Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Frisó

Índex Frisó

El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

157 les relacions: Achtkarspelen, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Alemany, Alemanya, Ameland, Anglès, Anglès britànic, Anglosaxons, Anna (prenom), Anna de Frísia Oriental, Arquebisbat de Bremen, Aurich, Baix saxó neerlandès, Bandera de la província de Frísia, Bòer, Biblioteca digital de la literatura neerlandesa, Bolsward, Borkum, Briga (topònim), Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Ch, Criteris de Copenhaguen, Dongeradeel, Douwe Kalma, Douwe Tamminga, Edzard II de Frísia Oriental, Eisenbek, Elfstedentocht, Enric Casimir II de Nassau-Dietz, Estats Units Bèlgics, Europa, Europa germanoparlant, Föhr, Fedde Schurer, Feroès, Fierljeppen, FNP, Franeker, Frísia, Frísia Occidental, Frísia Oriental, Frísia Septentrional, Frisó occidental, Frisó oriental, Frisó septentrional, Frisis, Front Feixista Frisó, Geografia d'Europa, Geografia dels Països Baixos, Giuseppe Gasparo Mezzofanti, ..., Gorredijk, Gos d'aigua frisó, Greetsiel, Groninguès, Grootegast, Guillem Frederic de Nassau-Dietz, Gysbert Japicx, Harkema, Harlingen (Frísia), Hebban olla vogala, Heerenveen, Het Bildt, Història de Bèlgica, Història de Dinamarca, Història de Luxemburg, Història dels Països Baixos, Holandès, Hooge, Hoorn, IJse, IJzer, Imperi Alemany, Inundació de Santa Llúcia, Isebek, ISO 639-1, Joast Hiddes Halbertsma, Joc de pilota a mà frisó, Jongfryske Mienskip, Jordi, Juist, Klaas Bruinsma, Kollumerland en Nieuwkruisland, Langeoog, Lauwers, Leeuwarderadeel, Lemsterland, Liet Internacional, Literatura frisona, Llengües anglofrísies, Llengües d'Europa, Llengües de la Unió Europea, Llengües germàniques, Llengües germàniques occidentals, Llengua minoritzada, Lliga Frisona, Llista d'acadèmies de la llengua, Llista de codis internacionals de matriculació de vehicles, Llista de codis SIL, Llista de diàspores, Llista de llengües del món, Llista de primeres òperes, Mar de Wadden, Mar del Nord, Maria Àngels Viladot i Presas, Marum, Menaldumadeel, MoinMoin, Navia (conceyu), Ne me quitte pas, Nederlandse Publieke Omroep, Neerlandès, Neerlandesos, Nine van der Schaaf, Nombre dual, Norderney, Obe Postma, Ooststellingwerf, Opsterland, Països Baixos, Països Baixos austríacs, Partit Nacional Frisó, Pere (nom), Pilsum, Premi Gysbert Japicx, Premi Obe Postma, Premi Ostana, Província de Frísia, Província de Groningen, Província dels Països Baixos, Rasmus Rask, Resclosa de desguàs, Rhin (Elba), Ried fan de Fryske Beweging, Roparz Hemon, SC Heerenveen, Schiermonnikoog, Scots, Senyoria de Frísia, Slesvig, Slesvig-Holstein, Smallingerland, Spiekeroog, Suecs, Sylt, Terp, Terschelling, Texel, Titia Brongersma, Vènets, Vlieland, Waadhoeke, Waling Dykstra, Wangerooge, Wilhelmshaven, Wymysorys, Zelandès, 1666. Ampliar l'índex (107 més) »

Achtkarspelen

Achtkarspelen (Achtkarspelen en neerlandès i frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Achtkarspelen · Veure més »

Albertina Agnès d'Orange-Nassau

Albertina Agnès d'Orange-Nassau (en neerlandès Albertine Agnes van Nassau i en frisó Albertine Agnes fan Nassau) va néixer a La Haia el 9 d'abril de 1634 i va morir a Ljouwert el 26 de maig de 1696.

Nou!!: Frisó і Albertina Agnès d'Orange-Nassau · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Frisó і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Frisó і Alemanya · Veure més »

Ameland

Ameland (frisó It Amelân) és una de les illes situades entre el Mar del Nord i el Mar de Wadden, les illes frisones.

Nou!!: Frisó і Ameland · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Frisó і Anglès · Veure més »

Anglès britànic

Langlès britànic, British english, UK English o English English (BrE, BE, en-GB), és el terme utilitzat per a distingir les formes de l'anglès utilitzat en el Regne Unit de les formes usades a altres llocs.

