Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Acció Catalana Republicana

Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Acció Catalana Republicana · Veure més »

Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya

Hissada de la senyera durant l'acte institucional de 2013 Lliurament de la senyera per part de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, ciutat natal de Francesc Macià, a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2009 Lacte institucional de la Diada Nacional de Catalunya és un acte oficial organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Afer de la Casa dels Canonges

L'Afer de la Casa dels Canonges és una anècdota protagonitzada pel president de la Generalitat Lluís Companys amb la seva aleshores amant Carme Ballester arran d'una discussió molt tensa de Companys amb Miquel Badia (el «capità Collons») que, en un moment donat, li comentà un assumpte de caràcter sexual de Carme.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Afer de la Casa dels Canonges · Veure més »

Agapit Lamarca i Quintana

Agapit Lamarca i Quintana (Lleida, 26 de maig de 1821 - Barcelona, 31 de gener de 1897) fou un arquitecte, enginyer, polític i hisendat català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Agapit Lamarca i Quintana · Veure més »

Agnès Gregori Prunera

Agnès Gregori Prunera (Lleida, província de Lleida, 10 de juliol de 1910 - Lleida, 7 de novembre de 2007) fou una atleta catalana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Agnès Gregori Prunera · Veure més »

Agustí Centelles i Ossó

Agustí Centelles i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985), fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Agustí Centelles i Ossó · Veure més »

Alcarràs

Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Alcarràs · Veure més »

Amadeu Bernadó i Calcató

Amadeu Bernadó i Calcató (Barcelona, 1899 - Clichy, París, 27 de juliol de 1974) fou un polític i periodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Amadeu Bernadó i Calcató · Veure més »

Amadeu Colldeforns i Margalló

Amadeu Colldeforns i Margalló (Gràcia, 28 de gener de 1892 - Barcelona, 19 de juliol de 1936) va ser un polític català mort durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Amadeu Colldeforns i Margalló · Veure més »

Amadeu Hurtado i Miró

Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener del 1875 – Barcelona, 11 de febrer del 1950) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Amadeu Hurtado i Miró · Veure més »

Amic

Amic va ser una revista republicana publicada el 1938, en el període de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Amic · Veure més »

AMPANS

AMPANS és una fundació que treballa per aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, generant oportunitats que afavoreixin la seva màxima autonomia.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і AMPANS · Veure més »

Andreu Dameson i Aspa

Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Vallès Oriental, 17 de setembre de 1897 - Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1968 fou un dibuixant, pintor, escriptor i periodista català. Començà de molt jove dibuixant a la revista satírica garriguenca El Xàfec, els anys 1915 i 1916. El 1918 va anar a estudiar dibuix a Barcelona i més tard a París. De retorn a Catalunya, va col·laborar en les revistes L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, a més a més de diverses publicacions locals del Vallès Oriental, com ara de Granollers o, més tard, durant la Segona República Espanyola, El Farell de Caldes de Montbui o El Congost de la Garriga. El 1923 es traslladà a l'Argentina, on inicià la seva col·laboració als diaris La Acción, Diario del Plata i La Unión. però la mort del seu pare l'obligà a tornar a la Garriga. Després d'una segona estada a París, el 1927 va retornar a l'Argentina on va col·laborar al diari Ultima HoraCursiva i va ser director artístic de l'Editorial Atlántida. Es casà amb Susana Junon, filla de l'ambaixador francès a Buenos Aires i tingueren un fill. L'any 1932 va prendre part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià, en competència amb altres artistes internacionals. Va fer exposicions a Barcelona, París i l'Argentina amb caricatures de Mahatma Gandhi, Macià, Francesc Cambó i George Bernard Shaw entre d'altres. Aquesta última fou adquirida pel mateix Bernard Shaw. L'any 1932 retorna a Catalunya i el 1933 fou nomenat fill predilecte de la Garriga. Durant la guerra civil espanyola va fer una exposició de dibuixos i retrats de caps d'Estat de tot el món, el producte de la qual fou destinat a l'ajut dels orfes catalans de la guerra. Es va especialitzar en el dibuix de caricatures. Va retratar amb molta psicologia els polítics catalans i espanyols, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat en va editar una petita col·lecció de postals dins un sobre sota el títol Cinc Figures de la República. Un exemple de les caricatures que s'han donat a conèixer més són les dels presidents Francesc Macià i Josep Tarradellas. Acabada la guerra, s'exilià primer a França i després a l'Argentina, d'on ja no tornaria i on treballà i col·laborà en els diaris i revistes Crítica, Ressorgiment i Catalunya. El seu dibuix per a la portada del número de novembre de 1940 de la revista Catalunya de Buenos Aires, una al·legoria a l'execució de Lluís Companys pel règim franquista va fer la volta al món. Durant aquesta etapa es va consolidar com a caricaturista i il·lustrador, va ser membre actiu del Casal Català de Buenos Aires, va participar i obtenir premis en Jocs Florals i va tenir càrrecs en el Ministeri d'Educació argentí. L'11 d'abril de 1968, dijous sant, va morir a Buenos Aires i va ser enterrat al cementiri de la Chacarita.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Andreu Dameson i Aspa · Veure més »

Anna Maria Tugas i Masachs

Anna Maria Tugas i Masachs, anomenada en els registres esportius Ana María Tugas o Ana Tugas, (Badalona, 7 d'abril de 1911-Barcelona, 28 d'agost de 2015) va ser una atleta catalana de la dècada de 1930, campiona de Catalunya i d'Espanya en la modalitat de llançament de pes i de javelina en diversos anys.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Anna Maria Tugas i Masachs · Veure més »

Antoni Peyrí i Macià

Antoni Peyrí i Macià (Barcelona, 1924 - Barcelona, 15 de juny de 2017) és un arquitecte, dibuixant i pintor mexicà d'origen català, exiliat a Mèxic del franquisme.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Antoni Peyrí i Macià · Veure més »

Antoni Peyrí i Rocamora

Antoni Peyrí i Rocamora (Tarragona, 1889 - Cuernavaca, estat de Morelos, 1973) fou un metge dermatòleg català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Antoni Peyrí i Rocamora · Veure més »

Antonio Alonso Ríos

Antonio Hipólito Alonso Ríos (Silleda, 15 d'agost de 1887 - 1980) fou un mestre, escriptor i polític de tendència agrarista i galleguista que va presidir el Consell de Galícia després de la mort de Castelao.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Antonio Alonso Ríos · Veure més »

Arxiu Comarcal del Solsonès

La seu de l'arxiu és el Palau Llobera de Solsona L'Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), ubicat al Palau Llobera de Solsona, forma part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Arxiu Comarcal del Solsonès · Veure més »

Arxiu Nacional de Catalunya

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »

Assemblea Constituent del Separatisme Català

Assemblea constituent del Separatisme Català fou una convenció política catalana organitzada a l'Havana el 1928.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Assemblea Constituent del Separatisme Català · Veure més »

Associació Nacionalista Catalana

Associació Nacionalista Catalana fou un grup catalanista constituït el 12 de desembre de 1907 per Trinitat Monegal (president), Josep Maria Roca i Heras i Lluís Via i Pagès (vicepresidents), i Eugeni Xammar i E. Vidal i Riba (secretaris).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Associació Nacionalista Catalana · Veure més »

Ateneu Enciclopèdic Popular

LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ateneu Enciclopèdic Popular · Veure més »

Avenir Rosell i Figueras

Avenir Rosell i Figueras (Sabadell, 29 de desembre de 1907 - Montevideo, Uruguai, 1988) fou un professor i taquígraf uruguaianocatalà que va emigrar a Amèrica a primerenca edat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Avenir Rosell i Figueras · Veure més »

Àngel Serra i Casals

Àngel Serra i Casals (Puig-reig 1903 - Terrassa 1982), fou un polític, activista, i empresari català, que fou alcalde del poble de Puig-reig (Berguedà) durant la Segona República Espanyola, etapa en què es va significar, d'una banda, per la defensa del catalanisme i de la República, però al mateix temps, per apaivagar l'exaltació revolucionària incontrolada.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Àngel Serra i Casals · Veure més »

Balcons de Barcelona

Balcons de Barcelona és un mural pictòric situat a la plaça de Pablo Neruda, del districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Balcons de Barcelona · Veure més »

Baldomer Xifré Morros

miniatura Baldomer Xifré Morros (Barcelona, 1900-1992), va ser un publicista, escenògraf, organitzador d'esdeveniments teatrals, sindicalista i marxant d'art català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Baldomer Xifré Morros · Veure més »

Bandera Negra

La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Bandera Negra · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Barcelona · Veure més »

Barcelona Bus Turístic

El Barcelona Bús Turístic és un servei d'autobusos turístics de la ciutat de Barcelona, que el 2012 disposava de tres rutes i una flota de 74 autobusos.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Barcelona Bus Turístic · Veure més »

