Accés més ràpid que el navegador!
194 les relacions: Abadia d'Evesham, Abe Lenstra, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Aldtsjerk, Aliança Lliure Europea, Anna Maria van Schurman, Antoni Simon i Mossa, Arnulfians, Arquebisbat de Bremen, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Sens, Austràsia, Álvaro de Tibi, Àguila (heràldica), Badia de Helgoland, Batalla del Trent, Beda, Bernat de Merode, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Fulda, Bonifaci de Fulda, Borgonya Transjurana, Bou, Caça de balenes, Camí dels espanyols, Casa de Nassau, Castell de Silves, Caterina Vasa (1539-1610), Cavall frisó, Cavall frisó (defensa), Christian Jensen, Competicions Internacionals de Pilota de 2015, Comtat d'Holanda, Comtat de Twenthe, Conrad d'Utrecht, Cor Kint, Creu nòrdica, Cruptoricis Villa, Danevirke, Déu de la guerra, De Jouwer, Destrer, Districte de Frísia, Dokkum, Drachten, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Lotaríngia, Edat mitjana, Edzard II de Frísia Oriental, Eleccions federals alemanyes de 2021, ..., Engelsmanplaat, Enric Casimir II de Nassau-Dietz, Enric de Nèustria, Enric I de Brabant, Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau, Eoban, Epidèmia de Groningen, Estació de bombament D.F. Wouda, Fierljeppen, FLB, Florenci III d'Holanda, Florenci V d'Holanda, FNP, Frísia (desambiguació), Frísia Oriental, Frísia Septentrional, Frederic el Gran, Frisó, Frisó occidental, Frisó septentrional, Frisis, Frislàndia, Front Feixista Frisó, Gemma Frisius, Gentilici, Geografia dels Països Baixos, Germà l'Escot, Germànic Cèsar, Giethoorn, Gisela de Suàbia, Gots d'Escandinàvia, Gregori d'Utrecht, Grimoald I, Groningen, Groninguès, Guillem Frederic de Nassau-Dietz, Guillem I d'Holanda, Guillem II de Wittelsbach, Helgoland, Hendrick van Uylenburgh, Herman Zanstra, Història de la pilota valenciana, Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est, Història de Txèquia, Història del cristianisme, Història dels Països Baixos, Hug V d'Alsàcia, Illes Frisones, Ine de Wessex, Inundació de Santa Llúcia, Jacob Israël de Haan, Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde, Jan Hendrik Oort, Joan III de Baviera, Joc de pilota a mà frisó, Johannes Phocylides Holwarda, John Adams, Jongfryske Mienskip, Joop Atsma, Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg, Junta de l'aigua dels Països Baixos, Klaas-Jan Huntelaar, Labadisme, Lini Bunjes, Lliga Frisona, Llista de banderes per colors, Llista de codis internacionals de matriculació de vehicles, Llista de diàspores, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista dels homes més alts del món, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lorena, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Magnari, Matilde de Frísia, Militar i noia rient, Montjuèi, Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos, Multilingüisme, Nederlandse Publieke Omroep, Neerlandesos, Nivelles, Olaf Tryggvason, Oliver de Paderborn, Països Baixos, Paral·lel 53° nord, Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos), Pilota a mà, Pipí I d'Aquitània, Piter Jelles Troelstra, Plectruda, Premi Obe Postma, Província de Frísia, Província de Groningen, Províncies Unides, Radbod, Ragenfrid, Rúrik, Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6, Regne de Lotaríngia, Reis de Frísia, Rembrandt van Rijn, Remonstrants, Ried fan de Fryske Beweging, Rus (poble), SC Cambuur Leeuwarden, SC Heerenveen, Schiermonnikoog, Senyoria d'Avesnes, Senyoria d'Overijssel, Senyoria de Beveren, Senyoria de Frísia, Setge de La Vaur (1211), Teisterbant, Teodebald (majordom de palau), Teodoric VI d'Holanda, Titia Bergsma, Treva dels dotze anys, Tribunal dels Tumults, Ub Iwerks, Unió d'Utrecht, Universitat de Franeker, Vaca Frisona-Holstein, Verdinaso, Wagris, Willehad de Bremen, Willibrord d'Utrecht, Wulfram de Fontanelle, Xanten, 1254, 1296, 1678, 1680, 18 d'abril, 1857, 1947, 24 de setembre, 28 de gener, 30 d'octubre, 4 de maig, 47. Ampliar l'índex (144 més) »
Abadia d'Evesham
Labadia d'Evesham va ser un monestir fundat pel bisbe sant Egwin, entre els anys 700 i 710 en el lloc on un porquer anomenat Eof va dir que se li havia aparegut la Mare de Déu.
Nou!!: Frísia і Abadia d'Evesham · Veure més »
Abe Lenstra
Abe Minderts Lenstra (Heerenveen, 27 de novembre de 1920 - Heerenveen, 2 de setembre de 1985) fou un futbolista neerlandès de la dècada de 1950.
Nou!!: Frísia і Abe Lenstra · Veure més »
Albertina Agnès d'Orange-Nassau
Albertina Agnès d'Orange-Nassau (en neerlandès Albertine Agnes van Nassau i en frisó Albertine Agnes fan Nassau) va néixer a La Haia el 9 d'abril de 1634 i va morir a Ljouwert el 26 de maig de 1696.
Nou!!: Frísia і Albertina Agnès d'Orange-Nassau · Veure més »
Aldtsjerk
Aldtsjerk (neerlandès Oudkerk) és una petita vila a la carretera entre Ljouwert i Dokkum.
Nou!!: Frísia і Aldtsjerk · Veure més »
Aliança Lliure Europea
L'Aliança Lliure Europea (EFA per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu de caràcter progressista i proeuropeu que agrupa a diverses formacions polítiques autonomistes, regionalistes i nacionalistes que defensen el dret a l'autodeterminació dels pobles i el respecte a les minories, els drets humans, civils i polítics així com la diversitat cultural i lingüística.
