Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fricativa alveolar sorda

Índex Fricativa alveolar sorda

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.

73 les relacions: Achawa, Alfabet català, Alfabet fenici, Alfabet hebreu, Alfabet lituà, Alfabet macedònic, Alfabet siríac, Êttandâ pal andalûh, Awjila, Ç, Bakairí, Belarús (llengua), Brescià, C, Cabécar, Catalanitat de Cristòfor Colom, Chorotega, Consonant alveolar, Consonant coronal, Consonant emfàtica, Consonant fricativa, Consonant sorda, Crioll capverdià, Crioll reunionès, Dígraf, Dígrafs en català, Departament d'Antioquia, Espanya, Fonema, Fonologia del català, Francès, Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, Gramàtica del català, Gramàtica hongaresa, Grec, Guatuso, Húsar, Hiragana, Història de l'italià, Kalsoyarfjørður, Katakana, Kumzari, La Castellassa de Can Torres, Llengües lenmitxí, Llengües txibtxa, Llengua cofán, Llengua matis, Minangkabau (llengua), Mizo, Muskogi, ..., Ortografia de les sibilants, Protoindoeuropeu, Protoquítxua, Quítxua clàssic, Quítxua d'Ancash, Quítxua de Cajamarca, Quítxua de Huaylas, Quítxua meridional, Quenya, Sade, Sàmec, Seseo, Siríac, Taw, Trøllanes, Trongisvágur, Txec, Vera Zassúlitx, Wayuunaiki, Wòlof, Xibòlet, Xin (lletra), Yukpa. Ampliar l'índex (23 més) »

Achawa

L'achawa (Axagua, Xagua) és una llengua de la família arawak, parlada actualment pel 65% del poble indígena achagua que viu als marges del riu Meta, a Puerto López, Meta (Colòmbia) i La Bella Casanare (departament de Meta).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Achawa · Veure més »

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Alfabet català · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Alfabet hebreu · Veure més »

Alfabet lituà

L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Alfabet lituà · Veure més »

Alfabet macedònic

L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Alfabet macedònic · Veure més »

Alfabet siríac

Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Alfabet siríac · Veure més »

Êttandâ pal andalûh

Grafiti en el centre de Sevilla: ''Êccribe n'andalûh manque çea per molêttâh''. LÊttandâ pal andalûh (abreujat EPA) és un sistema ortogràfic no oficial creat el 2018 pel col·lectiu Er Prinçipito Andalûh (EPA) per als dialectes andalusos del castellà.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Êttandâ pal andalûh · Veure més »

Awjila

L'awjila (també: aujila, augila, aoudjila, awgila, awdjila, nom nadiu: Tawjilit) és una llengua severament amenaçada (considerada «moribunda» per Ethnologue) a Ethnologue del grup de llengües amazigues orientals parlada a Cirenaica, Líbia,a l'oasi d'Augila.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Awjila · Veure més »

Ç

La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Ç · Veure més »

Bakairí

El bakairí (bacairí) és una llengua carib, parlada pels bakairís a l'estat de Mato Grosso al Brasil.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Bakairí · Veure més »

Belarús (llengua)

El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Belarús (llengua) · Veure més »

Brescià

El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Brescià · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і C · Veure més »

Cabécar

El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Cabécar · Veure més »

Catalanitat de Cristòfor Colom

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »

Chorotega

Els chorotegues són el número 7 Chorotega és el nom de la llengua parlada pels chorotegues, poble que va habitar a Nicaragua, Costa Rica i Hondures, del qual queden alguns grups que conserven elements de la seva cultura, però no l'idioma.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Chorotega · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant coronal

Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Consonant coronal · Veure més »

Consonant emfàtica

Una consonant emfàtica és un tipus de consonants pròpia de les llengües semítiques.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Consonant emfàtica · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant sorda

En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Consonant sorda · Veure més »

Crioll capverdià

El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Crioll capverdià · Veure més »

Crioll reunionès

Missatge en crioll de Reunió en un rètol en Saint-André. El crioll reunionès (en crioll de La Reunió: Kréol Réyoné) és un crioll de base lexical francesa parlat en la Reunió. Prové sobretot del francès (principalment dels dialectes del nord-oest com el normand i el gal) però també sofreix la influència de llengües d'altres ètnies arribades a l'illa, algunes com el malgaix, l'hindi, el gujarati, l'indoportuguès i el tamil).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Crioll reunionès · Veure més »

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Dígraf · Veure més »

Dígrafs en català

El català té una dotzena llarga de dígrafs.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Dígrafs en català · Veure més »

Departament d'Antioquia

Antioquia és un departament situat al nord-est de la República de Colòmbia.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Departament d'Antioquia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Espanya · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Fonema · Veure més »

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Fonologia del català · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Francès · Veure més »

Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies

La Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, escrita per Josep Ullastre entre 1743 i 1762, és a primera gramàtica de la llengua catalana, malgrat que no va reeixir en aconseguir unificar la llengua, ja que no es publicà fins al 1980.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies · Veure més »

Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Gramàtica del català · Veure més »

Gramàtica hongaresa

Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Gramàtica hongaresa · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Grec · Veure més »

Guatuso

El guatuso o maléku jaíka és una llengua ameríndia de la família txibtxa, relacionada amb el rama parlat a Nicaragua, i parlada pels guatusos a la província d'Alajuela (Costa Rica).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Guatuso · Veure més »

Húsar

Húsar és un poble de l'illa de Kalsoy, a les Illes Fèroe.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Húsar · Veure més »

Hiragana

El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Hiragana · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Història de l'italià · Veure més »

Kalsoyarfjørður

El Kalsoyarfjørður, pronunciat en feroès, és un estret de les Illes Fèroe, que separa les illes de Kalsoy (a l'oest) i Kunoy (a l'est).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Kalsoyarfjørður · Veure més »

Katakana

Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Katakana · Veure més »

Kumzari

El kumzari és una llengua irànica del sud-oest semblant a les llengües persa, axomi i luri.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Kumzari · Veure més »

La Castellassa de Can Torres

La Castellassa de Can Torres és un monòlit situat al vessant sud-est de la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і La Castellassa de Can Torres · Veure més »

Llengües lenmitxí

Les llengües lenmitxí és una agrupació genealògica de llengües indígenes de l'àrea Intermèdia.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Llengües lenmitxí · Veure més »

Llengües txibtxa

Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Llengües txibtxa · Veure més »

Llengua cofán

La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Llengua cofán · Veure més »

Llengua matis

El matis és una llengua pano parlada pels indígenes del Brasil matis, que viuen a la terra indígena de la Vall del Yavarí, a l'estat de l'Amazones (Brasil), vora la frontera entre el Brasil i el Perú.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Llengua matis · Veure més »

Minangkabau (llengua)

El minangkabau (autònim: Baso Minang(kabau); Bahasa Minangkabau) és una llengua austronèsia parlada pels minangkabau de Sumatra Occidental, la part occidental de Riau, Kabupaten Aceh Selatan, la part nord de Bengkulu i Jambi, també en diverses ciutats d'Indonèsia per immigrants minangkabau És també la lingua franca al llarg de la regió costanera occidental de la província de Sumatra Septentrional, i fins i tot s'utilitza en parts d'Aceh, on se l'anomena Aneuk Jamee.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Minangkabau (llengua) · Veure més »

Mizo

El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Mizo · Veure més »

Muskogi

El muskogi (Mvskoke en muskogi), també conegut com a Creek, Seminola, Creek-Seminola, Maskókî o muskogee, és una de les llengües muskogi parlada pel poble muscogi (creek) i seminola, principalment als estats d'Oklahoma i Florida.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Muskogi · Veure més »