Bellmunt de Mesquí

Bellmunt de Mesquí és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Bellmunt de Mesquí · Veure més »

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Biblioteca Museu Víctor Balaguer · Veure més »

Bloc Obrer i Camperol

El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Bloc Obrer i Camperol · Veure més »

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Bombers de Barcelona · Veure més »

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »

Borís Skóssirev

Borís Mikhàilovitx Skóssirev-Mavrusov (en rus, Борис Скосырев; Vílnius, Imperi Rus, 12 de gener de 1896 - Boppard, Alemanya Occidental, 27 de febrer de 1989) fou un aventurer rus que intentà prendre el poder a Andorra durant la dècada de 1930.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Borís Skóssirev · Veure més »

Cadena SER

La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cadena SER · Veure més »

Caixa Catalunya

Seu de la Caixa d'Estalvis de Catalunya a Plaça Antoni Maura, Barcelona Caixa Catalunya, (Caixa d'Estalvis de Catalunya) va ser una entitat financera de Catalunya, que fou integrada a CatalunyaCaixa (Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa) juntament amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Caixa Catalunya · Veure més »

Cal Macià (Alcarràs)

Cal Macià és una masia del nucli de població de Vallmanya al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cal Macià (Alcarràs) · Veure més »

Cal Segarra

Cal Segarra és un edifici de les Borges Blanques (Garrigues) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cal Segarra · Veure més »

Can Rull (Sabadell)

Can Rull és un barri de Sabadell situat al nord de la ciutat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Can Rull (Sabadell) · Veure més »

Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

La Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1992 va ser presentada oficialment, a la seu del COI a Lausana, l'1 de març de 1986, per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, juntament amb altres membres del Consell Rector de la candidatura.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Carles Pi i Sunyer · Veure més »

Carme Karr i Alfonsetti

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 - 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Carme Karr i Alfonsetti · Veure més »

Carme Serrallonga i Calafell

Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona, 3 d'abril de 1909 - 30 de novembre de 1997) fou una pedagoga i traductora catalana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Carme Serrallonga i Calafell · Veure més »

Carmel Rosa Baserba

Carmel Rosa Baserba (Barcelona, 1912 - Banyuls de la Marenda, 16 de novembre del 2006), també conegut amb el pseudònim Roc, fou un activista polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Carmel Rosa Baserba · Veure més »

Carrer Major (Santa Coloma de Farners)

El carrer Major de Santa Coloma de Farners (Selva) és un carrer històric amb diversos edificis inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Carrer Major (Santa Coloma de Farners) · Veure més »

Casa Amèrica Catalunya

Casa Amèrica Catalunya és una fundació catalana creada per a generar, impulsar, difondre i intercanviar coneixements de les realitats culturals, econòmiques i històriques dels diferents països de l'Amèrica Llatina per tal d'enfortir i ampliar les relacions entre la comunitat iberoamericana i Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Casa Amèrica Catalunya · Veure més »

Casa Bloc

La Casa Bloc és un conjunt arquitectònic racionalista del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, declarat Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument Històric el 1992.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Casa Bloc · Veure més »

Casa de América de Barcelona

La Casa de América de Barcelona, fundada el dos d'abril de l'any 1911, fou una important associació privada, vinculada a la Lliga Regionalista, encarregada de difondre la realitat econòmica catalana a Amèrica i les possibilitats d'inversió del continent americà durant la primera meitat del.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Casa de América de Barcelona · Veure més »

Casa Navàs

La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Casa Navàs · Veure més »

Casa Pia Batlló

L'edifici cap al 1910 La Casa Pia Batlló és un edifici situat a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes, catalogat a com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Casa Pia Batlló · Veure més »

Casal Català de Brussel·les

El Casal Català de Brussel·les és una organització social de Bèlgica que, adscrita a la xarxa de Casals Catalans, actua en els àmbits d'unió dels ciutadans catalans i dels catalanoparlants residents en aquest estat europeu i també promou la realitat sociocultural de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Casal Català de Brussel·les · Veure més »

Cases dels Canonges

Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cases dels Canonges · Veure més »

Casino Menestral Figuerenc

El Casino Menestral Figuerenc és una entitat cultural i recreativa creada el 1856 al municipi de Figueres (Alt Empordà) i l'edifici que l'acull, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Casino Menestral Figuerenc · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Catalans · Veure més »

Cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cementiri de Montjuïc · Veure més »

Centre Català de l'Havana

El Centre Català de l'Havana fou una entitat dels catalans de Cuba fundada el 1882.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Centre Català de l'Havana · Veure més »

Centre Comarcal Lleidatà

El Centre Comarcal Lleidatà és una entitat recreativa fundada a Barcelona el dia 4 de novembre de 1927 amb el nom de Centre de Lleida i les seves comarques.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Centre Comarcal Lleidatà · Veure més »

Centre Nacionalista Català de Nova York

Centre Nacionalista Català de Nova York fou un grup nacionalista català fundat a la ciutat de Nova York el 1920 per Joan Ventura i Sureda i Francesc Balagué i Anglada, amb Agustí Borgunyó, Josep Maria Fontanals i Joan Agell.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Centre Nacionalista Català de Nova York · Veure més »

Centre Republicà Democràtic Federalista de Poblenou

El Centre Republicà Democràtic Federalista de Poblenou fou una entitat de caràcter polític del barri de Poblenou de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Centre Republicà Democràtic Federalista de Poblenou · Veure més »

Cercle Català de Marsella

Estendard del Cercle (Centre) Català de Marsella. El Cercle Català de Marsella Pàgina web.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cercle Català de Marsella · Veure més »

Claudi Duran i Ventosa

Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 1864 - Barcelona, 27 de novembre de 1925) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Claudi Duran i Ventosa · Veure més »

Claudi Mimó i Caba

Claudi Mimó i Caba (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 de desembre de 1843 - l'Havana, 16 d'agost de 1929) fou un pedagog i independentista català, fill del pedagog Pau Mimó i Raventós.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Claudi Mimó i Caba · Veure més »

Club Esportiu Júpiter

El Club Esportiu Júpiter és un club de futbol fundat el 1909 al barri de Poblenou, a Barcelona, a Qué!, 18 de març de 2010 que d'ençà de 1948 juga els seus partits al barri de la Verneda.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Club Esportiu Júpiter · Veure més »

Club Femení i d'Esports de Barcelona

El Club Femení i d'Esports de Barcelona va ser una entitat esportiva i feminista més importants de la Barcelona de la preguerra, vinculat a propostes polítiques progressistes i catalanistes.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Club Femení i d'Esports de Barcelona · Veure més »

Club Separatista Català núm. 1

Club Separatista Català núm.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Club Separatista Català núm. 1 · Veure més »

Col·legi Maragall

El Col·legi Maragall o Col·legis Nous és un centre educatiu del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Col·legi Maragall · Veure més »

Columna Macià-Companys

La Columna Macià-Companys (també 4a Columna Catalana) fou una milícia paramilitar formada per uns 1.200-1.300 voluntaris d'ERC i d'Estat Català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Columna Macià-Companys · Veure més »

Comissariat de Propaganda

El Comissariat de Propaganda era una oficina de la Generalitat de Catalunya que tenia un paper propagandístic destacat durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Comissariat de Propaganda · Veure més »

Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat és una entitat memorialista nascuda el 2002 amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de la documentació confiscada per la dictadura franquista a Catalunya, coneguda popularment com els Papers de Salamanca.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Comissió de la Dignitat · Veure més »

Comitè de Publicitat Catalana de Xile

Comitè de Publicitat Catalana de Xile fou un grup polític independentista català creat el setembre del 1923 a Santiago de Xile per Josep Abril i Llinés com a president, Frederic Margarit, com a secretari general i Josep Carbó.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Comitè de Publicitat Catalana de Xile · Veure més »

Comitè Nacional Català

Comitè Nacional Català fou una entitat independentista catalana fundada a París el 1918 per Daniel Domingo i Montserrat, comandant del Primer Regiment dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Comitè Nacional Català · Veure més »

Comitè Pro Catalunya

Comitè Pro Catalunya fou un Comitè convocat en l'aplec de la Conreria el 8 de juliol de 1918 per a donar suport les accions del Comitè Nacional Català de París de cara a obtenir representació catalana a la Societat de Nacions.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Comitè Pro Catalunya · Veure més »

Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell

La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, anteriorment anomenada Sindicat General de Regs del Canal d'Urgell, és una Comunitat de Regants que agrupa els propietaris de finques de reg i altres aprofitaments -abastiments i salts hidroelèctrics- dins de la zona concessional del Canal Principal d'Urgell, les seves quatre séquies principals i del Canal Auxiliar o Subcanal d'Urgell.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell · Veure més »

Conesa

Casa Delmera de Conesa Antic forn de pa de Conesa Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Conesa · Veure més »

Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El Consell de Cultura fou un organisme creat per la Generalitat de Catalunya per mitjà del decret de 9 de juny de 1931, per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Constitució Provisional de la República Catalana

Constitució Provisional de la República Catalana fou un text constitucional aprovat a l'Havana el 2 d'octubre de 1928 per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Constitució Provisional de la República Catalana · Veure més »

Conxita Julià i Farrés

fou una poetessa i excursionista catalana, que es va fer popular per una relació epistolar amb el president Lluís Companys quan era una noia, a partir del qual va ser coneguda popularment amb el sobrenom de la noia del mocador.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Conxita Julià i Farrés · Veure més »

Cop d'estat a Espanya de 1929

José Sánchez Guerra el 1932 El cop d'estat del 1929 a Espanya fou un intent fracassat d'acabar a la dictadura de Primo de Rivera, instaurada mitjançant un altre cop d'estat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cop d'estat a Espanya de 1929 · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia de la ràdio en català

A Catalunya i al Principat d’Andorra, a diferència d’altres territoris de llengua catalana, les ràdios estatals espanyoles Ràdio Nacional d’Espanya, COPE, Europa FM, Hit FM, Kiss FM, Loca FM, Els 40 Principals, Els 40 Classic, Els 40 Dance, Onda Cero, Cadena Dial, Ràdio 3, Ràdio 5, Melodia Fm, Radio Marca, Cadena 100, Rock FM, Xtra FM, i la Cadena SER tenen programació en català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Cronologia de la ràdio en català · Veure més »

Dalmau Costa i Vilanova

Dalmau Costa i Vilanova (El Port de la Selva, 28 de juliol de 1902 - Ciutat de Mèxic, 16 de març de 1974) fou un periodista, tècnic de protocol, empresari, mecenes i gastrònom considerat un dels renovadors de la restauració mexicana durant els anys que va viure exiliat a Mèxic.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Dalmau Costa i Vilanova · Veure més »

Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona i Civit, també conegut pels pseudònims de Vibrant i lIrlandès (Barcelona, 20 d'agost de 1890 - Sant Just Desvern, 7 de març de 1943), fou un polític català, un dels més actius de l'independentisme català insurreccional dels anys 20 i 30.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Daniel Cardona i Civit · Veure més »

Daniel López i Bribian

Daniel López i Bribian (Barcelona, 21 de febrer de 1896 – Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un polític nacionalista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Daniel López i Bribian · Veure més »

Defensa dels Interessos Catalans

Defensa dels Interessos Catalans va ser un setmanari satíric publicat els dissabtes entre 1931 i 1935, amb una publicació total de 220 números.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Defensa dels Interessos Catalans · Veure més »

Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya

El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya és el departament de l'Administració de la Generalitat que té competències sobre les polítiques d'agricultura, ramaderia i pesca, les activitats cinegètiques i la pesca fluvial, el desenvolupament del món rural, la vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals, els boscos i la indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació, entre altres.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Derecha de Cataluña

Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Derecha de Cataluña · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya · Veure més »

Dipòsit circular d'aigua potable de Puigverd de Lleida

El Dipòsit circular d'aigua potable de Puigverd de Lleida és una obra de Puigverd de Lleida (Segrià) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Dipòsit circular d'aigua potable de Puigverd de Lleida · Veure més »

Directori civil de Primo de Rivera

Membres del Directori Civil El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Directori civil de Primo de Rivera · Veure més »

Districte electoral de Barcelona

Localització del districte electoral de Barcelona (1899-1923) El districte de Barcelona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1879 i 1923.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Districte electoral de Barcelona · Veure més »

Districte electoral de les Borges Blanques

El districte de les Borges Blanques fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Districte electoral de les Borges Blanques · Veure més »

Dolors Canals i Farriols

Dolors Canals i Farriols (Barcelona, 1913 - 2010) va ser una de les pioneres del projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Dolors Canals i Farriols · Veure més »

Editorial Pòrtic

Editorial Pòrtic és una editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis i Marca.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Editorial Pòrtic · Veure més »

Eix Macià

L'Eix Macià –oficialment, avinguda de Francesc Macià– és una gran avinguda de Sabadell que uneix la plaça de Catalunya amb la plaça de la Concòrdia.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eix Macià · Veure més »

El Consecuente

El Consecuente: órgano del Partido Republicano Radical Autonomista va ser un setmanari que va sortir a Reus el 1908 com a portaveu del Partit Republicà Radical i que, després de diverses etapes on va anar variant ideològicament, el 1932 va catalanitzar el seu nom a El Conseqüent.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і El Consecuente · Veure més »

El Considerat

El Considerat fou un setmanari d’opinió política i social català publicat entre el 18 de novembre de 1932 i el 3 de març de 1933.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і El Considerat · Veure més »

El coronel Macià

El coronel Macià és una pel·lícula escrita i dirigida per Josep Maria Forn que presenta alguns episodis de la vida de Francesc Macià abans d'esdevenir president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і El coronel Macià · Veure més »

El Fuet

El Fuet (1927) va ser un setmanari republicà fet a l'exili, des de París, durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і El Fuet · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya

Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions al Parlament de Catalunya · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1907

Eleccions generals espanyoles de 1907 foren convocades el 21 d'abril de 1907, després de la crisi del govern liberal per la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa dels Fets del ¡Cu-Cut! de 1906, sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1907 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1910

El liberal Canalejas, cap de govern fins al seu assassinat el 1912 Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1910 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1914

El conservador Dato, cap de govern fins a la crisi de desembre de 1915 Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1914 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1916

Dato, cap de govern durant la crisi de 1917 Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1916 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1918

Les Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi política i econòmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1918 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1919

Manuel Allendesalazar Les Eleccions generals espanyoles de 1919 foren convocades enmig d'una crisi política i econòmica sense precedents l'1 de juny de 1919, sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1919 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1920

Dato, cap de govern, assassinat el 1921 Manuel Allendesalazar José Sánchez Guerra Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1920 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1923

Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1923 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eleccions generals espanyoles de 1931 · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і En guàrdia! · Veure més »

Enric Canturri i Ramonet

Enric Canturri i Ramonet (La Seu d'Urgell, 8 d'abril de 1897 - Mèxic DF, 16 de desembre de 1971) va ser un polític català, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Enric Canturri i Ramonet · Veure més »

Enric Jardí i Casany

Enric Jardí i Casany (Barcelona, 19 de novembre de 1924 - 21 d'octubre de 1998) advocat, assagista i historiador català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Enric Jardí i Casany · Veure més »

Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Enric Monjo i Garriga · Veure més »

Enric Pérez i Farràs

Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884 - Cuautla, Mèxic 1949) fou un militar català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Enric Pérez i Farràs · Veure més »

Ernesto Giménez Caballero

Ernesto Giménez Caballero (Madrid, 2 d'agost de 1899 - 14 de maig de 1988) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ernesto Giménez Caballero · Veure més »

Escamots d'Estat Català

L'''estelada blava'', bandera utilitzada per Estat Català i que és la primera bandera de l'independentisme català modern. Els Escamots d'Estat Català eren una organització paramilitar creada per l'organització Estat Català poc després que aquest fos fundat com a organització política i de combat el 1922.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Escamots d'Estat Català · Veure més »

Escola del Mar (Barcelona)

L'Escola del Mar és una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, dirigida per Manuel Ainaud Sánchez, partint de l'experiència positiva obtinguda amb l'Escola del Bosc.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Escola del Mar (Barcelona) · Veure més »

Escola Mare de Déu de la Muntanya

L'Escola Mare de Déu de la Muntanya és un edifici del municipi d'Esparreguera (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Escola Mare de Déu de la Muntanya · Veure més »

Escoles històriques de Barcelona

Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Escoles històriques de Barcelona · Veure més »

Escoles municipals (Argentona)

Les Escoles municipals és una obra d'Argentona (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Escoles municipals (Argentona) · Veure més »

Escoles Velles

Les escoles de la Carrerada, més popularment conegudes com les escoles velles, i actualment l'edifici que alberga el CEIP Josep Maria Folch i Torres, és una escola de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) construïda l'any 1934.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Escoles Velles · Veure més »

Escultures de la Plaça de Catalunya

El conjunt d'escultures de la Plaça de Catalunya fou creat entre 1927 i 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Escultures de la Plaça de Catalunya · Veure més »

Espai Macià

L'Espai Macià és un centre d'interpretació de les Borges Blanques sobre la figura de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1933.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Espai Macià · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Espanyolisme · Veure més »

Esparreguera

Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Esparreguera · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estanislau Pedrola Rovira

Estanislau Pedrola Rovira, conegut com a Estanis Pedrola i també pel seu pseudònim "Sandalio", (Montbrió del Camp, 1907 - Flossenbürg, Alemanya, 1944) va ser un fotògraf català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Estanislau Pedrola Rovira · Veure més »

Estany i font de la placeta Macià

L'estany i font de la placeta Macià és una font pública i ornamental, que conté un bust en homenatge a Francesc Macià, ubicada a la placeta de Macià de Sant Adrià de Besòs protegida com a bé cultural d'interès local (BCIL).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Estany i font de la placeta Macià · Veure més »

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Estat Català · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estelada

La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Estelada · Veure més »

Eugènia Lamarca i de Mier

Eugènia Lamarca i de Mier (Lleida, 24 octubre de 1866 - la Jonquera, 18 de setembre de 1937) va ser una hisendada catalana, coneguda per haver estat la muller de Francesc Macià i Llussà, primer president de la restaurada Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eugènia Lamarca i de Mier · Veure més »

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eugeni Xammar i Puigventós · Veure més »

Eusebi Carbó i Carbó

Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà, 31 de desembre de 1883 - Ciutat de Mèxic, 16 de gener de 1958) fou un mestre i propagandista anarcosindicalista i anarquista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Eusebi Carbó i Carbó · Veure més »

Federació Democràtica Nacionalista

La Federació Democràtica Nacionalista (FDN) fou una organització política nacionalista catalana creada per Francesc Macià com a successora de l'Associació Nacionalista Catalana el 2 de febrer de 1919.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Federació Democràtica Nacionalista · Veure més »

Feminisme als Països Catalans

El feminisme als Països Catalans és el conjunt d'accions i idees feministes desenvolupades o vinculades als Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Feminisme als Països Catalans · Veure més »

Fermí Palau i Casellas

Fermí Palau i Casellas (Albesa, Noguera, 26 d'octubre de 1894 - Torrefarrera, Segrià, 1966) fou un mestre, polític i poeta català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fermí Palau i Casellas · Veure més »

Fermí Reixach i García

Fermí Reixach i García (Lloret de Mar, 21 d'agost de 1946) és un actor de teatre, cinema i televisió català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fermí Reixach i García · Veure més »

Fermí Rubiralta i Casas

Fermí Rubiralta i Casas (l'Hospitalet de Llobregat, 1959) és un historiador català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fermí Rubiralta i Casas · Veure més »

Ferran Dalmau i Vilella

és un docent, activista i escriptor català que ha dut a terme diverses recerques històriques sobre l'Esquerra Independentista a les comarques de Ponent.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ferran Dalmau i Vilella · Veure més »

Festa de l'Estany

La Festa de l'Estany se celebra el primer diumenge de l'última desena del mes d'agost i marca la fi de la temporada estival a Puigcerdà.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Festa de l'Estany · Veure més »

Fets de Prats de Molló

La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fets de Prats de Molló · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Foment Republicà de Sants

El Foment Republicà de Sants és un edifici ubicat al carrer Cros número 7, al barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Foment Republicà de Sants · Veure més »

Fora Grillons!

Fora Grillons! fou un diari català fundat a Santiago de Cuba el 1906 per Salvador Carbonell i Puig com a òrgan del Grop Nacionalista Radical, defensor d'una "total i absoluta independència de Catalunya".

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fora Grillons! · Veure més »

Formigó armat

Armadura utilitzada en una construcció El formigó armat és un material de construcció compost per formigó reforçat amb una armadura de barres d'acer.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Formigó armat · Veure més »

Fossilització de la prenonímia

S'entén al fossilització de la prenonímia com a l'evolució històrica que ha patit l'assignació del prenom, consistent en invertir la tendència inicial de no repetir els noms fins al punt de no utilitzar noms no preexistents.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fossilització de la prenonímia · Veure més »

Francesc

Francesc és un nom propi masculí d'origen italià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc · Veure més »

Francesc Bañeres i Melcior

Francesc Bañeres i Melcior, advocat que va estar directament relacionat amb els òrgans de gestió del Canal d'Aragó i Catalunya, essent secretari de la seva Comissió Executiva durant període en què en va ocupar la presidència Francesc Macià i Llussà.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Bañeres i Melcior · Veure més »

Francesc Balagué i Anglada

Francesc Balagué i Anglada (Figueres, 2 de maig de 1902 - Nova York, 26 de gener de 1990) fou un empresari restaurador i nacionalista català, també conegut com a Frank Balagué.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Balagué i Anglada · Veure més »

Francesc Fité i Pons

Francesc Fité i Pons (La Freita, Arfa, 28 de maig de 1873 - Tàrrega, 9 d'agost de 1936), alcalde de Tàrrega (1931-1934) per la Candidatura Popular integrada per membres de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Fité i Pons · Veure més »

Francesc Nel·lo i Ventosa

Francesc Nel·lo i Ventosa (Tarragona, 2 de juliol de 1907 - Barcelona, 21 de juliol de 1997) fou ninotaire, dibuixant, escenògraf, interiorista i restaurador.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Nel·lo i Ventosa · Veure més »

Francesc Paniello i Grau

Francesc Paniello i Grau (Lleida 1900 - Mèxic 1971) fou un metge oftalmòleg i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Paniello i Grau · Veure més »

Francesc Toldrà i Carbonell

Francesc Toldrà i Carbonell (Vilanova i la Geltrú, 12 de febrer de 1879 – Barcelona, 18 de gener de 1931) fou un músic, compositor, poeta i periodista vilanoví.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Toldrà i Carbonell · Veure més »

Francesc Vergés i Vives

Francesc Vergés i Vives (Sant Feliu de Llobregat, 9 de març de 1919 - Barcelona, 16 de febrer de 2015) va ser un sacerdot catòlic, antifranquista i catalanista, vinculat al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Vergés i Vives · Veure més »

Francesc Xavier Barenys i Gambús

Barenys al Bois de Bologne, París, 1924 fou un metge català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Xavier Barenys i Gambús · Veure més »

Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesc Xavier Casals i Vidal · Veure més »

Francesca Vergés i Escofet

Francesca Vergés i Escofet (Figueres, 17 de Juliol de 1898 - Barcelona, 11 de maig de 1976) Vergés Fou una activista republicana i catalanista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Francesca Vergés i Escofet · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Franquisme · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Franquisme a Catalunya · Veure més »

Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Frederic Escofet i Alsina · Veure més »

Fundació Josep Irla

La Fundació Irla, anteriorment coneguda com a Fundació Josep Irla, és una fundació inscrita i constituïda el 1997 per tal de retre homenatge a la figura del president Josep Irla i Bosch i sobretot al seu pensament i acció política.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Fundació Josep Irla · Veure més »

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Gabriel Alomar i Villalonga · Veure més »

Galeusca

Galeusca (Contracció dels noms de Galícia, Euskadi i Catalunya) és el nom amb què han estat designats diversos pactes entre partits i polítics nacionalistes de Catalunya, Euskadi i Galícia del 1923 fins ara.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Galeusca · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і GATCPAC · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Generalitat republicana · Veure més »

Geografia de Catalunya

Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Geografia de Catalunya · Veure més »

Gonçal

Gonzalo Perales Roy (Sants, Barcelona) és un músic, compositor, productor musical i director de cors.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Gonçal · Veure més »

Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Govern de Catalunya 1931-1932 · Veure més »

Govern de Catalunya 1932-1933

En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Govern de Catalunya 1932-1933 · Veure més »

Govern de Catalunya 1934-1939

El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Govern de Catalunya 1934-1939 · Veure més »

Govern de Catalunya 1999-2003

El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1999-2003, correspon a la '''VI legislatura''' del període democràtic.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Govern de Catalunya 1999-2003 · Veure més »

Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Govern Provisional de la Segona República Espanyola · Veure més »

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Governs de la Segona República Espanyola · Veure més »

Grop Nacionalista Radical

Grop Nacionalista Radical, també conegut oficialment com a Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Grop Nacionalista Radical · Veure més »

Grup Escolar Collaso i Gil

El Grup Escolar Collaso i Gil és un edifici situat a tocar del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Grup Escolar Collaso i Gil · Veure més »

Grup Separatista Avant

Grup Separatista Avant fou un grup polític independentista català fundat a Montevideo (Uruguai) el 1928 que es mostrava partidari de la independència de Catalunya per la via revolucionària i insurreccional, incloent-hi l'acció armada.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Grup Separatista Avant · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Helios Gómez · Veure més »

Henry Torrès

Henry Torrès el 1927 Henry Torrès (Les Andelys, 17 d'octubre de 1891 – París, 4 de gener de 1966) va ser un advocat i polític francès que es destacà arran de diversos judicis, entre els quals el d'en Francesc Macià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Henry Torrès · Veure més »

Hipòlit Nadal i Mallol

Hipòlit Nadal i Mallol (el Port de la Selva, Alt Empordà, 1891 - Buenos Aires 1978) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Hipòlit Nadal i Mallol · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'escoltisme català

