Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Francès

Índex Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

9995 les relacions: 's-Hertogenbosch, A, A baba inuba, Aar, Aaron, Açac, Aün, Abadia de Claravall, Abadia de Fontfreda, Abadia de Lorsch, Abadia de Sant Guilhem del Desert, Abadia de Sant Pere de Moissac, Abadia de Sant Víctor, Abòs, Abel, Abel Paz, Abeozen, Abidjan, Ablució, Abnakis, Abondance, Abraham de Moivre, Abrièrs, Acadèmia Africana de les Llengües, Acadèmia d'Esperanto, Acadèmia de Ciències d'Hongria, Acadèmia de França a Roma, Acadèmia Francesa, Acadèmia Reial de Dansa francesa, Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, Acadèmia Sant Anselm, Acadèmia Tahitiana, Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, Académie des inscriptions et belles-lettres, Académie Julian, Acadians, Acós, Accademia della Crusca, Accent agut, Accent circumflex, Accent greu, Ace Attorney, Acis et Galatée, Aclens, Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera, Acs, Adam (nom), Adam Johann von Krusenstern, Adèr, Adervièla e Poshèrgas, ..., Adolphe Adam, Adrien Maurice de Noailles, Adrien-Marie Legendre, Adrienne Cazeilles, Aeroport de la Llavanera, Aeroport de París-Charles de Gaulle, Aeroport de París-Orly, Aeroport de Tolosa-Blagnac, Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau, Afiu, Afro-francesos, Agaçac (Avairon), Agència Havas, Agència Mundial Antidopatge, Agòs e Vidalòs, Agen, Agence France-Presse, Agenh, Agiez, Agmèr, Agonac, Agota Kristof, Agràs, Agulla d'Argentière, Agutmont, Ahatsa-Altzieta-Bazkazane, Ahetze, Ahmad al-Nasiri, Aidia, Aidius, Aient, Aigafonda, Aigalieras, Aigamòrta, Aigasbonas, Aigasjuntas, Aigasvivas, Aigasvivas (Alta Garona), Aigatinta, Aigle (Vaud), Aigon, Aigua de Colònia, Aiguatèbia i Talau, Aiguiera, Aiguina, Aiguranda, Aiguranda e Gardaduelh, Aiherra, Aimet, Aimostier (Alta Viena), Ainac, Aineça, Ainharbe, Ainhize-Monjolose, Ainhoa, Ainhoa Garmendia, Aintzila, Airaga, Airòs e Arboish, Airent, Ais (Corresa), Ais de Provença, Aisac e Òst, Aisaut, Aiseau-Presles, Aiserac, Aisinas, Aisiu, Aisne, Aissa, Aissenas, Aissendolús, Aissets, Aiziritze-Gamue-Zohazti, Ajac (Corresa), Ajac d'Auba-ròcha, Ajac de Bandiat, Ajaccio, Ajanh, Akira Toriyama, Al Plan, Al Pug, Al Vèrn, Al-Aaiun, Al-Barani, Al-Mansuriyya, Alaçac, Alairac (Corresa), Alairac (Cruesa), Alamans (Òlt i Garona), Alamans (Dordonya), Alan Brooke, Alan Stivell, Alans (Tarn), Alaska, Alàs de Berbiguièras, Alèst, Alés e Casanava, Alícia en terra de meravelles, Alòs (Arieja), Albanès, Albanh, Albars (Òlt), Albergínia, Albert Borschette, Albert II de Bèlgica, Albi (Llenguadoc), Albiac (Òlt), Albiàs, Albigès, Albina, Albinhac, Albinhac (Corresa), Albuçac, Alceste (Lully), Alcifró, Alcoi, Alcorà, Alderney, Aldude, Aleix (nom), Aleksandar Vučić, Aleksandr Puixkin, Aleksandr Suvórov, Alemany, Alemany suís, Alen, Alet, Alexandre Bóveda Iglesias, Alexandre Maître de Bay, Alexandre-Théophile Vandermonde, Alfabet ciríl·lic, Alfabet rus, Alfauir, Alfred Bosch i Pascual, Alfred Bruneau, Algans e Lastens, Algèria, Alger, Algorisme de la colònia de formigues, Alhartenh, Alhàs, Alhèras, Aliança Estel·lar, Aliança Francesa, Aliança per la Social-Democràcia, Aliança Socialista (Burkina Faso), Aliat (Arieja), Aliats de la Primera Guerra Mundial, Alièr, Alier, Alineg, Allal al-Fassi, Allaman, Alle (Suïssa), Allegro, Alliberament Canac Socialista, Allioli, Alon, Aloze-Ziboze-Onizegaine, Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution, Alps, Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims, Alrança, Alsacià, Alsàcia, Alsàcia-Lorena, Alt Loira, Alt Marne, Alt Rin, Alt Saona, Alta Còrsega, Alta Garona, Alta Normandia, Alta tensió (pel·lícula), Alta Viena, Altilhac, Altoire, Altpuèg, Alts Alps, Alts del Sena, Alts Pirineus, Altzai-Altzabeheti-Zunharreta, Altzürükü, Alvèrnia, Alvièrs, Alzenh, Amadeu Colldeforns i Margalló, Amarens, Amaurí IV de Montfort, Amay, Amèrica, Amèrica (terminologia), Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amèrica Llatina, Amélie (pel·lícula), Amélie Nothomb, Amícia de Montfort, Ambairac, Ambarés e la Grava, Ambrús, Ambres, Ambroise Paré, Ambrujac, Ambrun, Amedeo Modigliani, Amel, Amel (riu), Amendüze-Unaso, Amin Maalouf, Amor (desambiguació), Amor (Landes), Amorotze-Zokotze, Ample ferroviari estàndard, Anatole Litvak, Anatomia d'un instant, Ançan, Anòs, Ancida, Andenne, Anderlues, Andilhac, Andiran, Andoca, Andorrans, André Chénier, André Gide, André Roussin, André-Louis Danjon, Andrei Vixinski, Andrenh, Andrest, Andrew Bertie, Andri Peer, Andrieu Lagarda, Andusa, Anells de Neptú, Aneras, Anessa e Beuluòc, Angais, Angòs, Angós, Angevila, Anglars, Anglars e Julhac, Anglars e Nosac, Anglars e Sent Felitz, Anglaterra, Anglès, Angles (Tarn), Anglet, Angomèr, Angoumois, Angressa, Angulema, Anhac (Òlt i Garona), Anhan, Anhas, Anhauze, Anhée, Anhòs, Anime, Anlar, Anlhac, Anna Bolena, Anna d'Espanya, Anna Gonzaga, Anna Maria Martínez Sagi, Anna Sofia de Dinamarca, Annaba, Anne Applebaum, Anne Perry, Anniviers, Anoja, Anomia, Ans, Ansa (Pirineus Atlàntics), Ansòst, Ansinyà, Ansoís, Antananarivo, Antanhac, Anté, Antíbol, Anthisnes, Antic règim, Antic règim a França, Anticosti, Antin, Antiokh Kantemir, Antishan, Antishan de Frontinhan, Antist (Alts Pirineus), Antoine Berman, Antoine Bourdelle, Antoine de Saint-Exupéry, Antoing, Antona e Trigonant, Antoni Bosch i Cardellach, Antoni Clapés i Flaqué, Antoni Grabowski, Antoni Mendoza i Rueda, Antonin Mercié, Antonio Cubillo, Antonio Pigafetta, Antràs, Antràs (Arieja), Antunhac, Anular, Anzèth, Anzema, Aosta, Aougust Brizeug, Apèla, Apertium, Api (Arieja), API (desambiguació), Apian, Apples, Aquisgrà, Ar Baol-Skoubleg, Ar Vro, Arabfaqih, Arabisme, Arancon, Arangòssa, Aranhoet, Araus, Aravaut, Aràmits, Arç (Cruesa), Arçac, Arèssi, Arés, Arüe-Ithorrotze-Olhaibi, Arbanats, Arbast, Arbaz, Arbís, Arbús, Arberatze-Zilhekoa, Arberoa, Arbiost, Arblada lo Baish, Arblada lo Naut, Arboçols, Arbocava, Arbona, Arboti-Zohota, Arc de la Défense, Arc de Triomf del Carrousel, Arcaishon, Arcambald, Arcas, Arcas (Avairon), Archinhac (Dordonya), Arcisac d'Ador, Arcisans Dessús, Arcisans Devath, Arcs (Landes), Arcs del Cinquantenari, Ardecha, Ardenes (departament), Ardengòst, Ardièja, Ardiòs e Ishèra, Ardisàs, Ardit, Aren, Arenys de Mar, Areta, Arfonts, Arfuelha e Chastanh, Arganhon, Argòvia, Argelèrs, Argelòs (Landes), Argelòs (Pirineus Atlàntics), Argelièrs (Erau), Argelosa, Argenh, Argenton, Arget, Argon (Aude), Arguenòs, Arhantsusi, Ariane 5, Ariés e Espenan, Arieja, Arifat, Arizona, Arjusan, Arkan, Arle, Arles, Arlon, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Armanyac, Armendaritze, Armentèula, Armentiu, Armide (Gluck), Armilhac, Armons e lo Cau, Arnac (Alta Viena), Arnac e Pompador, Arnava, Arnèr, Arnós (Pirineus Atlàntics), Arnegi, Arnhac, Arpitània, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Tolosa, Arrajon e era Hita, Arrangoitze, Arràs, Arràs (Alts Pirineus), Arrís, Arròs, Arròs de Nai, Arrecurt, Arrel (botànica), Arrena, Arrians (Gers), Arricau e Bòrdas, Arrien, Arrienh de Vathmala, Arrion, Arrodèth, Arroeda, Arrokiaga, Arrosa, Arrosés, Arrot, Arrueda, Arrueta-Sarrikota, Arsac e Arrasiguet, Arsague, Arsèni Vermenosa, Arsin, Artalens e Soïn, Artanhan, Artassen, Artés (Landes), Artés (Tarn), Artés d'Asson, Artés de Biarn, Arte, Arthur i la venjança d'en Maltazard, Artics (Arieja), Artics (Pirineus Atlàntics), Artiga (Alta Garona), Artiga (Var), Artigaloba, Artigalotan, Artigamin, Artigas (Alts Pirineus), Artigas (Arieja), Artigas de Bordèu, Artinhòsc, Artocarpus heterophyllus, Artur Mas i Gavarró, Arua, Arudi, Arvèiras, Arvinhan, Arviu, Arxipèlag d'Hochelaga, Arzier, Asac (Alta Viena), Asac e Chastanhet, Asasp e Arròs, Asàs, Asca, Ascas (Tarn i Garona), Ascensor naval de Strépy-Thieu, Ascon, Aserac (Dordonya), Asereish, Asilhanet, Aspin, Aspin de Lorda, Aspiració (fonètica), Aspreth e eth Sarrat, Asprièiras, Assaigs, Assat, Assemblea Constituent, Assemblea Federal de Suïssa, Assemblea Nacional (França), Assesse, Assia Djebar, Assièr, Assise, Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica, Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya, Associated Press, Asson, Assumpció Forcada, Assumpta Serna, Assumptes pendents, Asta e Bion, Astafòrt, Astalhac, Astèr, Astèrix a Bèlgica, Astèrix a Bretanya, Astèrix a Còrsega, Astèrix a Helvècia, Astèrix a Hispània, Astèrix a l'Índia, Astèrix als Jocs Olímpics, Astèrix el gal (àlbum), Astèrix gladiador, Astèrix i Cleopatra, Astèrix i el calderó, Astèrix i els normands, Astèrix i Latraviata, Astèrix legionari, Astís, Astur (Dordonya), Asur, Atòs e Aspins, Ath, Atharratze-Sorholüze, Athlétic Club Arles-Avignon, Attalens, Attert, Atzarí, Auçac, Auçòs, Aubange, Aubanhan, Aubàs, Aubel, Aubenàs, Aubertin, Aubia e Espessàs, Aubiac (Òlt i Garona), Aubiac (Gironda), Aubièth, Aubilanges, Aubin, Aubinh, Aubinhan, Aubonne (Vaud), Aubons, Aubuga, Aucamvila (Tarn i Garona), Aucasenh, Auchan, Audars, Audaus, Audòs, Audenja, Audinhon, Audon, Audon (Alts Pirineus), Audressenh, Audrics, Augar, Augèna e Camptòrt, Augeu, Augieras, Auginhac, Augirenh, August de Brunsvic-Lüneburg, August Fourès, August Wilhelm von Schlegel, Augustin Chaho, Augustin Louis Cauchy, Auja, Aujan e Morneda, Aujòls, Aulòs, Aulús, Aulhon, Auliac Dessús, Auliac Devath, Aulon (Alts Pirineus), Aulon (Cruesa), Auloron e Senta Maria, Aumets, Aunhats, Aup d'Uès, Aupeda, Aupian, Auradèr, Auranha, Aurèla e Verlac, Aurèlh, Aurèu (Valclusa), Auròs, Aurelha, Aurelhan (Alts Pirineus), Aurelhan (Landes), Aurenja, Aurensan (Alts Pirineus), Aurensan (Gers), Aurevila, Auriac (Òlt i Garona), Auriac (Corresa), Auriac (Cruesa), Auriac (Pirineus Atlàntics), Auriac de Perigòrd, Auriac de Vendinèla, Auriavath, Auriça, Auriòlas, Auribèu (Valclusa), Aurimont, Aurin (Pirineus Atlàntics), Aurinclas, Aurinh, Aurinha, Aurinhac (Alts Pirineus), Aurions e Idèrnas, Aurius (Alts Pirineus), Aurivalh, Auroish, Aurora Bertrana i Salazar, Aurriula, Aus e Aussat, Aus Gletons, Ausança, Ausat, Ausàs (Alta Garona), Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache, Ausencs e Montestruc, Ausevila, Aush, Ausièla, Ausits, Ausons (Alts Pirineus), Aussavièla, Aussen (Alta Garona), Aussencs, Aussilhon, Aussona, Aussun de Tarba, Aussun deths Angles, Austràsia, Auta-riba (Alta Garona), Auta-riba (Gers), Auta-riba (Pirineus Atlàntics), Auta-riba (Tarn i Garona), Autafaia, Autafòrt, Autelhan, Autin, Autivièla, Sent Martin e Vidèren, Autoretrat amb armilla verda, Autoretrat prop del Gòlgota, Autvilar, Auvernier, Auxerre, Avairon, Avanha, Avèus, Avençac, Avençan, Avenches, Aventinhan, Averan, Avereda, Averon e Bergela, Avesac, Prat e era Hita, Avesan, Avió, Avió de caça, Avicenna, Avidòs, Avinguda dels Camps Elisis, Avinyó (Valclusa), Avitenh, Awans, Ayent, Ayllón, Aywaille, AZERTY, Azinat, Azkaine, Azkarate, Île Plane, Ángel Pavlovsky, Ángeles Santos Torroella, Ï, Ĵ, Ü, Ürrüstoi-Larrabile, Èiras, Èras, Èrce, Èrm, Èrp (Arieja), Èunas, Èus, Èx-los-Bens, Ñ, Œ, Òls e Rinhòdas, Òlt, Òlt (riu), Òlt i Garona, Ònes, Ònha, Òra, Òrcs, Òrtavièla, Òs e Marcelhon, Òu, Òussa, Ókrug, Ós malai, Ç, Çana, Écaussinnes, Écublens (Vaud), Éghezée, Éguzon + Chantòma, Élie Lambert, Éliza (Cherubini), Émile Borel, Émile Poulat, Émile Verhaeren, Émilie du Châtelet, Érezée, Éric Daniel Pierre Cantona, Établissement public de télévision, Étalle, Étienne Bézout, Étienne-Jacques-Joseph Macdonald, Évolène, Àcid palmític, Àdet, Àfar (llengua), Àfrica del Nord, Àfrica Equatorial Francesa, Àfrica Llatina, Àlans, Àrab marroquí, Àrreu (Alts Pirineus), Àstrid Bergès-Frisbey, Baús Sobiran, Bach (Òlt), Badafòu d'Ans, Badafòu de Dordonha, Badalona, Badèth, Badús d'Aura, Badús de Nestés, Badia de Baffin, Badia de Fundy, Badia de Hudson, Baelen, Bagat, Bagiri, Bagnes, Baguet, Baiac (Dordonya), Baigorri, Bailòc, Bainac (Alta Viena), Bainac (Corresa), Bainac e Casenac, Baiocasses, Baion, Baiona, Baioneta, Bairòls, Baishac e Calhau, Baishòs, Baissac (Corresa), Baissac (Cruesa), Baissac (Tarn i Garona), Baissenac, Baix Rin, Baixa Normandia, Baixar al-Àssad, Bajamont, Bajoneta, Bajordan, Baladent, Balaguèras, Balaguièr d'Òlt, Balaguièr de Rance, Balaiçagas, Balasac, Balèish, Baldiri Reixac i Carbó, Balduí I de Jerusalem, Balhargues, Balinhac, Balisac, Ballens, Ballet, Ballets Russos, Baltasar Porcel i Pujol, Balzac i la petita modista xinesa, Bambara, Bambuseria de Prafrance, Banas (Òlt), Banòs, Banc Central Europeu, Bandera de Bretanya, Bandera de Catalunya, Banhac, Banhaus, Banhèras de Luishon, Banhòus (Var), Banhièras, Baniòs, Banisa, Banka, Banuèlh, Bany a la Grenouillère, Bar (comerç), Bar (Corresa), Bar-le-Duc, Barç (Dordonya), Barç (Gers), Barçac (Alta Viena), Barçac (Gironda), Barçalona, Barbadan Dessús, Barbadan Devath, Barbarisme, Barbashen, Barbasta, Barbentana, Barcelona (un mapa), Barcilona de Provença, Barcunhan, Bardigas, Bardo, Bardon, Bardoze, Bargema, Barinco, Barjamon, Barjòus, Barkoxe, Barlest, Barraca de vinya, Barran, Barrancoèu, Barre (Tarn), Barri de Sant Esteve (Tolosa), Bartrés, Barzun, Basílica de Saint-Denis, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Basc, Bascons (Landes), Bascos, Bascos (Gers), Baselhac, Basens, Basian, Basièja, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Bassana, Basse-Kotto, Bassecourt, Bassenge, Bassens (Gironda), Basserclas, Basseterre, Bassilhac, Bassilhon e Bausèr, Bassinhac lo Bas, Bassinhac lo Naut, Bassoas, Bastanès, Bastenas, Bastogne, Basugas, Basusarri, Basvila, Batalla de Culloden, Batalla de França, Batalla de Great Meadows, Batalla de Jemappes, Batalla de les Planes d'Abraham, Batalla del Berézina, Bateau-Lavoir, Bathyclarias, Bathyclarias atribranchus, Bathyclarias euryodon, Bathyclarias filicibarbis, Bathyclarias foveolatus, Bathyclarias longibarbis, Bathyclarias nyasensis, Bathyclarias rotundifrons, Bathyclarias worthingtoni, Baton Rouge, Batxillerat, Baudinhan, Baudreish, Bauduen, Baulon (Arieja), Baumas, Baumat, Baurech, Bausèla, Baussat, Bausten, Bautevila, Bautiran, Bauvila, Bauxita, Bavarès, Bavois, Bàscula, Bâtir le pays Martinique, Bèlafont, Bèlagarda (Tarn), Bèlagarda de Rasés, Bèlasèrra, Bèlasvilas, Bèlcastèl (Avairon), Bèlcastèl (Tarn), Bèlfòrt de Carcin, Bèlgica, Bèllòc, Bèlluèc, Bèlmont (Òlt), Bèlmont (Corresa), Bèlmont (Dordonya), Bèlmont de Rance, Bèlmont de Senta Fe, Bèlmontet, Bèlpuèg, Bèlpuèg (Tarn i Garona), Bèlregard, Bèlvéser, Bèlvéser de Lauragués, Bèragarda e Senta Maria, Bèrasèrra, Bèravath, Bèrtre, Bèstia de Gavaldà, Bètas, Bèthhag, Bèthlòc e Sent Clamenç, Bèthplan, Bèthpoi (Alts Pirineus), Bèthpoi (Gers), Bèthpuei, Bèthpug, Bèthvéder de Comenge, Bèthvéser (Alts Pirineus), Bèthvéser (Landes), Bèthvéser (Tarn i Garona), Bèudiran, Bèugas, Bèuhòrt, Bèumont (Alta Viena), Bèumont (Gers), Bèumont de Lesa, Bèumont de Lomanha, Bèumont de Ventor, Béatrice et Bénédict, Béatrix Beck, Bévilard, Bòer, Bòr e Silhen, Bòrça, Bòrdas (Alts Pirineus), Bòrdas (Pirineus Atlàntics), Bòrn, Bòrt (Corresa), Bòrt (Cruesa), Bòsc, Bòsc-rogier, Bòscmian, Bòscmorèl, Bòscsec, Bòuvila, Búlgar, Büllingen, Büren an der Aare, Beaconsfield (Quebec), Bear Grylls, Beaumont (Hainaut), Beauraing, Beauvechain, Beça (Dordonya), Beça (Var), Becàs, Becet, Becièras, Becinas, Bedarrida, Bedós, Bedeishan, Bedoin, Beduèr, Begar, Begòla, Begla, Behaskane-Laphizketa, Behauze, Behorlegi, Beireda e Jumet, Beix, Bejaïa, Belac, Belachassanha, Belagarda, Belagarda e Adolins, Belaiga, Belís, Belús, Belœil, Belesmas, Belestar, Belestar (Alta Garona), Belestar de Lauragués, Belforts de Bèlgica i França, Belgues, Belin e Beliet, Belle de jour, Bellerive (Vaud), Bellestar (Fenolleda), Bellinzona, Belmont-sur-Lausanne, Belprahon, Belvés (Dordonya), Belvés (Gironda), Benac (Alts Pirineus), Benac (Arieja), Benaias, Benais, Benín, Benca, Benejac, Benessa de Dacs, Benessa de Maremne, Benet Tallaferro, Benet XV, Benet XVI, Benito Jerónimo Feijoo, Benquèr, Benquet, Benvenuto Cellini (Berlioz), Benvinguts al nord, Beraud, Berberust e Liars, Berbiguièras, Bercher, Berdets, Berdoas, Berencs, Bergantin, Bergarona, Bergenvaart, Berlats, Berloz, Bernac (Tarn), Bernac Dessús, Bernac Devath, Bernard Heuvelmans, Bernard Laporte, Bernòs e Baulac, Bernissart, Bernuèlh, Berrac, Berrauta e Camun, Berrogaine-Larüntze, Bertés, Bertenons, Bertogne, Bertolena, Bertren, Bertric e Burèia, Bertrix, Berwijn, Besòlas, Bescat, Bescollada, Besenac (Dordonya), Beserilh, Besiers, Beskoitze, Bessens, Bessoniás, Bessuèjols, Besuas e Bajon, Betalha, Betós, Bettlach (Solothurn), Beucaire, Beudian, Beujanciá, Beumarchés, Beumont d'Ate, Beupoiet, Beurecuelh, Beuregard de Terrasson, Beuregard e Bassac, Beurona, Beuste, Bever, Beverly Matherne, Bex, Beyne-Heusay, Bhagavad Gita, Biard de Sera, Biarròta, Biarritz, Biars (Òlt i Garona), Biars (Landes), Bièr e Bòrdas, Bièrt, Bièvre, Biblioteca Mazarina, Biblioteca Nacional de França, Bicicleta d'or, Bicicleta tot terreny, Bidaishe, Bidarrai, Bidarte, Bidòs, Bidet, Biec, Biei, Biel/Bienne, Bigas Luna, Biger, Bildoze-Onizepea, Bilhac (Corresa), Bilingual Today, French Tomorrow, Billó, Binche, Biost, BIP, Birac (Òlt i Garona), Birac (Gironda), Biran, Biràs, Biriatu, Biront, Birr, Bisa, Bisós, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Alès, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Hasselt, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Besiers, Bisbat de Bruges, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Comenge, Bisbat de Condom, Bisbat de Laon, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lescar, Bisbat de Lombez, Bisbat de Metz, Bisbat de Nimes, Bisbat de Tarba, Bisbat de Toul, Bisbat de Valença, Bisbat de Viviers, Biscarròssa, Biscòs, Bisquèr, Biteta, Bithiriña, Biucens, Biudòs, Biule, Biuvais, Bizerta, Blaçac, Blaia, Blaia (Tarn), Blaimont, Blancafòrt, Blancafòrt (Gers), Blancahòrt, Blanhac (Gironda), Blanhan, Blanzac (Alta Viena), Blars, Blasièrt, Blasimont, Blaton, Blau d'Alvèrnia, Blaudés, Blauvac, Blavinhac, Blesinhac, Bliç e Bòrn, Bloc Socialista Burkinès, Blog, Blom, Blonay, Blosson e Serian, Boan, Boason, Boçac (Avairon), Boçac (Òlt), Boçac (Cruesa), Boçan, Boèr, Bocanhèras, Bocenac, Bodin (Alta Garona), Bodin (Òlt i Garona), Bodon, Bodrac, Boga (Landes), Boglon, Boisheda, Boissa (Dordonya), Boissa e Panchòt, Boisseson, Boissièras (Òlt), Boisson, Boissuelh (Alta Viena), Boissuelh (Dordonya), Bolasac, Bolh Darrèr e Perulh, Bolh Davant, Bolhac (Avairon), Bolhac (Dordonya), Bolhac (Tarn i Garona), Bolhon, Boliac, Bolin, Bolonyesa, Bomas, Bombó, Bomort, Bompàs (Arieja), Bonac (Alta Viena), Bonac (Arieja), Bonac (Cruesa), Bonac e Irasenh, Bonafont, Bonagarda, Bonahont, Bonamason, Bonaventura Gassol i Rovira, Bonavila e Sent Avit de Fumadièras, Bonàs, Boncourt (Suïssa), Bondigós, Bonencontre, Bonetan, Bonhagas, Bonius, Bonlòc (Alta Garona), Bonlòc (Gers), Bonlòc (Tarn i Garona), Bonnut, Bonpàs, Bonrepaus, Bonrepaus d'Aussonèra, Boques del Roine, Bora Bora, Borç, Borèth, Borbon, Borbonès, Bordalat, Bordèras (Bearn), Bordèras (Gironda), Bordèras de Loron, Bordèras de Tarba, Bordèras e Lamensan, Bordelha, Bordetas, Bordeus, Bordura, Boresa, Borg (Gironda), Borg de Bigòrra, Borg de Guelh, Borg Garbèr, Borgloon, Borgonhaga, Borgonnuòu, Borgonya, Borgonyó, Boridèirs, Borionac, Borisp, Borlens, Bornasèl (Avairon), Bornasèl (Tarn), Bornèl, Bornòs, Bornhac, Borniquèl, Borniquèl (Dordonya), Borran, Borriac, Borriòt e Bergonsa, Borrolhan, Borron, Bosc de Soignes, Bosiès, Bosic, Boson e Gelanava, Bossés, Bossens (Alta Garona), Bossugan, Bot (peix), Botarga, Botelha e Sent Sebastian, Bots, Boudry, Bouillon, Boussu, Boutique, Boutros Boutros-Ghali, Bovernier, Braç de Bellecourt, Braç de La Louvière, Braçac (Arieja), Braçac (Tarn i Garona), Braçac (Tarn), Braçac lo Grand, Braçac lo Pitit, Brabant Való, Brach, Brageirac, Braine-l'Alleud, Braine-le-Château, Braine-le-Comte, Braives, Brana (Gironda), Brancelhas, Brandada de bacallà, Brandonet, Branens, Brantas, Brantòsme, Bras (Var), Brassempoi, Brats (Alta Garona), Brats (Òlt i Garona), Bratsch, Braunschweiger Mumme, Brauvaca, Braveheart, Brèbe, Bròsa, Breçòls, Brecòda, Brengas, Brenhac, Brenon, Brens (Tarn), Bretanha d'Armanhac, Bretanha de Marçan, Bretanya, Bretanya (regió administrativa), Bretó, Bretons, Bretz, Bria (Arieja), Brinhemont, Brisura, Britèsta, Briude, Brivasac, Bro Dreger, Bro Gwened, Broc (Friburg), Brocanter, Brocars, Brochau, Brocmat, Broken Sword, Broqueiran, Broquièrs, Brossa (Cruesa), Brossa (Tarn), Brossa del Castèl, Brua e Auriac, Bruc (pel·lícula), Bruce Almighty, Bruelh, Bruelhaufag, Brugelette, Bruguièras, Brumari, Brunehaut, Brunhac, Brunhens, Brusseŀles, Brussel·les-Halle-Vilvoorde, Brutges, Capbís e Mieihaget, Bsharra, Buanas, Buòus, Bubis, Budaliera, Budòs, Buelh e Vesinc, Buelh, Buelhòu e Lasque, Buenaventura Durruti, Bufet, Bugar, Bujac, Bujaleu, Bulan, Buldog francès, Bullabessa, Bulle (Friburg), Bullet, Bun, Bunhenh, Bunifaziu, Bunuze, Buròs, Buròssa e Mendossa, Burc, Burdinne, Burgarag, Burgdorf, Burgmestre, Burkina Faso, Burlats, Burnhac, Burtigny, Burundi, Busanh, Busèth, Buscas, Busens, Buset de Tarn, Bushisme, Busi (Pirineus Atlàntics), Busiet, Buson, Bussac, Bussairòla, Bussiera, Bussiera d'Ausança, Bussiera de Badiu, Bussiera de Dun, Bussiera de Nosarinas, Bussiera e las Bòrdas, Bussiera e Sent Nicolau, Bussigny-près-Lausanne, Buztintze-Hiriberri, C, Ca d'Oliva, Caçadors bascos, Caçolet, Caús, Caüsac (Gers), Caüsac de Bòuvila, Caüsac de Plasença, Caüsac de Sanch Amauç, Caüsac de Vera, Cabanac (Alts Pirineus), Cabanac e Seguenvila, Cabanac e Vilagrans, Cabanas (Avairon), Cabanas (Boques del Roine), Cabanés, Cabarà, Cabaret, Cabaret (musical), Cabassa, Cabàs e lo Massés, Cabidòs, Cabilenc, Cabotatge, Cabrieras d'Avinhon, Cabrieras d'Egues, CAC 40, Cadaluènh, Cadarçac, Cadarossa, Cadaujac, Cadaus Dessús, Cadaus Devath, Cadelh e las Penas, Cadelha e Trashèrra, Cadelhan d'Espon, Cadelhan de Bajoneta, Cadenet, Cadiac, Cadiç, Cadilhac de Fronçac, Cadilhac de Seron, Cadilhon, Cadriu, Cafè, Cafè frappé, Caharèth, Cailutz, Cairac, Cairac (Gironda), Cairana, Caishen, Caishon, Caissac (Corresa), Caissac (Dordonya), Cajarc, Cajuns, Calamana, Calars, Calavantèr, Calés (Òlt), Calés (Dordonya), Caló, Caldoche, Calen, Calendari republicà francès, Calhac, Calhan (Gers), Calhavèth, Calian, Calinhac, Calle 54, Calonjas, Calviac, Calviac de Perigòrd, Calvinhac, Camalèrs, Camarada (Arieja), Camaret d'Egues, Camarga, Camarsac, Camí de Sant Jaume, Cambairac, Cambas (Òlt i Garona), Cambas (Òlt), Cambas (Gironda), Camblanas e Meinac, Cambodja, Cambolaset, Cambolit, Cambon d'Albi, Cambon de la Vaur, Cambonés, Cambozola, Cambra de Diputats de Luxemburg, Cambra de Representants de Bèlgica, Camburat, Camerun, Camiac, Camille d'Hostun de La Baume, Camiran, Camors (Alts Pirineus), Camp de Gurs, Camp de Mart (París), Campanar, Campanha (Dordonya), Campanha (Landes), Campanha d'Arisa, Campanha d'Armanhac, Campanhac (Avairon), Campanhac (Dordonya), Campanhac (Tarn), Camparan, Campbernat, Campet e la Molèra, Campionat de França de rugbi a 13, Campionats Internacionals de Pilota del 2007, Campiones d'individual femení del Torneig de Roland Garros, Campions d'individual masculí del Torneig de Roland Garros, Campistrons, Camplong (Gironda), Campome, Camporiés, Campossí, Camps (Aude), Camps (Var), Camps e Sent Maturin de Leubagel, Campsegrèt, Campudan, Canac, Canadà, Canal de la Mànega, Canal del Centre, Canal del Migdia, Canal marítim Brussel·les-Escalda, Canal+, Canals (Tarn i Garona), Canavelles, Cançans, Cançó de gesta, Cançó de Rotllan, Cançó del timbaler, Canòva, Cancon, Candressa, Canejan (Gironda), Canens e Arriaub, Canes, Canet (Gers), Canet de Salars, Canhac (Tarn), Canhac del Causse, Canhòta, Canigó (poema), Canon Sportif de Yaoundé, Cant de les balenes, Cantòis, Cantó d'Ate, Cantó d'Atharratze-Sorholüze, Cantó d'Aurenja Est, Cantó d'Aurenja Oest, Cantó d'Avinyó Est, Cantó d'Avinyó Oest, Cantó d'Ezpeleta, Cantó d'Hazparne, Cantó d'Hiriburu, Cantó d'Iholdi, Cantó d'Uztaritze, Cantó de Baigorri, Cantó de Bastida, Cantó de Baumas de Venisa, Cantó de Bedarrida, Cantó de Belley, Cantó de Berna, Cantó de Bolena, Cantó de Bonius, Cantó de Cadenet, Cantó de Carpentràs Nord, Cantó de Carpentràs Sud, Cantó de Casèras, Cantó de Châtillon-sur-Chalaronne, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de l'Avellanet, Cantó de la Costa Radiant, Cantó de Malaucena, Cantó de Margarida, Cantó de Maule-Lextarre, Cantó de Mormeiron, Cantó de Narbona-Oest, Cantó de Queragut, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Sant Joan Lohitzune, Cantó de Saut, Cantó de Schirmeck, Cantó de Solothurn, Cantó de Tarare, Cantó de Ticino, Cantó de Vauriàs, Cantó del Jura, Cante, Cantenac, Canterbury, Cantilhac, Cantoenh, Cantons de Suïssa, Cantou, Caors, Cap Blanc (Mauritània), Cap Bon, Capberton, Capdenac, Capdròt, Capian, Capitale-Nationale, Capoleg e Junac, Capsiuts, Captura al pas, Capvèrn, Característiques lingüístiques de l'anglès parlat per catalanòfons, Caragodas, Caraiac, Caramanh, Carbas, Carcan, Carcanièra, Carcarèrs e Senta Crotz, Carcassona, Carcassonne, Carcen e Ponçon, Carcers, Cardalhac, Cardan (Gironda), Cardessa, Carennac, Carièch, Carinhan, Carl Gustaf Emil Mannerheim, Carl Jaenisch, Carladès, Carlús, Carlemany, Carles, Carles Andreu Sancho, Carles Castellanos i Llorenç, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles XIV Joan, Carlos Liscano, Carluç, Carlucet, Carmauç, Carmen, Carnac e Rofiac, Carnolas, Caromb, Carouge, Carrèra, Carressa e Cassabè, Carrouge, Carsac de Gurçon, Carsac e Alhac, Carta a favor del català, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Cartago, Carvas, Cas Ford, Cas oblic, Casa de las Américas, Casa Tassel, Casablanca, Casac, Casalís (Landes), Casals (Arieja), Casals (Òlt), Casals (Tarn i Garona), Casanava, Casanava de Montaut, Casanòva, Sèrras e Alens, Casarilh, Casarilh e Tamborés, Casasnòvas del Pont, Casats, Casau de Lairiça, Casaubon, Casaugitat, Casaus d'Anglés, Casaus de Larbost, Casaus de Malavath, Casaus de Savés, Casausnaus, Casavèth, Casèras (Alta Garona), Casèras (Landes), Cases e Montdenard, Casidarròca, Casilhac (Òlt), Casolés, Cassanha, Cassanhas (Òlt), Cassanuèlh, Cassanyes, Cassen (Landes), Casset, Cassinhabèra e Tornàs, Cassinhars, Cassuèjols, Cassulh, Castandet, Castanet (Tarn i Garona), Castanet (Tarn), Castanhac, Castanhós, Castanheda (Alta Garona), Castanheda (Pirineus Atlàntics), Castany rogenc, Castèida deu Camin, Castèida e Candau, Castèida e Doat, Castèl, Castèlamorós, Castèlculhèr, Castèlferrús, Castèlfranc, Castèlgelós, Castèlmairan, Castèlmauron (Gironda), Castèlmoron, Castèlnau (Avairon), Castèlnau (Landes), Castèlnau d'Estretasfonts, Castèlnau de Montratièr, Castèlnòu (Òlt i Garona), Castèlnòu de Braçac, Castèlnòu de Lèvis, Castèlnòu de Leveson, Castèlnòu de Montmiralh, Castèlnòu e la Capèla, Castèlsagrat, Castèlverdun, Castèth, Castètharroi, Castèthbajac, Castèthbon, Castèthgalhard, Castèthnau (Landes), Castèthnau d'Anglés, Castèthnau d'Arbiu, Castèthnau d'Arribèra, Castèthnau d'Aush, Castèthnau d'Auvinhon, Castèthnau d'Eusan, Castèthnau de Durban, Castèthnau de Gupia, Castèthnau de la Branda, Castèthnau de Manhoac, Castèthnau de Medòc, Castèthnau e Camplonc, Castèthnavèth, Castèthner (Landes), Castèthner (Pirineus Atlàntics), Castèthpugor, Castèths (Arieja), Castèths (Gers), Castèths (Landes), Castèths d'Andòrta, Castèths d'Armanhac, Castèthviague, Castèthvièlh (Alts Pirineus), Castèthvièlh (Gironda), Castèudoble (Var), Castèunòu dau Papa, Castèunòu lo Roge, Castèuverd, Castèuvièlh (Var), Castelàs, Castelet, Castell, Castell de mota i pati, Castell de Perapertusa, Castell de Querbús, Castell de Vernet, Castellà, Castellà del País Valencià, Castellet, Castellnou d'Arri, Castellnou dels Aspres, Casterar e Vinhòlas, Casteràs, Casterés, Castethins, Castia de la Branda, Castilhon, Castilhon (Alts Pirineus), Castilhon d'Artés, Castilhon de Castèths, Castilhon de Dordonha, Castilhon de l'Enveja, Castilhon de Larbost, Castilhon de Massàs, Castilhon de Savés, Castilhon de Sent Martòri, Castilhon de Vaths, Castilhonés, Castinh, Castor, Castor et Pollux, Castra (Gironda), Castres (Tarn), Castries (Saint Lucia), Catalans, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catàleg Messier, Catàleg raonat, Catús, Catedral d'Amiens, Catedral de Besançon, Catedral de Chartres, Catedral de Sant Esteve de Tolosa, Caterina Albert i Paradís, Caterina Àgata de Rappoltstein, Caterina d'Aragó, Catervièla, Catonvièla, Cauçada (Alts Pirineus), Cauçada (Tarn i Garona), Cauçdròt, Cauçon, Caubós, Caubon e Sent Sauvador, Caucalièira, Caudecòsta, Caudiers de Conflent, Caudiers de Fenollet, Caumèls e lo Vialar, Caumont (Òlt i Garona), Caumont (Gers), Caumont (Gironda), Caumont (Tarn i Garona), Caumont (Valclusa), Caunar, Caunelha, Caupena, Caupena d'Armanhac, Cause de Clarenç, Causse e Dièja, Caussencs, Causses, Cautarés, Cauvèira, Cauvós, Cauviòs e Lòs, Cauvinhac, Cavall ibèric, Cavallets, Cavanhac, Cavarc, Càmer, Cèlas, Cèntim, Cèra, Cèra (Landes), Cèra d'Arrostanh, Cèra de Salas, Cèra e Lançòu, Cèta e Eigun, Céligny, Cítola, Còllongas (Alts Pirineus), Còmna, Còpia certificada, Còrdas (Tarn i Garona), Còrn, Còrnabarriu, Còrsega, Còrsega del Sud, Còsta Blava, Còths, Còuledan, Lube e Boast, Cúpula, Ceçac (Gironda), Ceiresta, Ceiron, Cel shading, Cela, Celhan, Celles (Hainaut), Celtibèric, Celtibers, Cementiri de Belleville, Cementiri de Charonne, Cementiri de la Magdalena, Cementiri de Montparnasse, Cementiri de Picpus, Cementiri del Calvari, Cementiri del Père-Lachaise, Cementiri dels Innocents, Cementiri des Batignolles, Cencenac e Pueideforchas, Cendrillon, Cenestís, Cens dels Estats Units del 2000, Cens rus (2002), Censà, Censura a Algèria, Cent anys de solitud, Centernac, Centre – Vall del Loira, Centres, Cepet, Ceran, Cercle (Dordonya), Cerdanya, Cerelhac, Ceret, Cerfontaine (Bèlgica), Ceridòus, Cerilhac, Cernier, Cerví (muntanya), Cervesa, Cervièras (Corresa), Cervièrs, Cesac (Òlt), Cesan, Ceserac, Cessalas, Cestàs, Ch, Chabrinhac, Chairac (Corresa), Chaisson, Chalanhac, Chalés, Chalhac, Chalmelh, Chamairac, Chamçac, Chambaret, Chambareu, Chambèri, Chamboliva, Chambonchard, Chamboran, Chamborèt, Chamniers, Champanha e Fontanas, Champanhac (Alta Viena), Champanhac (Cruesa), Champanhac (Dordonya), Champanhac de la Ròcha, Champanhac e la Noalha, Champéry, Champeus e la Chapela, Champnestèri, Champoz, Champsanglard, Champsavinèu, Champsniers e Relhac, Chanac (Corresa), Chanaliech e Mascher, Chanaur, Chanéaz, Chancelada, Chandannagar, Chanson d'amour, Chantairac, Chantau, Chapelle-lez-Herlaimont, Chaptalac, Chard, Charennac, Charente, Charente Marítim, Chari, Charlàs, Charleroi, Charles Bruneau, Charles Bukowski, Charles Chaplin, Charles Guillaume Alexandre Bourgeois, Charles Tournemire, Charlotte Gainsbourg, Charnalhas, Charons, Charrat, Chartrier e Ferriera, Charvard, Charves e Cubas, Chasluç, Chassanhas (Dordonya), Chastelar, Chastelponçac, Chastels, Chasteluç lo Marchès, Chasteluç Malvalés, Chasteuchervic, Chasteunuòu, Chastras, Chastre, Chaudfontaine, Chaudforn, Chaumont-Gistoux, Chaurjas, Chava-ròcha, Chavanac (Cruesa), Chavanhac (Dordonya), Chavannes-le-Veyron, Chavannes-près-Renens, Château, Château-d'Oex, Châtel-Saint-Denis, Châtelet (Bèlgica), Chêne-Bougeries, Chermignon, Cheseaux-sur-Lausanne, Chessel, Chevroux, Chexbres, Chièvres, Children's Corner, Chimay, Chinhac, Chinoiserie, Chiny, Chleuh, Chokier, Chornhac, Chott El Djerid, Christian Dior, Christie Brinkley, Christo i Jeanne-Claude, Cièr d'Arribèra, Cièr de Luishon, Cièrp e Gaud, Cidòs, Cimacorba, Cimairòls, Cimòrra, Cinema en esperanto, Cinema gore, Ciney, Cirés, Circ de Gavarnia, Circ de Tromosa, Circuit de Lorena, Cirque du Soleil, Cissac, Cistèls, Citroën 2CV, Ciutat, Ciutat autònoma, Ciutat de Luxemburg, Ciutat de Quebec, Ciutat fortificada de Carcassona, Ciutat Ho Chi Minh, Civèrgas, Civet, Civeta, Civeta africana, Civilization IV, Cladech, Clairac, Clairac (Òlt i Garona), Claqué, Clarac (Alts Pirineus), Clarac (Pirineus Atlàntics), Claramont e Poiet, Claravals, Claravaus, Clarenç, Clarió, Clarmont (Alta Garona), Clarmont (Arieja), Clarmont (Landes), Clarmont d'Alvèrnia, Clarmont d'Eissiduelh, Clarmont de Beuregard, Clarmont de Savés, Clarmont Dessús, Clarmont Devath, Classun, Claude François, Claude Lévi-Strauss, Claude Lefort, Claude Lorrain, Claudette Colbert, Claudi Martí-Salazar, Claudio Rodríguez García, Clavier, Clàssica Loira Atlàntic, Clàudia de Lorena, Cledas, Clergor, Clodoveu IV, Clos Lucé, Clunhac, Coalició de Forces Democràtiques, Coarrasa, Coçac, Coçan (Alts Pirineus), Coçan (Arieja), Coèlhas, Cobeirac, Cobison, Cobitis, Cobluc, Coca (planta), Cocumont, Codename wa Sailor V, Codex Alimentarius, Codi civil del Quebec, Codi Civil francès, Codi INSEE, Codi: Lyoko, Codoç, Coduras, Coflens, Coimèras, Coira, Coirac, Coisan, Cojas, Cojors, Colac (Dordonya), Coladèra, Colairac e Sent Circ, Colòras, Col·lectiu d'Organitzacions Democràtiques de Masses i de Partits Polítics, Col·lectivitat d'ultramar, Colúmbia Britànica, Colfontaine, Coll del Galibier, Coll del Pertús, Coll farcit, Collonges (Valais), Colnac, Colobrièras, Colombièr (Dordonya), Colombier (Neuchâtel), Colomer e Montdevath, Colondanas, Colonha, Colonhés e Champsniers, Colonjas, Colosseu, Cols de Brunhac, Comarca de Fitor, Combafan, Combairencha e Espelucha, Combarogèr, Comblain-au-Pont, Combrossòl, Combs, Començac, Comiac, Comines-Warneton, Comissariat de propaganda, Comissió Internacional d'Il·luminació, Comitè de Salvació Pública, Comitè Europeu d'Hoquei sobre patins, Comitè Internacional d'Hoquei sobre patins, Comitè Internacional de la Creu Roja, Comitè Internacional de Pesos i Mesures, Comitè Nacional Francès, Comitè per a la Majoria Presidencial a França, Comité d'Estudi i de Relació dels Interessos Bretons, Comores, Companyia de la Badia de Hudson, Companyia del Nord-oest, Compèire, Complibat, Comprenhac, Comprenhac (Avairon), Coms (Gironda), Comtat d'Aura, Comtat de Coconino, Comtat de Flandes, Comtat de La Marca, Comtat de Luxemburg, Comtat de Niça, Comtat de Savoia, Comte de Lautréamont, Comuna de París, Comunitat autònoma del País Basc, Comunitat de comunes, Comunitat de comunes de Zuberoa, Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental, Comunitat Francesa de Bèlgica, Comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli, Conasac, Concas (Avairon), Concòts, Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, Concesa, Conchès, Concili de Tours, Concorès, Condat (Alta Viena), Condat (Òlt), Condat (Corresa), Condat de Trencor, Condat de Vesera, Condòm, Condomès, Confederació Africana de Futbol, Confederació General del Treball de França, Confederació Internacional de Joc de Pilota, Conferència General de Pesos i Mesures, Confin, Confolèuç, Confolents, Conhac, Conilhac de Rasés, Conjunt monàstic de Kíevo-Petxersk, Consell de la Vall, Consell departamental (França), Consell Federal de Suïssa, Consell Internacional de Museus, Consell Nacional de Suïssa, Consell Regional d'Aquitània, Consell Regional de Bretanya, Consell Regional de la Guadalupe, Consell Regional de la Guaiana Francesa, Consell Regional de la Martinica, Consell Regional de Migdia-Pirineus, Consell Sobirà del Rosselló, Consistori de Tolosa, Consolador, Consolat de Mar, Constantina (Algèria), Constitució, Constructors i Directors de la Llibertat i la Democràcia, Conthey, Continu dialectal, Contra Sainte-Beuve, Contrapet, Contrasi, Convenció de Forces Democràtiques, Convenció Panafricana Sankarista, Convenció sobre Bombes de Dispersió, Conveni de Ramsar, Convergència de l'Esperança, Convergència per la Democràcia Social, Cooficialitat lingüística, Cop d'estat, Copa belga de futbol, Copa de França de ciclisme, Copa de França de rugbi a 13, Copa de les Nacions d'hoquei patins masculina, Copa luxemburguesa de futbol, Copa Pirineus, Copiac, Coquèca, Corazón Aquino, Corç, Corbariu, Corbèras e Avera, Corberes, Corbeta, Corbeyrier, Corbiac, Corbièras, Corbièras (Aude), Coreth, Corgémont, Cornac, Cornelhan, Cornhac, Cornilh, Cornilha, Cornilhon e Conforç, Cornon lo Sec, Cornualla (Bretanya), Corpiac, Correnç, Corrent de Demòcrates Fidels a l'Ideal de Thomas Sankara, Corresa, Corris, Corsac, Cortelhs, Corteson, Cortias, Corts (Òlt i Garona), Corts (Òlt), Corts de Granhòs, Corts de Montsegur, Cortsaví, Corxera, Cos (matemàtiques), Cos finit, Cosa e Sent Front, Cosés, Coserans, Cosnac, Coson, Cossèrgas, Cossonay (Vaud), Costa Blava, Costa d'Ivori, Costa d'Or, Costes del Nord, Costoja (Aude), Cotens, Cotinhac, Cotlliure, Coturas (Òlt i Garona), Coturas (Dordonya), Coturas (Gironda), Coturas (Tarn i Garona), Cotxinxina, Courcelles (Bèlgica), Courgenay, Court-Saint-Étienne, Courtelary, Couvin, Coves de Sara, Crabairet, Craissac, Crastas, Cratz, Cravencèra, Crèissa, Cròc, Cròmac, Cròs Manhon, Cròsa (Cruesa), Crefuèlha, Cregòls, Creishèths, Creissa (Dordonya), Creissac, Creissèls, Creissençac e Pissòt, Creixent, Cremat pel sol, Cremps, Creon (Gironda), Creon (Landes), Crep, Crespin (Tarn), Crespinet, Crespinh (Avairon), Cressac, Cressençac, Creu al Valor militar (França), Creu de Guerra 1914-1918, Creu de Guerra 1939-1945, Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors, Creu del combatent, Creu del combatent voluntari, Creu del combatent voluntari de la Resistència, Crilhon, Crioll haitià, Criquet, Crisnée, Crissier, Cristina (nom), Cristina de Salm, Cronhon, Cronologia de la repressió del català, Cronologia de la Unió Europea, Croselhas, Crosenc, Cruèjols, Crudités, Cruesa, Crupier, Cuçac (Alta Viena), Cuçac (Gironda), Cublac, Cuc (Òlt i Garona), Cuc (Tarn), Cuc Tolzan, Cucmont, Cucuron, Cudòs, Cuelàs, Cujac, Cully (Vaud), Culter, Cultura del Japó, Cunac, Cunèja, Cupçac, Cuqueron, Curamonta, Curanh, Curçan, Curièiras, Curvala, Cusac, Cusença, Cutsòrn, Cvetka Lipuš, Cyclopaedia, Cyrano de Bergerac (pel·lícula de 1990), Cyril Despres, Dacs, Daglan, Daillens, Dakar, Dalhem, Dalida, Dalon, Damasan, Damiata, Damnhac, Danger from the Deep, Danhac, Daniel Wilson, Dante Alighieri, Darasac, Dardenac, Darnac, Darnet, Daubesa, Daumasan, Daussa, Daverdisse, David Augustin de Brueys, David Bowie, David Foster Wallace, David Jou i Mirabent, David Strathairn, Davinhac, Davos, Dècada del 1890, Déjà vu, Démoret, Déu, Dígraf, Dòlar canadenc, Dòmino, Dòmpièrre, Dònevila, Dònhen, De Haan, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Defensor fidei, Deganhac, Delfí de França, Delfinat, Delfinat del Vienès, Delmira Agustini, Demòcrates Suïssos, Demú, Demografia de Catalunya, Demografia de Mèxic, Demografia de Suïssa, Demografia del Níger, Denat, Dender, Dendermonde, Denens, Deng Xiaobing, Departament, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Dependències d'ultramar franceses, Der Himmel über Berlin, Des Moines, Descripció arxivística, Detectiu Conan, Deutsche Welle, Devdas (pel·lícula de 2002), Devesa (Alts Pirineus), Devilhac, Dia, Dia complementari, Dia d'acció de gràcies, Dia de festa, Dia del Canadà, Dia Internacional de l'Orgull LGBT, Dialecte consecutiu, Dialogues des Carmélites (Poulenc), Diane Kruger, Diapasó, Diari d'una cambrera, Diari de Barcelona, Dièresi, Diccionari, Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala, Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises, Die Soldaten, Dies de glòria, Dieu et mon droit, Digital Radio Mondiale, Diglòssia, Dijle, Dijonet, Diksmuide, Dila, Dinant, Dinar serbi, Dinar tunisià, Dinastia borbònica, Dinastia Capet, Dinastia Guideschi, Dinastia Jagelló, Dinastia Stuart, Dinçac, Diner (moneda), Dinha, Diplôme d'études en langue française, Diplomàcia, Direcció General de la Seguretat Exterior, Dison, Distribució de fitxes de l'Scrabble, Districte d'Erlach, Districte de Baiona, Districte de Berna, Districte de Bourg-en-Bresse, Districte de Burgdorf, Districte de Caiena, Districte de Ceret, Districte de Conthey, Districte de Courtelary, Districte de Delémont, Districte de Franches-Montagnes, Districte de Gex, Districte de Goms, Districte de la Broye, Districte de la Glâne, Districte de la Gruyère, Districte de La Neuveville, Districte de la Sarine, Districte de la Veveyse, Districte de Laufen, Districte de Leuk, Districte de Lió, Districte de Moulins, Districte de Moutier, Districte de Narbona, Districte de Porrentruy, Districte de Saanen, Districte de Saint-Laurent-du-Maroni, Districte de Saint-Maurice, Districte de Sélestat-Erstein, Districte de Thionville-Est, Districte de Thionville-Oest, Districte de Thun, Districte de Villefranche-sur-Saône, Districtes del Cantó de Neuchâtel, Districtes del Cantó de Vaud, Districtes del Cantó del Jura, Dita Parlo, Diulivòl, Diupentala, Diussa, Diwan (escola en bretó), Dizy (Vaud), Djamileh, Djibouti, Djibouti (ciutat), Doasit, Doason, Doèla, Doña Francisquita, Dochac, Dodrac, Doische, Doissac, Doleson, Dollard-Des Ormeaux, Dolmairac, Dom za vešanje, Domairac (Cruesa), Domdidier, Domin, Domingo García Fernández, Domini de primer nivell territorial, Domini lingüístic, Dominique A, Domintxaine-Berroeta, Dompierre (Vaud), Doms, Don Carlos (Verdi), Don Joan o el festí de pedra, Don Quichotte, Donaixti-Ibarre, Donamartiri, Donapaleu, Donasac (Tarn), Donazaharre, Donceel, Dones de Tahití a la platja, Donjon, Donoztiri, Dontrés, Donzac, Donzac (Gironda), Donzac (Tarn i Garona), Donzenac, Dorénaz, Dordonya, Dordonya (riu), Dornasac, Dornha, Dors, Dosens (Òlt i Garona), Dosilhac, Douarnenez, Douglas Hyde, Dour, Dovila, Drable, Dragonada, Drolh, Droma, Drudàs, Drulha, Dubbel, Duc de Berry, Duc de Guisa, Ducat d'Atenes, Ducat de Lorena, Ducat de Luxemburg, Ducat de Savoia, Ducat del Valentinès, Dume, Dun (Cruesa), Dunas, Dungeons & Dragons, Dupond i Dupont, Duran (Gers), Durança, Duravèl, Duràs, Durban (Òlt), Durban (Gers), Durban d'Arisa, Durbuy, Durenca, Durfòrt (Arieja), Durfòrt (Gers), Durfòrt (Tarn i Garona), Durfòrt (Tarn), Durhòrt e Baishen, Dussac, Duzunaritze-Sarasketa, E, Ebúria, Echallens, Echandens, Economia del Canadà, Edat mitjana de Catalunya, Edda prosaica, Edgar Varèse, Editorial Mir, Edme Mariotte, Edmond About, Edmund Chojecki, Edmundston, Educació, Edward Said, Eiheralarre, Eilhac, Eina (Cerdanya), Eisús, Eishèlh, Eissac, Eissiduelh, Eissodun, Eivirac, Ekaitza, El cap de tot això, El cavall de l'orgull, El ceptre d'Ottokar, El Cid (Corneille), El combat dels caps, El comte de Montecristo, El concert, El Contribuent, El Corb (poema), El cranc de les pinces d'or, El cru i el cuit, El darrer dia d'un condemnat, El desertor, El diable es vesteix de Prada, El Diccionari del Diable, El dinar campestre, El fantasma de la llibertat, El jurament dels Horacis, El Kala, El Lissitzky, El lotus blau, El matrimoni Arnolfini, El Molino, El pare Goriot, El passeig, El pensador, El Pertús, El Petit Príncep, El pianista (pel·lícula de 2002), El presoner de Chillon, El rai de la Medusa, El regal del Cèsar, El secret de l'Unicorn, El Temple del Sol, El teorema del lloro, El tresor de Rackham el Roig, El Viver, El zoo d'en Pitus, Eland de Derby, Elena Mandroux, Eli Whitney, Eliana Thibaut i Comalada, Elisabet (pel·lícula), Elisabet I d'Anglaterra, Elizabeth Jane Gardner, Elle, Ellezelles, Elna, Eloi, Els Angles, Els Banys i Palaldà, Els barrufets, Els burgesos de Calais, Els cants de Maldoror, Els Centristes, Els cigars del faraó, Els contes de Canterbury, Els dotze treballs d'Astèrix, Els feliços anys vint, Els llorers del Cèsar, Els Masos, Els miserables, Els Morató, Els paraigües de Cherbourg, Els pilars de la Terra, Els poetes maleïts, Els rascadors de parquet, Els sofriments del jove Werther, Els somiadors, Els tres mosqueters, Els Verds (Benín), Els Verds (França), Embasac, Embèrt, Emil Cioran, Emili Teixidor i Viladecàs, Emilia Fox, Emmy Noether, Empèuts, Empús, Emprenedor, Encaussa (Gers), Enciclopèdia de l'Islam, Encortièth, Encyclopédie, Encyclopedia of Life, Endarnòs, Endofièla, Enduro, Enduro de Le Touquet, Energia solar fotovoltaica, Engairac, Enges, Enghien, Enginyeria naval, Engis, England expects that every man will do his duty, English As She Is Spoke, Engoissa, Engomèr, Enric, Enric de Monpezat, Enric I d'Anglaterra, Enric II de Lorena, Enric Moreu-Rey, Enric Yzaguirre Basterretxe, Ens (Alts Pirineus), Ensué, Enterrament a Ornans, Entrada de les croades a Constantinoble, Entraigas (Avairon), Entraigas (Valclusa), Entre les murs, Entrecastèus, Entrechaums, Epalinges, Epauvillers, Epodes, Equip Unificat, Er, Era Andòrta, Era Arròca, Era Barta d'Arribèra, Era Barta d'Inard, Era Bastida, Era Bastida de Salat, Era Bòrda, Era Broquèra, Era Cava, Era Escura, Era Espuga, Era Estela de Sent Martòri, Era Granja, Era Hita Topièra, Era Marca, Era Toa, Era Varelha, Eras Bòrdas d'Arribèra, Eras Bòrdas de Les, Eras Salas, Eras Torrelhas, Erau, Erepublik, Erlach (Berna), Ermitage, Ernests Gulbis, Erquelinnes, Errobi, Ervin Acél, Erwan ar Moal, Erythrophleum, Es Camps (Òlt), Es Casaus, Es Clausèls, Es Palais, Es Peirons, Esbarèish, Esboleu, Escafandre, Escalans, Escalar (Alts Pirineus), Escales curta i llarga, Escalunya, Escassafòrt, Escatalens, Escaudas, Escaunets, Escàndol Bogdànov, Escòça, Escòcia, Escòrnabueu, Escòs, Escòt, Escòts, Eschornhac, Esclaçan e la Bastida, Esclanha, Esclarmonde, Esclòtas, Escoçan, Escobèrs e Potz, Escoira, Escola dels Annales, Escola Europea de Policia, Escolís, Esconets, Escor, Escorça (Landes), Escorsens, Escot (Pirineus Atlàntics), Escuras, Escut d'Haití, Escut de Bèlgica, Escut de Benín, Escut de Burkina Faso, Escut de Burundi, Escut de Guinea, Escut de la Costa d'Ivori, Escut de la República Centreafricana, Escut de la República del Congo, Escut de la República Democràtica del Congo, Escut de les Comores, Escut de Mali, Escut de Mauritània, Escut de Togo, Escut del Camerun, Escut del Canadà, Escut del Níger, Escut del Regne Unit, Escut del Senegal, Escut del Txad, Escut dels Països Baixos, Eshlorentias, Esjau, Eskiula, Eslovac, Esmòquing, Esneux, Espai Europeu d'Ensenyament Superior, Espaliu, Espanhac (Corresa), Espanhac e Sent Auglari, Espans, Esparçac, Esparròs, Esparron (Var), Espartinhac, Espèra, Espèrça, Espedalhac, Espeirac, Espeisha, Espeisheda, Esperanto, Esperasan, Esperauças, Espesèlh, Espielh, Espiens, Espies de veritat, Espiet, Espinàs (Tarn i Garona), Espirú i Fantàstic, Espiuta, Esplàs, Esplàs de Seron, Espon, Espuei, Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, Esquiesa e Cèra, Esquimals, Essertes, Estació d'Argelers, Estació d'Elna, Estació de Banyuls, Estació de Besiers, Estació de Cervera de la Marenda, Estació de Cotlliure, Estació de Ginebra-Cornavin, Estació de la Guingueta d'Ix, Estació de Montpeller - Saint-Roch, Estació de Perpinyà, Estació de Portvendres, Estació de Prada-Molig, Estació de Ribesaltes, Estació de Tolosa-Matabuòu, Estadi Lesdiguières, Estadi Lluís II, Estadi Olímpic de Chamonix, Estadi Olímpic de Mont-real, Estadi Olímpic Yves-du-Manoir, Estadi Rei Balduí, Estaimpuis, Estal, Estampas e Castèthfranc, Estampuras, Estanc (Gers), Estanh, Estanh (Alts Pirineus), Estanhcarbon, Estanislau I de Polònia, Estany de Bèrra, Estany de Salses, Estany de Thau, Estarvièla, Estats Units Bèlgics, Estats Units d'Amèrica, Estavayer-le-Lac, Estèrra, Estòs, Estela d'Hammurabi, Estença, Esteve II de Blois, Estialesc, Estigarda, Estil galant, Estilhac, Estinnes, Estipuèi, Estirac, Estival, Estivau, Estivaus, Estoars, Estramiac, Estrasburg, Estret de Bonifacio, Estret de Cabot, Estret de Calais, Estrinquèls, Estudi d'un nu, Eternal Sunshine of the Spotless Mind, Eth Barri de Benac, Eth Castèth de Taurinhan, Eth Cunh, Eth Espitau, Eth Poi, Eth Saut, Eth Savartés, Eths Angles, Eths Arrodèths, Eths Cantaus, Etxarri, Etxarri-Aranatz, Etxebarre, Eugen Ionescu, Eugeni Xammar i Puigventós, Eugenio de Aviraneta, Eulàlia, Eure i Loir, Euro, Eurocom, Euroconnector, Euronews, Europa, Europanto, Europeana, Europeisme, Euroregió Pirineus Mediterrània, Euskaldun, Evan Almighty, Evangeline Lilly, Evaun, Evilard, Evinòs, Exocet, Exposició Universal de París (1937), Expressionisme, Ezequiel Vigués i Mauri, Ezpeize-Ündüreine, Ezpeleta, Ezterenzubi, Fabregas, Facebook, Fadoans, Faget Abadiau, Faicelas, Faiença, Faimes, Faissac, Fait, Fajòlas, Fajòlas (Òlt), Falatin, Faleiràs, Fallida, Fals amic, Fang (ètnia), Fanlac, Far d'Alexandria, Farciennes, Farciment, Fargas (Òlt), Fargas (Gironda), Fargas (Landes), Farges, Faubourg 36, Faugairòlas, Faula, Faulas, Faurós, Faurilhas, Faus (Cruesa), Faus (Dordonya), Faus de Borgonnuòu, Faussèrgas, Faust (Gounod), Fauvillers, Favars (Corresa), Favars (Tarn i Garona), Fátima Rodríguez, Fèlix o Llibre de meravelles, Fèlix Torres i Amat de Palou, Féchy, Félicien Menu de Ménil, Félix de Azúa, Félix Gouin, Fòlcarda, Fòrs e Amfós, Fòs, Fòssamanha, För att inte tala om alla dessa kvinnor, Federació Anarquista-Comunista d'Occitània, Federació Francesa de Rugbi XV, Federació Internacional d'Escacs, Federació Internacional de Bàsquet, Federació Internacional de Bowling, Federació Internacional de Futbol Associació, Federació Internacional de la Medalla d'Art, Federació Internacional de Motociclisme, Federació Internacional de Natació, Federació Internacional de Patinatge, Federació Internacional de Rugbi Amateur, Federico Borrell García, Fedra (Jean Racine), Felícia Fuster i Viladecans, Felip de Bèlgica (rei dels belgues), Felip el Canceller, Felip Gardy, Felip II de Castella, Felip IV de França, Felip V de França, Felluns, Felzinh, Femme, Femme fatale, Fenairòls, Fenòls, Feniers, Fenolhet (Alta Garona), Fenolleda, Fenollet, Ferdinand Hérold, Ferenbalm, Ferkéssédougou, Fermin Muguruza, Fernando Arrabal, Fernando Garrido, Fernán Coronas, Fernão de Magalhães, Fernelmont, Ferran Felip d'Orleans, Ferran Sor i Muntades, Ferrençac, Ferrièiras, Ferrièras, Ferrières (Lieja), Fes, Festa nacional francesa, Festalens, Festiac, Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011, Festival Internacional de Cinema de Canes, Fetitxisme, Fexhe-le-Haut-Clocher, Fey (Vaud), Fiac, Fidel Fita i Colomer, Fieus, Fiez, Figanieras, Fijac, Filaberquí, Filibusterisme, Fillols, Film Socialisme, Finhan, Finisterre, Firbes, Firmin, Fitor, Flaçan (Valclusa), Flaçan (Var), Flaiac, Flaiòsc, Flamarens, Flamenc occidental, Flammkuchen, Flanhac, Flaujac, Flaujac (Òlt), Flaujac e Pojòls, Flaujagas, Flaunhac, Flavinh, Flavinhac, Flémalle, Fléron, Fletxa Valona, Fleurus, Flobecq, Flodés, Floirac (Òlt), Flor de sal, Floreal, Floreçàs, Floreffe, Florença, Florennes, Florentí Garcia i Fossas, Florentin (Tarn), Florentinh, Florenville, Floriac, Floritmont e Gaumièr, Fluerac, Fogats e Barrinòu, Folaironas, Folés, Folia, Fonda de sisos, Fondamenta, Fons Monetari Internacional, Font-ròca, Fontaine-l'Évêque, Fontainemelon, Fontanas de l'Albenca, Fontanas del Causse, Fontanieras, Fontanilhas, Fontgrava, Fontpedrosa, Fontralha, Fonts (Òlt), Fontsòrbas, Football Club Lorient Bretagne Sud, Forcas (Òlt i Garona), Forcés, Forcet e Balaissac, Forgés, Formanhac, Formatge, Formigues, Forncauquieret, Fortalesa de Brest, Fos, Fossa (Fenolleda), Fosses-la-Ville, Fotografia, Fotolog.com, Fourme d'Ambert, Fra Diavolo (Auber), Frañsez Vallee, Fraisse (Dordonya), Fraisse de Cabardés, Fraisselinas, Fraissinet lo Gelat, Fraissinet lo Plegat, Fraissinhas, Fraissinhas (Òlt), Frameries, França, França Lliure, França metropolitana, François d'Agincourt, François de Neufville de Villeroy, François Quesnay, François Rabelais, François Viète, Franc, Franc belga, Franc CFA de l'Àfrica Central, Franc CFA de l'Àfrica Occidental, Franc CFP, Franc Comtat, Franc congolès, Franc de Burundi, Franc de Djibouti, Franc de les Comores, Franc francès, Franc guineà, Franc luxemburguès, Franc malgaix, Franc malià, Franc monegasc, Franc ruandès, Franc suís, Franc-comtès, Francarvila, Francavièla, Francès suís, France 24, France Gall, Francesc, Francesc d'Assís, Francesc de Borbó (comte d'Enghien), Francesc Eiximenis, Francesc I de Bretanya, Francesc II de Lorena, Francescàs, Franceschas, Francesos, Francina, Francità, Francmaçoneria, Franco-ontarians, Francoamericà, Francocanadenc, Francofonia, Francolès, Francoprovençal, Francouruguaià, Francs (Gironda), Frank Gehry, Franka, Franklin Delano Roosevelt, Franz Liszt, Frasnes-lez-Anvaing, Fraucelhas, Frederic Mistral, Fredrik Bajer, Freeciv, Fregimont, Fregovièla, Freisheda, Freissenet, Frejairòlas, Frejavila, Frejús, Frespuèg, Friburg (Suïssa), Fricandó, Friedrich Christian Diez, Friedrich von Flotow, Frimari, Froidchapelle, Fromentau, Fronçac (Gironda), Front d'Alliberament del Quebec, Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista, Front d'Esquerra (França), Front Democràtic Sankarista, Front Nacional (França), Front Nacional d'Alliberament d'Algèria, Front Nou de Bèlgica, Front Patriòtic pel Canvi, Front per la Democràcia a Burundi, Frontenac (Òlt), Frontenac (Gironda), Frontex, Frosins, Fructidor, Fruit, Fulhan, Fullà, Fully, Fumèl, Fundamento de Esperanto, Funk, Fuselatge, Fustarroau, Futbol sala, Futbolí, Futureperfect, Gaèlic escocès, Gabadi, Gabilhon, Gabon, Gad Elmaleh, Gadames, Gadanha, GAFI, Gajac, Gajac e Rolhàs, Gajan, Gajaubèrt, Gajon, Gal (llengua), Galan, Galapian, Galèi, Galés, Gal·lès, Gal·ló, Gal·licisme, Gal·loitàlic, Galganh, Galhac, Galhac de Roergue, Galhac Tolzan, Galhagòs, Galhan (Gironda), Galhèra, Galiatz, Galièr, Gamarda, Gamarte, Gamere-Zihiga, Gandalha e Dondàs, Ganhac, Gans, Gant, Gant (Pirineus Atlàntics), Gantias, Gao Xingjian, Garanon, Garçonne, Garòs (Pirineus Atlàntics), Garcilaso de la Vega, Gard, Gardèras, Gardegan e Tortirac, Gardog, Gardona, Garenh, Gareud, Gargaç, Garganvilar, Gargàs (Alta Garona), Garièrs, Garidèit, Garindaine, Garinh, Garlin, Garona, Garraleda e Montdevath, Garravacas, Garravet, Garròssa, Garrüze, Garrei, Gars, Gartèmpa, Gasatz e Vacarissa, Gasaupoi, Gasava, Gasòst, Gascas, Gascunya, Gasparinus de Bèrgam, Gassin, Gastas, Gaston Defferre, Gaston Doumergue, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia dels Països Catalans, Gauçan, Gaudent, Gaudièrs, Gaudonvila, Gaujac (Òlt i Garona), Gaujac (Dordonya), Gaujac (Gers), Gaujac (Landes), Gaujan, Gaultheria procumbens, Gaure, Gauriac, Gavarnac, Gavarnia, Gavarret (Gers), Gavarret (Landes), Gavaston, Gavatx, Gavaudun, Gave de Pau, Gàrgola, Gèdeu, Gèdra, Gènere (gramàtica), Gènova-Niça, Gèr (Alts Pirineus), Gèr (Pirineus Atlàntics), Gèra e Belesten, Gèrm, Gèrm e Ribèra, Gès d'Argilèrs, Gès deths Angles, Gèuna, Gèus d'Arsac, Gèus d'Auloron, Gòra, Gòrças, Gòrda, Gòs, Gòud, Güèrs, Gedinne, Gelatina, Gelòs, Gelós, Gembloux, Gembria, Genappe, Genat, Gençac (Alts Pirineus), Gençac (Gironda), Gençac (Tarn i Garona), Gençac de Bolonha, Gençac de Garona, Genòs (Alta Garona), Genòs (Alts Pirineus), Genciòus e Pijairòu, Gendarmeria Nacional Francesa, Generest, Geniçac, Genocidi lingüístic, Genolhac (Cruesa), Geocerca, Geoffrey Chaucer, Geografia d'Europa, Geografia d'Itàlia, Geografia de França, Georg Büchner, George Boole, George Campbell Hay, Georges Bidault, Georges Daniel de Monfreid, Georges Dumézil, Georges Moustaki, Georges Perec, Georges Simenon, Geraardsbergen, Gerard, Gerard Xuriguera, Gerda, Germanes de Sant Josep de l'Aparició, Germinal, Geronce, Gerpinnes, Gers, Gestars, Gestièrs, Gesves, Getaria (Lapurdi), Gete, Geu, Geul, Giacomo Casanova, Giacomo Leopardi, Giannina e Bernardone, Gibret, Gigondaç, Gigosac, Gigun, Gil Pupil·la, Gilles Servat, Gimat, Gimbreda, Gimels, Gimont, Ginacèrvias, Ginalhs, Gindon, Ginebra, Ginebra (beguda), Ginebrièras, Ginestars, Ginestet, Ginhac (Òlt), Ginhac (Erau), Ginhac (Valclusa), Ginolhac (Òlt), Gintrac, Giovanni Domenico Maraldi, Girac, Giraffa, Girocens, Gironda, Giscaròu, Giscòs, Gitanos, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Gizmodo, Glanas, Gland (Suïssa), Glandon, Glanjas, Glarus, Glatens, Glèisanòva d'Eissac, Glèisanòva de Bruelh, Glenic, Globàlia, Glorianes, Glossari de termes d'escacs, Glosses de Reichenau, Godets, Godiva Chocolatier, Godor, Godorvila, Gofra, Gohans, Goirans, Gojonac, Golas, Golf de Biscaia, Golf de Guinea, Golf de Sant Llorenç, Golfuèg, Golièr e Olbièr, Gomèr, Gonçal de Reparaz i Ruiz, Gonés, Gondrin, Gonfaron, Gontaut e Sent Pèir de Nogaret, Google News, Google Translate, Gorberar, Gorbit, Gorcs, Gordon (Òlt), Gordon e Murat, Gorga (Alts Pirineus), Gornac, Gos, Gosens, Goson, Gossa, Gotaine-Irabarne, Gotavernissa, Gotrens, Gots (Landes), Gots de Bajoneta, Gots de Preishac, Gots e Rossinhòu, Gourde, Gouvy, Govern, Govern de la Comunitat Francesa, Govern de la Regió de Brussel·les-Capital, Govern de Vichy, Govern Federal de Bèlgica, Govern Való, Governador general del Canadà, Gradinhan, Graian e l'Espitau, Graissars, Gralhen, Grama, Gramat, Gramaticalització, Gramboès, Gramont, Gramont (Tarn i Garona), GRAMPS, Gran Ducat de Berg, Gran Llac de l'Esclau, Gran Llac dels Óssos, Gran Premi Ciclista de Mont-real, Gran Premi Ciclista de Quebec, Gran Premi d'Isbergues, Gran Premi d'Obertura La Marseillaise, Gran Premi de Fourmies, Gran Premi de la vila de Rennes, Gran Premi de Valònia, Gran Premi del Canadà, Gran Premi del Midi Libre, Gran Premi del Somme, Gran Premi Eddy Merckx, Gran Premi Pino Cerami, Granada (Landes), Grancy, Grand-Place, Grand-Saconnex, Grande Loge de Belgique, Grande Loge féminine de Belgique, Grande Loge féminine de France, Grande-Terre, Grandsanha, Grandson, Grandvabre, Grandvaux (Vaud), Granhaga, Granhòu, Granjas, Granma (diari), Grans, Grans Antilles, Grasac (Alta Garona), Grasac (Tarn), Gratalop, Grattage, Graulejac, Graulhet, Graveson, Grâce-Hollogne, Grècia sobre les ruïnes de Mesolongi, Gròschastanh, Grec, Grec cretenc, Grec medieval, Gredian, Greer Garson, Grenchen, Grepiac, Gresas (Òlt), Gresas (Dordonya), Gresèls, Greset e Cavanhan, Gresilhac, Gretl, Grez-Doiceau, Grialon, Griasca, Grilhon, Grimaud, Grimisuat, Grip, Grisòlas, Grisons, Grivas, Grote Scheldeprijs, Grunh e Bòrdas, Grup Coïmbra, Grup Comunista Burkinès, Grup de Demòcrates Patriotes, Grup del 14 de Febrer, Grup del Partit Popular Europeu, Grup dels Sis, Grup Marxista-Leninista, Grust, Gruyères (Friburg), Gryon, Gsteig bei Gstaad, Guadalupe (França), Guaiana Francesa, Gualada, Guangdong, Guaus, Guaus de Larbost, Guaus de Luishon, Gudàs, Guernsey, Guerra Boshin, Guerra del Rif, Gugelhupf, Guggisberg, Guia GEMMA, Guido d'Arezzo, Guiena, Guilhac, Guilhòs, Guillaume Adam, Guillaume Apollinaire, Guillaume François Antoine, Marquis de L'Hôpital, Guillaume Rondelet, Guillaume Tell, Guillem de Torroella, Guillem I de Normandia, Guillem II d'Acaia, Guillem II de Sicília, Guinarte e Paréntias, Guinea Equatorial, Guiseric, Guishe, Guitalens e l'Albareda, Gujan e Mestràs, Gulp, Gurmençon, Gurs, Gusha, Gushen, Guy Debord, Gweltaz-Lambrizig, Gwened, Habay, Habib Burguiba, Hagedèth, Haget, Hagetaubin, Hagetmau, Haishan, Haití, Halhan, Halhs, Haltsu, Ham-sur-Heure-Nalinnes, Hamlet (Thomas), Hamoir, Hamois, Hampstead (Quebec), Hannut, Hans Ruesch, Hargas (Òlt i Garona), Hargas (Gironda), Harrèra, Harry, un amic que us estima, Haspengouw, Hastière, Hastings (Landes), Hauban, Haulhet, Haulias, Hauriet, Haus, Haut-Mbomou, Hautasvinhas, Haute-Kotto, Hauthaget, Hauze, Havars, Havars (Alta Garona), Havars (Landes), Havelange, Havré, Hazparne, Hèishas, Hélène, Hélécine, Hérémence, Héron, Hòrgas (Alta Garona), Hòrgas (Alts Pirineus), HEC Paris, Heleta, Helicòpter, Heliografia, Hendaia, Henniez, Henri Bellery-Desfontaines, Henri Cliquet-Pleyel, Henri Fayol, Henri Grégoire, Henri Rousseau, Henri VIII, Hensies, Herba, Herbeumont, Herishet, Hermenches, Herrèr, Herrèra (Pirineus Atlàntics), Herstal, Herstappe, Herve, Heugaròlas de Marmanda, Heugaròlas de Viana, Heugars, Hi havia una vegada a Amèrica, Hiars, Hibarèta, Higaròu, Higuèra e Soja, Hilhondé, Hillclimb, Himeri de Prusa, Himne de la Lliga de Campions de la UEFA, Hins (Alts Pirineus), Hins (Landes), Hipòtesi de Sapir-Whorf, Hipermodernitat, Hipocresia, Hippolyte et Aricie, Hiriburu, Hiroshima mon amour, Hishós e Rimajor, Història d'Occitània, Història de l'alfabet, Història de la Catalunya del Nord, Història de la llengua catalana, Història de la mecànica quàntica, Història de la meteorologia, Història de la sal, Història del Canadà, Història del pa, Història dels ordinadors, Histoire du Soldat, Hita (Alts Pirineus), Hivernacles reials de Laeken, Hlamiac, Hloirac, Hlorentias, Hoalhés, Hogaron, Holandès, Honnelles, Hontans, Hontet, Horacio Silvestre Quiroga Forteza, Horcs, Horcsarriu, Hornèths, Hortin, Hotton, Houffalize, Houyet, Hozta, Hramosens, Hranccasau, Hrèisho e Hreishet, Hreishet, Hreishindèth, Hrontinhon, Humà, Hura (Gironda), Husar, Hustinhac, Huy, I, I vespri siciliani, Ibarrola, Ibòs, Ibrac, Ichac, Icogne, Idauze-Mendi, Idioma copte, Idrac e Hrespalhers, Idron, Ieisme, Iekaterina Dàixkova, Ieper, Ieras, Ievgueni Znosko-Borovski, Igòs e Sent Saturnin, Igualada, Iholdi, IJzer, Il signor Bruschino, Il viaggio a Reims, Ilats, Il·lustració, Ilharre, Ilhèu, Ilhet, Ilià Métxnikov, Ilià Prigogin, Ilièr e la Ramada, Illa Bagaud, Illa de França, Illa de l'Ascensió, Illa de la Reunió, Illa de la Tortuga, Illa de Mont-real, Illa de Portland, Illa de Rodrigues, Illa de Sant Martí, Illa de Sant Pau, Illa del Cap Bretó, Illa del Príncep Eduard, Illa dels Faisans, Ille i Vilaine, Illes Anglonormandes, Illes Crozet, Illes d'Ieras, Illes de la Lleialtat, Illes de la Reina Elisabet, Illes de la Societat, Illes de Sant Pau i Amsterdam, Illes de Sotavent (de la Societat), Illes del Vent, Illes Fèroe, Illes Glorioses, Illes Kerguelen, Illes Lavezzi, Illes Malvines, Imago Mundi, Imma Monsó i Fornell, Immersió lingüística, Immigració a l'Uruguai, Immigrants africans als Estats Units, Imperi Alemany, Imperi Habsburg, Imperi Hittita, Imperi Llatí de Constantinoble, Impremta Nacional de França, Impressió, sol naixent, In weiter Ferne, so nah!, Incerta glòria, Incourt (Bèlgica), Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, Indochine, Indoxina francesa, Indre i Loira, Infraroig, Inhaus, Innu, Ins, Institut d'Egipte, Institut de França, Institut de Professors Artigas, Institut del Món Àrab, Institut Europeu de la Mediterrània, Institut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace, Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey, Intel·ligibilitat mútua, Interferòmetre de Fabry-Pérot, Interlingua, Internacional Obrera i Socialista, International Music Score Library Project, Internet Movie Database, Inuktitut, Ipar Buru Batzar, Iphigénie en Aulide, Iphigénie en Tauride (Gluck), IPod Classic, Irbit, Irisarri, Irulegi, Iruri, Isabel Correa, Isabel-Clara Simó i Monllor, Isabelle de Charrière, Isaort, Isaus, Isèra, Isérables, Isòssa, Isòtges, Isesta, Ishós, Isla, ISO 3166-1, ISO 639-1, ISO 646, Isoglossa centum-satem, Issòr, Istòria d'Adrian, Istiqlal, István Sándorfi, Italià, Itàlia, Itàlia meridional, Itsasu, Ittre, Ivan Bek, Ivan Vàzov, Ivoz-Ramet, Ix (Alta Cerdanya), Izpura, Izturitze, Izura-Azme, Jabrelhas, Jaca (Alts Pirineus), Jaces, Jacint Rigau-Ros i Serra, Jack Kerouac, Jacqueline Kennedy Onassis, Jacques Brel, Jacques Cartier, Jacques Chaban-Delmas, Jacques de Billy, Jacques Hadamard, Jacques Marquette, Jaiac, Jalamur, Jaleschas, Jalhay, Jamel Debbouze, James McNeill Whistler, Jan Riesenkampf, Janalhac, Janalhac (Alta Viena), Janiç, Jardí botànic de Lieja, Jardí botànic de Montpeller, Jardí Botànic de Nova Brunsvic, Jarderés, Jarnaja, Jarret, Jatsu, Jatsu Garazi, Jau, Dinhac e Hloirac, Jaume Aragó, Jaume Cabré i Fabré, Jaume dels Baus, Jaume Fuster, Jaume Queralt, Jaure, Javerdac, Javerlhac, Jérôme Savary, Jòssa, Júlia (nom), Jean Absil, Jean Bodin, Jean Cauvin, Jean Dujardin, Jean Fautrier, Jean Filippi, Jean Frédéric Frenet, Jean Giraudoux, Jean le Rond d'Alembert, Jean Moréas, Jean Picard, Jean Reno, Jean Yeuwain, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Jean-Bédel Bokassa, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Joseph Jacotot, Jean-Louis Barrault, Jean-Louis Trintignant, Jean-Marie Le Pen, Jeanette, Jeker, Jemeppe-sur-Sambre, Jenůfa, Jerónimo Zurita y Castro, Jerseiès, Jersey, Jesús Moncada i Estruga, Joac, Joan, Joan Aragó, Joan Argenté i Artigal, Joan Baptista Ambròs i Vilà, Joan Baptista Blazy, Joan Baptista Fabre, Joan Brossa i Cuervo, Joan de Flandes, Joan de Montsó, Joan Garcia i Oliver, Joan Gay i Planella, Joan I de Borbó, Joan II de Bretanya, Joan Montserrat i Archs, Joan Pau II, Joan Pere Le Bihan, Joan sense Terra, Joan Tartas, Joan-Baptista Chèza, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Joana I de Castella, Joanot Martorell, Joaquim Casas i Carbó, Joaquim Jordà i Català, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Saura i Falomir, Jocaç, Jocas, Jocavièlh, Jocs de la Francofonia, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Jocs prohibits, Jodie Foster, Jodoigne, Joe Dassin, Jofre I d'Acaia, Jofre II d'Acaia, Johann Sebastian Bach, Johann Wolfgang von Goethe, John Fowles, John Wilson (líder indi), Johnny va agafar el fusell, Jolhac, Jon Mirande, Jonathan Littell, Joncairetas, Jongny, Jonquieras, Jordània, Jordi, Jordi Coca i Villalonga, Jordi Pujol i Soley, Jorge Luis Borges, Jorge Semprún Maura, Jornhac, José Antonio Primo de Rivera, José Canalejas y Méndez, José Corrales Egea, José Gaspar Rodríguez de Francia, José Luis de Vilallonga, Josefa Contijoch, Josep (nom), Josep Albanell i Tortades, Josep Albi, Josep Carreras i Coll, Josep de Letamendi i de Manjarrés, Josep Enric Dallerès, Josep Finestres i Monsalvo, Josep Lladonosa i Giró, Josep Mach i Escriu, Josep Maria Andreu i Forns, Josep Maria Espinàs i Massip, Josep Seguí i Pujol, Joseph Conrad, Joseph Jêrôme Lalande, Joseph Sauveur, Josip Jelačić, Jouxtens-Mézery, Jove òrfena al cementiri, Ju e Bethlòc, Juan Larrea, Juan Tamariz, Juòus, Judèth de Luishon, Judeocastellà, Judeoprovençal, Judicis de Nuremberg, Jugasan, Julòs, Jules Verne, Julhac (Corresa), Julhac (Gers), Julhac (Gironda), Julhan, Julhas, Juliana Morell, Julià-Bernat Alart, Julián Besteiro, Julie Lescaut, Julien Green, Jumilhac, Juncalàs, June Anderson, Juprelle, Juraments d'Estrasburg, Jurançon, Jurbise, Juriens, Jurnhac, Jurvièla, Jusèth d'Aisaut, Jusitz, Justian, Justin Bieber, Justine o les dissorts de la virtut, Justinhac, Jutjals, Jutsi, K-Meleon, Kachelotplate, Kaiji, Kairuan, Kanbo, Karl Briul·lov, Kasai del Sud, Kay Rush, Kelmis, Ken George, Kharja, Khildebert III, Khumayr, Kill Bill, Kinshasa, Kortrijk, Krakatau, Kristin Scott Thomas, Kuer, Kukuxumusu, Kvinnors väntan, L'Abatut (Alts Pirineus), L'Abatut (Arieja), L'Abatut (Landes), L'Abatut de Higuèra, L'Abbaye, L'abducció de Rebeca, L'abella Maia, L'Abescau, L'absenta, L'afer Tornassol, L'Africaine, L'africà, L'Agraulet, L'Agraulet de Sent Nicolau, L'Agroet, L'Agruèra, L'Aguena, L'Agulhon, L'Albenca, L'Albera, L'alegria que passa, L'amor de les tres taronges, L'Archa, L'Arc~en~Ciel, L'Argentièira, L'Arraset, L'Arròca, L'Arrea, L'Arribèra (Landes), L'Arromiu, L'Art de la Guerra, L'Artiga, L'Artiga (Gers), L'Artiga (Gironda), L'Auret, L'Auriòu dau Comtat, L'Auriera, L'Avelhanet (Arieja), L'Avereit de Comenge, L'Èrm, L'Èrm (Alta Garona), L'Èrm (Òlt), L'Èrm e Mussets, L'Équipe, L'Egleisa, L'elegància de l'eriçó, L'Empèut, L'endeví, L'enfant et les sortilèges, L'enterrament del comte d'Orgaz, L'Enveja, L'escafandre i la papallona, L'Escoça, L'Escura d'Albigés, L'Escura de Jaul, L'escut arvern, L'Esla, L'esmorzar del bebè, L'Esparron, L'Espaud, L'Esperon, L'Espinaç, L'Espinassa, L'Espitalet (Òlt), L'Espitalet de Larzac, L'Espitau d'Orion, L'estaca, L'estel misteriós, L'Estela e Bètharram, L'Estrada e Toels, L'estrany, L'hôtellerie portugaise, L'heure espagnole, L'Illa (Tarn), L'illa negra, L'imperi dels llops, L'infant salvatge, L'Isla d'Arbeishan, L'Isla d'Aruan, L'Isla de Plius, L'Ivernós, L'odissea d'Astèrix, L'Onor de Còs, L'Ordoir (Cruesa), L'orella escapçada, L'Orme, L'Orsalhèr, L'Ortèth, L'Ospitalet, L'Osservatore Romano, La Bachalariá, La Baiadera, La Barbent, La barca de Dante, La Barda, La Barraca de Fraisse, La Barrèra, La Barta, La Barta (Tarn i Garona), La Barta de Bèthpoi, La Barta de Lesa, La Barta de Nestés, La Barteta, La Baseuja, La Bastida (Var), La Bastida d'Èrç, La Bastida de Barrés, La Bastida de Bolonha, La Bastida de Bosinhac, La Bastida de Clarença, La Bastida de Clarmont, La Bastida de Denat, La Bastida de Gavauça, La Bastida de l'Avesque, La Bastida de Lèvis, La Bastida de Lordat, La Bastida de Marnhac, La Bastida de Paumèrs, La Bastida de Pena, La Bastida de Pont-la-reina, La Bastida de Pradinas, La Bastida de Roairós, La Bastida de Sant Amanç, La Bastida de Sant Jòrdi, La Bastida de Sant Sernin, La Bastida de Savés, La Bastida de Sent Pèire, La Bastida de Seron, La Bastida de Solatge, La Bastida de Vièlafranca, La Bastida dei Jordans, La Bastida del Temple, La Bastida del Vèrn, La Bastideta, La Bastidona, La Batuda, La Becièira de Candelh, La bella Angèle, La belle Hélène, La Belle Noiseuse, La Bessoniá e Mont-redond, La Bocariá, La Bohèira, La Boissière-du-Doré, La Boissiera d'Ans, La Bolbena, La Borgada, La Borina, La Botariá, La Brabançonne, La Brèda, La Brévine, La Bretoniá, La Briha, La Briona, La Bruguièira, La Bruguièra, La Bruyère (Bèlgica), La Burgada, La caça del lleó, La Cabareda, La Cadea, La Cadiera de Provença, La caiguda, La Calm, La Calm d'Orcet, La Canau, La Capèla d'Ausac, La Capèla d'Escrós, La Capèla de Balaguièr, La Capèla de Biront, La Capèla de Cabanac, La Capèla de Lenna, La Capèla de Libron, La Capèla de Marival, La Capèla de Marmanda, La Capèla de Pinet, La Capèla de Segalar, La Capèla e Blèis, La Capèra, La cartoixa de Parma, La Casa (Landes), La Casa (Tarn), La Cassanha (Alts Pirineus), La Cassanha (Dordonya), La Cauçada, La Caujunta, La Cauna, La Caunha, La Cava (Òlt), La Cavalariá, La Cèla (Var), La Còsta (Valclusa), La Côte-aux-Fées, La Cela, La Cela de Dun, La Cela de Goson, La Celeta (Cruesa), La Cepèda, La Chapela (Alta Viena), La Chapela d'Ans, La Chapela daus Gletons, La Chapela de Balasac, La Chapela de Briva, La Chapela de Còla, La Chapela de Gonaguet, La Chapela de Gresinhac, La Chapela de Montaborlet, La Chapela de Montmaurelh, La Chapela de Sent Geraud, La Chapela de Sent Marçau, La Chapela de Valaujors, La Chapela de Vegena, La Chauçada, La Chaux-de-Fonds, La Ciutat (Alts Pirineus), La Clapa, La Cobertoirada, La Cogòta e Cadol, La colombe, La Comanda, La comèdia del poder, La consagració de la primavera, La Coquilha, La coronació de Napoleó, La Cort, La Cort (Tarn i Garona), La Cort de Sent Pèire, La Cortina, La Corunya, La Craba, La Cròpta, La Cressa, La Croseta, La Crosilha, La Crosilha (Alta Viena), La Crotz (Alta Viena), La Crotz (Avairon), La Crotz Blanca, La Crotz de Gassin, La Crotz e Falgarda, La Dama de les Camèlies, La dame blanche, La damnation de Faust, La democràcia a Amèrica, La Destroça, La Devesa, La dolce vita, La Dosa, La Double vie de Véronique, La Esperantisto, La Fag, La Faja (Corresa), La falç d'or, La Fara (Alts Alps), La Fara (Boques del Roine), La Fara (Valclusa), La favorite, La Fònt de Vauclusa, La Fòrça (Dordonya), La fille du régiment, La fille du tambour-major, La Fita (Òlt i Garona), La Fita (Tarn i Garona), La Fitòla, La Folhada, La Forest, La Francesa, La Fuelhada, La Garda (Alts Pirineus), La Garda (Arieja), La Garda (Corresa), La Garda (Gers), La Garda d'Ate, La Garda de Lauragués, La Garda de Pariòu, La Garda e Haishan, La Gardèla, La Gardèla de Lesa, La Gardiòla, La Garriga (Òlt i Garona), La Garriga (Tarn), La Gauda, La Gàrdia de Grimaud, La Ginèsta, La Glèisa de Severac, La Gleisòla, La Gloriosa (Landes), La Gonâve, La Gontariá e Bolonés, La gran rasa, La gran travessia, La Grand Vila, La Granja (Landes), La Grassa, La Grava, La Gràcia de Dieu, La Guardèra, La Guépia, La Guiòla, La Guiola (formatge), La Gupiá, La Haja, La Hòssa, La Hita, La Hita Bigordana, La Hita Topièra, La Hitèra, La Horcada, La Hulpe, La Isleta, La Jamaia, La Janestosa, La jolie fille de Perth, La Juive, La Junchera, La Lana d'Arblada, La Lana de Bigòrra, La Lana de Ceran, La Lana de Gimona, La Lana de Manhoac, La Lana de Tria, La Landa de Fronçac, La Landussa, La Ligne de démarcation, La Linda, La Llaguna, La llibertat guiant el poble, La Lobèra, La Lobièira, La Louvière, La Luca, La Magdalena (Òlt), La Magistèra, La Maguèra, La maison du docteur, La Marca, La Marca d'Arrostanh, La Marsellesa, La Martra, La Masèira, La Masera, La Masiera Bassa, La Masiera Nauta, La Masquèra, La massacre de Quios, La Mativiá, La Mòla, La Mòta (Landes), La Mòta (Var), La Mòta de Cucmont, La Mòta de Goans, La Mòta de Landeron, La Mòta de Mont-ravèl, La Mòta e Capdevila, La Móngia de Montastruc, La Móngia e Sent Martin, La Meisa, La Milhariá, La Monjariá, La Montelariá, La Montjòia, La mort de Sardanàpal, La Mota d'Egues, La Mota de Cassèl, La Mota de Fenelon, La Mota de Ròse, La Mota Granda, La muette de Portici, La muntanya màgica, La Neuveville, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, La Novella, La Palú (Valclusa), La Panosa de Sarnon, La Panosa de Severac, La Parada (Òlt i Garona), La Parroquial, La Passió d'Olesa de Montserrat, La Pèira (Alts Pirineus), La Pèrcha, La Peirèra, La Peirosa e Fossat, La Pena (Arieja), La Pena (Boques del Roine), La Pencha, La plaça del Diamant, La Plèu, La Pléiade, La Pluma, La Poja, La Porcharia, La princesa de Clèveris, La Puèja, La Ramièra, La Rèula, La Ròca (Avairon), La Ròca (Gironda), La Ròca (Tarn), La Ròca d'Aigatinta, La Ròca d'Alric, La Ròca d'Òlmes, La Ròca d'en Tarron, La Ròca d'Engalin, La Ròca d'Esclapon, La Ròca de Gajac, La Ròca de Pèrnas, La Ròca de Timbaut, La Ròca de Toirac, La Ròca dels Arcs, La Ròca e Calhaus, La Ròcabrussana, La Ròcha de Canilhac, La Ròcha de Fait, La Ròcha de l'Abelha, La Ròcha de Sent Julian, La reine de Saba, La residència dels déus, La retirada, La Reula (Alta Garona), La Reula (Alts Pirineus), La Reula (Pirineus Atlàntics), La Ribièra, La Roca d'Albera, La Roche-en-Ardenne, La Roqueta (Avairon), La Roquilha, La Sagne, La Sala (Avairon), La Salvetat (Avairon), La Salvetat e Bèlmontet, La Saunièra, La Sausièra e Sant Joan, La Sauvedat (Gers), La Sauvetat, La Sauvetat de Miramont, La Sauvetat de Puèg-redon, La Sauvetat de Sent Gili, La Sauvetat de Vilanuèva, La Sèlva, La Sèrra, La Sèrra (Arieja), La Sèrra (Òlt i Garona), La Sèrra (Pirineus Atlàntics), La Scala, La Serra (Cruesa), La Serrada (Gers), La Seuva, La Seuva Majora, La Seuva Pròpra, La Sorbona, La sortida dels obrers de la fàbrica, La Sostrana, La Tène (Neuchâtel), La Tèsta (Gironda), La Terrissa, La teta i la lluna, La Tolha e Lentilhac, La Tor (Alta Garona), La Tor Blancha, La Tor de França, La Torre d'Egues, La Torre d'Elna, La Trapa, La Trèna, La Trilha, La Troncha, La Tronquièra, La Vaissièra, La Val (Corresa), La Val de Sera, La Val e Ròcacesièira, La Valada, La Valèrma, La Valeta (Alta Garona), La Vathmala, La Vau de Brinhòla, La Vaufrancha, La Vaur (Dordonya), La Vaureta, La Vavetz, La Vèrnha, La Vèrnha (Òlt i Garona), La Vèrnha (Òlt), La Veiria de Basserclas, La Vena, La Vercantièra, La Verdièra, La Vernosa e la Caça, La vestale, La Vialadiau, La Vialatèla, La vida, manual d'ús, La Vielha de Tolosa, La Viladieu, La visió del sermó, La Vit, La volta a la Gàl·lia, La zitzània, Labassèra, Labeja, Labejan, Labetze-Bizkai, Labrit, Lac, Lacrosse, Ladapèira, Ladaus, Ladòs, Ladinhac (Alta Viena), Ladinhac (Corresa), Ladirat, Ladornac, Laduish, Lagòr, Lagòs, Laguian e Masons, Lagulhac de Cercle, Lagulhac de l'Aucha, Lahàs, Lahòra, Lahòtz, Lahontan, Lai e Lamidon, Laia (nom), Laimon, Lairac, Lairac (Cruesa), Lairac de Tarn, Lairiça, Laissez faire, Lajusan, Lajuson, Lakarra, Lakarri-Arhane-Sarrikotagaine, Lakmé, Lalonga, Lalonqueta, Laloret e era Fitau, Lamajor, Lambel, Lana de Varetons, Lanacauva, Lanamanhan, Lanapatz, Lanaplan, Lanas (Òlt i Garona), Lanas (Landes), Lançac (Alts Pirineus), Lançac (Fenolleda), Lançac (Gironda), Lançon (Alts Pirineus), Lançon (Boques del Roine), Lanós, Lancy, Landarroat, Landerroet, Landes, Landibarre, Landiràs, Lanespeda, Langoiran, Lanhas, Lantuelh, Lanutz, Lanzac, Lapin Agile, Lapurdi, Laqui, Lar e los Mondrans, Laran, Larbei, Larmont, Larnagòl, Larraine, Larresoro, Larressingla, Larribarre-Sorhapürü, Larrun, Lars (Pirineus Atlàntics), Laruenh, Laruntz, Larzabale-Arroze-Zibitze, Larzac (Dordonya), Las (Gers), Las Aigas, Las Arcas, Las Bartas, Las Cabanas (Arieja), Las Cabanas (Òlt), Las Cabanas (Tarn), Las Candolièiras, Las Cavas, Las Còstas de Goson, Las Claverias, Las Essentas, Las Falhadas, Las Farjas, Las Graissas, Las Granjas d'Ans, Las Joaniás, Las Juniás, Las Leschas, Las Luèvias e Tomairagas, Las Matèlas, Las Quatre Rotas, Las Salas, Las Salas de Castilhon, Las Salas de Curanh, Las Salas del Comtal, Las Sots, Las Tors, Las Varenas, Lasa, Lascasèras, Lascun, Lasladas, Lasne, Lasseran, Latas, Lats, Laubreçac, Laudun, Laufen, Launhac, Lauraguès, Laureças, Laureda, Lauret (Landes), Laurs e Balanhans, Lausana, Lausèrta, Lausès, Lauservila, Lausun, Lautrèc, Lavardac, Lavardens, Lavasan, Lavey-Morcles, Lavinhac, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Làurias, Lèime, Lèja e lo Horet, Lèma, Lèmur de cua anellada, Lèren, Léglise, Líban, Línia 2 del metro de París, Línia evolutiva de Mareep, Línia Massa-Senigallia, Lòdas, Lòrp e Senta Aralha, Lòrquen, Lòse, Lòssa, Lüküze-Altzümarta, Le, Le Bauç, Le Bòsc, Le Bôrg, Le Borg de Sant Bernat, Le Burgau, Le Carlar de Ròcafòrt, Le Carlar del Còmte, Le Cause, Le Chenit, Le comte Ory, Le devin du village, Le domino noir, Le Figaro, Le Haugar, Le Hosseret, Le Journal du Pays Basque, Le Lieu, Le Locle, Le Mas Granièr, Le Monde Diplomatique, Le Mont-sur-Lausanne, Le Patriote Français, Le Pétomane, Le Pòrt, Le Peirat, Le petit lieutenant, Le Pin de Balmar, Le postillon de Lonjumeau, Le prophète, Le Rayon vert, Le Réveil Basque, Le Rœulx, Le siège de Corinthe, Le Soir, Le Val d'Andorre, Le Voyage dans la Lune, Lebrèlh, Lecuçan, Ledàs e Pentièrs, Ledinhan, Legió d'Honor, Legió Francesa de Montevideo, Lehuntze, Lei Bauç, Lei Baumetas, Lei Maions, Lei Palús, Lei Santas, Lei Talhadas, Leie, Leie (departament), Leiritz e Montcassin, Leishèrt, Leitora, Leja, Lekorne, Lekuine, Lekunberri (Baixa Navarra), Lema de la Unió Europea, Lema nacional, Lembrac, Lemes dels Estats Units, Lemzor, Lencais, Lencoac, Lengnau (Berna), Lennart Meri, Lens (Bèlgica), Lentilhac de Lausès, Lentilhac de Sent Blasi, Lenton, Leopold II de Bèlgica, Leran, Lercol, Lerins, Les (Alta Garona), Les 7 boles de cristall, Les Alamands, Les amistats perilloses (novel·la), Les aventures de Jou, Zette i Jocko, Les aventures de Tintín, Les Batinses, Les Bons Villers, Les Boréades, Les Breuleux, Les Capmases, Les Choristes, Les Cluses, Les Colocataires, Les contes d’Hoffmann, Les Cousins, Les croades vistes pels àrabs, Les Cunhs, Les deux journées, Les dones d'Alger, Les e Atàs, Les Eissarts, Les flors del mal, Les francs-juges, Les Habits Noirs, Les Huguenots, Les indes galantes, Les Inrockuptibles, Les Lilas, Les nou claus de la modernitat, Les Nuits de la pleine lune, Les Parau Parau, Les pêcheurs de perles, Les Planchettes, Les Plus Belles Escroqueries du monde, Les Ponts-de-Martel, Les Pujòls, Les senyoretes del carrer d'Avinyó, Les troyens, Les Verrières, Les veus del Pamano, Lesat, Lescurri, Lesgòr, Lesinhan (Alts Pirineus), Lesinhan de las Corbièras, Lesotho, Lespièla, Lesporcin, Lespuei, Lessines, Lester Bowles Pearson, Lestiac, Leujac, Leujats, Leuk, Leunhan, Leuze-en-Hainaut, Levinhac (Alta Garona), Levinhac (Òlt i Garona), Lexantzü-Zunharre, Leysin, Leytron, LGV Atlàntic, LGV Est europeu, LGV Interconnexió Est, LGV Mediterrani, LGV Roine-Alps, Lhassur, Lhes, Lhordat, Liac, Liars d'Armanhac, Liaubart, Liçac, Liçac e Moret, Lió, Libaròs, Libération, Libin, Libramont-Chevigny, Libreville, Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez, Libro de los fechos et conquistas del principado de la Morea, Liceu francès de Barcelona, Lidòs, Liebe ist für alle da, Lieja, Lierneux, Lieus, Ligardas, Ligüers (Dordonya), Ligüers (Gironda), Ligi-Atherei, Liginaga-Astüe, Liginhac, Lilla, Lima, Limós, Limburg (Lieja), Limeirac, Limendós, Limuèlh, Linac, Linard, Linards, Linça, Lincent, Lingala, Lingot d'alt forn, Lingua franca, Lingua Franca Nova, Linhairac, Linhan de Bordèu, Linhan de Vasats, Linharets, Lion, Liordre, Lipostèir, Lisa Gherardini, Lisac, Lishòs, Lisieras, Listrac de Durèsa, Listrac de Medòc, Lit e Micse, Literatura alsaciana, Literatura bretona, Literatura d'Ucraïna, Literatura en castellà de Guinea Equatorial, Literatura en català, Literatura flamenca, Literatura francesa, Literatura franco-antillana, Literatura medieval, Literatura valldostana, Little Rock, Liurac (Arieja), Liurac (Dordonya), Liuron (Pirineus Atlàntics), Livèrs e Casèlas, Livinhac lo Nalt, Llac de Bienne, Llac de la Bollosa, Llac dels Quatre Cantons, Llac Léman, Llac Murten, Llac Txad, Llapis, Llatí, Llatí vulgar, Llavis menors allargats, Llègia, Lleó XII, Lleó XIII, Llei dels volums de combinació, Llei Hadopi, Llei-marc Defferre, Lleis Perverses, Llemosí (regió), Llemotges, Llengües ameríndies, Llengües àlgiques, Llengües cèltiques, Llengües d'Àfrica, Llengües d'Itàlia, Llengües d'oïl, Llengües de França, Llengües de la Unió Europea, Llengües de Mèxic, Llengües gal·loibèriques, Llengües gal·loromàniques, Llengües germàniques occidentals, Llengües indoeuropees, Llengües italooccidentals, Llengües regionals endògenes de Bèlgica, Llengües romàniques, Llengua auxiliar, Llengua vehicular, Llengua vulgar, Llenguadoc, Llenguadoc-Rosselló, Lletra de pal sec, Llibertat, igualtat, fraternitat, Llibre de la Certesa, Lliga Àrab, Lliga Comunista Revolucionària (França), Lliga Europea de Natació, Lliga luxemburguesa de futbol, Lliga Patriòtica per al Desenvolupament, Lliga Savoiana, Lligadura (indumentària), Llista d'acadèmies de la llengua, Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Àsia, Llista d'obres de Ramon Llull, Llista de codis SIL, Llista de falsos amics del català amb el francès, Llista de governants de Mònaco, Llista de llengües d'internet pel seu ús, Llista de llengües del món, Llista de Municipis de la Vall d'Aosta, Llista de partits polítics francesos, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provença, Lliura de Guernsey, Lliura de Jersey, Lliura egípcia, Lliura libanesa, Llombard, Llorenç de Brindisi, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti), Lluís Colet, Lluís Creixell, Lluís de Borbó (1725 -1793), Lluís Felip I de França, Lluís I de Borbó, Lluís II de França, Lluís III de Borbó-Condé, Lluís IV de França, Lluís Llach i Grande, Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Lluís VII de França, Lluís XIV de França, Lluïsa de Savoia, Lluïsa Francesca de Borbó, Lluita Obrera, Lo Barós, Lo Barp, Lo Barri d'Ilamada, Lo Bastit, Lo Baucet (Valclusa), Lo Bèç, Lo Bòrn (Alta Garona), Lo Bòsc, Lo Bòsc d'Arròs, Lo Binhac, Lo Bisbal, Lo Bocau Vielh, Lo Bois (Alta Viena), Lo Boisson (Òlt), Lo Boisson (Dordonya), Lo Bolben, Lo Bolin, Lo Bordelh, Lo Borg, Lo Borg (Cruesa), Lo Borg dau Chapduelh, Lo Borg de Combairencha, Lo Borg Devisac, Lo Boscat, Lo Brolh e Montverd, Lo Brulh, Lo Cailar, Lo Cairòl, Lo Canet dau Luc, Lo Carbon Blanc, Lo Castelet (Var), Lo Casterar, Lo Casterar d'Audon, Lo Casterar de Boset, Lo Casterar e Lobish, Lo Casterar e Verdusan, Lo Casterar Leitorés, Lo Casteron, Lo Chambon de Sent Sarnin, Lo Chambon de Senta Crotz, Lo Chamnhe, Lo Chapduelh, Lo Chapelòt, Lo Chaslar, Lo Chastanet, Lo Chastanh, Lo Chasteu de Boçac, Lo Chasteu de Perigòrd, Lo Chauchèt, Lo Chivau Blanc, Lo Clapièr, Lo Clavièr, Lo Compàs, Lo Cos e Bigaròca, Lo Crestet, Lo Daurat, Lo Dorn, Lo Fèl, Lo Flèis, Lo Fraisse, Lo Garric, Lo Grand Montelh, Lo Grau dau Rèi, Lo Hogar, Lo Horc, Lo Hrèishe, Lo Hrèisho, Lo Jardin, Lo Lardin e Sent Lazar, Lo Laussó, Lo Ledat, Lo Lin e la Pujòla, Lo Lis, Lo Lonzac, Lo Luc e Armau, Lo Lui, Lo Mairac, Lo Marnhès, Lo Mas (Gers), Lo Mas d'Agenés, Lo Mas d'Artija, Lo Mas d'Asilh, Lo Masnòu, Lo Merac, Lo Molin Màger, Lo Monestire, Lo Mont d'Astarac, Lo Mont de Marrast, Lo Mont e Dissa, Lo Montat, Lo Montet e Bojal, Lo Mostier d'Aün, Lo Mostier dau Buçon, Lo Mostier de Mortròu, Lo Mur de Barrés, Lo Nairac, Lo Nisan, Lo Palatz, Lo Parador, Lo Passatge, Lo Pòrge, Lo Peatge de Pisançon, Lo Perganh e Talhac, Lo Peschier, Lo Pin (Tarn i Garona), Lo Pison, Lo Plan d'Aups, Lo Plan d'Orgon, Lo Plan de la Tor, Lo Poi, Lo Pont de l'Arn, Lo Pont de Salars, Lo Pont del Casso, Lo Pontet, Lo Pot, Lo Puèg de l'Avesque, Lo Pueg, Lo Puget de Cuer, Lo Pui, Lo Pui d'Agenés, Lo Raiòu Canadèu, Lo Raiet, Lo Rastèu, Lo Ròc, Lo Ròuve, Lo Rialet, Lo Riòl, Lo Segalàs, Lo Segur, Lo Sempoi, Lo Sen, Lo Sequèstre, Lo Sigolés, Lo Sos Devath, Lo Tòr, Lo Teish, Lo Temple (Òlt i Garona), Lo Temple (Gironda), Lo Temple de Laguion, Lo Tolonet, Lo Torne, Lo Toronet, Lo Travet, Lo Truèlh, Lo Tusan, Lo Vèrn, Lo Vèrn de Labrit, Lo Vedat (Gers), Lo Verdièr, Lo Vern de Salon, Lo Vernegue, Lo Vialar, Lo Vialar de Pasdejòus, Lo Vialar de Tarn, Lo Vialèr, Lo Vielh de Maruelh, Lo Vigan (Òlt), Lo Vijan (Alta Viena), Lo Vilar, Lo Vilar de Dun, Lo Vinhau, Lo Vintron, Loèr, Loís Combas, Loït, Lobajac, Lobaut, Lobèrs, Lobèrs e Bernac, Lobbes, Lobejac, Lobens, Lobens (Arieja), Lobens (Gironda), Loberçan, Lobièras, Lobienh, Lobier Jussan, Lobier Sobiran, Lobinhèr, Locrup, Lodenvièla, Lodervièla, Lodet, Lodeva, Lodoïska, Lograta, Logudorès, Lohitzüne-Oihergi, Loir i Cher, Loira (departament), Loira Atlàntic, Loishats, Lokireg, Lombèrs (Gers), Lombèrs (Tarn), Lombiar, Lombrés, Lomner, Lon, Lonay, Lonçon, Lonely Planet, Longatges, Longavila, Longirod, Lonhac, Lons, Lontzen, Lopa, Lopiac (Òlt), Lopiac (Tarn), Lopiac de la Rèula, Lopiac de Seron, Lopian (Erau), Loras, Lorda, Lorda (Alta Garona), Lorena, Lorenès, Lormarin, Lortias e Montbrun, Los Angles, Los Aures, Los Banhs de Rènnas, Los Bessons, Los Bondons, Los Cars, Los Champs e Romenh, Los Chasaus, Los Condaus, Los Conscrits del Lengadòc, Los Grauges, Los Litges, Los Marços, Los Mès, Los Sarrasins, Los Sarrasins (Landes), Los Taurs, Losera, Lostanjas, Lotari I, Lou Tresor dóu Felibrige, Louis Althusser, Louis d'Aubusson de la Feuillade, Louis François de Boufflers, Louis Gabriel Ambroise de Bonald, Louis Michel, Louise (Charpentier), Louisiana, Lovaina, Love Actually, Lua (Landes), Luçac (Alta Viena), Luçac (Cruesa), Luçac e Nontroneu, Luçan (Gers), Luçan e Adelhac, Luçanhet, Luçanhet e Luçon, Lube e Bèthmont, Luberçac, Lubret e Sent Luc, Luc (Alts Pirineus), Luc (Pirineus Atlàntics), Luc e la Primalba, Lucarrèr, Lucbardés e Bargas, Lucbon, Lucgarrièr, Lucia di Lammermoor, Lucien Tesnière, Luclong, Lucmau, Lucsèir, Luctilhós, Ludièrs, Ludolf de Saxònia, Ludon, Ludovic Tézier, Ludwig Schläfli, Ludwig van Beethoven, Ludwik Lejzer Zamenhof, Luei, Lugaçon, Luganh (Avairon), Luganh (Tarn), Luganhac, Luganhac (Gironda), Luganhan, Lugòs, Lugon e l'Isla dau Carnèir, Luhuso, Luis Buñuel Portolés, Luis Mariano, Lunaç, Lunagarda, Lunant, Lunats, Lunàs, Lunfardo, Lupèr e Viòlas, Luperçac, Lupiac, Lupin III, Luquet, Lurbe e Sent Cristau, Lus e Sent Sauvaire, Lusèg, Lusenac, Lusinhac, Lusinhan lo Grand e Sent Ilari, Lusinhan lo Petit, Lustar, Luther Blissett, Lutz (Alta Garona), Luxemburg, Luxemburguès, Lyman Frank Baum, M, un assassí entre nosaltres, Ma Normandie, Maçac, Maçaguèl, Maçals, Macabeu, Macaco (grup), Macau (Gironda), Macèus, Macedònic, Macelhas, MacOS, Madagascar, Madalhan, Madame de Montespan, Madame de Pompadour, Madame Favart, Maderòlas, Madièra, Madirac, Madiran, Madlax, Madranjas, Magúncia, Magdalena de la Tour, Magesc, Magnolia (pel·lícula), Magrebí, Magrib, Magrinh, Mahmud Taymur, Maiac, Maiçac, Mailís, Mailuòc, Maimac, Maine i Loira, Mairac, Mairal, Mairanh, Mairarga, Mairenha, Mairinchal, Mairinhac, Mairinhac de l'Entorn, Mairona, Mairuelh, Maison Carrée, Maisonfèina, Maisoniças, Majon, Makea, Malagoda, Malamòrt (Boques del Roine), Malamòrt (Corresa), Malamòrt dau Comtat, Malauçana, Malaucena, Malausa, Malaval, Malavath, Malavila, Malerèt de Baissac, Malerèt de Boçac, Malgaix, Malhac (Alta Viena), Malhana, Malhàs, Malhèras, Malholàs, Mali, Malines, Malinkes, Mallacán, Malleon, Malleray, Mallot (dansa), Mallot groc, Malmedy, Malvasia, Mamisan, Mana (Alta Garona), Manage, Manàs e Bastanós, Manàuria, Mançac, Mançac e la Corriera, Mançac e Vaurenas, Mançan, Manòr, Mancet, Mancius, Manent e Montaner, Maneti georgià, Manhac de las Pojadas, Manhac e Rofinhac, Manhan, Manhaut e Tausiar, Manhay, Manhàs, Manifest Comunista, Manon, Mansas, Mansempuei, Mansonvila, Mant, Manu Chao, Manuel de Seabra, Manuel Valls i Galfetti, Manzac (Dordonya), Maquis, Mar Carib, Mar Cèltica, Mar del Nord, Mar del Sud, Mar i cel, Mar Lígur, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Maracon, Maranvath, Maravath, Marçac (Alts Pirineus), Marçac (Cruesa), Marçac (Dordonya), Marçac (Tarn i Garona), Marçac (Tarn), Marçal, Marçalés, Marçan, Marçanés, Marçans (Alts Pirineus), Marçolàs, Marbode de Rennes, Marc (Corresa), Marc Chagall, Marc europeu comú de referència per a les llengües, Marc-Antoine Charpentier, Marca CE, Marca llemosina, Marcahava, Marcais, Marcel Chevalier, Marcelhan (Alts Pirineus), Marcelhan (Gers), Marcerust, Marchaprima, Marche-en-Famenne, Marchin, Marchissy, Marciac, Marcilhac (Avairon), Marcilhac (Òlt), Marcilhac de Clergor, Marcilhac e la Cròsa, Marcilhan, Marea, Marestanh, Margalida Pons i Jaume, Margaus, Margherita Dall'Aglio, Margoèt e Mèimers, Margueron, Marguestau, Mari Jungstedt, Maria, Maria Antònia Oliver Cabrer, Maria Barbal i Farré, Maria Dolors Alibés i Riera, Maria Francesca de Bournonville, Maria I d'Anglaterra, Maria Rosa, Maria Teresa de Borbó (1666-1732), Maria Victòria de Noailles, Mariano Antolín Rato, Marie Curie, Marie de France, Marinhac (Tarn i Garona), Marinhac e eras Pèiras, Marinhac e las Claras, Mario Vargas Llosa, Marioneta, Marions, Marjada, Marjarida, Marlène Mourreau, Marlhac, Marly (Friburg), Marminhac, Marmont, Marnac, Marnavas, Marnhagas e la Tor, Marpaps, Marqueria, Marràqueix, Marroc, Marroquins, Marsan (Aude), Marsella, Marslac, Marsolan, Marsupilami, Marta (nom), Marta Casals Istomin, Martèl, Martelange, Martherenges, Martigny (Suïssa), Martigny-Combe, Martilhac, Martinhàs, Martras, Martras d'Ardièja, Martras de Garona, Martxueta, Maruelh, Marvau, Marvilar, Masamet, Masan (Valclusa), Masaugas, Masèras, Masèras e Leson, Masbarèu e Mairinhac, Masblanc, Mascara, Mascarans (Alts Pirineus), Mascarans (Gers), Mascarans e Haron, Mascarvila, Masclac, Mase, Maseirac, Maseiròlas, Maseras (Arieja), Maseras (Gironda), Maseras de Nestés, Maseras de Salat, Maseròlas (Landes), Maseròlas (Pirineus Atlàntics), Masièras e Narèssa, Maslhon, Masoau, Maspièr, la Lonquèra e Julhac, Masquièras, Masrimbaud, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Massanjas, Massís Septentrional, Massencoma, Masseren, Masseuva, Massilia Sound System, Massolés, Massongex, Massugàs, Matança de Srebrenica, Matāʻutu, Mateu Orfila i Rotger, Matilde d'Anglaterra, Mauçana, Maubèc (Tarn i Garona), Maubèc (Valclusa), Mauborguet, Maucòr, Maucòrn lo Baish, Maucòrn lo Haut, Maudena, Maule-Lextarre, Maulhon d'Armanhac, Maulion de Varossa, Maulishèra, Maumusson (Tarn i Garona), Maumusson e Laguian, Maupàs, Maura, Maurí, Maurós (Òlt), Maurós (Gers), Maurencs, Maurens (Gers), Maurens e Escotpònt, Mauresca Fracàs Dub, Maurevila, Mauriac (Gironda), Maurias, Maurice Bedel, Maurice Maeterlinck, Maurice Merleau-Ponty, Maurice Sand, Maurice Taieb, Maurici, Maurici Torra-Balari i de Llavallol, Mauriena, Maurin (Landes), Maurisèth, Mauritània, Mausac (Alta Garona), Mausac e Grandcastanh, Mausens e Miramont, Mautas, Mauvedin de Prat, Mauvesin (Alts Pirineus), Mauvesin (Òlt i Garona), Mauvesin (Gers), Mauvesin (Landes), Mauvesin de Senta Crotz, Max Aub Mohrenwitz, Max Jacob, Max Ophüls, Max von Sydow, Maxence Fermine, Mayotte, Mário de Andrade, Mègmont, Mèles, Mèrcus, Garravet e Amplanh, Mèrles (municipi francès), Mètode comparatiu, Mètrica (poesia), Mèxic, Médée (Charpentier), Médée (Cherubini), Métis, Mísia (cantant), Mònaco, Mòrtamar, Múl·lid, Mühleberg, Mülhausen, Münchenwiler, Mecanoscrit del segon origen, Medalla commemorativa dels serveis voluntaris a la França Lliure, Medalla de la França Alliberada, Medalla de la Resistència, Medalla de les Nacions Unides pel Servei a Corea, Medalla del Reconeixement Francès, Medalla dels Evadits, Medalla Militar (França), Medea furiosa, Medicina en l'antic Egipte, Megéva, Megera, Mehaigne, Mehaine, Meiringen, Meix-devant-Virton, Meknès, Melcior de Ferrer i de Manresa, Melhac, Melhan (Òlt i Garona), Melhan (Gers), Melhan (Landes), Melhars, Melhon, Melina Merkuri, Memòria cau, Menèrba (Erau), Menèrba (Valclusa), Menèsplet, Mencinhac, Mendibe, Mendikota, Menen, Menerbès, Menoire, Mentet, Menvila, Meràs, Merç, Merbes-le-Château, Mercè Company i González, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mercuèr (Corresa), Mercuès, Merens (Arieja), Merens (Gers), Merenvièla, Merigon, Merindòu, Merinhac, Merinhàs, Meritenh, Meritxell Cucurella-Jorba, Merlhèu, Merlinas, Mervila, Mesòs, Mescola, Mesen, Mesens, Mesin, Mesoarga, Mesonés, Mespleda, Messancy, Messidor, Messidor (Bruneau), Mestas, Mestís, Mesterriu, Mestral, Metàmias, Metàtesi (lingüística), Metges Sense Fronteres, Metre, Mettembert, Mettet, Metz, Meunas, Meurthe i Mosel·la, Meusac, Meusac (Alta Viena), Meygal, Meyrin, Mialòs, Mialet (Dordonya), Miami, Miasnas, Miaucenç e Lanuça, Mièr, Miòs, Michel Azama, Michel Plasson, Michel Richard Delalande, Michel Verrault, Michel-Jean Sedaine, Michelle Bachelet, Mielan, Migdia-Pirineus, Miglòs, Mignon, Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé, Miguel Hidalgo y Costilla, Mijanes, Mikhaïl Glinka, Milafranga, Milan Kundera, Milú, Milhac, Milhac d'Auba-ròcha, Milhac de Nontronh, Milhars, Milhars (Tarn), Milhavet, Milla Jovovich, Millars (Rosselló), Millau, Mimbasta, Mimet, Mina (llengua), Minaret, Mingòt, Minifaldilla, Minzac (Dordonya), Miquel, Miquel Anton Martí, Miquel Desclot, Miquel Martí i Pol, Miquel Siguan i Soler, Mira Sorvino, Mirabèl (Tarn i Garona), Mirabèu (Valclusa), Miradors, Miralem Pjanić, Mirambèu (Alta Garona), Miramont (Òlt i Garona), Miramont d'Astarac, Miramont d'Auta-riba, Miramont de Carcin, Miramont de Comenge, Miramont e la Tor, Miramont e Sençac, Miranas, Miranda (Gers), Mirandès, Mirapeis, Mirapeis de Tarn, Mirapeish, Mirapeish (Pirineus Atlàntics), Mircea Geoană, Mireille, Missegle, Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental, Mississipí (riu), Misson, Miuvachas, Moçac, Moda, Modave, Moderna Museet, Modest Mússorgski, Mohammed Dib, Mohós, Moi... Lolita, Moiracs, Moirasés, Moishan, Moishers, Moissac (Var), Moissanas, Moissida, Molairés, Molans, Molarés, Molèra, Molís, Molegés, Molhac (Gironda), Molhac (Tarn i Garona), Molièras (Òlt), Molièras (Dordonya), Molièras (Tarn i Garona), Moliets e Mar, Moliets e Vilamartin, Molin Nòu, Molinet (Òlt i Garona), Molinnuòu, Molon, Molse, Momeras, Momignies, Momin (Pirineus Atlàntics), Mon Chéri, Monarca canadenc, Monarquia de Juliol, Monarquia de juliol, Monassut e Audirac, Monés e Proencós, Moncel, Mondavesan, Monenh, Monestièr, Monestièr (Dordonya), Monestièr de Portdiu, Monestièr e Merlinas, Monestròl, Monget, Monica Bellucci, Monius, Mons, Monsac, Monsaguèl, Monsteiròu, Mont (Alts Pirineus), Mont (Pirineus Atlàntics), Mont Augal, Mont Blanc, Mont de Galièr, Mont Losera, Mont Pelée, Mont Rosa, Mont-de-l'Enclus, Mont-real, Mont-redond, Mont-rejau (Gers), Mont-rosièr (Avairon), Mont-rosièr (Tarn), Mont-Saint-Guibert, Montaïn, Montadet, Montadin, Montaganha, Montagaudin, Montagrier, Montagudet, Montagut (Alts Pirineus), Montagut (Arieja), Montagut (Cruesa), Montagut (Landes), Montagut (Pirineus Atlàntics), Montagut (Puèi Domat), Montagut d'Arròs, Montagut d'Aush, Montagut de Borjac, Montagut de Carcin, Montagut de Lauragués, Montagut de Plantaurèl, Montagut de Sava, Montagut de Savés, Montairal, Montalban, Montalbà del Castell, Montalhon, Montalzac, Montamat, Montamèl, Montaner (Pirineus Atlàntics), Montanha (Gironda), Montanhac d'Auba-ròcha, Montanhac de Cremsa, Montanhac de la Pluma, Montanhac de Salas, Montanhac e Sent Ipolit, Montans, Montardon, Montaseus, Montasic, Montastruc, Montastruc (Alts Pirineus), Montastruc (Òlt i Garona), Montastruc (Tarn i Garona), Montastruc de Salias, Montastruc de Savés, Montauban de Luishon, Montauriòl (Òlt i Garona), Montauriòl (Tarn), Montauron, Montaut (Òlt i Garona), Montaut (Dordonya), Montaut (Landes), Montaut (Pirineus Atlàntics), Montaut d'Aush, Montaut de Barcunhan, Montbaús, Montbardon, Montbartièr, Montbasalhac, Montbasens, Montbasin, Montbèl (Arieja), Montbequin, Montbeton, Montblanc (Erau), Montblanc (Gers), Montbochier, Montboló, Montbrun (Òlt), Montbrun (Gers), Montbrun de Lauragués, Montcabrièr (Òlt), Montcabrièr (Tarn), Montcaret, Montcassin, Montcaub (Alta Garona), Montcaub (Pirineus Atlàntics), Montcaut, Montcirèr, Montclar (Avairon), Montclar (Òlt i Garona), Montclar (Pirineus Atlàntics), Montclar d'Armanhac, Montclar de Carcin, Montclar de Comenge, Montclar de Lauragués, Montclar de Miranda, Montclarat, Montcogol, Montcornelh e Grasan, Montcrabeu, Montcuc, Montdomèrc, Montdosilh, Montdragon, Montdragon (Valclusa), Montdurauça, Montelaimar, Montelhs, Montelhs (Arieja), Montelhs (Avairon), Montelhs (Tarn i Garona), Montelhs (Tarn), Montesquiu (Òlt i Garona), Montesquiu Avantés, Montesquiu de Guitaud, Monteton, Monteus, Montevideo, Montfalcon (Òlt), Montfan, Montfan (Tarn), Montfaucon (Alts Pirineus), Montfaucon (Dordonya), Montfòrt (Gers), Montfòrt (Var), Montfermièr, Montferran de Savés, Montferran e Plavés, Montferrand de Perigòrd, Montferrat (Var), Montferrièr, Montflanquin, Montfranc, Montgalhard (Alts Pirineus), Montgalhard (Arieja), Montgalhard (Òlt i Garona), Montgalhard (Landes), Montgalhard (Tarn i Garona), Montgalhard (Tarn), Montgalhard de Lauragués, Montgalhard de Saliás, Montgalhard de Sava, Montgasin, Montgaug, Montgausí, Montgausir, Montgestin, Montgibaud, Montguilhèm, Monthòrt, Monthòrt (Pirineus Atlàntics), Monthey, Monthurt, Montias, Montigny-le-Tilleul, Montinhac (Alts Pirineus), Montinhac (Òlt i Garona), Montinhac (Dordonya), Montinhac (Gironda), Montinhac e Topineria, Montirat (Tarn), Montiron, Montjard, Montjòi (Tarn i Garona), Montjòi de Coserans, Montjòus, Montjuèi, Montlasun, Montlaur e Vernet, Montledós, Montleidièr e Sench Ibarç, Montlesun, Montliausut, Montlion, Montlluís, Montlong, Montmadalés, Montmal, Montmans, Montmarvés, Montmejan, Montmolós, Montmor, Montmui, Montoliu (Arieja), Montoliu de Sent Bernat, Montori, Montossèr, Montossin, Montpardiac, Montpasièr, Montpaun e Menestairòu, Montpeirós (Avairon), Montpeirós (Dordonya), Montpeller, Montpesat (Òlt i Garona), Montpesat (Gers), Montpesat (Pirineus Atlàntics), Montpesat de Carcin, Montpinhièr, Montpitòl, Montplasent, Montpolhan, Montprimblan, Montreal Canadiens, Montrenc, Montreux (Suïssa), Montricós, Montricher, Monts (Var), Montsalés, Montsaunèrs, Montsec (Dordonya), Montsegur, Montsegur (Òlt i Garona), Montsegur (Gironda), Montsegur (Landes), Montsegur (Pirineus Atlàntics), Montsempron e Libós, Montsoèr e Baús Jussan, Montuçan, Montuèg, Montvalent (Òlt i Garona), Montvalent (Òlt), Montvalent (Tarn), Montvielh, Monze, Morcens, Moreçac, Moreda, Morellàs i les Illes, Morencs, Morens, Moresnet Neutral, Moret de Dordon, Morgan Kingston, Morgans, Morges, Moriés, Moriòu, Morieras d'Avinhon, Morlana, Morlanwelz, Morlhon, Mormèrs, Mormeiron, Mornats, Morte a Venezia, Mortròu, Morvilas Bassas, Morvilas Nautas, Mosa (departament), Mosaic cultural, Moscardés, Mosel·la, Mosel·la (departament), Mosens (Dordonya), Mosens (Tarn), Mosièis e Panens, Mosièis e Teulet, Mostajon, Mostèir, Mostièr, Mostier, Mostuèjols, Motocròs de les Nacions, Motu Nao, Moudon, Moulin Rouge! (pel·lícula de 2001), Mouscron, Moussu T e lei Jovents, Moutier, Moviment Nacional Republicà, Moviment per la Democràcia Socialista, Moviment per la Tolerància i el Progrés, Moviment Regió Savoia, Moviment Republicà i Ciutadà, Moviments oculars ràpids, Muòlas, Mugerre, Mugron, Mulay, Mullus, Multilingüisme, Mun (Alts Pirineus), Munich (pel·lícula), Munició, Municipis amb facilitats lingüístiques, Municipis de Bèlgica, Muntanya Negra, Muntanya russa, Muqawqis, Muròls, Murcià, Muret (Avairon), Murs (Valclusa), Murten, Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, Museu Grévin, Museu Jacquemart-André, Museu Marítim, Fluvial i Portuari de Rouen, Museu Picasso de París, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Museus reials d'art i d'història, Muskildi, Musson, Mutrux, Na'vi, Naïf, Nabirac, Nacionalisme valldostà, Nacrita, Nadal (nom), Nadalhac, Nadalhac (Dordonya), Nadilhac, Nagui, Naguib Mahfuz, Nai (Pirineus Atlàntics), Najas (Tarn), Nalhac, Nalhac (Cruesa), Nalzenh, Namur, Nanç, Nandrin, Nannerl Notenbuch, Nantiac (Alta Viena), Nantiac (Dordonya), Nantuelh de Tivier, Nantuelh e Auriac, Narbona, Narbonès, Narcastèth, Narcís Oller i Moragas, Narp, Narròssa, Nasalització, Nasalització vocàlica, Nassiet, Nassogne, Nastassja Kinski, Nastrengas, National Geographic (revista), National Geographic Society, Nauçanas, Naucèla, Nauhonts, Naujac, Naujan e Postiac, Nautafaja (Òlt i Garona), Nautafaja (Corresa), Navalhas e Angòs, Navarrencs, Navars (Pirineus Atlàntics), Navas (Corresa), Navés, Navelhas, Naz, Nazisme, Níger, Nòstra Dama de Noalhac, Nòt, Nòuviala, Nòuvic (Alta Viena), Nòuvic (Corresa), Nòvas, Necesser, Neda (Alta Viena), Negrapelissa, Negres americans, Negrondas, Neiçon, Nendaz, Nenigan, Neollatí, Nerac, Nerbis, Nerijan, Nescús, Nespols, Nestièr, Nete, Neuchâtel, Neufchâteau (Bèlgica), Neulas, Neupré, Neuvila, Nhaus, Ničija zemlja, Niça, Nicòla, Niccolò Jommelli, Nice, Nico Rosberg, Nicolas Catinat, Nicolas de Condorcet, Nicolas Jenson, Nicolas Reyes, Nicolas Sarkozy, Nicolau II de Lorena, Nicotiana, Nidau, Nikolai Karamzín, Nimes, Nisan de Gessa, Nisàs (Gers), Nistòs, Nivós, NMBS/SNCB, No passaran, Noalhac (Avairon), Noalhac (Corresa), Noalhac (Gironda), Noalhan, Noalhas (Corresa), Noalhas (Tarn), Noèr, Noël de Berlaimont, Noïc (Alta Viena), Noïc (Tarn i Garona), Noces jueves al Marroc, Nods (Berna), Noent, Nogaròu, Nogarolet, Noguèras, Nojals e Clòtas, Nolens, Nolhan (Alts Pirineus), Nolhan (Gers), Nom àrab, Nom dels dies de la setmana, Nom teòfor, Nomdieu, Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, Nonars, Nonglard, Noordervaart, Nord-catalans, Norma de Freycinet, Normand, Normandia, Normands, Noruec, Noruega, Nosaròlas, Nosarinas, Nosiers, Nossa, Nostin, Nostradamus, Notre-Dame de París, Notre-Dame du Sablon, Nou Mèxic, Nova Brunsvic, Nova Caledònia, Nova Escòcia, Nova França, Nova Orleans, Nova Zelanda, Novel·la, Novel·la de gènere, Novel·la detectivesca catalana, Novel·la visual, NRJ, Nuèlh, Nuòuvic, Nulh, Numeració en base constant, Nunavut, Nusuèjols, NUTS, Nyon, O, O Canada, Obasina, Obèlix i companyia, Objectiu Guadalupe, Oboè, Occitans, Occità, Occità bearnès, Occitània, Occitània del segle XIV al XVII, Oceania, Ocells, Oclusiva alveolar sorda, Oficina internacional d'educació, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Oficina Internacional per la Pau, Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa, Ogens, Ohey, Olímpia (pel·lícula), Oleta i Èvol, Olieras, Olimpíada d'escacs de 1924, Ollon, Olne, OLX, Omet, Oms (Gers), Onard, Oncle Garrepa, Ondas, Ondres, Onessa e la Haria, Onex (Ginebra), Onhaye, Onomàstica jueva, Ontàrio, Oostende, Opéra-comique, Operación Ogro, Orador (Òlt i Garona), Orador dau Daurat, Orador de Glana, Orador de Vairas, Oragarre, Orangina, Oratori de Jesús, Orà, Oràs, Orç, Orús (Arieja), Orbanh, Orbe (Vaud), Orbeçan, Orda, Ordan e la Ròca, Orde de la Cartoixa, Orde de Leopold, Orde Nacional del Mèrit, Orderic Vitalis, Ordins e Còth d'Ossan, Ordisan, Ordon, Ordonac, Orellà, Oreye, Orfeu i Eurídice (Gluck), Organ, Organització Comunista Voltaica, Organització de la Conferència Islàmica, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Organització dels Estats Americans, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Organització Hidrogràfica Internacional, Organització Internacional del Treball, Organització Internacional per a l'Estandardització, Organització Mundial del Comerç, Organització per la Democràcia Popular - Moviment del Treball, Orgeish, Orgivèth, Orgon, Orgulh, Orient Mitjà, Orion (Pirineus Atlàntics), Orist, Orland furiós, Orleanès, Orleish, Orlhac (Dordonya), Orlhac de Bar, Orlhaguet, Orlun, Ornesan, Ornhac (Corresa), Ornhac de Blars, Ornitologia, Ornolac e los Banhs d'Ussat, Orny (Vaud), Oron-la-Ville, Orp-Jauche, Orphée aux enfers, Orquestra Nacional de França, Orsières, Ortzaize, Oruç Reis, Oscar a la millor pel·lícula, Oscar Wilde, Osort, Ospitalepea, Ossa (Pirineus Atlàntics), Ossa e Susan, Ossaranh e Arribarèita, Ossatjas, Ost, Ostankoa, Ostèr, Ostens, Otello (Verdi), Ouagadougou, Oudenaarde, Ouffet, Ouija, Oulipo, Oupeye, Ozaze-Zühara, País, País Basc, País de Coisan, País de Dalhem, País del Loira, Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Països enllà del Mosa, Pablo Neruda, Pacient, Paco Ibáñez, Padània, Padièrs, Padirac, Pagola, Pailly (Vaud), Pairac (Cruesa), Pairac d'Aimostier, Pairac de Belac, Pairiçac, Pairilhac, Pairilhac e Milhac, Pairinh e Autmontelh, Pairinhac (Òlt), Pairinhac (Dordonya), Paisac (Dordonya), Paisac e lo Mostièr, Paishons, Pajas, Palamenic, Palasanjas, Palau (arquitectura), Palau de Buckingham, Palau de la Magdalena, Palau de les Heures, Palau de les Nacions, Palau del Vidre, Palau dels Esports (Grenoble), Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja, Palau Reial (París), Palavila, Palíndrom, Palet, Palhac, Palhèrs, Palhòlas, Palhet, Paliça, Paliseul, Palmàs, Pamflet, Pampalona, Pampigny, Panafricanisme, Panasòu, Panassac, Pandrinhas, Panem et circenses, Panini, Panjàs, Pansòu, Panzer, Papa Celestí I, Paperinik, Papiament, Papiament d'Aruba, Papu, Parade (Satie), Parampuira, Paraula aguda, Parçac, París, París-Limoges, París-Luxemburg, París-Niça, Parc dels Prínceps, Parc Nacional de Grand Teton, Parc Nacional dels Pirineus, Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc, Parc Natural Regional del Pirineu Català, Pardalhan (Òlt i Garona), Pardias de Morencs, Pardias de Valiròs, Parentias, Pareo, Paret seca, Pargny-sur-Saulx, Pariac, Parisòt (Tarn i Garona), Parisòt (Tarn), Parlament de la Comunitat Francesa de Bèlgica, Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital, Parlament de Valònia, Parlament del Canadà, Parlament Federal de Bèlgica, Parlar de transició, Parnac (Òlt), Parnàs, Parranquet, Partbaïsa, Parterre, Parti Québécois, Partit Africà per a la Independència, Partit Africà per a la Independència (Burkina Faso), Partit Africà per a la Independència (Touré), Partit Bolxevic Burkinès, Partit Comunista Algerià, Partit Comunista de Bèlgica, Partit Comunista de Benín, Partit Comunista de Luxemburg, Partit Comunista Francès, Partit Comunista Marxista-Leninista de Benín, Partit Conservador del Canadà, Partit d'Esquerra (França), Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, Partit de l'Avantguarda Socialista, Partit de l'Esquerra Europea, Partit de la Dreta, Partit de la Tercera Edat, Partit del Treball Suís, Partit dels Treballadors (Algèria), Partit dels Treballadors de Bèlgica, Partit dels Treballadors de Burundi, Partit Ecologista pel Desenvolupament de Burkina, Partit Evangèlic Popular de Suïssa, Partit Liberal (Bèlgica), Partit Liberal de Suïssa, Partit Liberal del Quebec, Partit Liberal Verd de Suïssa, Partit Nacional dels Patriotes, Partit Nacional Independent, Partit Obrer Belga, Partit Obrer Francès, Partit Obrer Socialista Revolucionari, Partit Occità, Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure, Partit per la Democràcia i el Progrés, Partit per la Democràcia i el Progrés / Partit Socialista, Partit per la Democràcia i el Socialisme, Partit polític, Partit Popular Democristià de Suïssa, Partit Popular Europeu, Partit Popular Suís, Partit Radical d'Esquerra, Partit Radical Democràtic de Suïssa, Partit Radical Liberal, Partit Radical Socialista (Luxemburg), Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, Partit Socialcristià (Suïssa), Partit Socialdemòcrata (Benín), Partit Socialdemòcrata (Luxemburg), Partit Socialdemòcrata de Suïssa, Partit Socialista (França), Partit Socialista (Valònia), Partit Socialista Burkinès, Partit Socialista Europeu, Partit Socialista Unificat (Burkina Faso), Partit Suís de la Llibertat, Partit Verd de Suïssa, Partit Verd Europeu, Pasaiac, Pascal Comelade, Pascual Pérez Rodríguez, Pastis de treflas, Pastoral heroica, Paté, Patlana, Patronymica Romanica, Patuès, Patuet, Pau (Occitània), Pau de Fexhe, Pauçac e Sent Bebian, Paudex, Paul Féval (pare), Paul Lacôme d'Estalenx, Paul Meyer (filòleg), Paul Theroux, Paula (nom), Paulí Petrocori, Paulhac (Òlt i Garona), Paulhac (Gers), Paulhac (Gironda), Pauline à la plage, Paulinh (Dordonya), Paulinh (Tarn), Paulo Rónai, Paunac, Pavia (Gers), Paxos, Payerne, Pàmies, Pèira, Pèiracava, Pèiraficha (Avairon), Pèirafuec, Pèirahita e Nestalàs, Pèirahorada, Pèiralonga e Avòs, Pèire Godolin, Pèrlas e Castelhet, Pèrn, Pèrnas dei Fònts, Pèrvila, Péruwelz, Písek, Pònt de Sòrga, Pòquer, Peçac de Prats, Peçan, Pebeas, Pecorada, Pecq, Pedaler, Pedrer, Pegomaç, Pegulhan, Pei, Peirabon, Peirabufiera, Peiraficha, Peirafita, Peiralèu, Peiralevada, Peirauba, Peiròla (Boques del Roine), Peiròla (Tarn), Peiròs, Peiregós, Peiret, Peiriçans, Peirièra, Peiriguèra, Peirilha, Peirosa (Alts Pirineus), Peirosèt, Peirun, Peirussa (Avairon), Peirussa de Gasatz, Peirussa de Massàs, Peishias, Pelagrua, Pelahiga, Peliçana, Pelléas et Mélisande (Debussy), Pena d'Agenés, Penélope Cruz, Península del Labrador, Pensament únic, Pensaments (Pascal), Pep Anton Muñoz, Pepinster, Per Denez, Perèr, Període històric, Peròls, Pere (nom), Pere Abelard, Pere I de Borbó, Pere Roger de Cabaret, Perelha (Arieja), Peret (Corresa), Perfum, Perigús, Perigord, Perpesac lo Blanc, Perpesac lo Negre, Perpinyà, Perpinyà TV, Perquia, Perrefitte, Persa, Persèpolis (còmic), Persheda, Pertús, Perwez, Pescadoiras, Pesillà de Conflent, Peso, Pessolens, Pesulh, Peter Coyote, Peter Paul Rubens, Petite Galerie, Petites Antilles, Petroc, Petrus Ramus, Philippeville, Pi de Conflent, Piastra, Pic del Migdia de Bigorra, Pica d'Estats, Picacòs, Picard, Picardia, Pied-noir, Piemont, Piemontès, Pierre de Fermat, Pierre Desproges, Pierre Jean Robiquet, Pierre Kartner, Pierre Laval, Pierre Poujade, Pieter van der Aa, Pietro Metastasio, Piets, Plasença e Mostron, Pilota d'Or, Pimbo, Pinars, Pinçac, Pinçaguèl, Pinèu e Auta-riba, Pindèras, Pingus, Pinhan (Erau), Pinhan (Var), Pins e Justaret, Pintac, Pinuelh, Pionac, Pipí I d'Aquitània, Pirineus, Pirineus Atlàntics, Pirineus Orientals, Pis, Pissaladiera, Pissòs, Pits amb flors roges, Pius IX, Pius VI, Pius VIII, Pius X, Pius XI, Pius XII, Plaça, Plaça de la Bastilla, Plagne, Plan-les-Ouates, Planeses, Planha, Planhòla, Planhòlas, Plasac, Plasença (Avairon), Plasença (Dordonya), Plasença (Gers), Plasença de Toish, Platée, Plecòpters, Plius, Ploñger, Plombières, Plouay, Plouvorn, Pluviós, Pobòu, Podenàs, Podençac, Podens, Podiç, Poentís de Ribèra, Poi de Toish, Poi e Ròcalaura, Poi-seguin, Poiana (Landes), Poiartin, Poiastruc, Poicasquèr, Poidarrius, Poidessauç, Poidraguin, Poiharrèr, Poilausic, Poilobon, Poilobrin, Poimaurin, Poisegur, Poishegur, Poitou-Charentes, Pojarramet, Polanh e Posòls, Polastron (Gers), Polèmica dels Antics i els Moderns, Polhon, Poliac, Policia Muntada del Canadà, Polinèsia Francesa, Polinhac (Alt Loira), Politeisme, Poliuto, Pomarés, Pomarós, Pomareda, Pomavic, Pomirau, Pompòrt, Pompejac, Pompiac, Pompièir, Pompinhac, Pompinhan (Tarn i Garona), Pompunha, Poms, Ponçampera, Ponçan, Ponçon Dessús, Ponçon Devath e lo Potz, Pont-a-riom, Pont-à-Celles, Pontac, Pontairaud, Pontcharreu, Pontcirc, Pontdaurat, Pontens, Pontevés, Pontiac e Vièlapinta, Pontons (Landes), Pontors, Popans, Popol Vuh, Porc formiguer, Porcièu, Porciuvas e Bocoa, Porco Rosso, Porrièras, Port de Lieja, Port-Valais, Portèth, Portèth d'Aspèth, Portèth de Luishon, Portèths, Portdiu, Portuguès, Portuguès brasiler, Portvendres, Posa, Posac, Posada en escena, Possanjas, Possinhac, Postòmis, Pour le Mérite, Prada, Pradas (Arieja), Pradas (Tarn), Pradas d'Aubrac, Pradas de Salars, Pradèra e les Borguets, Pradetas, Pradial, Pradièras, Pradinas (Òlt), Pradinas (Corresa), Pradinàs, Praiòls, Praissac, Praissàs, Prandinhas, Prat e Bonrepaus, Prats de Carluç, Prats de Perigòrd, Prats de Sornià, Pratvièlh, Prêt-à-porter, Preciosisme, Predomini lingüístic, Prehistòria, Preishac (Alts Pirineus), Preishac (Gironda), Preishac (Landes), Preishac de Castèthnau, Preishac de Geusvath, Preishac de Montastruc, Preishac de Navarrencs, Preissac d'Eissiduelh, Premi de Lausanne, Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, Premi Goncourt, Premi Internacional de Literatura Antonio Machado, Premio Internazionale di Poesia Nosside, Preneron, Prenhac, Prenhan, Prescinhac e Vic, Preservatiu, Preservila, President de la República Francesa, Pressilhon, Preste Joan, Previnquièiras, Prigond-riu, Prilly, Primer Imperi Francès, Primer ministre del Canadà, Primeres Nacions, Principat d'Acaia, Principat d'Antioquia, Principat d'Orange, Principat de Lieja, Prinhac, Prinhac e Marcamps, Privas, Privasac, Profondeville, Projan, Prolog, Promilhanas, Promptuario Trilingüe, Propiari, Prosper Mérimée, Protectorat francès del Marroc, Província d'Ivano-Frankivsk, Província d'Odessa, Província de Donetsk, Província de Khmelnitski, Província de Lòvetx, Província de Lieja, Província de Namur, Província del Sud (Nova Caledònia), Províncies de Bèlgica, Províncies Il·líriques, Províncies Unides, Provença – Alps – Costa Blava, Prudomat, Pruissans, Prunas, Prunyanes, Pseudo-Longí, Puèg, Puèg d'Arnac, Puèg-la-ròca, Puèg-rampion, Puègbegon, Puègbonieu, Puègbrun, Puègbusca, Puègcalvèl, Puègcèlsi, Puègcornet, Puègdanièl, Puèggalhard, Puègjorda, Puèglagarda, Puèglaurenç, Puègmalsinhac, Puègmeiràs, Puègmiròl, Puègpin d'Egues, Puègserguièr, Puègvèrd, Puèi Domat, Puèigalhard, Puèjaudièr, Puèjorsin, Puòggoson, Pueglobier, Puegmeinada, Puegnier, Puegoulen, Puegpin, Puei d'Auloron, Puei de Lescar, Puei-rainier, Pueiagut de Perigòrd, Pueimangor, Pueinarmand, Puget, Pugmiclan, Puibarban, Puillorenç, Puisarn, Pujabon, Pujada de muntanya, Pujaudran, Pujòls, Pujòu (Alts Pirineus), Pujòu (Landes), Pujòu (Pirineus Atlàntics), Pujòu e lo Plan, Pujòus de Castilhon, Pujòus de Lengon, Pularda, Pully, Pulp Fiction, Puntís d'Inard, Puntós, Qerqenna, Quadrilla (dansa), Quan tothom viurà d'amor, Quaregnon, Quarta República Francesa, Quatre dies de Dunkerque, Quévy, Que la bête meure, Quebec, Queens, Queragut, Quercorb, Quiçac (Òlt), Quièr, Quiévrain, Quilhan, Quinçac (Dordonya), Quint e Fontssagrivas, Quintí (nom), Quiosc (comerç), Raça blanca, Raça negra, Rabairac, Rabastens de Bigòrra, Rabec, Raeren, Raiçac, Raigada, Ralleu, Ramatuela, Ramós, Ramillies (Bèlgica), Ramon Comaplà i Casamitjana, Ramon d'Aguilers, Ramon Folch i Camarasa, Ramon Llull, Ramon Sibiuda, Ramon Vidal de Besalú, Rampiu, Rampons, Rancom, Raruto, Rasac d'Aimet, Rasac d'Eila, Rasac de Saucinhac, Rasés, Rasengas, Rasigueres, Rasimet, Ratatolha, Rausan, Ravat, Raymond Queneau, Ràdio Andorra, Ràdio País, Rèirevinhas, Rènnas, Ròcabruna (Gers), Ròcabruna (Gironda), Ròcacerièra, Ròcacorba, Ròcafòrt (Alps Marítims), Ròcafòrt (Arieja), Ròcafòrt (Òlt i Garona), Ròcafòrt e la Bedola, Ròcahòrt (Gers), Ròcahòrt (Landes), Ròcahòrt de Garona, Ròcalaura de Massàs, Ròcalaura de Sent Aubin, Ròcamador, Ròcamaura (Tarn), Ròcapina, Ròcas, Ròcas (Gers), Ròcatalhada, Ròcavaira, Ròcavidal, Ròcbaron, Ròchabòucòrt, Ròchas, Ròia, Reaccionari, Reactor de gas, Reagrupament de les Poblacions Tahitianes, Reagrupament del Poble Franc-Comtès, Reagrupament per la República, Reagrupament Valldostà, Realvila, Rebecq, Rebiga, Rebollet, Reborguil, Recacòrn, Rechoard, Recolas e Previnquièiras, Reculhèr, Refugi Vallot, Refus Global, Regadas, Regat, Regió amb Estatut Especial, Regió de Brussel·les-Capital, Regió de Chari-Baguirmi, Regnat del Terror, Regne d'Anglaterra, Regne de Burundi, Regne de Jerusalem, Regne de l'Araucania i la Patagònia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Ruanda, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de Sedang, Regne de Sicília, Regne de Xipre, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Regne Unit dels Països Baixos, Regussa, Rehaut e Lissa, Reial Unió Belga de Futbol, Reialmont, Reiners, Reinièrs, Reis dels belgues, Reixa del diable, Rejaumont (Alts Pirineus), Rejaumont (Gers), Relé, Relhac (Òlt), Relhaguet, Remersdaal, Remicourt (Lieja), Remnac, Renato Raffaele Martino, Renaud, René de Froulay de Tessé, Rendeux, Renens, Rennaz, Renun, República Àrab Siriana, República Centreafricana, República Cisalpina, República Cispadana, República d'Itàlia, República de Guinea, República de Saugeais, República de Texas, República del Congo, República Democràtica del Congo, República Helvètica, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Transpadana, Reporters Sense Fronteres, Requistar, RER de l'Illa de França, Resistència francesa, Restaurant, Retèrra, Retòrica centrista, Retjons, Reunió Democràtica i Popular, Reunió per la Cultura i la Democràcia, Revenac, Reverolle, Revolta dels Barrets Vermells, Revolta dels Crocants, Revue Catalane, Riam, Rians (Var), Ribahauta, Ribanhac, Ribas (Òlt i Garona), Ribauta, Ribèra d'Engomèr, Ribèra de Nert, Ribós, Riber negre, Ribièira de Tarn, Ribièiras, Ricard Bellveser Icardo, Ricard Cor de Lleó, Ricard I de Normandia, Ricau, Richard Cantillon, Richard Coeur-de-lion, Richard Roudier, Richard Wagner, Richarenchas, Ricort, Ridícul (pel·lícula), Riddes, Riel, Riex, Rif, Rigapeu, Rigardà, Rilhac d'Embasac, Rilhac de las Tors, Rilhac de Sentria, Rilhac de Trenhac, Rimbés e Baudiet, Rimondés, Rinhac (Avairon), Rinhac (Òlt), Rions, Riscla, Rita Lee, Riu Alier, Riu Aude, Riu Avairon, Riu Corresa, Riu Cruesa, Riu Erau, Riu Gers, Riu Iguaçú, Riu Isèra, Riu Loira, Riu Midosa, Riu Ottawa, Riu Sant Llorenç, Riu Ticino, Riu Urika, Riu Viena, Riucasèr, Riucau, Riucròs, Riulàs, Riumajor, Riumas, Riupeirós (Avairon), Riupeirós (Pirineus Atlàntics), Rius de Pelapòrc, Rivarroi, Rixensart, Roairós, Roais, Roalhan, Robèrt Lafont, Robert le diable, Robert Schuman, Roberto Bolaño, Robion, Rocafera, Rocafort (desambiguació), Rocafort (formatge), Rocennac, Rochefort (Bèlgica), Rodès, Rodèsla, Rodés (Avairon), Roeselare, Rofiac (Alta Garona), Rofiac (Òlt i Garona), Rofiac (Tarn), Rofilhac, Rofinhac de Sigolés, Rofinhac e Sent Sarnin de Relhac, Roger, Roger Faligot, Roger Federer, Roger Foulon, Roièra, Roiera, Roine, Roine (departament), Roine-Alps, Roland Garros, Rol·ló, Romanès, Romandia, Romanel-sur-Lausanne, Romanha, Romanha (Òlt i Garona), Romània, Roméo et Juliette, Romegós (Tarn), Romengós, Romens, Romestanh, Romeu i Julieta, Romont (Friburg), Ronèl, Roncesvalls, Ronha, Ronhac (Cruesa), Ronhonaç, Roparz Hemon, Roquetas, Rorgònides, Rosa (Arieja), Rosa María Rodríguez Magda, Rosbif, Roscelin de Compiègne, Rosers, Rosièiras (Tarn), Rosier daus Gletons, Rosier de Julhac, Rosiers, Rossac, Rossairòlas, Rosset (Boques del Roine), Rossilhon, Rossy de Palma, Rotgiers, Rotièr, Route des Grands Crus, Rouvroy (Bèlgica), Ruanda, Ruèiras, Rudèla, Rudeu e Ladaussa, Rueyres (Vaud), Rufino (pel·lícula), Rufus Wainwright, Ruish, Ruja Lazarova, Rumes, Rupia de les Seychelles, Rupia de Maurici, Rur, Rus, Russe, Rustichello de Pisa, Rustrèu, Ruta Adélie de Vitré, Rutlac, S, Sa Còla, Saanen, Saar, Sabadèl de la Tronquièra, Sabadèl de Lausès, Sabalòs, Sabalhan, Sabarròs, Sabasan, Saber fer, Sablet, Sabres, Sacorvièla, Sacre Imperi Romanogermànic, Sadelhan, Sadilhac, Sadirac, Sadornin, Sadran, Safflorita, Sagelat, Sagen Ijizuka, Saguenay–Lac-Saint-Jean, Saicourt, Saignelégier, Saillon, Saint John's (Terranova i Labrador), Saint Kitts, Saint Vincent i les Grenadines, Saint-Barthélemy (Antilles), Saint-Barthélemy (Vaud), Saint-Cergue, Saint-Domingue, Saint-George (Vaud), Saint-Georges-sur-Meuse, Saint-Ghislain, Saint-Hubert (Bèlgica), Saint-Imier, Saint-Jacques…La Mecque, Saint-Léger-en-Gaume, Saint-Martin (Antilles Franceses), Saint-Maurice (Valais), Saint-Nicolas (Lieja), Saint-Pierre i Miquelon, Saint-Prex, Saint-Sulpice (Vaud), Sainte-Croix (Vaud), Sainte-Ode, Sais (Tarn), Sajàs, Salabuòu, Salanhac (Cruesa), Salanhac (Dordonya), Salanhac e Aivigas, Salas (Òlt i Garona), Salas (Gironda), Salas (Pirineus Atlàntics), Salas (Tarn), Salas d'Armanhac, Salas de Baura, Salas de Belvés, Salas de Garona, Salas de Tarba, Salas e Corbatièrs, Salas e Pratvièlh, Salat blanc, Salaunas, Saleish, Salenches, Salernas, Saleta, Salhac (Alta Viena), Salhac (Òlt), Salhac (Corresa), Salhan, Salhans (Gironda), Salias (Pirineus Atlàntics), Salièrs, Saligòs, Salinhac (Gironda), Salins (Valais), Sallagosa, Salmièg, Salom (Corresa), Salomé (cantant), Salome (Strauss), Salon (Dordonya), Salsa bearnesa, Salsenh, Salses, Saltat, Salvador (nom), Salvador de Madariaga, Salvanhac, Salvanhac de Cajarc, Salvatèrra, Salvem el soldat Ryan, Salviac, Samaçan, Samadèth, Samaran, Samas, Samatan, Sambreville, Samfaina, Samolhan, Samonac, Samson et Dalila, Samsun, Samuel Beckett, Samuran, Sanac, Sanà (Alta Garona), Sançan, Sançons e lo Lhon, Sanós, Sanch Amauç, Sanch Èl, Sanch Inhan, Sangha-Mbaéré, Sanguinet, Sanhac, Sanhas (Òlt), Sanhon, Sanilhac (Dordonya), Sankt-Vith, Sant Africa (Tarn), Sant Amanç de Valtoret, Sant Andiòu, Sant Andreu de Sureda, Sant Antoni de Portmany, Sant Antonin (Boques del Roine), Sant Antonin (Var), Sant Aubin, Sant Avit (Òlt i Garona), Sant Avit (Tarn), Sant Bausèli (Tarn), Sant Benesech de Carmauç, Sant Bertomiu (Òlt i Garona), Sant Bonet (Alts Alps), Sant Canat, Sant Cirgues, Sant Cristòfol (Tarn), Sant Cristòu (Valclusa), Sant Deidier, Sant Estève de Faugieras, Sant Estève de Pertús, Sant Estève de Tarascon, Sant Estève de Vila-real, Sant Felitz de Lauragués, Sant Felitz de Tornagat, Sant Gausenç, Sant Geli dau Fesc, Sant German dels Prats, Sant Germièr (Alta Garona), Sant Germièr (Tarn), Sant Ginèst, Sant Giraud, Sant Guilhèm dau Desèrt, Sant Ipolite lo Graveiron, Sant Jacariá, Sant Jòrdi (Òlt i Garona), Sant Joan d'Aigasvivas, Sant Joan de Marcelh, Sant Joan de Peu de Port, Sant Joan de Ribas, Sant Joan de Vals, Sant Joan de Vedats, Sant Joan Lohitzune, Sant Jolian de Gras Capon, Sant Juèri (Tarn), Sant Julian dal Puòg, Sant Julian lo Montanhier, Sant Laugier d'Aurenja, Sant Liuç de la Vaur, Sant Liuç e la Fenassa, Sant Marçal (Gard), Sant Marc de Jaumegarda, Sant Marcelin de Vaison, Sant Martí d'Ur, Sant Martí de Fenollet, Sant Martin (Var), Sant Martin de Castilhon, Sant Martin de Crau, Sant Martin de la Brasca, Sant Martin de Nogairac, Sant Martin de Vila-real, Sant Maurin, Sant Miard de la Batuda, Sant Miard de Pontcirc, Sant Miard de Presca, Sant Mitre, Sant Pantali (Valclusa), Sant Pau (Alps Marítims), Sant Pau (Var), Sant Pau de Durènça, Sant Pau de Fenollet, Sant Paul (Tarn), Sant Pèire de Bagarri, Sant Pèire de Clairac, Sant Pèire de Toirac, Sant Pèire de Vassòus, Sant Perdós, Sant Porçanh de Siula, Sant Quentin, Sant Robèrt, Sant Roman (Valclusa), Sant Roman de Malagarda, Sant Salvaire, Sant Salvi (Òlt i Garona), Sant Salvi dels Ròcs, Sant Sarnin de la Vaur, Sant Savornin, Sant Savornin d'Ate, Sant Savornin d'Avinhon, Sant Seren, Sant Sernin (Òlt i Garona), Sant Simon (Òlt), Sant Somplesi, Sant Soplèci, Sant Ternit, Sant Tropetz, Sant Vicent Ferrer, Sant Vincenç de Bava, Sant Vite, Sant Vitoret, Sant-Maloù, Santa Anastasia (Var), Santa Celha dei Vinhas, Santa Ceselha del Cairon, Santa Enimia, Santa Fe (Arieja), Santa Fe de Crefuèlha, Santa Gèma, Santa Marta (Òlt i Garona), Santenh, Saona, Saona i Loira, Sapador, Sara (Lapurdi), Sara Baartman, Saragossa, Saramon, Sarbasan, Sarcòs, Sard, Sarden, Sariac, Sarine, Sarjac, Sark, Sarlabons, Sarlanda, Sarlhac d'Eila, Sarnac, Sarniguet, Sarp, Sarporencs, Sarracauva, Sarragaishias, Sarragusan, Sarran, Sarrança, Sarrancolin, Sarrant, Sarrasac (Òlt), Sarrasac (Dordonya), Sarrasiet, Sarremesan, Sarriac, Sarrian, Sarrikotapea, Sarrolhas, Sarron, Sarron (Corresa), Sasòs, Sassís, Sauç, Sauç e Pomareda, Sauçan, Saubrigas, Saubuça, Saucats, Sauceda, Saucet, Saucinhac, Saujac, Saulhac, Saumana de Vauclusa, Saumòs, Saumont, Saunhac e Cambran, Saunhac e lo Muret, Saurçac, Sauset (Òlt), Saussenac, Saut, Saut de Navalhas, Sautèrnas, Sautmejan, Sauvanhàs, Sauvanhon, Sauvatèrra (Alts Pirineus), Sauvatèrra (Avairon), Sauvatèrra (Gers), Sauvatèrra (Tarn), Sauvatèrra d'Agenés, Sauvatèrra de Biarn, Sauvatèrra de Comenge, Sauvatèrra de Fumèl, Sauvatèrra de Guiana, Sauviac (Alta Viena), Sauviac (Gers), Sauviac (Gironda), Sauvimont, Sauvion, Savarat, Savèra, Savenas (Cruesa), Savenès, Savinhac (Arieja), Savinhac (Avairon), Savinhac (Òlt i Garona), Savinhac (Gironda), Savinhac d'Eila, Savinhac de Duràs, Savinhac de la Noalha, Savinhac de Miramont, Savinhac de Nontronh, Savinhac e lo Monar, Savoia (departament), Savoia ducal, Savolhan, Saxon (Valais), Sàcoe, Sàhara, Sàhara Occidental, Sèira, Sèish (Alts Pirineus), Sèish (Arieja), Sèishas, Sèishes, Sèlh, Sèrra de Morlans, Sèrras (Arieja), Sèrras (Aude), Sèrras d'Aubanhan, Sèrraslós e Arribans, Sètfonts, Sètza e Maubèc, Síl·laba, Síndrome de savant, Sínia, Sòda, Sòr (Arieja), Sòra, Sòrda, Sòrjas, Sòrts e Òssagòr, Sòs, Sòst, S·h, Schnecken, Scrabble, Scrabble duplicat, Sealhas, Sebasac, Sebastian Ar Balp, Sebastià Juan Arbó, Sebrasac, SECAM, Secció Francesa de la Internacional Obrera, Secessionisme lingüístic, Secta, Sedelhac, Segalàs, Segòs, Segús, Següeda, Segell de Ruanda, Segles (Corresa), Segofièla, Segon (sofista), Segon Imperi Francès, Segona llengua, Segona República Francesa, Segonzac (Corresa), Segonzac (Dordonya), Segrevila, Seguí I, Segur (Corresa), Seguran, Seguret, Seireça, Seishas, Selèrm, Selecció de futbol d'Algèria, Selecció de futbol de Benín, Selecció de futbol de Burkina Faso, Selecció de futbol de la Costa d'Ivori, Selecció de futbol de Mali, Selecció de futbol de Suïssa, Selecció de futbol de Togo, Selecció de futbol de Tunísia, Selecció de futbol del Camerun, Selecció de futbol del Gabon, Selecció de futbol del Marroc, Seleishan, Selhac, Selhan, Selhon, Sembàs, Semboès, Semboés, Sembrancher, Semens, Semesias e Caishan, Semiac, Semiac e Blaishon, Semidistricte de Raron Occidental, Semidistricte de Raron Oriental, Semsales, Sena, Sena i Marne, Sena Marítim, Sena Saint-Denis, Senaç, Senac (Alts Pirineus), Senac (Gironda), Senac e Sent Julian, Senalhac de la Tronquièra, Senalhac de Lausès, Senarens, Senat de Bèlgica, Senat del Canadà, Senaus, Sench Albin de Lencais, Sench Amaci, Sench Amand (Corresa), Sench Amand dau Vern, Sench Amand de Belvés, Sench Amand de Colac, Sench Amarand, Sench Astier (Òlt i Garona), Sench Astier (Dordonya), Sench Aubin e Cadalech, Sench Avit de Ribièra, Sench Avit de Vialars, Sench Avit lo Senhor, Sench Èli, Sench Èli d'Aubrac, Sench Ibarç, Sench Igèst, Sendèts, Sendòs, Sendets (Gironda), Sendrius, Senebièras, Seneffe, Senegal, Sengòr, Sengeirac, Sengrièda, Senguanhet, Senhèrgas, Senhòssa, Senlana, Senneville, Senolhac, Senon, Senpere, Sensaut e la Cossiera, Sent Abre, Sent Adornin de Lenna, Sent Aforian, Sent Aforians, Sent Africa, Sent Agulin, Sent Alari (Alta Garona), Sent Alari (Òlt), Sent Alari d'Arnac, Sent Alari d'Estiçac, Sent Alari de Bonavau, Sent Alari de Foissac, Sent Alari de la Chassanha, Sent Alari de la Poja, Sent Alari de las Corbas, Sent Alari de Taurion, Sent Alari e las Plaças, Sent Alari e lo Peirós, Sent Alari e Luc, Sent Alban (Alta Garona), Sent Albin de Nabirac, Sent Aleg, Sent Amanç, Sent Amanç (Arieja), Sent Amanç de Pelagal, Sent Amanç del Puèg, Sent Amand dau Buçon, Sent Amand de Borgonnuòu, Sent Amand de Montchenon, Sent Amand lo Pitit, Sent Andrèu de Senhans, Sent Andreu, Sent Andreu de la Veiria, Sent Andrieu, Sent Andriu (Avairon), Sent Andriu d'Apian, Sent Andriu de Cupçac, Sent Andriu de Dobla, Sent Andriu de Vesinas, Sent Andriu e Alàs, Sent Andriu e Apèla, Sent Angeu de Nontronh, Sent Angiau, Sent Anhan (Dordonya), Sent Anhan (Gironda), Sent Anhan (Tarn i Garona), Sent Anhan de Cròc, Sent Anhan de la Sostrana, Sent Anhet, Sent Antòni (Òlt i Garona), Sent Antòni (Gers), Sent Antòni d'Artigalonga, Sent Antòni d'Auba-ròcha, Sent Antòni d'Eila, Sent Antòni dau Cairet, Sent Antòni de Bruelh, Sent Antòni e Cucmont, Sent Antin, Sent Antonin, Sent Antonin de la Calm, Sent Armon, Sent Arroman (Alts Pirineus), Sent Arroman (Gers), Sent Arromèc, Sent Aubin (Landes), Sent Aubin de Brana, Sent Aubin de Medòc, Sent Augustin, Sent Aunís e Lengròs, Sent Auprian, Sent Auvenç, Sent Avantin, Sent Avit, Sent Avit (Landes), Sent Avit de Soletge, Sent Avit de Tardas, Sent Avit de Tisac, Sent Avit e Frandat, Sent Avit e Sent Nasari, Sent Avit lo Paubre, Sent Çaprian (Òlt), Sent Barbant, Sent Bard, Sent Basaris, Sent Baulise, Sent Bausèli (Avairon), Sent Bauselh, Sent Bauselh (Tarn i Garona), Sent Bausilha de la Ròcha, Sent Bebian, Sent Berçon, Sent Bertomiu (Landes), Sent Bertomiu de Belagarda, Sent Bertomiu de Bussiera, Sent Bibian de Medòc, Sent Bibian de Montsegur, Sent Blancat, Sent Blancat (Alta Garona), Sent Bonet de Belac, Sent Bonet de Briança, Sent Bonet de la Rebiera, Sent Bonet de Portdiu, Sent Bonet del Vèrn, Sent Bonet e Avalosa, Sent Bonet l'Enfantier, Sent Bonet lo Paubre, Sent Breç (Gers), Sent Brecís, Sent Brici, Sent Caprasi (Òlt i Garona), Sent Caprasi de Bordèu, Sent Cassian, Sent Castin, Sent Còrme, Sent Cebrian, Sent Cesèrt, Sent Chabrés, Sent Cibran (Corresa), Sent Cibran (Dordonya), Sent Cibranet, Sent Circ (Alta Viena), Sent Circ (Tarn i Garona), Sent Circ de Caneça, Sent Circ de la Pòpia, Sent Circ de las Champanhas, Sent Circ de Madelon, Sent Circ de Vesera, Sent Circ e la Ròcha, Sent Circ e Solhaguet, Sent Cirgue, Sent Cirgues (Corresa), Sent Cirici, Sent Clar, Sent Clar (Alta Garona), Sent Clar (Òlt), Sent Clar (Tarn i Garona), Sent Clement (Corresa), Sent Colomb, Sent Cosme (Avairon), Sent Crabari, Sent Crabasi, Sent Crespin d'Auba-ròcha, Sent Crespin de Richmont, Sent Crespin e Carlucet, Sent Criac (Alts Pirineus), Sent Criac (Gers), Sent Cric, Sent Cric de Gave, Sent Cric de la Teulada, Sent Cric de Vilanava, Sent Cristau (Alta Garona), Sent Cristau (Gers), Sent Cristòfa, Sent Cristòfe de Bardas, Sent Cristòli, Sent Cristòu, Sent Daunès, Sent Daunís (Òlt), Sent Daunís de Catús, Sent Desier de Chasteluç, Sent Desier de las Reinas, Sent Deunis, Sent Dicenç, Sent Domèt, Sent Eirieg de Peirabon, Sent Eirieg de Valièra, Sent Eissuperi, Sent Elèg, Sent Estèfe de Paulhac, Sent Estèfe de Puiblanquet, Sent Estèfe de Tulmon, Sent Estefe d'Estoars, Sent Estefe de Furçac, Sent Estefe de la Ginesta, Sent Estefe de Pueicorbier, Sent Estefe deus Chaus, Sent Esteve, Sent Exupèri, Sent Faliç, Sent Faliç de Sòrgas, Sent Fèliç (Òlt), Sent Fèrmer, Sent Feliç de Bordelha, Sent Feliç de Relhac e Mòrtamar, Sent Feliç de Viladés, Sent Feliç e Fontcauda, Sent Fiel, Sent Filipe d'Agulha, Sent Filipe de Senhau, Sent Frajol, Sent Frejós, Sent Frion, Sent Front (Òlt i Garona), Sent Front d'Alems, Sent Front de Champsniers, Sent Front de la Ribiera, Sent Front de Pradon, Sent Gèrman daus Prats, Sent Gèrman de Salembre, Sent Gèrman e Monts, Sent Güenh, Sent Gençan, Sent Genès de Castilhon, Sent Genès de Lobaut, Sent Genís de Martras, Sent Genh, Sent Geniès, Sent Geri, Sent Geris, Sent German, Sent German d'Estulh, Sent German dau Pug, Sent German de Belvés, Sent German de la Grava, Sent German de la Ribièra, Sent German de las Belas, Sent German de las Vòlps, Sent German e las Vèrnhas, Sent Germer de Catonvièla, Sent Germer de Tarçac, Sent Gervasi (Gironda), Sent Ginhan, Sent Giniés, Sent Giniés (Alta Viena), Sent Giraud de Còrbs, Sent Girman, Sent Gironç, Sent Gironç (Pirineus Atlàntics), Sent Gladia, Arriba e Munenh, Sent Gorgòri, Sent Gossaud, Sent Grapasi d'Aimet, Sent Grapasi de la Linda, Sent Guinièis, Sent Haust, Sent Haust (Pirineus Atlàntics), Sent Helitz, Sent Helitz d'Astarac, Sent Helitz e Saglan, Sent Helitz e Teus, Sent Ibarç (Arieja), Sent Ibarç (Corresa), Sent Ilari de la Noalha, Sent Ilari de Sauvatèrra, Sent Inhan, Sent Irièg d'Aissa, Sent Irièg de Glandon, Sent Irieg lo Desjalat, Sent Jacme, Sent Jacme d'Ambés, Sent Jal, Sent Jan (Alta Viena), Sent Jauvenç, Sent Jàguen, Sent Jòrdi (Avairon), Sent Jòrdi (Gers), Sent Jòrdi (Tarn i Garona), Sent Jòrdi de Montvarlan, Sent Jòrge (Alta Viena), Sent Jòrge de Blancanés, Sent Jòrge de la Poja, Sent Jòrge de Negremont, Sent Jòrgi de Montclar, Sent Jòri (Alta Garona), Sent Jòri (Avairon), Sent Jòri de Chalés, Sent Jòri de las Blos, Sent Joan d'Alcàs e Sent Paul de las Fonts, Sent Joan d'Astaus, Sent Joan d'Aucàpias, Sent Joan d'Eiraud, Sent Joan d'Estiçac, Sent Joan d'Ilhac, Sent Joan de Blanhac, Sent Joan de Boset, Sent Joan de Còla, Sent Joan de Duràs, Sent Joan de l'Èrm, Sent Joan de l'Espinassa, Sent Joan de Laur, Sent Joan de Lièr, Sent Joan de Marçac, Sent Joan de Mirabèl, Sent Joan de Turac, Sent Joan de Verges, Sent Joan del Bruèlh, Sent Joan del Nos, Sent Joan lo Comdau, Sent Joan Potge, Sent Joan Potge (Pirineus Atlàntics), Sent Joanh de Castilhonés, Sent Jors d'Auribat, Sent Jors de Maremne, Sent Juèli, Sent Julhan de Sèrras, Sent Julian d'Aimet, Sent Julian d'Empara e Livinhac lo Baish, Sent Julian d'Evaun, Sent Julian de Bèthvéser, Sent Julian de Bòrn, Sent Julian de Bòrt, Sent Julian de Bordelha, Sent Julian de Cremsa, Sent Julian de Garona, Sent Julian de Grascapon, Sent Julian de Lamponh, Sent Julian de Maumont, Sent Julian e Gaulena, Sent Julian e lo Bruelh, Sent Julian e lo Rial, Sent Julian e lo Vendonés, Sent Julian e Vaisherèla, Sent Julian lo Pitit, Sent Julian lo Romiu, Sent Junian de Belac, Sent Junian de Chalhac, Sent Just (Alta Viena), Sent Just (Dordonya), Sent Justin (Gers), Sent Justin (Landes), Sent Lari (Arieja), Sent Lari (Gers), Sent Laurenç (Alta Garona), Sent Laurenç (Òlt i Garona), Sent Laurenç (Cruesa), Sent Laurenç (Landes), Sent Laurenç d'Òlt, Sent Laurenç d'Embasac, Sent Laurenç daus Bastons, Sent Laurenç daus Urmes, Sent Laurenç de Brageirac, Sent Laurenç de Daglan, Sent Laurenç de Gòra, Sent Laurenç de l'Òrmia, Sent Laurenç de la Devesa, Sent Laurenç de las Tors, Sent Laurenç de Leveson, Sent Laurenç de Manoira, Sent Laurenç de Nestés, Sent Laurenç de Pèiralonga, Sent Laurenç de Puisarn, Sent Laurenç e Benon, Sent Laurenç e Bretanha, Sent Laurenç lo Baish, Sent Laurenç lo Naut, Sent Líser, Sent Legèr de Colondanas, Sent Legèr de Garait, Sent Legèr de Luçac, Sent Legèr de Sauvanhac, Sent Leon, Sent Leon (Òlt i Garona), Sent Leon d'Eila, Sent Leon de Sijac, Sent Leon de Vesera, Sent Leser, Sent Leunard, Sent Lisièr, Sent Liunard, Sent Loís d'Eila, Sent Loís de Montferrand, Sent Loba, Sent Lobés, Sent Lobert, Sent Loboèr, Sent Lon (Landes), Sent Lop (Cruesa), Sent Lop (Tarn i Garona), Sent Lop de Camàs, Sent Lop de Comenge, Sent Lugèir, Sent Lugèir de Balion, Sent Macari, Sent Maime de Perairòus, Sent Maimin, Sent Maissenç, Sent Maissenç (Cruesa), Sent Manhe d'Ostens, Sent Manhe de Castilhon, Sent Marçal de Nabirac, Sent Marçau (Alta Viena), Sent Marçau (Gironda), Sent Marçau d'Artenset, Sent Marçau d'Aubareda, Sent Marçau d'Entraigas, Sent Marçau de Gimels, Sent Marçau de la Vavetz, Sent Marçau de Valeta, Sent Marçau de Vivairòus, Sent Marçau lo Vielh, Sent Marc dau Buçon, Sent Marc e la Vau, Sent Marcèl de Perigòrd, Sent Marcèl e Campas, Sent Marcèl e Paulèl, Sent Marcèth, Sent Marcòri, Sent Marian, Sent Martin (Alts Pirineus), Sent Martin d'Armanhac, Sent Martin d'Òidas, Sent Martin d'Onei, Sent Martin de Bonuelh, Sent Martin de Curton, Sent Martin de Fraissenjas, Sent Martin de Güeina, Sent Martin de Gimoés, Sent Martin de Gurçon, Sent Martin de Hins, Sent Martin de Jussac, Sent Martin de l'Èrm, Sent Martin de la Guépia, Sent Martin de la Ròcha, Sent Martin de las Combas, Sent Martin de Lenna, Sent Martin de Miranas, Sent Martin de Miranda, Sent Martin de Moissida, Sent Martin de Nontronh, Sent Martin de Queralb, Sent Martin de Rabairac, Sent Martin de Senhans, Sent Martin de Sescàs, Sent Martin de Setpers, Sent Martin de Terrassús, Sent Martin de Vèrn, Sent Martin deu Pot, Sent Martin e Favarelhas, Sent Martin e Senta Catarina, Sent Martin lo Petit, Sent Martin lo Redond, Sent Martin lo Vielh, Sent Matiás, Sent Matre, Sent Maur (Gers), Sent Maurice de Carcin, Sent Maurici (Òlt i Garona), Sent Maurici (Landes), Sent Maurici de Cròc, Sent Maurici de la Sostrana, Sent Maurilhon, Sent Mauseris, Sent Mauvire, Sent Maxenç (Gironda), Sent Mèrd (Alta Viena), Sent Mèrd (Cruesa), Sent Mèrd de la Plèu, Sent Mèrd e las Aussinas, Sent Meard de Drona, Sent Meard de Gurçon, Sent Meard de Moissida, Sent Medard, Sent Medard (Pirineus Atlàntics), Sent Medard d'Aruan, Sent Medard d'Eissiduelh, Sent Medard de Jalas, Sent Memet de Peirussa, Sent Mesard (Alta Garona), Sent Mesard de Borgada, Sent Mesard de Miranda, Sent Michèu de Fronçac, Sent Micheu de Dobla, Sent Micheu de Viladés, Sent Michiu de Vaissa, Sent Micolau, Sent Milion, Sent Miquèl (Arieja), Sent Miquèl de Bag, Sent Miquèl de l'Abadiá, Sent Miquèl l'Entendon, Sent Miquèl lo Veson, Sent Miquèu (Alta Garona), Sent Miquèu (Gers), Sent Miquèu (Tarn i Garona), Sent Miquèu de Castèthnau, Sent Miquèu de la Pujada, Sent Miquèu de Riufred, Sent Miquèu e Escalús, Sent Miqueu de Montanha, Sent Mont, Sent Morelh, Sent Naissent, Sent Nasari de Valentana, Sent Naufari, Sent Oen, Sent Orador de Chirosa, Sent Orador de Cròc, Sent Orenç de Mauvesin, Sent Orenç e Poipetit, Sent Ors, Sent Orsesi, Sent Orsesi (Òlt i Garona), Sent Pancraci (Dordonya), Sent Pandelon, Sent Pantali d'Ans, Sent Pantali d'Eissiduelh, Sent Pantalion, Sent Pantalion de l'Archa, Sent Pantalion de la Plèu, Sent Pardós, Sent Pardós de la Crosilha, Sent Pardós de la Vavetz, Sent Pardós e Corbier, Sent Pardós e Morteiròu, Sent Pardós l'Ortigier, Sent Pardós lo Nòu, Sent Pardós lo Nuòu, Sent Pardós lo Vielh (Corresa), Sent Pardós lo Vielh (Cruesa), Sent Pardol de Drona, Sent Pardol de la Ribiera, Sent Pardol de Miramont, Sent Pardol de Viasac, Sent Pardol deu Brolh, Sent Pardol e Vièlhvic, Sent Pardon de Concas, Sent Partèm, Sent Pastors, Sent Pau (Corresa), Sent Pau de Baïsa, Sent Pau de Bòrn, Sent Pau de Dacs, Sent Pau de Jarrat, Sent Pau de la Ròcha, Sent Pau de Laubreçac, Sent Pau de Lisona, Sent Pau de Nestés, Sent Pau de Sava, Sent Pau de Serra, Sent Paul, Sent Paul dels Pins, Sent Pèir d'Armens, Sent Pèir d'Orlhac, Sent Pèir de Busèth, Sent Pèir de Castèths, Sent Pèir de Lengon, Sent Pèir de Levinhac, Sent Pèir de Vaths, Sent Pèire (Alta Garona), Sent Pèire (Arieja), Sent Pèire de la Fuèlha, Sent Pèire de Latge, Sent Pèire de Trevesi, Sent Pèr d'Ardet, Sent Pèr d'Auvesias, Sent Pèr de Bigòrra, Sent Pèr de Lèren, Sent Pèr de Sèrra, Sent Pèr deth Bòsc, Sent Pèr deu Mont, Sent Pèr e Sent Simon, Sent Peir d'Eiraud, Sent Peir de Boçac, Sent Peir de Còla, Sent Peir de Charnhac, Sent Peir de Chinhac, Sent Peir de Frègia, Sent Peir de Furçac, Sent Peir de Vidalhac, Sent Perdon, Sent Plemponh, Sent Polit, Sent Porquièr, Sent Priech, Sent Prist (Dordonya), Sent Prist d'Aissa, Sent Prist dau Chauchèt, Sent Prist de la Jugiá, Sent Prist de la Sostrana, Sent Prist de Salanhac, Sent Prist de Sauviac, Sent Prist de Taurion, Sent Privat (Corresa), Sent Privat (Dordonya), Sent Progèt (Tarn i Garona), Sent Proget, Sent Quentin (Cruesa), Sent Quentin de Camplong, Sent Quentin de Varon, Sent Quintin (Òlt i Garona), Sent Quirc, Sent Rabier, Sent Rafeu, Sent Remèsi, Sent Remedi, Sent Remic, Sent Robèrt, Sent Roman (Alta Garona), Sent Roman (Òlt i Garona), Sent Roman de Montpasièr, Sent Roman de Tarn, Sent Roman e Sent Clamenç, Sent Rostesi, Sent Sabin d'Escanacraba, Sent Saitier, Sent Salvador (Alta Garona), Sent Salvador (Corresa), Sent Salvador (Dordonya), Sent Salvi de Carcavés, Sent Sardòs (Òlt i Garona), Sent Sardòs (Tarn i Garona), Sent Sarnin (Òlt), Sent Sarnin de l'Archa, Sent Sarnin de l'Èrm, Sent Sarnin de la Barda, Sent Sarnin de las Vòlps, Sent Saupise, Sent Saupise de Dun, Sent Saupise de Garait, Sent Saupise de las Chams, Sent Saupise lo Redonzelh, Sent Sauvador, Sent Sauvador (Òlt), Sent Sauvador (Gironda), Sent Sauvador dau Lisòs, Sent Sauvador de la Landa, Sent Sauve, Sent Sauve de Belagarda, Sent Sauve de Boçac, Sent Sauve de Montagut, Sent Sauve de Tol, Sent Sauvestre, Sent Sauvi, Sent Savin (Alts Pirineus), Sent Sòsi, Sent Sebastian, Sent Sefrian, Sent Sepise (Alta Viena), Sent Seurin de Borg, Sent Seurin de Cadorna, Sent Seuve, Sent Sever (Alts Pirineus), Sent Sever (Avairon), Sent Sever (Gironda), Sent Sever (Landes), Sent Sieurin d'Estiçac, Sent Sieurin de Prats, Sent Silvan, Sent Silvestre (Òlt i Garona), Sent Sixt, Sent Sixt e Sent Martin, Sent Solan, Sent Somplesi, Sent Soplesí d'Eissiduelh, Sent Soplesí de Maruelh, Sent Soplesí de Romanhac, Sent Sornin de la Marcha, Sent Sornin lo Paubre, Sent Sulpici de Faleirens, Sent Sulpici de Guilheragas, Sent Sulpici de Pomèirs, Sent Sulpici e Camairac, Sent Superis, Sent Tomàs (Alta Garona), Sent Trian, Sent Vauric, Sent Vençan, Sent Vertunian, Sent Viance, Sent Victor (Corresa), Sent Victor (Cruesa), Sent Victor (Dordonya), Sent Victor e Melviu, Sent Victor e Rosaud, Sent Vincenç (Pirineus Atlàntics), Sent Vincenç d'Antejac, Sent Vincenç d'Eila, Sent Vincenç de Còssa, Sent Vincenç de Conasac, Sent Vincenç de Cupçac, Sent Vincenç de Jaumostier, Sent Vincenç de l'Espinassa, Sent Vincenç de la Montjòia, Sent Vincenç de Lusèg, Sent Vincenç de Pauèl, Sent Vincenç de Pertinhàs, Sent Vincenç de Tiròssa, Sent Vit, Senta Alàusia, Senta Alvèra, Senta Anna (Gers), Senta Anna e Sent Prist, Senta Aralha, Senta Aralha (Alta Garona), Senta Aralha (Òlt i Garona), Senta Aulàdia, Senta Aulària (Avairon), Senta Aulària (Corresa), Senta Aulària de Larzac, Senta Aurença e Casaus, Senta Baselha, Senta Coloma, Senta Coloma (Gironda), Senta Coloma (Landes), Senta Colomba (Òlt), Senta Colomba de Duràs, Senta Colomba de la Pluma, Senta Colomba de Vilanuèva, Senta Crestia de Castèthjalós, Senta Crestia de Nogaròu, Senta Crotz (Avairon), Senta Crotz (Òlt), Senta Crotz (Tarn), Senta Crotz de Maruelh, Senta Crotz de Montferrand, Senta Crotz de Prenhac, Senta Denença, Senta Dora, Senta Elena, Senta Eulalia, Senta Eulàlia d'Ans, Senta Eulàlia de Pueimangor, Senta Eulària d'Aimet, Senta Fe de Belvés, Senta Fe de Longgà, Senta Fe de Peirolièras, Senta Fe la Granda, Senta Fe la Longa, Senta Feira de Garait, Senta Feira de Marnhac, Senta Feriòla, Senta Florença, Senta Fortunada, Senta Gèma, Senta Gèma e Martalhac, Senta Geleda, Senta Gema (Gers), Senta He, Senta Jaleda, Senta Liurada (Alta Garona), Senta Liurada (Òlt i Garona), Senta Maria (Gers), Senta Maria de Gòssa, Senta Maria de la Panosa, Senta Maria de Varossa, Senta Maria de Vaus, Senta Maura de Peirac, Senta Mèra, Senta Mundana, Senta Nalena, Senta Orsa, Senta Peironelha de la Rèula, Senta Radegonda (Dordonya), Senta Radegonda (Gironda), Senta Ragonda, Senta Regonda, Senta Sabina e Bòrn, Senta Susana, Senta Tèrra, Senta Tecla de Montesquiu, Sentenac d'Ost, Sentenac de Seron, Senyal RGB, Senyalització bilingüe, Senyera Reial, Seps, Seqüència de Santa Eulàlia, Serafí Llantió, Seraing, Serandon, Serç, Serempuèi, Serenac, Sergi, Sergi Pàmies i Bertran, Serguei Eisenstein, Serinhac (Òlt), Serinhac (Tarn i Garona), Serinhac d'Agenés, Serinhac e Pebodon, Serinhan (Valclusa), Sermur, Seron, Seron (Gironda), Serrallonga (Vallespir), Serras e Montguiard, Servenchas, Servion, Sescau, Sestairòls, Seta, Setge de Toló, Setzèra, Seuvalada, Seuvòla, Severac, Sevin, Sevinhac, Seychelles, Sharra, Shaum, Shèla, Shèla e Espon, Shèsa, Sheishan, Shelan, Shenh, Sheryfa Luna, Sheust, Shins, Shirèish, Si j'étais roi, Siadors, Siarroi, Sièst, Sibrac de Castilhon, Sibrac de l'Esparra, Sicília, Sidi Muhammad al-Ayyashi, Sieurac de Perigòrd, Sieurac de Rabairac, Sigalens, Signe diacrític, Sigourney Weaver, Siguèr, Sijac, Silan, Silhàs, Silly (Bèlgica), Silueta urbana, Silvestre II, Silvestre Tornassol, Simó Andreu Trobat, Simó III de Montfort, Simó IV de Montfort, Simbol, Simca, Simfonia espanyola, Simfonia fantàstica, Simfonia passió, Simo Ben Bachir, Simona Škrabec, Sindèras, Sindòu, Sindicat Autònom Valldostà dels Treballadors, Singlairac, Sinha, Sinhac (Alta Garona), Sint-Genesius-Rode, Sint-Kwintens-Lennik, Sint-Martens-Voeren, Sint-Truiden, Sion (Gers), Sioux, Sir (títol), Sirac (Gers), Siradan, Siròs, Sistema horari català, Sistema vigesimal, Siunhac, Siurac, Siurac (Òlt), Siurac e Florés, Siuràs, Sius, Siviriez, Sivry-Rance, Sloan (grup de música), SNCF, Soal, Soanyes, Soas, Soçairac, Soèish, Soblacausa, Sobrebòsc, Socialisme o barbàrie, Societat anònima, Societat comanditària, Societat de Nacions, Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-amèrica, Societat Lunar Internacional, Socirac, Sodac, Sodelhas, Sodena e la Vinadièra, Soeish, Soelh, Sogèus, Sohüta, Soignies, Sokoa, Solac, Solan, Solan de Coserans, Solatges, Solaura, Solòme, Solenhac, Solferino (Gascunya), Solinhac, Solmans, Solomiac, Solon (Alts Pirineus), Solothurn, Sombreffe, Sombrun, Somensac, Somme-Leuze, Somolon, Sonac (Òlt), Sopròssa, Sorbets (Gers), Sorbets (Landes), Soriac, Sorjat, Sornià, Sorzac, Sosparçac, Sospitosos habituals, Sossac, Soston, Soturac, Soubey, Soumagne, Sous le soleil de Satan (pel·lícula), South African Broadcasting Corporation, Spa, Spézet, Speak white, Spiere-Helkijn, Spierekanaal, Sporting Club Universitaire de France, Sprimont, Stade Brestois 29, Stade de Gerland, Stade Toulousain, Star Trek III: A la recerca de Spock, Stavelot, Stefano Fieschi, Stephen Jay Gould, Stephen Maturin, Stereo Total, Stereolab, Stoc de coc, Stoumont, Stróganov, Suahili, Suçac (Alta Viena), Suïssa, Suïssa Italiana, Subdivisions de Bèlgica, Subtítol, Suc e Sentenac, Suec, Sugar Sugar Rune, Suhuskune, Suletí, Sumiana e Caulònga, Summer Glau, Supercopa francesa de futbol, Surban, Surdòu, Sureda (Rosselló), Suresnes, Surrealisme, Sus (Pirineus Atlàntics), Susan, Suseta, Susmior, Suzanne Lilar, Sylvie Reff, Syrah, Tabalha e Usquenh, Tabernae, Tachisme, Tadossa e Aussau, Tahití, Tahiti Nui Télévision, Tahitià, Taiac, Taibòsc, Taijac, Tairac (Avairon), Tairac (Òlt i Garona), Tais (Tarn), Taishoèras, Tajan, Takuma Sato, Talais, Talamin, Talarn (Alts Alps), Talasac, Talèr, Talhaborg, Talhacavat, Talhafer, Tanús, Taneron, Tania Boteva-Malo, Tanièrs, Tarabèl, Taradeu, Tarascon (Arieja), Tarastèish, Tarçac (Gers), Tarçac (Pirineus Atlàntics), Tardas, Tarerac, Targon, Tarn, Tarn i Garona, Tarnés, Tarnòs, Taron, Sadirac e Vièlanava, Tartàs, Tasca, Taula de codis, Taulat, Tauró pelegrí, Tauriac (Òlt), Tauriac (Gironda), Tauriac (Tarn), Taurinhan eth Vielh, Taurinyà, Tauron, Tavanac, Tavannes, Tavernas, Tàmil, Tànger, Tèrcis, Tèrmes, Tèrmis d'Armanhac, Tèrra Brigasca, Tèrrabaisha, Tèrraclapièr, Tèrrauba, Tèsa (Pirineus Atlàntics), Tòssa, Tecon, Tedirac, Tegrà, Teissòde, Teissiu, Teletubbies, Telhòus, Telhet, Telhet (Arieja), Telhosa, Tellin, Teminas, Teminetas, Temple de la Raó, Templet, Temporada 1983-1984 del Liceu, Tenac, Tencent QQ, Tenneville, Tenon, Teobald de Bar, Teodobert I, Teorema del cosinus, TER Llenguadoc Rosselló, Terçac, Terçanas, Tercer Reich, Tercera República Francesa, Tercilhac e Sent Paul, Termes de Cluny, Termidor, Terra Adèlia, Terra de Rupert, Terra Nostra, Terranova i Labrador, Terrasson, Terres Australs i Antàrtiques Franceses, Territori de Belfort, Territoris del Nord-oest, Terron, Tesac, Tessaoua, Tete, Tetiu, Teula de Mar, Teve, TGV, Thaïs, Théâtre Mogador, Thônex, The Big Bang Theory, The Nomad Soul, The Transporter, Theodor Gomperz, Theux, Thieu, Thimister-Clermont, Thoinot Arbeau, Thomas Corneille, Thomas Hardy, Thomas Hobbes, Thomas Jefferson, Thomas Young, Thomas-François Dalibard, Thouars, Thuin, Thun, Tiat, Tièrn, Tièste e los Uranhons, Tibiran e Jaunac, Tibor Sekelj, Tienen, Tiesac, Tilh, Tilh (Landes), Tilhac, Timbuctu, Tinent Comandant, Tinhac, Tinlot, Tintín, Tintín a Amèrica, Tintín al Congo, Tintín al país de l'or negre, Tintín al país dels soviets, Tintín al Tibet, Tintín i els «Pícaros», Tintín i l'Art-Alfa, Tintigny, Tio Pep, Tirant lo Blanc, Tirent e Pontejac, Tisac de Curton, Titella, Titeuf, Titulació en traducció i interpretació, Tivier (Dordonya), Tlemcen, Toars (Arieja), Toars (Òlt i Garona), Tobogan (joc), Tocàs, Tofalhas, Toget, Togo, Toir de Viam, Tojosa, Toki pona, Tol, Toló, Tolena, Tolochenaz, Tolonjac, Tolosa de Llenguadoc, Toloseta, Toluges, Tombabuèu, Tomblaine, Tonac, Tonens, Tor del Faure, Tordun, Torlhac, Tornacopa, Tornafuèlha, Tornai, Tornamira (Avairon), Tornan, Tornavís, Tornós Darrèr, Tornós Davant, Torneig, Torneig de Roland Garros, Torneigs d'Apertura i Clausura, Tornon, Tornon (Òlt i Garona), Toron, Toronto, Torre Eiffel, Torre mestra, Torrenquets, Torretas, Tors (Gers), Tortoirac, Tortor, Tortosa (Arieja), Tortrés, Tortròl, Torvas, Tosac (Òlt), Tostac, Totens, Totnac, Touché, Toul, Tour d'Alsàcia, Tour d'Armòrica, Tour de Bretanya, Tour de Finisterre, Tour de França, Tour de França de 1910, Tour de l'Alt Var, Tour de l'Oest, Tour de Normandia, Tour de Picardia, Tour de Poitou-Charentes, Tour del Doubs, Tour del Llemosí, Tour del Mediterrani, Tour del Nord, Tourc'h, Tournai, Tours, Tractat de Madrid (1891), Tractat de Nimega (1678), Tractat de Rastatt, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat dels Pirineus, Traducció automàtica, Traducció lingüística, Tragèdia, Tragédie lyrique, Tram d'acceleració de pólvora, Tram de propergols emmagatzemables, Tram principal criotècnic, Tramelan, Tranç, Transport Canada, Transport express régional, Travalhan, Traversèras, Trèveris, Tròcha, Tròia, Treças, Trebanh (Tarn), Trebàs, Trebòns de Luishon, Trebons (Alta Garona), Trebons (Alts Pirineus), Trelhissac, Tremolat, Tremolet, Tremolhas, Tremont (Òlt i Garona), Tren Groc, Trenhac (Corresa), Trensac, Trentèus, Tres colors: Blanc, Tres colors: Blau, Tres colors: Vermell, Tresfonts, Trespotz e Rassièls, Treviènh, Trevillac, Trey, Tria, Tribunal d'Arbitratge de l'Esport, Tribunal Internacional de Justícia, Trienni Liberal, Trient (Valais), Trigança, Trillà, Trinitat i Tobago, Triple Entesa, Tristan und Isolde, Trobat, Trobath, Trofeu dels Escaladors, Trois-Ponts, Troistorrents, Trolei e la Barta, Troncens, Trooz, Truèjols, Trudó de Sint-Truiden, Tryo, Tuamotu-Gambier, Tuí, Tubize, Tudèla, Tudelh, Tula (Llemosí), Tunísia, Tunica, Turena, Turena (Corresa), Turgòvia, Tursac, Turtó, Tusaguèth, Tutú, Tutsis, TV5 Monde, Twitter, Txad, Txólent, Txeburaixka, Tystnaden, U, U Ribombu, Uèiregave, Uèirelui, Uòs, Uchau (Valclusa), Ucraïna, Ueidèth, Uelhons, Uglans, Uharte Garazi, Uhartehiri, Uishac e Parentias, Ulleres (dolç), Ulysse 31, Un chien andalou, Un conte de Noël, Un profeta, Una absència tan llarga, Una casa de bojos, Una llaminadura, Una vegada hi havia... la vida, UNESCO, Unhoans, Unió Africana, Unió Ciclista Internacional, Unió d'Associacions Europees de Futbol, Unió de Comunistes Burkinabesos, Unió de Comunistes de Dahomey, Unió de Demòcrates i Progressistes Independents, Unió de Lluites Comunistes, Unió de Lluites Comunistes - La Flama, Unió de Lluites Comunistes - Reconstruït, Unió del Poble Alsacià, Unió Democràtica de Bretanya, Unió Democràtica Federal de Suïssa, Unió democràtica i socialista de la Resistència, Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, Unió Europea, Unió Europea de Radiodifusió, Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees, Unió General dels Treballadors Algerians, Unió Llatina, Unió per a la Democràcia Francesa, Unió per a un Moviment Popular, Unió per al Renaixement / Moviment Sankarista, Unió per la Democràcia, Unió per la Democràcia i la Solidaritat Nacional, Unió Postal Universal, Unió Sindical de Treballadors i Explotats Canacs, Unió Valldostana, Uniformisme lingüístic a França, Union Européenne de Motocyclisme, Unir i Construir dins la Renovació, Unitat internacional, Universitat d'Atenes, Universitat d'Orleans, Universitat de Cadis, Universitat de Gant, Universitat de la Polinèsia Francesa, Universitat de la República, Universitat de Marburg, Universitat de Picardia, Universitat de Rennes 1, Universitat de Rennes 2, Universitat popular, Unròquides, Unterwalden, Unua Libro, Uparlac, Uròst, Urbanisme, Urdatx, Urdès, Urdòs, Urdens, Urdiñarbe, Urepele, Urgòssa, Urgons, Urketa, Uropi, Urruña, Ursula K. Le Guin, Urt, Urval, Us (Alts Pirineus), Usand, Usèg de las Olas, Usèr (Alts Pirineus), Usèrcha, Usèsta, Usenh, Ussac, Ussèl (Òlt), Uston, Uzel, Uztaritze, Vabre (Avairon), Vabre e Tisac, Vaca de raça llemosina, Vacairaç, Vailats, Vairac, Vairac (Alta Viena), Vairac (Gironda), Vairas (Alta Viena), Vairas (Gironda), Vaissís, Val D'Illiez, Val-de-Marne, Val-de-Travers, Valadin, Valadon, Valais, Valançun, Valaruelh, Valaujors, Valèga, Valònia, Valclusa, Valdariás, Valdurenca, Valeirac, Valelhas, Valença, Valença d'Albigés, Valença de Baïsa, Valencians, Valentí Almirall i Llozer, Valentina (Alta Garona), Valhac, Valhergas, Valhorlhas, Valirac e Maumosson, Valiròs, Vall d'Aosta, Vall d'Aura, Vall d'Aussau, Vall de Lis, Vall del Loira, Vallcebollera, Vallorbe, Vallribera (cognom), Valpronda, Valrofièr, Valuelh, Valzèrgas, Vampire Knight, Vansens, Vanuatu, Vaquièrs, Var (departament), Varaire, Varanha (Dordonya), Varatges, Varç (Corresa), Varètja, Varés (Òlt i Garona), Varés (Corresa), Varelhas e Bochés, Varenas (Dordonya), Varenas (Tarn i Garona), Varenh (Tarn i Garona), Varia (Gironda), Varon, Vasadès, Vasarac, Vathcava e Aguin, Vathcrabèra, Vathlada, Vathleitosa, Vathlonga, Vaths, Vaths (Pirineus Atlàntics), Vaths de Monthòrt, Vaths de Samadèth, Vathsèra, Vatu, Vau de Chalvanha, Vauchalòt, Vaudrulha, Vauffelin, Vaugina, Vaur, Vauric, Vauvenarga, Vaux-sur-Sûre, Vèrn, Vétroz, Víctor Alba, Vòrs e Bar, Vòus, Vedelha (Pirineus Atlàntics), Vedelhac e Ainat, Vedena, Vedet, Vedinhs e Garraus, Vegadan, Vegena, Vegetació tropical (Martinica), Veguèir, Veirias, Veirièiras, Veirièras (Corresa), Veirinas dau Vern, Veirinas de Doma, Veirinhac, Velbaser, Velcro, Veleron, Velhas, Velinas, Venarçal, Venasca (Valclusa), Vençac (Gironda), Venèla, Venèrca, Venés, Vendais e Montalivet, Vendeira, Vendemiari, Vendina, Vendlincourt, Ventabren, Ventajor e Serèr, Ventós, Ventor, Verdala, Verdelais, Verdon (Dordonya), Verdun de Garona, Vergüei, Vergüei e Vièlanava, Vergonha, Vergonhan, Verinhon, Verlaine (Lieja), Verlhac, Verlush, Vermut, Vernacle, Vernadèth Dessús, Vernadèth Devath, Vernadèths, Vernajol, Vernaus, Verneda (Gers), Vernejas, Vernet, Vernhòla, Vernier (Ginebra), Vernuelh d'Aissa, Vernuelh d'Asac, Verquiera, Vers, Vers alexandrí, Versailles (pel·lícula), Versalles, Versoix, Vertelhac, Vertulh (Òlt i Garona), Vertulh (Gironda), Verviers, Verzòls e la Pèira, Ves, Vesac, Vesac (Dordonya), Vescomtat de Salt, Vesingran, Vesinh de Leveson, Vesins, Vetrac, Veunac, Veurne, Veusiac, Vevey, Vex, Veyras (Valais), Veyrier, Veysonnaz, Veytaux, Vi de Maurí, Vi de Ribesaltes, Vi negre, Viam, Viana (Òlt i Garona), Viana (Tarn), Viasac, Viatge al centre de la Terra (novel·la), Viaujac, Viaulés, Viá, Vièla d'Ador, Vièla d'Aura, Vièla de Loron, Vièla Jussan, Vièla Sobiran, Vièla-segura, Vièlanava (Alts Pirineus), Vièlanava (Arieja), Vièlanava d'Artés, Vièlanava de Lecuçan, Vièlanava de Navarrencs, Viènç, Vic (Alta Viena), Vic (Cantal), Vic d'Auribat, Vic de Bigòrra, Vic de Fesensac, Vicenç Navarro i López, Vichèi, Victor Hugo, Victor Serge, Victorien Sardou, Vidais, Vidalhac, Vidalhac (Cruesa), Vidòu, Videojoc d'aventures, Vidosa, Viela e Sent Gironç, Vielar, Vielas d'Auson, Vielhavinha, Vielsalm, Viena, Viena (departament), Viena del Delfinat, Viersac, Viganòs, Vigaron, Viggo Mortensen, Vigolen e Ausil, Vijavila, Vilabramar, Vilabrumièr, Vilacomdau d'Arròs, Vilacomtal, Vilacròsa, Viladieu, Vilaflavard, Vilafranca (Alts Pirineus), Vilafranca (Òlt i Garona), Vilafranca (Gers), Vilafranca d'Albigés, Vilafranca de Lauragués, Vilafranca de Panat, Vilafranca de Perigòrd, Vilafrancha de Gurçon, Vilagoja, Vilalaura, Vilalonca, Vilamada, Vilamatièr, Vilambic, Vilamblard, Vilamur de Tarn, Vilanava, Vilanava d'Arribèra, Vilanava d'Ornon, Vilanava de Bonlòc, Vilanava de la Vaur, Vilanava de Laton, Vilanava de Marçan, Vilanava de Rions, Vilanava de Tolosa, Vilanava de Vathlonga, Vilanava dels Canònges, Vilanòva (Avairon), Vilanòva d'Alèir, Vilanòva d'Avinhon, Vilanòva d'Òlmes, Vilanòva de Vera, Vilandraut, Vilanova de Raò, Vilanovèla, Vilanuèva d'Agen, Vilanuèva de Duràs, Vilanueva de Sent Bard, Vilareal (Òlt i Garona), Vilariès, Vilars (Dordonya), Vilata, Vilaton, Vilatorrés, Vilaudric, Vilauton, Vilhac, Vilhèra (Alta Garona), Vilhèra (Pirineus Atlàntics), Vilhèras, Villanella, Villars-le-Terroir, Villars-Sainte-Croix, Villars-sur-Glâne, Villeret (Berna), Villers-la-Ville (Bèlgica), Villers-le-Bouillet, Villiers (Neuchâtel), Vinagreta, Vinçà, Vindrac e Alairac, Vinelz, Vinhaus, Vinhòls, Vinhonet, Vinificació, Vinon (Var), Vins de Brinhòla, Vint, Vint mil llegües de viatge submarí, Vinyamala, Violer groc, Violoncel, Vionnaz, Viquidites, Viquipèdia en francès, Vira (Òlt), Virac, Viralada, Viran (Arieja), Viraselh, Virà (Fenolleda), Virçac, Viriat, Viroinval, Viron, Virton, Visage, Visan, Visanòs, Visé, Visòs, Vitèrba, Vitrac (Avairon), Vitrac (Corresa), Vitròla (Alts Alps), Vitròla (Boques del Roine), Vitròla (Valclusa), Viudòs, Vius (Tarn), Viusan, Vivèrs, Vivers, Vivièrs (Arieja), Vivièrs (Avairon), Vivièrs (Tarn), Vladímir Vissotski, Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan, Vocal, Vocal neutra, Vocal semioberta anterior arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Voeren, Vol 714 a Sidney, Volin, Volques arecomicis, Volta al Marroc, Vorst, Vosias, Votesac, Vouvry, Voyeurisme, VQPRD, Vresse-sur-Semois, Vuibroye, Vuissens, Vulliens, Vullierens, Vurdfuèlh, Vuvièrs (Tarn), Waimes, Walcourt, Walhain, Wallis i Futuna, Walter l'indigent, Wanze, Waremme, Wasseiges, Wavre, We're No Angels (pel·lícula de 1955), Welkenraedt, Wellin, Welschenrohr, Werner Munzinger, Werther, Westmount, Wikiversity, Wilhelm Meyer-Lübke, Willem Luyten, William Agel de Mello, William James Sidis, Winnipeg, Witbier, Wolfgang Ratz, Woluwe-Saint-Pierre, Worben, WorkXplore, Xacal, Xal (roba), Xampany, Xampanya, Xampanya-Ardenes, Xampanyès, Xarcuteria, Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, Xavier, Xebró, Xeic, Xifonada, Xifonier, Xocolata (pel·lícula de 1988), Xucrut, Y, Ya Ding, Yann Tiersen, Yellow Red Koninklijke Voetbalclub Mechelen, Yellowknife, Yens, Youth Without Youth, YouTube, Yverdon-les-Bains, Yves Navarre, Yvoir, Yvonand, Yvorne, Zaire, Zaire (moneda), Zalgize-Doneztebe, Zaro, Zaups, Zaydan Abu-l-Maali, Zebda, Zenne, Zepto-, Zetta-, Ziburu, Zofinguen, Zombi, Zones d'ocupació aliada a Alemanya, Zoutleeuw, Zuberoa, Zuraide, Ё, Ф, В, .et, 1 de juliol, 1557, 1714, 18 d'abril, 1857, 1882, 1903, 1944, 1949, 1984 (novel·la), 23 de juny, 24 Hores de Le Mans, 29 d'octubre, 29 de setembre, 31 de desembre, 31 de gener, 5 de març, 7 de març. Ampliar l'índex (9945 més) »

's-Hertogenbosch

s-Hertogenbosch (Bosc del Duc en neerlandès, traduït en francès com a Bois-le-Duc) o Den Bosch (El Bosc) és una ciutat i un municipi dels Països Baixos, capital de la província del Brabant Septentrional, situada a uns 80 quilòmetres al sud d'Amsterdam.

Nou!!: Francès і 's-Hertogenbosch · Veure més »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Francès і A · Veure més »

A baba inuba

A baba inuba —escrit en amazic taqbaylit; A Vava Inouva en l'ortografia francesa— és el títol de la primera cançó del cantant algerià de música cabil, Idir.

Nou!!: Francès і A baba inuba · Veure més »

Aar

L'Aar (nom francès; en alemany: Aare) és un riu de Suïssa de 295 km de llargada, que neix en el massís de l'Aar-Gothard i és afluent del Rin (per l'esquerra).

Nou!!: Francès і Aar · Veure més »

Aaron

Aaron o Aaró —en hebreu אַהֲרֹן בן-עַמְרָם, Ahărōn ben Amrām; en àrab هارون بن عمران, Hārūn ibn ʿImrān— fou, segons la Biblia i l'Alcorà, el germà gran de Moisès i un col·laborador clau per dur el poble hebreu a la terra promesa.

Nou!!: Francès і Aaron · Veure més »

Açac

Açac (en francès Assac) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Açac · Veure més »

Aün

Aiun (en francès Ahun) és un municipi francès, situat al departament de la Cruesa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aün · Veure més »

Abadia de Claravall

L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.

Nou!!: Francès і Abadia de Claravall · Veure més »

Abadia de Fontfreda

Abadia de Fontfreda L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el segle XI (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.

Nou!!: Francès і Abadia de Fontfreda · Veure més »

Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

Nou!!: Francès і Abadia de Lorsch · Veure més »

Abadia de Sant Guilhem del Desert

Sant Guilhem del DesertLa important abadia de Sant Guilhem del Desert (en occità: Sant Guilhèm dau Desèrt, en francès: Saint Guilhem le Désert) és també coneguda com a abadia de Gel·lona.

Nou!!: Francès і Abadia de Sant Guilhem del Desert · Veure més »

Abadia de Sant Pere de Moissac

La portalada sud romànica. A dalt campanar gòtic L'abadia de Sant Pere de Moissac (en occità: Abadiá de Sant Pèire de Moissac, en francès: Abbaye de Saint-Pierre de Moissac) és un conjunt arquitectònic religiós occità on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques.

Nou!!: Francès і Abadia de Sant Pere de Moissac · Veure més »

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al segle V per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Nou!!: Francès і Abadia de Sant Víctor · Veure més »

Abòs

Abòs (en francès Abos) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Abòs · Veure més »

Abel

Abel —en hebreu הבל בן-אָדָם, Havel ben Adam; en àrab هابيل بن آدم, Hābīl ibn Ādam— és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart.

Nou!!: Francès і Abel · Veure més »

Abel Paz

Abel Paz l'any 2006, al seu domicili a Barcelona. Abel Paz (Almeria, 1921 - Barcelona, 2009) pseudònim de Diego Camacho Escamez.

Nou!!: Francès і Abel Paz · Veure més »

Abeozen

Abeozen és el pseudònim amb el que és conegut Fañch Eliès (en francès François Eliès) (1896-1963); va ser un prosista i dramaturg bretó en llengua bretona.

Nou!!: Francès і Abeozen · Veure més »

Abidjan

Abidjan és la capital econòmica de la Costa d'Ivori, ja que la capital administrativa és Yamoussoukro, també és la ciutat amb més habitants de l'Àfrica Occidental Francesa, en va ser la capital administrativa de 1933 a 1983; també és la capital del Districte Autònom d'Abidjan.

Nou!!: Francès і Abidjan · Veure més »

Ablució

Musulmans practicant ablucions a Istanbul. Una ablució (del llatí ablutio, «purificació») és la purificació ritual d'algunes parts del cos abans d'un acte religiós.

Nou!!: Francès і Ablució · Veure més »

Abnakis

Els abnakis o abenakis (abénaquis en francès) són una confederació de tribus ameríndies, la parla dels quals pertany a les llengües algonquines.

Nou!!: Francès і Abnakis · Veure més »

Abondance

L'abondance és un formatge de pasta premsada semicuita francès amb denominació d'origen, elaborat a la regió del Roine-Alps, departament de l'Alta Savoia, a prop de la frontera amb Suïssa.

Nou!!: Francès і Abondance · Veure més »

Abraham de Moivre

Abraham de Moivre (Vitry-le-François (Xampanya), 26 de maig de 1667 - Londres, 27 de novembre de 1754) va ésser un matemàtic francès.

Nou!!: Francès і Abraham de Moivre · Veure més »

Abrièrs

Abrièrs (en francès Abriès) és un municipi de França de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, al departament dels Alts Alps.

Nou!!: Francès і Abrièrs · Veure més »

Acadèmia Africana de les Llengües

L'Acadèmia Africana de les Llengües (en francès: Académie africaine des langues) és una entitat fundada el 2001 per Alpha Oumar Konaré per al foment de les llengües parlades a l'Àfrica i finançada per la Unió Africana.

Nou!!: Francès і Acadèmia Africana de les Llengües · Veure més »

Acadèmia d'Esperanto

LAcadèmia d'Esperanto (en esperanto Akademio de Esperanto; en francès: Académie d'Espéranto) fou creada el 1905 pel primer Congrés Mundial d'Esperanto.

Nou!!: Francès і Acadèmia d'Esperanto · Veure més »

Acadèmia de Ciències d'Hongria

LAcadèmia de Ciències d'Hongria (en hongarès: Magyar Tudományos Akadémia; en francès: Académie hongroise des sciences) es va fundar el 1825, quan el Comte István Széchenyi va oferir els ingressos d'un any del seu patrimoni amb el propòsit d'una Societat Culta en una sessió de la Dieta a Pozsony (avui Bratislava seu del Parlament d'Hongria en el moment), i el seu exemple va ser seguit per altres delegats.

Nou!!: Francès і Acadèmia de Ciències d'Hongria · Veure més »

Acadèmia de França a Roma

LAcadèmia de França a Roma (en francès: Académie de France à Rome), més coneguda com a vil·la Médici, és una institució artística francesa situada sobre el mont Pincio, a Roma, i dedicada a l'acolliment, durant un període de l'any, de joves artistes per tal de desenvolupar llurs projectes creatius.

Nou!!: Francès і Acadèmia de França a Roma · Veure més »

Acadèmia Francesa

LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.

Nou!!: Francès і Acadèmia Francesa · Veure més »

Acadèmia Reial de Dansa francesa

El llibre ''Chorégraphie'' va ser un dels encomanats pel rei a l'Acadèmia. A partir d'aquest i altres llibres al segle XX s'ha pogut recuperar la dansa barroca. L'Acadèmia Reial de Dansa (francès Académie royale de danse) fou una institució creada per iniciativa de Lluís XIV de França per a millorar la tècnica de dansa dels nobles pels balls que ell oferia a la cort,Astier 1998, pp.

Nou!!: Francès і Acadèmia Reial de Dansa francesa · Veure més »

Acadèmia Reial de Pintura i Escultura

Charles Le Brun, l'organitzador de l'Acadèmia Reial L'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura (en francès: Académie royale de peinture et de sculpture) fou una institució estatal encarregada de regular i d'ensenyar la pintura i l'escultura al regne de França durant l'Antic Règim.

Nou!!: Francès і Acadèmia Reial de Pintura i Escultura · Veure més »

Acadèmia Sant Anselm

Acadèmia de Sant Anselm (francès Académie de Saint Anselme) fou una institució cultural valldostana fundada el 1855 per Jean-Antoine Gal i Joseph Auguste Duc, president de 1878 a 1908, amb la finalitat de promoure el conreu de la llengua francesa entre erudits, escriptors i historiadors, així com la defensa de les tradicions regionals.

Nou!!: Francès і Acadèmia Sant Anselm · Veure més »

Acadèmia Tahitiana

L'Acadèmia Tahitiana (o Fare Vāna'a en tahitià o Académie Tahitienne en francès) és la institució oficialment reconeguda que fixa i regula les normes de la llengua tahitiana a la Polinèsia francesa.

Nou!!: Francès і Acadèmia Tahitiana · Veure més »

Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France

LAcadémie des Beaux-Arts (Académie des beaux-arts, originalment i en francès) és una institució que es va crear el 1816 sota els auspicis de l'Institut de France, resultat d'un procés de fusió de tres acadèmies prèvies, lAcadémie royale de peinture et de sculpture (1648), de lAcadémie de musique (1669) i de lAcadémie royale d'architecture (1671).

Nou!!: Francès і Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France · Veure més »

Académie des inscriptions et belles-lettres

L'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (Académie des inscriptions et belles-lettres, oficialment i en francès), és una societat científica fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1663 en l'àmbit de les Humanitats.

Nou!!: Francès і Académie des inscriptions et belles-lettres · Veure més »

Académie Julian

Fotografia d'un taller a l'acadèmia L'Acadèmia Julian fou una escola privada de pintura i d'escultura, fundada a París el 1867 pel pintor francès Rodolphe Julian.

Nou!!: Francès і Académie Julian · Veure més »

Acadians

Els acadians (en anglès: acadians; en francès: acadiens) són descendents dels habitants que vivien als assentaments francesos originals fundats a l'extrem nord-est del continent americà.

Nou!!: Francès і Acadians · Veure més »

Acós

Acós (en francès Accous) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Acós · Veure més »

Accademia della Crusca

Biblioteca Riccardiana. L'Accademia della Crusca és una institució que recull estudis científics d'experts de lingüística i de filologia italiana.

Nou!!: Francès і Accademia della Crusca · Veure més »

Accent agut

L'accent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.

Nou!!: Francès і Accent agut · Veure més »

Accent circumflex

L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.

Nou!!: Francès і Accent circumflex · Veure més »

Accent greu

L'accent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).

Nou!!: Francès і Accent greu · Veure més »

Ace Attorney

Ace Attorney o Gyakuten Saiban (逆転裁判), com se'l coneix al Japó, és una sèrie de videojocs d'aventura i novel·la visual creats per CAPCOM, on el jugador pren el paper d'un advocat defensor en uns judicis ficticis, basats en el sistema legal japonès.

Nou!!: Francès і Ace Attorney · Veure més »

Acis et Galatée

Acis et Galatée és una òpera de Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Francès і Acis et Galatée · Veure més »

Aclens

Aclens és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Morges.

Nou!!: Francès і Aclens · Veure més »

Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera

L'Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera conegut habitualment per les sigles ADR (de l'anglès European Agreement concerning the International Carriage of Dangerous Goods by Road) o (del francès Accord Europeen Relatif au Transport des Marchandises Dangereux par Route) és un acord internacional europeu per al transport de matèries perilloses per carretera basat a les recomanacions de l'ONU.

Nou!!: Francès і Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera · Veure més »

Acs

Acs (en occità, en francès Ax-les-Thermes) és un municipi occità del Departament de l'Arieja, a Occitània,.

Nou!!: Francès і Acs · Veure més »

Adam (nom)

Adam és un nom propi masculí d'origen hebreu (en hebreu: אָדָם Adam).

Nou!!: Francès і Adam (nom) · Veure més »

Adam Johann von Krusenstern

Adam Johann von Krusenstern (1770-1846) fou un navegant que va fer la primera circumnavegació russa.

Nou!!: Francès і Adam Johann von Krusenstern · Veure més »

Adèr

Adèr (en francès Adé) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Adèr · Veure més »

Adervièla e Poshèrgas

Adervièla e Pocieures (en francès Adervielle-Pouchergues) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Adervièla e Poshèrgas · Veure més »

Adolphe Adam

Adolphe Charles Adam (24 de juliol de 1803 - 3 de maig de 1856) fou un compositor, pianista i crític de música francès.

Nou!!: Francès і Adolphe Adam · Veure més »

Adrien Maurice de Noailles

Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristòcrata i militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Francès і Adrien Maurice de Noailles · Veure més »

Adrien-Marie Legendre

Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.

Nou!!: Francès і Adrien-Marie Legendre · Veure més »

Adrienne Cazeilles

Adrienne Cazeilles (Cameles, 1923) és una mestra jubilada, botànica afeccionada i escriptora rossellonesa en francès.

Nou!!: Francès і Adrienne Cazeilles · Veure més »

Aeroport de la Llavanera

LAeroport de la Llavanera, o Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes (en francès: Aéroport de Perpignan-Rivesaltes) és un aeroport localitzat a 5 km al nord de Perpinyà i a prop de les localitats de Paretstortes i Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Francès і Aeroport de la Llavanera · Veure més »

Aeroport de París-Charles de Gaulle

LAeroport de París-Charles de Gaulle (en francès: Aéroport Paris-Charles-de-Gaulle) o també anomenat Aeroport de Roissy és el principal aeroport de França i un dels més importants a nivell mundial.

Nou!!: Francès і Aeroport de París-Charles de Gaulle · Veure més »

Aeroport de París-Orly

LAeroport de París-Orly (en francès: Aéroport Paris-Orly) és un aeroport de l'Illa de França situat a catorze quilòmetres al sud de París, a prop de la ciutat d'Orly.

Nou!!: Francès і Aeroport de París-Orly · Veure més »

Aeroport de Tolosa-Blagnac

L'Aeroport de Tolosa-Blagnac (en francès: Aéroport de Toulouse-Blagnac) és un aeroport localitzat a 6,7 km al nord-oest de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i a tres quilòmetres al sud de la localitat de Blagnac, dins el departament francès de l'Alta Garona.

Nou!!: Francès і Aeroport de Tolosa-Blagnac · Veure més »

Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau

LAeroport internacional Pierre Elliott Trudeau de Montreal o simplement Montréal-Trudeau (codi IATA: YUL; codi OACI: CYUL) (en francès: Aéroport international Pierre-Elliott-Trudeau de Montréal; en anglès: Montréal-Pierre Elliott Trudeau International Airport) està situat a la ciutat de Dorval, Quebec, Canadà.

Nou!!: Francès і Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau · Veure més »

Afiu

Afièu (en francès Affieux) és un municipi francès del departament de la Corresa, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Afiu · Veure més »

Afro-francesos

Afro-francesos o afro-caribenys francesos és un terme que s'ha utilitzat per a referir-se als francesos que tenen ascendència negroafricana o afrocaribenca.

Nou!!: Francès і Afro-francesos · Veure més »

Agaçac (Avairon)

Agaçac (en francès Aguessac) és un municipi occità del Roergue (Guiana), situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània, a l'estat francès.

Nou!!: Francès і Agaçac (Avairon) · Veure més »

Agència Havas

L'Agència Havas fou una agència de comunicació i un servei de notícies fundada per Charles-Louis Havas el 1835.

Nou!!: Francès і Agència Havas · Veure més »

Agència Mundial Antidopatge

LAgència Mundial Antidopatge (en francès i oficialment Agence Mondiale antidopage, AMA i en anglès World Anti-Doping Agency, WADA) és una fundació independent creada per una iniciativa col·lectiva recolzada pel COI.

Nou!!: Francès і Agència Mundial Antidopatge · Veure més »

Agòs e Vidalòs

Agòs e Vidalòs (en francès Agos-Vidalos) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Agòs e Vidalòs · Veure més »

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Agen · Veure més »

Agence France-Presse

L'Agence France-Presse (AFP) és l'agència de notícies més antiga del món i una de les majors, juntament amb Reuters i Associated Press.

Nou!!: Francès і Agence France-Presse · Veure més »

Agenh

Agenh d'Avairon (francès Agen-d'Aveyron) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Agenh · Veure més »

Agiez

Agiez és un municipi de Suïssa del cantó de Vaud, està situat al districte del Jura-Nord vaudois.

Nou!!: Francès і Agiez · Veure més »

Agmèr

Agmé (en francès Agmé) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Agmèr · Veure més »

Agonac

Agonac (en francès Agonac) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Agonac · Veure més »

Agota Kristof

Agota Kristof (en hongarès Kristóf Ágota) (Köszeg, Hongria, 30 d'octubre de 1935 - Neuchâtel, 27 de juliol de 2011), fou una escriptora hongaresa, que va viure a Suïssa i escrivia en francès.

Nou!!: Francès і Agota Kristof · Veure més »

Agràs

Collint raïm verd per fer-ne agràs ''Tacuinum Sanitatis'' (1474). Biblioteca nacional de França. L'agràs (anomenat en francès verjus:"suc verd") és un suc àcid extret del raïm blanc abans que maduri del tot.

Nou!!: Francès і Agràs · Veure més »

Agulla d'Argentière

L'Agulla d'Argentière (en francès: Aiguille d'Argentière) (3.901 m) és una muntanya del massís del Mont Blanc a la frontera entre França i Suïssa.

Nou!!: Francès і Agulla d'Argentière · Veure més »

Agutmont

Agutmont (en francès Gumond) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Agutmont · Veure més »

Ahatsa-Altzieta-Bazkazane

Ahatsa-Altzieta-Bazkazane (en francès i oficialment Ahaxe-Alciette-Bascassan), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ahatsa-Altzieta-Bazkazane · Veure més »

Ahetze

Ahetze (topònim homònim en francès) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Ahetze · Veure més »

Ahmad al-Nasiri

Abu-l-Abbàs Xihab-ad-Din Àhmad ibn Khàlid ibn Hammad an-Nassirí as-Salawí, més conegut simplement com Àhmad an-Nassirí, fou un historiador marroquí nascut a Salé el 20 d'abril de 1835 i mort a la mateixa ciutat el 13 d'octubre de 1897.

Nou!!: Francès і Ahmad al-Nasiri · Veure més »

Aidia

Aidia (en francès Aydie) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aidia · Veure més »

Aidius

Aidius (en francès Aydius) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aidius · Veure més »

Aient

Aient (en francès Ayen) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aient · Veure més »

Aigafonda

Aigafonda (en francès Aiguefonde) és un municipi occità del Llenguadoc situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aigafonda · Veure més »

Aigalieras

Aigalieras (en francès Eygalières) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Aigalieras · Veure més »

Aigamòrta

Aiga Mòrta de las Gravas (en francès Ayguemorte-les-Graves) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aigamòrta · Veure més »

Aigasbonas

Aigas Bonas (en francès Eaux-Bonnes) és un municipi francès del department dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aigasbonas · Veure més »

Aigasjuntas

Aigasjuntas (nom francès Aigues-Juntes) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Aigasjuntas · Veure més »

Aigasvivas

Aigasvivas (francès Aigues-Vives) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aigasvivas · Veure més »

Aigasvivas (Alta Garona)

Aigasvivas (francès Aiguesvives) és un municipi occità, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aigasvivas (Alta Garona) · Veure més »

Aigatinta

Aigatinta (en francès Ayguetinte) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aigatinta · Veure més »

Aigle (Vaud)

Aigle és una ciutat i comuna suïssa del cantó de Vaud.

Nou!!: Francès і Aigle (Vaud) · Veure més »

Aigon

Aigon (en francès Igon) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aigon · Veure més »

Aigua de Colònia

Aigua de Colònia original L'aigua de Colònia (en francès eau de Cologne, en alemany Kölnisch Wasser) és un tipus de perfum lleuger originari de Colònia, ciutat d'Alemanya, i es caracteritza per la seva típica concentració d'un 2-3% d'olis d'essència.

Nou!!: Francès і Aigua de Colònia · Veure més »

Aiguatèbia i Talau

Aiguatèbia i Talau ((oficialment i en francès Ayguatébia-Talau) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent. És al bell mig de les Garrotxes de Conflent. Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor i Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles de la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada. La comuna està formada des del 1983 per les poblacions d'Aiguatèbia i de Talau. També hi havia hagut el poble de Toèvol i els antics pobles de Moncles i els Plans.

Nou!!: Francès і Aiguatèbia i Talau · Veure més »

Aiguiera

Aiguiera (en francès Eyguières) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Aiguiera · Veure més »

Aiguina

Aiguina (en francès Aiguines) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Aiguina · Veure més »

Aiguranda

Eiguranda (en francès Eygurande) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aiguranda · Veure més »

Aiguranda e Gardaduelh

Eiguranda e Gardadelh (en francès Eygurande-et-Gardedeuil) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aiguranda e Gardaduelh · Veure més »

Aiherra

Aiherra (en francès i oficialment Ayherre), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen el País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aiherra · Veure més »

Aimet

Aimet (en francès Eymet) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aimet · Veure més »

Aimostier (Alta Viena)

Aimostier (en francès Eymoutiers) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Viena i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aimostier (Alta Viena) · Veure més »

Ainac

Ainac (én occità Ainac i en francès Aynac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ainac · Veure més »

Aineça

Aineça (en francès Eynesse) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aineça · Veure més »

Ainharbe

Ainharbe (en francès i oficialment Ainharp) és un municipi francès del departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània i al territori històric de Zuberoa, al País Basc del Nord.

Nou!!: Francès і Ainharbe · Veure més »

Ainhize-Monjolose

Ainhize-Monjolose (en francès i oficialment Ainhice-Mongelos), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ainhize-Monjolose · Veure més »

Ainhoa

Ainhoa (en francès i oficialment igualment Ainhoa) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Ainhoa · Veure més »

Ainhoa Garmendia

Ainhoa Garmendia (Sant Sebastià, 26 d'octubre de 1974) és una soprano basca.

Nou!!: Francès і Ainhoa Garmendia · Veure més »

Aintzila

Aintzila (en francès i oficialment Aincille), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aintzila · Veure més »

Airaga

Airaga (en francès Eyragues) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Airaga · Veure més »

Airòs e Arboish

Airòs e Arboish (en francès Ayros-Arbouix) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Airòs e Arboish · Veure més »

Airent

Airent (en francès Eyrein) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Airent · Veure més »

Ais (Corresa)

Ais (en francès Aix) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ais (Corresa) · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Francès і Ais de Provença · Veure més »

Aisac e Òst

Aisac e Òst (en francès Ayzac-Ost) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aisac e Òst · Veure més »

Aisaut

Isaut (francès Izaut-de-l'Hôtel) és un municipi occità del departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aisaut · Veure més »

Aiseau-Presles

Aiseau-Presles (en való Åjhô-Préle) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Francès і Aiseau-Presles · Veure més »

Aiserac

Aiserac (en francès Eyzerac) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aiserac · Veure més »

Aisinas

Aisinas (en francès Eysines) és una comuna francesa, situada al departament de la Gironda, a Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aisinas · Veure més »

Aisiu

Aisíu (en francès Ayzieu) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aisiu · Veure més »

Aisne

L’Aisne (02) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Francès і Aisne · Veure més »

Aissa

Aissa (en francès Aixe-sur-Vienne) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Viena i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aissa · Veure més »

Aissenas

Aissenas (en francès Ayssènes) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aissenas · Veure més »

Aissendolús

Aissendolús (en francès Issendolus) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aissendolús · Veure més »

Aissets

Aissets (en francès Issepts) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aissets · Veure més »

Aiziritze-Gamue-Zohazti

Aiziritze-Gamue-Zohazti (en francès i oficialment Aïcirits-Camou-Suhast), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aiziritze-Gamue-Zohazti · Veure més »

Ajac (Corresa)

Ajac (en francès Objat) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ajac (Corresa) · Veure més »

Ajac d'Auba-ròcha

Ajac d'Auba Ròcha (en francès Ajat) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ajac d'Auba-ròcha · Veure més »

Ajac de Bandiat

Ajac de Bandiat (en francès Abjat-sur-Bandiat) és una ciutat de França, regió de la Nova Aquitània, departament de la Dordonya, sotsprefectura de Nontron.

Nou!!: Francès і Ajac de Bandiat · Veure més »

Ajaccio

Aiacciu (antigament Adiaci, nom oficial en francès Ajaccio) és la capital del departament francès de Còrsega del Sud, i de la regió de Còrsega.

Nou!!: Francès і Ajaccio · Veure més »

Ajanh

Ajain (en francès Ajain) és una localitat i comuna de França, a la regió de la Nova Aquitània, departament de la Cruesa.

Nou!!: Francès і Ajanh · Veure més »

Akira Toriyama

Akira Toriyama (鳥山明, en japonès) és un mangaka i dissenyador de personatges japonès.

Nou!!: Francès і Akira Toriyama · Veure més »

Al Plan

Al Plan (en francès Le Pla) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Al Plan · Veure més »

Al Pug

Al Pug (en francès le Puch) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Al Pug · Veure més »

Al Vèrn

Al Vèrn (en francès Vergt-de-Biron) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Al Vèrn · Veure més »

Al-Aaiun

العيونⵍⵄⵢⵓⵏ | bandera.

Nou!!: Francès і Al-Aaiun · Veure més »

Al-Barani

Al-Barani (Branès en francès) és el nom donat a un dels dos gran grups de pobles que formen els berbers.

Nou!!: Francès і Al-Barani · Veure més »

Al-Mansuriyya

Al-Mansuriyya o Sabra o Sabra al-Mansuriyya (en àrab المنصورية, al-Manṣūriyya, o صبرة, Ṣabra, o صبرة المنصورية, Ṣabra al-Manṣūriyya) fou una ciutat residència reial fatimita i zírida d'Ifríqiya fundada al sud de Kairuan per Ismaïl al-Mansur.

Nou!!: Francès і Al-Mansuriyya · Veure més »

Alaçac

Alassac (en francès Allassac) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alaçac · Veure més »

Alairac (Corresa)

Alairac (en francès Alleyrat) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alairac (Corresa) · Veure més »

Alairac (Cruesa)

Alairac (en francès Alleyrat) és una comuna (municipi) de França, a la regió de la Nova Aquitània, departament de la Cruesa, al districte i cantó d'Aubusson.

Nou!!: Francès і Alairac (Cruesa) · Veure més »

Alamans (Òlt i Garona)

Alamans de Dròt (en francès Allemans-du-Dropt) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alamans (Òlt i Garona) · Veure més »

Alamans (Dordonya)

Alamans (en francès Allemans) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alamans (Dordonya) · Veure més »

Alan Brooke

El Mariscal de Camp Alan Francis Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke KG, GCB, OM, GCVO, DSO (23 de juliol de 1883 - 17 de juny de 1963) va ser un comandant superior de l'Exèrcit Britànic.

Nou!!: Francès і Alan Brooke · Veure més »

Alan Stivell

Alan Stivell en un concert a Brest (2013). Alan Stivell (Alan Cochevelou, Riom, Puèi Domat, 6 de gener de 1944) és un cantautor i músic bretó que utilitza per als seus treballs diverses llengües cèltiques al que s'afegixen el francès, l'anglès i altres diverses llengües.

Nou!!: Francès і Alan Stivell · Veure més »

Alans (Tarn)

Alans (en francès Alos) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Alans (Tarn) · Veure més »

Alaska

Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.

Nou!!: Francès і Alaska · Veure més »

Alàs de Berbiguièras

Alàs (en francès Allas-les-Mines) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alàs de Berbiguièras · Veure més »

Alèst

Alès (en occità Alèst, i en francès Alès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Alèst · Veure més »

Alés e Casanava

Alés e Casanava (en francès Allez-et-Cazeneuve) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alés e Casanava · Veure més »

Alícia en terra de meravelles

Il·lustració de John Tenniel d’«''Alícia en terra de meravelles''» (1865) Alícia en terra de meravelles o Alícia al país de les meravelles (en anglès original: Alice's Adventures in Wonderland), és una obra de literatura fantàstica creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll.

Nou!!: Francès і Alícia en terra de meravelles · Veure més »

Alòs (Arieja)

Alòs (francès Alos) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Alòs (Arieja) · Veure més »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica.

Nou!!: Francès і Albanès · Veure més »

Albanh

Albanh (en francès Alban) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Albanh · Veure més »

Albars (Òlt)

Albàs (en francès Albas) és un municipi francès del departament de l'Òlt, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Albars (Òlt) · Veure més »

Albergínia

L'albergínia o albergina és el fruit de la planta anomenada alberginiera (Solanum melongena).

Nou!!: Francès і Albergínia · Veure més »

Albert Borschette

Albert Borschette (Diekirch, Luxemburg 1920 - Brussel·les, Bèlgica 1976) fou un polític, diplomàtic i escriptor luxemburguès que fou membre de la Comissió Europea entre 1970 i 1976.

Nou!!: Francès і Albert Borschette · Veure més »

Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica (Brussel·les, 1934) és el sisè rei dels belgues.

Nou!!: Francès і Albert II de Bèlgica · Veure més »

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Francès і Albi (Llenguadoc) · Veure més »

Albiac (Òlt)

Albiac (en francès Albiac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Albiac (Òlt) · Veure més »

Albiàs

Albiàs (en francès Albias) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Albiàs · Veure més »

Albigès

L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és la comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.

Nou!!: Francès і Albigès · Veure més »

Albina

Albina (en francès Albine) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Albina · Veure més »

Albinhac

Albinhac (en francès Alvignac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Albinhac · Veure més »

Albinhac (Corresa)

Albinhac (en francès Albignac) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Albinhac (Corresa) · Veure més »

Albuçac

Albuçac (en francès Albussac) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Albuçac · Veure més »

Alceste (Lully)

Alceste, ou Le triomphe d'Alcide és una tragédie en musique en un pròleg i cinc actes de Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Francès і Alceste (Lully) · Veure més »

Alcifró

Alcifró (Alciphron) fou un sofista grec un dels més eminents entre els grecs epistològrafs.

Nou!!: Francès і Alcifró · Veure més »

Alcoi

Alcoi (en castellà i cooficialment, Alcoy) és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Francès і Alcoi · Veure més »

Alcorà

Alcorà del segle XII d'al-Àndalus. LAlcorà (en àrab القرآن, al-Qur'ān,, "lectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Francès і Alcorà · Veure més »

Alderney

Alderney (francès Aurigny, auregnais Aoeur'gny) és la més septentrional de les Illes Anglonormandes i Dependència de la Corona Britànica.

Nou!!: Francès і Alderney · Veure més »

Aldude

Aldude (en francès i oficialment Aldudes), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aldude · Veure més »

Aleix (nom)

Aleix és un nom propi d'home que té el seu origen grec i que significa «el defensor» o «el vencedor».

Nou!!: Francès і Aleix (nom) · Veure més »

Aleksandar Vučić

Aleksandar Vučić o Александар Вучић (Belgrad, 5 de març de 1970) és un advocat i polític serbi.

Nou!!: Francès і Aleksandar Vučić · Veure més »

Aleksandr Puixkin

Aleksandr Serguéievitx Puixkin (en rus: Александр Сергеевич Пушкин, pronunciat) (Moscou, 6 de juny del 1799 – Sant Petersburg, 10 de febrer del 1837) fou un poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme,Basker, Michael.

Nou!!: Francès і Aleksandr Puixkin · Veure més »

Aleksandr Suvórov

Aleksandr Vassílievitx Suvórov (Rus: Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров) (de vegades traduït com Aleksandr, Aleksander i Suvarov), Comte Suvórov de Rymnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский)(24 de novembre de 1729 - 18 de maig de 1800), va ser el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.

Nou!!: Francès і Aleksandr Suvórov · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Francès і Alemany · Veure més »

Alemany suís

L'alamànic suís (Schweizerdeutsch en alemany estàndard; Schwyzerdütsch, Schwiizerdütsch, Schwyzertütsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) és un dels dialectes alamànics que es parlen a Suïssa.

Nou!!: Francès і Alemany suís · Veure més »

Alen

Alen (en francès Alleins) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Alen · Veure més »

Alet

Alet (o Alet dels Banhs; en francès, Alet-les-Bains) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte i al cantó de Limós, dins el País de Coisan.

Nou!!: Francès і Alet · Veure més »

Alexandre Bóveda Iglesias

Alexandre Bóveda. Alexandre Bóveda Iglesias (Ourense, 7 de juny de 1903 - mont d'A Caeira, Poio, 17 d'agost de 1936) va ser un polític de tendència galleguista, afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil.

Nou!!: Francès і Alexandre Bóveda Iglesias · Veure més »

Alexandre Maître de Bay

Alexandre Maître de Bay, marquès de Bay (Salins, 1650 – Badajoz, 14 de novembre de 1715) va ser un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Francès і Alexandre Maître de Bay · Veure més »

Alexandre-Théophile Vandermonde

Alexandre Théophile Vandermonde fou un matemàtic, musicòleg i polític francès del segle XVIII.

Nou!!: Francès і Alexandre-Théophile Vandermonde · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Francès і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet rus

L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Francès і Alfabet rus · Veure més »

Alfauir

Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Francès і Alfauir · Veure més »

Alfred Bosch i Pascual

Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un polític, africanista, acadèmic i escriptor català.

Nou!!: Francès і Alfred Bosch i Pascual · Veure més »

Alfred Bruneau

Alfred Bruneau (París, 3 de març de 1857 - París, 15 de juny de 1934) fou un compositor i musicòleg francès, que va jugar un paper important en la introducció del realisme a l'òpera francesa.

Nou!!: Francès і Alfred Bruneau · Veure més »

Algans e Lastens

Algans e Lastens (en francès Algans) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Algans e Lastens · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Francès і Algèria · Veure més »

Alger

Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les illes"; en amazic Dzayer; en francès Alger) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Francès і Alger · Veure més »

Algorisme de la colònia de formigues

formigues legionàries del gènere ''Dorylus''). Els algorismes de les colònies de formigues són algorismes inspirats en el comportament de les formigues i que constitueixen una família de metaheurístiques d'optimització.

Nou!!: Francès і Algorisme de la colònia de formigues · Veure més »

Alhartenh

Alhartenh (francès Illartein) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Alhartenh · Veure més »

Alhàs

Alhàs (en francès Aillas) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alhàs · Veure més »

Alhèras

Alhèras (francès Allières) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Alhèras · Veure més »

Aliança Estel·lar

L'Aliança Estel·lar (Francès: Alliance Étoile) és un partit polític opositor de Benín, format pels Constructors i Directors de la Llibertat i la Democràcia, Els Verds i la Unió per la Democràcia i la Solidaritat Nacional.

Nou!!: Francès і Aliança Estel·lar · Veure més »

Aliança Francesa

LAliança Francesa, en francès Alliance Française, és una organització cultural i educativa francesa sense ànims de lucre que promou l'ensenyament del francès així com la cultura francesa fora de les fronteres del país.

Nou!!: Francès і Aliança Francesa · Veure més »

Aliança per la Social-Democràcia

L'Aliança per la Social-Democràcia (francès: Alliance pour la Social-Démocratie) és un partit polític de Benín liderat per Robert Dossou.

Nou!!: Francès і Aliança per la Social-Democràcia · Veure més »

Aliança Socialista (Burkina Faso)

L'Aliança Socialista (en Francès: Alliance Socialiste) és una coalició política de Burkina Faso, consistent en el Moviment Popular pel Socialisme / Partit Federal del Dr.

Nou!!: Francès і Aliança Socialista (Burkina Faso) · Veure més »

Aliat (Arieja)

Aliat (francès Alliat) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aliat (Arieja) · Veure més »

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Nou!!: Francès і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Alièr

Alièr (en francès Allier) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Alièr · Veure més »

Alier

Alier (03) (en francès Allier, en occità Alèir, Alièr) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps.

Nou!!: Francès і Alier · Veure més »

Alineg

Alineg (en francès Allineuc, gal·ló Aleinoec) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord.

Nou!!: Francès і Alineg · Veure més »

Allal al-Fassi

Muhammad Allal al-Fassi, en àrab, علال الفاسي, (Fes, 10 de gener de 1910 - Bucarest, 19 de maig de 1974) va ser un polític, escriptor, poeta i estudiós islàmic marroquí.

Nou!!: Francès і Allal al-Fassi · Veure més »

Allaman

Allaman és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Morges.

Nou!!: Francès і Allaman · Veure més »

Alle (Suïssa)

Alle és un municipi del cantó del Jura situat al districte de Porrentruy.

Nou!!: Francès і Alle (Suïssa) · Veure més »

Allegro

El terme musical allegro, escrit en italià, significa ràpid o animat.

Nou!!: Francès і Allegro · Veure més »

Alliberament Canac Socialista

Alliberament Canac Socialista (francès Libération kanake socialiste, LKS) és un partit polític de Nova Caledònia d'inspiració marxista i independentista, però que no forma part del FLNKS.

Nou!!: Francès і Alliberament Canac Socialista · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Francès і Allioli · Veure més »

Alon

Alon (en francès Allons) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alon · Veure més »

Aloze-Ziboze-Onizegaine

Aloze-Ziboze-Onizegaine (en francès i oficialment Alos-Sibas-Abense) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Aloze-Ziboze-Onizegaine · Veure més »

Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution

Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution o Alphaville és una pel·lícula franco-italiana estrenada el 1965 i dirigida per Jean-Luc Godard, amb la qual el director francès va obtenir l'Ós d'Or a la 15a edició de la Berlinale.

Nou!!: Francès і Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Francès і Alps · Veure més »

Alps de l'Alta Provença

Els Alps de l'Alta Provença (04) (en francès Alpes-de-Haute-Provence i en occità Aups d'Auta Provença) són un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Francès і Alps de l'Alta Provença · Veure més »

Alps Marítims

Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Francès і Alps Marítims · Veure més »

Alrança

Alrança (en francès Alrance) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Alrança · Veure més »

Alsacià

Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.

Nou!!: Francès і Alsacià · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Francès і Alsàcia · Veure més »

Alsàcia-Lorena

Alsàcia-Lorena (francès: Alsace-Lorraine; alemany: Elsaß-Lothringen) era un territori de l'imperi Alemany format per la regió d'Alsàcia i el departament de Mosel·la (Lorena), arrabassats a França el 1871 arran de la Guerra francoprussiana.

Nou!!: Francès і Alsàcia-Lorena · Veure més »

Alt Loira

L'Alt Loira (43) (en francès Haute-Loire i en occità Naut Léger o Naut Leir i menys localment l’Aut Léger, l’Aut Leir) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Francès і Alt Loira · Veure més »

Alt Marne

L'Alt Marne (52) (en francès Haute-Marne) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.

Nou!!: Francès і Alt Marne · Veure més »

Alt Rin

L'Alt Rin (68) (Haut-Rhin en francès) és un departament de França situat a l'est d'aquest estat, a la regió fronterera d'Alsàcia.

Nou!!: Francès і Alt Rin · Veure més »

Alt Saona

L'Alt Saona (70) (en francès Haute-Saône) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Francès і Alt Saona · Veure més »

Alta Còrsega

L’Alta Còrsega (20B) (Haute-Corse en francès i Corsica Suprana en cors) és un departament francès situat a la regió de Còrsega.

Nou!!: Francès і Alta Còrsega · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Francès і Alta Garona · Veure més »

Alta Normandia

L'Alta Normandia (Haute-Normandie en francès, Ĥâote-Normaundie en normand) és una regió de França.

Nou!!: Francès і Alta Normandia · Veure més »

Alta tensió (pel·lícula)

Alta tensió (títol original en anglès The Living Daylights) és una coproducció britànico-estatunidenca dirigida l'any 1987 per John Glen.

Nou!!: Francès і Alta tensió (pel·lícula) · Veure més »

Alta Viena

L’Alta Viena (87) (en francès Haute-Vienne i en occità Nauta Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Alta Viena · Veure més »

Altilhac

Altilhac (en francès Altillac) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Altilhac · Veure més »

Altoire

Altoire (en francès Autoire) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Altoire · Veure més »

Altpuèg

Alpuèg (en francès Alpuech) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Altpuèg · Veure més »

Alts Alps

Els Alts Alps (05) (francès Hautes-Alpes, occità Auts Aups) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Francès і Alts Alps · Veure més »

Alts del Sena

Els Alts del Sena (92) (Hauts-de-Seine en francès) és un departament situat a l'àrea metropolitana de París.

Nou!!: Francès і Alts del Sena · Veure més »

Alts Pirineus

Els Alts Pirineus (65) (en francès, Hautes-Pyrénées; en occità, Nauts Pirenèus / Hauts Pirenèus) són un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Francès і Alts Pirineus · Veure més »

Altzai-Altzabeheti-Zunharreta

Altzai-Altzabeheti-Zunharreta (en francès i oficialment Alçay-Alçabéhéty-Sunharette) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Altzai-Altzabeheti-Zunharreta · Veure més »

Altzürükü

Altzürükü (en francès i oficialment Aussurucq) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Altzürükü · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occita alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Francès і Alvèrnia · Veure més »

Alvièrs

Alvièrs (francès Albiès) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Alvièrs · Veure més »

Alzenh

Alzenh (francès Alzen) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Alzenh · Veure més »

Amadeu Colldeforns i Margalló

Amadeu Colldeforns i Margalló (Gràcia, 28 de gener de 1892 - Barcelona, 19 de juliol de 1936) va ser un polític català mort durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Francès і Amadeu Colldeforns i Margalló · Veure més »

Amarens

Amarens (en francès Amarens) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Amarens · Veure més »

Amaurí IV de Montfort

Amaurí IV de Montfort (?, 1192 - Òtranto, Pulla, 1242) fou un noble francès baró de Montfort.

Nou!!: Francès і Amaurí IV de Montfort · Veure més »

Amay

Amay (Ama en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Francès і Amay · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Francès і Amèrica · Veure més »

Amèrica (terminologia)

Amèrica és un continent que agrupa les terres de l'hemisferi occidental i que està integrat per diverses regions que defineixen la diversitat geogràfica, política i cultural del continent i que fan ús del terme.

Nou!!: Francès і Amèrica (terminologia) · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Francès і Amèrica del Nord · Veure més »

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: Francès і Amèrica del Sud · Veure més »

Amèrica Llatina

Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Nou!!: Francès і Amèrica Llatina · Veure més »

Amélie (pel·lícula)

Cafè dels dos Molinsa Montmartre, París. Amélie (títol original en francès: Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain, "El fabulós destí d'Amélie Poulain") és una pel·lícula francoalemanya, del gènere comèdia romàntica, estrenada el 2001.

Nou!!: Francès і Amélie (pel·lícula) · Veure més »

Amélie Nothomb

Amélie Nothomb (Etterbeek, Bèlgica, 9 de juliol de 1966) és un escriptora belga en llengua francesa.

Nou!!: Francès і Amélie Nothomb · Veure més »

Amícia de Montfort

Amícia de Montfort (en francès: Amicie de Montfort) (?-1253) fou una dama francesa filla de Simó IV de Montfort.

Nou!!: Francès і Amícia de Montfort · Veure més »

Ambairac

Ambairac (en francès Ambeyrac) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ambairac · Veure més »

Ambarés e la Grava

Ambarés e la Grava (en francès Ambarès-et-Lagrave) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ambarés e la Grava · Veure més »

Ambrús

Ambrus (en francès Ambrus) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ambrús · Veure més »

Ambres

Ambres (en francès Ambres) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ambres · Veure més »

Ambroise Paré

Ambroise Paré (Bourg-Hersent, Laval, 1509 - París, 20 de desembre del 1590) és considerat el pare de la cirurgia moderna.

Nou!!: Francès і Ambroise Paré · Veure més »

Ambrujac

Ambrujac (en francès Ambrugeat) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ambrujac · Veure més »

Ambrun

Ambrun (nom occità) (en francès Embrun) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, a Occitània.

Nou!!: Francès і Ambrun · Veure més »

Amedeo Modigliani

Nu reclinat, 1917 Amedeo Clemente Modigliani (Livorno, 12 de juliol de 1884 – París, 24 de gener de 1920) va ser un pintor i escultor italià que va desenvolupar la major part de la seua carrera a França.

Nou!!: Francès і Amedeo Modigliani · Veure més »

Amel

Amel (en való Amblèfe i en francès Amblève) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica situat al marge del riu Amel.

Nou!!: Francès і Amel · Veure més »

Amel (riu)

Cascada de Coo L'Amel (en alemany) o Amblève (en francès) és un riu de Bèlgica, afluent de l'Ourthe que neix a Honsfeld, un nucli de Büllingen a les Hautes Fagnes i que desemboca al riu Ourthe a Comblain-au-Pont.

Nou!!: Francès і Amel (riu) · Veure més »

Amendüze-Unaso

Amendüze-Unaso (en francès i oficialment Amendeuix-Oneix), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Amendüze-Unaso · Veure més »

Amin Maalouf

Amin Maalouf (Beirut, 25 de febrer del 1949) és un escriptor libanès en llengua francesa.

Nou!!: Francès і Amin Maalouf · Veure més »

Amor (desambiguació)

* Amor, gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Francès і Amor (desambiguació) · Veure més »

Amor (Landes)

Amor (en francès Amou) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Amor (Landes) · Veure més »

Amorotze-Zokotze

Amorotze-Zokotze (en francès i oficialment Amorots-Succos), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Amorotze-Zokotze · Veure més »

Ample ferroviari estàndard

Com es mesura l'ample ferroviari L'ample ferroviari estàndard és aquell ample ferroviari (distància entre els costats interiors de dos rails paral·lels) que fa 1.435 mm.

Nou!!: Francès і Ample ferroviari estàndard · Veure més »

Anatole Litvak

Anatol Litvak (Kíev, 10 de maig de 1902 - Neuilly-sur-Seine, 15 de desembre de 1974) fou un director de cinema estatunidenc d'origen ucraïnès, que va escriure, dirigir i produir pel·lícules en diversos països i llengües.

Nou!!: Francès і Anatole Litvak · Veure més »

Anatomia d'un instant

Anatomia d'un instant (originalment, en castellà, Anatomía de un instante) és un llibre de Javier Cercas publicat l'abril de l'any 2009.

Nou!!: Francès і Anatomia d'un instant · Veure més »

Ançan

Ansan (en francès Ansan) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ançan · Veure més »

Anòs

Anòs (en francès Anos) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anòs · Veure més »

Ancida

Ancida (en francès Ancizan) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ancida · Veure més »

Andenne

Andenne (en való Andene) és un municipi belga de la Província de Namur a la regió valona.

Nou!!: Francès і Andenne · Veure més »

Anderlues

Anderlues (en való Anderluwe) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Francès і Anderlues · Veure més »

Andilhac

Andilhac (en francès Andillac) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Andilhac · Veure més »

Andiran

Andiran (en francès Andiran) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Andiran · Veure més »

Andoca

Andoca (en francès Andouque) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Andoca · Veure més »

Andorrans

Els andorrans i les andorranes (en singular: andorrà, andorrana) són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).

Nou!!: Francès і Andorrans · Veure més »

André Chénier

André Marie de Chénier (Istanbul, 30 d'octubre de 1762 - París, 25 de juliol de 1794), anomenat André Chénier, fou un poeta en llengua francesa.

Nou!!: Francès і André Chénier · Veure més »

André Gide

André Paul Guillaume Gide (París, 22 de novembre del 1869 - París, 19 de febrer del 1951) fou un escriptor francès, defensor dels drets dels homosexuals, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1947.

Nou!!: Francès і André Gide · Veure més »

André Roussin

André Roussin (22 de gener, 1911 - 3 de novembre 1987) fou un autor dramàtic francès.

Nou!!: Francès і André Roussin · Veure més »

André-Louis Danjon

André-Louis Danjon (Caen, 6 d'abril de 1890 – Suresnes, 21 d'abril de 1967) fou un astrònom francès conegut per desenvolupar un mètode per mesurar la brillantor de la Terra sobre la Lluna.

Nou!!: Francès і André-Louis Danjon · Veure més »

Andrei Vixinski

Andrei Ianuarevitx Vixinski (rus: Андрей Януарьевич Вышинский), nascut a Odessa el 10 de desembre (28 de novembre segons el calendari julià) de 1883 i traspassat a Nova York el 2 de novembre de 1954.

Nou!!: Francès і Andrei Vixinski · Veure més »

Andrenh

Andrenh (en francès Andrein) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Andrenh · Veure més »

Andrest

Andrest (en francès Andrest) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Andrest · Veure més »

Andrew Bertie

Fra Andrew Willoughby Ninian Bertie, (Londres, 15 de maig de 1929 - Roma, 7 de febrer de 2008) fou el 78è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem Descendent dels comtes de Lindsey i dels comtes d'Abingdon.

Nou!!: Francès і Andrew Bertie · Veure més »

Andri Peer

Andri Peer (Sent, Grisons, 19 de desembre de 1931- Winterthur, 2 de juny de 1985) fou un escriptor suís en llengua romanx.

Nou!!: Francès і Andri Peer · Veure més »

Andrieu Lagarda

Andrieu Lagarda (en francès André Lagarde) és un escriptor occità nascut el 27 de maig de 1925 a Belestar, Arieja.

Nou!!: Francès і Andrieu Lagarda · Veure més »

Andusa

Andusa (Anduze en francès) és un municipi francès del departament del Gard, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Andusa · Veure més »

Anells de Neptú

Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.

Nou!!: Francès і Anells de Neptú · Veure més »

Aneras

Aneras (en francès Anères) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aneras · Veure més »

Anessa e Beuluòc

Anessa e Beuluòc (en francès Annesse-et-Beaulieu) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anessa e Beuluòc · Veure més »

Angais

Angais (en francès Angaïs) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Angais · Veure més »

Angòs

Angòs (en francès Angos) és un municipi del departament francès dels Alts Pirineus, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Angòs · Veure més »

Angós

Angós (en francès Angous, en basc Angastue) és un municipi francès del department dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Angós · Veure més »

Angevila

Angevila (en francès Angeville) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Angevila · Veure més »

Anglars

Anglars (en francès Anglars) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Anglars · Veure més »

Anglars e Julhac

Anglars e Julhac (en francès Anglars-Juillac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Anglars e Julhac · Veure més »

Anglars e Nosac

Anglars e Nosac (en francès Anglars-Nozac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Anglars e Nosac · Veure més »

Anglars e Sent Felitz

Anglars e Sent Felitz (en francès Anglars-Saint-Félix) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Anglars e Sent Felitz · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Francès і Anglaterra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Francès і Anglès · Veure més »

Angles (Tarn)

Angles (en francès Anglès) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Angles (Tarn) · Veure més »

Anglet

Anglet (en francès i occità; sent també la forma oficial o Angelu en basc) és un municipi francès del territori històric de Lapurdi, País Basc, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anglet · Veure més »

Angomèr

Angomèr (francès Engomer) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Angomèr · Veure més »

Angoumois

L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.

Nou!!: Francès і Angoumois · Veure més »

Angressa

Angressa (en francès Angresse) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Angressa · Veure més »

Angulema

Angulema o millor Angolema (Engoulaeme en peitaví-saintongès, Angoulême en francès) és una ciutat de França situada al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Francès і Angulema · Veure més »

Anhac (Òlt i Garona)

Anhac (en francès Agnac) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anhac (Òlt i Garona) · Veure més »

Anhan

Anhan (en occità Anhan, en francès i oficialment Aignan) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Anhan · Veure més »

Anhas

Anhas (francès Aignes) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Anhas · Veure més »

Anhauze

Anhauze (en francès i oficialment Anhaux), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anhauze · Veure més »

Anhée

Anhée (en való Anhêye) és un municipi belga de la Província de Namur a la regió valona.

Nou!!: Francès і Anhée · Veure més »

Anhòs

Anhòs (en francès Agnos) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anhòs · Veure més »

Anime

Wikipe-tan. Lanime (en japonès アニメ) és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa.

Nou!!: Francès і Anime · Veure més »

Anlar

Anlar (en francès Anla) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Anlar · Veure més »

Anlhac

Anlhac (en francès Anlhiac) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anlhac · Veure més »

Anna Bolena

Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.

Nou!!: Francès і Anna Bolena · Veure més »

Anna d'Espanya

Anna d'Espanya o Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.

Nou!!: Francès і Anna d'Espanya · Veure més »

Anna Gonzaga

Anna Gonzaga (en francès Anne de Gonzague de Clèveris) va néixer a París el 1616 i va morir a la mateixa capital francesa el 6 de juliol de 1684.

Nou!!: Francès і Anna Gonzaga · Veure més »

Anna Maria Martínez Sagi

Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 1907-Santpedor, el Bages, 2 de gener de 2000) fou una poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana.

Nou!!: Francès і Anna Maria Martínez Sagi · Veure més »

Anna Sofia de Dinamarca

Anna Sofia de Dinamarca Anna Sofia de Dinamarca - Anna Sophie af Danmark - (Flensburg, Dinamarca, 1 de setembre de 1647 - palau de Lichtenburg, Prettin, 1 de juliol de 1717) fou electora consort de Saxònia.

Nou!!: Francès і Anna Sofia de Dinamarca · Veure més »

Annaba

Annaba (en àrab: ولاية عنابة) és una ciutat i la seva província, a la part nord-oriental d'Algèria.

Nou!!: Francès і Annaba · Veure més »

Anne Applebaum

Anne Applebaum (Washington DC, 25 de juliol de 1964) és una periodista i escriptora estatunidenca.

Nou!!: Francès і Anne Applebaum · Veure més »

Anne Perry

Anne Perry (nom de naixement: Juliet Marion Hulme; Londres, 28 d'octubre de 1938) és una escriptora anglesa de renom, coneguda per les seves novel·les policíaques ambientades a l'època victoriana.

Nou!!: Francès і Anne Perry · Veure més »

Anniviers

Anniviers és un municipi de Suïssa i del districte de Sierre, al cantó de Valais.

Nou!!: Francès і Anniviers · Veure més »

Anoja

Anoja (en francès Anoye) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anoja · Veure més »

Anomia

Émile Durkheim L'anomia (del francès anomie, i aquest del grec ἀνομία, anomia, mot compost amb el prefix ἀ-, a-, 'absència de', i νόμος, nomos, 'llei, ordre, estructura') és un estat amb una confusió social sobre les lleis acceptades.

Nou!!: Francès і Anomia · Veure més »

Ans

El riu Llègia a Ans. Ans (Anse en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Francès і Ans · Veure més »

Ansa (Pirineus Atlàntics)

Ansa (en francès Ance, en basc Arhantze) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ansa (Pirineus Atlàntics) · Veure més »

Ansòst

Ansòst (en francès Ansost) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ansòst · Veure més »

Ansinyà

Ansinyà o Ancinyà (l'endònim occità és Ansinhan i el topònim oficial en francès és Ansignan) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Francès і Ansinyà · Veure més »

Ansoís

Ansoís (en francès Ansouis) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Ansoís · Veure més »

Antananarivo

Antananarivo, coneguda durant l'època de l'annexió del país a França amb el nom francès de Tananarive, és la capital de l'estat de Madagascar i de la província homònima.

Nou!!: Francès і Antananarivo · Veure més »

Antanhac

Antanhac (en francès Antagnac) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Antanhac · Veure més »

Anté

Anthé (en francès Anthé) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anté · Veure més »

Antíbol

Antíbol (nom català i occità, en francès Antibes) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Antíbol · Veure més »

Anthisnes

Anthisnes (en való Antene) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Francès і Anthisnes · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Francès і Antic règim · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles XV, XVI, XVII i XVIII.

Nou!!: Francès і Antic règim a França · Veure més »

Anticosti

Pescador de salmó a l'illa Mapa L'illa Anticosti (en francès: Île d'Anticosti) es troba al Golf de Sant Llorenç, al Quebec, a l'est del Canadà, fa 7.892 km².

Nou!!: Francès і Anticosti · Veure més »

Antin

Antin (en francès Antin) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Antin · Veure més »

Antiokh Kantemir

Memorial al pati de la Universitat Estatal de Sant Petersburg al departament filològic El príncep Antiokh Dmítrievitx Kantemir (Антиох Дмитриевич Кантемир en rus, Antioh Cantemir en romanès, Dimitri Kantemiroğlu en turc, Antioche Cantemir en francès; 8 de setembre, 1708 - 31 de març, de 1744) fou un intel·lectual i diplomàtic rus nascut moldau.

Nou!!: Francès і Antiokh Kantemir · Veure més »

Antishan

Antishan (en francès Antichan) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Antishan · Veure més »

Antishan de Frontinhan

Antishan de Frontinhan (francès Antichan-de-Frontignes) és un municipi occità de Gascunya, situat administrativament en el departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Antishan de Frontinhan · Veure més »

Antist (Alts Pirineus)

Antist (en francès Antist) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Antist (Alts Pirineus) · Veure més »

Antoine Berman

Antoine Berman (Argenton-sur-Creuse, 24 juny 1942−1991) fou un teòric francès de la traducció.

Nou!!: Francès і Antoine Berman · Veure més »

Antoine Bourdelle

''Centaure moribund'' (1914), bronze patinat Émile Antoine Bordelles, més conegut com a Antoine Bourdelle (Montauban, 30 d'octubre del 1861 - Le Vésinet-Yvelines, 1 d'octubre del 1929), va ser un escultor francès, un dels més destacats de la Belle Époque i al mateix temps antecedent de l'escultura monumental del segle XX.

Nou!!: Francès і Antoine Bourdelle · Veure més »

Antoine de Saint-Exupéry

Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès.

Nou!!: Francès і Antoine de Saint-Exupéry · Veure més »

Antoing

Antoing (en picard Antweon) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Francès і Antoing · Veure més »

Antona e Trigonant

Antona e Trigonant (en francès Antonne-et-Trigonant) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Antona e Trigonant · Veure més »

Antoni Bosch i Cardellach

Antoni Bosc i Cardellac o Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 12 de gener de 1758 - 25 de gener de 1829) fou un metge, arxiver i historiador català.

Nou!!: Francès і Antoni Bosch i Cardellach · Veure més »

Antoni Clapés i Flaqué

Antoni Clapés i Flaqué (Sabadell, juliol de 1948) és un poeta català.

Nou!!: Francès і Antoni Clapés i Flaqué · Veure més »

Antoni Grabowski

Antoni Grabowski (Nowe Dobre, Polònia, 15 de juny de 1857 - Varsòvia, 4 de juliol de 1921) va ser un enginyer químic, i un activista dels primers moviments de la llengua auxiliar internacional esperanto.

Nou!!: Francès і Antoni Grabowski · Veure més »

Antoni Mendoza i Rueda

Antoni Mendoza i Rueda (Màlaga, 1811 - Barcelona, 1872) metge militar, catedràtic d'anatomia (1844) i d'anatomia quirúrgica i operacions (1846) de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Francès і Antoni Mendoza i Rueda · Veure més »

Antonin Mercié

Estàtua de Francesc Aragó a Perpinyà realitzada per Antonin Mercié Antonin Mercié (Tolosa de Llenguadoc, 30 d'octubre de 1845 - París, 13 de desembre de 1916) fou un escultor i pintor francès.

Nou!!: Francès і Antonin Mercié · Veure més »

Antonio Cubillo

Antonio de León Cubillo Ferreira (San Cristóbal de La Laguna, 3 de juliol de 1930 - Santa Cruz de Tenerife, 10 de desembre de 2012) va ser un polític defensor de la lluita armada i advocat canari.

Nou!!: Francès і Antonio Cubillo · Veure més »

Antonio Pigafetta

Palau Pigafetta a Vicenza Antonio Pigafetta o de Pigafetta (Vicenza (Itàlia), ca. 1491 - Vicenza, ca. 1531) va ser un explorador, geògraf i cronista italià que va acompanyar Fernando de Magallanes en la seva circumnavegació del globus.

Nou!!: Francès і Antonio Pigafetta · Veure més »

Antràs

Antràs (en francès Antras) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Antràs · Veure més »

Antràs (Arieja)

Antràs (francès Antras) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Antràs (Arieja) · Veure més »

Antunhac

Antunhac (nom occità; el nom oficial francès és Antugnac) és una vila del departament de l'Aude, al districte de Limós i al cantó de Coisan, amb prop de 300 habitants, situada a 265 metres d'altura sobre el nivell del mar, a la vall del rierol Croux.

Nou!!: Francès і Antunhac · Veure més »

Anular

El dit anular és el quart dit de la mà humana, situat entre el dit mitger i el menovell.

Nou!!: Francès і Anular · Veure més »

Anzèth

Anzex (en francès Anzex) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Anzèth · Veure més »

Anzema

Anzesme (en francès Anzême) és una comuna (municipi) de França, a la regió de la Nova Aquitània, departament de la Cruesa.

Nou!!: Francès і Anzema · Veure més »

Aosta

Aosta (italià Aosta, francès Aoste, valldostà Aoûta) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Francès і Aosta · Veure més »

Aougust Brizeug

Aogust Brizeug (francès Julien Pélage Auguste Brizeux) (An Oriant, Ar Mor-Bihan, 1803 - Montpeller, Occitània 1858) fou un poeta bretó, estudià a Gwened, continuador de Kervarker amb els poemes Telenn Arvor (Arpa armòrica, 1843), Mari (1828) i Furnez Breizh (Saviesa bretona, 1844).

Nou!!: Francès і Aougust Brizeug · Veure més »

Apèla

Apèla (en francès Appelle) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Apèla · Veure més »

Apertium

Apertium és un sistema de traducció automàtica que ha estat desenvolupat amb el finançament conjunt del govern espanyol i del govern català per la Universitat d'Alacant, entre d'altres.

Nou!!: Francès і Apertium · Veure més »

Api (Arieja)

Api (francès Api) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Api (Arieja) · Veure més »

API (desambiguació)

* Sigles.

Nou!!: Francès і API (desambiguació) · Veure més »

Apian

Pian de Garona (en francès Le Pian-sur-Garonne) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Apian · Veure més »

Apples

Apples és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Morges.

Nou!!: Francès і Apples · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Francès і Aquisgrà · Veure més »

Ar Baol-Skoubleg

Localització d'Ar Baol-Skoubleg Ar Baol-Skoubleg (Ar Baol-Skoubleg, en bretó; La Baule-Escoublac, en francès) és un comú històricament bretó, que administrativament pertany al departament francès del Loira Atlàntic i a la regió del País del Loira.

Nou!!: Francès і Ar Baol-Skoubleg · Veure més »

Ar Vro

Ar Vro (El País) és una revista bretona bimestral del moviment autonomista bretó, de caràcter bilingüe bretó-francès.

Nou!!: Francès і Ar Vro · Veure més »

Arabfaqih

Xihab-ad-Din Àhmad ibn Abd-al-Qàdir, més conegut com a Arabfaqih fou un cronista de l'Etiòpia musulmana.

Nou!!: Francès і Arabfaqih · Veure més »

Arabisme

Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.

Nou!!: Francès і Arabisme · Veure més »

Arancon

Arancon (en francès i oficialment Arancou), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arancon · Veure més »

Arangòssa

Arangòssa (en francès Arengosse) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arangòssa · Veure més »

Aranhoet

Aranhoet (en francès Aragnouet) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aranhoet · Veure més »

Araus

Araus (en francès Araux) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Araus · Veure més »

Aravaut

Aravaut (francès Arabaux) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Aravaut · Veure més »

Aràmits

Aràmits (en francès Aramits, en basc Aramitze) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aràmits · Veure més »

Arç (Cruesa)

Arç (en francès Ars) és una comuna (municipi) de França, a la regió de la Nova Aquitània, departament de la Cruesa.

Nou!!: Francès і Arç (Cruesa) · Veure més »

Arçac

Arçac (en francès Arsac) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arçac · Veure més »

Arèssi

Arèssi (en francès Aressy) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arèssi · Veure més »

Arés

Arés (en francès Arès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arés · Veure més »

Arüe-Ithorrotze-Olhaibi

Arüe-Ithorrotze-Olhaibi (en francès i oficialment Aroue-Ithorots-Olhaïby) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Arüe-Ithorrotze-Olhaibi · Veure més »

Arbanats

Arbanats (en francès Arbanats) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arbanats · Veure més »

Arbast

Arbast (francès Arbas) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat administrativament al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arbast · Veure més »

Arbaz

Arbaz és una vila de Suïssa, al Valais, districte de Sion.

Nou!!: Francès і Arbaz · Veure més »

Arbís

Arbís (en francès Arbis) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arbís · Veure més »

Arbús

Arbús (en francès Arbus) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arbús · Veure més »

Arberatze-Zilhekoa

Arberatze-Zilhekoa (en francès i oficialment Arbérats-Sillègue), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arberatze-Zilhekoa · Veure més »

Arberoa

La Vall d'Arberoa (francès: Vallée de l'Arberoue, èuscar:Arberoa Ibaia) és una vall dels Pirineus occidentals que forma part del País Basc del Nord dins el departament de Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Francès і Arberoa · Veure més »

Arbiost

Arbiost (en francès Arbéost) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arbiost · Veure més »

Arblada lo Baish

Arblada lo Baish (en francès Arblade-le-Bas) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arblada lo Baish · Veure més »

Arblada lo Naut

Arblada de'n Haut (en francès Arblade-le-Haut) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arblada lo Naut · Veure més »

Arboçols

Arboçols (en francès Arboussols) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Francès і Arboçols · Veure més »

Arbocava

Arbocava (en francès Arboucave) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arbocava · Veure més »

Arbona

Arbona (en francès i oficialment Arbonne) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Arbona · Veure més »

Arboti-Zohota

Arboti-Zohota (en francès i oficialment Arbouet-Sussaute), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arboti-Zohota · Veure més »

Arc de la Défense

L'arc al fons de l'Axe historique El Gran Arc de la Fraternitat (en francès Grande Arche de la Fraternité), també conegut amb el nom de l'Arche de la Défense o Grande Arche, és un monument situat al barri de La Défense a l'oest de París.

Nou!!: Francès і Arc de la Défense · Veure més »

Arc de Triomf del Carrousel

L'Arc de Triomf del Carrousel (en francès Arc de Triomphe du Carrousel) és un monument que Napoleó Bonaparte va fer construir el 1809.

Nou!!: Francès і Arc de Triomf del Carrousel · Veure més »

Arcaishon

Arcaishon (nom occità; en francès Arcachon) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arcaishon · Veure més »

Arcambald

Arcambald (en francès Arcambal) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arcambald · Veure més »

Arcas

Arcas (nom occità; el nom oficial francès és Arques) és una vila del departament de l'Aude (França), al districte de Limós, dins el cantó de Coisan, amb més de dos-cents habitants, situat en uns turons a les portes de les Corberes, a uns 350 metres d'altura.

Nou!!: Francès і Arcas · Veure més »

Arcas (Avairon)

Arcas (en francès Arques) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arcas (Avairon) · Veure més »

Archinhac (Dordonya)

Archinhac (en francès Archignac) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Archinhac (Dordonya) · Veure més »

Arcisac d'Ador

Arcisac d'Ador (en francès Arcizac-Adour) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arcisac d'Ador · Veure més »

Arcisans Dessús

Arcisans Dessús (en francès Arcizans-Dessus) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arcisans Dessús · Veure més »

Arcisans Devath

Arcisans Avant (en francès Arcizans-Avant) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arcisans Devath · Veure més »

Arcs (Landes)

Arcs (en francès Arx) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arcs (Landes) · Veure més »

Arcs del Cinquantenari

Els Arcs del Cinquantenari (en neerlandès Triomfboog van het Jubelpark, en francès Arcades du Cinquantenaire) són un monument de Brussel·les creat per iniciativa del rei Leopold II, en commemoració del cinquantè aniversari de la independència de Bèlgica.

Nou!!: Francès і Arcs del Cinquantenari · Veure més »

Ardecha

L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.

Nou!!: Francès і Ardecha · Veure més »

Ardenes (departament)

Les Ardenes (08) (en francès Ardennes) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.

Nou!!: Francès і Ardenes (departament) · Veure més »

Ardengòst

Ardengòst (en francès Ardengost) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ardengòst · Veure més »

Ardièja

Ardièja (francès Ardiège) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ardièja · Veure més »

Ardiòs e Ishèra

Ardiòs e Ishèra (en francès Lourdios-Ichère) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Ardiòs e Ishèra · Veure més »

Ardisàs

Ardisàs (en francès Ardizas) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ardisàs · Veure més »

Ardit

L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles XVII i XVIII.

Nou!!: Francès і Ardit · Veure més »

Aren

Aren (en francès Aren) és un municipi occità, situat al departament francès dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aren · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Francès і Arenys de Mar · Veure més »

Areta

Areta (en occità Areta, en francès Arette, en basc Ereta) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Areta · Veure més »

Arfonts

Arfonts (en francès Arfons) és un municipi del departament francès del Tarn, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arfonts · Veure més »

Arfuelha e Chastanh

Arfuelha Chastenh (en francès Arfeuille-Châtain) és una comuna (municipi) de França, a la regió de la Nova Aquitània, departament de la Cruesa.

Nou!!: Francès і Arfuelha e Chastanh · Veure més »

Arganhon

Arganhon (en francès Argagnon) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arganhon · Veure més »

Argòvia

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.

Nou!!: Francès і Argòvia · Veure més »

Argelèrs

Argelèrs (en francès Argelès-Bagnères) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Argelèrs · Veure més »

Argelòs (Landes)

Argelòs (en francès Argelos) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Argelòs (Landes) · Veure més »

Argelòs (Pirineus Atlàntics)

Argelòs (en francès Argelos) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Argelòs (Pirineus Atlàntics) · Veure més »

Argelièrs (Erau)

Argelièrs (en francès Argelliers) és un municipi occità del Llenguadoc, a l'estat francès, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Argelièrs (Erau) · Veure més »

Argelosa

Argelosa (en francès Argelouse) és un municipi francès situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Argelosa · Veure més »

Argenh

Argenh (francès Argein) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Argenh · Veure més »

Argenton

Argenton (en francès Argenton) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Argenton · Veure més »

Arget

Arget (en francès Arget) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arget · Veure més »

Argon (Aude)

Argon (en francès, Aragon) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Nou!!: Francès і Argon (Aude) · Veure més »

Arguenòs

Arguenòs (francès Arguenos) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat administrativament en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arguenòs · Veure més »

Arhantsusi

Arhantsusi (en francès i oficialment Arhansus), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arhantsusi · Veure més »

Ariane 5

Ariane 5 és un vehicle de llançament europeu dissenyat per posar satèl·lits en òrbita geoestacionària i posar càrregues en òrbita baixa, creat per l'Agència Espacial Europea i comercialitzat per Arianespace com a part del programa Ariane.

Nou!!: Francès і Ariane 5 · Veure més »

Ariés e Espenan

Ariés e Espenan (en francès Aries-Espénan) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ariés e Espenan · Veure més »

Arieja

LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arieja · Veure més »

Arifat

Arifat (en francès Arifat) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arifat · Veure més »

Arizona

Arizona és un estat del sud-oest dels Estats Units, el 48è admès a la Unió.

Nou!!: Francès і Arizona · Veure més »

Arjusan

Arjusan (en francès Arjuzanx) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arjusan · Veure més »

Arkan

Željko Ražnatović (en serbi: Жељко Ражнатовић), conegut com a Arkan (en serbi: Аркан), (17 d'abril de 1952 - 15 de gener de 2000); va ser un líder paramilitar serbi, acusat de nombrosos crims de guerra ocorreguts durant les Guerres Balcàniques de la dècada de 1990.

Nou!!: Francès і Arkan · Veure més »

Arle

Arle (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença.

Nou!!: Francès і Arle · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Francès і Arles · Veure més »

Arlon

Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica.

Nou!!: Francès і Arlon · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Francès і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Armanyac

Bandera del comtat d'Armanyac L'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.

Nou!!: Francès і Armanyac · Veure més »

Armendaritze

Armendaritze (en francès i oficialment Armendarits), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Armendaritze · Veure més »

Armentèula

Armentèula (en francès Armenteule) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Armentèula · Veure més »

Armentiu

Armentiu (en francès Armentieux) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Armentiu · Veure més »

Armide (Gluck)

Armide és una òpera en tres actes de Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Phillipe Quinault.

Nou!!: Francès і Armide (Gluck) · Veure més »

Armilhac

Armilhac (en francès Armillac) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Armilhac · Veure més »

Armons e lo Cau

Armons e lo Cau (en francès Armous-et-Cau) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Armons e lo Cau · Veure més »

Arnac (Alta Viena)

Arnac la Pòste (en francès Arnac-la-Poste) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Viena i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arnac (Alta Viena) · Veure més »

Arnac e Pompador

Arnac e Pompador (en francès Arnac-Pompadour) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arnac e Pompador · Veure més »

Arnava

Arnava (francès Arnave) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arnava · Veure més »

Arnèr

Arnèr (en francès Arné) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arnèr · Veure més »

Arnós (Pirineus Atlàntics)

Arnós (en francès Arnos) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arnós (Pirineus Atlàntics) · Veure més »

Arnegi

Arnegi (en francès i oficialment Arnéguy), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arnegi · Veure més »

Arnhac

Arnhac (francès Arignac) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Arnhac · Veure més »

Arpitània

Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana.

Nou!!: Francès і Arpitània · Veure més »

Arquebisbat de Reims

Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.

Nou!!: Francès і Arquebisbat de Reims · Veure més »

Arquebisbat de Tolosa

Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Francès і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »

Arrajon e era Hita

Arrajon era Hita (en francès Arrayou-Lahitte) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arrajon e era Hita · Veure més »

Arrangoitze

Arrangoitze (en francès i oficialment Arcangues) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Arrangoitze · Veure més »

Arràs

Arràs (Arras en francès i Aro en picard) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Francès і Arràs · Veure més »

Arràs (Alts Pirineus)

Arràs (en francès Arras-en-Lavedan) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arràs (Alts Pirineus) · Veure més »

Arrís

Arris (en francès Ris) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arrís · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Francès і Arròs · Veure més »

Arròs de Nai

Arròs de Nai (en francès Arros-de-Nay) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arròs de Nai · Veure més »

Arrecurt

Arrecurt (en francès Recurt) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arrecurt · Veure més »

Arrel (botànica)

Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.

Nou!!: Francès і Arrel (botànica) · Veure més »

Arrena

Rena o Arrena (en francès Arrènes) és un municipi francès, situat al departament de la Cruesa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arrena · Veure més »

Arrians (Gers)

Rehans (en francès Réans) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arrians (Gers) · Veure més »

Arricau e Bòrdas

Arricau e Bòrdas (en francès Arricau-Bordes) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arricau e Bòrdas · Veure més »

Arrien

Arrien (en francès Arrien) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arrien · Veure més »

Arrienh de Vathmala

Arrienh de Vathmala (francès Arrien-en-Bethmale) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Arrienh de Vathmala · Veure més »

Arrion

Arrion (en francès Rion-des-Landes) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arrion · Veure més »

Arrodèth

Arrodèth (en francès Arrodets-ez-Angles) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arrodèth · Veure més »

Arroeda

Arroeda (en francès Arrouède) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arroeda · Veure més »

Arrokiaga

Arrokiaga (en francès i oficialment Roquiague) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Arrokiaga · Veure més »

Arrosa

Arrosa (en francès i oficialment Saint-Martin-d'Arrosa), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arrosa · Veure més »

Arrosés

Arrosés (en francès Arrosès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arrosés · Veure més »

Arrot

Arrot (francès Arrout) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Arrot · Veure més »

Arrueda

Arrueda (francès Rouède)és un municipi occità de la Gascunya, en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arrueda · Veure més »

Arrueta-Sarrikota

Arrueta-Sarrikota (en francès i oficialment Arraute-Charritte), és una comuna de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arrueta-Sarrikota · Veure més »

Arsac e Arrasiguet

Arsac e Arrasiguet (en francès Arzacq-Arraziguet) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arsac e Arrasiguet · Veure més »

Arsague

Arsague (en francès Arsague) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arsague · Veure més »

Arsèni Vermenosa

Arsèni Vermenosa (en francès Arsène Vermenouze) (Eitrac, Alvèrnia, 1850-1910) fou un poeta occità, animador del felibritge alvernès.

Nou!!: Francès і Arsèni Vermenosa · Veure més »

Arsin

Arsin (en francès Arcins) és un municipi francès situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arsin · Veure més »

Artalens e Soïn

Artalens e Soïn (en francès Artalens-Souin) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Artalens e Soïn · Veure més »

Artanhan

Artanhan (en francès Artagnan) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Artanhan · Veure més »

Artassen

Artassen (en francès Artassenx) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artassen · Veure més »

Artés (Landes)

Artés d'Armanhac (en francès Arthez-d'Armagnac) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artés (Landes) · Veure més »

Artés (Tarn)

Artés (en francès Arthès) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Artés (Tarn) · Veure més »

Artés d'Asson

Artés d'Asson (Artés d'Asson en occità, Arthez-d'Asson en francès) és una comuna occitana situada al Bearn, al departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artés d'Asson · Veure més »

Artés de Biarn

Artés de Biarn (en francès Arthez-de-Béarn) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artés de Biarn · Veure més »

Arte

Arte - acrònim de Association relative aux télévisions européennes (en francès, literalment, "associació relativa a les televisions europees") és un canal de televisió franco-alemany que emet programes de qualitat relacionats amb el món de l'art i la cultura.

Nou!!: Francès і Arte · Veure més »

Arthur i la venjança d'en Maltazard

Arthur i la venjança d'en Maltazard (títol original en francès Arthur et la Vengeance de Maltazard) és una pel·lícula francesa escrita, dirigida i produïda per Luc Besson, estrenada el 26 de novembre del 2009 a Alemanya i al 19 de febrer del 2010 a Catalunya.

Nou!!: Francès і Arthur i la venjança d'en Maltazard · Veure més »

Artics (Arieja)

Artics (francès Artix) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Artics (Arieja) · Veure més »

Artics (Pirineus Atlàntics)

Artics (en francès Artix) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artics (Pirineus Atlàntics) · Veure més »

Artiga (Alta Garona)

Artiga (francès Artigue) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Artiga (Alta Garona) · Veure més »

Artiga (Var)

Artiga (en francès Artigues) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Artiga (Var) · Veure més »

Artigaloba

Artigaloba (en francès Artiguelouve) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artigaloba · Veure més »

Artigalotan

Artigalotan (en francès Artigueloutan) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artigalotan · Veure més »

Artigamin

Artigamin (en francès Artiguemy) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Artigamin · Veure més »

Artigas (Alts Pirineus)

Artigas (en francès Artigues) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Artigas (Alts Pirineus) · Veure més »

Artigas (Arieja)

Artigas (francès Artigues) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Artigas (Arieja) · Veure més »

Artigas de Bordèu

Artigas de Bordèu (en francès Artigues-près-Bordeaux) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Artigas de Bordèu · Veure més »

Artinhòsc

Artinhòsc (en francès Artignosc-sur-Verdon) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Artinhòsc · Veure més »

Artocarpus heterophyllus

Secció de jaca, fruit madur La jaca o Artocarpus heterophyllus és una planta amb flor pertanyent a la família de les moràcies.

Nou!!: Francès і Artocarpus heterophyllus · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Francès і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Arua

Arua (en francès Arue) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arua · Veure més »

Arudi

Arudi (en francès Arudy) és un municipi francès del department dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arudi · Veure més »

Arvèiras

Arvèiras (en francès Arveyres) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Arvèiras · Veure més »

Arvinhan

Arvinhan (francès Arvigna) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Arvinhan · Veure més »

Arviu

Arviu (en francès Arvieu) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Arviu · Veure més »

Arxipèlag d'Hochelaga

Arxipèlag d'Hochelaga L'arxipèlag d'Hochelaga, també conegut com les illes de Mont-real (archipel d'Hochelaga en francès), és un grup de 234 illes situat a la confluència dels rius Sant Llorenç i Ottawa, al sud-oest de la província canadenca del Quebec.

Nou!!: Francès і Arxipèlag d'Hochelaga · Veure més »

Arzier

Arzier és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Nyon.

Nou!!: Francès і Arzier · Veure més »

Asac (Alta Viena)

Asac le Riu (en francès Azat-le-Ris) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Viena i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Asac (Alta Viena) · Veure més »

Asac e Chastanhet

Asac Chastanèt (en francès Azat-Châtenet) és un municipi francès, situat al departament de la Cruesa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Asac e Chastanhet · Veure més »

Asasp e Arròs

Asasp e Arròs (en francès Asasp-Arros) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Asasp e Arròs · Veure més »

Asàs

Asàs (francès Azas) és un municipi occità del Llenguadoc, al Tolosà, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Asàs · Veure més »

Asca

Asca (en francès Asque) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Asca · Veure més »

Ascas (Tarn i Garona)

Ascas (en francès Asques) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Ascas (Tarn i Garona) · Veure més »

Ascensor naval de Strépy-Thieu

L'ascensor de Strépy-ThieuVista frontal de l'ascensorL'ascensor naval de Strépy-Thieu (en francès l'ascenseur funiculaire de Strépy-Thieu) és un ascensor funicular electro-mecànic per a embarcacions al canal del Centre.

Nou!!: Francès і Ascensor naval de Strépy-Thieu · Veure més »

Ascon

Ascon (francès Ascou) és un municipi de la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Ascon · Veure més »

Aserac (Dordonya)

Aserat (en francès Azerat) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aserac (Dordonya) · Veure més »

Asereish

Asereish (en francès Azereix) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Asereish · Veure més »

Asilhanet

Asilhanet (en francès, Azillanet) és un municipi occità del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, en el departament de l'Erau.

Nou!!: Francès і Asilhanet · Veure més »

Aspin

Aspin (en francès Aspin-Aure) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aspin · Veure més »

Aspin de Lorda

Aspin (en francès Aspin-en-Lavedan) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aspin de Lorda · Veure més »

Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.

Nou!!: Francès і Aspiració (fonètica) · Veure més »

Aspreth e eth Sarrat

Aspreth e eth Sarrat (francès Aspret-Sarrat) és un municipi gascó de Comenge, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Alta Garona.

Nou!!: Francès і Aspreth e eth Sarrat · Veure més »

Asprièiras

Asprièiras (en francès Asprières) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Asprièiras · Veure més »

Assaigs

Portada de l'edició parisenca dels ''Assaigs'' Assaigs (en francès: Essais) és el títol d'una col·lecció de 107 assaigs escrits per Michel de Montaigne entre el 1572 fins a la seva mort, el 1592.

Nou!!: Francès і Assaigs · Veure més »

Assat

Assat (en francès Assat) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Assat · Veure més »

Assemblea Constituent

L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.

Nou!!: Francès і Assemblea Constituent · Veure més »

Assemblea Federal de Suïssa

Palau Federal a Berna LAssemblea Federal de Suïssa (alemany Bundesversammlung; francès, Assemblée fédérale; italià Assemblea federale; romanx Assamblea federala) és el poder legislatiu i l'autoritat suprema de Suïssa.

Nou!!: Francès і Assemblea Federal de Suïssa · Veure més »

Assemblea Nacional (França)

L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée Nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.

Nou!!: Francès і Assemblea Nacional (França) · Veure més »

Assesse

Assesse (en való Assesse) és un municipi belga de la Província de Namur a la regió valona.

Nou!!: Francès і Assesse · Veure més »

Assia Djebar

Fatima-Zohra Imalayen, més coneguda pel nom de ploma Assia Djebar —en àrab آسيا جبار, Āsiyā Jabār— (Cherchell, 30 de juny de 1936-París, 6 de febrer de 2015) fou una escriptora en llengua francesa, cineasta i professora universitària algeriana.

Nou!!: Francès і Assia Djebar · Veure més »

Assièr

Assièr (en francès Assier) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Assièr · Veure més »

Assise

Un assise (del francès, provenint del llatí assidere, "reposar al costat") és un terme geològic per a dues o més capes o estrats de roca units per l'aparició dels mateixos gèneres o espècies.

Nou!!: Francès і Assise · Veure més »

Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica

LAssociació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR, per les sigles en anglès) és una xarxa d'estudioses de teologia, ciències religioses i àrees afins, a nivell acadèmic, creada el 1986 a Magliaso, Suïssa.

Nou!!: Francès і Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica · Veure més »

Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya

LAssociació Lliure de Sindicats d'AlemanyaL'adjectiu (en aquest cas Frei, "Lliure": Free, en anglès) —posat en la posició del nostre epítet— a vegades es diu que pot fer referència a qualsevol dels noms, depèn de si creiem que és un complement de un nom, o de tots els noms de la frase.

Nou!!: Francès і Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya · Veure més »

Associated Press

The Associated Press o AP és una agència de notícies dels Estats Units.

Nou!!: Francès і Associated Press · Veure més »

Asson

Asson (en francès Asson) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Asson · Veure més »

Assumpció Forcada

Assumpció Forcada Florensa (Sudanell, Segrià, 27 de novembre de 1947) és biòloga, poetessa i cantautora catalana.

Nou!!: Francès і Assumpció Forcada · Veure més »

Assumpta Serna

Assumpta Serna, nom artístic d'Assumpta Rodés i Serna (Barcelona, 16 de setembre del 1957), és actriu, professora d'interpretació i autora.

Nou!!: Francès і Assumpta Serna · Veure més »

Assumptes pendents

Assumptes pendents (títol original en francès 36 quai des Orfèvres) és una pel·lícula francesa dirigida per Olivier Marchal i estrenada l'any 2004.

Nou!!: Francès і Assumptes pendents · Veure més »

Asta e Bion

Asta e Bion (en francès Aste-Béon) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Asta e Bion · Veure més »

Astafòrt

Astafòrt (en francès Astaffort) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Astafòrt · Veure més »

Astalhac

Astalhac (en francès Astaillac) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Astalhac · Veure més »

Astèr

Astèr (en francès Asté) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Astèr · Veure més »

Astèrix a Bèlgica

Astèrix a Bèlgica (francès: Astérix chez les Belges) és el vint-i-quatrè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, creada per René Goscinny i Albert Uderzo.

Nou!!: Francès і Astèrix a Bèlgica · Veure més »

Astèrix a Bretanya

Astèrix a Bretanya (francès: Astérix chez les Bretons) és el vuitè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1966.

Nou!!: Francès і Astèrix a Bretanya · Veure més »

Astèrix a Còrsega

Astèrix a Còrsega (francès: Astérix en Corse) és el vintè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1973.

Nou!!: Francès і Astèrix a Còrsega · Veure més »

Astèrix a Helvècia

Astèrix a Helvècia (francès: Astérix chez les Helvètes) és el setzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1970.

Nou!!: Francès і Astèrix a Helvècia · Veure més »

Astèrix a Hispània

Astèrix a Hispània (francès: Astérix en Hispanie) és el catorzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Francès і Astèrix a Hispània · Veure més »

Astèrix a l'Índia

Astèrix a l'Índia (francès: Astérix chez Rahàzade) és el vint-i-vuitè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.

Nou!!: Francès і Astèrix a l'Índia · Veure més »

Astèrix als Jocs Olímpics

Astèrix als Jocs Olímpics (francès: Astérix aux Jeux Olympiques) és el dotzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1968 (coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Mèxic'68. El tiratge original va ser 1.200.000 exemplars. El 2008 s'ha realitzat una adaptació al cinema amb actors reals, amb un pressupost de 78 milions d'euros.

Nou!!: Francès і Astèrix als Jocs Olímpics · Veure més »

Astèrix el gal (àlbum)

Astèrix el Gal (francès: Astérix le Gaulois) és el primer àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Francès і Astèrix el gal (àlbum) · Veure més »

Astèrix gladiador

Astèrix gladiador (francès: Astérix gladiateur) és el quart àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Francès і Astèrix gladiador · Veure més »

Astèrix i Cleopatra

Astèrix i Cleopatra (francès: Astérix et Cléopâtre) és el sisè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Francès і Astèrix i Cleopatra · Veure més »

Astèrix i el calderó

Astèrix i el calderó (francès: Astérix et le Chaudron) és el tretzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1969.

Nou!!: Francès і Astèrix i el calderó · Veure més »

Astèrix i els normands

Astèrix i els normands (francès: Astérix et les Normands) és el novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1966.

Nou!!: Francès і Astèrix i els normands · Veure més »

Astèrix i Latraviata

Astèrix i Latraviata (francès: Astérix et Latraviata) és el trenta-unè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Francès і Astèrix i Latraviata · Veure més »

Astèrix legionari

Astèrix legionari (francès: Astérix légionnaire) és el desè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1967.

Nou!!: Francès і Astèrix legionari · Veure més »

Astís

Astís (en francès Astis) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Astís · Veure més »

Astur (Dordonya)

Astur (en francès Atur) és un municipi occità del Perigord, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Astur (Dordonya) · Veure més »

Asur

Asur (en francès Azur) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Asur · Veure més »

Atòs e Aspins

Atòs e Aspins (en francès Athos-Aspis) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Atòs e Aspins · Veure més »

Ath

Ath (en való Ate, en picard Ât, neerlandès Aat) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Francès і Ath · Veure més »

Atharratze-Sorholüze

Atharratze Sorholüze (en francès i oficialment Tardets-Sohorlus) és un municipi d'Iparralde al territori de Zuberoa, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Francès і Atharratze-Sorholüze · Veure més »

Athlétic Club Arles-Avignon

LAthlétic Club Arles-Avignon fou un club de futbol francès de la ciutat occitana d'Arle (Provença,França), fundat el 18 de febrer de 1913.

Nou!!: Francès і Athlétic Club Arles-Avignon · Veure més »

Attalens

Attalens és un municipi del cantó de Friburg, situat al districte de la Veveyse.

Nou!!: Francès і Attalens · Veure més »

Attert

Attert (en való Ater, en luxemburguès Atert) és un municipi belga de la província de Luxemburg a la regió valona.

Nou!!: Francès і Attert · Veure més »

Atzarí

Atzarí (Asarum europaeum) és una espècie de planta silvestre d'origen europeu dins la família aristoloquiàcia.

Nou!!: Francès і Atzarí · Veure més »

Auçac

Auçac (en francès Aussac) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Auçac · Veure més »

Auçòs

Aussòs (en francès Aussos) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Auçòs · Veure més »

Aubange

Aubange (en való Åbindje, en luxemburguès Éibeng) és un municipi belga de la província de Luxemburg a la regió valona.

Nou!!: Francès і Aubange · Veure més »

Aubanhan

Aubanhan (en francès Aubagnan) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubanhan · Veure més »

Aubàs

Aubàs (en francès Aubas) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubàs · Veure més »

Aubel

Aubel és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pels rius Bel i Berwijn.

Nou!!: Francès і Aubel · Veure més »

Aubenàs

Aubenàs (en francès Aubenas) és un municipi de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, departament de l'Ardecha.

Nou!!: Francès і Aubenàs · Veure més »

Aubertin

Aubertin (en francès Aubertin) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubertin · Veure més »

Aubia e Espessàs

Aubía e Espessàs (en francès Aubie-et-Espessas) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubia e Espessàs · Veure més »

Aubiac (Òlt i Garona)

Aubiac (en francès Aubiac) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubiac (Òlt i Garona) · Veure més »

Aubiac (Gironda)

Aubiac (en francès Aubiac) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubiac (Gironda) · Veure més »

Aubièth

Aubiet (en francès Aubiet) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aubièth · Veure més »

Aubilanges

Los Bilanges (en francès Les Billanges) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Viena i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubilanges · Veure més »

Aubin

Aubin (en francès Aubin) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubin · Veure més »

Aubinh

Aubinh (en francès Aubin) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aubinh · Veure més »

Aubinhan

Aubinhan (en francès Aubignan) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Francès і Aubinhan · Veure més »

Aubonne (Vaud)

Aubonne és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Morges.

Nou!!: Francès і Aubonne (Vaud) · Veure més »

Aubons

Aubons (en francès Aubous) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubons · Veure més »

Aubuga

Al Buga (en francès Le Bugue) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Aubuga · Veure més »

Aucamvila (Tarn i Garona)

Aucamvila (en francès Aucamville) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Aucamvila (Tarn i Garona) · Veure més »

Aucasenh

Aucasenh (francès Aucazein) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Francès і Aucasenh · Veure més »

Auchan

Auchan és un grup de distribució i finances que vaobrir el primer magatzem a Roubaix (França) el 1961 per Gérard Mulliez en una fàbrica abandonada de 600 m² al barri dels Hauts Champs (alts camps), que fonèticament sona igual que "Auchan" en francès.

Nou!!: Francès і Auchan · Veure més »

Audars

Audars (francès Odars) és un municipi occità del Lauraguès en el Llenguadoc, situat en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Audars · Veure més »

Audaus

Audaus (en francès Audaux) és un municipi francès del department dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Audaus · Veure més »

Audòs

Audòs (en francès Odos) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Audòs · Veure més »

Audenja

Audenja (en francès Audenge) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Audenja · Veure més »

Audinhon

Audinhon (en francès Audignon) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Audinhon · Veure més »

Audon

Audon (en francès Audon) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Francès і Audon · Veure més »

Audon (Alts Pirineus)

Audon (en francès Ozon) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Francès і Audon (Alts Pirineus) · Veure més »

Audressenh

Audressenh (francès Audressein) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departame