Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Achawa, Alemany sueu, Alfabet català, Alfabet fenici, Alfabet hebreu, Alfabet lituà, Alfabet macedònic, Alfabet siríac, Êttandâ pal andalûh, Awjila, Ŝ, Bakairí, Cabécar, Ch, Consonant coronal, Consonant fricativa, Consonant postalveolar, Consonant sorda, Crioll capverdià, Dígraf, Dígrafs en català, Esh (lletra), Ș, Fonema, Fonologia del català, Fonologia del romanès, Fonologia del suec, Francès, Fricativa postalveolar sonora, Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, Gramàtica del català, Gramàtica hongaresa, Gramàtica i apologia de la llengua catalana, Hiragana, Ix (dígraf), Katakana, Kumzari, Llengua cofán, Mèxic, Parlars ribagorçans, Quítxua d'Ancash, Quítxua de Cajamarca, Quítxua de Huaylas, Quítxua meridional, S llarga, Siríac, Sona, Suec, Toponímia de Mèxic, Txec, ..., Wayuunaiki, Xibòlet, Xin (lletra), Yukpa. Ampliar l'índex (4 més) »
Achawa
L'achawa (Axagua, Xagua) és una llengua de la família arawak, parlada actualment pel 65% del poble indígena achagua que viu als marges del riu Meta, a Puerto López, Meta (Colòmbia) i La Bella Casanare (departament de Meta).
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Achawa · Veure més »
Alemany sueu
El sueu és un dels grups dialectals de l'alemany alamànic, que pertany al continu dialectal de l'altgermànic superior.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Alemany sueu · Veure més »
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Alfabet català · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet lituà
L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Alfabet lituà · Veure més »
Alfabet macedònic
L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Alfabet macedònic · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Alfabet siríac · Veure més »
Êttandâ pal andalûh
Grafiti en el centre de Sevilla: ''Êccribe n'andalûh manque çea per molêttâh''. LÊttandâ pal andalûh (abreujat EPA) és un sistema ortogràfic no oficial creat el 2018 pel col·lectiu Er Prinçipito Andalûh (EPA) per als dialectes andalusos del castellà.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Êttandâ pal andalûh · Veure més »
Awjila
L'awjila (també: aujila, augila, aoudjila, awgila, awdjila, nom nadiu: Tawjilit) és una llengua severament amenaçada (considerada «moribunda» per Ethnologue) a Ethnologue del grup de llengües amazigues orientals parlada a Cirenaica, Líbia,a l'oasi d'Augila.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Awjila · Veure més »
Ŝ
Ŝ, en minúscules ŝ, (S amb accent circumflex) és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet en esperanto i la vint-i-cinquena de l'eurolingua, que correspon a una fricativa postalveolar sorda (en l'Alfabet Fonètic Internacional).
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Ŝ · Veure més »
Bakairí
El bakairí (bacairí) és una llengua carib, parlada pels bakairís a l'estat de Mato Grosso al Brasil.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Bakairí · Veure més »
Cabécar
El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Cabécar · Veure més »
Ch
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Ch · Veure més »
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Consonant coronal · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Consonant sorda · Veure més »
Crioll capverdià
El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Crioll capverdià · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Dígraf · Veure més »
Dígrafs en català
El català té una dotzena llarga de dígrafs.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Dígrafs en català · Veure més »
Esh (lletra)
Esh (majúscula: Ʃ, minúscula: ʃ) és una lletra usada com a extensió de l'alfabet llatí.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Esh (lletra) · Veure més »
Ș
coma (fila superior) i la cedilla (fila inferior) a la lletra Times New Roman. Tingueu en compte que la cedilla es col·loca més amunt que la coma. La Ș (majúscula: Ș, minúscula: ș) és una lletra que forma part de l'alfabet romanès, utilitzada per representar el so, la fricativa postalveolar sorda (com sh a la sabata).
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Ș · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Fonema · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Fonologia del català · Veure més »
Fonologia del romanès
A la fonologia de l'idioma romanès, l'inventari de fonemes consta de set vocals, dues o quatre semivocals (hi ha diferents punts de vista) i vint consonants.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Fonologia del romanès · Veure més »
Fonologia del suec
La fonologia del suec és especialment rica en vocals.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Fonologia del suec · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Francès · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies
La Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, escrita per Josep Ullastre entre 1743 i 1762, és a primera gramàtica de la llengua catalana, malgrat que no va reeixir en aconseguir unificar la llengua, ja que no es publicà fins al 1980.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies · Veure més »
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Gramàtica del català · Veure més »
Gramàtica hongaresa
Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Gramàtica hongaresa · Veure més »
Gramàtica i apologia de la llengua catalana
Gramàtica i apologia de la llengua catalana (amb l'ortografia original: Gramatica y apología de la llengua cathalana) fou una gramàtica de la llengua catalana escrita per Josep Pau Ballot i Torres entre 1810 i 1814 i editada en una data inexacta entre 1814 i 1815.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Gramàtica i apologia de la llengua catalana · Veure més »
Hiragana
El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Hiragana · Veure més »
Ix (dígraf)
El dígraf «ix» en català s'usa per a representar el so de la fricativa postalveolar sorda entre vocals, per exemple coixí.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Ix (dígraf) · Veure més »
Katakana
Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Katakana · Veure més »
Kumzari
El kumzari és una llengua irànica del sud-oest semblant a les llengües persa, axomi i luri.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Kumzari · Veure més »
Llengua cofán
La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Llengua cofán · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Mèxic · Veure més »
Parlars ribagorçans
Dialectes del català Els parlars ribagorçans són un conjunt de dialectes de la Ribagorça, dels quals els més orientals es classifiquen avui dia com a dialectes del català i els més occidentals com a dialectes de l'aragonès; existeix també una zona central amb dialectes més difícils de classificar en un o un altre grup.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Parlars ribagorçans · Veure més »
Quítxua d'Ancash
El quítxua d'Ancash és una varietat del quítxua de la serra norcentral del Perú, conformada com un conjunt de dialectes parlat en gran part del departament de Ancash i en la part nord-occidental de Huánuco per aproximadament un milió d'usuaris.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Quítxua d'Ancash · Veure més »
Quítxua de Cajamarca
El quítxua de Cajamarca (en) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla).
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Quítxua de Cajamarca · Veure més »
Quítxua de Huaylas
El quítxua de Huaylas és una varietat del quítxua parlada al Callejón de Huaylas i en el vessant occidental de la Sierra Negra.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Quítxua de Huaylas · Veure més »
Quítxua meridional
El quítxua meridional (o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Quítxua meridional · Veure més »
S llarga
Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і S llarga · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Siríac · Veure més »
Sona
El sona és una llengua auxiliar internacional planificada creada per Kenneth Searight.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Sona · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Suec · Veure més »
Toponímia de Mèxic
Imatge de México-Tenochtitlán al Còdex MendozaLa toponímia de Mèxic data del.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Toponímia de Mèxic · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Txec · Veure més »
Wayuunaiki
El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak, subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib, relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Wayuunaiki · Veure més »
Xibòlet
«Digueu 'Tchoupitoulas' o foteu el camp»: un habitant de Nova Orleans utilitza el nom del carrer Tchoupitoulas com a xibòlet per titllar els partidaris de l'enderroc d'una estàtua de Robert E. Lee de forasters. Un xibòlet (oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈβɔ.ɫet/) és un mot usat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú, basat en l'acumulació de sons aliens a altres idiomes o dialectes.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Xibòlet · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Xin (lletra) · Veure més »
Yukpa
El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de Zulia i al departament colombià de Cesar.
Nou!!: Fricativa postalveolar sorda і Yukpa · Veure més »
Redirigeix aquí:
Consonant fricativa postalveolar sorda, Consonant fricativa postalveolovelar sorda, Fricativa no sibilant postalveolar sorda, Sibilant palatoalveolar sorda, Ʃ.
