Taula de continguts
16 les relacions: Élisa Bonaparte, Batalla d'Austerlitz, Bayeux, Constance Marie Charpentier, Eros i Psique, Francesc Boher, Història del nu artístic, Joachim Murat, Juliette Récamier, Kunsthalle Hamburg, Les metamorfosis (Apuleu), Museu del Louvre, Regne de les Dues Sicílies, Reial Orde d'Espanya, Stendhal, 1779.
Élisa Bonaparte
Élisa Bonaparte, nascuda com Maria-Anna (1777- 1820) va ser una princesa francesa i altesa imperial (1804), germana de Napoleó Bonaparte.
Veure François Gérard і Élisa Bonaparte
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure François Gérard і Batalla d'Austerlitz
Bayeux
Bayeux és un municipi francès al departament de Calvados (regió de Normandia).
Veure François Gérard і Bayeux
Constance Marie Charpentier
Constance Marie Charpentier (París, 4 d'abril de 1767 – París, 3 d'agost de 1849, França) era una pintora francesa que es va especialitzar en les escenes de gènere domèstic i retrats, principalment de xiquets i dones.
Veure François Gérard і Constance Marie Charpentier
Eros i Psique
Eros i Psique és una pintura a l'oli exposada al Museu del Louvre de París realitzada per François Gérard el 1798.
Veure François Gérard і Eros i Psique
Francesc Boher
Francesc Boher (Vilafranca de Conflent, 12 de març del 1769 — Perpinyà, 8 d'abril del 1825) va ser un escultor, pintor i escriptor nord-català, de formació autodidacta.
Veure François Gérard і Francesc Boher
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Veure François Gérard і Història del nu artístic
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Veure François Gérard і Joachim Murat
Juliette Récamier
Jeanne-Françoise Julie Adélaïde Récamier (Lió, 4 de desembre de 1777-París, 11 de maig de 1849), coneguda com a Juliette Récamier, o Madame Récamier, va ser una figura de la societat francesa amb un important saló polític i literari a principi del, on acudiren les principals figures polítiques i literàries del París postrevolucionari de principis del segle XIX.
Veure François Gérard і Juliette Récamier
Kunsthalle Hamburg
Kunsthalle Hamburg (Hamburger Kunsthalle) és un museu d' art situat a Hamburg, al nord d'Alemanya.
Veure François Gérard і Kunsthalle Hamburg
Les metamorfosis (Apuleu)
Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.
Veure François Gérard і Les metamorfosis (Apuleu)
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure François Gérard і Museu del Louvre
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure François Gérard і Regne de les Dues Sicílies
Reial Orde d'Espanya
El Reial i Militar Orde d'Espanya, instituït per Josep Bonaparte a Vitòria el 20 d'octubre de 1808, es va dir inicialment Orde Militar d'Espanya i amb ell va voler substituir el de Carles III, com a premi "al valor i a la fidelitat militars".
Veure François Gérard і Reial Orde d'Espanya
Stendhal
Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 - París, 23 de març de 1842), va ser un escriptor francès del.
Veure François Gérard і Stendhal
1779
;Països catalans.
Veure François Gérard і 1779
També conegut com François Pascal Simon.