Ortografia de les sibilants

L'ortografia de les sibilants constitueix un cas en l'ortografia del català en el qual un mateix so sibilant es representa en grafies diferents.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Ortografia de les sibilants · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Protoindoeuropeu · Veure més »

Protoquítxua

El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Protoquítxua · Veure més »

Quítxua clàssic

El quítxua clàssic o quichua va ser una varietat de la família lingüística quítxua usada com llengua vehicular, al costat de l'aimara, mochica, puquina una de les llengües generals en l'Antic Perú pels curaca i adoptada com a llengua oficial per l'Estat incaic.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Quítxua clàssic · Veure més »

Quítxua d'Ancash

El quítxua d'Ancash és una varietat del quítxua de la serra norcentral del Perú, conformada com un conjunt de dialectes parlat en gran part del departament de Ancash i en la part nord-occidental de Huánuco per aproximadament un milió d'usuaris.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Quítxua d'Ancash · Veure més »

Quítxua de Cajamarca

El quítxua de Cajamarca (en) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla).

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Quítxua de Cajamarca · Veure més »

Quítxua de Huaylas

El quítxua de Huaylas és una varietat del quítxua parlada al Callejón de Huaylas i en el vessant occidental de la Sierra Negra.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Quítxua de Huaylas · Veure més »

Quítxua meridional

El quítxua meridional (o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Quítxua meridional · Veure més »

Quenya

Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Quenya · Veure més »

Sade

La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Sade · Veure més »

Sàmec

La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Sàmec · Veure més »

Seseo

Canvis fonètics implicats en l'ajustament de les sibilants de l'espanyol. El seseo o sigmatisme és una variació fonològica de la llengua espanyola (i també del gallec) amb la qual els fonemes /s/ i /θ/ (representats per les grafies (davant o),, i) no es distingeixen, assimilant-se a la consonant fricativa alveolar sorda /s/; una variació molt semblant és el ceceo (zetacisme, més minoritari, en què el so resultant és més semblant a; ambdues variacions es contraposen a la distinció entre /s/ i la consonant fricativa dental sorda (no estrident) /θ/, distinció que ocorre en la major part dels dialectes d'Espanya peninsular i és tinguda per norma en aquest país, mentre que a Amèrica aquesta distinció no es produeix.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Seseo · Veure més »

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Siríac · Veure més »

Taw

La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Taw · Veure més »

Trøllanes

Trøllanes és un petit poble de l'illa de Kalsoy, a les Illes Fèroe.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Trøllanes · Veure més »

Trongisvágur

Trongisvágur és un poble de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Trongisvágur · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Txec · Veure més »

Vera Zassúlitx

Vera Ivànovna Zassúlitx (Ве́ра Ива́новна Засу́лич, gubèrnia de Smolensk, llavors Imperi Rus, -Petrograd, RSFSR, 8 de maig de 1919) fou una escriptora i revolucionària marxista russa, membre fundadora del grup Emancipació del Treball.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Vera Zassúlitx · Veure més »

Wayuunaiki

El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak, subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib, relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Wayuunaiki · Veure més »

Wòlof

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Wòlof · Veure més »

Xibòlet

«Digueu 'Tchoupitoulas' o foteu el camp»: un habitant de Nova Orleans utilitza el nom del carrer Tchoupitoulas com a xibòlet per titllar els partidaris de l'enderroc d'una estàtua de Robert E. Lee de forasters. Un xibòlet (oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈβɔ.ɫet/) és un mot usat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú, basat en l'acumulació de sons aliens a altres idiomes o dialectes.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Xibòlet · Veure més »

Xin (lletra)

La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Xin (lletra) · Veure més »

Yukpa

El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de Zulia i al departament colombià de Cesar.

Nou!!: Fricativa alveolar sorda і Yukpa · Veure més »

Redirigeix aquí:

/s/, Fonema fricatiu alveolar sord, Sibilant alveolar sorda.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »