Comunicació

426 les relacions: Abadia d'Altmünster, Adrià VI, Agostino Giustiniani, Aimé Simon-Girard, Ajuntament de París, Alexandre Farnese (cardenal), Alfonso Bassave, Amboise (Indre i Loira), Amfiteatre d'Arle, Andorra durant l'edat moderna, André de Foix, Andrea del Sarto, Andrea della Robbia, Andrea Doria, Andrea Navagero, Animatrònica, Anna Bolena, Anna d'Àustria (duquessa de Baviera), Anna de Bretanya, Antic Règim, Antic règim a França, Antoine Sanguin de Meudon, Antoine-Jean Gros, Antoni de Lorena, Antonio de Leyva, Antonio de Zúñiga y Guzmán, Antonio Grimani, Arquebisbat d'Embrun, Arquitectura de la Provença, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura renaixentista francesa, Art del Renaixement, Assumpte dels pasquins, Athos (personatge de ficció), Atles Miller, Auguste Dumont, Étampes, Bacus (Leonardo da Vinci), Baralla francesa, Basílica de Saint-Denis, Batalla de Bicocca, Batalla de Ceresole, Batalla de Gravelines, Batalla de Landriano, Batalla de Marignano, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Pavia, Benissanó, Benvenuto Cellini, Biblioteca Nacional de França, ..., Bisbat d'Autun, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Meaux, Bois de Boulogne, Camp de la tela d'or, Canal del Migdia, Canal lateral de la Garona, Carles de Lannoy, Carles de Lorena (1524-1574), Carles I d'Angulema, Carles II d'Orleans, Carles III de Borbó, Carles III de Savoia, Carles IV d'Alençon, Carles IV de Lorena, Carles IX de França, Carles Manuel I de Savoia, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos, rey emperador, Cartrons de Rafael, Casa de Guisa, Casa i Torre de Los Lujanes, Casal d'Àustria, Casal de La Rochefoucauld, Castell d'Amboise, Castell d'Azay-le-Rideau, Castell d'It, Castell de Benissanó, Castell de Blois, Castell de Chambord, Castell de Dudelange, Castell de Fontainebleau, Castell de Leeds, Castell de Madrid, Castell de Puyguilhem, Castell de Villesavin, Castell Sforza, Castres (Tarn), Catedral d'Amiens, Caterina d'Aragó, Caterina de Mèdici, Caterina Segurana, Centre-Vall del Loira, Charanta, Charles de Gaulle, Ciutat de Luxemburg, Claude Garamond, Claudi de Guisa, Claudin de Sermisy, Clàudia (prenom), Clàudia d'Orleans (reina consort de França), Clàudia de Mèdici, Clément Janequin, Clientelisme, Climent VII, Clos Lucé, Collège de France, College of Arms, Comtat d'Angulema, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Étampes, Comtat de Mortain, Comtat de Penthièvre, Comtat de Reynel, Comtat de Valois, Comtat del Maine, Comtessa de Thoury, Concili de Trento, Conclave de 1521–22, Conclave de 1534, Conclave de 1549–50, Conquesta de Navarra, Conseil des Commis, Cort itinerant, Cortemilia, Cortesana, Corts de Barcelona (1528), Corts de Montsó (1533), Cotxe de cavalls, Cristina de Dinamarca, Cronologia de la història de França, Cronologia de la repressió del català, Cultura del manuscrit, Delfí de França, Diana de Poitiers, Diane, Dinastia borbònica, Dinastia d'Anjou, Dinastia dels Habsburg, Dinastia safàvida, Dinastia Savoia, Dinastia Valois, Dipòsit legal, Drap d'or, Duc de Berry, Duc de Guisa, Ducat de Borbó, Ducat de Milà, Ducat de Nemours, Ducat de Savoia, Ebenista, Ecole des Jeunes de langues, Edicte de Villers-Cotterêts, Elionor d'Àustria, Els ambaixadors, Enric II de França, Enric II de Navarra, Enric III de França, Enric VIII d'Anglaterra, Erard de la Mark, Escultura del Renaixement, Església catòlica a França, Estats de Savoia, Expedició de García Jofre de Loaisa, Fantasia, Felip I de Castella, Felip II de Savoia, Felipa de Gueldre, Festivitat de les Quaranta Hores, Filibert de Chalôns, Flandes, Fogatge de 1515, Fontainebleau, França Antàrtica, François Clouet, François Rabelais, Francesc, Francesc Dassió, Francesc de Borbó (comte d'Enghien), Francesc de França, Francesc de Lorena-Harcourt, Francesc Ferran d'Ávalos, Francesc I, Francesc I de Lorena, Francesc II de França, Francesc II Sforza, Francesc III de Bretanya, Francesco Melzi, Francesco Primaticcio, Francisco de Carvajal, Gabriel Miró, Gaspar Lax, Gaspard de Coligny, Gasparo Contarini, Gaspé, Gemmes treballades, Genealogia general dels Capets, Georg von Frundsberg, Georges Bordonove, Georges d'Armagnac, Giovanni da Verrazzano, Giovanni Francesco Rustici, Glíptica, Gonzalo de Illescas, Gorjal, Guerra d'Esmalcalda, Guerra d'Itàlia de 1535-1538, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra d'Itàlia de 1551-1559, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra italiana del 1521-1526, Guerres d'Itàlia, Guerres de religió a França, Hèrcules II d'Este, Hendaia, Henry Bredemers, Hernando de Alarcón (militar), Hipòlit II d'Este, Història d'Itàlia, Història d'Occitània, Història de França, Història de l'espasa, Història de les biblioteques, Història de Madrid, Història de Mònaco, Història de Normandia, Història de Nova York, Història del Brasil, Història del Líban, Història del papat, Hondarribia, Honorat II de Savoia, Hugonot, Hugues Salel, Illa del Coco, Illes Eòlies, Imperi colonial francès, INALCO, Iogurt, Isabel Clara Eugènia, Isabel de Portugal i d'Aragó, Isabel de Requesens i Enríquez, Isabel de Valois, Isabella di Morra, Italofília, Jacopo Sadoleto, Jacques Cartier, Jacques Dubois, Jacques Lefèvre d'Étaples, Jaume Valls, Jean de Lorena, Jean du Bellay, Jean Le Veneur, Jean Marais, Jean Mouton, Jean Siméon Chardin, Jean-Baptiste Le Gendre, Joan Aldana, Joan I d'Angulema, Joan Jeroni Doménech, Joan Martí Població, Joana I de Castella, Joana III de Navarra, John Dudley, Jordi d'Àustria, Jornada d'Alger (1541), Juli II, Juli III, Julià de Mèdici (1479-1516), Junta de Valladolid, Karl V, Khair ed-Din Barba-rossa, La Bastilla, La Belle Ferronière, La Gioconda, La Mare de Déu de les roques (Louvre), La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna, La presó del rei de França, La princesa de Clèves (pel·lícula), La vita di Leonardo da Vinci, Laocoont i els seus fills, Le Havre, Leonardo da Vinci, Les misterioses ciutats d'or (sèrie d'animació del 2012), Lisa Gherardini, Lleó X, Llengua administrativa, Lliçó, Lliga de Cambrai, Llista de barons de Montfort, Llista de bisbes de Mende, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de governants de Bretanya, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Llista de referències catalanes en obres escrites, Llista de reis de França, Llista de rellotgers, Lluís de Nàpols, Lluís I d'Orleans, Lluís III d'Orleans, Lluís III de Montpensier, Lluís XII de França, Lluís XIV de França, Lluïsa de Montpensier, Lluïsa de Savoia, Loís Delluc, Lomazzo, Loteria, Luigi Alamanni, Magdalena de Valois, Manieristes del nord, Manuel Filibert de Savoia, Marc Antoni Aldana, Marca d'impressor, Margarida d'Angulema, Margarida de Borbó i de Borgonya, Margarida de Valois (duquessa de Berry), Margarida de Valois (reina de França), Maria Bolena, Maria de Borbó-Vendôme, Maroilles (formatge), Marsella, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià Sforza, Melfi, Michel de L'Hospital, Minoria nacional, Moda, Monarquia d'Espanya, Monarquia electiva, Montblanc (Erau), Montfort-l'Amaury, Montreal, Morter de mà, Museu del Louvre, Museus Vaticans, Niça, Nicolau Perrenot de Granvelle, Nou preuats, Nova França, Occitània del segle XIV al XVII, Odet de Foix, Oronce Finé, Palau Abària, Papa Marcel II, Parmigianino, Pati de la Infanta, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Pau III, Pedraza, Pere de Cardona (arquebisbe), Pintura del Renaixement, Pomera comuna, Pont au Double, Pont de la Daurada, Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc, Prefabricació, Raffaello Sanzio, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, Rebel·lió de Gant, Reforma Protestant, Regió Flamenca, Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Saguenay, Reina Clàudia, Renaixement francès, Renata de França, Rinoceront de Dürer, Riu Hudson, Rosso Fiorentino, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Didier-au-Mont-d'Or, Saló literari, Saler de Cellini, Sampiero Corso, San Luigi dei Francesi, Sant Sulpici de París, Santa María de la Redonda, Saqueig de Cadaqués i Palamós, Saqueig de Pineda de Mar, Sebastiano Serlio, Senyoria de Beaujeu, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge d'Hondarribia, Setge de Florència, Setge de Nàpols (1528), Setge de Niça (1543), Setge de Perpinyà (1542), Solimà I el Magnífic, Susana de Borbó, Taddeo Zuccaro, The Tudors, Thomas Wolsey, Titus Livi, Tractat d'Ardres, Tractat de Barcelona (1529), Tractat de Blois (1504), Tractat de Madrid (1526), Tractat de Saragossa (1529), Tractat de Tordesillas, Treva de Niça, Triboulet, Turena, Una vida violenta, Uniformisme lingüístic a França, Valdesos, Valentina Visconti, Valerio Belli, Venus, Cupido, la Follia i el Temps, Vergonha, Vescomtat d'Aunay, Vescomtat de Bearn, Viola d'arc, Vitry-le-François, When Knighthood Was in Flower, 1529, 1537, 24 de juliol, 29 de juny, 7 de juny. Ampliar l'índex (376 més) » « Shrink índex

Abadia d'Altmünster

L'Abadia d'Altmünster Abbey era un monestir benedictí situat a l'altiplà d'Altmünster, entre el Mercat de peix i les àrees de Clausen de la Ciutat de Luxemburg, fundat el 1083 per Conrad I de Luxemburg, com un monestir privat i un centre religiós del seu comtat.

Nou!!: Francesc I de França і Abadia d'Altmünster · Veure més »

Adrià VI

Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Nou!!: Francesc I de França і Adrià VI · Veure més »

Agostino Giustiniani

va ser un bisbe, lingüista i geògraf catòlic genovès.

Nou!!: Francesc I de França і Agostino Giustiniani · Veure més »

Aimé Simon-Girard

Aimé Max Simon dit Aimé Simon-Girard (11è districte de París, 20 de març de 1889- 8è districte de París, 15 de juliol de 1950) va ser un cantant d'opereta i actor francès.

Nou!!: Francesc I de França і Aimé Simon-Girard · Veure més »

Ajuntament de París

LAjuntament de París (Hôtel de Ville, en francès) allotja les institucions del govern municipal de París.

Nou!!: Francesc I de França і Ajuntament de París · Veure més »

Alexandre Farnese (cardenal)

Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.

Nou!!: Francesc I de França і Alexandre Farnese (cardenal) · Veure més »

Alfonso Bassave

Alfonso Vázquez López de Sá (Madrid, 29 de desembre de 1979) és un actor espanyol, conegut pels seus papers a sèries com Hispania, Gran Hotel, Amar es para siempre o Carlos, Rey Emperador.

Nou!!: Francesc I de França і Alfonso Bassave · Veure més »

Amboise (Indre i Loira)

Amboise és una comuna francesa del departament de l'Indre i Loira i de la regió de Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Francesc I de França і Amboise (Indre i Loira) · Veure més »

Amfiteatre d'Arle

L'amfiteatre d'Arle és una construcció romana de finals del, en el marc de les extensions flavianes de la ciutat.

Nou!!: Francesc I de França і Amfiteatre d'Arle · Veure més »

Andorra durant l'edat moderna

L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.

Nou!!: Francesc I de França і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »

André de Foix

André de Foix (1490 - 1547) va ser un general francès, Senyor de Lesparrou (o Asparroz o Asparrots).

Nou!!: Francesc I de França і André de Foix · Veure més »

Andrea del Sarto

Andrea del Sarto (Gualfonda, prop de Florència, 16 de juliol del 1486 - 21 de gener del 1531) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Andrea del Sarto · Veure més »

Andrea della Robbia

Capella dels estigmes, Santuari de Verna Andrea della Robbia (Florència, 24 d'octubre de 1435 – ibídem, 4 d'agost de 1525) va ser un escultor i ceramista italià.

Nou!!: Francesc I de França і Andrea della Robbia · Veure més »

Andrea Doria

Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.

Nou!!: Francesc I de França і Andrea Doria · Veure més »

Andrea Navagero

Andrea Navagero, conegut amb el cognom llatinitzat de Naugerius (Venècia, 1483 - Blois, Orleanès, 1529) fou un humanista, escriptor, bibliotecari i diplomàtic italià.

Nou!!: Francesc I de França і Andrea Navagero · Veure més »

Animatrònica

''Tiranosaure'' animatrònic, durant el seu emplaçament al «Combe Martin Wildlife and Dinosaur Park» a Devon, Anglaterra. Es coneix com a animatrònica la tècnica que mitjançant l'ús de mecanismes robòtics i/o electrònics simula l'aspecte i el comportament d'éssers vius, emprant titelles o altres ninots mecànics, anomenats «animatrònics».

Nou!!: Francesc I de França і Animatrònica · Veure més »

Anna Bolena

Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501 - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.

Nou!!: Francesc I de França і Anna Bolena · Veure més »

Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)

Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Múnic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).

Nou!!: Francesc I de França і Anna d'Àustria (duquessa de Baviera) · Veure més »

Anna de Bretanya

Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.

Nou!!: Francesc I de França і Anna de Bretanya · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Francesc I de França і Antic Règim · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Francesc I de França і Antic règim a França · Veure més »

Antoine Sanguin de Meudon

Antoine Sanguin de Meudon, va néixer a la Picardia el 1502 i va morir el 25 de novembre de 1559 a París, va ser capellà del rei Francesc I, arquebisbe de Tolosa, i cardenal de Meudon.

Nou!!: Francesc I de França і Antoine Sanguin de Meudon · Veure més »

Antoine-Jean Gros

Antoine-Jean Gros, per François Gérard Retrat de Christine Boyer, c. 1800 Baron Antoine-Jean Gros (16 de març de 1771 – 25 de juny de 1835), també conegut com a Jean-Antoine Gros, va ser un pintor de temes històrics neoclàssic.

Nou!!: Francesc I de França і Antoine-Jean Gros · Veure més »

Antoni de Lorena

Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.

Nou!!: Francesc I de França і Antoni de Lorena · Veure més »

Antonio de Leyva

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Nou!!: Francesc I de França і Antonio de Leyva · Veure més »

Antonio de Zúñiga y Guzmán

Antonio de Zuñiga en la decoració ceràmica del claustre de la Capitania General de Barcelona Antonio de Zúñiga i Guzmán (Plasencia, c. 1480 - 1533), noble espanyol de la Casa de Zúñiga, Gran prior de Castella de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta, General de l'Exèrcit Imperial en la lluita contra la rebel·lió dels Comuneros, coneguda com la Guerra de les Comunitats de Castella en temps de l'Emperador del Sacre Imperi Carlos V i Virrei de Catalunya del 1523 al 1525.

Nou!!: Francesc I de França і Antonio de Zúñiga y Guzmán · Veure més »

Antonio Grimani

Antonio Grimani (Venècia, 1434 - Venècia, 1523) va ser militar al servei de la República de Venècia, i Dux de Venècia des del 1521 al 1523.

Nou!!: Francesc I de França і Antonio Grimani · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: Francesc I de França і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: Francesc I de França і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Nou!!: Francesc I de França і Arquitectura del Renaixement · Veure més »

Arquitectura renaixentista francesa

Castell de Chenonceau (1515-1522). Façana interior del castell de Blois (1514-1527). Castell de Chambord (1519-1539). Larquitectura renaixentista francesa és una denominació historiogràfica amb la qual es designa la producció arquitectònica de principis de l'edat moderna en el que avui és França, -aleshores principalment el regne de França, encara que també parts de Flandes, Lorena, Alsàcia, Savoia, Cerdanya, Bretanya i Provença-.

Nou!!: Francesc I de França і Arquitectura renaixentista francesa · Veure més »

Art del Renaixement

El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.

Nou!!: Francesc I de França і Art del Renaixement · Veure més »

Assumpte dels pasquins

Lassumpte dels pasquins (l'affaire des placards) va ser un esdeveniment que es va produir a França la nit del 17 al 18 d'octubre de 1534 i que va precipitar els esdeveniments que van acabar en les Guerres de Religió. L'assumpte va suposar la fi de les polítiques de conciliació de Francesc I, que anteriorment havien intentat protegir els protestants de les més extremes mesures del Parlament de París, i va generar també els precs públics de Philipp Melanchthon convidant a la moderació.

Nou!!: Francesc I de França і Assumpte dels pasquins · Veure més »

Athos (personatge de ficció)

Athos, també conegut com el comte Olivier de La Fère, és un personatge de ficció creat per Alexandre Dumas a la novel·la Els tres mosqueters (1844).

Nou!!: Francesc I de França і Athos (personatge de ficció) · Veure més »

Atles Miller

LAtlas Miller és un conjunt de mapes manuscrits finament il·luminats realitzats a Portugal cap a 1519 i conservats actualment a la Biblioteca Nacional de França.

Nou!!: Francesc I de França і Atles Miller · Veure més »

Auguste Dumont

Augustin-Alexandre Dumont, (París 4 d'agost de 1801 - París, 28 de gener de 1884) va ser un escultor francès autor de l'escultura amb què acaba la columna de juliol erigida en la Plaça de la Bastilla de París.

Nou!!: Francesc I de França і Auguste Dumont · Veure més »

Étampes

Étampes és un municipi francès al departament d'Essonne (regió de l'Illa de França).

Nou!!: Francesc I de França і Étampes · Veure més »

Bacus (Leonardo da Vinci)

Bacus (en italià, Bacco) és un quadre sovint atribuït al pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.

Nou!!: Francesc I de França і Bacus (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Baralla francesa

Baralla estàndard de 32 cartes del patró de París La baralla francesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes repartides en quatre pals: cors, diamants, trèvols i piques.

Nou!!: Francesc I de França і Baralla francesa · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Francesc I de França і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Batalla de Bicocca

La batalla de Bicocca fou el combat lliurat el 27 d'abril de 1522 durant la Guerra d'Itàlia de 1521–26, a prop de la localitat del mateix nom, situada a l'antic Ducat de Milà.

Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Bicocca · Veure més »

Batalla de Ceresole

La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.

Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Ceresole · Veure més »

Batalla de Gravelines

La batalla de Gravelines va tenir lloc el 13 de juliol de 1558 en el poble de Gravelines, prop de Calais, i va marcar el final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes, que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.

Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Gravelines · Veure més »

Batalla de Landriano

La batalla de Landriano, que va tenir lloc el 21 de juny de 1529, durant la Guerra de la Lliga de Cognac (una de les anomenades Guerres d'Itàlia), va significar el final de les ambicions de Francesc I de França per rivalitzar pel domini del nord d'Itàlia amb Carles I d'Espanya.

Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Landriano · Veure més »

Batalla de Marignano

La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.

Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Marignano · Veure més »

Batalla de Mohács (1526)

La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.

Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »

Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Pavia · Veure més »

Benissanó

Benissanó és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Francesc I de França і Benissanó · Veure més »

Benvenuto Cellini

Benvenuto Cellini (3 de novembre del 1500 – 13 de febrer del 1571) va ser un orfebre, pintor, escultor, soldat i músic italià del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Benvenuto Cellini · Veure més »

Biblioteca Nacional de França

La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.

Nou!!: Francesc I de França і Biblioteca Nacional de França · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Francesc I de França і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat de Glandèves

La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Francesc I de França і Bisbat de Glandèves · Veure més »

Bisbat de Meaux

El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.

Nou!!: Francesc I de França і Bisbat de Meaux · Veure més »

Bois de Boulogne

Llac superior al Bois de Boulogne El Bois de Boulogne (bosc de Boulogne) es troba al 16è arrondissement de París.

Nou!!: Francesc I de França і Bois de Boulogne · Veure més »

Camp de la tela d'or

Francesc I de França. Enric VIII d'Anglaterra. S'anomena Camp de la Tela d'Or, o també Camp del Drap d'Or a la trobada diplomàtica celebrada del 7 de juny al 20 de juny de 1520 entre el rei Francesc I de França i el rei Enric VIII d'Anglaterra, en els prats del territori francès de Balinghem, situats entre Guînes i Ardres, prop de Calais -sota domini anglès en aquells moments- amb la finalitat d'arribar a un acord que posés fi a les hostilitats entre els seus regnes, i alhora concertar una aliança per aturar l'avanç d'Espanya, governada per l'emperador Carles V d'Habsburg.

Nou!!: Francesc I de França і Camp de la tela d'or · Veure més »

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Nou!!: Francesc I de França і Canal del Migdia · Veure més »

Canal lateral de la Garona

El canal lateral de la Garona, també anomenat Canal de la Garona, és un canal navegable francès de petit calat, que uneix Tolosa de Llenguadoc amb Langon, prop de Bordeus i que juntament amb el Canal del Migdia uneixen el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic en el conjunt que es coneix com a Canal dels dos Mars.

Nou!!: Francesc I de França і Canal lateral de la Garona · Veure més »

Carles de Lannoy

Carles de Lannoy,senyor de Sanzeilles, Erquelinnes i Maingoval (Valenciennes, ca. 1487 - Gaeta, 23 de setembre de 1527), noble borgonyó nomenat virrei de Nàpols (1522 a 1527).

Nou!!: Francesc I de França і Carles de Lannoy · Veure més »

Carles de Lorena (1524-1574)

Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.

Nou!!: Francesc I de França і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »

Carles I d'Angulema

Carles d'Orleans o Carles I d'Angulema (?, 1459 -?, 1496) fou Comte d'Angulema i de Périgord (1467 - 1496).

Nou!!: Francesc I de França і Carles I d'Angulema · Veure més »

Carles II d'Orleans

Escut d'armes dels ducs d'Orleans Carles II d'Orleans (Saint Germain-en-Laye 1522 - Forestmontier 1545), príncep de França i duc d'Orleans (Carles II 1522-1545) i dAngulema (Carles IV 1540-1545).

Nou!!: Francesc I de França і Carles II d'Orleans · Veure més »

Carles III de Borbó

miniatura Carles III de Borbó, nascut el 17 de febrer de 1490 a Montpensier, mort el 6 de maig de 1527 a Roma, va ser comte de Montpensier, de Clarmont i delfí d'Alvèrnia de 1501 a 1523, després duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forès, de Clermont-en-Beauvaisis i de la Marca, vescomte de Carlat i de Murat, príncep de Dombes i senyor de Beaujeu de 1505 a 1521.

Nou!!: Francesc I de França і Carles III de Borbó · Veure més »

Carles III de Savoia

Carles III de Savoia o Carles el Bo (Chazey, Ducat de Savoia, avui en dia part del departament francès d'Ain, 10 d'octubre de 1486 - Vercelli, 17 d'agost de 1553) fou el duc de Savoia entre 1504 i 1536, encara que la major part del seu ducat va estar ocupat pel Regne de França entre 1536 i la seva mort.

Nou!!: Francesc I de França і Carles III de Savoia · Veure més »

Carles IV d'Alençon

Carles IV de Valois, duc d'Alençon (1489 - Lió 1525), fou un príncep de sang de la casa dels Valois.

Nou!!: Francesc I de França і Carles IV d'Alençon · Veure més »

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Nou!!: Francesc I de França і Carles IV de Lorena · Veure més »

Carles IX de França

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).

Nou!!: Francesc I de França і Carles IX de França · Veure més »

Carles Manuel I de Savoia

Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.

Nou!!: Francesc I de França і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Francesc I de França і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlos, rey emperador

Carlos, Rey Emperador va ser una sèrie de televisió espanyola transmesa del 7 de setembre de 2015 fins al 25 de gener del 2016 per mitjà de la cadena espanyola TVE.

Nou!!: Francesc I de França і Carlos, rey emperador · Veure més »

Cartrons de Rafael

''La pesca miraculosa'', primer ''cartró'' de la sèrie. Els Cartrons de Rafael són un grup de set grans models per a tapissos, dissenyats pel pintor renaixentista Raffaello Sanzio per a la Capella Sixtina del Palau Vaticà i actualment conservats a Londres.

Nou!!: Francesc I de França і Cartrons de Rafael · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: Francesc I de França і Casa de Guisa · Veure més »

Casa i Torre de Los Lujanes

La casa i torre de Los Lujanes, a la plaça de la Vila de Madrid, és un dels conjunts arquitectònics més antics de la capital d'Espanya.

Nou!!: Francesc I de França і Casa i Torre de Los Lujanes · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Francesc I de França і Casal d'Àustria · Veure més »

Casal de La Rochefoucauld

'''Blasó dels senyors de La Rochefoucauld''': ''Burelat de argent i atzur amb tres espigues de gules enquadernant sobre el tot, el del cap escapçat'' (l'espiga del cap escapçada per la vora de l'escut) La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al.

Nou!!: Francesc I de França і Casal de La Rochefoucauld · Veure més »

Castell d'Amboise

El castell d'Amboise (en francès, Château d'Amboise) és un castell francès que domina des d'un promontori el riu Loira al seu pas per Amboise, al departament francès d'Indre-et-Loire, englobat en el conjunt de Castells del Loira que foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2000.

Nou!!: Francesc I de França і Castell d'Amboise · Veure més »

Castell d'Azay-le-Rideau

El castell d'Azay-le-Rideau (en francès château d'Azay-le-Rideau) és un dels més excel·lents exemples de l'arquitectura renaixentista francesa.

Nou!!: Francesc I de França і Castell d'Azay-le-Rideau · Veure més »

Castell d'It

El castell des de l'embarcador de l'illa El castell d'It (en occità, castèu d'It i, en francès, château d'If) és una fortalesa bastida sobre l'illot del mateix nom que forma part de l'arxipèlag del Frieu, davant de la costa de Marsella.

Nou!!: Francesc I de França і Castell d'It · Veure més »

Castell de Benissanó

El Castell de Benissanó, un dels millor conservats del País Valencià, va ser edificat en la segona meitat del sobre el solar d'una antiga alqueria àrab denominada Benixanut, gràcies als desitjos de la família Cavanilles i Villarrasa, senyors de Benissanó.

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Benissanó · Veure més »

Castell de Blois

El castell de Blois, situat al departament de Loir-et-Cher, forma part del conjunt dels Castells del Loira declarays Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2000.

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Blois · Veure més »

Castell de Chambord

El castell de Chambord està situat a la vall del Loira i va ser construït com un pavelló de caça per a Francesc I de França, que va mantenir les seves residències reials al castell de Blois i al castell d'Amboise.

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Chambord · Veure més »

Castell de Dudelange

Les ruïnes del Castell de Dudelange (en francès: Château de Dudelange), es troben al Mont Saint-Jean, un pujol boscós a l'oest de Dudelange al sud de Luxemburg.

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Dudelange · Veure més »

Castell de Fontainebleau

El castell de Fontainebleau és un castell renaixentista al costat de la ciutat de Fontainebleau, al departament de Sena i Marne.

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Fontainebleau · Veure més »

Castell de Leeds

El castell de Leeds és una fortalesa pertanyent al patrimoni anglès del Regne Unit (English Heritage).

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Leeds · Veure més »

Castell de Madrid

El castell de Madrid cap a 1720 El castell, segons Androuet du Cerceau El castell de Madrid (Château de Madrid, en francès), originàriament nomenat de Boulogne, va ser construït el 1527 en el Bois de Boulogne a instàncies de Francesc I i completat per Enric II cap a 1552.

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Madrid · Veure més »

Castell de Puyguilhem

El castell de Puyguilhem és als voltants de Vilars (Dordonya).

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Puyguilhem · Veure més »

Castell de Villesavin

El castell de Villesavin —Château de Villesavin— és un castell situat a la comuna de Tour-en-Sologne (França), al departament de Loir-et-Cher, a uns 17 km de Blois, a 9 km de Chambord i a 6 km de Cheverny.

Nou!!: Francesc I de França і Castell de Villesavin · Veure més »

Castell Sforza

El Castell Sforza (en italià: Castello Sforzesco) és un castell que està al barri vell de Milà, Itàlia, i que actualment alberga uns museus d'art de diverses temàtiques.

Nou!!: Francesc I de França і Castell Sforza · Veure més »

Castres (Tarn)

Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).

Nou!!: Francesc I de França і Castres (Tarn) · Veure més »

Catedral d'Amiens

La catedral d'Amiens (en francès: Cathédrale Notre-Dame d'Amiens) és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu que es troba a la ciutat d'Amiens, en el departament del Somme; és la més gran de França pel seu volum interior, d'uns 200.000 m³.

Nou!!: Francesc I de França і Catedral d'Amiens · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: Francesc I de França і Caterina d'Aragó · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: Francesc I de França і Caterina de Mèdici · Veure més »

Caterina Segurana

Caterina Segurana (en occità Catarina Segurana) fou una heroïna popular de Niça, que tingué un paper important en el setge de la vila de Niça, aliada de Savoia, per part dels turcs aliats del rei Francesc I de França l'estiu de 1543.

Nou!!: Francesc I de França і Caterina Segurana · Veure més »

Centre-Vall del Loira

Centre-Vall del Loira (en francès Centre-Val de Loire) és una de les tretze regions de la França Europea.

Nou!!: Francesc I de França і Centre-Vall del Loira · Veure més »

Charanta

La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.

Nou!!: Francesc I de França і Charanta · Veure més »

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Francesc I de França і Charles de Gaulle · Veure més »

Ciutat de Luxemburg

Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Nou!!: Francesc I de França і Ciutat de Luxemburg · Veure més »

Claude Garamond

La paraula Garamond en Adobe Garamond Pro Claude Garamond (París, 1490 - 1561) va ser un tipògraf, impressor i gravador de matrius francès.

Nou!!: Francesc I de França і Claude Garamond · Veure més »

Claudi de Guisa

Claudi de Lorena o Claudi de Guisa (nascut el 20 d'octubre de 1496 a Condé, a Lorena - mort el 12 d'abril de 1550 a Joinville, a Xampanya, comte (1508), després duc d'Aumale (1547), comte (1520) i després duc de Guisa (1528), va ser un militar francès i el fundador de la família de Guisa.

Nou!!: Francesc I de França і Claudi de Guisa · Veure més »

Claudin de Sermisy

Claudin de Sermisy (vers el 1490 - 13 d'octubre de 1562) fou un compositor francès del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Claudin de Sermisy · Veure més »

Clàudia (prenom)

Clàudia és un nom de fonts femení.

Nou!!: Francesc I de França і Clàudia (prenom) · Veure més »

Clàudia d'Orleans (reina consort de França)

Clàudia de França i Bretanya Clàudia de França o d'Orléans (13 d'octubre de 1499, Romorantin - 20 de juliol de 1524, Blois) fou filla del rei Lluís XII de França i d'Anna, duquessa de Bretanya.

Nou!!: Francesc I de França і Clàudia d'Orleans (reina consort de França) · Veure més »

Clàudia de Mèdici

Clàudia de Mèdici (4 de juny de 1604 – 25 de desembre de 1648) fou filla de Ferran I de Mèdici gran duc de Toscana i de Cristina de Lorena.

Nou!!: Francesc I de França і Clàudia de Mèdici · Veure més »

Clément Janequin

Clément Janequin (c. 1485 - 1558) fou un compositor francès del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Clément Janequin · Veure més »

Clientelisme

Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.

Nou!!: Francesc I de França і Clientelisme · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Francesc I de França і Climent VII · Veure més »

Clos Lucé

Clos Lucé és una mansió a Amboise (França), ubicada a 500 metres del castell d'Amboise, al qual està connectat per un passatge clandestí.

Nou!!: Francesc I de França і Clos Lucé · Veure més »

Collège de France

Pati interior del Collège de France. El Collège de France (Col·legi de França) és una prestigiosa institució d'ensenyament superior i de recerca.

Nou!!: Francesc I de França і Collège de France · Veure més »

College of Arms

El College of Arms o Herald's College (Col·legi d'Armes o Col·legi d'Heralds) és una empresa reial consistent en oficials d'armes professionals, amb jurisdicció sobre Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i alguns reialmes de la Commonwealth.

Nou!!: Francesc I de França і College of Arms · Veure més »

Comtat d'Angulema

Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat d'Angulema · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat d'Étampes

El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat d'Étampes · Veure més »

Comtat de Mortain

Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat de Mortain · Veure més »

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat de Penthièvre · Veure més »

Comtat de Reynel

El comtat de Reybel fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrat a Reynel, avui una comuna del departament de l'Alt Marne (Haute-Marne) a la regió Champagne-Ardenne.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat de Reynel · Veure més »

Comtat de Valois

El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat de Valois · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: Francesc I de França і Comtat del Maine · Veure més »

Comtessa de Thoury

La comtessa de Thoury va ser una de les nombroses amants del rei Francesc I de França.

Nou!!: Francesc I de França і Comtessa de Thoury · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Francesc I de França і Concili de Trento · Veure més »

Conclave de 1521–22

El conclave papal que es va dur a terme entre 1521 i 1522 va donar com a resultat l'elecció del Papa Adrià VI per succeir Lleó X. El conclave es va caracteritzar en un principi per les candidatures dels cardenals Giulio de Medici i Alexandre Farnese, encara que els Colonna i altres cardenals frustraren les seves aspiracions.

Nou!!: Francesc I de França і Conclave de 1521–22 · Veure més »

Conclave de 1534

El conclave papal de 1534 es va celebrar després de la mort del papa Climent VII, i va triar com el seu successor el cardenal Alexandre Farnese, que va esdevenir el Papa Pau III.

Nou!!: Francesc I de França і Conclave de 1534 · Veure més »

Conclave de 1549–50

El conclave de 1549-50 va ser convocat després de la mort del Papa Pau III, i finalment va triar Giovanni Del Monte com el Papa Juli III.

Nou!!: Francesc I de França і Conclave de 1549–50 · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Francesc I de França і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conseil des Commis

La seu del ''Conseil des Commis'' en la plaça Émile Chanoux. El Conseil des Commis, (en italià, Consiglio dei Commessi, és una institució històrica valdostana nascuda el 7 de març del 1536 de la voluntat de l'Assemblea enfront de la invasió dels territoris dels Estats de Savoia pel rei Francesc I de França. Gràcies a l'experiència del comte Renat de Challant, llavors governador de la Vall, i del bisbe Pierre Gazin, va començar una intensa activitat diplomàtica que s'acabarà per un tractat de neutralitat en l'any 1537 amb el rei Francesc I de França. L'escultor valdostan Giovanni Thoux va realitzar un baix relleu policrom figurant l'origen del Conseil des Commis.

Nou!!: Francesc I de França і Conseil des Commis · Veure més »

Cort itinerant

Els reis itinerants, pintura medieval, a l'antiga església de Dädesjö, Suècia La cort itinerant pot definir-se com «l'alternativa de tenir una capital», un centre polític permanent des del qual es governa un regne.

Nou!!: Francesc I de França і Cort itinerant · Veure més »

Cortemilia

Cortemilia (en occità Cortmija en piemontès) és una comuna de 2.482 habitants a la província de Cuneo al Piemont (Itàlia).

Nou!!: Francesc I de França і Cortemilia · Veure més »

Cortesana

Una cortesana, (Vegeu també dama de companyia) en un origen i com a femení de cortesà, era aquella dona que assistia a la cort d'un monarca o d'algun poderós.

Nou!!: Francesc I de França і Cortesana · Veure més »

Corts de Barcelona (1528)

Les Corts de Barcelona de 1528 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Francesc de Solsona.

Nou!!: Francesc I de França і Corts de Barcelona (1528) · Veure més »

Corts de Montsó (1533)

Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.

Nou!!: Francesc I de França і Corts de Montsó (1533) · Veure més »

Cotxe de cavalls

Cotxe de cavalls Un cotxe de cavalls és un carruatge compost d'una caixa gran, semicircular o d'un altre tipus suspesa en corretges o posada sobre molles dins de la qual hi ha seients per a dos, quatre o més persones.

Nou!!: Francesc I de França і Cotxe de cavalls · Veure més »

Cristina de Dinamarca

Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).

Nou!!: Francesc I de França і Cristina de Dinamarca · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Francesc I de França і Cronologia de la història de França · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Francesc I de França і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cultura del manuscrit

cultura impresa, i l'era de la informació. La cultura del manuscrit utilitza escrits a mà per emmagatzemar i difondre informació; a l'Occident, per regla general precedeix a l'edat d'impressió.

Nou!!: Francesc I de França і Cultura del manuscrit · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: Francesc I de França і Delfí de França · Veure més »

Diana de Poitiers

Diana de Poitiers (Castell de Saint-Vallier (Droma), 3 de setembre de 1499 - Anet, Eure-et-Loir, 25 d'abril de 1566) fou una dama de la noblesa francesa.

Nou!!: Francesc I de França і Diana de Poitiers · Veure més »

Diane

Diane és una pel·lícula estatunidenca dirigida per David Miller, estrenada el 1956.

Nou!!: Francesc I de França і Diane · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Francesc I de França і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Francesc I de França і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Francesc I de França і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: Francesc I de França і Dinastia safàvida · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Francesc I de França і Dinastia Savoia · Veure més »

Dinastia Valois

La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.

Nou!!: Francesc I de França і Dinastia Valois · Veure més »

Dipòsit legal

Dipòsit legal és un terme jurídic que es fa servir en la legislació de diversos països per indicar una provisió per a l'estat d'un nombre determinat de còpies de qualsevol tipus de producció cultural (llibre, films...). És a dir, és l'obligació legal que tenen els editors, impressors, i productors de donar a l'Estat un seguit d'exemplars de les seves obres per tal de garantir l'accés i preservació a la producció bibliogràfica, discogràfica, etc.

Nou!!: Francesc I de França і Dipòsit legal · Veure més »

Drap d'or

Tela teixida amb fil folrat d'or en espiral, mitjançant una petita cinta plana. El teixit inclou un cordonet vermell. L'expressió drap d'or, roba d'or o roba daurada designa un teixit amb ordit de fil de seda i trama de fil amb contingut i aspecte d'or.

Nou!!: Francesc I de França і Drap d'or · Veure més »

Duc de Berry

El títol de Duc de Berry o Berri (Francès: duc de Berry) és un títol nobiliari francès que va ser utilitzat sovint pels membres menors de la Família Reial Francesa.

Nou!!: Francesc I de França і Duc de Berry · Veure més »

Duc de Guisa

Duc de Guisa (en francès Duc de Guise) fou un títol de la noblesa francesa creat el 1528 que va pertànyer inicialment a la Casa de Guisa, branca menor de la casa de Lorena.

Nou!!: Francesc I de França і Duc de Guisa · Veure més »

Ducat de Borbó

Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).

Nou!!: Francesc I de França і Ducat de Borbó · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Francesc I de França і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Nemours

Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing.

Nou!!: Francesc I de França і Ducat de Nemours · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Francesc I de França і Ducat de Savoia · Veure més »

Ebenista

Ebeniste és un préstec (del francès) per a un fuster de mobles, particularment un que treballa en banús.

Nou!!: Francesc I de França і Ebenista · Veure més »

Ecole des Jeunes de langues

L'École des Jeunes de langues (Escola de Joves de llengües) va ser creada el 1669 per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert, per tal de formar els futurs intèrprets en llengües orientals (en francès en deien aleshores drogman), és a dir: turc, àrab, persa, armeni, etcètera.

Nou!!: Francesc I de França і Ecole des Jeunes de langues · Veure més »

Edicte de Villers-Cotterêts

Edicte de Villers-Cotterêts L'Ordonança (o, impròpiament, l'edicte) de Villers-Cotterêts fou edicte dictat a aquesta vila vora Soissons, a l'actualment departament d'Aisne (Picardia), el 15 d'agost del 1539 pel rei Francesc I de França i en el qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibia l'ús en els escrits judicials i a l'administració de qualsevol llengua que no fos el vulgare françois.

Nou!!: Francesc I de França і Edicte de Villers-Cotterêts · Veure més »

Elionor d'Àustria

Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.

Nou!!: Francesc I de França і Elionor d'Àustria · Veure més »

Els ambaixadors

El quadre Jean de Dinteville i Georges de Selve, més conegut com a Els ambaixadors, és una pintura de 1533 de Hans Holbein el Jove, actualment en la National Gallery de Londres, considerat un dels quadres més fascinants de la història de la pintura.

Nou!!: Francesc I de França і Els ambaixadors · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: Francesc I de França і Enric II de França · Veure més »

Enric II de Navarra

Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).

Nou!!: Francesc I de França і Enric II de Navarra · Veure més »

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Nou!!: Francesc I de França і Enric III de França · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Francesc I de França і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Erard de la Mark

Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.

Nou!!: Francesc I de França і Erard de la Mark · Veure més »

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Francesc I de França і Escultura del Renaixement · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Francesc I de França і Església catòlica a França · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: Francesc I de França і Estats de Savoia · Veure més »

Expedició de García Jofre de Loaisa

Mapamundi francès de 1536. L'Expedició de García Jofre de Loaisa va ser una expedició marítima espanyola realitzada entre 1525 i 1526 i dirigida per García Jofre de Loaisa per tal de prendre i colonitzar les illes Moluques, riques en espècies, la propietat les quals es disputaven les corones de Castella i Portugal.

Nou!!: Francesc I de França і Expedició de García Jofre de Loaisa · Veure més »

Fantasia

La fantasia és un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural, distingint-se així de la simple ficció.

Nou!!: Francesc I de França і Fantasia · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Francesc I de França і Felip I de Castella · Veure més »

Felip II de Savoia

Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.

Nou!!: Francesc I de França і Felip II de Savoia · Veure més »

Felipa de Gueldre

Estàtua jacent de Felipa de Gueldre per Ligier Richier, situada a l'església dels Franciscans, a Nancy. Felipa de Gueldre (francès Philippe de Gueldre), nascuda a Grave el 9 de novembre de 1467, morta a Pont-à-Mousson, al convent de les Clarisses el 28 de febrer de 1547 fou la filla d'Adolf d'Egmont, duc de Gueldre i de Caterina de Borbó.

Nou!!: Francesc I de França і Felipa de Gueldre · Veure més »

Festivitat de les Quaranta Hores

La festivitat de les Quaranta Hores és una festivitat religiosa de l'Església Catòlica que se celebra tenint exposat l'eucaristia durant quaranta hores, en memòria de les hores que estigué Jesucrist dins el sepulcre.

Nou!!: Francesc I de França і Festivitat de les Quaranta Hores · Veure més »

Filibert de Chalôns

Filibert de Chalôns o Filibert de Chalon (Nozeroy, Franc Comtat, 18 de març de 1502, afores de Florència, 3 d'agost de 1530) va ser un aristòcrata flamenc, príncep d'Orange i Virrei de Nàpols entre 1528 i 1530.

Nou!!: Francesc I de França і Filibert de Chalôns · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Francesc I de França і Flandes · Veure més »

Fogatge de 1515

El fogatge de 1515 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1515 al Principat de Catalunya pactat a les Corts de Lleida de 1515.

Nou!!: Francesc I de França і Fogatge de 1515 · Veure més »

Fontainebleau

Fontainebleau és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Francesc I de França і Fontainebleau · Veure més »

França Antàrtica

França Antàrtica va ser una colònia del Regne de França, emplaçada a l'actual Rio de Janeiro, Brasil.

Nou!!: Francesc I de França і França Antàrtica · Veure més »

François Clouet

François Clouet (Tours, 1510? - París, 22 de desembre de 1572) va ser un pintor francès del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і François Clouet · Veure més »

François Rabelais

François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.

Nou!!: Francesc I de França і François Rabelais · Veure més »

Francesc

Francesc és un nom propi masculí d'origen italià.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc · Veure més »

Francesc Dassió

Francesc Dassió, també conegut en la forma llatinitzada del cognom Deci, Decius o Decio, (Regne de València, segle XVI - Regne de València, segle XVI) fou un escriptor i professor universitari humanista valencià.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc Dassió · Veure més »

Francesc de Borbó (comte d'Enghien)

Francesc de Borbó (François de Bourbon en francès) (23 de setembre de 1519 - 23 de febrer de 1546) era un príncep francès i comte d'Enghien.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc de Borbó (comte d'Enghien) · Veure més »

Francesc de França

* Francesc de França o Enric Hèrcules (Fontainebleau, 1555-Château-Thierry, 1584)), duc d'Alençon, d'Anjou, de Turena, de Brabant i Château-Thierry, darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc de França · Veure més »

Francesc de Lorena-Harcourt

Francesc Lluís de Lorena (1623–27 de juny de 1694) fou un noble de la casa de Lorena que fou comte d'Harcourt, de Rieux, de Rochefort i de Montlaur.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc de Lorena-Harcourt · Veure més »

Francesc Ferran d'Ávalos

Fernando Francesco D'Ávalos. Francesc Ferran d'Ávalos, marquès de Pescara (Nàpols, 1489 - Milà, 4 de novembre de 1525), militar napolità d'orígens espanyols.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc Ferran d'Ávalos · Veure més »

Francesc I

* Francesc I (Papa), Papa número 266 de l'Església Catòlica, elegit el 13 de març de 2013.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc I · Veure més »

Francesc I de Lorena

Francesc I de Lorena -en francès François Ier de Lorraine i en alemany Franz I von Lothringen-Mercœur- (Nancy, 23 d'agost de 1517 - Remiremont, 12 de juny de 1545) fou duc de Bar i de Lorena de la casa de Lorena.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc I de Lorena · Veure més »

Francesc II de França

Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).

Nou!!: Francesc I de França і Francesc II de França · Veure més »

Francesc II Sforza

Representació de la família de Lluís Maria Sforza davant la Verge Maria. Podem observar Francesc II al marge inferior dret de la imatge. Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza (Vigevano, Ducat de Milà 1495 - Milà 1535) fou el duc de Milà entre 1521 i 1535, anys en els quals es disputà aquest territori amb Francesc I de França.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc II Sforza · Veure més »

Francesc III de Bretanya

Blasó del delfí de França, Francesc, duc de Bretanya''' quarterat als 1 i 4, contra-quarterat als 1 et 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'or amb dofí d'atzur, amb cresta, barba, cua, pell i orella de gules; als 2 et 3, contra-quarterat als 1 i 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'ermini Francesc III de Bretanya, conegut igualment sota el nom de Francesc de França (nascut al castell d'Amboise el 28 de febrer de 1518 i mort al castell de Tournon el 10 d'agost de 1536) fou el fill gran del rei de França Francesc I de França i de Clàudia de França, duquessa de Bretanya i reina consort de França.

Nou!!: Francesc I de França і Francesc III de Bretanya · Veure més »

Francesco Melzi

''Vertumne i Pomone'' (1518/22) per Francesco Melzi Francesco Melzi (? 1491 - 1570) va ser un pintor italià del Renaixement, alumne i company de Leonardo da Vinci.

Nou!!: Francesc I de França і Francesco Melzi · Veure més »

Francesco Primaticcio

''Ulisses i Penèlope''. Francesco Primaticcio (Bolonya, 30 d'abril de 1504 - Fontainebleau, 1570) va ser un pintor, arquitecte i escultor manierista italià, que va passar la major part de la seva carrera a França.

Nou!!: Francesc I de França і Francesco Primaticcio · Veure més »

Francisco de Carvajal

Francisco de Carvajal (Rágama, Salamanca, Espanya, 1464 – Jaquijaguana, prop del Cusco, actual Perú, 10 d'abril de 1548) va ser un conqueridor espanyol que va actuar en la Nova Espanya i el Perú, i durant la guerra civil entre els conqueridors del Perú.

Nou!!: Francesc I de França і Francisco de Carvajal · Veure més »

Gabriel Miró

Gabriel Miró o Mirón fou un metge actiu durant la primera meitat del probablement originari de Tortosa.

Nou!!: Francesc I de França і Gabriel Miró · Veure més »

Gaspar Lax

Gaspar Lax va ser un filósof i matemàtic aragonès del.

Nou!!: Francesc I de França і Gaspar Lax · Veure més »

Gaspard de Coligny

'''Gaspard de Coligny''' Gaspard II de Coligny o Gaspard de Chatillon (Châtillon-Coligny, 16 de febrer de 1519 - París, 24 d'agost de 1572) fou un noble francès, polític i militar que va liderar el partit dels hugonots protestants durant les Guerres de religió de França.

Nou!!: Francesc I de França і Gaspard de Coligny · Veure més »

Gasparo Contarini

Gasparo Contarini (16 d'octubre de 1483 – 24 d'agost de 1542) va ser un diplomàtic italià, bisbe de Belluno i cardenal.

Nou!!: Francesc I de França і Gasparo Contarini · Veure més »

Gaspé

Gaspé és una ciutat situada a l'extrem de la Península de Gaspé, a l'est del Quebec.

Nou!!: Francesc I de França і Gaspé · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Francesc I de França і Gemmes treballades · Veure més »

Genealogia general dels Capets

Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.

Nou!!: Francesc I de França і Genealogia general dels Capets · Veure més »

Georg von Frundsberg

Georg von Frundsberg (Mindelheim, 24 de setembre de 1473 - 20 d'agost de 1528) va ser un noble del sud d'Alemanya i líder Lansquenet al servei de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Francesc I de França і Georg von Frundsberg · Veure més »

Georges Bordonove

Georges Bordonove, (Enghien-les-Bains (Seine-et-Oise), 25 de maig de 1920 - Antony (Hauts-de-Seine), 16 de març de 2007) va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres d'història popular per al públic en general.

Nou!!: Francesc I de França і Georges Bordonove · Veure més »

Georges d'Armagnac

Georges d'Armagnac (Avinyó, 1501 - idm. 10 de juliol de 1585) fou un diplomàtic i home d'església francès del.

Nou!!: Francesc I de França і Georges d'Armagnac · Veure més »

Giovanni da Verrazzano

Giovanni da Verrazzano (sovint escrit Verrazano) (Val di Greve, Florència, 1485 - algun indret de les Antilles, 1528) va ser un navegant i explorador Florentí, que al servei de Francesc I de França explorà la costa atlàntica d'Amèrica del Nord a la recerca d'un pas pel nord-oest cap a l'Índia.

Nou!!: Francesc I de França і Giovanni da Verrazzano · Veure més »

Giovanni Francesco Rustici

Giovanni Francesco Rustici (1474 – 1554) va ser un pintorNo ha arribat fins als nostres dies cap obra pictòrica atribuïda a ell amb seguretat i escultor italià del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Giovanni Francesco Rustici · Veure més »

Glíptica

Segell cilíndric de jaspi i la seva estampació. Uruk, IV mil·lenni aC La glíptica és l'art de gravar o tallar les pedres fines.

Nou!!: Francesc I de França і Glíptica · Veure més »

Gonzalo de Illescas

Gonzalo de Illescas (Dueñas, 1521 - ?, 1574) fou un clergue, historiador i humanista castellà.

Nou!!: Francesc I de França і Gonzalo de Illescas · Veure més »

Gorjal

Sir Philip Sidney amb un gorjal El gorjal és la peça de l'armadura antiga que s'ajustava al coll i que servia per a la seva defensa.

Nou!!: Francesc I de França і Gorjal · Veure més »

Guerra d'Esmalcalda

La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.

Nou!!: Francesc I de França і Guerra d'Esmalcalda · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1535-1538

La Guerra d'Itàlia de 1535-1538 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar als monarques Francesc I de França i Carles I d'Espanya.

Nou!!: Francesc I de França і Guerra d'Itàlia de 1535-1538 · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1542-1546

La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.

Nou!!: Francesc I de França і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1551-1559

La guerra italiana de 1551-1559 va començar quan Enric II de França, que havia succeït a Francesc I al tron, va declarar la guerra a l'emperador Carles V amb la intenció de reconquistar Itàlia i assegurar l'hegemonia francesa en els afers europeus.

Nou!!: Francesc I de França і Guerra d'Itàlia de 1551-1559 · Veure més »

Guerra de la Lliga de Cognac

''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.

Nou!!: Francesc I de França і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Francesc I de França і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Francesc I de França і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Francesc I de França і Guerres de religió a França · Veure més »

Hèrcules II d'Este

Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Nou!!: Francesc I de França і Hèrcules II d'Este · Veure més »

Hendaia

Hendaia (en francès i oficialment Hendaye) és una localitat francesa del departament dels Pirineus Atlàntics en el territori basc de Lapurdi al País Basc del Nord.

Nou!!: Francesc I de França і Hendaia · Veure més »

Henry Bredemers

va ser un organista holandès sud i professor de música.

Nou!!: Francesc I de França і Henry Bredemers · Veure més »

Hernando de Alarcón (militar)

Hernando de Alarcón (Palomares del Campo, 1466 - Nàpols, Castelnuovo, 17 de gener de 1540) va ser un militar espanyol, destacat en les guerres italianes.

Nou!!: Francesc I de França і Hernando de Alarcón (militar) · Veure més »

Hipòlit II d'Este

Hipòlit d'Este, també anomenat Hipòlit II d'Este, (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1509 - Roma, Estats Pontificis, 1572) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Francesc I de França і Hipòlit II d'Este · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Francesc I de França і Història d'Itàlia · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Francesc I de França і Història d'Occitània · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Francesc I de França і Història de França · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: Francesc I de França і Història de l'espasa · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Francesc I de França і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: Francesc I de França і Història de Madrid · Veure més »

Història de Mònaco

Mònaco és actualment un principat independent.

Nou!!: Francesc I de França і Història de Mònaco · Veure més »

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Nou!!: Francesc I de França і Història de Normandia · Veure més »

Història de Nova York

Nova Amsterdam el 1664 El sud de Manhattan el 1931 Vista àrea de Manhattan el 1971 La història de Nova York es va desenvolupar durant diversos segles i va començar amb l'ocupació del territori per les poblacions ameríndies, molt abans de l'arribada dels primers colons al que és actualment Manhattan.

Nou!!: Francesc I de França і Història de Nova York · Veure més »

Història del Brasil

La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.

Nou!!: Francesc I de França і Història del Brasil · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: Francesc I de França і Història del Líban · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Francesc I de França і Història del papat · Veure més »

Hondarribia

Hondarribia (topònim oficial en basc, en castellà Fuenterrabía) és un municipi de gairebé 17.000 habitants situat a l'extrem oriental de la província de Guipúscoa, a uns 20 km a l'est de la capital, Sant Sebastià, a la desembocadura del riu Bidasoa, que fa de frontera natural amb Hendaia.

Nou!!: Francesc I de França і Hondarribia · Veure més »

Honorat II de Savoia

Escut de marquès d'Honorat II. Honorat de Savoia, marquès de Villars (c. 1511 - 20 de setembre de 1580, Le Grand-Pressigny) fou un mariscal de França i almirall de França.

Nou!!: Francesc I de França і Honorat II de Savoia · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Francesc I de França і Hugonot · Veure més »

Hugues Salel

Hugues Salel (Casals, 1504Ford 2007, pàg. 240 - Saint-Chéron (Essonne), 1553) fou un poeta francès del renaixement, i autor de la primera traducció rigorosa d'Homer, malgrat que parcial, en francès.

Nou!!: Francesc I de França і Hugues Salel · Veure més »

Illa del Coco

L'Illa del Coco (en castellà: Isla del Coco) és una illa situada a l'oceà Pacífic a aproximadament 550 quilòmetres de la costa del Pacífic de Costa Rica.

Nou!!: Francesc I de França і Illa del Coco · Veure més »

Illes Eòlies

Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.

Nou!!: Francesc I de França і Illes Eòlies · Veure més »

Imperi colonial francès

França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.

Nou!!: Francesc I de França і Imperi colonial francès · Veure més »

INALCO

Charles Barbier de Meynard, qui ensenyà turc i àrab a finals del s. XIX. LInstitut national des langues et civilisations orientales (INALCO), dit Langues O'(pronunciat Langzo), és un establiment francès d’ensenyament superior i de recerca encarregat d'ensenyar les llengües i civilitzacions que no són originàries d'Europa Occidental.

Nou!!: Francesc I de França і INALCO · Veure més »

Iogurt

El iogurt (del turc antic yuğur, turc modern yoğurt) és un aliment produït per fermentació bacteriana de la llet.

Nou!!: Francesc I de França і Iogurt · Veure més »

Isabel Clara Eugènia

La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.

Nou!!: Francesc I de França і Isabel Clara Eugènia · Veure més »

Isabel de Portugal i d'Aragó

Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Francesc I de França і Isabel de Portugal i d'Aragó · Veure més »

Isabel de Requesens i Enríquez

Isabel de Requesens i Enríquez, També anomenada Isabel Enríquez de Requesens o Elisabet de Requesens i Enríquez, (?, 1495/6 - Nàpols, 5 de març de 1532).

Nou!!: Francesc I de França і Isabel de Requesens i Enríquez · Veure més »

Isabel de Valois

Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França, 2 d'abril de 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya, 3 d'octubre de 1568) anomenada també Isabel de la Pau, fou una princesa francesa de la dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i de Catalunya i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.

Nou!!: Francesc I de França і Isabel de Valois · Veure més »

Isabella di Morra

Isabella di Morra (Favale, ca 1520 - ibídem, 1545 o 1546) fou una poetessa italiana.

Nou!!: Francesc I de França і Isabella di Morra · Veure més »

Italofília

Símbols d'Itàlia, apreciats per tot el món pels italòfils. La Italofília és l'admiració, estima i amor per Itàlia i la seva cultura, societat i desenvolupament.

Nou!!: Francesc I de França і Italofília · Veure més »

Jacopo Sadoleto

Jacopo Sadoleto (Mòdena, 12 de juliol de 1477 – Roma, 18 d'octubre de 1547) fou un cardenal, escriptor, poeta, pedagog, diplomàtic i humanista italià.

Nou!!: Francesc I de França і Jacopo Sadoleto · Veure més »

Jacques Cartier

Jacques Cartier (Sant-Maloù, França, 31 de desembre de 1491 - Sant-Maloù, 1 de setembre de 1557), batejat Jakez Karter, fou un navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Francesc I de França і Jacques Cartier · Veure més »

Jacques Dubois

Jacques Dubois, citat sovint amb el seu nom llatinitzat: Jacobus Sylvius (Lœuilly, prop d'Amiens, França, 1478 - París, 13 de gener de 1555), fou un metge i anatomista francés, i autor de la primera gramàtica de la llengua francesa.

Nou!!: Francesc I de França і Jacques Dubois · Veure més »

Jacques Lefèvre d'Étaples

Jacques Lefèvre d'Étaples,també conegut pel seu nom llatinitzat de Jacobus Faber Stapulensis (Étaples sur mer, 1450 - Nérac, 1536), va ser un humanista i teòleg francès.

Nou!!: Francesc I de França і Jacques Lefèvre d'Étaples · Veure més »

Jaume Valls

Jaume Valls (?. - Monestir de Santes Creus, Alt Camp, Tarragona, 23 de desembre de 1560) fou un abat i diputat de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Francesc I de França і Jaume Valls · Veure més »

Jean de Lorena

Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.

Nou!!: Francesc I de França і Jean de Lorena · Veure més »

Jean du Bellay

Jean du Bellay (Glatigny, 1492 † Roma, 16 de febrer de 1560) va ser un Arquebisbe Catòlic i diplomàtic Francès.

Nou!!: Francesc I de França і Jean du Bellay · Veure més »

Jean Le Veneur

Jean Le Veneur (n.? † 8 d'agost de 1543) va ser un cardenal francès.

Nou!!: Francesc I de França і Jean Le Veneur · Veure més »

Jean Marais

Jean Alfred Villain-Marais, anomenat Jean Marais (Cherbourg, 11 de desembre de 1913 – Canes, 8 de novembre de 1998) va ser un actor, director escènic, escriptor, pintor, escultor i especialista francès.

Nou!!: Francesc I de França і Jean Marais · Veure més »

Jean Mouton

Jean Mouton (Samer (Pas-de-Calais), vers el 1459 - Saint-Quentin, Picardia, 30 d'octubre de 1522) fou un compositor del Renaixement francès.

Nou!!: Francesc I de França і Jean Mouton · Veure més »

Jean Siméon Chardin

Jean Siméon Chardin, o anomenat erròniament i fins i tot durant la seva vida com a Jean-Baptiste-Simeon Jean-Baptiste-Siméon Chardin, (París, 2 de novembre de 1699 – París, 6 de desembre de 1779) és considerat com un dels pintors francesos més importants del.

Nou!!: Francesc I de França і Jean Siméon Chardin · Veure més »

Jean-Baptiste Le Gendre

Jean-Baptiste Le Gendre (París, principis de segle XVI - ?) fou un teòric i compositor francès.

Nou!!: Francesc I de França і Jean-Baptiste Le Gendre · Veure més »

Joan Aldana

Batalla de Pavia fou un militar al servei de Ferran el Catòlic i de Carles I d'Espanya que es distingí en les campanyes de França i d'Itàlia.

Nou!!: Francesc I de França і Joan Aldana · Veure més »

Joan I d'Angulema

Joan d'Orleans (Joan I d'Angulema), nascut el 1400, mort el 30 d'abril de 1467 a Cognac, comte d'Angulema i de Périgord sota el nom de Joan I, comte de Beaumont, de Luxemburg, de Porcien i de Soissons, par de França, fill de Lluís I d'Orleans, Duc d'Orleans, de Valois, comte de Blois, i de nombrós altres llocs, i de Valentina Visconti, hereva presumpta del ducat de Milà.

Nou!!: Francesc I de França і Joan I d'Angulema · Veure més »

Joan Jeroni Doménech

Joan Jeroni Doménech (València, 1516 - València, 20 d'octubre de 1592) fou un jesuïta valencià, fundador del Col·legi de Sant Pau i de diversos altres col·legis jesuítics.

Nou!!: Francesc I de França і Joan Jeroni Doménech · Veure més »

Joan Martí Població

Portada de l'obra ''De usu astrolabi compendium'' (edició de 1546) Joan Martí Població, també conegut en llatí com a Johannes Martinus Poblatio, (València, segle XVI — València, segle XVI) fou un metge i astrònom valencià, actiu en les primeres dècades del.

Nou!!: Francesc I de França і Joan Martí Població · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Francesc I de França і Joana I de Castella · Veure més »

Joana III de Navarra

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Nou!!: Francesc I de França і Joana III de Navarra · Veure més »

John Dudley

John Dudley KG (1501 - 22/23 d'agost de 1553) fou el primer Duc de Northumberland i polític anglès que fou executat per alta traïció per ordre de la reina Maria I d'Anglaterra.

Nou!!: Francesc I de França і John Dudley · Veure més »

Jordi d'Àustria

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Nou!!: Francesc I de França і Jordi d'Àustria · Veure més »

Jornada d'Alger (1541)

Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.

Nou!!: Francesc I de França і Jornada d'Alger (1541) · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Francesc I de França і Juli II · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: Francesc I de França і Juli III · Veure més »

Julià de Mèdici (1479-1516)

Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.

Nou!!: Francesc I de França і Julià de Mèdici (1479-1516) · Veure més »

Junta de Valladolid

Junta de Valladolid és la denominació habitual del cèlebre debat que va tenir lloc en 1550 i 1551 al Col·legi de Sant Gregori de Valladolid, dins de l'anomenada polèmica dels naturals (indígenes americans o indis), i que va enfrontar dues formes antagòniques de concebre la conquesta d'Amèrica, interpretades romànticament com la dels defensors i la dels enemics dels indis: la primera, representada per Bartolomé de las Casas, considerat avui pioner de la lluita pels drets humans; i la segona, per Juan Ginés de Sepúlveda, qui defensava el dret i la conveniència del domini dels espanyols sobre els indígenes, als qui a més concep com naturalment inferiors.

Nou!!: Francesc I de França і Junta de Valladolid · Veure més »

Karl V

Karl V, op. 73, és una òpera amb música i llibret d'Ernst Křenek.

Nou!!: Francesc I de França і Karl V · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Francesc I de França і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

La Bastilla

Vista de la Bastille. La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París.

Nou!!: Francesc I de França і La Bastilla · Veure més »

La Belle Ferronière

La Belle Ferronière és el títol de dos retrats del Renaixement: l'un al Museu del Louvre i un altre al Museu Czartoryski de Cracòvia, tots dos atribuïts al pintor italià Leonardo da Vinci.

Nou!!: Francesc I de França і La Belle Ferronière · Veure més »

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.

Nou!!: Francesc I de França і La Gioconda · Veure més »

La Mare de Déu de les roques (Louvre)

La Mare de Déu de les roques és un nom utilitzat per a denominar dos quadres de Leonardo da Vinci pintats amb idèntica composició pictòrica amb oli sobre llenç.

Nou!!: Francesc I de França і La Mare de Déu de les roques (Louvre) · Veure més »

La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna

La Mare de Déu i l'infant amb santa Anna és una pintura a l'oli de Leonardo da Vinci representant santa Anna, la seva filla Maria i el nen Jesús.

Nou!!: Francesc I de França і La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna · Veure més »

La presó del rei de França

aquesta cançó popular. «La presó del rei de França» és una cançó popular catalana del.

Nou!!: Francesc I de França і La presó del rei de França · Veure més »

La princesa de Clèves (pel·lícula)

La princesa de Clèves (títol original en francès: La princesse de Clèves) és una pel·lícula francoitaliana dirigida per Jean Delannoy, adaptació de la novel·la homònima de ''Madame'' de La Fayette, estrenada el 1961.

Nou!!: Francesc I de França і La princesa de Clèves (pel·lícula) · Veure més »

La vita di Leonardo da Vinci

La Vita di Leonardo da Vinci és una minisèrie de televisió italiana del 1971 que dramatitza la vida del geni italià del Renaixement Leonardo da Vinci (1452–1519).

Nou!!: Francesc I de França і La vita di Leonardo da Vinci · Veure més »

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.

Nou!!: Francesc I de França і Laocoont i els seus fills · Veure més »

Le Havre

Le Havre és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.

Nou!!: Francesc I de França і Le Havre · Veure més »

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Francesc I de França і Leonardo da Vinci · Veure més »

Les misterioses ciutats d'or (sèrie d'animació del 2012)

Les misterioses ciutats d'or (Les Mystérieuses Cités d’or, en francès) és una sèrie de televisió d'animació francobelga de l'any 2012 de gènere fantàstic.

Nou!!: Francesc I de França і Les misterioses ciutats d'or (sèrie d'animació del 2012) · Veure més »

Lisa Gherardini

Lisa Gherardini (Florència, 15 de juny de 1479 - 15 de juliol de 1542), també coneguda com a Lisa de la Gioconda, Lisa di Antonmaria Gherardini, i Monna Lisa, era membre de la família Gherardini, originària de Florència, a la regió de la Toscana.

Nou!!: Francesc I de França і Lisa Gherardini · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Francesc I de França і Lleó X · Veure més »

Llengua administrativa

Una llengua administrativa és aquella que és adoptada com a única per a ser utilitzada en la comunicació d'una Institució o un Estat.

Nou!!: Francesc I de França і Llengua administrativa · Veure més »

Lliçó

"La lliçó difícil" per William-Adolphe Bouguereau Lliçó de falconeria Lliçó és la instrucció d'un mestre als seus deixebles.

Nou!!: Francesc I de França і Lliçó · Veure més »

Lliga de Cambrai

La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.

Nou!!: Francesc I de França і Lliga de Cambrai · Veure més »

Llista de barons de Montfort

Llista de barons de la Baronia de Montfort.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de barons de Montfort · Veure més »

Llista de bisbes de Mende

La llista de bibes de Mende és la següent.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de bisbes de Mende · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de governants de Bretanya

Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de governants de Bretanya · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera

A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »

Llista de referències catalanes en obres escrites

Portada de Nostra Senyora de París. La noia representa Esmeralda, gitana catalana. En moltes obres escrites hi ha referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de referències catalanes en obres escrites · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de rellotgers

Aquesta llista cronològica de rellotgers famosos és una llista dels qui van influir en el desenvolupament de l'horologia o que van tenir reconeixement per les seves creacions.

Nou!!: Francesc I de França і Llista de rellotgers · Veure més »

Lluís de Nàpols

Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.

Nou!!: Francesc I de França і Lluís de Nàpols · Veure més »

Lluís I d'Orleans

Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).

Nou!!: Francesc I de França і Lluís I d'Orleans · Veure més »

Lluís III d'Orleans

Escut d'armes dels ducs d'Orleans Lluís III d'Orleans a Lluís de França (Saint Germain-en-Laye 3 de febrer de 1549 - Mante 24 d'octubre de 1550), príncep de França i duc d'Orleans (1549-1550).

Nou!!: Francesc I de França і Lluís III d'Orleans · Veure més »

Lluís III de Montpensier

Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.

Nou!!: Francesc I de França і Lluís III de Montpensier · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Francesc I de França і Lluís XII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Francesc I de França і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluïsa de Montpensier

Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier (1482 -1561) fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561.

Nou!!: Francesc I de França і Lluïsa de Montpensier · Veure més »

Lluïsa de Savoia

Lluïsa de Savoia, (en francès Louise de Savoie), (Pont-d'Ain (França); 11 de setembre de 1476 - Grez-sur-Loing (França); 22 de setembre de 1531), regent de França i mare de Francesc I de França.

Nou!!: Francesc I de França і Lluïsa de Savoia · Veure més »

Loís Delluc

fou un escriptor occità en llengua occitana i francesa, que deixà una obra considerable.

Nou!!: Francesc I de França і Loís Delluc · Veure més »

Lomazzo

Lomazzo (Lomazz en el dialecte local, AFI) és un municipi italià de 9.945 habitants de la província de Como, a la Llombardia.

Nou!!: Francesc I de França і Lomazzo · Veure més »

Loteria

La loteria és una forma de joc d'atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig.

Nou!!: Francesc I de França і Loteria · Veure més »

Luigi Alamanni

Herma de Luigi Alamanni en el segon pis del Palau de Visacci. Luigi Alamanni (Florència, 6 de març de 1495 - Amboise, 18 d'abril de 1556) va ser un poeta, polític i agrònom italià.

Nou!!: Francesc I de França і Luigi Alamanni · Veure més »

Magdalena de Valois

Magdalena de Valois (Saint Germain-en-Laye, 1520 - Edimburg, Escòcia, 1537), princesa de França i reina consort d'Escòcia (1537).

Nou!!: Francesc I de França і Magdalena de Valois · Veure més »

Manieristes del nord

Deyanira i Neso, 1580-85. Els manieristes del nord va ser un moviment amb una interpretació del Manierisme en les arts visuals practicat al nord dels Alps al i principis del.

Nou!!: Francesc I de França і Manieristes del nord · Veure més »

Manuel Filibert de Savoia

Manuel Filibert de Savoia, anomenat el Cap de Ferro (Chambéry, Savoia, 8 de juliol de 1528 - Torí, 30 d'agost de 1580) fou el duc de Savoia entre 1553 i 1580.

Nou!!: Francesc I de França і Manuel Filibert de Savoia · Veure més »

Marc Antoni Aldana

''Primera parte de la Carolea'' (1560), fol. 150r. fou un militar, poeta i humanista català.

Nou!!: Francesc I de França і Marc Antoni Aldana · Veure més »

Marca d'impressor

La marca d'impressor és l'element il·lustratiu que, generalment, es troba a la portada i al colofó dels llibres i serveix com a factor identificatiu del taller tipogràfic on es produïen, o bé de l'editor o llibreter participants que pagaven les edicions.

Nou!!: Francesc I de França і Marca d'impressor · Veure més »

Margarida d'Angulema

Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).

Nou!!: Francesc I de França і Margarida d'Angulema · Veure més »

Margarida de Borbó i de Borgonya

Tomba de Margarida de Borbó al monestir de BrouMargarida de Borbó (Ducat de Borbó 1438 - Pont-d'Ain, Ducat de Savoia 1483) fou una princesa de Borbó i duquessa consort de Savoia.

Nou!!: Francesc I de França і Margarida de Borbó i de Borgonya · Veure més »

Margarida de Valois (duquessa de Berry)

Margarida de Valois (Saint-Germain-en-Laye, Regne de França, 5 de juny de 1523 - Torí, Savoia, 15 de setembre de 1574) fou una princesa de França, Duquessa de Berry (1553-1574) i duquessa consort de Savoia (1559-1574).

Nou!!: Francesc I de França і Margarida de Valois (duquessa de Berry) · Veure més »

Margarida de Valois (reina de França)

Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).

Nou!!: Francesc I de França і Margarida de Valois (reina de França) · Veure més »

Maria Bolena

Maria Bolena, coneguda en anglès com a Mary Boleyn, (Blicklin Hall o Castell de Hever; aprox. 1499 - Rochford; 19 de juliol de 1543), noble anglesa, pertanyent a la famosa família Bolena, que va gaudir d'una influència considerable a principis del.

Nou!!: Francesc I de França і Maria Bolena · Veure més »

Maria de Borbó-Vendôme

Maria de Borbó-Vendôme (29 d'octubre de 1515 - 28 de setembre de 1538) era filla de Carles IV de Borbó i de Françoise d'Alençon.

Nou!!: Francesc I de França і Maria de Borbó-Vendôme · Veure més »

Maroilles (formatge)

El maroilles (també conegut com a marolles) és un formatge francès de llet de vaca, elaborat a les regions de Picardia i Nord-Pas de Calais al nord de França, en els departaments d'Aisne i de Nord.

Nou!!: Francesc I de França і Maroilles (formatge) · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Francesc I de França і Marsella · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Francesc I de França і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià Sforza

Maximilià Sforza - en italià Massimiliano Sforza- (Milà, Ducat de Milà, 25 de gener de 1493 - París, Regne de França, 4 de juny de 1530) fou el duc de Milà entre 1512 i 1515.

Nou!!: Francesc I de França і Maximilià Sforza · Veure més »

Melfi

Melfi és un municipi italià d'aproximadament 17.400 habitants, situat a la província de Potenza, a la regió Basilicata, a l'Itàlia meridional.

Nou!!: Francesc I de França і Melfi · Veure més »

Michel de L'Hospital

Michel de L'Hospital (Aigapersa, Alvèrnia, 1503 o 1507 - Belesbat, Illa de França, 13 de març de 1573) fou un escriptor i polític francès.

Nou!!: Francesc I de França і Michel de L'Hospital · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Francesc I de França і Minoria nacional · Veure més »

Moda

La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.

Nou!!: Francesc I de França і Moda · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Francesc I de França і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monarquia electiva

La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.

Nou!!: Francesc I de França і Monarquia electiva · Veure més »

Montblanc (Erau)

Montblanc (en occità Montblanc) és un poble occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francesc I de França і Montblanc (Erau) · Veure més »

Montfort-l'Amaury

Ruïnes del castell Montfort-L'Amaury és una població francesa del departament d'Yvelines i a la regió Illa de França.

Nou!!: Francesc I de França і Montfort-l'Amaury · Veure més »

Montreal

Montreal (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.

Nou!!: Francesc I de França і Montreal · Veure més »

Morter de mà

El morter de mà és una arma de foc i antiga antecessora dels moderns llançagranades que es va utilitzar a finals del segle XVII i al per llançar granades fusionades.

Nou!!: Francesc I de França і Morter de mà · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Francesc I de França і Museu del Louvre · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Francesc I de França і Museus Vaticans · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Francesc I de França і Niça · Veure més »

Nicolau Perrenot de Granvelle

Nicolás Perrenot de Granvela (Ornans, Franc Comtat; 1484 - Augsburg, Alemanya; 1550).

Nou!!: Francesc I de França і Nicolau Perrenot de Granvelle · Veure més »

Nou preuats

Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.

Nou!!: Francesc I de França і Nou preuats · Veure més »

Nova França

''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.

Nou!!: Francesc I de França і Nova França · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: Francesc I de França і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Odet de Foix

Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec.

Nou!!: Francesc I de França і Odet de Foix · Veure més »

Oronce Finé

Oronce Finé, en llatí també Orontius Finaeus Delphinatus, Orontius Finnaeus o fins i tot Finaeus, (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), fou un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès.

Nou!!: Francesc I de França і Oronce Finé · Veure més »

Palau Abària

El Palau Abària és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Francesc I de França і Palau Abària · Veure més »

Papa Marcel II

Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.

Nou!!: Francesc I de França і Papa Marcel II · Veure més »

Parmigianino

Girolamo Francesco Maria Mazzola o Mazzuoli dit el Parmigianino (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540), va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Parmigianino · Veure més »

Pati de la Infanta

El Pati de la Infanta en un gravat de 1850. El Pati de la Infanta és una obra renaixentista de Saragossa que formava part del palau de Gabriel Çaporta, un important comerciant i banquer d'origen jueu, que es trobava entre els carrers de San Jorge, San Andrés i el carreró de Zaporta.

Nou!!: Francesc I de França і Pati de la Infanta · Veure més »

Pau de Cambrai

Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V. El tractat va confirmar temporalment l'hegemonia espanyola (Habsburg) al Ducat de Milà i en Sud d'Itàlia.

Nou!!: Francesc I de França і Pau de Cambrai · Veure més »

Pau de Crépy

La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.

Nou!!: Francesc I de França і Pau de Crépy · Veure més »

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Nou!!: Francesc I de França і Pau III · Veure més »

Pedraza

Pedraza és una localitat i municipi de la província de Segòvia (Espanya) situada a 37 km de Segòvia capital i està situada sobre un estratègic alçament rocós.

Nou!!: Francesc I de França і Pedraza · Veure més »

Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Nou!!: Francesc I de França і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »

Pintura del Renaixement

Tiziano, '' Amor sagrat i amor profà '', h. 1513-1514 La pintura renaixentista abasta el període de la història de l'art europeu entre l'art de l'Edat Mitjana i l'art barroc.

Nou!!: Francesc I de França і Pintura del Renaixement · Veure més »

Pomera comuna

La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.

Nou!!: Francesc I de França і Pomera comuna · Veure més »

Pont au Double

El Pont au Double des de la riba esquerra El pont au Double és un pont que travessa el Sena a París, a França.

Nou!!: Francesc I de França і Pont au Double · Veure més »

Pont de la Daurada

El pont de la Daurada és un antic pont que creuava la Garona a Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Francesc I de França і Pont de la Daurada · Veure més »

Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc

El pont Nou de Tolosa (pont Nòu en occità, pont-Neuf en francès) és un pont que creua el riu Garona al centre històric de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, enllaçant la plaça del Pont Nou (Plaça del Pont Nòu - place du Pont-Neuf), a la riba dreta, amb el carrer de la República (carrièra de la Republica - rue de la République), a la riba esquerra.

Nou!!: Francesc I de França і Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Prefabricació

Video de la seqüència de les obres de construcció en una casa prefabricada. (1 segon en el video és 1 minut en temps real.) La prefabricació és un sistema de construcció basat en el disseny i producció de components i subsistemes elaborats en sèrie en una fàbrica fora de la seva ubicació final i que es porten a la seva posició definitiva per muntar l'edificació després d'una fase de muntatge simple, precisa i no laboriosa.

Nou!!: Francesc I de França і Prefabricació · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Francesc I de França і Raffaello Sanzio · Veure més »

Ramon Folc de Cardona-Anglesola

Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467 — Nàpols, 10 de març de 1522) fou un militar i marí català.

Nou!!: Francesc I de França і Ramon Folc de Cardona-Anglesola · Veure més »

Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País

La Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País és una institució filantròpica de la Il·lustració creada pel rei d'Espanya Carles III en 1775 a Madrid.

Nou!!: Francesc I de França і Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País · Veure més »

Rebel·lió de Gant

''Carles V'' per Ticià, Alte Pinakothek ''Spanjaardenkasteel'' (Castell dels espanyols) construït després de la revolta Signatura de Carles V a la darrera pàgina de la ''Concessio Carolina'' La rebel·lió de Gant és una revolta que del 1539 al 1540 va tenir lloc a la ciutat de Gant del comtat de Flandes.

Nou!!: Francesc I de França і Rebel·lió de Gant · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Francesc I de França і Reforma Protestant · Veure més »

Regió Flamenca

La Regió Flamenca (en neerlandès: «Vlaams Gewest»), també dita Flandes (en neerlandès: «Vlaanderen»), és una de les tres regions que componen Bèlgica.

Nou!!: Francesc I de França і Regió Flamenca · Veure més »

Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6

El Regiment d'Infanteria Saboya núm.

Nou!!: Francesc I de França і Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6 · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Francesc I de França і Regne de França · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Francesc I de França і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Saguenay

El nom "Regne de Saguenay" (Royaume du Saguenay) té suposadament el seu origen en una llegenda iroquesa, recollida pels francesos durant la colonització francesa en els segles  i. Segons els iroquesos de Sant Llorenç, hi havia un regne al nord, d'homes rossos amb or i pells en un lloc que anomenaven Saguenay.

Nou!!: Francesc I de França і Regne de Saguenay · Veure més »

Reina Clàudia

Prunes Reina Clàudia Les Reines Clàudies (Prunus domestica italica) és una cultivar de prunera desenvolupada a Moissac, França d'una prunera silvestre d'Àsia Menor.

Nou!!: Francesc I de França і Reina Clàudia · Veure més »

Renaixement francès

Jean Fouquet, ''Vegre amb el nen Jesús'', (1450), Taula esquerra del díptic de Melun, 93 x 81 cm, Anvers, Koninklijk Mueum voor Schone Kunsten. Obra d'influència gòtica Renaixement francès és el terme emprat per descriure el moviment cultural i artístic de la França de finals del fins a principis del.

Nou!!: Francesc I de França і Renaixement francès · Veure més »

Renata de França

Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.

Nou!!: Francesc I de França і Renata de França · Veure més »

Rinoceront de Dürer

El Rinoceront de Dürer és un gravat en fusta d'Albrecht Dürer realitzat el 1515 que va esdevenir una icona cultural, segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art».

Nou!!: Francesc I de França і Rinoceront de Dürer · Veure més »

Riu Hudson

El riu Hudson Mapa de la vall del riu Hudson amb el dibuix de dos castors, prova de la importància que tingueren aquests animals en el desenvolupament de la regió. El riu Hudson és un riu de 507 km de llargada que discorre de nord a sud a través de l'est de l'estat de Nova York, als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Francesc I de França і Riu Hudson · Veure més »

Rosso Fiorentino

oli sobre fusta, 375 × 196 cm, Pinacoteca Comunale, Volterra Rosso Fiorentino (Florència, 1495 - Fontainebleau, 1540).

Nou!!: Francesc I de França і Rosso Fiorentino · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Francesc I de França і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint-Didier-au-Mont-d'Or

Saint-Didier-au-Mont-d'Or és un municipi francès, situat a la metròpoli de Lió i a la regió de 69194.

Nou!!: Francesc I de França і Saint-Didier-au-Mont-d'Or · Veure més »

Saló literari

''Lectura de Molière'' per Jean-François de Troy, cap a 1728. XVII. Un saló literari, en francès salon littéraire, era una reunió d'homes i de dones sobre literatura, poesia i art, que es trobaven de forma regular, dins un medi intel·lectual, sovint mundà, auspiciat per una amfitriona.

Nou!!: Francesc I de França і Saló literari · Veure més »

Saler de Cellini

El Saler de Cellini o Saler de Francesc I de França (a Viena rep el nom italià de saliera) és una obra de Benvenuto Cellini, que forma part de la col·lecció d'arts decoratives del Kunsthistorisches de Viena.

Nou!!: Francesc I de França і Saler de Cellini · Veure més »

Sampiero Corso

Monument a Sampiero Corso a Bastelica Sampiero Corso (Bastelica, 1498 - 1567) fou un líder de Còrsega del.

Nou!!: Francesc I de França і Sampiero Corso · Veure més »

San Luigi dei Francesi

L'Església de Sant Lluís dels francesos, San Luigi dei Francesi en italià, és una de les esglésies de Roma (Itàlia).

Nou!!: Francesc I de França і San Luigi dei Francesi · Veure més »

Sant Sulpici de París

El Sant Sulpici (Saint-Sulpice) és una església catòlica de París, França, al costat est de la plaça de Saint-Sulpice, al barri d'Odéon del districte 6è.

Nou!!: Francesc I de França і Sant Sulpici de París · Veure més »

Santa María de la Redonda

Santa María de La Redonda és la catedral catòlica de Logronyo (La Rioja, Espanya).

Nou!!: Francesc I de França і Santa María de la Redonda · Veure més »

Saqueig de Cadaqués i Palamós

El saqueig de Cadaqués i Palamós fou un atac otomà a la costa catalana el 1543.

Nou!!: Francesc I de França і Saqueig de Cadaqués i Palamós · Veure més »

Saqueig de Pineda de Mar

El saqueig de Pineda de Mar fou un atac otomà a la costa catalana de 1545.

Nou!!: Francesc I de França і Saqueig de Pineda de Mar · Veure més »

Sebastiano Serlio

Sebastiano Serlio (Bolonya, 1475 - Fontainebleau, c. 1554) va ser un arquitecte manierista i tracadista italià que va formar part de l'equip italià que va construir el palau de Fontainebleau.

Nou!!: Francesc I de França і Sebastiano Serlio · Veure més »

Senyoria de Beaujeu

Escut La senyoria de Beaujeu fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat de Beaujeu, coneguda com a Beaujolais, que s'esmenta ja el segle X amb Onofre I, que vivia vers el 930.

Nou!!: Francesc I de França і Senyoria de Beaujeu · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: Francesc I de França і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Setge d'Hondarribia

* Setge d'Hondarribia (1521), combat entre les tropes de Carles I d'Espanya i Francesc I de França.

Nou!!: Francesc I de França і Setge d'Hondarribia · Veure més »

Setge de Florència

El setge de Florència, iniciat a la tardor de 1529, com a conseqüència del tractat de Barcelona, entre l'Emperador Carles i Clement VII, és un dels últims episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac.

Nou!!: Francesc I de França і Setge de Florència · Veure més »

Setge de Nàpols (1528)

El setge de Nàpols de 1528 fou un dels episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià que entre el 1526 i el 1530 va enfrontar Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Francesc I de França.

Nou!!: Francesc I de França і Setge de Nàpols (1528) · Veure més »

Setge de Niça (1543)

La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Itàlia de 1542–46.

Nou!!: Francesc I de França і Setge de Niça (1543) · Veure més »

Setge de Perpinyà (1542)

El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del.

Nou!!: Francesc I de França і Setge de Perpinyà (1542) · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Francesc I de França і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Susana de Borbó

fou duquessa de Borbó i d'Alvèrnia, i comtessa de la Marca, comtessa de Clermont-en-Beauvaisis, de Forès, de Gien, vescomtessa de Carlat i Murat, princesa sobirana de Dombes, senyora (dama) de Beaujeu, etc.

Nou!!: Francesc I de França і Susana de Borbó · Veure més »

Taddeo Zuccaro

Alexandre Farnese"'', obra de Taddeo Zuccari. Tadeo Zuccaro o Tadeo Zuccari (San Angelo in Vado, prop d'Urbino, Marques 1529 - 1566) fou un pintor italià del manierisme.

Nou!!: Francesc I de França і Taddeo Zuccaro · Veure més »

The Tudors

The Tudors (Els Tudor) és una sèrie de televisió nominada als Emmy que es basa en el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra, amb Jonathan Rhys-Meyers en el paper principal.

Nou!!: Francesc I de França і The Tudors · Veure més »

Thomas Wolsey

Thomas Wolsey (Ipswich, aprox. 1471 - Leicester, 29 de novembre de 1530) fou un arquebisbe anglès i cardenal de l'Església Romana a més de Lord canceller del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Francesc I de França і Thomas Wolsey · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Francesc I de França і Titus Livi · Veure més »

Tractat d'Ardres

El tractat d'Ardres, posar fi, al 1546, a la guerra entre Francesc I de França i Enric VIII d'Anglaterra, que va començar amb la signatura d'un tractat d'aliança entre aquest últim i l'emperador Carles V, l'11 de febrer de 1543.

Nou!!: Francesc I de França і Tractat d'Ardres · Veure més »

Tractat de Barcelona (1529)

El tractat de Barcelona de 1529 va ser un acord signat entre Climent VII i l'emperador Carles I el 29 de juny de 1529.

Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Barcelona (1529) · Veure més »

Tractat de Blois (1504)

El primer Tractat de Blois, signat el 22 de setembre de 1504 a la ciutat de Blois, fou un tractat concertat entre Lluís XII de França i Felip el Bell.

Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Blois (1504) · Veure més »

Tractat de Madrid (1526)

Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.

Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Madrid (1526) · Veure més »

Tractat de Saragossa (1529)

El Tractat de Saragossa és un tractat de pau signat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, on regnaven l'emperador Carles i Joan III de Portugal, respectivament.

Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Saragossa (1529) · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Treva de Niça

La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Francesc I de França і Treva de Niça · Veure més »

Triboulet

''Le Roi s'amuse'' (''El ximple i la mort'' de Sarah Bernhardt) Nicolas Ferrial, conegut com Le Févrial o Triboulet (1479-1536) va ser un bufó dels reis Lluís XII i Francesc I de França.

Nou!!: Francesc I de França і Triboulet · Veure més »

Turena

La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.

Nou!!: Francesc I de França і Turena · Veure més »

Una vida violenta

Una vida violenta (títol original en italià: Una vita scellerata) és una pel·lícula biogràfica italiana del 1990 dirigida per Giacomo Battiato.

Nou!!: Francesc I de França і Una vida violenta · Veure més »

Uniformisme lingüístic a França

«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.

Nou!!: Francesc I de França і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »

Valdesos

Els valdesos, valdesians o, en francès vaudois, són els membres d'un moviment cristià originat al que volia reformar l'Església i tornar-la a la seva essència primigènia.

Nou!!: Francesc I de França і Valdesos · Veure més »

Valentina Visconti

Valentina Visconti (Milà 1366 - Blois 1408), va ser infanta de Milà i duquessa consort d'Orleans i Valois (1392-1407).

Nou!!: Francesc I de França і Valentina Visconti · Veure més »

Valerio Belli

Autoretrat de Valerio Belli al Palazzo Thiene, Vicenza Valerio Belli, també conegut com a Valerio Vicentino (Vicenza, 1468 — Vicenza, 1546) va ser un orfebre, tallador de gemmes i medallista italià del Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Valerio Belli · Veure més »

Venus, Cupido, la Follia i el Temps

Venus, Cupido, la Follia i el Temps —en italià Allegoria del trionfo di Venere—, també anomenada Al·legoria de Venus i Cupido o Al·legoria del triomf de Venus és una obra pictòrica al·legòrica a l'oli sobre taula de l'artista de Florència Agnolo di Cosimo, considerada una de les obres mestres més refinades del primer manierisme italià, per la seva artificialitat i oposició al naturalisme, així com als principis de bellesa clàssica defensats durant el Renaixement.

Nou!!: Francesc I de França і Venus, Cupido, la Follia i el Temps · Veure més »

Vergonha

genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.

Nou!!: Francesc I de França і Vergonha · Veure més »

Vescomtat d'Aunay

El vescomtat d'Aunay s'esmenta per primer cop cap al 900 quan era vescomte Maingot com a feudatari del comte de Poitou; Segueix després Cadeló I, al que va succeir el seu fill Cadeló II mort cap a l'any 950.

Nou!!: Francesc I de França і Vescomtat d'Aunay · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Francesc I de França і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Viola d'arc

La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.

Nou!!: Francesc I de França і Viola d'arc · Veure més »

Vitry-le-François

Vitry-le-François és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Francesc I de França і Vitry-le-François · Veure més »

When Knighthood Was in Flower

'When Knighthood Was in Flower' és una pel·lícula muda històrica dirigida per Robert G. Vignola i produïda per William Randolph Hearst per tal que fos protagonitzada per Marion Davies.

Nou!!: Francesc I de França і When Knighthood Was in Flower · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Francesc I de França і 1529 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Francesc I de França і 1537 · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I de França і 24 de juliol · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I de França і 29 de juny · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc I de França і 7 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Francesc I d'Angulema, Francesc d'Angulema, Francesc de Valois i d'Angulema, François Ier de France.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant