Taula de continguts
35 les relacions: Amadeu IX de Savoia, Aragó (cognom), Batalla de Seminara (1503), Bérault Stuart d'Aubigny, Bona Sforza, Campodimele, Carles I de Savoia, Cèsar Borja, Comtat de Vilafranca, Dinastia Trastàmara, Elionor de Nàpols, Fabrizio Colonna, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran I de Nàpols, Ferran II de Nàpols, Filibert I de Savoia, Frederic II Gonzaga, Frederic IV, Girolamo Savonarola, Gonzalo Fernández de Córdoba, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Isabel de Chiaromonte, Isabel dels Baus, Joan Jordi de Montferrat, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís XII de França, Minturno, Moneda catalana, Napolità, Principat de Tàrent, Segona Guerra de Nàpols, Tractat de Granada (1500), Tractat de Lió (1504), Violant de Valois.
Amadeu IX de Savoia
Amadeu IX de Savoia, anomenat «el Beat» (Thonon-les-Bains, Savoia, 1 de febrer de 1435 - Vercelli, 1472) fou el duc de Savoia entre 1465 i 1472.
Veure Frederic III de Nàpols і Amadeu IX de Savoia
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Veure Frederic III de Nàpols і Aragó (cognom)
Batalla de Seminara (1503)
La batalla de Seminara del 21 d'abril de 1503, lliurada en el context de la guerra de Nàpols, va enfrontar a les tropes franceses de Bérault Stuart d'Aubigny contra les espanyoles comandades per Fernando de Andrade, resultant en la victòria d'aquestes últimes.
Veure Frederic III de Nàpols і Batalla de Seminara (1503)
Bérault Stuart d'Aubigny
Bérault Stuart, III senyor d'Aubigny (c. 1452 - Corstorphine, Escòcia, 1508), va ser un noble francès d'ascendència escocesa, diplomàtic i militar destacat en les guerres italianes.
Veure Frederic III de Nàpols і Bérault Stuart d'Aubigny
Bona Sforza
Bona Sforza d'Aragó o de Milà (Vigevano, 2 de febrer del 1494 - Bari, 19 de novembre del 1557) va ser reina de Polònia i gran duquessa de Lituània des del 1518.
Veure Frederic III de Nàpols і Bona Sforza
Campodimele
Campodimele és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.
Veure Frederic III de Nàpols і Campodimele
Carles I de Savoia
Carles I de Savoia, anomenat el Guerrer, (Carignano, Savoia, 29 de març de 1468 - Pignerol, 13 de març de 1490) fou el duc de Savoia entre 1482 i 1490 i rei titular de Xipre, Jerusalem i Armènia entre 1485 i 1490.
Veure Frederic III de Nàpols і Carles I de Savoia
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Veure Frederic III de Nàpols і Cèsar Borja
Comtat de Vilafranca
El comtat de Vilafranca fou una jurisdicció feudal creada per carta patent de l'agost de 1480 emesa a La Mota de Guy pel rei Lluís XI de França en favor de Frederic III de Nàpols, príncep de Tàrent i de la seva esposa Anna de Savoia.
Veure Frederic III de Nàpols і Comtat de Vilafranca
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Frederic III de Nàpols і Dinastia Trastàmara
Elionor de Nàpols
Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Veure Frederic III de Nàpols і Elionor de Nàpols
Fabrizio Colonna
Fabrizio Colonna (c. 1450 – 1520) va ser un condottiero italià, destacat per la seva participació en les Guerres d'Itàlia.
Veure Frederic III de Nàpols і Fabrizio Colonna
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.
Veure Frederic III de Nàpols і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Veure Frederic III de Nàpols і Ferran I de Nàpols
Ferran II de Nàpols
Medalla de Ferran II com a príncep de Càpua. Ferran II de Nàpols (1469 - 1496), rei de Nàpols (1495-1496).
Veure Frederic III de Nàpols і Ferran II de Nàpols
Filibert I de Savoia
Filibert I de Savoia, anomenat el Caçador, (Chambéry, Savoia 1465 - Lió, França 1482) fou el duc de Savoia entre 1472 i 1482.
Veure Frederic III de Nàpols і Filibert I de Savoia
Frederic II Gonzaga
Frederic II Gonzaga, (Màntua, 17 de maig del 1500 - Marmirolo, 28 de juny del 1540) fou el cinquè marquès de Màntua i, el 1536 per matrimoni, marquès de Montferrat.
Veure Frederic III de Nàpols і Frederic II Gonzaga
Frederic IV
* Frederic IV de Dinamarca (Copenhaguen, 1671 - Odense, 1730), rei de Dinamarca i Noruega entre 1699 i 1730.
Veure Frederic III de Nàpols і Frederic IV
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Veure Frederic III de Nàpols і Girolamo Savonarola
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Veure Frederic III de Nàpols і Gonzalo Fernández de Córdoba
Guerra d'Itàlia (1494-1498)
La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.
Veure Frederic III de Nàpols і Guerra d'Itàlia (1494-1498)
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Veure Frederic III de Nàpols і Guerra d'Itàlia de 1499–1504
Isabel de Chiaromonte
Isabel de Chiaromonte (v 1424 - 1465), princesa consort de Nàpols (1458-1465).
Veure Frederic III de Nàpols і Isabel de Chiaromonte
Isabel dels Baus
també coneguda com a Elisabet dels Baus, va ser una aristòcrata italiana, reina consort de Nàpols.
Veure Frederic III de Nàpols і Isabel dels Baus
Joan Jordi de Montferrat
Joan Jordi Paleòleg de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1530 al 1533.
Veure Frederic III de Nàpols і Joan Jordi de Montferrat
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Frederic III de Nàpols і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Veure Frederic III de Nàpols і Lluís XII de França
Minturno
Minturno és un municipi italià de la regió del Laci, anomenat a l'antiguitat Minturnae i durant un temps Traetto.
Veure Frederic III de Nàpols і Minturno
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Veure Frederic III de Nàpols і Moneda catalana
Napolità
El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.
Veure Frederic III de Nàpols і Napolità
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Veure Frederic III de Nàpols і Principat de Tàrent
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Veure Frederic III de Nàpols і Segona Guerra de Nàpols
Tractat de Granada (1500)
El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.
Veure Frederic III de Nàpols і Tractat de Granada (1500)
Tractat de Lió (1504)
El tractat de Lió de 1504, signat per Lluís XII de França i Ferran el Catòlic, va posar fi a la Segona Guerra de Nàpols amb l'abandonament de les pretensions franceses al Regne de Nàpols a favor de la corona d'Aragó.
Veure Frederic III de Nàpols і Tractat de Lió (1504)
Violant de Valois
Violant de Valois (Tours, 1434 - Chambéry, 1478) fou princesa de França i duquessa consort de Savoia (1465-1472).
Veure Frederic III de Nàpols і Violant de Valois