Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Adolf Hitler, Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890, Camarilla (cortesans), Camp de concentració nazi, Canceller d'Alemanya, Caridad del Río Hernández, Casino Royale (novel·la), Causes de la Segona Guerra Mundial, Decret de l'Incendi del Reichstag, Erich Marcks, Ernst Praetorius, Església catòlica durant el nazisme, Estat Lliure de Prússia, Gerd von Rundstedt, Hans Fritzsche, Heinrich Brüning, Hermann Göring, Història del papat, Incendi del Reichstag, Iona Nikítxenko, Joan XXIII, Judicis de Nuremberg, Konstantin von Neurath, Kurt von Schleicher, Llei de Capacitació, Llista de persones de l'Eix acusades de crims de guerra, Ludwig Kaas, Lutz Schwerin von Krosigk, Machtergreifung, Membres del govern de Hitler, Nit dels ganivets llargs, Otto Braun, Paul von Hindenburg, Pius XII, Prússia, Preußenschlag, Reichskonkordat, República de Weimar, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich, Ulvi Cemal Erkin, Vicecanceller d'Alemanya, 1969, 2 de maig.
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Franz von Papen і Adolf Hitler · Veure més »
Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890
El Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 és un llibre de referència de Philip Rees, on hi figuren les biografies de personatges destacats de la ultradreta des del 1890.
Nou!!: Franz von Papen і Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 · Veure més »
Camarilla (cortesans)
Ernst Ludwig von Gerlach Ludwig Friedrich Leopold von Gerlach Una camarilla designa, amb una denotació negativa, a un grup de consellers del príncep o monarca.
Nou!!: Franz von Papen і Camarilla (cortesans) · Veure més »
Camp de concentració nazi
Mapa mostrant la localització els diversos camps de concentració i els d'extermini arreu d'Europa sota domini de les potències de l'Eix Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler i vigents fins a la fi de la Segona Guerra Mundial on s'hi internava, explotava la seva força de treball i s'assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos concrets, etc.
Nou!!: Franz von Papen і Camp de concentració nazi · Veure més »
Canceller d'Alemanya
El Kanzler (Canceller) ha estat tradicionalment la denominació del Cap de govern d'Alemanya.
Nou!!: Franz von Papen і Canceller d'Alemanya · Veure més »
Caridad del Río Hernández
Eustacia María Caridad del Río Hernández(Santiago de Cuba, 29 de març de 1892 - París, 1975), més coneguda com a Caridad del Río, Caridad Mercader o Caritat Mercader —pel cognom del seu marit—, va ser una militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic.
Nou!!: Franz von Papen і Caridad del Río Hernández · Veure més »
Casino Royale (novel·la)
Casino Royale és la primera novel·la de James Bond, l'agent 007 del MI6 britànic, escrita per Ian Fleming.
Nou!!: Franz von Papen і Casino Royale (novel·la) · Veure més »
Causes de la Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va involucrar diverses nacions i es va lliurar en diferents llocs i fronts, separats entre si per grans distàncies.
Nou!!: Franz von Papen і Causes de la Segona Guerra Mundial · Veure més »
Decret de l'Incendi del Reichstag
El Decret de l'Incendi del Reichstag del 28 de febrer de 1933 (en alemany, Reichstagsbrandverordnung; oficialment anomenat Decret del President del Reich per a la Protecció del Poble i de l'Estat: Verordnung des Reichspräsidenten zum Schutz von Volk und Staat, en alemany) signat pel President alemany, el mariscal Paul von Hindenburg, a instàncies d'Adolf Hitler, canceller des del 30 de gener.
Nou!!: Franz von Papen і Decret de l'Incendi del Reichstag · Veure més »
Erich Marcks
Erich Marcks (6 de juny de 1891 – 12 de juny de 1944) va ser un general alemany d'artilleria durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Franz von Papen і Erich Marcks · Veure més »
Ernst Praetorius
Va ser director d'orquestra alemany, director general de música, professor universitari i historiador de la música.
Nou!!: Franz von Papen і Ernst Praetorius · Veure més »
Església catòlica durant el nazisme
Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.
Nou!!: Franz von Papen і Església catòlica durant el nazisme · Veure més »
Estat Lliure de Prússia
L'Estat Lliure de Prússia (en alemany, Freistatt Preußen) va ser un estat alemany que es va formar després de l'abolició del Regne de Prússia a conseqüència de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial i de la caiguda de totes les famílies reials que governaven els seus respectius territoris abans de la guerra.
Nou!!: Franz von Papen і Estat Lliure de Prússia · Veure més »
Gerd von Rundstedt
Karl Rudolf Gerd von Rundstedt (Aschersleben, 12 de desembre de 1875 – Hannover, 24 de febrer de 1953).
Nou!!: Franz von Papen і Gerd von Rundstedt · Veure més »
Hans Fritzsche
fou un militar, periodista i director ministerial del Propagandaministerium (Ministeri d'Il·lustració Pública i Propaganda del Reich) de l'Alemanya nazi.
Nou!!: Franz von Papen і Hans Fritzsche · Veure més »
Heinrich Brüning
Dr.
Nou!!: Franz von Papen і Heinrich Brüning · Veure més »
Hermann Göring
Hermann Wilhelm Göring (o Goering; - Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP.
Nou!!: Franz von Papen і Hermann Göring · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Franz von Papen і Història del papat · Veure més »
Incendi del Reichstag
Lincendi del Reichstag, un moment crucial en la història de l'Alemanya nazi, va començar a les 9:14 del vespre del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlín van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames.
Nou!!: Franz von Papen і Incendi del Reichstag · Veure més »
Iona Nikítxenko
El major general Iona Timoféievitx Nikíttxenko (Иона Тимофеевич Никитченко) (28 de juny del 1895, Óblast del Voisko del Don, Imperi Rus - 22 d'abril de 1967, Moscou, RSFSR) fou un jutge del Tribunal Suprem de la Unió Soviètica.
Nou!!: Franz von Papen і Iona Nikítxenko · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Franz von Papen і Joan XXIII · Veure més »
Judicis de Nuremberg
Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
Nou!!: Franz von Papen і Judicis de Nuremberg · Veure més »
Konstantin von Neurath
Konstantin Hermann Karl Freiherr von Neurath (2 de febrer de 1873 - 14 d'agost de 1956) fou un militar i diplomàtic alemany, Ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya (1932 - 1938) i Protector de Bohèmia i Moràvia (1939 - 1943).
Nou!!: Franz von Papen і Konstantin von Neurath · Veure més »
Kurt von Schleicher
(*4 d'abril de 1882 Brandenburg - † 30 de juny de 1934) va ser un general alemany i l'últim Canceller d'Alemanya durant l'agitada època de la República de Weimar.
Nou!!: Franz von Papen і Kurt von Schleicher · Veure més »
Llei de Capacitació
La Llei de Concessió dels Plens Poders o Llei habilitant del 23 de març del 1933 va ser el segon gran pas per la creació del Tercer Reich, després del Decret de l'Incendi del Reichstag.
Nou!!: Franz von Papen і Llei de Capacitació · Veure més »
Llista de persones de l'Eix acusades de crims de guerra
La següent és una llista de persones sospitoses d'haver comès crims de guerra en nom de l'Alemanya nazi o de qualsevol de les Potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Franz von Papen і Llista de persones de l'Eix acusades de crims de guerra · Veure més »
Ludwig Kaas
Ludwig Kaas (23 de maig de 1881 - 15 d'abril de 1952) va ser un sacerdot catòlic romà i polític del Partit de Centre durant la República de Weimar.
Nou!!: Franz von Papen і Ludwig Kaas · Veure més »
Lutz Schwerin von Krosigk
polític alemany, i Canceller d'Alemanya durant el mes de maig de 1945.
Nou!!: Franz von Papen і Lutz Schwerin von Krosigk · Veure més »
Machtergreifung
Memorial a Berlín. 96 plaques de pissarra que recorden els 96 membres del Reichstag (parlament alemany) de la República de Weimar assassinats pels nazis després que arribessin al poder el 1933 Machtergreifung (traducció: presa del poder) o Machtübernahme (traducció: pujada al poder) és la presa del poder governamental en l'estat alemany pel partit nazi i els seus aliats nacionalistes conservadors i la posterior conversió de la democràcia existent de la República de Weimar al Tercer Reich d'Adolf Hitler el 1933.
Nou!!: Franz von Papen і Machtergreifung · Veure més »
Membres del govern de Hitler
Aquesta és una relació dels membres del govern del Führer alemany Adolf Hitler entre gener de 1933 i l'abril de 1945.
Nou!!: Franz von Papen і Membres del govern de Hitler · Veure més »
Nit dels ganivets llargs
Decret de 3 juliol de 1934 justificant la purga La Nit dels ganivets llargs, també coneguda com a Operació Colibrí o Putsch de Röhm és una purga política que va tenir lloc a l'Alemanya nazi entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 1934.
Nou!!: Franz von Papen і Nit dels ganivets llargs · Veure més »
Otto Braun
Otto Braun (Königsberg, actual Kaliningrad, 28 de gener de 1872 - Locarno, Suïssa 15 de desembre de 1955) va ser un polític alemany, dirigent del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (Sozialdemokratische Partei Deutschlands, SPD) durant l'època de la república de Weimar.
Nou!!: Franz von Papen і Otto Braun · Veure més »
Paul von Hindenburg
Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.
Nou!!: Franz von Papen і Paul von Hindenburg · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Franz von Papen і Pius XII · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Franz von Papen і Prússia · Veure més »
Preußenschlag
Wannsee, Berlín.El Preußenschlag (cop prussià en alemany) de 1932 fou la presa de poder de l'Estat Lliure de Prússia, l'estat alemany més gran, pel Canceller Franz von Papen, utilitzant un decret d'emergència emès pel President Paul von Hindenburg sota Article 48 de la Constitució de Weimar, el 20 de juliol de 1932.
Nou!!: Franz von Papen і Preußenschlag · Veure més »
Reichskonkordat
D'esquerra a dreta: Monsenyorr Ludwig Kaas, el Vice-canceller alemany Franz von Papen, el Sots-secretari eclesiàstic Giuseppe Pizzardo, el Cardenal Secretari d'Estat Eugenio Pacelli, Alfredo Ottaviani i el Secretari del Ministeri de l'Interior alemany Rudolf Buttmann. El Reichskonkordat és el concordat entre la Santa Seu i el Tercer Reich.
Nou!!: Franz von Papen і Reichskonkordat · Veure més »
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Nou!!: Franz von Papen і República de Weimar · Veure més »
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Franz von Papen і Rin del Nord-Westfàlia · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Franz von Papen і Tercer Reich · Veure més »
Ulvi Cemal Erkin
fou un compositor i pianista turc.
Nou!!: Franz von Papen і Ulvi Cemal Erkin · Veure més »
Vicecanceller d'Alemanya
El Vizekanzler (Vicecanceller) ha estat tradicionalment la denominació del segon Cap de govern d'Alemanya.
Nou!!: Franz von Papen і Vicecanceller d'Alemanya · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Franz von Papen і 1969 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Franz von Papen і 2 de maig · Veure més »