Nou!!: Frísia і Aliança Lliure Europea · Veure més »
Anna Maria van Schurman
Anna Maria van Schurman (Colònia, 5 de novembre de 1607 - Wiuwert, Frísia, 4 de maig de 1678) va ser una pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa.
Nou!!: Frísia і Anna Maria van Schurman · Veure més »
Antoni Simon i Mossa
fou un arquitecte, polític, filòleg i escriptor italià d'origen sard.
Nou!!: Frísia і Antoni Simon i Mossa · Veure més »
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Nou!!: Frísia і Arnulfians · Veure més »
Arquebisbat de Bremen
Larquebisbat de Bremen i larxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen — fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994.
Nou!!: Frísia і Arquebisbat de Bremen · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Frísia і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Frísia і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Frísia і Austràsia · Veure més »
Álvaro de Tibi
Álvaro López Cremades (1973-2016) va ser un pilotari tiber, anunciat com a Álvaro de Tibi en el joc a ratlles i molt reputat com a banca amb els clubs de Tibi i Sella (Marina Baixa) o la Selecció Valenciana de Pilota, de la qual va ser capità.
Nou!!: Frísia і Álvaro de Tibi · Veure més »
Àguila (heràldica)
'''Àguila''' heràldica L'àguila (o àliga) és una figura heràldica natural emprada des de les Croades.
Nou!!: Frísia і Àguila (heràldica) · Veure més »
Badia de Helgoland
La badia de Helgoland o badia de Heligoland, (en alemany:Helgoländer Bucht) és una badia formada a la desembocadura del riu Elba.
Nou!!: Frísia і Badia de Helgoland · Veure més »
Batalla del Trent
La batalla del Trent va ser un enfrontament militar entre els regnes de Mèrcia i Northúmbria que es va produir vers l'any 679.
Nou!!: Frísia і Batalla del Trent · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Frísia і Beda · Veure més »
Bernat de Merode
Bernat de Merode és un noble liegès.
Nou!!: Frísia і Bernat de Merode · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: Frísia і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Fulda
El Bisbat de Fulda - Bistum Fulda, Dioecesis Fuldensis - és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.
Nou!!: Frísia і Bisbat de Fulda · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Frísia і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Frísia і Borgonya Transjurana · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Frísia і Bou · Veure més »
Caça de balenes
Caça de balenes en una litografia colorejada a mà, realitzada entre el 1856 i el 1907. La caça de balenes és la caça, mitjançant vaixells i barques, de cetacis de grans dimensions, coneguda genèricament com a balenes.
Nou!!: Frísia і Caça de balenes · Veure més »
Camí dels espanyols
El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Camí dels espanyols · Veure més »
Casa de Nassau
La Casa de Nassau és una dinastia aristocràtica europea d'origen alemany.
Nou!!: Frísia і Casa de Nassau · Veure més »
Castell de Silves
El Castell de Silves és un castell dins la ciutat, freguesia i municipi de Silves, al districte de Faro, a l'Algarve, a Portugal.
Nou!!: Frísia і Castell de Silves · Veure més »
Caterina Vasa (1539-1610)
Caterina Vasa de Suècia (en suec Katarina Gustavsdotter Vasa) va néixer a Estocolm (Suècia) el 6 de juny de 1539 i va morir a Berum el 21 de desembre de 1610.
Nou!!: Frísia і Caterina Vasa (1539-1610) · Veure més »
Cavall frisó
El cavall frisó és una raça de cavall procedent de la regió de Frísia dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Cavall frisó · Veure més »
Cavall frisó (defensa)
Cavall frisó Confederat a Fort Mahone durant el Setge de Petersburg El cavall frisó és un tipus d'obstacle defensiu medieval format per un marc portàtil, alguns cops simplement un tronc, cobert de nombroses estaques de ferro o fusta i llances.
Nou!!: Frísia і Cavall frisó (defensa) · Veure més »
Christian Jensen
Christian Jensen (Galmsbüll, actualment part d'Alemanya, 28 de gener de 1857 – Slesvig, 29 de febrer de 1936) va ser un professor i estudiós alemany de la cultura i de les tradicions de la Frísia septentrional.
Nou!!: Frísia і Christian Jensen · Veure més »
Competicions Internacionals de Pilota de 2015
Les competicions internacionals de pilota de 2015 en les quals participa la Selecció Valenciana de Pilota tingueren lloc al Piemont, Canadà, Picardia, Frísia, Argentina i València.
Nou!!: Frísia і Competicions Internacionals de Pilota de 2015 · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Frísia і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Twenthe
Twenthe o Twente fou un pagus del Sacre Imperi Romanogermànic situat Frísia a l'est de la ciutat de Deventer.
Nou!!: Frísia і Comtat de Twenthe · Veure més »
Conrad d'Utrecht
Representació de l'assassinat del bisbe Conrad Conrad d'Utrecht (? - Utrecht - 14 d'abril de 1099) va ser bisbe d'Utrecht entre 1076 i 1099.
Nou!!: Frísia і Conrad d'Utrecht · Veure més »
Cor Kint
Clasina Cornelia Kint, més coneguda com a, fou una nedadora neerlandesa, especialista en esquena, que va competir durant la dècada de 1930.
Nou!!: Frísia і Cor Kint · Veure més »
Creu nòrdica
Model de creu nòrdica o escandinava Banderes amb la creu nòrdica: bandera de Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia i Dinamarca. La creu nòrdica (sovint anomenada impròpiament també creu escandinava) és un senyal que es troba a les banderes dels països nòrdics.
Nou!!: Frísia і Creu nòrdica · Veure més »
Cruptoricis Villa
Cruptoricis Villa fou una vila a Frísia on 400 soldats romans de l'exèrcit de Luci Aproni que es van retirar de la batalla del bosc de Baduhenna es van matar ells mateixos per no caure en mans dels frisis.
