció bijectiva і Desarranjament
Desenvolupament (geometria diferencial)
Una connexió afí a l'esfera fa rodar el pla tangent afí d'un punt a un altre. Mentre ho fa, el punt de contacte traça una corba en el pla: el '''desenvolupament'''. En la geometria diferencial clàssica, el desenvolupament es refereix a la idea simple de fer rodar una superfície llisa sobre una altra en l'espai euclidià.
Veure Funció bijectiva і Desenvolupament (geometria diferencial)
Diagonalització de Cantor
numerables. La successió de la part inferior no pot aparèixer enlloc de l'enumeració de successions de la part superior. La diagonalització de Cantor, també coneguda com a mètode diagonal, és una prova matemàtica albirada per Georg Cantor per a demostrar que el conjunt dels nombres reals no és numerable.
Veure Funció bijectiva і Diagonalització de Cantor
Difeomorfisme
En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.
Veure Funció bijectiva і Difeomorfisme
Difeomorfisme local
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, un difeomorfisme local és un tipus especial d'aplicació entre dues varietats diferenciables, tal que localment preserva l'estructura diferenciable.
Veure Funció bijectiva і Difeomorfisme local
Domini de Lipschitz
En matemàtiques, un domini de Lipschitz (o domini amb frontera de Lipschitz) és un domini en l'espai euclidià la frontera del qual és "suficientment regular" en el sentit que es pot considerar como la gràfica d'una funció contínua de Lipschitz.
Veure Funció bijectiva і Domini de Lipschitz
Endomorfisme
Exemple d'un endomorfisme. En matemàtiques, un endomorfisme és un morfisme que té com a codomini el mateix conjunt que el seu domini.
Veure Funció bijectiva і Endomorfisme
Equipotència
En la teoria dels conjunts, es diu que dos conjunts E i F són equipotents, i es nota E ≈ F, si existeix una bijecció f: E \to F. Per definició, dos conjunts (finits o no) tenen la mateixa cardinalitat (el mateix nombre d'elements) si són equipotents.
Veure Funció bijectiva і Equipotència
Espai bidimensional
Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).
Veure Funció bijectiva і Espai bidimensional
Espai projectiu
L'espai projectiu és l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva.
Veure Funció bijectiva і Espai projectiu
Espai tangent
En matemàtiques, lespai tangent d'una varietat és un concepte que facilita la generalització de vectors des d'espais afins a varietats generals, ja que en l'últim cas no es pot simplement restar dos punts per obtenir un vector que apunti de l'un a l'altre.
Veure Funció bijectiva і Espai tangent
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Funció bijectiva і Espai vectorial
Espectre (matemàtiques)
En anàlisi funcional, el concepte d'espectre d'un operador afitat és una generalització del concepte de valor propi per matrius.
Veure Funció bijectiva і Espectre (matemàtiques)
Eugen Netto
Eugen Netto (1846-1919) va ser un matemàtic alemany.
Veure Funció bijectiva і Eugen Netto
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Funció bijectiva і Fonema
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Funció bijectiva і Funció
Funció exhaustiva
Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.
Veure Funció bijectiva і Funció exhaustiva
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Funció bijectiva і Funció exponencial
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Veure Funció bijectiva і Funció injectiva
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Funció bijectiva і Funció inversa
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Funció bijectiva і Funció trigonomètrica
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure Funció bijectiva і Georg Cantor
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Funció bijectiva і Grup de Galois
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Funció bijectiva і Grup de Lie
Grup de permutacions
En matemàtiques, un grup de permutacions és un grup G els elements del qual són permutacions d'un conjunt M donat, juntament amb l'operació de grup definida com la composició de permutacions de G (vistes com a funcions bijectives del conjunt M en ell mateix).
Veure Funció bijectiva і Grup de permutacions
Grup simètric
El graf de Cayley del grup simètric d'índex 4 (''S''₄) En matemàtiques, el grup simètric d'un conjunt X, denotat per SX o Sim(X), és el grup format per totes les funcions bijectives de X a X amb la composició de funcions com a operació de grup, és a dir, dues funcions d'aquest tipus f i g es poden compondre per produir una funció bijectiva nova f \circ g, definida per (f \circ g)(x).
Veure Funció bijectiva і Grup simètric
Hipergraf
Exemple d'un hipergraf, en el qual V.
Veure Funció bijectiva і Hipergraf
Homeomorfisme
En matemàtiques, i més precisament en topologia, un homeomorfisme és un isomorfisme topològic; és a dir, una aplicació entre dos espais topològics que en preserva les respectives topologies.
Veure Funció bijectiva і Homeomorfisme
Homeomorfisme local
En matemàtiques, i més específicament en topologia i àrees relacionades, un homeomorfisme local és un tipus especial d'aplicació entre espais topològics, que en preserva l'estructura local.
Veure Funció bijectiva і Homeomorfisme local
Homografia
Distorsió trapezoidal Homografia aplicada En geometria projectiva, una homografia és un isomorfisme d'espais projectius, induït per un isomorfisme dels espais vectorials dels quals deriven els espais projectius.
Veure Funció bijectiva і Homografia
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''.
Veure Funció bijectiva і Homomorfisme de grups
Hotel infinit
La paradoxa de Hilbert de l'hotel infinit és una faula inventada pel matemàtic David Hilbert per tal d'il·lustrar les aparents contradiccions que apareixen en tractar amb conjunts infinits.
Veure Funció bijectiva і Hotel infinit
Immersió
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, topologia diferencial i àrees relacionades, una immersió és un tipus especial d'aplicació entre varietats diferenciables, tal que localment insereix (o immergeix) la primera dins la segona.
Veure Funció bijectiva і Immersió
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí.
Veure Funció bijectiva і Integral curvilínia
Isometria
En matemàtiques, una isometria o isomorfisme isomètric és un isomorfisme amb preservació de distància entre espais mètrics.
Veure Funció bijectiva і Isometria
Isomorfisme
En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.
Veure Funció bijectiva і Isomorfisme
Isomorfisme de grafs
En teoria de grafs, un isomorfisme de graf és una funció f bijectiva entre els vèrtexs de dos grafs G i H. amb la propietat de què qualsevol dos vèrtex u i v de G són adjacents si i només si f(u) i f(v) són adjacents en H. Si es pot construir un isomorfisme entre dos grafs, llavors diem que aquests dos grafs són isomòrfics.
Veure Funció bijectiva і Isomorfisme de grafs
Isomorfisme de grups
En àlgebra abstracta, un isomorfisme de grups és una funció matemàtica entre dos grups que identifica cada element del primer grup amb un element diferent del segon grup tot preservant les operacions.
Veure Funció bijectiva і Isomorfisme de grups
J-invariant
''j''-invariant de Klein al pla complex En matemàtiques, el j-invariant o funcio j de Felix Klein, considerada com a funció d'una variable complexa τ, és una funció modular de pes zero per a SL(2, Z) definida al semiplà superior dels nombres complexos.
Veure Funció bijectiva і J-invariant
Llenguatge d'assemblador
I'Intel 8088. En blau es mostren les adreces de memòria on es troba el codi. El '''codi màquina''' (en hexadecimal) està ressaltat en vermell. I en magenta l'equivalent en '''llenguatge assemblador'''. A sota es veu un fragment de text en hexadecimal i en ASCII.
Veure Funció bijectiva і Llenguatge d'assemblador
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Veure Funció bijectiva і Logaritme natural
Matriu per blocs
En matemàtiques, una matriu per blocs és una matriu que pot interpretar-se com a formada per seccions anomenades blocs o submatrius.
Veure Funció bijectiva і Matriu per blocs
Mesura POVM
En el camp de la ciència de la informació quàntica una mesura POVM (de l'anglès Posivitive Operator-Valued Measure: Mesura d'Operadors amb valors Positius) és un tipus de mesura quàntica definida com un conjunt d' operadors semi-definits positius sobre un espai de Hilbert de dimensió, on no és necessàriament igual a.
Veure Funció bijectiva і Mesura POVM
Nicolas Bourbaki
N.
Veure Funció bijectiva і Nicolas Bourbaki
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Veure Funció bijectiva і Nombre cardinal
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Funció bijectiva і Nombre complex
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Funció bijectiva і Nombre enter
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Funció bijectiva і Nombre natural
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Funció bijectiva і Nombre real
Nombre surreal
En matemàtiques, el sistema de nombres surreals és una classe pròpia totalment ordenada que conté els nombres reals, així com nombres infinits i infinitesimals, més grans o més petits respectivament en valor absolut que qualsevol nombre real positiu.
Veure Funció bijectiva і Nombre surreal
Operació binària
Esquema d'operació binària Una operació binària és aquella que està aplicada a dos objectes.
Veure Funció bijectiva і Operació binària
Ordre lexicogràfic
binaris)Quan les ternes (en blau) estan en ordre ''lex'', els vectors (en vermell) estan en ordre ''revlex'', i viceversa. A la dreta, l'anàleg pels ordres ''colex'' i ''revcolex''. En matemàtiques, lordre lexicogràfic (també conegut com a ordre alfabètic o producte lexicogràfic) és una generalització de l'ordre alfabètic que s'aplica a les paraules quan s'analitzen cadascuna de les seves lletres.
Veure Funció bijectiva і Ordre lexicogràfic
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Veure Funció bijectiva і Ordre total
Paradoxa de Galileu
La paradoxa de Galileu és una demostració d'una de les propietats dels conjunts infinits.
Veure Funció bijectiva і Paradoxa de Galileu
Paradoxa de les rodes d'Aristòtil
Les línies discontínues mostren que les distàncies d'ambdues circumferències són la mateixa, però també és evident que una circumferència és més petita que l'altra. Llavors, on és l'explicació? La paradoxa de les rodes d'Aristòtil és una paradoxa o problema que apareix en l'obra grega Mecànica tradicionalment atribuïda a Aristòtil.
Veure Funció bijectiva і Paradoxa de les rodes d'Aristòtil
Permutació
Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.
Veure Funció bijectiva і Permutació
Punt de l'infinit
'''Fig. 1''': la '''recta projectiva real''' (ℝ'''''P'''''¹), amb el punt de l'infinit \textstyle \infty, genera una corba tancada El punt de l'infinit, punt a l'infinit o punt impropi és una entitat topològica i geomètrica que s'introdueix a manera de tancament o frontera infinita del conjunt dels nombres reals.
Veure Funció bijectiva і Punt de l'infinit
Ralph P. Boas
va ser un matemàtic estatunidenc.
Veure Funció bijectiva і Ralph P. Boas
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Veure Funció bijectiva і Recta real
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Funció bijectiva і Representació de grup
Reticle (ordre)
Diagrama de Hasse del reticle de particions del conjunt1,2,3,4. En matemàtica, un reticle és una determinada estructura algebraica amb dues operacions binàries, o bé un conjunt parcialment ordenat amb certes propietats específiques (sent equivalents ambdós enfocaments).
Veure Funció bijectiva і Reticle (ordre)
Símbol q-Pochhammer
En matemàtiques, en l'àrea de combinatòria, un símbol q-Pochhammer, és un q-anàleg del símbol de Pochhammer.
Veure Funció bijectiva і Símbol q-Pochhammer
Semblança
Les formes geomètriques del mateix color són semblants Es diu que entre dos objectes hi ha una relació de semblança si es pot establir una relació entre els punts d'un dels objectes i els punts de l'altre de forma que la distància entre qualsevol parell de punts després de la transformació sigui la mateixa d'abans multiplicada per una constant.
Veure Funció bijectiva і Semblança
Subgrup
En teoria de grups, donat un grup G sota una operació binària *, es diu que un subconjunt H de G és un subgrup de G si H amb l'operació * també forma un grup.
Veure Funció bijectiva і Subgrup
Successió de Farey
En matemàtiques, la seqüència de Farey o successió de Farey d'ordre n és la seqüència de les fraccions irreductibles entre 0 i 1, o sense aquesta restricció,La seqüència de totes les fraccions reduïdes amb denominadors no superiors a n, enumerades per ordre de la seva mida, s'anomena seqüència de Farey d'ordre n.
Veure Funció bijectiva і Successió de Farey
Teorema de Cayley
En teoria de grups, el teorema de Cayley, dit així en honor d'Arthur Cayley, estableix que tot grup G és isomorf a un subgrup del grup simètric actuant sobre G. Aquest resultat es pot interpretar com un exemple de l'acció de grup de G sobre els elements de G. Una permutació d'un conjunt G és qualsevol funció bijectiva entre G i G; i el conjunt de totes aquestes funcions configura un grup amb l'operació de composició, anomenat grup simètric sobre, i simbolitzat per Sim(G).
Veure Funció bijectiva і Teorema de Cayley
Teorema de la funció inversa
En matemàtiques, el teorema de la funció inversa és un resultat de geometria diferencial.
Veure Funció bijectiva і Teorema de la funció inversa
Teorema de representació de Riesz
Existeixen diversos teoremes dins de l'anàlisi funcional coneguts com el Teorema de representació de Riesz.
Veure Funció bijectiva і Teorema de representació de Riesz
Teorema mestre de MacMahon
En matemàtiques, el teorema mestre de MacMahon (TMM) és un resultat en combinatòria enumerativa i àlgebra lineal.
Veure Funció bijectiva і Teorema mestre de MacMahon
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Veure Funció bijectiva і Teoria de grups
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Veure Funció bijectiva і Teoria de models
Test de la línia horitzontal
En matemàtiques, el test de la línia horitzontal és una prova que serveix per a determinar si una funció és injectiva, suprajectiva o bijectiva.
Veure Funció bijectiva і Test de la línia horitzontal
Transformació conforme
Una graella rectangular (a dalt) i la seva imatge en aplicar una transformació conforme f (a sota). Es pot veure com f mapeja rectes que s'intersecten en angles de 90° a parelles de corbes que se segueixen tallant formant angles de 90°. En matemàtiques, una transformació conforme és una funció que localment preserva els angles, però no necessàriament les longituds.
Veure Funció bijectiva і Transformació conforme
Transformació geomètrica
Una transformació geomètrica és qualsevol bijecció d'un conjunt que tingui alguna estructura geomètrica cap a si mateix o cap a un altre conjunt d'aquest tipus.
Veure Funció bijectiva і Transformació geomètrica
Transformació unitària
En matemàtiques, una transformació unitària és una transformació que conserva el producte interior: el producte interior de dos vectors abans de la transformació és igual al seu producte interior després de la transformació.
Veure Funció bijectiva і Transformació unitària
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Funció bijectiva і Trigonometria
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció.
Veure Funció bijectiva і Valor propi, vector propi i espai propi
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Funció bijectiva і Varietat (matemàtiques)
Wacław Sierpiński
va ser un matemàtic polonès, nascut i mort a Varsòvia.
Veure Funció bijectiva і Wacław Sierpiński
Xifratge per blocs
Xifratge Desxifratge En criptografia, un xifratge per blocs és un sistema de xifratge de clau simètrica que opera sobre grups de bits de llargada fixa, anomenats blocs, amb una transformació invariable.
Veure Funció bijectiva і Xifratge per blocs
També conegut com Aplicació bijectiva, Bijecció, Bijectiu, Bijectiva, Bijectivitat.