L'any 1912, quatre anys després que el general britànic Robert Baden-Powell creés l'escoltisme a Anglaterra, la premsa de Barcelona ja parlava de l'escoltisme i s'iniciava la presència d'escoltes al país.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història de l'escoltisme català · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la ràdio a Catalunya

La ràdio a Catalunya neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història de la ràdio a Catalunya · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de Sant Just Desvern

La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d'Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història de Sant Just Desvern · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història del dret català · Veure més »

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història del republicanisme espanyol · Veure més »

Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hospital de Granollers

L'Hospital General de Granollers és un centre d'atenció sanitària, sociosanitària i social, integrat a la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP) i proveïdor de serveis del Servei Català de la Salut.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Hospital de Granollers · Veure més »

Hotel Berga Park

L'Hotel Berga Park és un hotel del municipi de Berga protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Hotel Berga Park · Veure més »

Hotel Sant Roc

L'Hotel Sant Roc és un edifici modernista protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Solsona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Hotel Sant Roc · Veure més »

Ignasi Bosch i Reitg

esquerra Edifici Ultònia, Girona Casa Culubret Picamal, Girona Grup Sant Cugat, Salt Gran Hotel Cap sa Sal, Begur Ignasi Bosch i Reitg (Girona, 31 de març de 1910 – Girona, 29 de maig de 1985) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ignasi Bosch i Reitg · Veure més »

Ignasi de Villalonga i Casañes

Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970) fou un arquitecte noucentista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ignasi de Villalonga i Casañes · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Independentisme català · Veure més »

Iu Pascual i Rodés

va ser un pintor paisatgista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Iu Pascual i Rodés · Veure més »

Jaume Balius i Mir

Jaume Balius i Mir (Barcelona, 1904 - Ieras, Provença-Alps-Costa Blava, 13 de desembre de 1980) fou un periodista i escriptor anarquista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Jaume Balius i Mir · Veure més »

Jaume Compte i Canelles

Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Jaume Compte i Canelles · Veure més »

Jaume Creus i Ventura

Jaume Creus i Ventura (Vilassar de Mar, 1885 – Barcelona, 1975) fou un industrial i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Jaume Creus i Ventura · Veure més »

Jaume de Borbó i de Borbó-Parma

Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Jaume de Borbó i de Borbó-Parma · Veure més »

Jaume Martí i Cabot

Jaume Martí i Cabot (Badalona, – ?) va ser un fabricant d'anisats i licors i polític republicà català, que va ser alcalde de Badalona dues vegades, durant breus mandats de 1918 a 1919 i el 1923.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Jaume Martí i Cabot · Veure més »

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »

Joan Alavedra i Segurañas

fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Alavedra i Segurañas · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Casanelles i Ibars

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Casanelles i Ibars · Veure més »

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »

Joan Comorera i Soler

Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Comorera i Soler · Veure més »

Joan Cornudella i Barberà

Joan Cornudella i Barberà (les Borges Blanques, Garrigues, 3 de novembre de 1904 - Barcelona, 26 de març de 1985) fou un polític nacionalista que va exercir de secretari general d'Estat Català, també va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya, els primers anys després de la transició va formar part del Pacte Democràtic per Catalunya abans d'acabar la seva vida política a la formació del PSC com a diputat al Parlament de Catalunya durant dues legislatures.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Cornudella i Barberà · Veure més »

Joan Lluís Pujol i Font

va ser el primer Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Lluís Pujol i Font · Veure més »

Joan Lluhí i Vallescà

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »

Joan Maluquer i Viladot

Joan Maluquer i Viladot (Barcelona, 3 de setembre de 1856 – 12 de juliol de 1940) fou un polític i jurista català, fill del jurista i alcalde de Barcelona Salvador Maluquer i Aytés.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Maluquer i Viladot · Veure més »

Joan Massot i Rodamilans

Joan Masot i Rodamilans (Barcelona, 21 de maig de 1900 - Isle Adam, Val d'Oise, 1988) fou un independentista català, membre destacat del Consell Nacional Català (CNC).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Massot i Rodamilans · Veure més »

Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Moles i Ormella · Veure més »

Joan Pelegrí i Partegàs

Joan Pelegri anys 60 Joan Pelegrí anys 70 Joan Pelegrí 1979. Focs de Sant Joan Centre Montserrat-Xavier Joan Pelegrí i Partegàs (Barcelona 1910- 27 de març de 1998) fou un metge, historiador i pedagog català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Pelegrí i Partegàs · Veure més »

Joan Ruiz i Porta

Joan Ruiz i Porta (Tarragona, 23 d'octubre de 1863 - Barcelona, 29 de març de 1934) fou poeta, publicista, investigador i historiador.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Ruiz i Porta · Veure més »

Joan Sauret i Garcia

fou un periodista, polític i impressor català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Sauret i Garcia · Veure més »

Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va ser un polític, advocat i periodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Selves i Carner · Veure més »

Joan Tauler i Palomeras

Joan Tauler i Palomeras (també apareix com a Joan Tauler i Palomares) (Figueres, 12 de novembre de 1879 - Barcelona, 17 d'abril de 1959) va ser un advocat, periodista i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Tauler i Palomeras · Veure més »

Joan Tusquets Terrats

Joan Tusquets i Terrats (Barcelona, 31 de març de 1901 - 25 d'octubre de 1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Tusquets Terrats · Veure més »

Joan Ventura i Sureda

Joan Ventura i Sureda (Palamós, Baix Empordà 1884 - Nova York 1960) fou un traductor i militant catalanista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joan Ventura i Sureda · Veure més »

Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joaquim Folch i Torres · Veure més »

Joaquim Núñez i Roig

Joaquim Núñez i Roig (Barcelona, 18 de juliol de 1904 - 17 d'octubre del 1991) fou un activista polític i sindical.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joaquim Núñez i Roig · Veure més »

Joaquim Pou i Mas

Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme, 7 d'agost de 1891 - 1966) fou un sindicalista rabassaire i polític socialista i catalanista dels anys 30, actiu també com a dirigent local a la seva vila de Sant Pol de Mar.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joaquim Pou i Mas · Veure més »

Jordi Arquer i Saltor

Jordi Arquer i Saltor (Barcelona, 17 de març de 1907 - Perpinyà, 1981) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Jordi Arquer i Saltor · Veure més »

José Bullejos Sánchez

José Bullejos Sánchez (Romilla, província de Granada, 7 de desembre de 1899 - Mèxic, maig de 1975) fou un polític comunista espanyol.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і José Bullejos Sánchez · Veure més »

José Gaya Picón

José Gaya i Picón, (Tortosa, 1880 - Barcelona, 1936) fou un periodista conegut en les dècades dels anys vint i trenta del, forma part d'aquell grup de periodistes catalans de principis del que donaven veu als moviments de canvi i modernització de l'estat Espanyol i que buscaven un nou encaix a la relació amb Catalunya, amb més autonomia.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і José Gaya Picón · Veure més »

Josefina Macià i Lamarca

Josefina Macià i Lamarca (Lleida, 17 d'octubre de 1892 - Ciutat de Mèxic, 8 d'abril de 1983) va ser una mestressa de casa, coneguda per ser filla del president de la Generalitat, Francesc Macià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josefina Macià i Lamarca · Veure més »

Josefina Torrens i Illas

Josefina Torrents i Illas (Barcelona, 7 de juny de 1902 – Barcelona, 7 de setembre de 2006) fou una nedadora i dirigent esportiva catalana, considerada com una de les pioneres de la natació a Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josefina Torrens i Illas · Veure més »

Josep Abril i Llinés

Josep Abril i Llinés (el Masnou, Maresme, 1879 — Santiago de Xile, 1929) fou un comerciant i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Abril i Llinés · Veure més »

Josep Bordas de la Cuesta

Josep Bordas de la Cuesta (Eivissa, 7 de juny de 1877 - Ciutat de Mèxic, 13 d'abril de 1943) fou un polític català, diputat durant el període republicà del.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Bordas de la Cuesta · Veure més »

Josep Carner i Ribalta

Josep Carner i Ribalta (Balaguer, Noguera, 1898 - Simi Valley, Califòrnia, 1988) fou un escriptor i polític nacionalista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Carner i Ribalta · Veure més »

Josep Casals i Freixes

Josep Casals i Freixes (el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939) fou un polític i sastre de professió.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Casals i Freixes · Veure més »

Josep Conangla i Fontanilles

Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, Conca de Barberà, 15 de setembre de 1875 - l'Havana, 15 de maig de 1965) fou un polític, assagista i poeta català, considerat com a patriarca del catalanisme a Cuba.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Conangla i Fontanilles · Veure més »

Josep Dencàs i Puigdollers

va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Dencàs i Puigdollers · Veure més »

