Taula de continguts
61 les relacions: Albert de Saxònia-Coburg Gotha, Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta), August Guillem de Prússia, Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, Barba, Bernat III de Saxònia-Meiningen, Carles II de Romania, Carlota de Prússia (duquessa de Saxònia-Meiningen), Caterina de Grècia, Constantí I de Grècia, Cristòfol de Hessen-Kassel, Cristià de Schleswig-Holstein, Cristina de Borbó i de Grècia, Dinastia dels Hohenzollern, Enric de Prússia, Ernst II. Herzog von Sachsen-Coburg und Gotha, Felip de Grècia, Felip de Hessen-Kassel, Felip VI d'Espanya, Feodora de Saxònia-Meiningen, Frederic Carles de Hessen-Kassel, Frederic Carles de Prússia, Gil Vicente, Gran Creu de la Creu de Ferro, Guillem I de Prússia, Guillem II de Prússia, Helena de Borbó i de Grècia, Helena de Grècia, Helena del Regne Unit, Imperi Alemany, Irene de Grècia (duquessa d'Aosta), Irene de Hessen-Darmstadt, Julius Hübner, Kàiser, Kulturkampf, Llista de reis germànics, Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, Mafalda d'Itàlia, Margarida de Prússia, Maria de Mecklenburg-Schwerin (gran duquessa de Rússia), Mariscal de Camp (Alemanya), Marxa nupcial (Mendelssohn), Miquel I de Romania, Museu Bode, Otto von Bismarck, Pau I de Grècia, Pour le Mérite, Prússia Occidental, Pudelpòinter, Regne de Grècia, ... Ampliar l'índex (11 més) »
Albert de Saxònia-Coburg Gotha
El príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha provenia d'un petit estat de caràcter semifeudal a l'actual Alemanya. El príncep Albert de Saxònia-Coburg i Gotha (Castell de Rosenau, Coburg, 26 d'agost de 1819 - Castell de Windsor, 14 de desembre de 1861).
Veure Frederic III de Prússia і Albert de Saxònia-Coburg Gotha
Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)
Amadeu de Savoia-Aosta (Florència, 27 de setembre de 1943 - Arezzo, 1 de juny de 2021) fou el cap de la casa ducal d'Aosta des de l'any 1947 i fins a la seva mort, el 2021.
Veure Frederic III de Prússia і Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)
August Guillem de Prússia
August Guillem de Prússia, príncep de Prússia (Potsdam, 29 de gener de 1887 - Stuttgart, 25 de març de 1949) fou príncep de Prússia i d'Alemanya amb el tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Frederic III de Prússia і August Guillem de Prússia
Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach
Augusta de Saxònia-Weimar, reina de Prússia (Weimar 1811 - Berlín 1890).
Veure Frederic III de Prússia і Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach
Barba
La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.
Veure Frederic III de Prússia і Barba
Bernat III de Saxònia-Meiningen
Bernat III de Saxònia-Meiningen (Meiningen 1851 - Berlín 1928).
Veure Frederic III de Prússia і Bernat III de Saxònia-Meiningen
Carles II de Romania
fou rei de Romania.
Veure Frederic III de Prússia і Carles II de Romania
Carlota de Prússia (duquessa de Saxònia-Meiningen)
Carlota de Prússia, duquessa de Saxònia-Meiningen (Berlín 1860 - 1919).
Veure Frederic III de Prússia і Carlota de Prússia (duquessa de Saxònia-Meiningen)
Caterina de Grècia
, coneguda al Regne Unit com a Lady Katherine Brandram des de 1947, fou princesa de Grècia i de Dinamarca.
Veure Frederic III de Prússia і Caterina de Grècia
Constantí I de Grècia
El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.
Veure Frederic III de Prússia і Constantí I de Grècia
Cristòfol de Hessen-Kassel
Cristòfol de Hessen-Kassel, príncep de Hessen-Kassel (Frankfurt del Main, 1901 - accident aeri a les proximitats de Forli, 1943) va ser un príncep de Hessen-Kassel amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb la princesa Sofia de Grècia.
Veure Frederic III de Prússia і Cristòfol de Hessen-Kassel
Cristià de Schleswig-Holstein
Cristià de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg (Augustenburg, 1831 - Londres, 1917) dou príncep de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.
Veure Frederic III de Prússia і Cristià de Schleswig-Holstein
Cristina de Borbó i de Grècia
Cristina de Borbó i de Grècia (En castellà: Cristina de Borbón y Grecia) (Madrid, 13 de juny de 1965), infanta d'Espanya, és la segona filla dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya i germana del rei Felip VI.
Veure Frederic III de Prússia і Cristina de Borbó i de Grècia
Dinastia dels Hohenzollern
Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'edat mitjana.
Veure Frederic III de Prússia і Dinastia dels Hohenzollern
Enric de Prússia
Enric de Prússia, príncep de Prússia (Potsdam 1862 - Hemmelmark (Slesvig-Holstein 1929). Príncep de Prússia i d'Alemanya amb els tractaments d'altesa reial i imperial. Nascut al Neues Palais de la ciutat brandenburguesa de Potsdam el dia 14 d'agost de 1862.
Veure Frederic III de Prússia і Enric de Prússia
Ernst II. Herzog von Sachsen-Coburg und Gotha
va ser el duc sobirà del ducat de Saxe-Coburg i Gotha des del 29 de gener de 1844 fins a la seva mort.
Veure Frederic III de Prússia і Ernst II. Herzog von Sachsen-Coburg und Gotha
Felip de Grècia
Felip de Grècia i Dinamarca -en grec, Φίλιππος- (Paddington, Londres, 26 d'abril de 1986) és el cinquè i últim fill dels Reis de Grècia, Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca, i per això li correspon el tractament d'Altesa Reial (des del 26 d'abril de 1986).
Veure Frederic III de Prússia і Felip de Grècia
Felip de Hessen-Kassel
Felip de Hessen-Kassel, landgravi de Hessen-Kassel (Kassel 6 de novembre de 1896 - Roma 25 d'octubre de 1981) va ser un noble alemany i un nazi actiu.
Veure Frederic III de Prússia і Felip de Hessen-Kassel
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
Veure Frederic III de Prússia і Felip VI d'Espanya
Feodora de Saxònia-Meiningen
Feodora de Saxònia-Meiningen, princesa de Reuss-Köstritz (Potsdam 1879 - Castell de Neuhoff 1945).
Veure Frederic III de Prússia і Feodora de Saxònia-Meiningen
Frederic Carles de Hessen-Kassel
, rei de Finlàndia i cap de la casa de Hessen-Kassel, Cap de la casa landgravinal de Hessen-Kassel i rei de Finlàndia amb el tractament d'altesa reial.
Veure Frederic III de Prússia і Frederic Carles de Hessen-Kassel
Frederic Carles de Prússia
Frederic Carles de Prússia, príncep de Prússia (Berlín 1828 - Glienicke 1885).
Veure Frederic III de Prússia і Frederic Carles de Prússia
Gil Vicente
Gil Vicente (Lisboa, Portugal, 1465-Évora, 1536) va ser el primer gran dramaturg portuguès, a més de ser un poeta de gran anomenada.
Veure Frederic III de Prússia і Gil Vicente
Gran Creu de la Creu de Ferro
La Gran Creu de la Creu de Ferro (alemany: Großkreuz des Eisernen Kreuzes) era una condecoració atorgada als generals victoriosos de l'exèrcit prussià i pels seus aliats.
Veure Frederic III de Prússia і Gran Creu de la Creu de Ferro
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Frederic III de Prússia і Guillem I de Prússia
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Frederic III de Prússia і Guillem II de Prússia
Helena de Borbó i de Grècia
Helena de Borbó i de Grècia (Madrid, 20 de desembre de 1963) és infanta d'Espanya i duquessa de Lugo.
Veure Frederic III de Prússia і Helena de Borbó i de Grècia
Helena de Grècia
Helena de Grècia, reina de Romania (Atenes 1896 - Lausana 1982).
Veure Frederic III de Prússia і Helena de Grècia
Helena del Regne Unit
Helena del Regne Unit, princesa de Schleswig-Holstein (Londres 1846 - 1923).
Veure Frederic III de Prússia і Helena del Regne Unit
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Frederic III de Prússia і Imperi Alemany
Irene de Grècia (duquessa d'Aosta)
Irene de Grècia, duquessa d'Aosta (Atenes 1904 - Florència 1974).
Veure Frederic III de Prússia і Irene de Grècia (duquessa d'Aosta)
Irene de Hessen-Darmstadt
La princesa '''Irene de Hessen''', princesa de Prússia Irene de Hessen-Darmstadt, princesa de Prússia (Darmstadt 1866 - Hemmelmark (Alemanya) 1953) nasqué amb el grau d'altesa gran ducal i en casar-se amb el príncep Enric de Prússia esdevingué princesa de Prússia.
Veure Frederic III de Prússia і Irene de Hessen-Darmstadt
Julius Hübner
va ser un pintor històric alemany de l’escola de pintura de Düsseldorf.
Veure Frederic III de Prússia і Julius Hübner
Kàiser
Kàiser (Kaiser, en femení, Kaiserin), derivat, igual com el rus Tsar, del llatí Caesar, és la paraula que, en alemany, significa emperador en qualsevol context i situació; així, el títol de les memòries de Pu Yi Jo vaig ser l'emperador de la Xina en alemany és Ich war Kaiser von China, igual com en un llibre d'història alemany s'hi pot trobar una Liste der byzantinischen Kaiser (Llista d'emperadors romans d'Orient).
Veure Frederic III de Prússia і Kàiser
Kulturkampf
''Modus vivendi'', Caricatura de Wilhelm Scholz en el ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 del 18 de març de 1878: El papa i el canceller volen llepar-se mútuament les botes, però el sobirà pontífex demana no ser molestat i Bismarck fa el mateix.
Veure Frederic III de Prússia і Kulturkampf
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Frederic III de Prússia і Llista de reis germànics
Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz
La mítica reina '''Lluïsa de Prússia''' Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prússia (Hannover, 10 de març de 1776 - Schloss Hohenzieritz, 19 de juliol de 1810), nascuda princesa de Mecklenburg-Strelitz, es convertí per casament en reina de Prússia.
Veure Frederic III de Prússia і Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz
Mafalda d'Itàlia
Mafalda d'Itàlia, landgravina de Hessen-Kassel (Roma 1905 - Camp de concentració de Buchenwald, Turíngia 1944).
Veure Frederic III de Prússia і Mafalda d'Itàlia
Margarida de Prússia
Margarida de Prússia, landgravina de Hessen-Kassel.
Veure Frederic III de Prússia і Margarida de Prússia
Maria de Mecklenburg-Schwerin (gran duquessa de Rússia)
Maria de Mecklenburg-Schwerin (1895). Maria de Mecklenburg-Schwerin, gran duquessa de Rússia (Ludwigslust 1854 - Contréxeville (França) 1920).
Veure Frederic III de Prússia і Maria de Mecklenburg-Schwerin (gran duquessa de Rússia)
Mariscal de Camp (Alemanya)
Insígnia d'espatlla de Mariscal de Camp de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Mariscal de Camp (en alemany: Generalfeldmarschall, i de vegades només escrit Feldmarschall) era un grau dels exèrcits de diversos estats alemanys, al Sacre Imperi Romà, a l'època del Tercer Reich i a l'Imperi Austríac.
Veure Frederic III de Prússia і Mariscal de Camp (Alemanya)
Marxa nupcial (Mendelssohn)
La "Marxa nupcial" en do major de Felix Mendelssohn, escrita el 1842, és una de les més conegudes peces musicals del seu Opus 61.
Veure Frederic III de Prússia і Marxa nupcial (Mendelssohn)
Miquel I de Romania
Miquel I de Romania (Sinaia, Comtat de Prahova el 25 d'octubre 1921 - 5 de desembre de 2017) fou rei de Romania en dues ocasions (1927 - 1930 i 1940 - 1947) i l'últim cap d'estat viu que estigué en el càrrec durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Frederic III de Prússia і Miquel I de Romania
Museu Bode
El Museu Bode (Bode-Museum en alemany) és un museu d'art d'Alemanya que pertany al grup museístic de l'Illa dels Museus de Berlín.
Veure Frederic III de Prússia і Museu Bode
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Frederic III de Prússia і Otto von Bismarck
Pau I de Grècia
Pau I de Grècia (Παύλος A') (Atenes, 14 de desembre de 1901 - Cementiri Real de Tatoi, 6 de març de 1964) fou rei de Grècia des del 1947 al 1964.
Veure Frederic III de Prússia і Pau I de Grècia
Pour le Mérite
L'Orde Pour le Mérite, coneguda de manera informal durant la Primera Guerra Mundial com la Blue Max (Blauer Max en alemany) va ser la màxima recompensa militar del Regne de Prússia fins al final de la Primera Guerra Mundial.
Veure Frederic III de Prússia і Pour le Mérite
Prússia Occidental
Prússia Occidental (en alemany: Westpreußen; en polonès: Prusy Zachodnie) va ser una província del Regne de Prússia de 1773 a 1824 i de 1878 a 1918, que va ser creada a partir de la província polonesa de Prússia Reial.
Veure Frederic III de Prússia і Prússia Occidental
Pudelpòinter
Pudelpòinter és una raça especialment versàtil de gos de caça.
Veure Frederic III de Prússia і Pudelpòinter
Regne de Grècia
El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).
Veure Frederic III de Prússia і Regne de Grècia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Frederic III de Prússia і Regne de Prússia
Reichstag (edifici)
L'edifici del Reichstag (en alemany, abreujat) és al barri del Tiergarten, en el districte Mitte de Berlín, capital d'Alemanya.
Veure Frederic III de Prússia і Reichstag (edifici)
Reis de Prússia
Escut dels Electors de Brandenburg Escut dels Reis de Prússia Escut d'armes gran de l'Emperador Alemany (1871-1918) Corona dels reis de Prússia (Col·lecció del Castell d'Hohenzollern) Aquests són tots els reis de Prússia (tots de la dinastia Hohenzollern) i els electors de Brandenburg: Des del 1994, el pretendent al tron de Prússia (i al d'Alemanya) és Jordi Frederic de Prússia, un rebesnet de Guillem II d'Alemanya, l'últim emperador alemany.
Veure Frederic III de Prússia і Reis de Prússia
Relacions entre Espanya i Alemanya
Les relacions hispana-alemanyes comprenen un ampli i intens espectre d'intercanvis, tractats, pactes i conflictes, punt polítics, diplomàtics, econòmics com a culturals, entre els dos Estats, el Regne d'Espanya i la República Federal d'Alemanya. Encara que les relacions entre tots dos pobles es puguin datar des dels orígens del Sacre Imperi Romanogermànic, no és sinó fins a 1871, amb la Unificació alemanya a càrrec de Bismarck i la consegüent implantació de l'Imperi Alemany, que es veuen oficialment establertes.
Veure Frederic III de Prússia і Relacions entre Espanya i Alemanya
Sofia de Prússia
Sofia de Prússia, reina de Grècia (Potsdam 1870 - Frankfurt del Main 1932).
Veure Frederic III de Prússia і Sofia de Prússia
Universitat de Bonn
La Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität és el nom complet de la universitat de Bonn (Alemanya).
Veure Frederic III de Prússia і Universitat de Bonn
Victòria de Prússia
La princesa Victòria de Prússia, princesa de Schaumburg-Lippe. Victòria de Prússia, princesa de Schaumburg-Lippe (Potsdam 1866 - Bückeburg 1929).
Veure Frederic III de Prússia і Victòria de Prússia
Victòria I del Regne Unit
fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).
Veure Frederic III de Prússia і Victòria I del Regne Unit
Victòria Lluïsa de Prússia
Victòria Lluïsa de Prússia (Potsdam, 13 de setembre de 1892 - Hannover, 1980) fou duquessa de Brunsvic i princesa de Prússia i d'Alemanya.
Veure Frederic III de Prússia і Victòria Lluïsa de Prússia
Victòria, Princesa Reial
Victòria del Regne Unit Princesa Victòria, Princesa Reial, reina de Prússia i emperadriu d'Alemanya (Londres 1841 -, actual Schlosshotel, Kronberg im Taunus 1901).
Veure Frederic III de Prússia і Victòria, Princesa Reial
Wilhelm von Waldeyer
Wilhelm von Waldeyer —von Waldeyer-Hartz des del 1917— (6 d'octubre del 1836 – 23 de gener del 1921) fou un metge prussià, cèlebre investigador sobre anatomia patològica quan aquesta branca de la medicina tot just acabava de començar.
Veure Frederic III de Prússia і Wilhelm von Waldeyer
També conegut com Frederic III d'Alemanya.