Nou!!: Frisó і Anglès britànic · Veure més »

Anglosaxons

Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Nou!!: Frisó і Anglosaxons · Veure més »

Anna (prenom)

Anna és un prenom femení català que prové del prenom llatí Anna, el qual deriva de l'hebreu Hānnah, el prenom de la mare de Maria, mare de Jesús.

Nou!!: Frisó і Anna (prenom) · Veure més »

Anna de Frísia Oriental

Anna de Frísia Oriental (en alemany Anna Maria von Ostfriesland, i en frisó Anna Maria fan East-Fryslân) va néixer a Auerk (Alemanya) el 23 de juny de 1601 i va morir a Schwerin el 4 de setembre de 1634.

Nou!!: Frisó і Anna de Frísia Oriental · Veure més »

Arquebisbat de Bremen

Larquebisbat de Bremen i larxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen — fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994.

Nou!!: Frisó і Arquebisbat de Bremen · Veure més »

Aurich

Aurich, en frisó i cooficial Auerk, és una ciutat del nord-oest d'Alemanya, que pertany a l'estat de la Baixa Saxònia, capital de la comarca del mateix nom Aurich, amb 41.489 habitants (desembre del 2015).

Nou!!: Frisó і Aurich · Veure més »

Baix saxó neerlandès

Zones on es parla baix saxó neerlandès Distribució dels dialectes del baix alemany El baix saxó neerlandès (Saksisch, Nedersaksisch) és un grup dialectal del baix alemany occidental que és usat al nord-est dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Baix saxó neerlandès · Veure més »

Bandera de la província de Frísia

La bandera de la província de Frísia és la bandera oficial de la província neerlandesa de Frísia, un dels diversos territoris que componen la nació històrica de Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound). La bandera consta de quatre bandes (diagonals) blaves i tres blanques; a les bandes blanques hi ha un total de set pompeblêden vermells (terme utilitzat per a la fulla del nenúfar groc utilitzada com a càrrega en heràldica).

Nou!!: Frisó і Bandera de la província de Frísia · Veure més »

Bòer

Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.

Nou!!: Frisó і Bòer · Veure més »

Biblioteca digital de la literatura neerlandesa

La Biblioteca digital de la literatura neerlandesa o DBNL és un lloc web que tracta de la literatura, la llengua i la història cultural neerlandeses.

Nou!!: Frisó і Biblioteca digital de la literatura neerlandesa · Veure més »

Bolsward

Bolsward (Boalsert en frisó) és un antic municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Bolsward · Veure més »

Borkum

Borkum (frisó Boarkum) és la més occidental de les illes frisones orientals, que constitueix un municipi del districte de Leer (Frísia Oriental).

Nou!!: Frisó і Borkum · Veure més »

Briga (topònim)

Antigues poblacions amb l'arrel ''-briga'' (en blau) i ''-bri'' o derivats (en groc) a la península Ibèrica Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt".

Nou!!: Frisó і Briga (topònim) · Veure més »

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Nou!!: Frisó і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Veure més »

Ch

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.

Nou!!: Frisó і Ch · Veure més »

Criteris de Copenhaguen

Els criteris de Copenhaguen són les regles que defineixen si un país és elegible per esdevenir membre de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Frisó і Criteris de Copenhaguen · Veure més »

Dongeradeel

Dongeradeel (Dongeradiel en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Dongeradeel · Veure més »

Douwe Kalma

Douwe Kalma (Boksum, 1896- Ljouwert, 1953) fou un escriptor i polític frisó, un dels més representatius del moviment frisó.

Nou!!: Frisó і Douwe Kalma · Veure més »

Douwe Tamminga

Douwe Annes Tamminga (Winsum, Littenseradeel, província de Frísia, 1909 - Ljouwert, 2002) fou un escriptor neerlandès, considerat un dels grans poetes i escriptors de la literatura frisona.

Nou!!: Frisó і Douwe Tamminga · Veure més »

Edzard II de Frísia Oriental

Edzard II de Frísia Oriental (en frisó Edzard II fan East-Fryslân, i en alemany Edzard II von Ostfriesland) era un noble frisó de la casa de Cirksena, fill del comte de Frísia Enno II (1500-1540) i d'Anna d'Oldenburg (1501-1575).

Nou!!: Frisó і Edzard II de Frísia Oriental · Veure més »

Eisenbek

L'Eisenbek, en baix alemany Isenbek, és un afluent del riu Sielbek a Alemanya.

Nou!!: Frisó і Eisenbek · Veure més »

Elfstedentocht

Elfstedentocht (en frisó: Alvestêdetocht) o cursa de les 11 ciutats, és una cursa de quasi 200 km en gel natural pels canals de la província de Frísia, que connecten les 11 ciutats d'aquesta província neerlandesa.

Nou!!: Frisó і Elfstedentocht · Veure més »

Enric Casimir II de Nassau-Dietz

Enric Casimir II de Nassau-Dietz (en alemany Heinrich Kasimir II von Nassau-Dietz, i en frisó Hindrik Kasimir II fan Nassau-Dietz) va néixer a La Haia (Països Baixos) el 18 de gener de 1657 i va morir a Ljouwert el 25 de març de 1696.

Nou!!: Frisó і Enric Casimir II de Nassau-Dietz · Veure més »

Estats Units Bèlgics

Els Estats Units bèlgics (en neerlandès: Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten) 1790-1790 són una confederació dels països dels Països Baixos austríacs que es van declarar independents de l'emperador Josep II.

Nou!!: Frisó і Estats Units Bèlgics · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Frisó і Europa · Veure més »

Europa germanoparlant

Coneixements de llengua alemanya dels ciutadans de la Unió europea. La llengua alemanya és parlada en nombrosos països i territoris a Europa, sent utilitzada com a llengua oficial i com a llengua minoritària a diversos països europeus.

Nou!!: Frisó і Europa germanoparlant · Veure més »

Föhr

Ubicació de Föhr a Alemanya tomba del balener Matthias Petersen St Nicolai Föhr (alemany: Föhr, danès: Før, frisó Fering, frisó septentrional: Feer) és la segona més gran de les Illes Frisones d'Alemanya.

Nou!!: Frisó і Föhr · Veure més »

Fedde Schurer

Fedde Schurer (Drachten, província de Frísia 1898- Heerenveen, 1968) fou un escriptor frisó.

Nou!!: Frisó і Fedde Schurer · Veure més »

Feroès

El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.

Nou!!: Frisó і Feroès · Veure més »

Fierljeppen

Polstokverspringen a Heerenveen Fierljeppen a Heerenveen Fierljeppen és un esport d'estiu propi dels Països Baixos que consisteix en un salt amb perxa, saltant un canal amb un pal (polsstok) el més lluny possible.

Nou!!: Frisó і Fierljeppen · Veure més »

FNP

* Partit Nacional Frisó (del seu nom en frisó Fryske Nasjonale Partij), partit polític de Frísia, als Països Baixos.

Nou!!: Frisó і FNP · Veure més »

Franeker

Franeker (en frisó: Frjentsjer) és una de les 11 ciutats de la província de Frísia i capital de la municipalitat de Franekeradeel.

Nou!!: Frisó і Franeker · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Frisó і Frísia · Veure més »

Frísia Occidental

Frísia Occidental (Westfriesland en frisó occidental, West-Fryslân en frisó estàndard) és una regió natural de la província del nord d'Holanda Septentrional als Països Baixos, continguda en el dic d'anell de Wadden i situada al sud de Wieringermeer.

Nou!!: Frisó і Frísia Occidental · Veure més »

Frísia Oriental

Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.

Nou!!: Frisó і Frísia Oriental · Veure més »

Frísia Septentrional

Frísia Septentrional és la porció septentrional de Frísia, localitzada principalment a Alemanya.

Nou!!: Frisó і Frísia Septentrional · Veure més »

Frisó occidental

Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental (West-Frysk) és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Frisó occidental · Veure més »

Frisó oriental

El frisó oriental o saterlandès (seeltersk) és una llengua minoritària, varietat del frisó, similar al frisó septentrional, que és parlat a alguns municipis de la Baixa Saxònia (Alemanya).

Nou!!: Frisó і Frisó oriental · Veure més »

Frisó septentrional

Zona de parla frisona septentrional El frisó septentrional és una llengua minoritària, varietat del frisó, parlada a l'estat de Schleswig-Holstein (Alemanya), a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Föhr (Fering), Amrum (Imömrang), Sylt (Sölring), Nordstrand (Noordströön), Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland (Halunder), al districte de Nordfriesland.

Nou!!: Frisó і Frisó septentrional · Veure més »

Frisis

Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.

Nou!!: Frisó і Frisis · Veure més »

Front Feixista Frisó

El Front Feixista Frisó (frisó Frysk Faksiste Front) fou un grup frisó d'inspiració feixista creat el 1933 pel passant Jan Melles van der Goot, qui va atraure alguns joves frisons radicalitzats i grups d'estudiants; va publicar opuscles en frisó on mostrava la seva admiració pel nacionalsocialisme alemany i emfatitza el caràcter orgànic i natural del seu nacionalisme, que estroncava amb el neopaganisme i un antiprotestantisme a ultrança.

Nou!!: Frisó і Front Feixista Frisó · Veure més »

Geografia d'Europa

Imatge per satèl·lit d'Europa Europa és el segon continent més petit del món, després d'Oceania; té una extensió de 10.359.358 km², el que representa el 7% de les terres emergides.

Nou!!: Frisó і Geografia d'Europa · Veure més »

Geografia dels Països Baixos

nivell del mar. L'estat dels Països Baixos està situat a l'Europa occidental, a tocar del mar del Nord, entre Bèlgica i Alemanya.

Nou!!: Frisó і Geografia dels Països Baixos · Veure més »

Giuseppe Gasparo Mezzofanti

Giuseppe Gasparo Mezzofanti (Bolonya, 19 de setembre de 1774, † Roma, 15 de març de 1849) va ser un cardenal i lingüista italià.

Nou!!: Frisó і Giuseppe Gasparo Mezzofanti · Veure més »

Gorredijk

Gorredijk (en frisó De Gordyk) és el nucli més llarg del municipi d'Opsterland (Opsterlân) de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Gorredijk · Veure més »

Gos d'aigua frisó

El gos d'aigua frisó o Wetterhoun (FCI No. 221) és una raça de gos de caça de petits mamífers i aus aquàtiques originària d'Holanda.

Nou!!: Frisó і Gos d'aigua frisó · Veure més »

Greetsiel

Greetsiel (en baix alemany també Greetsiel, en neerlandès Grietzijl) és un port marítim i un poble del municipi de Krummhörn al districte d'Aurich a Baixa Saxònia a Alemanya, a la vora del Mar de Wadden.

Nou!!: Frisó і Greetsiel · Veure més »

Groninguès

El groninguès (o Grönnegs) és un grup de dialectes friso-saxons parlats a la província de Groningen i al voltant de la frontera amb Groningen de Drenthe i Frísia.

Nou!!: Frisó і Groninguès · Veure més »

Grootegast

Grootegast (en groninguès, Grodegast, en frisó, Gruttegast) és un municipi de la província de Groningen, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Grootegast · Veure més »

Guillem Frederic de Nassau-Dietz

Guillem Frederic de Nassau-Dietz (en neerlandès Willem Frederik van Nassau-Dietz i en frisó Willem Freark fan Nassau-Dietz) va néixer a Arnhem el 7 d'agost de 1613 i va morir a Ljouwert el 31 d'octubre de 1664.

Nou!!: Frisó і Guillem Frederic de Nassau-Dietz · Veure més »

Gysbert Japicx

Gysbert Japicx (Boalsert, Frísia 1603-1666) fou un escriptor en frisó.

Nou!!: Frisó і Gysbert Japicx · Veure més »

Harkema

Harkema (en frisó De Harkema) és un poble en el municipi d'Achtkarspelen de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Harkema · Veure més »

Harlingen (Frísia)

Harlingen (Harns en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Harlingen (Frísia) · Veure més »

Hebban olla vogala

'''Hebban olla vogala…''' Hebban olla vogala és el començament d'un dels texts més antics que es coneix en neerlandès.

Nou!!: Frisó і Hebban olla vogala · Veure més »

Heerenveen

Heerenveen (It Hearrenfean en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Heerenveen · Veure més »

Het Bildt

Het Bildt (It Bilt en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Het Bildt · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Frisó і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Frisó і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Frisó і Història de Luxemburg · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Frisó і Història dels Països Baixos · Veure més »

Holandès

Primer mapa: Les llengües del Benelux. Segon mapa: Els dialectes (l'holandès en groc).clrTercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar). L'holandès o holandés és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa.

Nou!!: Frisó і Holandès · Veure més »

Hooge

Hooge (frisó septentrional Huuge, frisó Hege, danès Hoge) és una de les illes Halligen (Illes Frisones) que forma un municipi del districte de Nordfriesland, dins l'Amt de Pellworm, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein.

Nou!!: Frisó і Hooge · Veure més »

Hoorn

Hoorn (Hoarn, en frisó) és una ciutat d'Holanda Septentrional, al nord-oest dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Hoorn · Veure més »

IJse

LIJse és un riu de Bèlgica que neix al nucli Groenendaal, al bell mig del Zoniënwoud, bosc tri-regional (Flandes, Brussel·les i Valònia), i que desemboca al Dijle al Dode Beemde (prat mort) a Neerijse.

Nou!!: Frisó і IJse · Veure més »

IJzer

L'IJzer (en francès Yser) és un riu curt i l'únic del territori belga que aboca al Mar del Nord.

Nou!!: Frisó і IJzer · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Frisó і Imperi Alemany · Veure més »

Inundació de Santa Llúcia

La inundació de Santa Llúcia fou una inundació que afectà diversos països europeus entre el 13 i el 14 de desembre de 1287 i que rep el seu nom de la santa del dia, Llúcia de Siracusa.

Nou!!: Frisó і Inundació de Santa Llúcia · Veure més »

Isebek

LIsebek o Isebekkanal és un afluent de l'Alster a l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Frisó і Isebek · Veure més »

ISO 639-1

ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.

Nou!!: Frisó і ISO 639-1 · Veure més »

Joast Hiddes Halbertsma

Joast Hiddes Halbertsma (Grou, Boarnsterhim, 23 d'octubre de 1789 - Deventer, 27 de febrer de 1869) fou un escriptor i filòleg frisó, així com pastor mennonita.

Nou!!: Frisó і Joast Hiddes Halbertsma · Veure més »

Joc de pilota a mà frisó

neerlandés de 1953.El joc de pilota a mà frisó (en neerlandés kaatsen, i en frisó keatsen) és el joc de pilota tradicional de Frísia, als Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Joc de pilota a mà frisó · Veure més »

Jongfryske Mienskip

Jongfryske Mienskip (frisó Comunitat de Joves Frisons) era una societat frisona de caràcter nacionalista i literari, dirigida pel metge Douwe Kalma (1896-1953).

Nou!!: Frisó і Jongfryske Mienskip · Veure més »

Jordi

Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).

Nou!!: Frisó і Jordi · Veure més »

Juist

Juist (frisó Júst) és una illa frisona alemanya situada entre Norderney (a l'est) i Borkum (a l'oest) i al nord de l'estuari de l'Ems.

Nou!!: Frisó і Juist · Veure més »

Klaas Bruinsma

fou un traductor frisó (varietat occidental) de diverses obres històriques a partir del neerlandès, del castellà i del grec, entre altres llengües.

Nou!!: Frisó і Klaas Bruinsma · Veure més »

Kollumerland en Nieuwkruisland

Kollumerland en Nieuwkruisland (Kollumerlân en frisó, Kölmerlaand en groninguès) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Kollumerland en Nieuwkruisland · Veure més »

Langeoog

Langeoog (frisó Langereach, "illa llarga") és una illa frisona alemanya situada entre Baltrum i Spiekeroog (de les que les separen, respectivament l'Accumer Ee i l'Otzumer Balje).

Nou!!: Frisó і Langeoog · Veure més »

Lauwers

El Lauwers (frisó: De Lauwers, groninguès: Laauwers) és un rierol que forma la frontera de les províncies neerlandeses de Groningen i Frísia.

Nou!!: Frisó і Lauwers · Veure més »

Leeuwarderadeel

Leeuwarderadeel (Ljouwerteradiel en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Leeuwarderadeel · Veure més »

Lemsterland

Lemsterland (Lemsterlân en frisó) és un antic municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Lemsterland · Veure més »

Liet Internacional

Liet Internacional (del frisó liet, «cançó»), és un festival de música anual per a grups i artistes que cantin en qualsevol llengua minoritària europea.

Nou!!: Frisó і Liet Internacional · Veure més »

Literatura frisona

Literatura frisona fa referència a les obres escrites en frisó, particularment a la Província de Frísia als Països Baixos, del qual la major part dels texts han sobreviscut.

Nou!!: Frisó і Literatura frisona · Veure més »

Llengües anglofrísies

Les llengües anglofrísies formen un grup filogenètic dins de les llengües germàniques occidentals formades per l'anglés antic, el frisó antic i els seus descendents actuals.

Nou!!: Frisó і Llengües anglofrísies · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Frisó і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengües de la Unió Europea

Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües.

Nou!!: Frisó і Llengües de la Unió Europea · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Frisó і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües germàniques occidentals

Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.

Nou!!: Frisó і Llengües germàniques occidentals · Veure més »

Llengua minoritzada

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.

Nou!!: Frisó і Llengua minoritzada · Veure més »

Lliga Frisona

Unió Cristiano Històrica Frisona (neerlandès Bond van Kiesvereenigingen op Christelijk-Historischen grondslag in de provincie Friesland, frisó Bûn fan Kiesferienings op Kristlik-Histoaryske Grûnslach yn de provinsje Fryslân), més coneguda com a Lliga Frisona (Fryske Bûn o Friesche Bond) fou un partit polític neerlandès creat el 24 de març de 1898 pel ministre reformat Hoedemaker, influït per Abraham Kuyper, fundador del Partit Antirevolucionari, partidaris també de treballar plegats catòlics i protestants, estendre el sufragi i rebutjar la teocràcia a favor de l'esfera de sobirania.

Nou!!: Frisó і Lliga Frisona · Veure més »

Llista d'acadèmies de la llengua

Aquesta és una llista dels òrgans que regulen les llengües estandarditzades.

Nou!!: Frisó і Llista d'acadèmies de la llengua · Veure més »

Llista de codis internacionals de matriculació de vehicles

Exemple d'oval amb el codi "CH" pertanyent a Suïssa. L'estat en el qual ha estat registrat un vehicle a motor ve indicat per un codi territorial internacional o marca de circulació internacional que es mostra en lletres majscules de color negre dins una petita placa oval de fons blanc o en una etiqueta a prop de la placa de matrícula a la part posterior del vehicle.

Nou!!: Frisó і Llista de codis internacionals de matriculació de vehicles · Veure més »

Llista de codis SIL

Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.

Nou!!: Frisó і Llista de codis SIL · Veure més »

Llista de diàspores

Aquesta és una Llista de diàspores.

Nou!!: Frisó і Llista de diàspores · Veure més »

Llista de llengües del món

La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.

Nou!!: Frisó і Llista de llengües del món · Veure més »

Llista de primeres òperes

Es mostren les primeres òperes o obres de teatre líric representades en un lloc, en una llengua determinada i amb música d'una persona nascuda en un lloc.

Nou!!: Frisó і Llista de primeres òperes · Veure més »

Mar de Wadden

El mar de Wadden (Wattenmeer en alemany, Waddenzee en neerlandès, Waadsee en frisó, Wattensee en baix alemany i Vadehavet en danès) és un mar situat entre les illes Frisones i el mar del Nord per un cantó i les costes neerlandesa, alemanya i danesa per l'altre.

Nou!!: Frisó і Mar de Wadden · Veure més »

Mar del Nord

La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.

Nou!!: Frisó і Mar del Nord · Veure més »

Maria Àngels Viladot i Presas

Maria Àngels Viladot i Presas (Barcelona 19 de febrer de 1951) és una sociolingüista catalana.

Nou!!: Frisó і Maria Àngels Viladot i Presas · Veure més »

Marum

Marum (en groninguès, Moarem, en frisó, Mearum) és un municipi de la província de Groningen, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Marum · Veure més »

Menaldumadeel

Menaldumadeel (Menameradiel en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Menaldumadeel · Veure més »

MoinMoin

MoinMoin és un programari de wikis implementat en Python, inicialment basat en el programari PikiPiki.

Nou!!: Frisó і MoinMoin · Veure més »

Navia (conceyu)

Navia és un conceyu de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Frisó і Navia (conceyu) · Veure més »

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas (No em deixis) és una famosa cançó composta, escrita i interpretada per Jacques Brel el 1959, publicada per Warner-Chappell Publishing.

Nou!!: Frisó і Ne me quitte pas · Veure més »

Nederlandse Publieke Omroep

La Nederlandse Publieke Omroep (en neerlandès, Radiodifusió Pública Neerlandesa), també coneguda per les seves inicials NPO, és l'empresa de radiodifusió pública dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Nederlandse Publieke Omroep · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Frisó і Neerlandès · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: Frisó і Neerlandesos · Veure més »

Nine van der Schaaf

Trijntje (Nine) van der Schaaf (Terhorne, 29 d'abril de 1882 – Bloemendaal 16 de juliol de 1973) va ser una escriptora frisona famosa, autora de poesia i novel·les en llengua neerlandesa, representant dels corrents neoromàntics i simbòlics.

Nou!!: Frisó і Nine van der Schaaf · Veure més »

Nombre dual

En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat 2.

Nou!!: Frisó і Nombre dual · Veure més »

Norderney

Norderney (frisó Nordeneach, baix alemany Nörderneei) és una illa frisona alemanya situada a l'oest de Juist i a l'est de Baltrum.

Nou!!: Frisó і Norderney · Veure més »

Obe Postma

Obe Postma (Koarnwert, Wûnseradiel, 1868 - Ljouwert, 1963) fou un escriptor en frisó.

Nou!!: Frisó і Obe Postma · Veure més »

Ooststellingwerf

Ooststellingwerf (Eaststellingwerf en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Ooststellingwerf · Veure més »

Opsterland

Opsterland (Opsterlân en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Opsterland · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Frisó і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Frisó і Països Baixos austríacs · Veure més »

Partit Nacional Frisó

El Partit Nacional Frisó (en frisó Fryske Nasjonale Partij, FNP) és un partit nacionalista fundat el 1962, partidari de la independència de la Frísia neerlandesa i de més reconeixement de la llengua frisona.

Nou!!: Frisó і Partit Nacional Frisó · Veure més »

Pere (nom)

Pere és un nom propi masculí d'origen llatí.

Nou!!: Frisó і Pere (nom) · Veure més »

Pilsum

Pilsum (en baix alemany també Pilsum) és un poble del municipi de Krummhörn al districte d'Aurich a Baixa Saxònia a Alemanya.

Nou!!: Frisó і Pilsum · Veure més »

Premi Gysbert Japicx

El Premi Gysbert Japicx (frisó Gysbert Japicxpriis) és un premi literari establert el 1947 pels Estats Generals de Frísia el 1947 en honor de Gysbert Japicx.

Nou!!: Frisó і Premi Gysbert Japicx · Veure més »

Premi Obe Postma

El Premi Obe Postma (Dr Obe Postmapriis en frisó) és un premi a la traducció literària des de o cap al frisó.

Nou!!: Frisó і Premi Obe Postma · Veure més »

Premi Ostana

El Premi Ostana (en occità: Prèmi Ostana: escrituras en lenga maire; en italià: Ostana Premio Scritture in Lingua Madre) és un premi anual i una iniciativa cultural organitzada per l'ajuntament d'Ostana i per l'Associació Cultural Chambra d'Òc.

Nou!!: Frisó і Premi Ostana · Veure més »

Província de Frísia

Catòlica 8% --> Frísia és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia.

Nou!!: Frisó і Província de Frísia · Veure més »

Província de Groningen

Groningen és una província dels Països Baixos situada al nord-est del país, fent frontera a l'est amb Alemanya (estat de Baixa Saxònia), al sud amb Drenthe a l'est amb Frísia i al nord amb el Mar de Wadden i, després de les illes frisones, el Mar del Nord.

Nou!!: Frisó і Província de Groningen · Veure més »

Província dels Països Baixos

La província neerlandesa és l'administració regional entre el Govern i els municipis dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Província dels Països Baixos · Veure més »

Rasmus Rask

Rasmus Kristian Rask (nom de naixement Rasmus Christian Nielsen Rasch; a vegades anomenat Erasmus Rask; Brændekilde, Municipi d'Odense, Fiònia, 22 de novembre de 1787 – Copenhaguen, 14 de novembre de 1832) fou un lingüista i filòleg danès.

Nou!!: Frisó і Rasmus Rask · Veure més »

Resclosa de desguàs

miniatura Una resclosa de desguàs és una obra d'enginyeria hidràulica que serveix per regular el nivell d'un curs d'aigua i del terra a les seves ribes.

Nou!!: Frisó і Resclosa de desguàs · Veure més »

Rhin (Elba)

El Rhin (en frisó Rin) és un afluent de l'Elba d'uns 40 km que neix a Glückstadt a l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) de l'aiguabarreig del Herzhorner Rhin i del Kremphorner Rhin.

Nou!!: Frisó і Rhin (Elba) · Veure més »

Ried fan de Fryske Beweging

Bandera frisona L'ús de topònims en llengua frisona l'apliquen lliurement els municipis que així ho desitgen, però encara avui dia només els topònims neerlandesos són els oficials. La situació de la llengua frisona és complexa. D'ençà que Frísia perdé la seva independència i caigué en mans holandeses, el 1498, han hagut moltes migracions que han afectat l'ús de la llengua frisona. Per aquesta raó hi ha alguns municipis on ja des de l'edat mitjana pràcticament no es parla frisó. Però sobretot la prohibició de la llengua i imposició de la llengua neerlandesa en ensenyament, església i govern, va malmetre greument l'ús del frisó. A les ciutats frisones es parla una mescla de frisó i neerlandès. I el frisó ha estat durant centenars d'anys arraconat al camp i a l'ús estrictament domèstic. Ried fan de Fryske Beweging (RfdFB – Consell del Moviment Frisó) és una organització per a aquells a qui els agrada Frísia i donen suport a la cultura i llengua frisona.

Nou!!: Frisó і Ried fan de Fryske Beweging · Veure més »

Roparz Hemon

Roparz Hemon fou el nom de ploma de Louis Paul Némo (Brest, 18 de novembre de 1900 – 29 de juny de 1978), fou un lingüista, escriptor i periodista bretó.

Nou!!: Frisó і Roparz Hemon · Veure més »

SC Heerenveen

El SC Heerenveen, en frisó SK It Hearrenfean, és un club de futbol neerlandès de la ciutat de Heerenveen, a Frísia.

Nou!!: Frisó і SC Heerenveen · Veure més »

Schiermonnikoog

Schiermonnikoog (frisó Skiermûntseach, dialecte local, Lytje Pole) és una illa frisona occidentals situada entre Amelân (més a l'oest; amb l'illot d'Engelsmanplaat entremig) i Rottumerplaat, i també un municipi de la província de Frísia.

Nou!!: Frisó і Schiermonnikoog · Veure més »

Scots

L'escocès o escocès de les Terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o Terres baixes d'Escòcia) i en algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord, on rep el nom d'Ulster Scots.

Nou!!: Frisó і Scots · Veure més »

Senyoria de Frísia

Mapa de la Senyoria de Frísia, del 1680. La Senyoria de Frísia (frisó: Hearlikheid Fryslân) va ser una jurisdicció feudal als Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Senyoria de Frísia · Veure més »

Slesvig

esquerra Mapa del centre històric de Slesvig el 1871 Slesvig (baix alemany: Sleswig, alemany: Schleswig, danès: Slesvig, frisó: Schlaswik, neerlandès: Sleeswijk) és una ciutat lliure (sense districte) a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya, amb 24.015 habitants,, (Població als municipis de Slesvig-Holstein), Oficina d'estatistica de Slesvig-Holstein, in: Statistische Berichte, edició 9 de setembre 2010 una baixada de 822 habitants respecte a 2005.

Nou!!: Frisó і Slesvig · Veure més »

Slesvig-Holstein

Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.

Nou!!: Frisó і Slesvig-Holstein · Veure més »

Smallingerland

Smallingerland (Smellingerlân en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Smallingerland · Veure més »

Spiekeroog

Spiekeroog (frisó Spikereach) és un municipi i una de les Illes Frisones (situada entre Langeoog a l'oest i Wangerooge a l'est) que forma part del districte de Wittmund, a l'estat alemany de Baixa Saxònia.

Nou!!: Frisó і Spiekeroog · Veure més »

Suecs

Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.

Nou!!: Frisó і Suecs · Veure més »

Sylt

Imatge de satèl·lit de Sylt Sylt (alemany: Sylt, danès: Sild, frisó: Söl) és la més gran de les Illes Frisones.

Nou!!: Frisó і Sylt · Veure més »

Terp

Un terp, werft, wierde, warden o wurt és un turó artificial, al qual es va construir una masia, una església o un poble per tal de tenir un lloc segur en cas d'inundacions als pòlders inundables als Països Baixos, el nord d'Alemanya (Frísia Oriental) i Dinamarca.

Nou!!: Frisó і Terp · Veure més »

Terschelling

Terschelling (frisó Skylge) és una illa frisona pertanyent a la província de Frísia, situada entre Vlieland (a l'oest) i Ameland (a l'est).

Nou!!: Frisó і Terschelling · Veure més »

Texel

Texel (Tessel en frisó, pronunciat 'Tèssel' en neerlandès) és la més gran de les illes frisones i també la més occidental.

Nou!!: Frisó і Texel · Veure més »

Titia Brongersma

Titia Brongersma (Dokkum, Dongeradeel, 1650 - Groningen, 1700) fou una escriptora en frisó.

Nou!!: Frisó і Titia Brongersma · Veure més »

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Nou!!: Frisó і Vènets · Veure més »

Vlieland

Vlieland (Flylân en frisó) és una de les illes Frisones pertanyents als Països Baixos, situada entre Texel i Skylge.

Nou!!: Frisó і Vlieland · Veure més »

Waadhoeke

Paisatge del municipi de Waadhoeke Waadhoeke (De Waadhoeke en frisó) és un municipi de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Frisó і Waadhoeke · Veure més »

Waling Dykstra

Waling Dykstra (Vrouwen, província de Frísia, 1821 – 1914) fou un escriptor i erudit frisó, un dels responsables de la seva codificació.

Nou!!: Frisó і Waling Dykstra · Veure més »

Wangerooge

Wangerooge (frisó Wangereach) és un municipi i una de les Illes Frisones que forma part del districte de Friesland, a l'estat alemany de Baixa Saxònia.

Nou!!: Frisó і Wangerooge · Veure més »

Wilhelmshaven

Wilhelmshaven o en baix-alemany Willemshaven i en frisó oriental Wülmshoawen és una ciutat sense districte a la vora del Mar del Nord al nord de l'estat de Baixa Saxònia.

Nou!!: Frisó і Wilhelmshaven · Veure més »

Wymysorys

El wymysorys (Wymysiöeryś), també vilamovicià o vilamovià és una llengua germànica oriental parlada al poble de Wilamowice (Wymysöu en wymysorys), al voivodat de Silèsia, Polònia meridional.

Nou!!: Frisó і Wymysorys · Veure més »

Zelandès

El zelandès (en zelandès Zeêuws, neerlandès Zeeuws) és una llengua parlada als Països Baixos, a la província de Zelanda i a l'illa de Goeree-Overflakkee (província d'Holanda Meridional).

Nou!!: Frisó і Zelandès · Veure més »

1666

196x196px.

Nou!!: Frisó і 1666 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Frysk.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »