Accés més ràpid que el navegador!
133 les relacions: A1689-zD1, AB del Cotxer, Amy Mainzer, Andròmeda I, Arp 220, Astronomia, Atòmica i astrofísica molecular, Atlas of Peculiar Galaxies, Bart Jan Bok, Betelgeuse, Bulb galàctic, Cadena protó-protó, Camp profund del Hubble, Carboni, Cúmul obert, Centre galàctic, Complex d'Orió, Constel·lació de la Verge, Constel·lació de Perseu, Constel·lació del Corb, Corrent Magallànic, Cua de marea, Cygnus OB2, Cygnus-X, DG del Taure, Diagrama color-color, Diagrama de color-magnitud per a galàxies, Disc circumestel·lar, Disc protoplanetari, Esclat de raigs gamma, Espai exterior, Espasa d'Orió, Estel, Estrella binària, Estrella de tipus O, Estrella FU Orionis, Estrella Herbig Ae/Be, Estrella preseqüència principal, Evolució estel·lar, Ewine van Dishoeck, Formació i evolució de les galàxies, Fotoevaporació, Fusió de galàxies, Galaxy Evolution Explorer, Galàxia, Galàxia anèmica, Galàxia cD, Galàxia d'esclat d'estrelles, Galàxia de baixa brillantor superficial, Galàxia de Barnard, ..., Galàxia de Bode, Galàxia de l'Ull Negre, Galàxia del Cigar, Galàxia del Molinet, Galàxia del Molinet Austral, Galàxia del Sombrero, Galàxia del Triangle, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral de gran disseny, Galàxia espiral floculenta, Galàxia més brillant del cúmul, Galàxia nana, Galàxia nana esferoidal, Galàxies Antennae, George Gamow, Glòbul de Bok, Gravití, Hidrogen, I Zwicky 18, Inestabilitat de Jeans, Infraroig, Interacció de galàxies, Júpiter (planeta), Jennifer Wiseman, LBV 1806-20, LINER, Lleó I (galàxia), Llista de disciplines científiques, Lyman Spitzer, Massa de Bonnor-Ebert, Messier 106, Messier 110, Messier 90, Messier 94, Muntanya Mística, Nana de Cassiopea, Nana de la Quilla, Nana del Fènix, Nana groga, Nana irregular de Sagitari, Núvol d'Smith, Núvol molecular, Nebulosa d'Orió, Nebulosa de la Taràntula, Nebulosa de reflexió, Nebulosa del Pelicà, Nebulosa Trífida, NGC 1275, NGC 1569, NGC 185, NGC 2403, NGC 253, NGC 3628, NGC 404, NGC 4236, NGC 4526, NGC 4565, NGC 5005, NGC 6946, Nucli preestel·lar, Objecte de Herbig-Haro, Observatori W. M. Keck, Plèiades (astronomia), Pols intergalàctica, Pressió d'arrossegament, Protogalàxia, R de la Corona Austral, Radioastronomia, Regió H II, Resum d'astronomia, S2 (estrella), Sextant A, Sistema planetari, Supercúmul estel·lar, Telescopi Lovell, Teorema d'equipartició, V2129 del Serpentari, Variable Orió, Via Làctia, Westerhout 31, Westerlund 1, Wide-field Infrared Survey Explorer, Zona d'habitabilitat. Ampliar l'índex (83 més) »
A1689-zD1
A1689-zD1 és una de les galàxies més antigues, i la més llunyana descoberta des de febrer de 2008 fins al descobriment de UDFy-38135539 en 2010.
Nou!!: Formació estel·lar і A1689-zD1 · Veure més »
AB del Cotxer
AB del Cotxer (AB Aurigae) és un estel variable en la constel·lació del Cotxer.
Nou!!: Formació estel·lar і AB del Cotxer · Veure més »
Amy Mainzer
és una astrònoma estatunidenca, especialitzada en instrumentació astrofísica i astronomia infraroja.
Nou!!: Formació estel·lar і Amy Mainzer · Veure més »
Andròmeda I
Andromeda I és una galàxia nana esferoïdal (dSph) d'uns 2,40 milions anys llum de distància a la constel·lació d'Andròmeda.
Nou!!: Formació estel·lar і Andròmeda I · Veure més »
Arp 220
Arp 220 és el resultat d'una col·lisió entre dues galàxies que ara estan en procés de fusió.
Nou!!: Formació estel·lar і Arp 220 · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Formació estel·lar і Astronomia · Veure més »
Atòmica i astrofísica molecular
D'aquí a uns pocs milions d'anys, la llum de les estrelles brillants s'haurà evaporat aquest núvol molecular de gas i pols. El núvol s'ha desprès de la Nebulosa de la Quilla. Les estrelles acabades de formar són visibles a prop, les seves imatges enrogides per la llum blava es dispersen preferentment per la pols omnipresent. Aquesta imatge s'estén aproximadament uns dos anys llum, i va ser presa pel Telescopi Espacial Hubble en el 1999. L'astrofísica atòmica té a veure amb la realització dels càlculs de física atòmica que seran útils per als astrònoms i l'ús de dades atòmiques per a la interpretació de les observacions astronòmiques.
Nou!!: Formació estel·lar і Atòmica i astrofísica molecular · Veure més »
Atlas of Peculiar Galaxies
Les Galàxies Antennae (Arp 244) LAtles de galàxies peculiars és un catàleg astronòmic de galàxies peculiars elaborat per Halton Arp.
Nou!!: Formació estel·lar і Atlas of Peculiar Galaxies · Veure més »
Bart Jan Bok
Bartolomeus "Bart" Jan Bok (Hoorn, 28 d'abril de 1906 - Tucson, 5 d'agost de 1983) va ser un astrònom neerlandès-estatunidenc.
Nou!!: Formació estel·lar і Bart Jan Bok · Veure més »
Betelgeuse
Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.
Nou!!: Formació estel·lar і Betelgeuse · Veure més »
Bulb galàctic
En astronomia, es diu bulb galàctic o protuberància galàctica el grup central d'estrelles que es troba en la majoria de les galàxies espirals.
Nou!!: Formació estel·lar і Bulb galàctic · Veure més »
Cadena protó-protó
La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.
Nou!!: Formació estel·lar і Cadena protó-protó · Veure més »
Camp profund del Hubble
El Camp Profund del Hubble (Hubble Deep Field o HDF en anglès) és una imatge d'una petita regió en la constel·lació de l'Ossa Major, basada en els resultats d'una sèrie d'observacions amb el Telescopi espacial Hubble.
Nou!!: Formació estel·lar і Camp profund del Hubble · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: Formació estel·lar і Carboni · Veure més »
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Nou!!: Formació estel·lar і Cúmul obert · Veure més »
Centre galàctic
El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.
Nou!!: Formació estel·lar і Centre galàctic · Veure més »
Complex d'Orió
El complex de núvols moleculars d'Orió (també conegut simplement com a complex d'Orió) és una gran nebulosa localitzada a la constel·lació d'Orió.
Nou!!: Formació estel·lar і Complex d'Orió · Veure més »
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Nou!!: Formació estel·lar і Constel·lació de la Verge · Veure més »
Constel·lació de Perseu
Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).
Nou!!: Formació estel·lar і Constel·lació de Perseu · Veure més »
Constel·lació del Corb
El Corb (Corvus) és una petita constel·lació austral de només 11 estels visibles a simple vista (de brillantor major que la magnitud 5,5).
Nou!!: Formació estel·lar і Constel·lació del Corb · Veure més »
Corrent Magallànic
El Gran Núvol de Magalhães El Corrent Magallànic és un flux d'hidrogen neutre (HI) format per la interacció gravitacional de la Via Làctia i els Núvols de Magalhães.
Nou!!: Formació estel·lar і Corrent Magallànic · Veure més »
Cua de marea
Una cua de marea és una regió prima i allargada d'estels i gas interestel·lar que s'estén a l'espai des d'una galàxia.
Nou!!: Formació estel·lar і Cua de marea · Veure més »
Cygnus OB2
Cygnus OB2 és una gran associació estel·lar situada a la constel·lació del Cigne a una distància d'uns 1,7 kiloparsecs del Sol, en una regió coneguda com a Cygnus X de 10° de grandària i que alguns autors consideren com una gran regió HII i en la qual la formació d'estels s'hi dona des de fa força temps.
Nou!!: Formació estel·lar і Cygnus OB2 · Veure més »
Cygnus-X
Cygnus X és una massiva regió de formació estel·lar de 10° de grandària aparent situada a la constel·lació del Cigne a una distància de 1,4 kiloparsecs del Sol.
Nou!!: Formació estel·lar і Cygnus-X · Veure més »
DG del Taure
DG del Taure (DG Tauri) és un estel que s'hi troba en una regió de formació estel·lar a la constel·lació del Taure, Taurus, a uns 450 anys llum del sistema solar.
Nou!!: Formació estel·lar і DG del Taure · Veure més »
Diagrama color-color
En astronomia, el diagrama color–color és un diagrama que compara les magnituds aparents d'estels a diferents longituds d'ona.
Nou!!: Formació estel·lar і Diagrama color-color · Veure més »
Diagrama de color-magnitud per a galàxies
El diagrama de color-magnitud per a galàxies és un gràfic que mostra la relació existent entre la lluminositat, magnitud absoluta, i massa de les galàxies, desenvolupat el 2003 de manera preliminar per Eric F. Bell i els seus col·laboradors de l'exploració COMBO-17 per a explicar la distribució bimodal de galàxies vermelles i blaves que es veien en les anàlisis de les dades del SDSS, i fins i tot molt abans en 1961 en estudis realitzats per l'astrònom Gérard de Vaucouleurs.
Nou!!: Formació estel·lar і Diagrama de color-magnitud per a galàxies · Veure més »
Disc circumestel·lar
Representació artística d'una estrella T Tauri amb un disc circumestel·lar. S'anomena disc circumestel·lar a una estructura material amb forma d'anell o tor situada al voltant d'una estrella.
Nou!!: Formació estel·lar і Disc circumestel·lar · Veure més »
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Nou!!: Formació estel·lar і Disc protoplanetari · Veure més »
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre. Teòricament, l'energia pot ser alliberada durant el col·lapse al llarg de l'eix de rotació per formar un esclat de raigs gamma. En astrofísica es coneix com a esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants.
Nou!!: Formació estel·lar і Esclat de raigs gamma · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Formació estel·lar і Espai exterior · Veure més »
Espasa d'Orió
L'Espasa d'Orió és una asterisme ben reconeixible al sud del famós Cinturó d'Orió.
Nou!!: Formació estel·lar і Espasa d'Orió · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Formació estel·lar і Estel · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Formació estel·lar і Estrella binària · Veure més »
Estrella de tipus O
classificació de Morgan-Keenan Un estel de tipus O és un estel calent blanc-blavós de tipus espectral O en el sistema de classificació de Yerkes emprat pels astrònoms.
Nou!!: Formació estel·lar і Estrella de tipus O · Veure més »
Estrella FU Orionis
Una estrella FU Orionis o estel FU Orionis, també anomenades objectes FU Orionis (FU Ori), són estrelles preseqüència principal que mostren un canvi molt acusat de magnitud i tipus espectral.
Nou!!: Formació estel·lar і Estrella FU Orionis · Veure més »
Estrella Herbig Ae/Be
La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella preseqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.) Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives.
Nou!!: Formació estel·lar і Estrella Herbig Ae/Be · Veure més »
Estrella preseqüència principal
classe homònima d'estrelles de pre-seqüència principal. Una estrella preseqüència principal (estrella o objecte PMS - acrònim de l'anglès pre-main sequence) és la fase de la formació estel·lar compresa entre l'estadi protoestrella i la seqüència principal.
Nou!!: Formació estel·lar і Estrella preseqüència principal · Veure més »
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Nou!!: Formació estel·lar і Evolució estel·lar · Veure més »
Ewine van Dishoeck
és una astrònoma i química neerlandesa.
Nou!!: Formació estel·lar і Ewine van Dishoeck · Veure més »
Formació i evolució de les galàxies
galàxia Lenticular La formació de galàxies és una de les àrees d'investigació més actives de l'astrofísica i, en aquest sentit, també s'aplica a levolució de les galàxies.
Nou!!: Formació estel·lar і Formació i evolució de les galàxies · Veure més »
Fotoevaporació
Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.
Nou!!: Formació estel·lar і Fotoevaporació · Veure més »
Fusió de galàxies
Una fusió de galàxies pot passar quan dues o més galàxies col·lideixen.
Nou!!: Formació estel·lar і Fusió de galàxies · Veure més »
Galaxy Evolution Explorer
Galaxy Evolution Explorer (GALEX), en català: «Explorador de l'Evolució Galàctica», va ser un observatori espacial de la NASA llançat el 28 d'abril de 2003 a bord d'un coet Pegasus i dedicat a observar galàxies en longituds d'ona ultraviolada.
Nou!!: Formació estel·lar і Galaxy Evolution Explorer · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia · Veure més »
Galàxia anèmica
M58 vista amb infraroig pel Telescopi espacial Spitzer Una galàxia espiral anèmica és una galàxia espiral amb un contingut en hidrogen neutre inusualment baix comparat amb altres galàxies de classificació similar en la seqüència de Hubble.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia anèmica · Veure més »
Galàxia cD
La galàxia el·líptica gegant M87, al centre del Cúmul de la Verge, és classificada com a galàxia cD. Una galàxia cD (també galàxia de tipus cD)Proceedings of PATRAS 2008, page 59Galaxy Clusters, Jan Hartlap, page 3 és un tipus de galàxia el·líptica caracteritzada pel seu gran halo d'estrelles.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia cD · Veure més »
Galàxia d'esclat d'estrelles
Galàxies de les Antenes''' són un bon exemple d'una galàxia Starburst provinent de la col·lisió d'NGC 4038/NGC 4039. Credit: NASA/ESA Una galàxia Starburst o galàxia esclat d'estrelles és una galàxia amb una taxa excepcionalment alta de formació estel·lar, comparada a la taxa de formació estel·lar comú en la majoria de les galàxies.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia d'esclat d'estrelles · Veure més »
Galàxia de baixa brillantor superficial
Les galàxies de baixa lluentor superficial o galàxies LSB (de les sigles en anglès de Low Surface Brightness) són galàxies molt difuses que emeten molta menys llum per unitat d'àrea que les galàxies normals.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia de baixa brillantor superficial · Veure més »
Galàxia de Barnard
La galàxia de Barnard o NGC 6822 és una galàxia nana irregular en la constel·lació del Sagitari.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia de Barnard · Veure més »
Galàxia de Bode
La galàxia de Bode (Messier 81, M81 o NGC 3031) és una galàxia espiral que es troba a una distància d'uns 12 milions d'anys llum, dins la constel·lació de l'Ossa Major.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia de Bode · Veure més »
Galàxia de l'Ull Negre
La galàxia de l'Ull Negre (també coneguda com la galàxia del Diable, galàxia de la Bella Dorment, Messier 64, M64 o NGC4826) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia de l'Ull Negre · Veure més »
Galàxia del Cigar
La Galàxia del Cigar (Messier 82, M82 o NGC 3034) és una galàxia esclat d'estrelles, (Starburst en anglès), durant molt de temps considerada irregular de tipus Irr-II i actualment com una galàxia de tipus Sbc.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia del Cigar · Veure més »
Galàxia del Molinet
La galàxia del Molinet (Messier 101, M101 o NGC 5457) és una galàxia espiral vista frontalment, situada a la constel·lació de l'Ossa Major.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia del Molinet · Veure més »
Galàxia del Molinet Austral
El Molinet austral (Messier 83, M83 o NGC5236) és una galàxia espiral de tipus SABc, situada a la constel·lació de l'Hidra femella a uns 15 milions d'anys llum de la Terra.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia del Molinet Austral · Veure més »
Galàxia del Sombrero
La galàxia del Sombrero (Messier 104, M104 o NGC 4594) és una galàxia espiral no barrada, situada en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia del Sombrero · Veure més »
Galàxia del Triangle
La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar en la constel·lació del Triangle.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia del Triangle · Veure més »
Galàxia el·líptica
Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia el·líptica · Veure més »
Galàxia espiral de gran disseny
Imatge de la galàxia espiral M81 (o galàxia de Bode), una galàxia espiral de gran disseny. Una galàxia espiral de gran disseny és tipus de galàxia espiral en la qual l'estructura espiral està formada per dos o més braços prominents i ben definits a diferència de les galàxies espirals floculentes, en les quals l'estructura espiral està pitjor definida.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia espiral de gran disseny · Veure més »
Galàxia espiral floculenta
pseudobulb. Vegeu com l'estructura espiral arriba fins al seu centre. Galàxia NGC 4414 en la constel·lació de Coma Berenices. Imatge presa pel Telescopi Espacial Hubble. Una galàxia espiral floculenta és un tipus de galàxia espiral en la qual l'estructura espiral està formada per multitud de segments de braços espirals en comptes dels braços espirals continus i ben definits que es poden trobar a les galàxies espirals de gran disseny.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia espiral floculenta · Veure més »
Galàxia més brillant del cúmul
massa de 100.000 milions de vegades la del nostre Sol domina el seu centre. Es defineix galàxia més brillant de cúmul (GBC) com la galàxia més brillant d'un cúmul de galàxies.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia més brillant del cúmul · Veure més »
Galàxia nana
L'Espiral magallànica, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia Una galàxia nana és una galàxia petita composta per diversos milers de milions d'estrelles, un nombre petit en comparació amb la Via Làctia, que conté entre 200 i 400 milers de milions d'estrelles.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia nana · Veure més »
Galàxia nana esferoidal
NGC 147, una galàxia nana esferoïdal del Grup Local Una galàxia nana esferoidal (en anglès dSph) és un terme en l'astronomia aplicada a les galàxies de baixa lluminositat que són companyes de la Via Làctia i als sistemes similars que són companyes de la Galàxia d'Andròmeda (M31).
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia nana esferoidal · Veure més »
Galàxies Antennae
Les galàxies Antennae o Antena són dues galàxies interactuant en la constel·lació de Corb. Van ser descobertes en 1785 per William Herschel.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxies Antennae · Veure més »
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Nou!!: Formació estel·lar і George Gamow · Veure més »
Glòbul de Bok
WFPC2 del telescopi espacial Hubble. Un glòbul de Bok és un núvol fosc de pols i gas dens en el que a vegades es produeix formació estel·lar.
Nou!!: Formació estel·lar і Glòbul de Bok · Veure més »
Gravití
En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).
Nou!!: Formació estel·lar і Gravití · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Formació estel·lar і Hidrogen · Veure més »
I Zwicky 18
La Galàxia I Zwicky 18 és una galàxia nana irregular situada a 45 milions d'anys llum de la Terra en direcció a la Constel·lació Ossa Major.
Nou!!: Formació estel·lar і I Zwicky 18 · Veure més »
Inestabilitat de Jeans
En física, la inestabilitat de Jeans provoca el col·lapse de núvols de gas interestel·lar i la formació estel·lar posterior.
Nou!!: Formació estel·lar і Inestabilitat de Jeans · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Formació estel·lar і Infraroig · Veure més »
Interacció de galàxies
Dibuix artístic de '''galàxies interaccionant''' La interacció de galàxies (col·lisió de galàxies) és el resultat de la pertorbació de la gravetat d'una galàxia sobre una altra.
Nou!!: Formació estel·lar і Interacció de galàxies · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Formació estel·lar і Júpiter (planeta) · Veure més »
Jennifer Wiseman
és una astrònoma estatunidenca.
Nou!!: Formació estel·lar і Jennifer Wiseman · Veure més »
LBV 1806-20
LBV 1806-20 és un estel hipergegant -o possiblement un estel binari- que s'hi troba a una distància estimada entre 30.000 i 49.000 anys llum del Sol, a la constel·lació del Sagitari.
Nou!!: Formació estel·lar і LBV 1806-20 · Veure més »
LINER
arxiv.
Nou!!: Formació estel·lar і LINER · Veure més »
Lleó I (galàxia)
Lleó I és una galàxia nana esferoidal en la constel·lació del Lleó, a només 12 arcmin de Regulus (α Leonis).
Nou!!: Formació estel·lar і Lleó I (galàxia) · Veure més »
Llista de disciplines científiques
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Nou!!: Formació estel·lar і Llista de disciplines científiques · Veure més »
Lyman Spitzer
va ser un físic teòric, astrònom i alpinista nord-americà.
Nou!!: Formació estel·lar і Lyman Spitzer · Veure més »
Massa de Bonnor-Ebert
En astrofísica, la massa de Bonnor-Ebert és la massa més gran que una esfera de gas isotèrmic incrustat en un mitjà de pressió pot tenir mentre que encara romanen en equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Formació estel·lar і Massa de Bonnor-Ebert · Veure més »
Messier 106
Messier 106 (M106 o NGC 4258) és una galàxia espiral situada en la constel·lació dels Llebrers.
Nou!!: Formació estel·lar і Messier 106 · Veure més »
Messier 110
Messier 110 (M110 o NGC 205) és una galàxia el·líptica-esferoidal que forma part del Grup Local de galàxies i és satèl·lit de la gran galàxia d'Andròmeda, situada a la constel·lació d'Andròmeda.
Nou!!: Formació estel·lar і Messier 110 · Veure més »
Messier 90
Messier 90 (M90 o NGC 4569) és una galàxia espiral situada a uns 60 milions d'anys llum en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Formació estel·lar і Messier 90 · Veure més »
Messier 94
Messier 94 (M94 o NGC 4736) és una galàxia espiral situada a la constel·lació Llebrers.
Nou!!: Formació estel·lar і Messier 94 · Veure més »
Muntanya Mística
Hubble. La Muntanya Mística és una regió a la Nebulosa de la Quilla fotografiada pel Telescopi Espacial Hubble.
Nou!!: Formació estel·lar і Muntanya Mística · Veure més »
Nana de Cassiopea
La galàxia Nana de Cassiopea (també coneguda com a Andròmeda VII) és una galàxia nana esferoidal aproximadament a 2,58 Mal de distància a la constel·lació de Cassiopea.
Nou!!: Formació estel·lar і Nana de Cassiopea · Veure més »
Nana de la Quilla
La Galàxia Nana de la Quilla és una galàxia satèl·lit de la Via Làctia que forma part del Grup Local.
Nou!!: Formació estel·lar і Nana de la Quilla · Veure més »
Nana del Fènix
La Nana del Fènix és una galàxia nana i irregular que va ser descoberta en 1976 per Hans-Emil Schuster i Richard Martin West, va ser confosa amb un cúmul globular.
Nou!!: Formació estel·lar і Nana del Fènix · Veure més »
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Nou!!: Formació estel·lar і Nana groga · Veure més »
Nana irregular de Sagitari
La galàxia nana irregular de Sagitari o SagDIG (Sagittarius Dwarf Irregular Galaxy en anglès) és una galàxia irregular que forma part del Grup Local i que s'hi troba a 4,2 milions d'anys llum de la Terra.
Nou!!: Formació estel·lar і Nana irregular de Sagitari · Veure més »
Núvol d'Smith
El núvol d'Smith és un núvol d'alta velocitat d'hidrogen gasós situat a la constel·lació de l'Àguila en les coordenades galàctiques l .
Nou!!: Formació estel·lar і Núvol d'Smith · Veure més »
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Nou!!: Formació estel·lar і Núvol molecular · Veure més »
Nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.
Nou!!: Formació estel·lar і Nebulosa d'Orió · Veure més »
Nebulosa de la Taràntula
La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, és una regió HII que es troba al Gran Núvol de Magalhães.
Nou!!: Formació estel·lar і Nebulosa de la Taràntula · Veure més »
Nebulosa de reflexió
M45) En astronomia, les nebuloses de reflexió són núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d'una o diverses estrelles veïnes.
Nou!!: Formació estel·lar і Nebulosa de reflexió · Veure més »
Nebulosa del Pelicà
La nebulosa del Pelicà o IC 5067 és una nebulosa d'emissió en la constel·lació de Cigne, situada prop de Deneb (α Cygni), i separada de la nebulosa de major grandària NGC 7000 per una regió fosca.
Nou!!: Formació estel·lar і Nebulosa del Pelicà · Veure més »
Nebulosa Trífida
Messier 20 (també coneguda com a Nebulosa Trífida, M20, o NGC 6514) és una nebulosa d'emissió del tipus regió HII situada en la constel·lació de Sagitari.
Nou!!: Formació estel·lar і Nebulosa Trífida · Veure més »
NGC 1275
L'objecte NGC 1275 és un conjunt de dues galàxies, una davant l'altra, que s'hi troben a la constel·lació de Perseu.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 1275 · Veure més »
NGC 1569
NGC 1569 és una galàxia irregular a la constel·lació de la Girafa visible amb telescopis d'afeccionat a una distància que originalment es pensava era de 2,4 megapàrsecs (7,8 milions d'anys llum) però que estudis realitzats el 2008 amb ajuda del Telescopi espacial Hubble, capaç de resoldre amb relativa facilitat els seus estels més brillants, mostren que és major, de 3,36 megapàrsecs (10,96 milions d'anys llum), cosa que la converteix en membre del grup IC 342.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 1569 · Veure més »
NGC 185
NGC 185 (també conegut com a Caldwell 18) és una galàxia nana esferoidal d'uns 2,08 milions anys-llum de distància a la constel·lació Cassiopeia.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 185 · Veure més »
NGC 2403
NGC 2403 és una galàxia espiral intermèdia que s'hi troba a sol vuit milions d'anys llum de distància en direcció a la constel·lació de la Girafa.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 2403 · Veure més »
NGC 253
NGC 253 —també coneguda com la Galàxia de la moneda de plata— és una galàxia espiral barrada descoberta en 1783 per Caroline Herschel durant una de les seves recerques sistemàtiques de cometes.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 253 · Veure més »
NGC 3628
NGC 3628 és una galàxia espiral que s'hi troba a 35 milions d'anys llum de distància en direcció a la constel·lació del Lleó.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 3628 · Veure més »
NGC 404
NGC 404 és una galàxia lenticular situada a la constel·lació d'Andròmeda, a una distància de poc més de 3 megaparsecs de la nostra galàxia.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 404 · Veure més »
NGC 4236
NGC 4236 és una galàxia espiral barrada a la constel·lació del Drac.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 4236 · Veure més »
NGC 4526
NGC 4526 és una galàxia lenticular barrada vista gairebé de cantó a la constel·lació de la Verge, a 3º 10' al sud-oest de ρ Virginis.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 4526 · Veure més »
NGC 4565
NGC 4565 és una galàxia espiral barrada situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice a una distància de 47 milions d'anys llum (14,3 megaparsecs) fàcilment visible amb telescopis petits.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 4565 · Veure més »
NGC 5005
NGC 5005 (també coneguda com a Caldwell 29) és una galàxia espiral inclinada situada a la constel·lació dels Llebrers.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 5005 · Veure més »
NGC 6946
NGC 6946 és una galàxia espiral que es troba aproximadament a 22 milions d'anys llum de distància (5.5 megaparsecs segons SIMBAD) en el límit de les constel·lacions de Cefeu i Cigne. Pertany també al Catàleg Caldwell.
Nou!!: Formació estel·lar і NGC 6946 · Veure més »
Nucli preestel·lar
El nuclis preestel·lars són els vivers de nous estels, i són un fase primerenca en la formació d'estels de massa baixa, abans que el col·lapse gravitatori produeixi un protoestel central.
Nou!!: Formació estel·lar і Nucli preestel·lar · Veure més »
Objecte de Herbig-Haro
Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.
Nou!!: Formació estel·lar і Objecte de Herbig-Haro · Veure més »
Observatori W. M. Keck
Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.
Nou!!: Formació estel·lar і Observatori W. M. Keck · Veure més »
Plèiades (astronomia)
Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.
Nou!!: Formació estel·lar і Plèiades (astronomia) · Veure més »
Pols intergalàctica
La pols intergalàctica és una pols còsmica al mig de les galàxies en l'espai intergalàctic.
Nou!!: Formació estel·lar і Pols intergalàctica · Veure més »
Pressió d'arrossegament
pols (marró) que s'amaga darrere (cap a la part superior dreta) de la galàxia, en comparació amb la vora d'entrada sense pols (blau-blanc). La pressió d'arrossegament és una pressió exercida sobre un cos que es mou a través d'un medi fluid, causada pel moviment relatiu de la massa del fluid en lloc d'un moviment tèrmic aleatori.
Nou!!: Formació estel·lar і Pressió d'arrossegament · Veure més »
Protogalàxia
En cosmologia física, una protogalàxia o galàxia primitiva és un núvol de gas que està formant una galàxia.
Nou!!: Formació estel·lar і Protogalàxia · Veure més »
R de la Corona Austral
R de la Corona Austral (R Coronae Australis) és un estel variable de magnitud aparent +9,7 a la constel·lació de la Corona Austral.
Nou!!: Formació estel·lar і R de la Corona Austral · Veure més »
Radioastronomia
EUA La radioastronomia és la branca de l'astronomia que estudia els objectes celestes i els fenòmens astrofísics mesurant la seva emissió de radiació electromagnètica en la regió de ràdio de l'espectre.
Nou!!: Formació estel·lar і Radioastronomia · Veure més »
Regió H II
NGC 604, una regió II gegant a la galàxia del Triangle Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar.
Nou!!: Formació estel·lar і Regió H II · Veure més »
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Nou!!: Formació estel·lar і Resum d'astronomia · Veure més »
S2 (estrella)
S2 (també anomenada S0-2) és el nom d'un estel a la constel·lació del Sagitari.
Nou!!: Formació estel·lar і S2 (estrella) · Veure més »
Sextant A
Sextant A és el nom d'una galàxia nana irregular en la constel·lació del Sextant.
Nou!!: Formació estel·lar і Sextant A · Veure més »
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Nou!!: Formació estel·lar і Sistema planetari · Veure més »
Supercúmul estel·lar
llum infraroja. Imatge obtinguda amb el 2 Micron All-Sky Survey (2MASS) Un supercúmul estel·lar (abreujat SSC, de l'anglès super star cluster) és una regió de formació estel·lar de gran grandària, que hom pensa que és el precursor d'un cúmul globular.
Nou!!: Formació estel·lar і Supercúmul estel·lar · Veure més »
Telescopi Lovell
El Telescopi Lovell és un radiotelescopi a l'Observatori de Jodrell Bank, a prop de Goostrey, Cheshire al nord-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Formació estel·lar і Telescopi Lovell · Veure més »
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.
Nou!!: Formació estel·lar і Teorema d'equipartició · Veure més »
V2129 del Serpentari
V2129 del Serpentari (V2129 Ophiuchi) és un estel variable a la constel·lació del Serpentari.
Nou!!: Formació estel·lar і V2129 del Serpentari · Veure més »
Variable Orió
Les estrelles variables Orió són estrelles variables que mostren variacions irregulars i eruptives en la seva lluminositat, s'associen habitualment a nebuloses difuses.
Nou!!: Formació estel·lar і Variable Orió · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Formació estel·lar і Via Làctia · Veure més »
Westerhout 31
Westerhout 31, també coneguda com a W31, és una regió de formació estel·lar de la nostra galàxia situada a la constel·lació del Sagitari.
Nou!!: Formació estel·lar і Westerhout 31 · Veure més »
Westerlund 1
Westerlund 1 (conegut també com a Wd1 o Cúmul de l'Altar) és el supercúmul estel·lar compacte més massiu del Grup Local.
Nou!!: Formació estel·lar і Westerlund 1 · Veure més »
Wide-field Infrared Survey Explorer
Dibuix del Wide-field Infrared Survey Explorer El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de longitud d'ona infraroja de la NASA llançat el 14 desembre 2009, i es va activar l'estat d'hibernació, el febrer de 2011, quan es va apagar el seu transmissor.
Nou!!: Formació estel·lar і Wide-field Infrared Survey Explorer · Veure més »
Zona d'habitabilitat
En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.
Nou!!: Formació estel·lar і Zona d'habitabilitat · Veure més »
Redirigeix aquí:
Formació d'estrelles, Formació de les estrelles, Formació estelar.