Nou!!: Frísia і Cruptoricis Villa · Veure més »
Danevirke
El Danevirke (ortografia danesa moderna: Dannevirke; en nòrdic antic:Danavirki, en alemany; Danewerk) és un complex de fortifications daneses a l'actual estat federal alemany de Schleswig-Holstein. Aquesta línia defensiva que creua l'istme de la península de Jutlàndia va ser construïda pels danesos durant l'edat del ferro nòrdica cap a l'any 500.
Nou!!: Frísia і Danevirke · Veure més »
Déu de la guerra
Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.
Nou!!: Frísia і Déu de la guerra · Veure més »
De Jouwer
De Jouwer (neerlandès: Joure) és una ciutat del municipi de De Friese Meren a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і De Jouwer · Veure més »
Destrer
batalla del Puig, el 1237. Atribuït inicialment a Marçal de Sax, i amb posterioritat a Miquel Alcanyís. Londres: Victoria and Albert Museum. Un destrer (a la dreta en primer pla), segons una miniatura de les Grandes Chroniques de France, de Jean Fouquet. El destrer era el tipus de cavall de guerra més valuós de l'època medieval.
Nou!!: Frísia і Destrer · Veure més »
Districte de Frísia
El Districte de Frísia (en alemany Landkreis Friesland) és un districte de l'estat federal de Baixa Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Frísia і Districte de Frísia · Veure més »
Dokkum
Dokkum és una ciutat del municipi de Dongeradeel a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Dokkum · Veure més »
Drachten
Drachten és una ciutat del municipi de Smallingerland a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Drachten · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: Frísia і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Frísia і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Frísia і Edat mitjana · Veure més »
Edzard II de Frísia Oriental
Edzard II de Frísia Oriental (en frisó Edzard II fan East-Fryslân, i en alemany Edzard II von Ostfriesland) era un noble frisó de la casa de Cirksena, fill del comte de Frísia Enno II (1500-1540) i d'Anna d'Oldenburg (1501-1575).
Nou!!: Frísia і Edzard II de Frísia Oriental · Veure més »
Eleccions federals alemanyes de 2021
Les eleccions federals alemanyes es van celebrar el 26 de setembre del 2021 per elegir els membres del 20è Bundestag.
Nou!!: Frísia і Eleccions federals alemanyes de 2021 · Veure més »
Engelsmanplaat
Engelsmanplaat (en frisó De Kalkman) és una illot o mes aviat un banc de sorra (en neerlandès plaat) de la cadena d'illes Frisones neerlandeses, situat entre Amelân i Skiermûntseach, a uns 5 km de la costa de Frísia (de la que la'n separa el Mar de Wadden).
Nou!!: Frísia і Engelsmanplaat · Veure més »
Enric Casimir II de Nassau-Dietz
Enric Casimir II de Nassau-Dietz (en alemany Heinrich Kasimir II von Nassau-Dietz, i en frisó Hindrik Kasimir II fan Nassau-Dietz) va néixer a La Haia (Països Baixos) el 18 de gener de 1657 i va morir a Ljouwert el 25 de març de 1696.
Nou!!: Frísia і Enric Casimir II de Nassau-Dietz · Veure més »
Enric de Nèustria
Enric de Nèustria fou un noble franc de la família dels Popònides, instal·lat a França oriental (després els Babenberg).
Nou!!: Frísia і Enric de Nèustria · Veure més »
Enric I de Brabant
Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
Nou!!: Frísia і Enric I de Brabant · Veure més »
Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau
Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau -en alemany Henriette Amalie von Anhalt-Dessau- (Clèveris, Sacre Imperi el 16 d'agost de 1666 -castell de Oranienstein, Dietz, 18 d'abril de 1726) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau (1627-1693) i d'Enriqueta Caterina de Nassau (1637-1708).
Nou!!: Frísia і Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau · Veure més »
Eoban
Eoban (mort el 5 de juny del 754 a Dokkum, Frísia) va ser un sacerdot d'origen anglès company de sant Bonifaci de Fulda va ser martiritzat amb ell en la seva missió final.
Nou!!: Frísia і Eoban · Veure més »
Epidèmia de Groningen
L'epidèmia de Groningen (també anomenada febre intermitent) que va esclatar el 1826 va ser una epidèmia de malària que va matar a 2.844 persones, gairebé el 10% de la població de la ciutat de Groningen.
Nou!!: Frísia і Epidèmia de Groningen · Veure més »
Estació de bombament D.F. Wouda
L'estació de bombament D.F. Woudagemaal situada a Lemsterland a la Província de Frísia als Països Baixos,està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.
Nou!!: Frísia і Estació de bombament D.F. Wouda · Veure més »
Fierljeppen
Polstokverspringen a Heerenveen Fierljeppen a Heerenveen Fierljeppen és un esport d'estiu propi dels Països Baixos que consisteix en un salt amb perxa, saltant un canal amb un pal (polsstok) el més lluny possible.
Nou!!: Frísia і Fierljeppen · Veure més »
FLB
* Front d'Alliberament de Bretanya (del seu nom en francès Front de Libération de la Bretagne), grup armat històric per la independència de Bretanya.
Nou!!: Frísia і FLB · Veure més »
Florenci III d'Holanda
Florenci III d'Holanda (La Haia cap a 1141 - Antioquia 1 d'agost de 1190), va ser comte d'Holanda des 1157 a 1190 Era fill de Teodoric VI, comte d'Holanda, i de Sofia de Luxemburg.
Nou!!: Frísia і Florenci III d'Holanda · Veure més »
Florenci V d'Holanda
Florenci V d'Holanda, en neerlandès Floris V van Holland (nascut a Leiden el 24 de juny de 1254 i mort assassinat a Muiderberg el 27 de juny de 1296) va ser Comte d'Holanda, comte de Zelanda, i el 1291 va atorgar-se el títol de comte de Frísia, tot i que tenia només el Comtat de Frísia Occidental.
Nou!!: Frísia і Florenci V d'Holanda · Veure més »
FNP
* Partit Nacional Frisó (del seu nom en frisó Fryske Nasjonale Partij), partit polític de Frísia, als Països Baixos.
Nou!!: Frísia і FNP · Veure més »
Frísia (desambiguació)
* Regió de Frísia, regió històrica costanera a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, des del nord-oest dels Països Baixos fins al sud-oest de Dinamarca.
Nou!!: Frísia і Frísia (desambiguació) · Veure més »
Frísia Oriental
Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.
Nou!!: Frísia і Frísia Oriental · Veure més »
Frísia Septentrional
Frísia Septentrional és la porció septentrional de Frísia, localitzada principalment a Alemanya.
Nou!!: Frísia і Frísia Septentrional · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Frísia і Frederic el Gran · Veure més »
Frisó
El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.
Nou!!: Frísia і Frisó · Veure més »
Frisó occidental
Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental (West-Frysk) és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Frisó occidental · Veure més »
Frisó septentrional
Zona de parla frisona septentrional El frisó septentrional és una llengua minoritària, varietat del frisó, parlada a l'estat de Schleswig-Holstein (Alemanya), a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Föhr (Fering), Amrum (Imömrang), Sylt (Sölring), Nordstrand (Noordströön), Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland (Halunder), al districte de Nordfriesland.
Nou!!: Frísia і Frisó septentrional · Veure més »
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Nou!!: Frísia і Frisis · Veure més »
Frislàndia
L'illa de Frislàndia al mapa de N. Zeno (1558) apareix a la part inferior esquerra 300px Frislàndia (també anomenada: Frisland, Frischland, Friesland, Freezelan o Frixland) és una de les illes fantasmes que figura en la majoria dels mapes i cartes nàutiques de l'oceà Atlàntic nord dibuixades entre els anys 1560 i 1660.
Nou!!: Frísia і Frislàndia · Veure més »
Front Feixista Frisó
El Front Feixista Frisó (frisó Frysk Faksiste Front) fou un grup frisó d'inspiració feixista creat el 1933 pel passant Jan Melles van der Goot, qui va atraure alguns joves frisons radicalitzats i grups d'estudiants; va publicar opuscles en frisó on mostrava la seva admiració pel nacionalsocialisme alemany i emfatitza el caràcter orgànic i natural del seu nacionalisme, que estroncava amb el neopaganisme i un antiprotestantisme a ultrança.
Nou!!: Frísia і Front Feixista Frisó · Veure més »
Gemma Frisius
Regnier Gemma Frisius (Dokkum, Frísia, 8 de desembre de 1508 - Lovaina, ducat de Brabant, 25 de maig de 1555) va ser un astrònom i matemàtic holandès, famós per la seva habilitat en la construcció d'instruments de mesura i per les teories que va elaborar, que van ser d'ajuda a la navegació marítima.
Nou!!: Frísia і Gemma Frisius · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Frísia і Gentilici · Veure més »
Geografia dels Països Baixos
nivell del mar. L'estat dels Països Baixos està situat a l'Europa occidental, a tocar del mar del Nord, entre Bèlgica i Alemanya.
Nou!!: Frísia і Geografia dels Països Baixos · Veure més »
Germà l'Escot
Germà l'Escot o de la Roda (Irlanda o Escòcia, - Rouen, França, ca. 450 o 480) fou un religiós escocès.
Nou!!: Frísia і Germà l'Escot · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Frísia і Germànic Cèsar · Veure més »
Giethoorn
Giethoorn és un poble del municipi de Steenwijkerland a la província d'Overijssel, al nord-oest dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Giethoorn · Veure més »
Gisela de Suàbia
Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.
Nou!!: Frísia і Gisela de Suàbia · Veure més »
Gots d'Escandinàvia
Gotlandesos El gots d'Escandinàvia o gautes, dits també en context anglosaxó geates, (anglès antic, nòrdic antic, suec modern), i també simplement gots, foren una tribu germànica septentrional que habitava les terres del sud de Suècia, conegudes com a Götaland («terra de gots»), predecessors dels actuals pobladors d'aquesta gran regió sueca i conformadors de la moderna nació sueca, juntament amb els suions i els gotlandesos (de l'illa de Gotland).
Nou!!: Frísia і Gots d'Escandinàvia · Veure més »
Gregori d'Utrecht
Gregori d'Utrecht (nascut vers 700/705 – mort vers 775) fou un membre d'una família noble de Trèveris que fou declarat sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Frísia і Gregori d'Utrecht · Veure més »
Grimoald I
Grimoald I (~615 - 657).
Nou!!: Frísia і Grimoald I · Veure més »
Groningen
Groningen (o Grun'n) o Groninga és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.
Nou!!: Frísia і Groningen · Veure més »
Groninguès
El groninguès (o Grönnegs) és un grup de dialectes friso-saxons parlats a la província de Groningen i al voltant de la frontera amb Groningen de Drenthe i Frísia.
Nou!!: Frísia і Groninguès · Veure més »
Guillem Frederic de Nassau-Dietz
Guillem Frederic de Nassau-Dietz (en neerlandès Willem Frederik van Nassau-Dietz i en frisó Willem Freark fan Nassau-Dietz) va néixer a Arnhem el 7 d'agost de 1613 i va morir a Ljouwert el 31 d'octubre de 1664.
Nou!!: Frísia і Guillem Frederic de Nassau-Dietz · Veure més »
Guillem I d'Holanda
Guillem I Holanda (circa 1167) - 4 de febrer de 1222) va ser comte d'Holanda des 1203 a 1222 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.
Nou!!: Frísia і Guillem I d'Holanda · Veure més »
Guillem II de Wittelsbach
Guillem II de Baviera-Straubing (La Haia ?, 5 d'abril del 1365 - Bouchain (Nord), 30 de maig del 1417) també comte Guillem VI d'Holanda, comte Guillem IV d'Hainaut i comte Guillem V de Zelanda, fou un duc de Baviera i comte als Països Baixos, que va governar des 1404 a 1417, quan va morir d'una mossegada de gos.
Nou!!: Frísia і Guillem II de Wittelsbach · Veure més »
Helgoland
Helgoland (en helgolandès Hålilönj o Lun, en alemany Helgoland, i en anglès Heligoland) és una petita illa alemanya del mar del Nord, al districte de Pinneberg a l'estat de Slesvig-Holstein.
Nou!!: Frísia і Helgoland · Veure més »
Hendrick van Uylenburgh
''LLiçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' (1632), pintat per Rembrandt quan estava a l'estudi de Hendrick van Uylenburgh Hendrick van Uylenburgh (c. 1587 – 1661) va ser un marxant d'art neerlandès molt influent durant l'Edat d'Or de l'Art neerlandès.
Nou!!: Frísia і Hendrick van Uylenburgh · Veure més »
Herman Zanstra
Herman Zanstra (Schoterland, 3 de novembre de 1894 - Haarlem, 2 d'octubre de 1972) va ser un astrònom frisó / neerlandès.
Nou!!: Frísia і Herman Zanstra · Veure més »
Història de la pilota valenciana
Els orígens exactes de la pilota valenciana no són encara coneguts amb exactitud, de manera que només se'n poden fer conjectures sobre la base dels jocs de pilota semblants.
Nou!!: Frísia і Història de la pilota valenciana · Veure més »
Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est
La presència de poblacions de parla alemanya a l'Europa Central i de l'est té les seves arrels en molts segles d'història, atès que l'arribada a l'Europa nord-oriental dels pobles germànics és fins i tot anterior a l'Imperi Romà.
Nou!!: Frísia і Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est · Veure més »
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.
Nou!!: Frísia і Història de Txèquia · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Frísia і Història del cristianisme · Veure més »
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Nou!!: Frísia і Història dels Països Baixos · Veure més »
Hug V d'Alsàcia
Hug V d'Alsàcia (vers 975-849), fou comte de la Baixa Alsàcia o Nordgau i comte consort de Dagsburg per matrimoni amb la seva neboda Heilwig vers l'any 1000.
Nou!!: Frísia і Hug V d'Alsàcia · Veure més »
Illes Frisones
Illes Frisones Les Illes Frisones són una cadena d'illes i illots que corre paral·lela a la costa occidental d'Europa des del nord dels Països Baixos fins al sud-oest de Dinamarca passant per Alemanya, contingudes en el territori de l'antiga Frísia, d'on reben el nom.
Nou!!: Frísia і Illes Frisones · Veure més »
Ine de Wessex
Ine va ser rei de Wessex del 688 al 726.
Nou!!: Frísia і Ine de Wessex · Veure més »
Inundació de Santa Llúcia
La inundació de Santa Llúcia fou una inundació que afectà diversos països europeus entre el 13 i el 14 de desembre de 1287 i que rep el seu nom de la santa del dia, Llúcia de Siracusa.
Nou!!: Frísia і Inundació de Santa Llúcia · Veure més »
Jacob Israël de Haan
Jacob Israël de Haan (nascut el 31 de desembre de 1881 a Smilde (Països Baixos) i mort assassinat a Jerusalem (Palestina) per un activista de la Haganà el 30 de juny de 1924), era un escriptor, poeta i jurista neerlandès.
Nou!!: Frísia і Jacob Israël de Haan · Veure més »
Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde
El baró Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde (La Haia, 1672 - Rozenburg, 1723), va ser "luitenant-admiraal" d'Holanda i Frísia Occidental (1709-1711) i va participar en la major part de les accions militars de la marina holandesa durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Frísia і Jan Gerrit van Wassenaer van Duvenvoorde · Veure més »
Jan Hendrik Oort
Jan Hendrik Oort (28 d'abril de 1900, Franeker, Països Baixos- 5 de novembre de 1992, Leiden) va ser un astrònom neerlandès internacionalment famós.
Nou!!: Frísia і Jan Hendrik Oort · Veure més »
Joan III de Baviera
Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg. Segell de Joan III.
Nou!!: Frísia і Joan III de Baviera · Veure més »
Joc de pilota a mà frisó
neerlandés de 1953.El joc de pilota a mà frisó (en neerlandés kaatsen, i en frisó keatsen) és el joc de pilota tradicional de Frísia, als Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Joc de pilota a mà frisó · Veure més »
Johannes Phocylides Holwarda
Johannes Phocylides Holwarda (Jan Fokkesz, Jan Fokker, Johann Holwarda, Johannes Fokkes Holwarda, Jan Fokkens Holwarda, Jan Fokkes van Holwerd) (19 febrer 1618 - 22 de gener de 1651) era un astrònom, metge i filòsof frisó.
Nou!!: Frísia і Johannes Phocylides Holwarda · Veure més »
John Adams
John Adams (Braintree (actualment Quincy) Massachusetts, 30 d'octubre de 1735 – 4 de juliol de 1826) fou un polític estatunidenc, que va ser el segon President dels Estats Units (1797-1801) i un dels pares fundadors del país.
Nou!!: Frísia і John Adams · Veure més »
Jongfryske Mienskip
Jongfryske Mienskip (frisó Comunitat de Joves Frisons) era una societat frisona de caràcter nacionalista i literari, dirigida pel metge Douwe Kalma (1896-1953).
Nou!!: Frísia і Jongfryske Mienskip · Veure més »
Joop Atsma
Johannes Jan "Joop" Atsma (Surhuisterveen, 6 de juliol de 1956) és un polític neerlandès del partit Crida Demòcrata Cristiana (CDA).
Nou!!: Frísia і Joop Atsma · Veure més »
Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg
Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg -Julius Ernst von Braunschweig-Dannenberg - (Dannenberg, Alemanya, 11 de març de 1571 - ibídem, 26 d'octubre de 1636) fou un príncep alemany de la casa de Welf, fill del duc Enric III de Brunsvic-Lüneburg (1533-1598) i d'Úrsula de Saxònia-Lauenburg (1545-1620).
Nou!!: Frísia і Juli Ernest de Brunsvic-Dannenberg · Veure més »
Junta de l'aigua dels Països Baixos
Inscripció en una pedra d'una seu d'una junta de l'aigua (''gemeenlandshuis'') a Halfweg. Les juntes de l'aigua dels Països Baixos (en neerlandès, waterschappen o hoogheemraadschappen) són una administració regional que s'encarrega de gestionar les barreres d'aigua, canals, nivells d'aigua, qualitat de l'aigua i el tractament d'aigües residuals en les seves respectives regions.
Nou!!: Frísia і Junta de l'aigua dels Països Baixos · Veure més »
Klaas-Jan Huntelaar
Klaas-Jan Huntelaar (nascut el 12 d'agost de 1983 a Drempt, Gelderland) és un futbolista neerlandès que juga de davanter al Schalke 04.
Nou!!: Frísia і Klaas-Jan Huntelaar · Veure més »
Labadisme
Jean de Labadie, fundador del Labadisme. El labadisme va ser un moviment de la comunitat religiosa protestant del fundat per Jean de Labadie (1610-1674), un pietista francès.
Nou!!: Frísia і Labadisme · Veure més »
Lini Bunjes
Carolina (Lini) Bunjes (Utrecht, 13 de febrer de 1918 – Pontassieve, 25 de maig de 2016) va ser una activista neerlandesa, miliciana i participant en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, i fotògrafa.
Nou!!: Frísia і Lini Bunjes · Veure més »
Lliga Frisona
Unió Cristiano Històrica Frisona (neerlandès Bond van Kiesvereenigingen op Christelijk-Historischen grondslag in de provincie Friesland, frisó Bûn fan Kiesferienings op Kristlik-Histoaryske Grûnslach yn de provinsje Fryslân), més coneguda com a Lliga Frisona (Fryske Bûn o Friesche Bond) fou un partit polític neerlandès creat el 24 de març de 1898 pel ministre reformat Hoedemaker, influït per Abraham Kuyper, fundador del Partit Antirevolucionari, partidaris també de treballar plegats catòlics i protestants, estendre el sufragi i rebutjar la teocràcia a favor de l'esfera de sobirania.
Nou!!: Frísia і Lliga Frisona · Veure més »
Llista de banderes per colors
Aquesta és una llista de banderes d'estats, territoris, municipis i d'altres entitats geogràfiques, a més a més d'algunes banderes no geogràfiques, ordenades per la seva combinació de colors dominants.
Nou!!: Frísia і Llista de banderes per colors · Veure més »
Llista de codis internacionals de matriculació de vehicles
Exemple d'oval amb el codi "CH" pertanyent a Suïssa. L'estat en el qual ha estat registrat un vehicle a motor ve indicat per un codi territorial internacional o marca de circulació internacional que es mostra en lletres majscules de color negre dins una petita placa oval de fons blanc o en una etiqueta a prop de la placa de matrícula a la part posterior del vehicle.
Nou!!: Frísia і Llista de codis internacionals de matriculació de vehicles · Veure més »
Llista de diàspores
Aquesta és una Llista de diàspores.
Nou!!: Frísia і Llista de diàspores · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Nou!!: Frísia і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »
Llista dels homes més alts del món
Aquest és el rànquing de les persones (homes i dones) més altes de la història, i els mites de persones altes des de les èpoques d'abans de Crist fins avui dia.
Nou!!: Frísia і Llista dels homes més alts del món · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Frísia і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Frísia і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: Frísia і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Frísia і Lorena · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Frísia і Lotari I · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Frísia і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Magnari
Magnari (Magnarius o Magharius) fou comte de Narbona documentat el 791.
Nou!!: Frísia і Magnari · Veure més »
Matilde de Frísia
Matilda de Frísia (v 1024 - 1044), reina consort de França (1043-1044).
Nou!!: Frísia і Matilde de Frísia · Veure més »
Militar i noia rient
Militar i noia rient, també coneguda com El soldat i la noia somrient (De soldaat en het lachende meisje en neerlandès) és una pintura que va crear l'artista Johannes Vermeer l'any 1658 i que la podem trobar en la Col·lecció Frick a Nova York.
Nou!!: Frísia і Militar i noia rient · Veure més »
Montjuèi
Montjuèi (en francès Montgey) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Frísia і Montjuèi · Veure més »
Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos
Emblema del NSB (1931-1936) Carnet de partit de Mussert Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos (neerlandès Nationaal-Socialistische Beweging in Nederland, NSB) fou un partit polític neerlandès fundat a Utrecht el 1931 per Anton Mussert i Cornelis van Geelkerken, i prohibit el 1945.
Nou!!: Frísia і Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos · Veure més »
Multilingüisme
"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.
Nou!!: Frísia і Multilingüisme · Veure més »
Nederlandse Publieke Omroep
La Nederlandse Publieke Omroep (en neerlandès, Radiodifusió Pública Neerlandesa), també coneguda per les seves inicials NPO, és l'empresa de radiodifusió pública dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Nederlandse Publieke Omroep · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Frísia і Neerlandesos · Veure més »
Nivelles
Nivelles (en neerlandès Nijvel, en való Nivele) és una ciutat belga a la província del Brabant Való en la regió de Valònia.
Nou!!: Frísia і Nivelles · Veure més »
Olaf Tryggvason
Olaf Tryggvason (en nòrdic: Óláfr Tryggvason, en noruec: Olav Tryggvason) (969? – 1000) va ser rei de Noruega des del 995 fins a la seva mort cinc anys després.
Nou!!: Frísia і Olaf Tryggvason · Veure més »
Oliver de Paderborn
Oliver de Paderborn, també anomenat Thomas Olivier, Olivier de Colònia, (c.1170-11 de setembre del 1227) fou un cardenal alemany de l'Església Catòlica, nomenat pel papa Honori III, que predicà la cinquena croada.
Nou!!: Frísia і Oliver de Paderborn · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Frísia і Països Baixos · Veure més »
Paral·lel 53° nord
El paral·lel 53° nord és una línia de latitud que es troba a 53 graus nord de la línia equatorial terrestre.
Nou!!: Frísia і Paral·lel 53° nord · Veure més »
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos)
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (neerlandès Sociaal Democratische Arbeiders Partij, SDAP) fou un partit polític neerlandès fundat a Zwolle el 1894, d'ideologia socialista, per membres de la Lliga Socialdemòcrata (SDB), després del conflicte entre les fraccions anarquista i reformista a la Conferència de Groningen de 1893, per Piter Jelles Troelstra i altres militants procedents de Frísia, Groningen, Amsterdam i Rotterdam, així com advocats, vicaris i mestres.
Nou!!: Frísia і Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos) · Veure més »
Pilota a mà
Partit de pilota valenciana a Benidorm. Partit de pilota basca (pintura a l'oli). El joc de pilota recull al conjunt de jocs reglamentats que, arreu del món, es disputen amb una pilota.
Nou!!: Frísia і Pilota a mà · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Frísia і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Piter Jelles Troelstra
Hjalmar Branting i Piter Jelles Troelstra l'any 1917. Piter Jelles Troelstra (Ljouwert, 1860- La Haia, 1930) fou un poeta i polític frisó.
Nou!!: Frísia і Piter Jelles Troelstra · Veure més »
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Nou!!: Frísia і Plectruda · Veure més »
Premi Obe Postma
El Premi Obe Postma (Dr Obe Postmapriis en frisó) és un premi a la traducció literària des de o cap al frisó.
Nou!!: Frísia і Premi Obe Postma · Veure més »
Província de Frísia
Catòlica 8% --> Frísia és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia.
Nou!!: Frísia і Província de Frísia · Veure més »
Província de Groningen
Groningen és una província dels Països Baixos situada al nord-est del país, fent frontera a l'est amb Alemanya (estat de Baixa Saxònia), al sud amb Drenthe a l'est amb Frísia i al nord amb el Mar de Wadden i, després de les illes frisones, el Mar del Nord.
Nou!!: Frísia і Província de Groningen · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Frísia і Províncies Unides · Veure més »
Radbod
Radbod o Redbad (? - 719) fou duc/rei de Frísia o dels frisons des de vers 680 fins a la seva mort.
Nou!!: Frísia і Radbod · Veure més »
Ragenfrid
Ragenfrid (Ragenfred, Raganfrid, o Ragamfred) (+ 731) fou majordom de palau de Nèustria i Borgonya del 715, quan va cobrir el buit de poder a Nèustria causat per la mort de Pipí d'Héristal, fins a 718, quan finalment s'establia el control de Carles Martell sobre els regnes Francs.
Nou!!: Frísia і Ragenfrid · Veure més »
Rúrik
Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.
Nou!!: Frísia і Rúrik · Veure més »
Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6
El Regiment d'Infanteria Saboya núm.
Nou!!: Frísia і Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6 · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Frísia і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Reis de Frísia
Els primers verificables com a reis de Frísia, encara que algunes cròniques els diuen ducs, la dinastia a baix esmentada fou recollida per les cròniques dels reis merovingis, que en foren els seus contemporanis.
Nou!!: Frísia і Reis de Frísia · Veure més »
Rembrandt van Rijn
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.
Nou!!: Frísia і Rembrandt van Rijn · Veure més »
Remonstrants
''Al·legoria de la disputa teològica entre els arminians i els seus oponents'', per Abraham van der Eyk, 1721. Els remonstrants es poden veure a l'esquerra, mentre que els seus oponents reformats neerlandesos es poden veure a la dreta. Les balances mostren la causa calvinista més pesada que l'arminiana, però el seu plat té una espasa damunt. L'espasa simbolitza el suport estatal concedit a l'Església Reformada Holandesa per la República. Remonstrant (en neerlandès: de Remonstrantse Broederschap, 'la Fraternitat Remonstrant') és el nom donat a aquells protestants dels Països Baixos que, després de la mort de Jacobus Arminius, varen mantenir les creences associades al seu nom i que el 1610 varen presentar als Estats Generals (el parlament) de Holanda i de Frísia una protesta (remonstrance en anglès) en cinc articles formulant els punts en què diferien amb el calvinisme estricte.
Nou!!: Frísia і Remonstrants · Veure més »
Ried fan de Fryske Beweging
Bandera frisona L'ús de topònims en llengua frisona l'apliquen lliurement els municipis que així ho desitgen, però encara avui dia només els topònims neerlandesos són els oficials. La situació de la llengua frisona és complexa. D'ençà que Frísia perdé la seva independència i caigué en mans holandeses, el 1498, han hagut moltes migracions que han afectat l'ús de la llengua frisona. Per aquesta raó hi ha alguns municipis on ja des de l'edat mitjana pràcticament no es parla frisó. Però sobretot la prohibició de la llengua i imposició de la llengua neerlandesa en ensenyament, església i govern, va malmetre greument l'ús del frisó. A les ciutats frisones es parla una mescla de frisó i neerlandès. I el frisó ha estat durant centenars d'anys arraconat al camp i a l'ús estrictament domèstic. Ried fan de Fryske Beweging (RfdFB – Consell del Moviment Frisó) és una organització per a aquells a qui els agrada Frísia i donen suport a la cultura i llengua frisona.
Nou!!: Frísia і Ried fan de Fryske Beweging · Veure més »
Rus (poble)
Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.
Nou!!: Frísia і Rus (poble) · Veure més »
SC Cambuur Leeuwarden
El SC Cambuur Leeuwarden és un club de futbol neerlandès de la ciutat de Ljouwert, a Frísia.
Nou!!: Frísia і SC Cambuur Leeuwarden · Veure més »
SC Heerenveen
El SC Heerenveen, en frisó SK It Hearrenfean, és un club de futbol neerlandès de la ciutat de Heerenveen, a Frísia.
Nou!!: Frísia і SC Heerenveen · Veure més »
Schiermonnikoog
Schiermonnikoog (frisó Skiermûntseach, dialecte local, Lytje Pole) és una illa frisona occidentals situada entre Amelân (més a l'oest; amb l'illot d'Engelsmanplaat entremig) i Rottumerplaat, i també un municipi de la província de Frísia.
Nou!!: Frísia і Schiermonnikoog · Veure més »
Senyoria d'Avesnes
Armes dels senyors d'Avesnes: ''bandé d'or et de gueules de six pièces'' Avesnes fou una senyoria del Sacre Imperi que va sorgir cap al 1050 fundada per Guedrí el Barbut, un magnat que havia rebut la regió en feu i hi va bastir el castell.
Nou!!: Frísia і Senyoria d'Avesnes · Veure més »
Senyoria d'Overijssel
Des del 1528 el nom de Senyoria d'Overijssel va utilitzar-se per a designar el territori de l'Oversticht amb els països de Vollenhove, Salland, Twente i Drenthe.
Nou!!: Frísia і Senyoria d'Overijssel · Veure més »
Senyoria de Beveren
La Senyoria de Beveren era un petit feu del qual el vassall era relativament independent del comte de Flandes.
Nou!!: Frísia і Senyoria de Beveren · Veure més »
Senyoria de Frísia
Mapa de la Senyoria de Frísia, del 1680. La Senyoria de Frísia (frisó: Hearlikheid Fryslân) va ser una jurisdicció feudal als Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Senyoria de Frísia · Veure més »
Setge de La Vaur (1211)
El setge de La Vaur és una operació militar de Simó de Montfort amb l'ajut de la Companyia Blanca del bisbe Folquet de Marsella, durant les seves campanyes per conquerir el comtat de Tolosa durant la Croada albigesa.
Nou!!: Frísia і Setge de La Vaur (1211) · Veure més »
Teisterbant
El Teisterbant fou un pagus de Lotaríngia.
Nou!!: Frísia і Teisterbant · Veure més »
Teodebald (majordom de palau)
Teodebald, Teodobald o Teodald (vers 708 † 741 ?) fou un fill il·legítim de Grimoald II; fou majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya de 714 a 717.
Nou!!: Frísia і Teodebald (majordom de palau) · Veure més »
Teodoric VI d'Holanda
Teodoric VI d'Holanda (La Haia cap a 1114 - 5 d'agost de 1157), va ser comte d'Holanda des 1122 a 1157.
Nou!!: Frísia і Teodoric VI d'Holanda · Veure més »
Titia Bergsma
fon una burgesa frisona, coneguda per haver sigut la primera dona europea en la història del Japó en entrar-hi durant el període de reclusió (Sakoku), en el qual no es permetia l'entrada d'estrangers.
Nou!!: Frísia і Titia Bergsma · Veure més »
Treva dels dotze anys
Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Nou!!: Frísia і Treva dels dotze anys · Veure més »
Tribunal dels Tumults
El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei.
Nou!!: Frísia і Tribunal dels Tumults · Veure més »
Ub Iwerks
Ub Iwerks (Kansas City, Missouri, 24 de març de 1901 - Burbank, Califòrnia, 7 de juliol de 1971) fou un animador, dibuixant i tècnic d'efectes especials estatunidenc, famós pel seu treball juntament amb Walt Disney.
Nou!!: Frísia і Ub Iwerks · Veure més »
Unió d'Utrecht
Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.
Nou!!: Frísia і Unió d'Utrecht · Veure més »
Universitat de Franeker
La Universitat de Franeker (activa entre 1585-1811) fou una universitat situada a Franeker, a la província de Frísia, actualment part dels Països Baixos.
Nou!!: Frísia і Universitat de Franeker · Veure més »
Vaca Frisona-Holstein
''Bou de la raça Holstein'' ''Vaca de la raça Holstein'' La vaca Frisona-Holstein o, simplement, vaca Holstein o vaca frisona, és una raça bovina procedent de la regió frisosaxona (Frísia i Holanda del Nord als Països Baixos, i Holstein a Alemanya respectivament), que destaca per la seva alta producció de llet, carn i la seva bona adaptabilitat.
Nou!!: Frísia і Vaca Frisona-Holstein · Veure més »
Verdinaso
Verdinaso o Dinaso era un grup polític flamenc de caràcter feixista, fundat l'octubre del 1931 en una reunió a l'Hotel Richelieu de Gant per Joris van Severen, Jef François, l'escriptor Wies Moens i Emile Thiers.
Nou!!: Frísia і Verdinaso · Veure més »
Wagris
Els wagris fou una de les tribus del eslaus polabis, els habitants de Wàgria, la part més oriental del Holstein, al nord d'Alemanya, establerts en aquesta zona des del segle VIII fins al XII.
Nou!!: Frísia і Wagris · Veure més »
Willehad de Bremen
Willehad --Willehadus -- (mort el 8 de novembre de 789) fou un missioner cristià anglosaxó i bisbe de Bremen.
Nou!!: Frísia і Willehad de Bremen · Veure més »
Willibrord d'Utrecht
Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.
Nou!!: Frísia і Willibrord d'Utrecht · Veure més »
Wulfram de Fontanelle
Wulfram de Fontenelle o Wulfram de Sens (també Vuilfran, Wulfrann, Wolfran, llatí: Wulframnus Vulfran o Vulphran; c. 640-20 de març de 703) va ser l'arquebisbe de Sens.
Nou!!: Frísia і Wulfram de Fontanelle · Veure més »
Xanten
Xanten és una ciutat del nord-oest de Renània del Nord-Westfàlia a Alemanya.
Nou!!: Frísia і Xanten · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Frísia і 1254 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Frísia і 1296 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Frísia і 1678 · Veure més »
1680
Sense descripció.
Nou!!: Frísia і 1680 · Veure més »
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frísia і 18 d'abril · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Frísia і 1857 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Frísia і 1947 · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frísia і 24 de setembre · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Frísia і 28 de gener · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frísia і 30 d'octubre · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frísia і 4 de maig · Veure més »
47
Sense descripció.
Nou!!: Frísia і 47 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Frisona, Fryslân, Països Frisons, Regió de Frísia.