Josep Espinasa i Massaguer

Josep Espinasa i Massaguer (Montcada i Reixac, 14 de maig de 1894 – Ciutat de Mèxic, 11 d'octubre de 1961) fou un pediatre i polític català, mort a l'exili.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Espinasa i Massaguer · Veure més »

Josep Fàbrega i Pou

Josep Fàbrega i Pou (Palamós, 4 de gener de 1868 - Girona, 12 d'agost de 1939) va ser un polític català executat pel règim franquista.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Fàbrega i Pou · Veure més »

Josep Fortuny i Torrens

Josep Fortuny i Torrens (Mollet del Vallès, 25 d'octubre de 1902 - Barcelona, 16 de juliol de 1939) fou un pastisser i alcalde de Mollet del Vallès del 1937 al 1938.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Fortuny i Torrens · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Lleonart i Nart

Josep Lleonart i Nart (Barcelona, 9 d'octubre de 1861 - Buenos Aires, Argentina, 18 de juliol de 1936) fou un activista cultural, conferenciant i periodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Lleonart i Nart · Veure més »

Josep Maria Ainaud de Lasarte

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »

Josep Maria Alomà Sanabras

Josep Maria Alomà i Sanabras (El Catllar, 1909 - Tarragona, 1993) fou un pedagog i líder llibertari català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Maria Alomà Sanabras · Veure més »

Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Maria Batista i Roca · Veure més »

Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de desembre de 2005) fou un jurista, historiador, degà dels arxivers catalans, arxiver emèrit i fill predilecte d'Arenys de Mar.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Maria Pons i Guri · Veure més »

Josep Maria Roig i Rosich

Josep Maria Roig i Rosich (Alcover, 1947) és un historiador, escriptor i docent català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Maria Roig i Rosich · Veure més »

Josep Maria Sagarra i Plana

Josep Maria Sagarra i Plana (Sarrià, 1885 - Barcelona, 31 d'octubre de 1959) fou un fotoperiodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Maria Sagarra i Plana · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Monés i Amat

Josep Monés i Amat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 27 de juny de 1902 - 1996) va ser un constructor d'obres i pous artesians, i també un fotògraf català, que arribà a reunir un extens i important fons fotogràfic sobre la seva vila natal.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Monés i Amat · Veure més »

Josep Murillo i Mombrú

Josep Murillo i Mombrú (Sant Cugat del Vallès 1881 - l'Havana 1953), fou un polític i farmacèutic català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Murillo i Mombrú · Veure més »

Josep Pineda i Fargas

Josep Pineda i Fargas (Centelles, Osona 1894 – Hato Rey, Puerto Rico, 1973) fou un polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Pineda i Fargas · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Pujol Capsada

Josep Pujol Capsada (Reus, 1 de maig de 1869 - 15 de juliol de 1944) fou un metge, escriptor i alcalde del Prat de Llobregat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Pujol Capsada · Veure més »

Josep Soler i Vidal

Josep Soler i Vidal (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 2 d'abril 1908 - Gavà, 12 de desembre de 1999) fou un polític i historiador català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Soler i Vidal · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Viadiu i Valls

Josep Viadiu i Valls (Igualada, 6 d'abril de 1890 - Ciutat de Mèxic, 23 de desembre de 1973) fou un dirigent sindical de tendència anarcosindicalista i periodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Josep Viadiu i Valls · Veure més »

Joventut Nacionalista La Falç

Joventut Nacionalista La Falç fou una agrupació catalanista radical creada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixença, que es decantà cap al socialisme.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Joventut Nacionalista La Falç · Veure més »

Juli Garreta i Arboix

Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març del 1875 - 2 de desembre del 1925) és considerat com un dels compositors sardanistes més eminents.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Juli Garreta i Arboix · Veure més »

Juny (Garreta)

Juny és una sardana, en fa major, composta per a cobla d'onze músics de Juli Garreta i Arboix escrita entre 1919 i 1920.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Juny (Garreta) · Veure més »

Just Calveyrach

Just Calveyrach (Perpinyà, 1900 - Enghien-les-Bains, Illa de França, 19 d'abril de 1990) fou un escriptor nord-català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Just Calveyrach · Veure més »

L'Esquella de la Torratxa

L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і L'Esquella de la Torratxa · Veure més »

La Pinacoteca

La Pinacoteca va ser una galeria d'art situada al número 34 del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і La Pinacoteca · Veure més »

La Publicidad

La Publicidad va ser una publicació diària en castellà editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і La Publicidad · Veure més »

La Rambla (publicació)

El setmanari (i, més tard, diari) La Rambla (subtitulat Esport i Ciutadania) va ser fundat el 10 de febrer de 1930Vinyes, 2010 per Josep Sunyol i Garriga.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і La Rambla (publicació) · Veure més »

La ràdio a Catalunya

La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і La ràdio a Catalunya · Veure més »

La Tramontane

La Tramontane fou una revista fundada a Perpinyà el 1917 per Carles Bauby, Joan Burset i Lluís Pech, d'antuvi redactada totalment en francès però des del 1919 fou bilingüe, de manera que esdevingué el principal referent del catalanisme al Rosselló.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і La Tramontane · Veure més »

L’Estat Català: setmanari de intransigència nacionalista

L’Estat Català: setmanari de intransigència nacionalista fou una publicació barcelonina dirigida pels seguidors de la independència catalanista que reivindicava el reconeixement de la Nació catalana, tots ells encapçalats pel líder d'Estat Català, Daniel Cardona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і L’Estat Català: setmanari de intransigència nacionalista · Veure més »

Les Borges Blanques

Les Borges Blanques és un municipi de Catalunya capital de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Les Borges Blanques · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista de personatges del Polònia

La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Llista de personatges del Polònia · Veure més »

Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)

Llista de plaques commemoratives del districte de Ciutat Vella de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella) · Veure més »

Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida

Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida · Veure més »

Lluís Capdevila i Vilallonga

Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 18 d'agost de 1893 - Andorra la Vella, 17 de març de 1980) fou un escriptor, periodista i llibretista de sarsueles català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lluís Capdevila i Vilallonga · Veure més »

Lluís Casanovas i Borrell

Lluís Casanovas i Borrell (La Pobla de Segur, 1 de març del 1878 – 12 d’abril de 1968) va ser un metge i historiador català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lluís Casanovas i Borrell · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Escaler i Espunyes

Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, l'Alt Urgell, 3 de febrer de 1897 - Barcelona, 23 d'abril de 1939) fou un polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lluís Escaler i Espunyes · Veure més »

Lluís Montané i Mollfulleda

Font situada a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona (1958), amb una maja madrilenya i uns peixos, característics de l'obra de Montané, que sovint representava animals en les seves obres.http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lluís Montané i Mollfulleda · Veure més »

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »

Lluís Solà Padró

Lluís Solà Padró (Santa Coloma de Queralt, 1 de gener de 1891 - Tarragona, 20 d'octubre de 1939) va ser el primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lluís Solà Padró · Veure més »

Lola Anglada

nom de ploma de Dolors Anglada i Sarriera, fou una narradora infantil i dibuixant catalana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Lola Anglada · Veure més »

Mai Badem!

Mai Badem!: periòdic de broma i barrila va ser una publicació satírica que sortí a Reus el 1931.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Mai Badem! · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Manuel Irurita Almandoz · Veure més »

Manuel Massó i Llorens

Manuel Massó i Llorens (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1876 - Buenos Aires 1952) fou un polític i enginyer català, fill d'Antoni Massó i Casañas, amo de la Banca Massó.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Manuel Massó i Llorens · Veure més »

Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Manuel Serra i Moret · Veure més »

Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »

Marcel·lí Perelló i Domingo

Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 3 de gener de 1897 - Ciutat de Mèxic, 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Marcel·lí Perelló i Domingo · Veure més »

Maria Gràcia Bassa i Rocas

Maria Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961), sovint coneguda amb el nom de Gràcia B. de Llorenç, va ser una poeta, periodista i traductora catalana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Maria Gràcia Bassa i Rocas · Veure més »

Maria Macià i Lamarca

Maria Macià i Lamarca (?, 1897 - Barcelona, 14 de juliol de 1997) va ser una hisendada catalana, coneguda per haver estat filla de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Maria Macià i Lamarca · Veure més »

Mariana Monclús i Charles

Mariana Monclús i Charles (Alcarràs, 1908 – Barcelona, 1981) fou una mestra catalana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Mariana Monclús i Charles · Veure més »

Martí Vilanova i Purcallas

Martí Josep Enric Vilanova i Purcallas (Figueres, 1896 - Aulnay-sous-Bois, França, 1930) fou un polític que morí jove, però que tingué una gran influència en el moviment republicà i federal del seu temps.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Martí Vilanova i Purcallas · Veure més »

Max Deauville

Max Deauville, pseudònim de Maurice Duwez (Ixelles, 31 d'agost de 1881 - 1 de febrer de 1966) va ser un metge i escriptor belga en llengua francesa.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Max Deauville · Veure més »

Medalla al treball President Macià

La Medalla al treball President Macià és una distinció que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a aquelles persones que hagin destacat per les seves qualitats o mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Medalla al treball President Macià · Veure més »

Miquel Arcàngel Baltà i Botta

Miquel Arcàngel Baltà i Botta (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1964) fou un químic, farmacèutic i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Miquel Arcàngel Baltà i Botta · Veure més »

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Miquel Badia i Capell · Veure més »

Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Miquel Santaló i Parvorell · Veure més »

Modest Feu i Estrada

Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933) fou un arquitecte modernista i posteriorment noucentista titulat el 3 de febrer de 1893.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Modest Feu i Estrada · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Montserrat Isern Rabascall

Montserrat Isern Rabascall (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 1900 - Barcelona, 2 de juliol de 1986), galerista d'art, comerciant d'art català i fundadora de la galeria d’art Syra, va ser la primera dona responsable d'una galeria d’art i va organitzar la primera Fira de Dibuix al Carrer, a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Montserrat Isern Rabascall · Veure més »

Monument a Francesc Macià

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Monument a Francesc Macià · Veure més »

Natividad Yarza Planas

Natividad Yarza Planas (Valladolid, Castella, 24 de desembre de 1872 - Tolosa, Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) va ser la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Natividad Yarza Planas · Veure més »

Núria (nom)

Núria o Maria de Núria, informalment Nuri, és un nom femení d'advocació mariana a la Mare de Déu de Núria.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Núria (nom) · Veure més »

Nicolau Battestini i Galup

Nicolau Battestini i Galup (Barcelona, 28 de juny de 1895 - Barcelona, 29 d'octubre de 1981) fou un metge i polític català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Nicolau Battestini i Galup · Veure més »

Nosaltres Sols!

L'agrupació nacionalista Nosaltres Sols! fou una organització políticoarmada catalana del.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Nosaltres Sols! · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Noucentisme · Veure més »

Orphea Films

Els estudis Orphea Films van ser els primers estudis sonors de tot l'estat espanyol.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Orphea Films · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Química

El Palau de la Química va ser un edifici situat a l'Avinguda dels Montanyans, darrere del recinte del Poble Espanyol i davant de l'antic Parc d'Atraccions de la Foixarda.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Palau de la Química · Veure més »

Palau del Parlament de Catalunya

El Palau del Parlament de Catalunya, antic arsenal de la Ciutadella, és un edifici situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Palau del Parlament de Catalunya · Veure més »

Palau Miró

El Palau Miró o més correctament el Palau de Miró, era un antic casal situat a la plaça de Prim de Reus, entre el carrer de Monterols i el raval de Jesús, enderrocat el 1973, víctima de l'especulació immobiliària.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Palau Miró · Veure més »

Palestra (entitat catalanista)

Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Palestra (entitat catalanista) · Veure més »

Pantà de Riudecanyes

El pantà de Riudecanyes és un embassament que pertany a la riera de Riudecanyes, creat per una presa situada al municipi de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pantà de Riudecanyes · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc Francesc Macià

El Parc Francesc Macià és una de les atraccions més populars del Maresme i un dels parcs amb major extensió de Catalunya, exactament amb 40.000 metres quadrats.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Parc Francesc Macià · Veure més »

Partit Nacionalista Català

El Partit Nacionalista Català fou un partit polític creat el març de 1932, amb l'objectiu de cercar una via d'intervenció política i electoral dins el separatisme –l'independentisme d'aquell moment–, contrari fins aleshores a tota participació en el joc polític convencional.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Partit Nacionalista Català · Veure més »

Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra

El Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l'octubre de 1933 com a escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual es va reintegrar el febrer de 1936.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra · Veure més »

Partit Separatista Revolucionari Català

El Partit Separatista Revolucionari Català (PSRC) fou un partit polític fundat a l'Havana el 30 de setembre de 1928 durant l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, la mateixa en la que s'aprovà la Constitució Provisional de la República Catalana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Partit Separatista Revolucionari Català · Veure més »

Pati dels Tarongers

Vista general del pati dels tarongers El Pati dels Tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers en els seus escocells individuals, com se solien posar en les cases nobles del Renaixement.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pati dels Tarongers · Veure més »

Pau Boix i Rull

Pau Boix i Rull (Torrefarrera, Segrià, 1847 - Almacelles, Segrià, 1907) va ésser un petit propietari que ocupà la secretaria del jutjat de pau d'Almacelles entre els anys 1873 i 1875 que corresponen, en línies generals, al període anomenat Sexenni Revolucionari.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pau Boix i Rull · Veure més »

Pau Font de Rubinat

Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pau Font de Rubinat · Veure més »

Paulino Díez Martín

Paulino Díez Martín (Burgos, 4 de maig de 1892 – Colón, Panamà, 1980) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Paulino Díez Martín · Veure més »

Pavelló de Ràdio Barcelona

El Pavelló de Ràdio Barcelona és una obra racionalista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pavelló de Ràdio Barcelona · Veure més »

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pere Coromines i Montanya · Veure més »

Pere Mias i Codina

Pere Mias i Codina (Lleida 1880 - Montpeller 1941) fou un polític, terratinent i advocat català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pere Mias i Codina · Veure més »

Pere Pi-Sunyer i Bayo

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pere Pi-Sunyer i Bayo · Veure més »

Pere Seras i Isern

Pere Seras i Isern (Figueres, Alt Empordà 1892 - Lima, Perú 1985) fou un polític i empresari català, emigrat a Amèrica.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pere Seras i Isern · Veure més »

Pla Macià

Diorama del Pla Macià, de Josep Torres i Clavé (1932) El Pla Macià va ser un projecte urbanístic dissenyat entre 1932 i 1935 pels arquitectes Josep Lluís Sert i Le Corbusier, pensat per a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Pla Macià · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Francesc Macià

La plaça de Francesc Macià es troba a la confluència de l'Avinguda Diagonal, el carrer del Comte d'Urgell, i les avingudes de Josep Tarradellas i Pau Casals de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Plaça de Francesc Macià · Veure més »

Plaça de la Pau (Lleida)

La plaça de la Pau és una plaça de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Plaça de la Pau (Lleida) · Veure més »

Portada/efemèride desembre 25

25.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Portada/efemèride desembre 25 · Veure més »

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Prats de Molló · Veure més »

Premi Memorial Francesc Macià

El Premi Memorial Francesc Macià és un guardó que atorga anualment i des del 2007 la Fundació Josep Irla amb l'objectiu de distingir una persona i una entitat que hagin destacat en la seva acció en defensa de la llengua, la cultura o la nació catalanes.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Premi Memorial Francesc Macià · Veure més »

Premi Nacional de Literatura

El Premi Nacional de Literatura formà part dels Premis Nacionals de Cultura entre 1995 i 2012 i era concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professional de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotació de 18.000 euros.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Premi Nacional de Literatura · Veure més »

President d'Esquerra Republicana de Catalunya

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya és el líder o màxim representant d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і President d'Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Primera Dama de Catalunya

La Primera Dama de Catalunya és una designació no oficial que correspon a la muller o al marit (Primer Cavaller) del President de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Primera Dama de Catalunya · Veure més »

Primera legislatura de la Catalunya republicana

Escut de la Generalitat de Catalunya La primera legislatura de la Catalunya republicana es va iniciar el 6 de desembre de 1932, data de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya presidida per Lluís Companys.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Primera legislatura de la Catalunya republicana · Veure més »

Proclamació de la República Catalana

La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Proclamació de la República Catalana · Veure més »

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »

Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919

Edició del projecte d'Estatut publicat després de l'acte del Palau de la Música El Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 va ser aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona, el 24 i 25 de gener de 1919 amb el suport de tots els partits catalans: El Partit Republicà Català que prenia aquest Estatut com el seu objectiu principal, els radicals d'Alejandro Lerroux que li donaven suport, la Lliga Regionalista de Cambó que demanava una visió pragmàtica.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 · Veure més »

Rafael Campalans i Puig

Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933) fou un enginyer, polític i professor universitari català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Rafael Campalans i Puig · Veure més »

Rafael Font Farran

Rafael Font i Farran (Sitges, 26 de maig del 1912 - Auxerre, Borgonya, 19 de novembre del 2003), que va dir-se també Rafael Font i Ferran, va ser un dirigent polític, advocat i periodista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Rafael Font Farran · Veure més »

Rafael Ramis i Romans

Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880 - 1936), fou un mestre, periodista, polític i activista cultural català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Rafael Ramis i Romans · Veure més »

Raimat

Raimat, en ortografia tradicional Raïmat, és una entitat municipal descentralitzada de Lleida, situada a 14 km al nord-oest de la ciutat en direcció a Almacelles.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Raimat · Veure més »

Ramon Arrufat i Arrufat

Ramon Arrufat i Arrufat (les Borges Blanques, Garrigues 1897 - Barcelona 1981) fou un escriptor i polític independentista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ramon Arrufat i Arrufat · Veure més »

Ramon Fabregat i Arrufat

Ramon Fabregat i Arrufat (les Borges Blanques, Garrigues 1894 - Mèxic 1985) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ramon Fabregat i Arrufat · Veure més »

Ramon Martí i Farreras

Ramon Martí Farreras (Manresa, 1902 – Carcassona, 1989) fou un personatge polifacètic que destacà en els àmbits del periodisme, el dibuix, la pintura, la caricatura i la cinematografia.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ramon Martí i Farreras · Veure més »

Ramon Pei i Desclau

Ramon Pei i Desclau (Gironella, 1907- Vilalba dels Arcs, 1938).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ramon Pei i Desclau · Veure més »

Ramon Planes i Izabal

Ramon Planes i Izabal (Sitges, 1905 - Sitges, 1989) fou perit químic de professió, articulista, militant catalanista dins d'Estat Català o Esquerra Republicana de Catalunya i escriptor.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ramon Planes i Izabal · Veure més »

Ramon Riu i Vendrell

Ramon Riu i Vendrell (Solsona, s. XIX - dècada de 1940) fou un polític català, president de la Diputació de Lleida.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ramon Riu i Vendrell · Veure més »

Ravals de Reus

Els Ravals de Reus són un conjunt de carrers del municipi de Reus (Baix Camp) inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ravals de Reus · Veure més »

Ràdio Associació de Catalunya

Ràdio Associació de Catalunya (RAC) és una societat cooperativa catalana limitada fundada l'any 1924 que gestiona actualment, juntament amb l'empresa Radiocat XXI, les emissores amb les sigles RAC: l'emissora generalista RAC 1 i l'emissora musical RAC 105.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ràdio Associació de Catalunya · Veure més »

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ràdio Barcelona · Veure més »

Ràdio Terrassa

Ràdio Terrassa. Locució de Maribel Álvarez Ràdio Terrassa, amb l'indicatiu EAJ-25, va ser la primera emissora de ràdio que va emetre a Catalunya fora de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ràdio Terrassa · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і República Catalana · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Repressió franquista · Veure més »

Ressorgiment

Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, i considerada la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ressorgiment · Veure més »

Ricard Albert i Llauró

Ricard Albert i Llauró (Barcelona, 7 de setembre de 1907 - Barcelona, 3 de gener de 1985) fou professor i historiador de l'art.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ricard Albert i Llauró · Veure més »

Ricciotti Garibaldi

Ricciotti Garibaldi (Montevideo, Uruguai; 1847 - Roma, Itàlia; 1924) fou un general italià nascut a l'Uruguai.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ricciotti Garibaldi · Veure més »

Ricciotti Garibaldi jr

fou un militar i agent secret italià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Ricciotti Garibaldi jr · Veure més »

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Riudoms · Veure més »

Robert Surroca i Tallaferro

Robert Surroca i Tallaferro (Barcelona, 1934) és un escriptor i activista polític independentista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Robert Surroca i Tallaferro · Veure més »

Salvador Carbonell i Puig

Salvador Carbonell i Puig, Badó (Sagua la Grande, Cuba, 1882 – Santiago de Cuba, 1968), fill de catalans establerts a Cuba, va ser comerciant, activista cultural i polític, i se'l considerà el fundador del separatisme català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Salvador Carbonell i Puig · Veure més »

Salvador Vidal Rosell

Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 14 de gener de 1993) fou un polític socialista català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Salvador Vidal Rosell · Veure més »

Salvador Vilaseca i Anguera

Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d'abril de 1896 - 13 d'abril de 1975) fou un historiador i metge català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Salvador Vilaseca i Anguera · Veure més »

Samuel Pereña i Reixachs

Samuel Pereña i Reixachs (Lleida, 1894/1895 - Olot, 9 de març de 1978) fou un dirigent republicà i el primer alcalde de Tàrrega en la Segona República Espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Samuel Pereña i Reixachs · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Sant Fost de Campsentelles · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Segle XX · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Segona República Espanyola · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Selecció de futbol de Catalunya · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Setmana Tràgica · Veure més »

Societat d'Estudis Militars

La Societat d'Estudis Militars (SEM) fou una agrupació clandestina i de caràcter paramilitar, fundada a Barcelona el 1924 per militants d'Acció Catalana.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Societat d'Estudis Militars · Veure més »

Som-hi

Som-hi: mena de periòdic quinzenari, polític-satíric que apareixerà un cop cada vegada va ser un setmanari satíric aparegut a Reus el 1931.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Som-hi · Veure més »

Teatre Circ de Reus

El Teatre Circ de Reus, també anomenat Teatre-Circo o Teatre del Círcol va ser un teatre d'estiu propietat de la Societat Recreativa El Círcol.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Teatre Circ de Reus · Veure més »

Teatre Kursaal de Manresa

El Kursaal és un teatre-auditori ubicat al Passeig de Pere III de Manresa (Bages), al bell mig de la ciutat.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Teatre Kursaal de Manresa · Veure més »

Tomàs Sanmartín i Ramon

Tomàs Sanmartín i Ramon (Peralada, 10 d'agost del 1897 – Barcelona, 6 d'abril del 1977) va ser instrumentista de trombó i compositor.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Tomàs Sanmartín i Ramon · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і TV3 · Veure més »

Unión Radio (EAJ-7)

Unión Radio va ser una emissora de ràdio comercial inaugurada a Madrid per Alfons XIII el 17 de juny de 1925 amb implicacions a la radiodifusió a Catalunya.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Unión Radio (EAJ-7) · Veure més »

Vaga de la Telefònica de 1931

La vaga de la Telefònica de 1931 va ser el primer conflicte de caràcter social important al que va haver de fer front la nounada Segona República Espanyola.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vaga de la Telefònica de 1931 · Veure més »

Vallmanya (Alcarràs)

Vallmanya és una entitat de població del municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vallmanya (Alcarràs) · Veure més »

Víctor Castells i Benosa

és un artista i escriptor català, de família originària d'Estopanyà.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Víctor Castells i Benosa · Veure més »

Víctor Hurtado i Cuevas

Víctor Hurtado i Cuevas (Ciutat de Mèxic, 1948) és un economista, historiador i cartògraf català d'origen mexicà.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Víctor Hurtado i Cuevas · Veure més »

Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938) fou un militant nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vicenç Albert Ballester i Camps · Veure més »

Vicenç Camp i Tintó

Vicenç Camp i Tintó (Mollet del Vallès, 4 de novembre de 1888 - Barcelona, 19 de febrer de 1973) fou un empresari català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vicenç Camp i Tintó · Veure més »

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

Victòria dels Àngels

Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles i a Catalunya Victòria dels Àngels (Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005), fou una soprano i cantant d'òpera catalana de la segona meitat del, de les més reconegudes arreu, especialment per la seva activitat en els anys cinquanta i seixanta, el període més brillant de la seva carrera.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Victòria dels Àngels · Veure més »

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Vil·la Denise

La Vil·la Denise és una casa senyorial privada de la comuna de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vil·la Denise · Veure més »

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial és un terme que fa referència a aquells catalans, alguns amb ciutadania francesa i d'altres no, que van lluitar com a voluntaris en l'exèrcit francès per tal de donar suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Vot limitat

El vot limitat o vot restringit és una modalitat de l'escrutini majoritari plurinominal en el qual els electors disposen d'un nombre de vots inferior que el nombre d'escons a repartir.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Vot limitat · Veure més »

Xavier Sanahuja i Forgas

Xavier Sanahuja i Forgas (Sabadell, 5 de novembre de 1897 - Logronyo, 1959) fou un republicà federal català.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і Xavier Sanahuja i Forgas · Veure més »

100 Greatest Britons

100 Greatest Britons fou un programa de televisió britànic en el qual els teleespectadors votaren el que consideraren el 100 personatges britànics més importats de tots els temps.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 100 Greatest Britons · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 14 d'abril · Veure més »

14 d'abril: Macià contra Companys

14 d'abril: Macià contra Companys és una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el 2011, basada en la proclamació de la República Catalana que va tenir lloc el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 14 d'abril: Macià contra Companys · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 17 d'abril · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 1859 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 1905 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 1922 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 1926 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 1933 · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 20 de novembre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 21 de setembre · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 22 de febrer · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 23 d'abril · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 25 de desembre · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 27 de desembre · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 4 de novembre · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Macià i Llussà і 8 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Francesc Macià, Francesc Macià I Llussà, Francesc Macià Llussà, Francesc Macià i LLussà, Macià, Macià i Llussà, Francesc, President Macià.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat