Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fuga de Segòvia

Índex Fuga de Segòvia

Fuga de Segòvia és com es coneix la fugida del penal de Segòvia el 5 d'abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d'ells militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d'aigües fecals després d'haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l'arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d'Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d'ells.

19 les relacions: Bittor Arana Bilbao, Bixente Serrano Izko, Carles Garcia i Solé, Franquisme a Catalunya, Fuga del Fuerte de San Cristóbal, Heura Gaya i Escué, Jon Paredes Manot, Josep Lluís Pons Llovet, La fuga de Segovia, Llista d'atemptats d'ETA, Luis Lucio Lobato, Moviment Ibèric d'Alliberament, Oriol Solé Sugranyes, Patxi Biskert Manterola, Primer Govern preconstitucional d'Espanya, Segòvia, Segovia, 1976, 5 d'abril.

Bittor Arana Bilbao

Bittor Arana Bilbao (Bilbao, 3 de maig de 1943 - Bilbao, 1 de gener de 2004) fou un treballador basc, militant d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA) en els anys 1960.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Bittor Arana Bilbao · Veure més »

Bixente Serrano Izko

fou un historiador navarrès.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Bixente Serrano Izko · Veure més »

Carles Garcia i Solé

Carles Garcia i Solé, conegut pel nom de guerra «Roure» i a la presó «Charles» i «Carla», (Sants, Barcelona, 1949) és un activista polític independentista català, exmilitant del Front d'Alliberament Català (FAC).

Nou!!: Fuga de Segòvia і Carles Garcia i Solé · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Franquisme a Catalunya · Veure més »

Fuga del Fuerte de San Cristóbal

fort de Sant Cristóbal. L'anomenada fuga del Fuerte de San Cristóbal o fuga de Ezkaba va tenir lloc el 22 de maig de 1938, quan 795 presoners van fugir a la desbandada del Fuerte de San Cristóbal, penal militar ubicat en el mont Ezkaba del municipi navarrès d'Ezkabarte.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Fuga del Fuerte de San Cristóbal · Veure més »

Heura Gaya i Escué

Heura Gaya i Escué (Juneda, 1987) és una cantant i intèrpret de gralla catalana.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Heura Gaya i Escué · Veure més »

Jon Paredes Manot

Jon Paredes Manot, de malnom Txiki, (Zalamea de la Serena, 20 de febrer de 1954 - Cerdanyola del Vallès, 27 de setembre de 1975) fou un militant d'ETA (pm), considerat el darrer condemnat a mort del franquisme.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Jon Paredes Manot · Veure més »

Josep Lluís Pons Llovet

Josep Lluís Pons Llovet (Barcelona, 5 d'octubre de 1955) fou membre del Moviment Ibèric d'Alliberament.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Josep Lluís Pons Llovet · Veure més »

La fuga de Segovia

La fuga de Segovia és una pel·lícula basca dirigida per Imanol Uribe l'any 1981, basada en la fuga real de la presó de Segòvia d'uns trenta presos polítics d'ETA político-militar que es va produir l'abril de 1976.

Nou!!: Fuga de Segòvia і La fuga de Segovia · Veure més »

Llista d'atemptats d'ETA

Aquesta llista pretén recollir els atemptats d'ETA incloses totes les branques i subdivisions que ha generat.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Llista d'atemptats d'ETA · Veure més »

Luis Lucio Lobato

Luis Lucio Lobato (Toledo, abril de 1920 - Madrid, 2 d'octubre de 2001) fou un dirigent comunista espanyol.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Luis Lucio Lobato · Veure més »

Moviment Ibèric d'Alliberament

El Moviment Ibèric d'Alliberament (en castellà: Movimiento Ibérico de Liberación, MIL) o MIL-Grupos Autónomos de Combate, va ser un grup autònom actiu durant els inicis dels anys setanta a Catalunya.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Moviment Ibèric d'Alliberament · Veure més »

Oriol Solé Sugranyes

Pedra que hi ha sobre la tomba d'Oriol Solé Sugranyes al cementiri de Bor (Bellver de Cerdanya) amb la lletra de la cançó "Me n'aniré a la muntanya" de Quico Pi de la Serra Oriol Solé i Sugranyes (Barcelona, 4 de gener de 1948 - Auritz, 6 d'abril de 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).

Nou!!: Fuga de Segòvia і Oriol Solé Sugranyes · Veure més »

Patxi Biskert Manterola

Patxi Biskert Manterola (Zizurkil, Guipúscoa, 19 de setembre de 1952) és un actor basc.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Patxi Biskert Manterola · Veure més »

Primer Govern preconstitucional d'Espanya

Escut de l'estat espanyol, oficial fins 1977 Joan Carles I, rei d'Espanya Carlos Arias Navarro, cap de Govern El Primer govern preconstitucional d'Espanya va durar del 13 de desembre de 1975 a l'1 de juliol de 1976.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Primer Govern preconstitucional d'Espanya · Veure més »

Segòvia

Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Segòvia · Veure més »

Segovia

* Toponímia.

Nou!!: Fuga de Segòvia і Segovia · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Fuga de Segòvia і 1976 · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fuga de Segòvia і 5 d'abril · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »